Article 43

Article 43

Reserves No s'admet cap reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat d'aquest Conveni. Annex I Llista de prohibicions - Normes internacionals Agència Mundial Antidopatge Codi mundial antidopatge Llista de prohibicions 2008 Normes internacionals El text oficial de la Llista de prohibicions és objecte d'actualització per part de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) i es publica en anglès i francès. En cas de discrepància entre les versions d'ambdós idiomes, preval la versió anglesa. Aquesta llista va entrar en vigor l'1 de gener del 2008 Llista de prohibicions 2008 Codi mundial antidopatge Vàlida a partir de l'1 de gener del 2008 L'ús de qualsevol medicament s'ha de limitar a les indicacions mèdiques que ho justifiquin. Substàncies i mètodes prohibits sempre (en competició i fora de competició) Substàncies prohibides S1. Agents anabolitzants Els agents anabolitzants estan prohibits. S1.1. Esteroides anabolitzants andrògens (EAA)

a) Els EAA exògens*, entre els quals s'inclouen: 1-androstenediol (5 a -androst-1-ene-3ß,17ß-diol); 1-androstenediona (5 a - androst-1-ene-3,17-diona); bolandiol (19-norandrostenediol); bolasterona; boldenona; boldiona (androsta-1,4-diene-3,17-diona); calusterona; clostebol; danazol (17 a -etinil-17ß-hidroxiandrost-4-eno[2,3-d]isoxazola); dehidroclorometiltestosterona (4-cloro-17ß-hidroxi-17 a -metilandrosta-1,4-diene- 3-ona); desoximetiltestosterona (17 a -metil-5a-androst-2-ene-17ß-ol); drostanolona; etilestrenol (19-nor-17 a -pregn-4-ene-17-ol); fluoximesterona; formebolona; furazabol (17ß-hidroxi-17 a -metil-5 a -androstano [2,3-c]-furazan); gestrinona; 4-hidroxitestosterona (4,17ß-dihidroxiandrost-4-ene-3-ona); mestanolona; mesterolona; metenolona; metandienona (17ß-hidroxi-17 a - metilandrosta-1,4-diene-3ona); metandriol; metasterona (2 a ,17 a -dimetil-5 a - androstane-3-one-17ß-ol); metildienolona (17ß-hidroxi-17 a -metilestra-4,9- diene-3-ona); metil-1-testosterona (17ß-hidroxi-17 a -metil-5 a -androst-1-ene-3- ona); metilnortestosterona (17ß-hidroxi-17 a -metilestr-4-ene-3-ona); metiltrienolona (17ß-hidroxi-17 a -metilestra-4,9,11-triena-3-ona); metiltestosterona; mibolerona; nandrolona; 19-norandrostenediona (estr-4-ene- 3,17-diona); norboletona; norclostebol; noretandrolona; oxabolona; oxandrolona; oximesterona; oximetolona; prostanozol ([3,2-c]pirazole-5 a - etioalocolana-17ß-tetrahidropiranol); quinbolona; estanozolol; estenbolona; 1- testosterona (17ß-hidroxi-5 a -androst-1-ene-3-ona); tetrahidrogestrinona (18a- homo-pregna-4,9,11-triene-17ß-ol-3-ona); trenbolona i altres substàncies amb una estructura química anàloga o efectes biològics anàlegs.

b) Els EAA endògens**: androstenediol (androst-5-ene-3ß,17ß-diol); androstenediona (androst-4-ene-3,17-diona); dihidrotestosterona (17ß-hidroxi-5 a -androstan-3- ona); prasterona (dehidroepiandrosterona, DHEA); testosterona i els metabòlits o isòmers següents: 5 a -androstane-3 a ,17 a -diol; 5 a -androstane-3 a ,17ß-diol; 5a-androstane-3ß,17 a -diol; 5 a -androstane-3ß,17ß-diol; androst-4-ene-3 a ,17 a -diol; androst-4-ene-3 a ,17ß-diol; androst-4-ene-3ß,17 a -diol; androst-5-ene-3 a ,17 a -diol; androst-5-ene-3 a ,17ß-diol; androst-5-ene-3ß,17 a -diol; 4-androstenediol (androst-4-ene-3ß,17ß-diol); 5-androstenediona (androst-5-ene-3,17-diona); epi-dihidrotestosterona; 3 a -hidroxi-5 a -androstan-17-ona; 3ß-hidroxi-5 a - androstan-17-ona; 19-norandrosterona; 19-noretiocolanolona.

En cas que un esteroide anabolitzant androgen es pugui produir de manera endògena, es considera que una mostra conté aquesta substància prohibida i s'informa d'un resultat d'anàlisi anormal si la concentració d'aquesta substància prohibida o dels seus metabòlits o dels seus marcadors o de qualsevol altre element provinent de la mostra de l'esportista, difereix fins a tal punt dels valors normals habituals en l'home que es considera improbable que hagi estat produïda de manera endògena.

En aquest cas, no es considera que una mostra conté una substància prohibida si l'esportista demostra que la concentració d'aquesta substància prohibida o dels seus metabòlits o dels seus marcadors o qualsevol altre element procedent de la mostra de l'esportista és atribuïble a un estat fisiològic o patològic.

