Preàmbul

Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers per millorar el compliment fiscal internacional El Principat d’Andorra, d’ara endavant denominat “Andorra” i la Unió Europea, ambdós denominats d’ara endavant, individualment, “part contractant” i, conjuntament, “parts contractants”, Considerant que les parts contractants tenen una relació llarga i estreta quant a l’assistència mútua en matèria fiscal, que va consistir, inicialment, en l’aplicació de mesures equivalents a les establertes en la Directiva 2003/48/CE del Consell 1 , i que posteriorment es va desenvolupar en l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers per millorar el compliment fiscal internacional 2 (d’ara endavant, “l’Acord”), modificat pel Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes en la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos, 3 basat en l’intercanvi automàtic recíproc d’informació mitjançant la implementació de la Norma de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) relativa a l’intercanvi automàtic d’informació de comptes financers en matèria fiscal (d’ara endavant, “la Norma global”); Considerant que, després de la primera revisió exhaustiva de la Norma global per part de l’OCDE, el Comitè d’Afers Fiscals de l’OCDE va aprovar les esmenes a la Norma global l’agost del 2022 i el Consell de l’OCDE les va adoptar el 8 de juny del 2023 mitjançant la seva Recomanació revisada sobre les normes internacionals d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal (d’ara endavant, “l’actualització de la Norma global”); Considerant que la revisió exhaustiva de l’OCDE va identificar la complexitat creixent dels instruments financers i l’aparició i l’ús de nous tipus d’actius digitals, i va reconèixer la necessitat d’adaptar la Norma global per garantir-ne un compliment fiscal complet i eficaç; Considerant que l’actualització de la Norma global va ampliar l’abast de l’obligació de comunicar informació per incloure-hi nous productes financers digitals, com ara productes específics de diner electrònic i monedes digitals de banc central, que ofereixen alternatives creïbles als comptes financers tradicionals, que ja estan subjectes a l’obligació de comunicar informació de conformitat amb la Norma global; Considerant que el nou Marc de comunicació d’informació sobre criptoactius (CARF) de l’OCDE, que es va introduir paral·lelament a l’actualització de la Norma global, serveix de mecanisme complementari a escala global i està dissenyat específicament per abordar el desenvolupament i el creixement tan ràpids del mercat de criptoactius; Considerant que es va creure imperatiu garantir una interacció eficient entre aquests dos marcs, en particular per limitar els casos de comunicació d’informació duplicada, de la següent manera: (i) excloent de l’abast del CARF els productes específics de diner electrònic i les monedes digitals de banc central, atès que ja estan coberts en la Norma global actualitzada; (ii) considerant els criptoactius com a actius financers dins l’abast de la Norma global actualitzada a efectes de comunicar informació dels comptes de custòdia, de les participacions en capital o del deute en entitats d’inversió (excepte en els casos de prestació de serveis que executin operacions de canvi per a clients o en nom de clients, que estan coberts pel CARF), i de les inversions indirectes en criptoactius mitjançant d’altres productes financers tradicionals o productes financers tradicionals emesos en forma criptogràfica, i (iii) establint una disposició opcional, perquè les institucions financeres obligades a comunicar la informació no hagin de comunicar els beneficis bruts per a actius classificats com a criptoactius de conformitat amb ambdós marcs, atès que aquesta informació es comunicada d’acord amb el CARF, i continuïn comunicant d’acord amb la Norma global tota la resta d’informació, com ara el saldo del compte; Considerant que el CARF s’ha implementat dins la Unió Europea mitjançant la Directiva (UE) 2023/2226 del Consell 4 , per la qual s’esmenava la Directiva 2011/16/UE del Consell 5 , i que aquestes disposicions s’apliquen a partir de l’1 de gener del 2026; Considerant que el Fòrum Global de l’OCDE sobre Transparència i Intercanvi d’Informació en Matèria Fiscal (d’ara endavant, “el Fòrum Global”) no ha catalogat Andorra com a jurisdicció rellevant