Article 20

Article 20

Exclusió de la clàusula d'excepció política

1. No es considera cap de les infraccions previstes als articles 5 a 7 i 9 d'aquest Conveni, per a les necessitats de l'extradició o de la cooperació judicial, com a una infracció política o com a una infracció connexa a una infracció política, o com a una infracció inspirada per mòbils polítics. Per aquesta raó, no es pot denegar una sol·licitud d'extradició o de cooperació judicial basada en una infracció d'aquest tipus, amb l'únic motiu que concerneix una infracció política o una infracció connexa a una infracció política o una infracció inspirada per mòbils polítics.

2. Sense perjudici de l'aplicació dels articles 19 a 23 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats del 23 de maig de 1969 als altres articles d'aquest Conveni, qualsevol estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació o adhesió al Conveni, declarar que es reserva el dret de no aplicar l'apartat 1 d'aquest article pel que fa a l'extradició per qualsevol infracció esmentada en aquest Conveni. La part es compromet a aplicar aquesta reserva cas per cas, sobre la base d'una decisió degudament motivada.

3. Qualsevol part pot retirar la totalitat o part d'una reserva formulada en virtut de l'apartat 2, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa i que serà efectiva a la data de la seva recepció.

4. Una part que hagi formulat una reserva en virtut de l'apartat 2 d'aquest article no pot pretendre l'aplicació de l'apartat 1 d'aquest article per una altra part; tanmateix, pot, si la reserva és parcial o condicional, pretendre l'aplicació d'aquest article en la mesura que ella l'hagi acceptat.

5. Les reserves formulades són vàlides per un període de tres anys a partir del primer dia de l'entrada en vigor d'aquest Conveni per a la part concernida. Tanmateix, aquestes reserves es poden renovar per períodes de la mateixa durada.

6. Dotze mesos abans l'expiració de la reserva, el secretari general del Consell d'Europa informa la part concernida d'aquesta expiració. Tres mesos abans de la data d'expiració, la part notifica al secretari general la seva intenció de mantenir, modificar o retirar la reserva. Quan una part notifica al secretari general que manté la seva reserva, proporciona explicacions quant als motius que justifiquen el manteniment. En absència de notificació de la part concernida, el secretari general informa aquesta part que la seva reserva es perllonga automàticament per un període de sis mesos. Si la part concernida no notifica la seva decisió de mantenir o de modificar les seves reserves abans l'expiració d'aquest període, la reserva no produeix efecte.

7. Cada vegada que una part decideixi de no extradir una persona en virtut de l'aplicació d'aquesta reserva, després d'haver rebut una sol·licitud d'extradició d'una altra part, sotmet el cas, sense cap excepció i sense retard injustificat, a les seves autoritats competents amb vista a l'exercici de l'acció penal, llevat que s'hagin acordat altres disposicions entre la part sol·licitant i la part sol·licitada. Les autoritats competents, amb vista a l'exercici de l'acció penal en la part sol·licitada, prenen la seva decisió en les mateixes condicions que per a qualsevol infracció de caràcter greu, de conformitat amb les lleis d'aquesta part. La part sol·licitada comunica sense retard injustificat el resultat final del procediment judicial a la part sol·licitant i al secretari general del Consell d'Europa el qual el comunica a la Consulta de les Parts establerta a l'article 30.

8. La decisió de denegar la sol·licitud d'extradició en virtut d'aquesta reserva es comunica immediatament a la part sol·licitant. Si la part sol·licitada no pren cap decisió judicial sobre el fons en virtut de l'apartat 7 en un límit de temps raonable, la part sol·licitant pot informar-ne el secretari general del Consell d'Europa, el qual sotmet el tema a la Consulta de les Parts establerta a l'article 30. Aquesta Consulta estudia la qüestió, emet un dictamen sobre la conformitat del rebuig amb les disposicions del Conveni i el sotmet al Comitè de Ministres a fi que aquest adopti una declaració sobre aquest tema. Quan exerceix les seves funcions en virtut d'aquest apartat, el Comitè de Ministres es reuneix en la seva composició restringida als estats part.