En tots els casos, i sigui quina sigui la concentració, es considera que la mostra de l'esportista conté una substància prohibida i el laboratori informa d'un resultat d'anàlisi anormal si, basant-se en un mètode d'anàlisi fiable (p. ex. SMRI), el laboratori pot demostrar que la substància prohibida és d'origen exogen.

En aquest cas, no és necessària cap investigació complementària.

Quan el valor no es desvia gaire dels valors habituals en l'home i no s'ha pogut demostrar un origen exogen de la substància mitjançant un mètode d'anàlisi fiable (p. ex. SMRI), però hi ha nombrosos indicis d'una possible utilització d'una substància prohibida, com ara la comparació amb els perfils d'esteroides endògens de referència o quan un laboratori ha emès un informe T/E superior a quatre (4) per un (1), l'organització antidopatge responsable efectua una investigació complementària que inclou un examen de qualsevol control anterior o posterior.

Quan es requereixen anàlisis complementàries, el laboratori informa d'un resultat atípic, en lloc d'anormal.

Si un laboratori, aplicant un mètode d'anàlisi fiable (p. ex. SMRI), demostra que la substància prohibida és d'origen exogen, no es necessitarà cap investigació complementària i es considerarà que la mostra de l'esportista conté una substància prohibida.

Quan no s'ha aplicat un mètode d'anàlisi fiable (p. ex. SMRI) i no hi ha un mínim de tres (3) resultats de controls anteriors disponibles, l'organització antidopatge responsable establirà un seguiment longitudinal de l'esportista amb almenys tres (3) controls de sorpresa en un període de tres (3) mesos.

El resultat d'aquest estudi longitudinal es considera atípic.

Si el perfil longitudinal de l'esportista sotmès a aquests controls complementaris no és fisiològicament normal, el laboratori informa llavors d'un resultat d'anàlisi anormal.

En casos individuals extremadament rars, la boldenona es pot trobar de manera endògena i a nivells constants molt baixos d'alguns nanograms per mil·lilitre (ng/ml) a l'orina.

Quan aquest nivell tan baix de boldenona es detecta al laboratori i no se'n pot demostrar l'origen exogen mitjançant un mètode d'anàlisi fiable (com l'SMRI), es pot sol·licitar una investigació complementària que comprengui un examen de qualsevol control anterior o posterior.

Pel que fa a la 19-norandrosterona, un resultat d'anàlisi anormal emès pel laboratori s'accepta com a prova científica i vàlida que demostra l'origen exogen de la substància prohibida.

En aquest cas no es necessita cap altra investigació complementària.

Si l'esportista rebutja col·laborar en els exàmens complementaris, es considera que la seva mostra conté substàncies prohibides.

2. Altres agents anabolitzants (llista no exhaustiva): Clenbuterol, moduladors selectius dels receptors d'andrògens (SARM), tibolona, zeranol i zilpaterol. D’acord amb aquest document: * “Exògena” fa referència a una substància que l’organisme no és capaç de produir de manera natural. ** “Endògena” fa referència a una substància que l’organisme és capaç de produir de manera natural. S2. Hormones i altres substàncies anàlogues Estan prohibides les substàncies següents, així com els factors d'alliberament que continguin:

1. Eritropoetina (EPO);

2. Hormona del creixement (hGH), factors de creixement anàlegs a la insulina (per ex. IGF-1), factors de creixement mecànics (MGF);

3. Gonadotropines (per ex. LH, hCG), prohibides per als esportistes de sexe masculí únicament;

4. Insulines;

5. Corticotropines; i altres substàncies que tinguin una estructura química anàloga o que tinguin efectes biològics anàlegs.

Llevat que l'esportista pugui demostrar que la concentració es degui a causes fisiològiques o patològiques, es considera que una mostra conté una substància prohibida (segons el que s'ha detallat anteriorment) quan la concentració de la substància prohibida o dels seus metabòlits o dels seus marcadors i/o les relacions corresponents en la mostra de l'esportista siguin superiors als valors normals en els humans i sigui poc probable que es deguin a una producció endògena normal.

Si el laboratori pot demostrar, basant-se en un mètode d'anàlisi fiable, que la substància prohibida és d'origen exogen, es considera que la mostra de l'esportista conté una substància prohibida i s'informa d'un resultat d'anàlisi anormal.

S3. ß-2 agonistes Estan prohibits tots els ß-2 agonistes, incloent-hi els seus isòmers D- i L-.

Se n'exceptuen el formoterol, el salbutamol, el salmeterol i la terbutalina quan s'administren per via inhalatòria però requereixen una autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques simplificada.

No obstant això, es considerarà resultat analític positiu malgrat la concessió d'una autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques quan el laboratori hagi informat d'una concentració total de salbutamol (lliure més glucurònid) superior als 1.000 ng/ml, llevat que l'esportista demostri que el resultat anormal ha estat conseqüència de l'ús terapèutic de salbutamol inhalat.

S4.

Antagonistes i moduladors hormonals Estan prohibides les famílies de substàncies següents:

1. Inhibidors de l'aromatasa, com per exemple (llista no exhaustiva): anastrozola, letrozol, aminoglutetimida, exemestà, formestan, testolactona.