per a la implementació del CARF en aquesta fase, però l’OCDE continua disposada a prendre totes les mesures necessàries per implementar i aplicar el CARF de manera accelerada quan el Fòrum Global consideri Andorra com a jurisdicció d’aquest tipus; Considerant que, amb la finalitat de limitar els casos d’obligació de comunicació duplicada, quan Andorra implementi el CARF respecte als estats membres, les parts contractants haurien d’aplicar la delimitació entre l’Acord, el CARF i la Directiva (UE) 2023/2226 de manera coherent amb la delimitació entre la Norma global actualitzada i el CARF; Considerant que, amb l’objectiu de millorar la fiabilitat i l’ús de la informació intercanviada, l’actualització de la Norma global introdueix més detalls en l’obligació de comunicar informació i procediments de diligència deguda reforçats; Considerant que l’actualització de la Norma global afegeix una nova categoria de compte exclòs per als comptes d’aportació de capital i un llindar de mínims per a la comunicació d’informació de comptes de dipòsit que tenen productes específics de diner electrònic; Considerant que les parts contractants aplicaran les seves lleis i pràctiques respectives de protecció de dades –concretament, per a Andorra, la Llei qualificada 29/2021, de protecció de dades personals (Llei de protecció de dades), 6 i, per a la Unió Europea, el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell 7 – al tractament de dades personals intercanviades de conformitat amb l’Acord i considerant que es comprometen a notificar-se mútuament sense retards indeguts si hi hagués qualsevol canvi en el contingut d’aquestes lleis i pràctiques; Considerant que la Decisió 2010/625/UE de la Comissió 8 va declarar que, per a totes les activitats que entren dins l’àmbit d’aplicació de la Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, 9 es considera que Andorra ofereix un nivell adequat de protecció de les dades personals transferides des de la Unió Europea; Considerant que l’informe de la Comissió, del 15 de gener del 2024, al Parlament Europeu i al Consell sobre la primera revisió del funcionament de les decisions d’adequació adoptades de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 25 de la Directiva 95/46/CE 10 confirma que Andorra continua oferint un nivell adequat de protecció de les dades personals transferides des de la Unió Europea; Considerant que els estats membres i Andorra disposen de (i) garanties adequades per assegurar que la informació rebuda de conformitat amb l’Acord es mantingui confidencial i s’empri únicament per a les finalitats de determinar, recaptar o cobrar impostos, aplicar, enjudiciar o resoldre recursos en matèria fiscal, o supervisar-los, (així com per a altres finalitats autoritzades) per part de les persones o autoritats que hi estiguin implicades, i (ii) de la infraestructura per a una relació d’intercanvi efectiu (incloent-hi els processos establerts per garantir intercanvis d’informació en els terminis, precisos, segurs i confidencials, comunicacions efectives i fiables, i capacitat per resoldre ràpidament qüestions i dubtes sobre intercanvis o sol·licituds d’intercanvi i per administrar les disposicions de l’article 4 de l’Acord); Considerant que les institucions financeres obligades a comunicar informació, les autoritats competents que envien informació i les autoritats competents que reben informació, responsables del tractament de dades, haurien de conservar la informació processada de conformitat amb l’Acord durant no més temps del necessari per complir els objectius d’aquest Acord, i considerant que, ateses les diferències entre les legislacions dels estats membres i la d’Andorra, el període màxim de retenció hauria d’establir-se per a cada part contractant d’acord amb el termini de limitacions establert per la legislació tributària nacional de cada responsable del tractament de dades; Considerant que el tractament de la informació de conformitat amb l’Acord és necessari i proporcional a la finalitat de permetre a les administracions fiscals dels estats membres i d’Andorra identificar correctament i inequívocament els contribuents afectats, administrar i fer complir les seves lleis fiscals en situacions transfrontereres, avaluar la probabilitat que es cometi evasió fiscal i evitar investigacions addicionals innecessàries; Han acordat el següent: