Conveni mundial sobre el reconeixement de les qualificacions relatives a l'ensenyament superior · bopa.mca.ad
Conveni internacionalText
, fet a París el 25 de novembre de 2019. Preàmbul La Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, reunida a París del 12 al 27 de novembre del 2019, en la seva 40a sessió, Inspirada per una voluntat comuna d’enfortir els llaços educatius, geogràfics, humanitaris, culturals, científics i socioeconòmics entre els estats part i de reforçar el diàleg entre les regions i l’aprofitament compartit dels seus instruments i pràctiques de reconeixement, Recordant el Conveni de constitució de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), en el qual s’estipula que té com a finalitat “contribuir al manteniment de la pau i de la seguretat tot fomentant, mitjançant l’educació, la ciència i la cultura, la col·laboració entre les nacions”, Tenint presents les disposicions de la Carta de les Nacions Unides de 1945; de la Declaració universal dels drets humans de 1948; del Conveni de les Nacions Unides sobre l’estatut dels refugiats de 1951, i el seu Protocol de 1967; del Conveni sobre l’estatut dels apàtrides de 1954; del Conveni de la UNESCO relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament de 1960 i, en particular, l’article 4.a; del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals de 1966; i del Conveni de la UNESCO sobre l’ensenyament tècnic i professional de 1989, Tenint presents igualment la Recomanació de la UNESCO sobre el reconeixement dels estudis i les qualificacions d’ensenyament superior de 1993; la Recomanació de la UNESCO relativa a la condició del personal docent de l’ensenyament superior de 1997; la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes del 2007, i la Recomanació de la UNESCO sobre la ciència i els investigadors científics del 2017, Basant-se en els convenis regionals de la UNESCO de reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior, Reafirmant la responsabilitat dels estats part de promoure una educació inclusiva i equitativa de qualitat a tots els nivells i oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom, Conscient de la creixent cooperació internacional en l’àmbit de l’ensenyament superior i de la mobilitat d’estudiants, professionals, investigadors i universitaris, i dels canvis en la recerca científica, així com de les diferents modalitats, mètodes, avenços i innovacions en l’ensenyament i l’aprenentatge, Considerant que l’ensenyament superior, que imparteixen institucions públiques i privades, és un bé i una responsabilitat públics, i conscient de la necessitat de defensar i protegir els principis de llibertat acadèmica i d’autonomia de les institucions d’ensenyament superior, Convençuts que el reconeixement internacional de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior facilitarà la interdependència de l’aprenentatge i el desenvolupament de coneixements mitjançant la mobilitat dels estudiants i de l’aprenentatge, dels universitaris, de la recerca científica i dels investigadors, així com dels treballadors i professionals, i reforçarà la cooperació internacional en l’àmbit de l’ensenyament superior, Respectant la diversitat cultural entre els estats part, principalment les diferències entre les tradicions i els valors educatius de l’ensenyament superior, Desitjant respondre a la necessitat de comptar amb un conveni mundial sobre el reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior per complementar els convenis regionals de la UNESCO de reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior i millorar la cohesió entre ells, Convençuts igualment de la necessitat de trobar solucions comunes, pràctiques i transparents per millorar les pràctiques de reconeixement a escala mundial, Convençuts , a més, que aquest Conveni promourà la mobilitat internacional, així com la comunicació i la cooperació en matèria de procediments justos i transparents de reconeixement, i l’assegurament de la qualitat i la integritat acadèmica en l’àmbit de l’ensenyament superior a escala mundial, Adopta , el 25 de novembre del 2019, aquest Conveni. Secció I. Definició dels termes Article I Als efectes d’aquest Conveni, s’apliquen les definicions següents: Accés (a l’ensenyament superior) : dret que s’atorga a qualsevol persona que posseeix una qualificació a sol·licitar la seva admissió en un nivell d’ensenyament superior i ser tinguda en compte a aquest efecte. Admissió (en institucions i programes d’ensenyament superior): acte o sistema que permet als sol·licitants cursar estudis d’ensenyament superior en una institució i/o un programa determinats. Aprenentatge anterior : experiència, coneixements, aptituds, actituds i competències que una persona ha adquirit com a resultat de l’aprenentatge formal, no formal o informal, avaluats en funció d’un determinat conjunt de normes, objectius o resultats d’aprenentatges. Aprenentatge formal : aprenentatge derivat d’activitats efectuades en un entorn d’aprenentatge estructurat, conduent a l’obtenció d’una qualificació oficial, i proporcionat per una institució educativa reconeguda per les autoritats competents d’un estat part i autoritzada per aquestes autoritats a impartir aquestes activitats d’aprenentatge. Aprenentatge informal : aprenentatge que es produeix fora del sistema d’educació formal i que és resultat d’activitats quotidianes relacionades amb el treball, la família, la comunitat local o l’oci. Aprenentatge no formal : aprenentatge adquirit en un marc d’ensenyament o d’aprenentatge que posa l’accent en la vida laboral i que no pertany al sistema d’educació formal. Aprenentatge al llarg de la vida : procés que comprèn totes les activitats d’aprenentatge, ja sigui formal, no formal o informal, que abraça tota la vida d’una persona i la finalitat del qual consisteix a millorar i desenvolupar les capacitats humanes, els coneixements, les habilitats, les actituds i les competències. Assegurament de la qualitat : procés continu mitjançant el qual l’autoritat o les autoritats competents avaluen la qualitat d’un sistema, una institució o un programa d’ensenyament superior amb la finalitat d’assegurar a les parts interessades que es mantenen i milloren de manera contínua normes educatives acceptables. Autoritat competent : persona o entitat que té l’autoritat, la capacitat o la facultat legal per exercir una funció designada. Autoritat competent en matèria de reconeixement : entitat que, de conformitat amb les lleis, els reglaments, les polítiques o les pràctiques d’un estat part, avalua les qualificacions i/o adopta decisions sobre el reconeixement de les qualificacions. Avaluació : avaluació de les qualificacions, dels estudis parcials o de l’aprenentatge anterior d’un sol·licitant per una autoritat competent en matèria de reconeixement que es dedica a l’avaluació de qualificacions. Convenis regionals de reconeixement : convenis de la UNESCO de reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior en cadascuna de les regions de la UNESCO, inclòs el Conveni sobre el reconeixement d’estudis, diplomes i títols de l’ensenyament superior en els estats àrabs i els estats europeus riberencs del Mediterrani. Diferències substancials : diferències significatives entre la qualificació estrangera i la qualificació de l’estat part que molt probablement impedirien al sol·licitant tenir èxit en l’activitat que pretén dur a terme, com per exemple, però no exclusivament, estudis ulteriors, activitats de recerca o oportunitats d’ocupació. Educació transfronterera : totes les modalitats d’impartir educació que impliquen la circulació de persones, coneixements, programes, proveïdors i plans d’estudis a través de les fronteres dels estats part, inclosos, encara que no exclusivament, els programes de títols conjunts internacionals, l’ensenyament superior transfronterer, l’ensenyament transnacional, l’ensenyament extraterritorial i l’ensenyament sense fronteres, la qualitat dels quals està garantida. Ensenyament superior : tots els tipus de programes d’estudis o conjunts de cursos de nivell postsecundari reconeguts per les autoritats competents d’un estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, com a pertanyents al seu sistema d’ensenyament superior. Estudis parcials : qualsevol part d’un programa d’ensenyament superior que ha estat avaluada i que, encara que no constitueix un programa complet, representa una adquisició significativa de coneixements, habilitats, actituds i competències. Institució d’ensenyament superior : establiment on s’imparteix ensenyament superior reconegut per una autoritat competent d’un estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, com a pertanyent al seu sistema d’ensenyament superior. Marc de qualificacions : sistema de classificació, publicació i organització de les qualificacions la qualitat de les quals queda assegurada segons un conjunt de criteris. Mobilitat : desplaçament físic o virtual de persones fora del seu país amb el propòsit d’estudiar, investigar, ensenyar o treballar. Modalitats d’aprenentatge no tradicionals : mecanismes formals, no formals i informals per impartir programes educatius o executar activitats d’aprenentatge que no estan basats principalment en la interacció presencial entre l’educador i l’educand. Persona desplaçada : persona que s’ha vist obligada a abandonar la seva localitat o el seu entorn i les seves activitats professionals per traslladar-se a una altra localitat o entorn. Programa d’ensenyament superior : programa d’estudis postsecundaris reconegut per l’autoritat competent d’un estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, com a pertanyent al seu sistema d’ensenyament superior i la conclusió satisfactòria del qual confereix a l’estudiant una qualificació d’ensenyament superior. Qualificació :
a) qualificació d’ensenyament superior: qualsevol títol, diploma, certificat o distinció expedit per una autoritat competent que acredita haver conclòs de manera satisfactòria un programa d’ensenyament superior, o que valida l’aprenentatge anterior, quan escaigui;
b) qualificació que dona accés a l’ensenyament superior : qualsevol títol, diploma, certificat o distinció expedit per una autoritat competent que acredita haver conclòs de manera satisfactòria un programa d’ensenyament, o que valida l’aprenentatge anterior, quan escaigui, i que confereix al seu titular el dret de ser tingut en compte per ser admès en l’ensenyament superior. Reconeixement : reconeixement oficial per una autoritat competent en matèria de reconeixement de la validesa i del nivell acadèmic d’una qualificació, d’estudis parcials o d’aprenentatges anteriors, obtinguts a l’estranger, amb el propòsit de concedir al sol·licitant, principalment, però no únicament:
