Article 16

Article 16

Repatriació i retorn de les víctimes

1. L’estat part del qual una víctima és nacional o en el qual tenia el dret de residir amb caràcter permanent, en el moment de la seva entrada al territori de l’estat d’acolliment, facilita i accepta, tenint en compte els drets, la seguretat i la dignitat d’aquesta persona, el seu retorn sense un retard indegut o poc raonable.

2. Quan un estat part retorna una víctima a un altre estat, aquest retorn es fa tenint en compte degudament els drets, la seguretat i la dignitat de la persona i l’estat de qualsevol procediment judicial vinculat al fet que es tracta d’una víctima i és preferentment voluntària.

3. A demanda d’un estat d’acolliment, l’estat part requerit verifica si una persona és nacional seu o si tenia el dret de residir de manera permanent al seu territori en el moment en què va entrar al territori de l’estat d’acolliment.

4. Per facilitar el retorn d’una víctima que no disposa dels documents apropiats, l’estat part del qual aquesta persona és nacional, o hi tenia el dret de residir de manera permanent en el moment en què va entrar al territori de l’estat d’acolliment, accepta expedir, a petició de l’estat d’acolliment, els documents de viatge o qualsevol altra autorització necessària per permetre viatjar la persona i tornar a entrar al seu territori.

5. Cada part adopta les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per establir programes de repatriació amb la participació de les institucions nacionals o internacionals i de les organitzacions no governamentals pertinents. Aquests programes tenen com a objectiu evitar la revictimització. Cada part hauria de fer tots els esforços per afavorir la reinserció de les víctimes en la societat de l’estat de retorn, incloent-hi la reinserció en el sistema educatiu i el mercat laboral, en especial mitjançant l’adquisició i la millora de les seves competències professionals. Pel que fa als menors, aquests programes haurien d’incloure el dret a l’educació, així com mesures que assegurin una protecció adequada o una acollida per part de la família o les institucions d’acolliment apropiades.

6. Cada part adopta les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per posar a disposició de les víctimes, en col·laboració amb qualsevol altre estat part implicat quan sigui apropiat, informació de contacte sobre les institucions que poden assistir-los al país on han tornat o han estat repatriats, com ara autoritats competents, organitzacions no governamentals, professionals del dret capaços d’assessorar-los i agències de benestar social.

7. Els menors víctimes no són repatriats a un estat si hi ha algun indici, com a resultat d’una avaluació sobre els riscos i la seguretat, que el retorn no és en benefici de l’interès superior del menor.