Article 5. Fonaments per al reconeixement i l’execució

Article 5. Fonaments per al reconeixement i l’execució

1. Una sentència és susceptible de ser reconeguda i executada si es compleix una de les condicions següents:

a) La persona contra la qual se sol·licita el reconeixement o l’execució tenia la residència habitual a l’estat d’origen en el moment de constituir-se com a part en el procediment davant del tribunal d’origen;

b) La persona física contra la qual se sol·licita el reconeixement o l’execució tenia l’establiment professional principal en l’estat d’origen en el moment de constituir-se com a part en el procediment davant del tribunal d’origen, i la demanda que va donar lloc a la sentència va derivar de la seva activitat professional;

c) La persona contra la qual se sol·licita el reconeixement o l’execució és qui va presentar la demanda, diferent d’una demanda reconvencional, que va donar lloc a la sentència;

d) El demandat tenia una sucursal, agència o un altre establiment sense personalitat jurídica pròpia a l’estat d’origen en el moment de constituir-se com a part en el procediment davant del tribunal d’origen, i la demanda que va donar lloc a la sentència versava sobre les activitats d’aquesta sucursal, d’aquesta agència o d’aquest establiment;

e) El demandat va acceptar expressament la competència del tribunal d’origen durant el transcurs del procediment en el qual es va dictar la sentència;

f) El demandat va presentar els seus arguments quant al fons davant del tribunal d’origen sense impugnar la seva competència dins del termini previst en el dret de l’estat d’origen, excepte quan sigui evident que la impugnació de la competència o del seu exercici no hagués prosperat segons aquest dret;

g) La sentència versa sobre una obligació contractual i va ser dictada per un tribunal de l’estat en el qual l’execució de l’obligació va tenir lloc o hauria d’haver tingut lloc, de conformitat amb: (i) els acords contrets per les parts, o (ii) la llei aplicable al contracte, si no s’hagués acordat un lloc d’execució, excepte si les activitats del demandat relatives a la transacció no estiguessin manifestament vinculades de manera intencional i substancial amb aquest estat;

h) La sentència versa sobre l’arrendament d’un immoble i va ser dictada per un tribunal de l’estat en el qual es troba l’immoble;

i) La sentència dictada en contra del demandat versa sobre una obligació contractual que tenia com a garantia un dret real sobre un immoble situat en l’estat d’origen, sempre que l’obligació contractual s’hagués interposat juntament amb una acció dirigida contra el mateix demandat en relació amb aquest dret real;

j) La sentència versa sobre una obligació no contractual derivada d’una defunció, de danys materials, de danys causats per béns materials o de pèrdues de béns materials, i l’acte o l’omissió que ha estat la causa directa dels danys va ocórrer a l’estat d’origen, independentment del lloc on s’hagin produït els danys;

k) La sentència versa sobre la validesa, la interpretació, els efectes, l’administració o la modificació d’un fideïcomís constituït voluntàriament i que consta per escrit, i: (i) en el moment d’iniciar el procediment, l’estat d’origen estava designat en l’instrument constitutiu del fideïcomís com l’estat els tribunals del qual han de resoldre els litigis relatius a aquestes qüestions; o (ii) en el moment d’iniciar el procediment, l’estat d’origen estava designat, expressament o tàcitament, en l’instrument constitutiu del fideïcomís com l’estat en el qual es troba la seu d’administració principal del fideïcomís. Aquest apartat únicament s’aplica a les sentències sobre els aspectes interns d’un fideïcomís entre les persones que integren o integraven la relació establerta pel fideïcomís;

l) La sentència versa sobre una demanda reconvencional: (i) en la mesura que aquesta sentència s’hagués dictat a favor del demandant reconvencional, sempre que derivés de la mateixa transacció o dels mateixos fets que la demanda principal; o (ii) en la mesura que aquesta sentència s’hagués dictat contra el demandant reconvencional, tret que el dret de l’estat d’origen exigís el plantejament de la demanda reconvencional per evitar-ne la prescripció.

m) La sentència ha estat dictada per un tribunal designat en un acord conclòs o documentat per escrit, o per qualsevol altre mitjà de comunicació que pugui fer accessible la informació per consultar-la ulteriorment, que no sigui un acord exclusiu d’elecció de fòrum. A l’efecte d’aquest subapartat, s’entén per acord exclusiu d’elecció de fòrum un acord conclòs entre dos o més parts que designa, a fi de conèixer dels litigis que hagin sorgit o que poguessin sorgir respecte a una relació jurídica concreta, als tribunals d’un estat o a un o més tribunals específics d’un estat, excloent-ne la competència de qualsevol altre tribunal.

2. Si se sol·licita el reconeixement o l’execució contra una persona física que actua primordialment per raons personals, familiars o domèstiques (un consumidor) en matèries relatives a un contracte de consum, o contra un treballador en matèries relatives a un contracte laboral:

a) La lletra

e) de l’apartat 1 només s’aplica si el consentiment es va prestar davant del tribunal, ja sigui oralment o per escrit;

b) Les lletres f),

g) i

m) de l’apartat 1 no s’apliquen.

3. L’apartat 1 no s’aplica a les sentències que versin sobre l’arrendament d’immobles destinats a l’habitatge o sobre la inscripció registral d’immobles. Aquestes sentències són susceptibles de reconeixement i execució únicament si han estat dictades per un tribunal de l’estat en el qual es troba l’immoble.