a) el dret de sol·licitar la seva admissió a l’ensenyament superior, i/o
b) la possibilitat de buscar oportunitats d’ocupació. Reconeixement parcial : reconeixement parcial d’una qualificació completa i conclosa que no pot ser reconeguda íntegrament a causa de diferències substancials demostrades per una autoritat competent en matèria de reconeixement. Regió : qualsevol de les zones geogràfiques compreses en la definició de regions de la UNESCO amb la intenció d’executar les activitats de caràcter regional de l’Organització; a saber, Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib, Àsia i el Pacífic, estats àrabs i Europa. Requisits :
a) Requisits generals: condicions que s’han de complir per accedir a l’ensenyament superior, o a un determinat nivell d’aquest darrer, o per obtenir una qualificació d’ensenyament superior d’un determinat nivell;
b) Requisits específics: condicions que s’han de complir, a més dels requisits generals, per aconseguir l’admissió en un determinat programa d’ensenyament superior o per obtenir una qualificació específica d’ensenyament superior en un àmbit d’estudis particular. Resultats d’aprenentatge : coneixements i habilitats adquirits per un aprenent en concloure un procés d’aprenentatge. Sistema d’educació formal : sistema educatiu d’un estat part, incloses totes les entitats reconegudes oficialment que tenen una responsabilitat en l’àmbit educatiu, així com les institucions educatives públiques i privades de tots els nivells reconegudes per les autoritats competents d’un estat part i autoritzades per aquestes darreres a impartir ensenyament i prestar altres serveis relacionats amb l’educació. Sol·licitant :
a) persona que sotmet a l’autoritat competent en matèria de reconeixement una qualificació, estudis parcials o aprenentatges anteriors per fer-ne l’avaluació i/o el reconeixement; o
b) entitat que actua en nom d’una persona amb el seu consentiment. Sol·licitant qualificat : persona que ha complert els criteris pertinents i que es considera apta per sol·licitar la seva admissió en l’ensenyament superior. Tí tol conjunt internacional : un tipus de titulació d’educació transfronterera; una titulació única reconeguda i/o autoritzada i conferida de manera conjunta després de la finalització d’un programa integrat, coordinat i ofert conjuntament per dos o més institucions d’ensenyament superior que pertanyen a més d’un país. Unitats constitutives : entitats oficials d’un estat part en aquest Conveni a escala de les jurisdiccions subnacionals, com ara províncies, estats, comtats o cantons, de conformitat amb l’article XX. b, Règims constitucionals federals o no unitaris, del Conveni. Secció II. Objectius del Conveni Article II Prenent com a base els convenis regionals de reconeixement i reforçant-ne la coordinació, les revisions i els assoliments, els objectius d’aquest Conveni són:
1. Promoure i enfortir la cooperació internacional en l’àmbit de l’ensenyament superior.
2. Donar suport a les iniciatives, polítiques i innovacions interregionals per a la cooperació internacional en l’àmbit de l’ensenyament superior.
3. Facilitar la mobilitat mundial i promoure el mèrit en l’ensenyament superior per al benefici mutu dels titulars de qualificacions, de les institucions d’ensenyament superior, dels ocupadors i de qualsevol altra part interessada dels estats part en aquest Conveni, comprenent i respectant alhora la diversitat dels sistemes d’ensenyament superior dels estats part.
4. Proporcionar un marc global inclusiu per al reconeixement just, transparent, consistent, coherent, oportú i fiable de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior.
5. Respectar, defensar i protegir l’autonomia i la diversitat de les institucions i dels sistemes d’ensenyament superior.
6. Fomentar la confiança en la qualitat i la fiabilitat de les qualificacions mitjançant, principalment, la promoció de la integritat i les pràctiques ètiques.
7. Promoure una cultura d’assegurament de la qualitat en les institucions i els sistemes d’ensenyament superior i desenvolupar les capacitats necessàries per garantir la fiabilitat, la consistència i la complementarietat en l’assegurament de la qualitat, així com en els marcs de qualificacions i el reconeixement de les qualificacions, a fi d’afavorir la mobilitat internacional.
8. Impulsar l’elaboració, la recopilació i l’intercanvi d’informació accessible, actualitzada, fiable, transparent i pertinent i la difusió de bones pràctiques entre les parts interessades, els estats part i les regions.
9. Promoure, mitjançant el reconeixement de les qualificacions, l’accés inclusiu i equitatiu a l’ensenyament superior de qualitat i afavorir les oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom, inclosos els refugiats i les persones desplaçades.
10. Fomentar a escala mundial la utilització òptima dels recursos humans i educatius amb la intenció de promoure l’educació per al desenvolupament sostenible, i contribuir al desenvolupament estructural, econòmic, tecnològic, cultural, democràtic i social de totes les societats. Secció III. Principis bàsics per al reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior Article III Per al reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior, aquest Conveni estableix els principis següents:
1. Les persones tenen dret a què s’avaluïn les seves qualificacions amb el propòsit de sol·licitar la seva admissió en estudis d’ensenyament superior o de buscar oportunitats d’ocupació.
2. El reconeixement de les qualificacions ha de ser transparent, just, oportú i no discriminatori, de conformitat amb les normes i els reglaments de cada estat part, i hauria de ser assequible.
3. Les decisions de reconeixement es basen en la confiança, criteris clars i procediments justos, transparents i no discriminatoris, i subratllen la importància crucial de l’accés equitatiu a l’ensenyament superior com a bé públic que pot conduir a oportunitats d’ocupació.
4. Les decisions de reconeixement es basen en informació adequada, fiable, accessible i actualitzada sobre els sistemes, les institucions, els programes d’ensenyament superior i els mecanismes d’assegurament de la qualitat, que hagi estat facilitada per autoritats competents dels estats part, centres nacionals d’informació oficials o entitats similars.
5. Les decisions de reconeixement s’adopten amb el degut respecte a la diversitat dels sistemes d’ensenyament superior de tot el món.
6. Les autoritats competents en matèria de reconeixement que efectuen avaluacions per al reconeixement de les qualificacions actuaran de bona fe, motivant clarament les seves decisions, i comptaran amb mecanismes per apel·lar contra les seves decisions.
7. Els sol·licitants de reconeixement de les seves qualificacions proporcionen de bona fe informació i documentació adequada i precisa sobre les qualificacions que han obtingut i tenen dret a apel·lar contra la decisió que es prengui al respecte.
8. Els estats part es comprometen a adoptar mesures per erradicar totes les pràctiques fraudulentes en relació amb les qualificacions de l’ensenyament superior, i promoure l’ús de tecnologies modernes i l’establiment de xarxes entre els estats part. Secció IV. Obligacions dels estats part al Conveni Aquest Conveni estableix les obligacions següents per als estats part: Article IV. Reconeixement de les qualificacions que donen accés a l’ensenyament superior
1. Cada estat part reconeix, a l’efecte d’accedir al seu sistema d’ensenyament superior, les qualificacions i l’aprenentatge anterior documentat o certificat obtinguts en altres estats part que compleixin els requisits generals d’accés a l’ensenyament superior en aquests estats part, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre els requisits generals d’accés en l’estat part on es va obtenir la qualificació i en l’estat part on se sol·licita el reconeixement. Com a alternativa, serà suficient que un estat part permeti al titular d’una qualificació expedida en un altre estat part obtenir una avaluació d’aquesta qualificació.
2. Les qualificacions obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge no tradicionals reconegudes que estiguin subjectes a mecanismes d’assegurament de la qualitat comparables s’avaluaran d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, i s’utilitzaran els mateixos criteris aplicats a qualificacions similars obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge tradicionals.
3. Quan una qualificació doni accés únicament a determinats tipus d’institucions o programes d’ensenyament superior en l’estat part on es va obtenir, cada estat part garantirà al titular d’aquesta qualificació l’accés a determinats tipus d’institucions o programes similars pertanyents al seu sistema d’ensenyament superior, si estan disponibles, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials. Article V. Reconeixement de les qualificacions d’ensenyament superior
1. Cada estat part reconeix les qualificacions d’ensenyament superior conferides en un altre estat part, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre la qualificació el reconeixement de la qual se sol·licita i la qualificació corresponent en l’estat part on se sol·licita el reconeixement. Com a alternativa, serà suficient que un estat part permeti al titular d’una qualificació d’ensenyament superior expedida en un altre estat part obtenir una avaluació d’aquesta qualificació, a sol·licitud del titular.
2. Les qualificacions d’ensenyament superior obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge no tradicionals reconegudes que estiguin subjectes a mecanismes d’assegurament de la qualitat comparables i que es considerin que depenen del sistema d’ensenyament superior d’un estat part s’avaluaran d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen a qualificacions similars obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge tradicionals.
3. Les qualificacions d’ensenyament superior obtingudes en el marc d’un ensenyament transfronterer, títols conjunts internacionals o mitjançant qualsevol altre programa conjunt executat en més d’un país, dels quals almenys un sigui estat part en aquest Conveni, s’avaluaran d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen a les qualificacions obtingudes en el marc de programes executats en un sol país.