2. Moduladors selectius dels receptors estrogènics, com per exemple (llista no exhaustiva): raloxifè, tamoxifèn, toremifè.

3. Altres substàncies antiestrogèniques, com per exemple (llista no exhaustiva): clomifè, ciclofenil, fulvestrant.

4. Agents modificadors de les funcions de la miostatina, com per exemple (llista no exhaustiva): els inhibidors de la miostatina. S5. Diürètics i altres agents emmascarants Estan prohibits els agents emmascarants. Les substàncies emmascarants inclouen: Diürètics*, epitestosterona, probenecid, inhibidors de l'alfa-reductasa (per ex. dutasterida i finasterida), expansors plasmàtics (per ex. albúmina, dextrà hidroxietilmidó), i altres substàncies que tinguin efectes biològics anàlegs. Els diürètics inclouen: Acetazolamida, amilorida, bumetanida, canrenona, clortalidona, àcid etacrínic, furosemida, indapamida, metolazona, espironolactona, tiazides (per ex. bendroflumetiazida, clorotiazida, hidroclorotiazida), triamterè i altres substàncies amb una estructura química anàloga o efectes biològics anàlegs (excepte la drosperinona, que no està prohibida). * L'autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques no serà vàlida si l'orina de l'esportista conté un diürètic associat a substàncies prohibides en els nivells llindars o per sota dels nivells llindars. Mètodes prohibits M1. Increment de la transferència d'oxigen Està prohibit el següent:

1. El dopatge sanguini, inclosa la utilització de productes sanguinis autòlegs, homòlegs o heteròlegs, o de glòbuls vermells de qualsevol origen.

2. L'ús de productes que incrementen artificialment la captació, el transport o l'alliberament de l'oxigen, incloent-hi (llista no exhaustiva) els productes químics perfluorats, l'efaproxiral (RSR13) i els productes d'hemoglobina modificada (p. ex. els substituts sanguinis amb hemoglobina, els productes d'hemoglobines microencapsulades). M2. Manipulació química i física Està prohibit el següent:

1. La falsificació o la temptativa de falsificació amb la finalitat de modificar la integritat i la validesa de les mostres recollides durant els controls de dopatge. Entre aquests mètodes prohibits s'inclouen el cateterisme i la substitució i/o l'alteració de l'orina.

2. Les perfusions intravenoses.

En cas d'una situació mèdica que requereixi l'ús d'aquest mètode, caldrà una autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques, retroactiva.

M3.

Dopatge genètic Està prohibit l'ús amb finalitats no terapèutiques de cèl·lules, gens, elements genètics o la modulació de l'expressió genètica que tinguin la capacitat d'incrementar el rendiment esportiu.

Substàncies i mètodes prohibits en competició A més de les categories que s'assenyalen en els apartats de l'S1 a l'S5 i de l'M1 a l'M3, estan prohibides en competició les categories següents: Substàncies prohibides S6.

Estimulants Queden prohibits tots els estimulants (així com els seus isòmers òptics, D- i L-, si escau), a excepció dels derivats de la imidazola per aplicació tòpica i dels estimulants que apareixen en el Programa de vigilància 2008*.

Els estimulats inclouen: Adrafinil, adrenalina**, amfepramona, amifenazole, amfetamina, amfetaminil, benzfetamina, benzilpiperazina; bromantà, catina***, clobenzorex, cocaïna, cropropamida, crotetamida, ciclazodona, dimetilamfetamina, efedrina****, etamivan, etilamfetamina, etilefrina, famprofazona, fenbutrazat, fencamfamina, fencamina, fenetil·lina, fenfluramina, fenproporex, furfenorex, heptaminol, isometeptena, levmetamfetamina, meclofenoxate, mefenorex, mefentermina, mesocarb, metamfetamina (D-), metilenedioxiamfetamina, metilenedioximetamfetamina, p-metilamfetamina, metilefedrina****, metilfenidat, modafinil, niketamida, norfenefrina, norfenfluramina, octopamina, ortetamina, oxilofrina, parahidroxiamfetamina, pemolina, pentetrazola, fendimetrazina, fenmetrazina, fenprometamina, fentermina, 4-fenilpiracetam (carfedon); prolintà, propilexedrina, selegilina, sibutramina, estricnina, tuaminoheptà i altres substàncies amb una estructura química anàloga o efectes biològics anàlegs. * Les substàncies següents incloses en el Programa de vigilància 2008 (bupropió, cafeïna, fenilefrina, fenilpropanolamina, pipradrol, pseudoefedrina, sinefrina) no es consideren substàncies prohibides. ** L'adrenalina, associada a substàncies anestèsiques locals, o amb preparació d'ús local (per ex. per via nasal o oftalmològica), no es considera una substància prohibida. *** La catina es considera una substància prohibida quan la concentració a l'orina és superior a 5 micrograms per mil·lilitre. **** L'efedrina i la metilefedrina estan prohibides quan les concentracions respectives a l'orina són superiors a 10 micrograms per mil·lilitre.

