Article 4. Resident

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat en virtut del seu domicili, residència o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals.

2. Tota persona que no sigui una persona física estarà subjecta a imposició:

a) Als Països Baixos, si la persona és un resident dels Països Baixos a l’efecte de l’impost de societats;

b) a Andorra, si la persona és un resident d’Andorra a l’efecte de l’impost de societats; sempre que els ingressos obtinguts per aquesta persona es considerin, en virtut de les lleis d’aquest Estat, com ingressos d’aquesta persona i no com ingressos dels beneficiaris, membres o participants de la susdita persona; fins i tot si, conforme a aquelles lleis, tot o part dels mateixos estan exempts d’impostos.

3. No obstant, les disposicions dels apartats 1 i 2, l’expressió resident d’un Estat contractant no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen o patrimoni situat en aquest Estat.

4. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a) Aquesta persona es considera resident únicament en l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) Si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;

c) Si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;

d) Si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

5. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’Estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels Estats Contractants.