4. El reconeixement en un estat part d’una qualificació d’ensenyament superior expedida en un altre estat part té almenys un dels resultats següents:
a)
a) Atorga al titular el dret de sol·licitar l’admissió a estudis ulteriors d’ensenyament superior, en les mateixes condicions que les aplicables als titulars de qualificacions d’ensenyament superior de l’estat part on se sol·licita el reconeixement.
b) Atorga al titular el dret d’utilitzar el títol associat a una qualificació d’ensenyament superior d’acord amb les lleis o els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement. A més, l’avaluació i el reconeixement poden possibilitar que els sol·licitants busquin oportunitats d’ocupació, de conformitat amb les lleis i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement.
5. Quan una autoritat competent en matèria de reconeixement pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre la qualificació el reconeixement de la qual se sol·licita i la qualificació corresponent en l’estat part on se sol·licita el reconeixement, l’autoritat competent en matèria de reconeixement tractarà de determinar si pot concedir-se un reconeixement parcial.
6. Cada estat part podrà supeditar el reconeixement de les qualificacions d’ensenyament superior lliurades de conformitat amb les disposicions sobre ensenyament transfronterer o per institucions educatives estrangeres que operin en la seva jurisdicció als requisits específics de la seva legislació o dels seus reglaments, o als d’una de les seves unitats constitutives, o fins i tot a acords específics concertats amb l’estat part d’origen d’aquestes institucions. Article VI. Reconeixement d’estudis parcials i aprenentatges anteriors
1. Cada estat part pot reconèixer, a l’efecte de finalitzar un programa d’ensenyament superior o de continuar estudis d’ensenyament superior, segons s’escaigui, i tenint en compte la legislació dels estats part relativa a l’accés, els estudis parcials o els aprenentatges anteriors documentats o certificats obtinguts en un altre estat part, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre els estudis parcials o els aprenentatges anteriors i la part del programa d’ensenyament superior que aquests darrers reemplaçarien en l’estat part on se sol·licita el reconeixement. Com a alternativa, serà suficient que un estat part permeti a una persona que hagi fet estudis parcials o aprenentatges anteriors documentats o certificats en un altre estat part obtenir-ne una avaluació, a sol·licitud de la persona interessada.
2. La finalització parcial documentada o certificada de programes d’ensenyament superior impartits mitjançant modalitats d’aprenentatge no tradicionals reconegudes que estiguin subjectes a mecanismes d’assegurament de la qualitat comparables i que es considerin elements constitutius del sistema d’ensenyament superior d’un estat part s’avaluarà d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen als estudis parcials impartits mitjançant modalitats d’aprenentatge tradicionals.
3. La finalització parcial documentada o certificada de programes d’ensenyament superior impartits en el marc d’un ensenyament transfronterer, de titulacions conjuntes internacionals o de qualsevol altre programa conjunt executat en més d’un país, dels quals almenys un sigui estat part en aquest Conveni, s’avaluarà d’acord amb la legislació d’aquest darrer o d’una de les seves unitats constitutives, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen als estudis parcials efectuats en un sol país. Article VII. Reconeixement d’estudis parcials i de qualificacions de refugiats i persones desplaçades Cada estat part adoptarà les mesures necessàries i possibles, en el marc del seu sistema educatiu i de conformitat amb les seves disposicions constitucionals, legislatives i reglamentàries, per elaborar procediments raonables destinats a avaluar de manera justa i eficient si els refugiats i les persones desplaçades compleixen els requisits pertinents d’accés a l’ensenyament superior, a programes ulteriors d’ensenyament superior o a la cerca d’oportunitats d’ocupació, fins i tot en els casos en què no pugui demostrar-se amb proves documentals que s’han obtingut estudis parcials, aprenentatges anteriors o qualificacions en un altre país. Article VIII. I nformació per a l’avaluació i el reconeixement
1. Cada estat part establirà sistemes transparents per a la descripció completa de les qualificacions i els resultats d’aprenentatge obtinguts en el seu territori.
2. Cada estat part, en la mesura que sigui possible sobre la base de la seva situació i estructura constitucionals, legislatives i reglamentàries, establirà un sistema objectiu i fiable d’aprovació, reconeixement i assegurament de la qualitat de les seves institucions d’ensenyament superior, a fi d’afavorir la confiança en el seu sistema d’ensenyament superior.
3. Cada estat part establirà i mantindrà un centre nacional d’informació o entitats similars per proporcionar accés a informació pertinent, precisa i actualitzada sobre el seu sistema d’ensenyament superior.
4. Cada estat part fomenta l’ús de tecnologies per vetllar per la facilitat d’accés a la informació.
5. Cada estat part:
a) proporcionarà accés a informació fidedigna i precisa sobre els seus sistemes d’ensenyament superior, qualificacions, assegurament de la qualitat i marcs de qualificacions, si escau;
b) facilitarà la difusió i disponibilitat d’informació precisa sobre els sistemes i qualificacions d’ensenyament superior i les qualificacions que donen accés a l’ensenyament superior dels altres estats part;
c) prestarà assessorament i informació, quan escaigui, sobre qüestions relatives al reconeixement, en particular pel que respecta als criteris i procediments d’avaluació de les qualificacions, i l’elaboració de materials per a les bones pràctiques de reconeixement, de conformitat amb les lleis, els reglaments i les polítiques de l’estat part; i
d) vetllarà perquè es proporcioni, en un termini raonable, informació adequada sobre qualsevol institució pertanyent al seu sistema d’ensenyament superior, així com sobre qualsevol programa gestionat per aquestes institucions, a fi que les autoritats competents d’altres estats part puguin determinar si la qualitat de les qualificacions expedides per aquestes institucions en justifica el reconeixement en l’estat part on se sol·licita. Article IX. Avaluació d’una sol·licitud
1. La responsabilitat de proporcionar la informació adequada incumbeix, en primera instància, al sol·licitant, que haurà de proporcionar-la de bona fe.
2. Cada estat part vetllarà perquè les institucions pertanyents al seu sistema d’ensenyament superior proporcionin, en la mesura que sigui possible, prèvia sol·licitud, en un termini raonable i sense cap cost, informació pertinent al titular d’una qualificació o a la institució o a les autoritats competents en matèria de reconeixement de l’estat part on es demana el reconeixement.
3. Cada estat part vetllarà perquè l’organisme que efectua una avaluació amb finalitats de reconeixement demostri els motius pels quals una sol·licitud no compleix els requisits o quines són les diferències substancials que s’observen. Article X. Informació sobre les autoritats competents en matèria de reconeixement
1. Cada estat part designa oficialment al dipositari d’aquest Conveni les autoritats competents encarregades d’adoptar decisions en matèria de reconeixement en la seva jurisdicció.
2. Quan en un estat part hi hagi autoritats centrals competents en matèria de reconeixement, aquestes autoritats quedaran vinculades immediatament per les disposicions d’aquest Conveni i adoptaran les mesures necessàries per assegurar-ne l’aplicació en la jurisdicció d’aquest estat part.
3. Quan la competència per adoptar decisions en matèria de reconeixement incumbeixi a les unitats constitutives, l’estat part proporcionarà al dipositari un breu informe sobre la seva situació o estructura constitucional en el moment de signar o de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, així com sobre qualsevol altre canvi ulterior en la seva estructura. En aquests casos, les autoritats competents en matèria de reconeixement de les unitats constitutives designades adoptaran, en la mesura que sigui possible d’acord amb la situació i l’estructura constitucionals de l’estat part, les mesures necessàries per assegurar l’aplicació de les disposicions d’aquest Conveni en la jurisdicció de l’estat part.
4. Quan la competència per adoptar decisions en matèria de reconeixement i correspongui a les institucions d’ensenyament superior individualment o a altres entitats, cada estat part o unitat constitutiva d’aquest estat, segons la seva situació o estructura constitucionals, transmetrà el text d’aquest Conveni a aquestes institucions o entitats i adoptarà totes les mesures necessàries per animar-les a examinar-lo favorablement i a aplicar-ne les disposicions.
5. Les disposicions dels paràgrafs 2, 3 i 4 d’aquest article s’aplicaran, mutatis mutandis , a les obligacions dels estats part en virtut d’aquest Conveni. Article XI. Requisits addicionals d’admissió en programes d’ensenyament superior
1. Quan l’admissió en determinats programes d’ensenyament superior depengui del compliment de requisits específics addicionals als requisits generals d’accés, les autoritats competents de l’estat part interessat podran imposar aquests mateixos requisits específics als titulars de qualificacions obtingudes en altres estats part o avaluar si els sol·licitants amb qualificacions obtingudes en altres estats part compleixen requisits equivalents.
2. Quan les qualificacions que donen accés a l’ensenyament superior en l’estat part en què s’han obtingut només s’expedeixin en combinació amb exàmens complementaris com a condició prèvia d’accés, els altres estats part podran condicionar l’accés al compliment d’aquests requisits o oferir una alternativa que permeti complir aquests requisits addicionals dins del seu propi sistema educatiu.
3. Sens perjudici del que disposa l’article IV, l’admissió en una determinada institució d’ensenyament superior o en un determinat programa d’aquesta institució podrà ser limitada o selectiva, de conformitat amb reglaments justos i transparents.
4. Respecte al paràgraf 3 d’aquest article, els procediments d’admissió hauran de concebre’s perquè l’avaluació de les qualificacions estrangeres s’efectuï de conformitat amb els principis de transparència, equitat i no-discriminació enunciats en l’article III.