Un estimulant que no es mencioni expressament com a exemple en aquesta secció s'ha de considerar una substància específica només si l'esportista pot establir que aquesta substància és particularment susceptible de comportar una violació no intencionada dels reglaments antidopatge, tenint en compte la seva presència habitual en els medicaments o si és menys susceptible de ser utilitzada amb èxit com a agent dopant.

S7.

Narcòtics Estan prohibits els narcòtics següents: buprenorfina, dextromoramida, diamorfina (heroïna), fentanil i els seus derivats, hidromorfona, metadona, morfina, oxicodona, oximorfona, pentazocina, petidina.

S8.

Cànnabis i els seus derivats Estan prohibits el cànnabis i els seus derivats (per ex. l'haixix i la marihuana).

S9.

Glucocorticoïdes Està prohibit l'ús de qualsevol glucocorticoide administrat per via oral, rectal, intravenosa o intramuscular.

Utilitzar-lo requereix una autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques.

Qualsevol altra via d'administració (injecció intraarticular / periarticular / peritendinosa / peridural / intradèrmica i per inhalació) requereix una autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques simplificada, a excepció de les vies d'administració indicades a continuació.

Les preparacions tòpiques utilitzades per tractar les afeccions dermatològiques (incloses la ionoforesi i la fonoforesi), auriculars, nasals, oftalmològiques, bucals, gingivals i perianals no estan prohibides i, per consegüent, no requereixen cap autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques.

Substàncies prohibides en determinats esports P1.

Alcohol L'alcohol (etanol) està prohibit només en competició en els esports que s'indiquen a continuació.

La detecció s'efectuarà per etilometria i/o anàlisi de sang.

S'indica entre parèntesis el nivell (valors hematològics) a partir del qual cada Federació considera que hi ha infracció.

• Aeronàutica (FAI) (0,20 g/l)
• Automobilisme (FIA) (0,10 g/l)
• Joc de Bitlles (IPC) (0,10 g/l)
• Karate (WKF) (0,10 g/l)
• Motociclisme (FIM) (0,10 g/l)
• Motonàutica (UIM) (0,30 g/l)
• Pentatló modern (UIPM) (0,10 g/l), en les disciplines de tir
• Tir amb arc (FITA, IPC) (0,10 g/l) P2. Betablocadors Llevat que s'especifiqui el contrari, en els esports següents estan prohibits els betablocadors en competició:
• Aeronàutica (FAI)
• Automobilisme (FIA)
• Billar (WCBS)
• Bobsleigh (FIBT)
• Petanca (CMSB, IPC Petanca)
• Bridge (FMB)
• Cúrling (WCF)
• Gimnàstica (FIG)
• Lluita lliure (FILA)
• Motociclisme (FIM)
• Motonàutica (UIM)
• Pentatló modern (UIPM), en les disciplines de tir
• Joc de bitlles (FIQ)
• Esquí (FIS), en salt d'esquí, salt estil lliure / mig tub i surf de neu mig tub / big air
• Tir (ISSF, IPC) (també prohibits fora de la competició)
• Tir amb arc (FITA, IPC) (també prohibits fora de la competició)
• Vela (ISAF) únicament per als patrons de l'especialitat match racing. Els betablocadors comprenen, entre d'altres: acebutolol, alprenolol, atenolol, betaxolol, bisoprolol, bunolol, carteolol, carvedilol, celiprolol, esmolol, labetalol, levobunolol, metipranolol, metoprolol, nadolol, oxprenolol, pindolol, propanolol, sotalol, timolol. Substàncies específiques* Les substàncies específiques* són les que figuren a continuació:
• Tots els beta-2 agonistes per inhalació, excepte el salbutamol (lliure més glucuronid) per a una concentració superior a 1.000 ng/ml i el clenbuterol (inclòs en la secció S1.2: altres agents anabolitzants);
• Inhibidors de l'alfa-reductasa, probenecid;
• Catina, cropropamida, crotetamida, efedrina, etamivan, famprofazona, heptaminol, isometepten, levmetamfetamina, meclofenoxat, p-metilamfetamina, metilefedrina, niketamida, norfenefrina, octopamina, ortetamina, oxilofrina, fenprometamina, propilexedrina, selegilina, sibutramina, tuaminoheptà, i qualsevol altre estimulant que no aparegui en l'apartat S6 pel qual l'esportista demostra que satisfà les condicions descrites a la secció S6;
• Cànnabis i els seus derivats;
• Tots els glucocorticoïdes;
• Alcohol;
• Tots els betablocadors. * La Llista de prohibicions pot incloure substàncies específiques que siguin susceptibles d'infraccions involuntàries de les normes antidopatge, perquè apareixen sovint en productes mèdics o perquè la probabilitat que s'usin amb finalitat de dopatge és més baixa. Les infraccions de les normes antidopatge que guardin relació amb aquestes substàncies poden donar lloc a una sanció reduïda, sempre que "[...] l'esportista pugui demostrar que l'ús de la substància especifica no tingui per objecte millorar el seu rendiment esportiu." Annex II Normes per autoritzar l'ús amb finalitats terapèutiques Extracte de les Normes Internacionals per a l'autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques de l'Agència Mundial Antidopatge AUT
• (TUE) Vigent des de l'1 de gener del 2005 4.0 Criteris per a l'autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques Es pot concedir una autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques (AUT) a un esportista. D'aquesta manera, se li permet fer ús d'una substància prohibida o d'un mètode prohibit que pertany a la Llista de prohibicions. Les sol·licituds d'AUT són revisades per un Comitè per a l'Autorització per a l'Ús amb Finalitats Terapèutiques (CAUT). El CAUT és nomenat per una organització antidopatge. Una autorització es concedirà només en estricte compliment dels criteris següents: [Comentaris: aquestes normes s'apliquen a qualsevol esportista tal com es defineix i de conformitat amb el que disposa el Codi; és a dir, esportistes sense discapacitats i esportistes amb discapacitats. Aquestes normes s'apliquen d'acord amb les circumstàncies individuals. Per exemple, una autorització que és apropiada per a un esportista amb discapacitats, pot ser inapropiada per a altres esportistes]. 4.1 L'esportista ha de presentar una sol·licitud d'AUT com a mínim vint-i-un (21) dies abans de participar en un esdeveniment. 4.2 L'esportista ha d'experimentar un deteriorament significatiu de la salut si la substància prohibida o el mètode prohibit fossin retirats en el curs del tractament d'un estat patològic greu o crònic. 4.3 L'ús terapèutic de la substància prohibida o del mètode prohibit no ha de produir cap millora en el rendiment que no sigui la que es pugui esperar en tornar a un estat de salut normal seguint el tractament d'un estat patològic comprovat. L'ús d'una substància prohibida o d'un mètode prohibit per incrementar nivells naturalment baixos de qualsevol hormona endògena no és considerat com una intervenció terapèutica acceptable. 4.4 No ha d'existir cap alternativa terapèutica autoritzada, que substitueixi l'ús d'una substància prohibida o un mètode prohibit. 4.5 La necessitat d'utilitzar una substància prohibida o un mètode prohibit no pot ser conseqüència total o parcial d'un ús previ no terapèutic de substàncies de la Llista de prohibicions. 4.6 L'organisme que ha concedit l'AUT la pot anul·lar si:

