Article 11. Interessos

Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat.
2. No obstant això, poden ser gravats també en aquest Estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir: a. el 5 per cent de l’import brut dels interessos si els interessos es paguen a una entitat financera, i b. el 10 per cent de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos.
3. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2, els interessos procedents d’un Estat contractant només es poden imposar a l’altre Estat contractant si: a. l’interès és efectivament propietat d’aquest altre estat contractant, incloses les subdivisions polítiques i les seves entitats locals, el Banc Central d’aquest altre Estat contractant o qualsevol dels seus òrgans estatutaris; b. els interessos es paguen pel que fa a un préstec, una reclamació de deute o un crèdit que es deu a aquest Estat o concedeix, atorga, garanteix o assegura aquest Estat o una subdivisió política, una autoritat local o una entitat de finançament d’exportacions propietat d’aquest Estat; c. els interessos es paguen en relació amb la venda a crèdit de qualsevol equip industrial, comercial o científic, o es paguen en relació amb la venda a crèdit de qualsevol mercaderia a una empresa d’un Estat contractant, i propietat efectiva d’un resident de l’altre Estat contractant.
4. El terme interessos emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i, en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquestes rendes de fons públics, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.
5. Les disposicions de l’apartat 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un Estat contractant, exerceixi a l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’aplicaran les disposicions de l’article 6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on està situat l’establiment permanent.
7. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.