5. Sens perjudici del que disposa l’article IV, l’admissió en una determinada institució d’ensenyament superior podrà condicionar-se a la demostració, pel titular de la qualificació, que té coneixements suficients de la llengua o les llengües d’ensenyament de la institució interessada, o d’altres llengües que s’especifiquin.
6. A l’efecte de l’admissió en programes d’ensenyament superior, cada estat part podrà condicionar el reconeixement de les qualificacions expedides per institucions educatives estrangeres que operin en la seva jurisdicció a requisits específics de les seves lleis i reglaments, o d’una de les seves unitats constitutives, o a acords específics conclosos amb l’estat part d’origen d’aquestes institucions. Secció V. Estructures d’implementació i de cooperació Article XII. Estructures d’aplicació Els estats part acorden aplicar aquest Conveni mitjançant o en cooperació ambles estructures següents:
1. Estructures nacionals d’aplicació.
2. Xarxes d’estructures nacionals d’aplicació.
3. Organitzacions nacionals, regionals i mundials d’acreditació, d’assegurament de la qualitat, de marcs de qualificació i de reconeixement de qualificacions.
4. La Conferència Intergovernamental dels Estats Part.
5. Els comitès dels convenis regionals de reconeixement. Article XIII. E structures nacionals d’aplicació
1. A fi de facilitar el reconeixement de les qualificacions d’ensenyament superior, els estats part es comprometen a aplicar aquest Conveni a través dels organismes competents, inclosos els centres nacionals d’informació o entitats similars.
2. Cada estat part transmetrà a la Secretaria de la Conferència Intergovernamental dels Estats Part informació relativa a les seves estructures nacionals d’aplicació i l’informarà de qualsevol modificació.
3. Les estructures nacionals d’aplicació s’han d’organitzar en xarxes i participar-hi activament. Article XIV. Xarxes d’estructures nacionals d’aplicació
1. Sota els auspicis de la Conferència Intergovernamental dels Estats Part, les xarxes estaran compostes per les estructures nacionals d’aplicació dels estats part, defensaran l’aplicació pràctica d’aquest Conveni i hi prestaran assistència.
2. Les xarxes facilitaran l’intercanvi d’informació, el desenvolupament de capacitats i el suport tècnic als estats part que ho sol·licitin.
3. Les xarxes procuraran enfortir la cooperació interregional en virtut d’aquest Conveni i mantindran vincles amb la Conferència Intergovernamental dels Estats Part.
4. Els estats part podran participar en les xarxes regionals existents, establertes en el marc dels convenis regionals de reconeixement, o podran crear-ne de noves. La participació en les xarxes regionals existents estarà supeditada a l’acord dels comitès dels convenis regionals de reconeixement pertinents. Article XV. La Conferència Intergovernamental dels Estats Part
1. S’establirà una Conferència Intergovernamental dels Estats Part, d’ara endavant denominada “la Conferència”.
2. La Conferència estarà integrada per representants de tots els estats part en aquest Conveni.
3. Es convidarà els estats que no siguin estats part en aquest Conveni, així com els presidents dels comitès dels convenis regionals de reconeixement, perquè participin en les reunions de la Conferència en qualitat d’observadors.
4. Es podrà convidar també, perquè assisteixin a les reunions de la Conferència en qualitat d’observadors, els representants d’organitzacions internacionals i regionals concernides, així com representants d’organitzacions governamentals i no governamentals que treballin en l’àmbit del reconeixement de les qualificacions de l’ensenyament superior.
5. La Conferència celebrarà una sessió ordinària almenys cada dos anys. Podrà celebrar sessions extraordinàries si així es decideix o a petició d’almenys un terç dels estats part. La Conferència tindrà un programa de treball provisional relatiu a les activitats entre sessions. Igualment, presentarà un informe a la Conferència General de la UNESCO en cadascuna de les seves sessions ordinàries.
6. La Conferència es reunirà per primera vegada en un termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Conveni i, en aquest moment, aprovarà el seu reglament intern.
7. La Conferència es compromet a promoure l’aplicació d’aquest Conveni i en supervisarà la implementació mitjançant l’adopció de recomanacions, declaracions, models de bones pràctiques o qualsevol text subsidiari pertinent a escala mundial o interregional.
8. La Conferència podrà adoptar directrius operatives destinades als estats part d’aquest Conveni, en consulta amb els comitès dels convenis regionals de reconeixement.
9. La Conferència donarà suport al seguiment de les activitats relacionades amb la supervisió dels òrgans rectors de la UNESCO i amb la presentació d’informes a aquests òrgans pel que fa a l’aplicació d’aquest Conveni.
10. La Conferència cooperarà amb els comitès dels convenis regionals de reconeixement sota els auspicis de la UNESCO.
11. La Conferència vetllarà perquè es faci l’intercanvi d’informació necessari amb els comitès dels convenis regionals de reconeixement.
12. La Conferència examinarà els projectes d’esmena d’aquest Conveni per a la seva aprovació, de conformitat amb l’article XXIII. Les esmenes adoptades no menyscabaran els principis de reconeixement transparent, just, oportú i no discriminatori enunciats en aquest Conveni.
13. La Secretaria de la Conferència és a càrrec del director general de la UNESCO. La Secretaria prepararà la documentació de la Conferència, així com el projecte d’ordre del dia de les seves reunions, i vetllarà pel compliment de les seves decisions. Secció VI. Disposicions finals Article XVI. Ratificació, acceptació o aprovació pels estats membres
1. Aquest Conveni està subjecte a la ratificació, acceptació o aprovació dels estats membres de la UNESCO i de la Santa Seu, de conformitat amb els seus respectius procediments constitucionals i legislatius.
2. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació es dipositaran davant del director general de la UNESCO. Article XVII. Adhesió
1. Aquest Conveni quedarà obert a l’adhesió de qualsevol estat que no sigui membre de la UNESCO, però que sigui membre de les Nacions Unides i que hagi estat convidat per la Conferència General de la UNESCO a adherir-se al Conveni.
2. Aquest Conveni quedarà obert també a l’adhesió dels territoris que gaudeixin de plena autonomia interna reconeguda com a tal per les Nacions Unides, però que no hagin aconseguit la plena independència de conformitat amb la resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General, i que tinguin competència sobre les qüestions que regeix aquest Conveni, inclosa la competència de subscriure tractats en relació amb aquesta matèria.
3. Els instruments d’adhesió es dipositaran davant del director general de la UNESCO. Article XVIII. Entrada en vigor
1. Aquest Conveni entrarà en vigor tres mesos després de la data de dipòsit del vintè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, però només respecte als estats part que hagin dipositat els seus respectius instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió en aquesta data o anteriorment.
2. Aquest Conveni entrarà en vigor respecte a qualsevol altre estat part tres mesos després que aquest darrer hagi dipositat el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió. Article XIX. Relacions entre els estats part en aquest Conveni i les parts en els convenis regionals de reconeixement i en altres tractats
1. La ratificació, acceptació o aprovació de qualsevol dels convenis regionals de reconeixement, o l’adhesió a aquests convenis, no serà un requisit previ per a la ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o per adherir-s’hi.
2. Els estats part en aquest Conveni:
a) fomentaran el suport mutu entre el Conveni i els altres tractats de què siguin part, particularment els convenis regionals de reconeixement;
b) tindran en compte les disposicions pertinents del Conveni quan interpretin i apliquin els convenis regionals de reconeixement de què siguin part o quan contreguin altres obligacions internacionals.
3. Cap disposició d’aquest Conveni no podrà interpretar-se com una modificació dels drets i les obligacions dels estats part que emanin dels convenis regionals de reconeixement i de qualssevol altres tractats de què siguin part.
4. Per vetllar per una interacció coherent entre aquest Conveni, els convenis regionals de reconeixement, qualssevol altres acords bilaterals o multilaterals pertinents i qualsevol altre tractat o convenció existent o futur de què un estat part en aquest Conveni sigui o pugui ser part, cap de les disposicions d’aquest Conveni no podrà considerar-se com una derogació de les disposicions més favorables en matèria de reconeixement, en particular de disposicions relatives a centres nacionals d’informació, xarxes i diferències substancials. Article XX. Règims constitucionals federals o no unitaris Reconeixent que els acords internacionals són igualment vinculants per als estats part amb independència dels seus règims constitucionals, s’aplicaran les disposicions següents als estats part que tinguin un règim constitucional federal o no unitari:
a) Pel que respecta a les disposicions d’aquest Conveni l’aplicació de les quals incumbeixi al poder legislatiu federal o central, les obligacions del Govern federal o central seran idèntiques a les dels estats part que no siguin estats federals.
b) Pel que respecta a les disposicions d’aquest Conveni l’aplicació de les quals sigui competència de les unitats constitutives d’un estat part, com ara províncies, estats, comtats o cantons, que, en virtut del règim constitucional de la federació, no estiguin facultades per adoptar mesures legislatives, el Govern federal comunicarà aquestes disposicions, segons calgui, juntament amb el seu dictamen favorable, a les autoritats competents de les unitats constitutives esmentades perquè les aprovin. Article XXI. Denúncia
1. Qualsevol estat part en aquest Conveni podrà denunciar-lo en qualsevol moment.
2. La denúncia es notificarà per mitjà d’un instrument escrit, que es dipositarà davant del director general de la UNESCO.