a) L'esportista no compleix immediatament els requeriments o les condicions imposats per l'organització antidopatge que ha concedit l'autorització.

b) El període per al qual s'ha concedit l'AUT ha expirat.

c) L'esportista ha estat informat que l'organització antidopatge ha anul·lat l'AUT. [Comentari: cada AUT tindrà una durada específica decidida pel CAUT.

Hi pot haver casos en què una AUT hagi expirat o s'hagi anul·lat i la substància prohibida subjecta a l'AUT encara estigui present al cos de l'esportista.

En aquests casos, l'organització antidopatge que efectuï l'examen inicial d'un resultat anormal intenta esbrinar si el resultat és compatible amb la data d'expiració o d'anul·lació de l'AUT]. 4.7 Una sol·licitud d'AUT no serà acordada de manera retroactiva excepte en els casos que: a. fos necessari un tractament d'emergència o el tractament d'una condició patològica greu, o b. a causa de circumstàncies excepcionals, no hi havia temps suficient o possibilitat perquè el sol·licitant demanés o perquè el CAUT considerés la sol·licitud abans d'un control del dopatge. [Comentari: les emergències mèdiques o les condicions patològiques greus que requereixin administrar una substància o un mètode normalment prohibits abans que es pugui efectuar la sol·licitud d'una AUT són poc comunes.

Similarment, les circumstàncies que requereixen una consideració expedita d'una sol·licitud d'AUT, a causa d'una competició imminent, són poc freqüents.

Les organitzacions antidopatge que concedeixen AUT han de disposar de procediments interns que permetin atendre aquestes situacions]. 5.0 Confidencialitat de la informació 5.1 El sol·licitant ha de donar consentiment escrit per a la transmissió de la informació relativa a la sol·licitud als membres del CAUT i, si escau, a altres experts mèdics o científics independents, o al personal relacionat amb la gestió, l'examen o els procediments de recurs de les AUT.

En cas que calgui recórrer a experts independents, totes les dades de la sol·licitud els hi seran lliurades sense identificar l'esportista concernit.

L'esportista sol·licitant ha de donar també consentiment escrit perquè les conclusions del CAUT siguin comunicades a altres organitzacions antidopatge concernides, segons les disposicions del Codi. 5.2 Els membres dels CAUT i l'administració de l'organització antidopatge concernida desenvoluparan la seva activitat amb estricta confidencialitat.

Tots els membres d'un CAUT i el personal involucrat firmaran acords de confidencialitat.

En particular, hauran de mantenir confidencial la informació següent: a. La informació i les dades mèdiques proporcionades per l'esportista i pel metge que el tracta. b. La informació de la sol·licitud, incloent-hi el nom del metge implicat en el procés.

En cas que un esportista s'oposi a la demanda d'un CAUT o del CAUT de l'AMA d'obtenir qualsevol informació sobre la seva salut, l'esportista ha de notificar per escrit aquest fet al seu metge.

