Article 11. Interessos

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests interessos també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on provenen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no podrà excedir del 10 per 100 de l’import brut dels interessos. Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest límit.

3. No obstant les disposicions de l’apartat 1 i 2, els interessos procedents d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en l’altre Estat si l’interès és pagat per o bé el beneficiari efectiu és un Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local, així com el banc central d’un Estat contractant o qualsevol agència o organisme pertanyents en la seva totalitat a qualsevol de les entitats esmentades anteriorment.

4. El terme “interessos” emprat en aquest article designa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i les rendes de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests fons, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a l’esmentat establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on es troba situat l’establiment permanent

7. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.