3. La denúncia tindrà efecte 12 mesos després de la recepció de l’instrument de denúncia. No modificarà de cap manera les obligacions que l’estat part denunciant té en virtut d’aquest Conveni fins a la data en què la retirada esdevingui efectiva.
4. La denúncia d’aquest Conveni no tindrà cap efecte respecte de:
a) les decisions de reconeixement adoptades prèviament en virtut de les disposicions d’aquest Conveni;
b) les avaluacions de reconeixement que encara estiguin en curs en el marc d’aquest Conveni. Article XXII. Funcions del dipositari El director general de la UNESCO, en qualitat de dipositari d’aquest Conveni, informarà els estats membres de l’Organització i els estats que no són membres de l’Organització als quals es fa referència en l’article XVII anterior, així com a les Nacions Unides, de:
a) El dipòsit de tots els instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió previstos en els articles XVI i XVII.
b) Les denúncies previstes en l’article XXI.
c) Les esmenes al Conveni adoptades de conformitat amb l’article XXIII i la data proposada de la seva entrada en vigor de conformitat amb l’article XXIII. Article XXIII. Esmenes
1. Qualsevol estat part en aquest Conveni podrà proposar-hi esmenes mitjançant una comunicació per escrit dirigida al director general de la UNESCO. El director general transmetrà aquesta comunicació a tots els estats part. Si, en els sis mesos següents a la data de transmissió de la comunicació, almenys la meitat dels estats part en el Conveni respon favorablement a la petició, el director general sotmetrà la proposta a la reunió següent de la Conferència Intergovernamental dels Estats Part per examinar-la i, eventualment, aprovar-la.
2. Les esmenes s’aprovaran per una majoria de dos terços dels estats part presents i votants.
3. Tan bon punt s’aprovin, les esmenes a aquest Conveni s’hauran de presentar als estats part per a la ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
4. Per als estats part que hagin ratificat, acceptat o aprovat esmenes a aquest Conveni, o que s’hi hagin adherit, les esmenes entraran en vigor tres mesos després que dos terços dels estats part hagin dipositat els instruments als quals es fa referència en el paràgraf 3 d’aquest article. A partir d’aquest moment, l’esmena corresponent entrarà en vigor per a cada estat part que la ratifiqui, accepti o aprovi, o que s’hi adhereixi, tres mesos després de la data en què l’estat part hagi dipositat el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
5. Un estat que esdevé estat part en aquest Conveni després de l’entrada en vigor d’esmenes de conformitat amb el paràgraf 4 d’aquest article i que no manifesti una intenció diferent serà considerat:
a) Estat part en aquest Conveni així esmenat.
b) Estat part en aquest Conveni no esmenat respecte a qualsevol estat part que no estigui vinculat per aquestes esmenes. Article XXIV. Registre a les Nacions Unides De conformitat amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides, aquest Conveni serà registrat a la Secretaria de l’Organització de les Nacions Unides a petició del director general de la UNESCO. Article XXV. Textos fefaents Aquest Conveni ha estat redactat en anglès, àrab, xinès, espanyol, francès i rus, i tots sis textos són igualment fefaents. Situació del Conveni mundial sobre el reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior Situació en data de 12 d’agost del 2022 Estats part: Armènia 08/02/2022 Ratificació Costa d’Ivori 06/04/2022 Ratificació Croàcia 01/12/2021 Ratificació Cuba 07/04/2022 Ratificació Eslovàquia 20/06/2022 Ratificació Estònia 15/06/2021 Aprovació França 01/07/2021 Acceptació Lituània 17/01/2022 Ratificació Nicaragua 01/10/2020 Ratificació Noruega 08/06/2020 Aprovació Palestina 14/04/2022 Ratificació Regne Unit 30/03/2022 Ratificació Romania 26/07/2021 Acceptació Santa Seu 17/12/2021 Ratificació Suècia 20/05/2022 Ratificació Tunísia 19/11/2021 Ratificació
a) qualificació d’ensenyament superior: qualsevol títol, diploma, certificat o distinció expedit per una autoritat competent que acredita haver conclòs de manera satisfactòria un programa d’ensenyament superior, o que valida l’aprenentatge anterior, quan escaigui;
b) qualificació que dona accés a l’ensenyament superior : qualsevol títol, diploma, certificat o distinció expedit per una autoritat competent que acredita haver conclòs de manera satisfactòria un programa d’ensenyament, o que valida l’aprenentatge anterior, quan escaigui, i que confereix al seu titular el dret de ser tingut en compte per ser admès en l’ensenyament superior. Reconeixement : reconeixement oficial per una autoritat competent en matèria de reconeixement de la validesa i del nivell acadèmic d’una qualificació, d’estudis parcials o d’aprenentatges anteriors, obtinguts a l’estranger, amb el propòsit de concedir al sol·licitant, principalment, però no únicament:
a) el dret de sol·licitar la seva admissió a l’ensenyament superior, i/o
b) la possibilitat de buscar oportunitats d’ocupació. Reconeixement parcial : reconeixement parcial d’una qualificació completa i conclosa que no pot ser reconeguda íntegrament a causa de diferències substancials demostrades per una autoritat competent en matèria de reconeixement. Regió : qualsevol de les zones geogràfiques compreses en la definició de regions de la UNESCO amb la intenció d’executar les activitats de caràcter regional de l’Organització; a saber, Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib, Àsia i el Pacífic, estats àrabs i Europa. Requisits :
a) Requisits generals: condicions que s’han de complir per accedir a l’ensenyament superior, o a un determinat nivell d’aquest darrer, o per obtenir una qualificació d’ensenyament superior d’un determinat nivell;
b) Requisits específics: condicions que s’han de complir, a més dels requisits generals, per aconseguir l’admissió en un determinat programa d’ensenyament superior o per obtenir una qualificació específica d’ensenyament superior en un àmbit d’estudis particular. Resultats d’aprenentatge : coneixements i habilitats adquirits per un aprenent en concloure un procés d’aprenentatge. Sistema d’educació formal : sistema educatiu d’un estat part, incloses totes les entitats reconegudes oficialment que tenen una responsabilitat en l’àmbit educatiu, així com les institucions educatives públiques i privades de tots els nivells reconegudes per les autoritats competents d’un estat part i autoritzades per aquestes darreres a impartir ensenyament i prestar altres serveis relacionats amb l’educació. Sol·licitant :
a) persona que sotmet a l’autoritat competent en matèria de reconeixement una qualificació, estudis parcials o aprenentatges anteriors per fer-ne l’avaluació i/o el reconeixement; o
b) entitat que actua en nom d’una persona amb el seu consentiment. Sol·licitant qualificat : persona que ha complert els criteris pertinents i que es considera apta per sol·licitar la seva admissió en l’ensenyament superior. Tí tol conjunt internacional : un tipus de titulació d’educació transfronterera; una titulació única reconeguda i/o autoritzada i conferida de manera conjunta després de la finalització d’un programa integrat, coordinat i ofert conjuntament per dos o més institucions d’ensenyament superior que pertanyen a més d’un país. Unitats constitutives : entitats oficials d’un estat part en aquest Conveni a escala de les jurisdiccions subnacionals, com ara províncies, estats, comtats o cantons, de conformitat amb l’article XX. b, Règims constitucionals federals o no unitaris, del Conveni. Secció II. Objectius del Conveni Article II Prenent com a base els convenis regionals de reconeixement i reforçant-ne la coordinació, les revisions i els assoliments, els objectius d’aquest Conveni són:
1. Promoure i enfortir la cooperació internacional en l’àmbit de l’ensenyament superior.
2. Donar suport a les iniciatives, polítiques i innovacions interregionals per a la cooperació internacional en l’àmbit de l’ensenyament superior.
3. Facilitar la mobilitat mundial i promoure el mèrit en l’ensenyament superior per al benefici mutu dels titulars de qualificacions, de les institucions d’ensenyament superior, dels ocupadors i de qualsevol altra part interessada dels estats part en aquest Conveni, comprenent i respectant alhora la diversitat dels sistemes d’ensenyament superior dels estats part.
4. Proporcionar un marc global inclusiu per al reconeixement just, transparent, consistent, coherent, oportú i fiable de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior.
5. Respectar, defensar i protegir l’autonomia i la diversitat de les institucions i dels sistemes d’ensenyament superior.
6. Fomentar la confiança en la qualitat i la fiabilitat de les qualificacions mitjançant, principalment, la promoció de la integritat i les pràctiques ètiques.
7. Promoure una cultura d’assegurament de la qualitat en les institucions i els sistemes d’ensenyament superior i desenvolupar les capacitats necessàries per garantir la fiabilitat, la consistència i la complementarietat en l’assegurament de la qualitat, així com en els marcs de qualificacions i el reconeixement de les qualificacions, a fi d’afavorir la mobilitat internacional.
8. Impulsar l’elaboració, la recopilació i l’intercanvi d’informació accessible, actualitzada, fiable, transparent i pertinent i la difusió de bones pràctiques entre les parts interessades, els estats part i les regions.
9. Promoure, mitjançant el reconeixement de les qualificacions, l’accés inclusiu i equitatiu a l’ensenyament superior de qualitat i afavorir les oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom, inclosos els refugiats i les persones desplaçades.