Com a conseqüència d'aquesta decisió, l'esportista no obté l'aprovació o la renovació d'una AUT. 6.0 Comitès per a l'Autorització per a l'Ús amb Finalitats Terapèutiques - (CAUT) Els CAUT han de ser constituïts i actuar d'acord amb les directrius següents: 6.1 Els CAUT han d'incloure almenys tres (3) metges amb experiència en la cura i el tractament d'esportistes i amb un sòlid coneixement i pràctica de la medicina clínica i esportiva.

A fi d'assegurar la independència en les decisions, la majoria dels membres d'un CAUT no haurien de tenir responsabilitats oficials en l'organització antidopatge del CAUT.

Tots els membres d'un CAUT han de firmar una declaració per evitar el conflicte d'interessos.

En les sol·licituds que afectin esportistes amb discapacitats, almenys un dels membres del CAUT ha de tenir experiència específica en la cura i el tractament d'esportistes amb discapacitats. 6.2 Els membres d'un CAUT poden recórrer a qualsevol prova pericial mèdica o científica que considerin apropiada per a l'examen de les circumstàncies de sol·licitud d'una AUT. 6.3 El CAUT de l'AMA s'ha de constituir segons les disposicions de l'article. 6.1. El CAUT de l'AMA està establert per reexaminar, a iniciativa pròpia, les decisions de les organitzacions antidopatge; el CAUT de l'AMA, reexamina la sol·licitud de qualsevol esportista que ho demani i a qui s'hagi negat una AUT per una organització antidopatge i pot, en virtut de l'article 4.4 del Codi, revocar aquesta decisió. 7.0 Procediment de sol·licitud d'autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques (AUT) 7.1 Una AUT només serà considerada un cop s'hagi rebut un formulari de sol·licitud degudament omplert que inclogui els documents rellevants (vegeu l'apèndix 1 - formulari d'AUT).

El procediment de sol·licitud ha de ser tractat d'acord amb els principis d'estricta confidencialitat mèdica. 7.2 El(s) formulari(s) de sol·licitud d'AUT de l'apèndix 1, pot(poden) ser modificat(s) per una organització antidopatge per incloure demandes complementàries d'informació, però no se'n pot suprimir cap secció o article. 7.3 El(s) formulari(s) de sol·licitud d'AUT pot(poden) ser traduït(s) a altres idiomes per les organitzacions antidopatge, però s'ha de mantenir l'anglès o el francès en el formulari de sol·licitud. 7.4 Un esportista no pot sol·licitar una AUT a més d'una organització antidopatge.

La sol·licitud ha d'identificar l'esport que practica l'esportista i quan correspongui, la disciplina i posició o rol específic. 7.5 La sol·licitud ha d'incloure qualsevol sol·licitud prèvia o actual per utilitzar una substància o un mètode prohibits normalment, l'organisme al qual li va ser feta la sol·licitud i la decisió d'aquest organisme. 7.6 La sol·licitud ha d'incloure un historial mèdic clar i detallat i els resultats de qualsevol examen, anàlisi de laboratori o estudis de diagnosi per imatge relacionats amb la sol·licitud. 7.7 Qualsevol examen complementari i rellevant, prova addicional o estudis de diagnosi per imatge requerits pel CAUT de l'organització antidopatge s'efectua a càrrec del sol·licitant o de l'organisme nacional rector del seu esport. 7.8 La sol·licitud ha d'incloure una declaració d'un metge qualificat que declari la necessitat de la substància prohibida o del mètode prohibit en el tractament de l'esportista, i que descrigui per què una alternativa terapèutica autoritzada no pot o no podria ser utilitzada en el tractament d'aquesta condició. 7.9 La dosi, la freqüència, la via i la durada de l'administració de la substància prohibida o del mètode prohibit normalment han de ser especificades. 7.10 Les decisions del CAUT han de ser preses en els trenta (30) dies que segueixen a la recepció de la sol·licitud acompanyada de tota la documentació necessària i l'organització antidopatge concernida les ha de comunicar per escrit a l'esportista.

Quan s'hagi concedit una AUT a un esportista que forma part d'un grup d'esportistes sotmesos a control, l'esportista i l'AMA reben al més aviat possible un certificat d'aprovació que ha d'incloure informació sobre la durada de l'autorització i sobre totes les condicions associades a l'AUT. 7.11 a. Si l'esportista adreça una demanda de revisió, el CAUT de l'AMA és l'autoritat, com s'especifica a l'article 4.4 del Codi, responsable de modificar una decisió sobre una AUT concedida per una organització antidopatge.

L'esportista ha d'aportar al CAUT de l'AMA tota la informació aportada per a l'AUT presentada inicialment a l'organització antidopatge, i ha de pagar a l'AMA la tarifa fixada per a una sol·licitud.

Fins que no s'acabi el procés de revisió, la decisió inicial roman en vigor.

El procés no ha de durar més de trenta (30) dies a partir del moment en què l'AMA hagi rebut la informació. b. L'AMA pot efectuar una revisió en qualsevol moment.

El CAUT de l'AMA ha de finalitzar la revisió en el període de trenta (30) dies. 7.12 Si la decisió referent a la concessió d'una AUT es modifica després de revisar-la, la modificació no s'aplica retroactivament i no desqualifica els resultats de l'esportista durant el període en què l'AUT hagi estat concedida, i aquesta decisió pren efecte en els catorze (14) dies següents a la notificació de la decisió a l'esportista. 8.0 Procediment simplificat de sol·licitud d'autorització per a l'ús amb finalitats terapèutiques (AUTA) 8.1 Cal reconèixer que hi ha casos en què algunes substàncies incloses en la Llista de prohibicions són usades per tractar estats patològics freqüents entre els esportistes.