10. Fomentar a escala mundial la utilització òptima dels recursos humans i educatius amb la intenció de promoure l’educació per al desenvolupament sostenible, i contribuir al desenvolupament estructural, econòmic, tecnològic, cultural, democràtic i social de totes les societats. Secció III. Principis bàsics per al reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior Article III Per al reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior, aquest Conveni estableix els principis següents:
1. Les persones tenen dret a què s’avaluïn les seves qualificacions amb el propòsit de sol·licitar la seva admissió en estudis d’ensenyament superior o de buscar oportunitats d’ocupació.
2. El reconeixement de les qualificacions ha de ser transparent, just, oportú i no discriminatori, de conformitat amb les normes i els reglaments de cada estat part, i hauria de ser assequible.
3. Les decisions de reconeixement es basen en la confiança, criteris clars i procediments justos, transparents i no discriminatoris, i subratllen la importància crucial de l’accés equitatiu a l’ensenyament superior com a bé públic que pot conduir a oportunitats d’ocupació.
4. Les decisions de reconeixement es basen en informació adequada, fiable, accessible i actualitzada sobre els sistemes, les institucions, els programes d’ensenyament superior i els mecanismes d’assegurament de la qualitat, que hagi estat facilitada per autoritats competents dels estats part, centres nacionals d’informació oficials o entitats similars.
5. Les decisions de reconeixement s’adopten amb el degut respecte a la diversitat dels sistemes d’ensenyament superior de tot el món.
6. Les autoritats competents en matèria de reconeixement que efectuen avaluacions per al reconeixement de les qualificacions actuaran de bona fe, motivant clarament les seves decisions, i comptaran amb mecanismes per apel·lar contra les seves decisions.
7. Els sol·licitants de reconeixement de les seves qualificacions proporcionen de bona fe informació i documentació adequada i precisa sobre les qualificacions que han obtingut i tenen dret a apel·lar contra la decisió que es prengui al respecte.
8. Els estats part es comprometen a adoptar mesures per erradicar totes les pràctiques fraudulentes en relació amb les qualificacions de l’ensenyament superior, i promoure l’ús de tecnologies modernes i l’establiment de xarxes entre els estats part. Secció IV. Obligacions dels estats part al Conveni Aquest Conveni estableix les obligacions següents per als estats part: Article IV. Reconeixement de les qualificacions que donen accés a l’ensenyament superior
1. Cada estat part reconeix, a l’efecte d’accedir al seu sistema d’ensenyament superior, les qualificacions i l’aprenentatge anterior documentat o certificat obtinguts en altres estats part que compleixin els requisits generals d’accés a l’ensenyament superior en aquests estats part, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre els requisits generals d’accés en l’estat part on es va obtenir la qualificació i en l’estat part on se sol·licita el reconeixement. Com a alternativa, serà suficient que un estat part permeti al titular d’una qualificació expedida en un altre estat part obtenir una avaluació d’aquesta qualificació.
2. Les qualificacions obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge no tradicionals reconegudes que estiguin subjectes a mecanismes d’assegurament de la qualitat comparables s’avaluaran d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, i s’utilitzaran els mateixos criteris aplicats a qualificacions similars obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge tradicionals.
3. Quan una qualificació doni accés únicament a determinats tipus d’institucions o programes d’ensenyament superior en l’estat part on es va obtenir, cada estat part garantirà al titular d’aquesta qualificació l’accés a determinats tipus d’institucions o programes similars pertanyents al seu sistema d’ensenyament superior, si estan disponibles, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials. Article V. Reconeixement de les qualificacions d’ensenyament superior
1. Cada estat part reconeix les qualificacions d’ensenyament superior conferides en un altre estat part, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre la qualificació el reconeixement de la qual se sol·licita i la qualificació corresponent en l’estat part on se sol·licita el reconeixement. Com a alternativa, serà suficient que un estat part permeti al titular d’una qualificació d’ensenyament superior expedida en un altre estat part obtenir una avaluació d’aquesta qualificació, a sol·licitud del titular.
2. Les qualificacions d’ensenyament superior obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge no tradicionals reconegudes que estiguin subjectes a mecanismes d’assegurament de la qualitat comparables i que es considerin que depenen del sistema d’ensenyament superior d’un estat part s’avaluaran d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen a qualificacions similars obtingudes mitjançant modalitats d’aprenentatge tradicionals.
3. Les qualificacions d’ensenyament superior obtingudes en el marc d’un ensenyament transfronterer, títols conjunts internacionals o mitjançant qualsevol altre programa conjunt executat en més d’un país, dels quals almenys un sigui estat part en aquest Conveni, s’avaluaran d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen a les qualificacions obtingudes en el marc de programes executats en un sol país.
4. El reconeixement en un estat part d’una qualificació d’ensenyament superior expedida en un altre estat part té almenys un dels resultats següents:
a)
a) Atorga al titular el dret de sol·licitar l’admissió a estudis ulteriors d’ensenyament superior, en les mateixes condicions que les aplicables als titulars de qualificacions d’ensenyament superior de l’estat part on se sol·licita el reconeixement.
b) Atorga al titular el dret d’utilitzar el títol associat a una qualificació d’ensenyament superior d’acord amb les lleis o els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement. A més, l’avaluació i el reconeixement poden possibilitar que els sol·licitants busquin oportunitats d’ocupació, de conformitat amb les lleis i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, on se sol·licita el reconeixement.
5. Quan una autoritat competent en matèria de reconeixement pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre la qualificació el reconeixement de la qual se sol·licita i la qualificació corresponent en l’estat part on se sol·licita el reconeixement, l’autoritat competent en matèria de reconeixement tractarà de determinar si pot concedir-se un reconeixement parcial.
6. Cada estat part podrà supeditar el reconeixement de les qualificacions d’ensenyament superior lliurades de conformitat amb les disposicions sobre ensenyament transfronterer o per institucions educatives estrangeres que operin en la seva jurisdicció als requisits específics de la seva legislació o dels seus reglaments, o als d’una de les seves unitats constitutives, o fins i tot a acords específics concertats amb l’estat part d’origen d’aquestes institucions. Article VI. Reconeixement d’estudis parcials i aprenentatges anteriors
1. Cada estat part pot reconèixer, a l’efecte de finalitzar un programa d’ensenyament superior o de continuar estudis d’ensenyament superior, segons s’escaigui, i tenint en compte la legislació dels estats part relativa a l’accés, els estudis parcials o els aprenentatges anteriors documentats o certificats obtinguts en un altre estat part, tret que es pugui demostrar que hi ha diferències substancials entre els estudis parcials o els aprenentatges anteriors i la part del programa d’ensenyament superior que aquests darrers reemplaçarien en l’estat part on se sol·licita el reconeixement. Com a alternativa, serà suficient que un estat part permeti a una persona que hagi fet estudis parcials o aprenentatges anteriors documentats o certificats en un altre estat part obtenir-ne una avaluació, a sol·licitud de la persona interessada.
2. La finalització parcial documentada o certificada de programes d’ensenyament superior impartits mitjançant modalitats d’aprenentatge no tradicionals reconegudes que estiguin subjectes a mecanismes d’assegurament de la qualitat comparables i que es considerin elements constitutius del sistema d’ensenyament superior d’un estat part s’avaluarà d’acord amb les normes i els reglaments de l’estat part, o d’una de les seves unitats constitutives, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen als estudis parcials impartits mitjançant modalitats d’aprenentatge tradicionals.
3. La finalització parcial documentada o certificada de programes d’ensenyament superior impartits en el marc d’un ensenyament transfronterer, de titulacions conjuntes internacionals o de qualsevol altre programa conjunt executat en més d’un país, dels quals almenys un sigui estat part en aquest Conveni, s’avaluarà d’acord amb la legislació d’aquest darrer o d’una de les seves unitats constitutives, i s’utilitzaran els mateixos criteris que s’apliquen als estudis parcials efectuats en un sol país. Article VII. Reconeixement d’estudis parcials i de qualificacions de refugiats i persones desplaçades Cada estat part adoptarà les mesures necessàries i possibles, en el marc del seu sistema educatiu i de conformitat amb les seves disposicions constitucionals, legislatives i reglamentàries, per elaborar procediments raonables destinats a avaluar de manera justa i eficient si els refugiats i les persones desplaçades compleixen els requisits pertinents d’accés a l’ensenyament superior, a programes ulteriors d’ensenyament superior o a la cerca d’oportunitats d’ocupació, fins i tot en els casos en què no pugui demostrar-se amb proves documentals que s’han obtingut estudis parcials, aprenentatges anteriors o qualificacions en un altre país. Article VIII. I nformació per a l’avaluació i el reconeixement
1. Cada estat part establirà sistemes transparents per a la descripció completa de les qualificacions i els resultats d’aprenentatge obtinguts en el seu territori.
2. Cada estat part, en la mesura que sigui possible sobre la base de la seva situació i estructura constitucionals, legislatives i reglamentàries, establirà un sistema objectiu i fiable d’aprovació, reconeixement i assegurament de la qualitat de les seves institucions d’ensenyament superior, a fi d’afavorir la confiança en el seu sistema d’ensenyament superior.
3. Cada estat part establirà i mantindrà un centre nacional d’informació o entitats similars per proporcionar accés a informació pertinent, precisa i actualitzada sobre el seu sistema d’ensenyament superior.
4. Cada estat part fomenta l’ús de tecnologies per vetllar per la facilitat d’accés a la informació.
5. Cada estat part:
a) proporcionarà accés a informació fidedigna i precisa sobre els seus sistemes d’ensenyament superior, qualificacions, assegurament de la qualitat i marcs de qualificacions, si escau;
b) facilitarà la difusió i disponibilitat d’informació precisa sobre els sistemes i qualificacions d’ensenyament superior i les qualificacions que donen accés a l’ensenyament superior dels altres estats part;
c) prestarà assessorament i informació, quan escaigui, sobre qüestions relatives al reconeixement, en particular pel que respecta als criteris i procediments d’avaluació de les qualificacions, i l’elaboració de materials per a les bones pràctiques de reconeixement, de conformitat amb les lleis, els reglaments i les polítiques de l’estat part; i
d) vetllarà perquè es proporcioni, en un termini raonable, informació adequada sobre qualsevol institució pertanyent al seu sistema d’ensenyament superior, així com sobre qualsevol programa gestionat per aquestes institucions, a fi que les autoritats competents d’altres estats part puguin determinar si la qualitat de les qualificacions expedides per aquestes institucions en justifica el reconeixement en l’estat part on se sol·licita. Article IX. Avaluació d’una sol·licitud
1. La responsabilitat de proporcionar la informació adequada incumbeix, en primera instància, al sol·licitant, que haurà de proporcionar-la de bona fe.
2. Cada estat part vetllarà perquè les institucions pertanyents al seu sistema d’ensenyament superior proporcionin, en la mesura que sigui possible, prèvia sol·licitud, en un termini raonable i sense cap cost, informació pertinent al titular d’una qualificació o a la institució o a les autoritats competents en matèria de reconeixement de l’estat part on es demana el reconeixement.
3. Cada estat part vetllarà perquè l’organisme que efectua una avaluació amb finalitats de reconeixement demostri els motius pels quals una sol·licitud no compleix els requisits o quines són les diferències substancials que s’observen. Article X. Informació sobre les autoritats competents en matèria de reconeixement
1. Cada estat part designa oficialment al dipositari d’aquest Conveni les autoritats competents encarregades d’adoptar decisions en matèria de reconeixement en la seva jurisdicció.
2. Quan en un estat part hi hagi autoritats centrals competents en matèria de reconeixement, aquestes autoritats quedaran vinculades immediatament per les disposicions d’aquest Conveni i adoptaran les mesures necessàries per assegurar-ne l’aplicació en la jurisdicció d’aquest estat part.
3. Quan la competència per adoptar decisions en matèria de reconeixement incumbeixi a les unitats constitutives, l’estat part proporcionarà al dipositari un breu informe sobre la seva situació o estructura constitucional en el moment de signar o de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, així com sobre qualsevol altre canvi ulterior en la seva estructura. En aquests casos, les autoritats competents en matèria de reconeixement de les unitats constitutives designades adoptaran, en la mesura que sigui possible d’acord amb la situació i l’estructura constitucionals de l’estat part, les mesures necessàries per assegurar l’aplicació de les disposicions d’aquest Conveni en la jurisdicció de l’estat part.
4. Quan la competència per adoptar decisions en matèria de reconeixement i correspongui a les institucions d’ensenyament superior individualment o a altres entitats, cada estat part o unitat constitutiva d’aquest estat, segons la seva situació o estructura constitucionals, transmetrà el text d’aquest Conveni a aquestes institucions o entitats i adoptarà totes les mesures necessàries per animar-les a examinar-lo favorablement i a aplicar-ne les disposicions.
5. Les disposicions dels paràgrafs 2, 3 i 4 d’aquest article s’aplicaran, mutatis mutandis , a les obligacions dels estats part en virtut d’aquest Conveni. Article XI. Requisits addicionals d’admissió en programes d’ensenyament superior
1. Quan l’admissió en determinats programes d’ensenyament superior depengui del compliment de requisits específics addicionals als requisits generals d’accés, les autoritats competents de l’estat part interessat podran imposar aquests mateixos requisits específics als titulars de qualificacions obtingudes en altres estats part o avaluar si els sol·licitants amb qualificacions obtingudes en altres estats part compleixen requisits equivalents.
2. Quan les qualificacions que donen accés a l’ensenyament superior en l’estat part en què s’han obtingut només s’expedeixin en combinació amb exàmens complementaris com a condició prèvia d’accés, els altres estats part podran condicionar l’accés al compliment d’aquests requisits o oferir una alternativa que permeti complir aquests requisits addicionals dins del seu propi sistema educatiu.
3. Sens perjudici del que disposa l’article IV, l’admissió en una determinada institució d’ensenyament superior o en un determinat programa d’aquesta institució podrà ser limitada o selectiva, de conformitat amb reglaments justos i transparents.
4. Respecte al paràgraf 3 d’aquest article, els procediments d’admissió hauran de concebre’s perquè l’avaluació de les qualificacions estrangeres s’efectuï de conformitat amb els principis de transparència, equitat i no-discriminació enunciats en l’article III.
5. Sens perjudici del que disposa l’article IV, l’admissió en una determinada institució d’ensenyament superior podrà condicionar-se a la demostració, pel titular de la qualificació, que té coneixements suficients de la llengua o les llengües d’ensenyament de la institució interessada, o d’altres llengües que s’especifiquin.
6. A l’efecte de l’admissió en programes d’ensenyament superior, cada estat part podrà condicionar el reconeixement de les qualificacions expedides per institucions educatives estrangeres que operin en la seva jurisdicció a requisits específics de les seves lleis i reglaments, o d’una de les seves unitats constitutives, o a acords específics conclosos amb l’estat part d’origen d’aquestes institucions. Secció V. Estructures d’implementació i de cooperació Article XII. Estructures d’aplicació Els estats part acorden aplicar aquest Conveni mitjançant o en cooperació ambles estructures següents:
1. Estructures nacionals d’aplicació.
2. Xarxes d’estructures nacionals d’aplicació.
3. Organitzacions nacionals, regionals i mundials d’acreditació, d’assegurament de la qualitat, de marcs de qualificació i de reconeixement de qualificacions.
4. La Conferència Intergovernamental dels Estats Part.
5. Els comitès dels convenis regionals de reconeixement. Article XIII. E structures nacionals d’aplicació
1. A fi de facilitar el reconeixement de les qualificacions d’ensenyament superior, els estats part es comprometen a aplicar aquest Conveni a través dels organismes competents, inclosos els centres nacionals d’informació o entitats similars.
2. Cada estat part transmetrà a la Secretaria de la Conferència Intergovernamental dels Estats Part informació relativa a les seves estructures nacionals d’aplicació i l’informarà de qualsevol modificació.
3. Les estructures nacionals d’aplicació s’han d’organitzar en xarxes i participar-hi activament. Article XIV. Xarxes d’estructures nacionals d’aplicació
1. Sota els auspicis de la Conferència Intergovernamental dels Estats Part, les xarxes estaran compostes per les estructures nacionals d’aplicació dels estats part, defensaran l’aplicació pràctica d’aquest Conveni i hi prestaran assistència.
2. Les xarxes facilitaran l’intercanvi d’informació, el desenvolupament de capacitats i el suport tècnic als estats part que ho sol·licitin.
3. Les xarxes procuraran enfortir la cooperació interregional en virtut d’aquest Conveni i mantindran vincles amb la Conferència Intergovernamental dels Estats Part.
4. Els estats part podran participar en les xarxes regionals existents, establertes en el marc dels convenis regionals de reconeixement, o podran crear-ne de noves. La participació en les xarxes regionals existents estarà supeditada a l’acord dels comitès dels convenis regionals de reconeixement pertinents. Article XV. La Conferència Intergovernamental dels Estats Part
1. S’establirà una Conferència Intergovernamental dels Estats Part, d’ara endavant denominada “la Conferència”.
2. La Conferència estarà integrada per representants de tots els estats part en aquest Conveni.
3. Es convidarà els estats que no siguin estats part en aquest Conveni, així com els presidents dels comitès dels convenis regionals de reconeixement, perquè participin en les reunions de la Conferència en qualitat d’observadors.
4. Es podrà convidar també, perquè assisteixin a les reunions de la Conferència en qualitat d’observadors, els representants d’organitzacions internacionals i regionals concernides, així com representants d’organitzacions governamentals i no governamentals que treballin en l’àmbit del reconeixement de les qualificacions de l’ensenyament superior.
5. La Conferència celebrarà una sessió ordinària almenys cada dos anys. Podrà celebrar sessions extraordinàries si així es decideix o a petició d’almenys un terç dels estats part. La Conferència tindrà un programa de treball provisional relatiu a les activitats entre sessions. Igualment, presentarà un informe a la Conferència General de la UNESCO en cadascuna de les seves sessions ordinàries.
6. La Conferència es reunirà per primera vegada en un termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Conveni i, en aquest moment, aprovarà el seu reglament intern.
7. La Conferència es compromet a promoure l’aplicació d’aquest Conveni i en supervisarà la implementació mitjançant l’adopció de recomanacions, declaracions, models de bones pràctiques o qualsevol text subsidiari pertinent a escala mundial o interregional.
8. La Conferència podrà adoptar directrius operatives destinades als estats part d’aquest Conveni, en consulta amb els comitès dels convenis regionals de reconeixement.