En aquests casos, no és necessària una sol·licitud detallada com la descrita a la secció 4 i a la secció

7. D'acord amb això, s'ha establert un procés simplificat de sol·licitud d'AUT. 8.2 Les substàncies i els mètodes prohibits que poden ser permesos per aquest procediment simplificat estan estrictament limitats als beta-2 agonistes (formoterol, salbutamol, salmeterol i terbutalina) per inhalació i als glucocorticoesteroïdes administrats per vies no sistèmiques. 8.3 Per obtenir l'autorització d'ús d'una de les substàncies esmentades, l'esportista ha de trametre a l'organització antidopatge una certificació mèdica que justifiqui la necessitat terapèutica. Aquest certificat mèdic, com es descriu a l'apèndix 2, ha de descriure el diagnòstic, el nom del medicament, la posologia, la via d'administració i la durada del tractament. Quan sigui aplicable, qualsevol prova efectuada a fi d'establir el diagnòstic ha de ser esmentada (sense indicar els resultats, ni els detalls). 8.4 El procediment simplificat inclou:

a) L'autorització per a l'ús de substàncies prohibides subjecta al procediment simplificat pren efecte des que es rep una sol·licitud completa per l'organització antidopatge. Les sol·licituds incompletes es retornen al sol·licitant.

b) En rebre una sol·licitud completa, l'organització antidopatge ha d'informar promptament l'esportista. Si escau, també s'informa la federació internacional, la federació nacional i l'organització nacional antidopatge de l'esportista. L'organització antidopatge ha d'informar l'AMA només en cas que la sol·licitud sigui d'un esportista de nivell internacional.

c) Una sol·licitud d'AUTA no és aprovada retroactivament excepte en els casos següents: - urgència mèdica o tractament d'un estat patològic greu, o - si a causa de circumstàncies excepcionals, en què no hi hagi temps suficient o possibilitat per al sol·licitant de sotmetre o per al CAUT d'examinar una sol·licitud abans del control del dopatge. 8.5

a) Una revisió per part del CAUT de l'organització o del CAUT de l'AMA es pot iniciar en qualsevol moment durant la vigència d'una AUTA.

b) Si l'esportista sol·licita una revisió de la denegació d'una AUTA, el CAUT de l'AMA pot demanar a l'esportista d'aportar la informació mèdica complementària que consideri necessària, a càrrec de l'esportista. 8.6 Una AUTA pot ser cancel·lada pel CAUT o pel CAUT de l'AMA en qualsevol moment.

Se n'ha d'informar immediatament l'esportista, la seva federació internacional i les organitzacions antidopatge concernides. 8.7 La cancel·lació pren efecte en el moment que l'esportista és informat de la decisió.

No obstant això, l'esportista pot sol·licitar una AUT segons les disposicions de la secció 7. 9.0 Centre de Dades 9.1 Les organitzacions antidopatge han de subministrar a l'AMA totes les AUT i tota la documentació de suport de conformitat amb la secció 7. 9.2 Respecte de les AUTA, les organitzacions antidopatge han de subministrar a l'AMA les sol·licituds mèdiques presentades per esportistes de nivell internacional de conformitat amb la secció 8.4. 9.3 El Centre de Dades garanteix la confidencialitat estricta de tota la informació mèdica.