9. La Conferència donarà suport al seguiment de les activitats relacionades amb la supervisió dels òrgans rectors de la UNESCO i amb la presentació d’informes a aquests òrgans pel que fa a l’aplicació d’aquest Conveni.
10. La Conferència cooperarà amb els comitès dels convenis regionals de reconeixement sota els auspicis de la UNESCO.
11. La Conferència vetllarà perquè es faci l’intercanvi d’informació necessari amb els comitès dels convenis regionals de reconeixement.
12. La Conferència examinarà els projectes d’esmena d’aquest Conveni per a la seva aprovació, de conformitat amb l’article XXIII. Les esmenes adoptades no menyscabaran els principis de reconeixement transparent, just, oportú i no discriminatori enunciats en aquest Conveni.
13. La Secretaria de la Conferència és a càrrec del director general de la UNESCO. La Secretaria prepararà la documentació de la Conferència, així com el projecte d’ordre del dia de les seves reunions, i vetllarà pel compliment de les seves decisions. Secció VI. Disposicions finals Article XVI. Ratificació, acceptació o aprovació pels estats membres
1. Aquest Conveni està subjecte a la ratificació, acceptació o aprovació dels estats membres de la UNESCO i de la Santa Seu, de conformitat amb els seus respectius procediments constitucionals i legislatius.
2. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació es dipositaran davant del director general de la UNESCO. Article XVII. Adhesió
1. Aquest Conveni quedarà obert a l’adhesió de qualsevol estat que no sigui membre de la UNESCO, però que sigui membre de les Nacions Unides i que hagi estat convidat per la Conferència General de la UNESCO a adherir-se al Conveni.
2. Aquest Conveni quedarà obert també a l’adhesió dels territoris que gaudeixin de plena autonomia interna reconeguda com a tal per les Nacions Unides, però que no hagin aconseguit la plena independència de conformitat amb la resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General, i que tinguin competència sobre les qüestions que regeix aquest Conveni, inclosa la competència de subscriure tractats en relació amb aquesta matèria.
3. Els instruments d’adhesió es dipositaran davant del director general de la UNESCO. Article XVIII. Entrada en vigor
1. Aquest Conveni entrarà en vigor tres mesos després de la data de dipòsit del vintè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, però només respecte als estats part que hagin dipositat els seus respectius instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió en aquesta data o anteriorment.
2. Aquest Conveni entrarà en vigor respecte a qualsevol altre estat part tres mesos després que aquest darrer hagi dipositat el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió. Article XIX. Relacions entre els estats part en aquest Conveni i les parts en els convenis regionals de reconeixement i en altres tractats
1. La ratificació, acceptació o aprovació de qualsevol dels convenis regionals de reconeixement, o l’adhesió a aquests convenis, no serà un requisit previ per a la ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o per adherir-s’hi.
2. Els estats part en aquest Conveni:
a) fomentaran el suport mutu entre el Conveni i els altres tractats de què siguin part, particularment els convenis regionals de reconeixement;
b) tindran en compte les disposicions pertinents del Conveni quan interpretin i apliquin els convenis regionals de reconeixement de què siguin part o quan contreguin altres obligacions internacionals.
3. Cap disposició d’aquest Conveni no podrà interpretar-se com una modificació dels drets i les obligacions dels estats part que emanin dels convenis regionals de reconeixement i de qualssevol altres tractats de què siguin part.
4. Per vetllar per una interacció coherent entre aquest Conveni, els convenis regionals de reconeixement, qualssevol altres acords bilaterals o multilaterals pertinents i qualsevol altre tractat o convenció existent o futur de què un estat part en aquest Conveni sigui o pugui ser part, cap de les disposicions d’aquest Conveni no podrà considerar-se com una derogació de les disposicions més favorables en matèria de reconeixement, en particular de disposicions relatives a centres nacionals d’informació, xarxes i diferències substancials. Article XX. Règims constitucionals federals o no unitaris Reconeixent que els acords internacionals són igualment vinculants per als estats part amb independència dels seus règims constitucionals, s’aplicaran les disposicions següents als estats part que tinguin un règim constitucional federal o no unitari:
a) Pel que respecta a les disposicions d’aquest Conveni l’aplicació de les quals incumbeixi al poder legislatiu federal o central, les obligacions del Govern federal o central seran idèntiques a les dels estats part que no siguin estats federals.
b) Pel que respecta a les disposicions d’aquest Conveni l’aplicació de les quals sigui competència de les unitats constitutives d’un estat part, com ara províncies, estats, comtats o cantons, que, en virtut del règim constitucional de la federació, no estiguin facultades per adoptar mesures legislatives, el Govern federal comunicarà aquestes disposicions, segons calgui, juntament amb el seu dictamen favorable, a les autoritats competents de les unitats constitutives esmentades perquè les aprovin. Article XXI. Denúncia
1. Qualsevol estat part en aquest Conveni podrà denunciar-lo en qualsevol moment.
2. La denúncia es notificarà per mitjà d’un instrument escrit, que es dipositarà davant del director general de la UNESCO.
3. La denúncia tindrà efecte 12 mesos després de la recepció de l’instrument de denúncia. No modificarà de cap manera les obligacions que l’estat part denunciant té en virtut d’aquest Conveni fins a la data en què la retirada esdevingui efectiva.
4. La denúncia d’aquest Conveni no tindrà cap efecte respecte de:
a) les decisions de reconeixement adoptades prèviament en virtut de les disposicions d’aquest Conveni;
b) les avaluacions de reconeixement que encara estiguin en curs en el marc d’aquest Conveni. Article XXII. Funcions del dipositari El director general de la UNESCO, en qualitat de dipositari d’aquest Conveni, informarà els estats membres de l’Organització i els estats que no són membres de l’Organització als quals es fa referència en l’article XVII anterior, així com a les Nacions Unides, de:
a) El dipòsit de tots els instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió previstos en els articles XVI i XVII.
b) Les denúncies previstes en l’article XXI.
c) Les esmenes al Conveni adoptades de conformitat amb l’article XXIII i la data proposada de la seva entrada en vigor de conformitat amb l’article XXIII. Article XXIII. Esmenes
1. Qualsevol estat part en aquest Conveni podrà proposar-hi esmenes mitjançant una comunicació per escrit dirigida al director general de la UNESCO. El director general transmetrà aquesta comunicació a tots els estats part. Si, en els sis mesos següents a la data de transmissió de la comunicació, almenys la meitat dels estats part en el Conveni respon favorablement a la petició, el director general sotmetrà la proposta a la reunió següent de la Conferència Intergovernamental dels Estats Part per examinar-la i, eventualment, aprovar-la.
2. Les esmenes s’aprovaran per una majoria de dos terços dels estats part presents i votants.
3. Tan bon punt s’aprovin, les esmenes a aquest Conveni s’hauran de presentar als estats part per a la ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
4. Per als estats part que hagin ratificat, acceptat o aprovat esmenes a aquest Conveni, o que s’hi hagin adherit, les esmenes entraran en vigor tres mesos després que dos terços dels estats part hagin dipositat els instruments als quals es fa referència en el paràgraf 3 d’aquest article. A partir d’aquest moment, l’esmena corresponent entrarà en vigor per a cada estat part que la ratifiqui, accepti o aprovi, o que s’hi adhereixi, tres mesos després de la data en què l’estat part hagi dipositat el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
5. Un estat que esdevé estat part en aquest Conveni després de l’entrada en vigor d’esmenes de conformitat amb el paràgraf 4 d’aquest article i que no manifesti una intenció diferent serà considerat:
a) Estat part en aquest Conveni així esmenat.
b) Estat part en aquest Conveni no esmenat respecte a qualsevol estat part que no estigui vinculat per aquestes esmenes. Article XXIV. Registre a les Nacions Unides De conformitat amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides, aquest Conveni serà registrat a la Secretaria de l’Organització de les Nacions Unides a petició del director general de la UNESCO. Article XXV. Textos fefaents Aquest Conveni ha estat redactat en anglès, àrab, xinès, espanyol, francès i rus, i tots sis textos són igualment fefaents. Situació del Conveni mundial sobre el reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior Situació en data de 12 d’agost del 2022 Estats part: Armènia 08/02/2022 Ratificació Costa d’Ivori 06/04/2022 Ratificació Croàcia 01/12/2021 Ratificació Cuba 07/04/2022 Ratificació Eslovàquia 20/06/2022 Ratificació Estònia 15/06/2021 Aprovació França 01/07/2021 Acceptació Lituània 17/01/2022 Ratificació Nicaragua 01/10/2020 Ratificació Noruega 08/06/2020 Aprovació Palestina 14/04/2022 Ratificació Regne Unit 30/03/2022 Ratificació Romania 26/07/2021 Acceptació Santa Seu 17/12/2021 Ratificació Suècia 20/05/2022 Ratificació Tunísia 19/11/2021 Ratificació
Vigent des del 05/03/2023
· text original
· Conveni mundial sobre el reconeixement de les qualificacions relatives (BOPA 2022-10-26)
· Font: bopa.mca.ad
elaboració pròpia Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).
Com citar-lo
Text de la Conveni mundial sobre el reconeixement de les qualificacions relatives a l'ensenyament superior, en la redacció vigent a 18/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/2019-11-25/qualificacions-mundial-2019/text
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.