Situació el 9 de juny del 2008 del Conveni internacional contra el dopatge en l'esport París, 19 d'octubre del 20051 Estats Data de dipòsit de l’instrument Tipus d’instrument Albània 31/12/2006 Adhesió Alemanya 31/5/2007 Ratificació Algèria 29/12/2006 Ratificació Aràbia Saudita 22/5/2008 Adhesió Argentina 29/12/2006 Ratificació Austràlia 17/1/2006 Ratificació Àustria 19/7/2007 Ratificació Azerbaidjan 23/7/2007 Adhesió Bahames 12/10/2006 Ratificació Bangladesh 22/10/2007 Ratificació Barbados 21/12/2006 Ratificació Bolívia 15/11/2006 Ratificació Brasil 18/12/2007 Ratificació Brunei Darussalam 31/3/2008 Ratificació Bulgària 12/1/2007 Ratificació Burundi 5/9/2007 Ratificació Cambodja 9/4/2008 Adhesió Camerun 15/10/2007 Adhesió Canadà 29/11/2005 Acceptació Croàcia 3/10/2007 Ratificació Dinamarca 15/12/2005 Ratificació Egipte 23/5/2007 Ratificació Equador 22/3/2007 Adhesió Eslovàquia 26/1/2007 Ratificació Espanya 25/10/2006 Ratificació Estònia 17/8/2007 Aprovació Federació Russa 29/12/2006 Ratificació Finlàndia 22/12/2006 Acceptació França 5/2/2007 Ratificació Gabon 27/11/2007 Acceptació Ghana 31/12/2006 Ratificació Grècia 31/12/2006 Ratificació Guatemala 17/3/2008 Ratificació Hongria 29/8/2007 Aprovació Illes Cook 15/2/2006 Adhesió Índia 7/11/2007 Ratificació Indonèsia 30/01/2008 Ratificació Islàndia 10/2/2006 Adhesió Itàlia 27/02/2008 Ratificació Jamaica 2/8/2006 Ratificació Japó 26/12/2006 Acceptació Kuwait 13/7/2007 Adhesió Letònia 10/4/2006 Adhesió Líbia 30/5/2007 Ratificació Lituània 2/8/2006 Ratificació Luxemburg 11/12/2006 Ratificació Malàisia 20/12/2006 Ratificació Mali 30/5/2007 Ratificació Maurici 6/7/2006 Ratificació Mèxic 11/4/2007 Ratificació Moçambic 23/10/2006 Ratificació Mònaco 30/1/2006 Acceptació Mongòlia 15/10/2007 Adhesió Namíbia 29/11/2006 Ratificació Nauru 4/5/2006 Ratificació Níger 26/10/2006 Ratificació Nigèria 24/2/2006 Ratificació Noruega 13/1/2006 Ratificació Nova Zelanda 23/12/2005 Acceptació Oman 9/7/2007 Ratificació Països Baixos 17/11/2006 Acceptació Pakistan 4/2/2008 Ratificació Panamà 27/11/2007 Ratificació Perú 16/10/2006 Ratificació Polònia 17/1/2007 Adhesió Portugal 30/4/2007 Ratificació Qatar 24/8/2007 Ratificació Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 25/4/2006 Ratificació República de Corea 5/2/2007 Ratificació República de Moldàvia 19/2/2008 Ratificació República Txeca 30/4/2007 Ratificació Romania 23/10/2006 Acceptació Saint Christopher i Nevis 14/4/2008 Ratificació Saint Lucia 7/12/2007 Ratificació Samoa 8/8/2007 Ratificació Senegal 29/4/2008 Ratificació Seychelles 5/7/2006 Ratificació Singapur 5/11/2007 Adhesió Sud-àfrica 30/11/2006 Ratificació Suècia 9/11/2005 Ratificació Tailàndia 15/1/2007 Ratificació Trinitat i Tobago 9/3/2007 Adhesió Tunísia 26/12/2006 Ratificació Ucraïna 8/11/2006 Ratificació Uruguai 28/4/2008 Ratificació Xina 9/10/2006 Adhesió 1 D'acord amb l'article 37, el Conveni va entrar en vigor l'1 de febrer del 2007 respecte dels estats que van dipositar els instruments respectius de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió el 31 de desembre del 2006 o anteriorment.

Entrarà en vigor per a la resta d'estats el primer dia del mes que segueix a l'expiració d'un termini d'un (1) mes després de la data del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

Declaracions i reserves Argentina L'instrument de ratificació conté la declaració següent: "La República Argentina rebutja la pretensió d'estendre l'aplicació del Conveni internacional contra el dopatge en l'esport, adoptat per la Conferència General de la Unesco a París el 19 d'octubre del 2005, a les illes Malvines, sobre la qual el director general de la Unesco va rebre una notificació del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord el 25 d'abril del 2006, i reafirma els seus drets de sobirania sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, que formen part integral del seu territori nacional, i, estant il·legítimament ocupades pel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, són objecte de controvèrsia sobre reclamació de sobirania entre ambdós països, la qual és reconeguda per diverses organitzacions internacionals.

En aquest sentit, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar les resolucions 2.065 (XX), 3.160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 i 43/25, en les quals reconeix l'existència d'una controvèrsia sobre reclamació de sobirania en relació amb l'assumpte de les illes Malvines i insta la República Argentina i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord a establir negociacions amb la finalitat de trobar al més aviat possible una solució pacífica i duradora de la controvèrsia sobre la reclamació de sobirania.

Per la seva banda, el Comitè Especial de Descolonització de les Nacions Unides s'ha pronunciat reiteradament en el mateix sentit, més recentment a través de la Resolució adoptada el 15 de juny del 2006. Així mateix, l'Assemblea General de l'Organització dels Estats Americans va adoptar el 6 de juny del 2006 un nou pronunciament sobre la qüestió." Dinamarca L'instrument de ratificació conté la declaració següent: "Fins a una nova decisió, el Conveni no s'aplica a les illes Fèroe ni a Groenlàndia." Nova Zelanda L'instrument d'acceptació conté la declaració següent: "I DECLARA que, d'acord amb l'estatut constitucional de les Tokelau i tenint en compte l'interès del Govern de Nova Zelanda en l'accés a l'autonomia de les Tokelau per un acte d'autodeterminació d'acord amb la Carta de les Nacions Unides, aquesta acceptació no tindrà efecte a les Tokelau mentre una declaració referent a aquest punt no hagi estat presentada pel Govern de Nova Zelanda davant el dipositari sobre la base d'una consulta apropiada amb aquest territori." Aplicació territorial Notificació Data de recepció de la notificació Extensió a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 25 d’abril del 2006 Batllia de Jersei, Guernsey i Alderney, illa de Man, les Bermudes, illes Caiman i illes Falkland