Annex 1, secció 8

SECCIÓ VIII DEFINICIONS DE TERMES Els termes següents tenen el significat donat a continuació: A. Institució financera obligada a comunicar informació

1. El terme “institució financera obligada a comunicar informació” designa qualsevol “institució financera” d’un estat membre o d’Andorra, segons el context, que no sigui una “institució financera no obligada a comunicar informació”.

2. El terme “institució financera d’una jurisdicció participant” designa (i) qualsevol “institució financera” que resideix en una “jurisdicció participant”, excepte qualsevol sucursal d’aquesta “institució financera” situada fora d’aquesta “jurisdicció participant”, i (ii) qualsevol sucursal d’una “institució financera” que no sigui resident en una “jurisdicció participant”, si aquesta sucursal està situada en aquesta “jurisdicció participant”.

3. El terme “institució financera” designa una “institució de custòdia”, una “institució de dipòsit”, una “entitat d’inversió” o una “companyia d’assegurances específica”.

4. El terme “institució de custòdia” designa una “entitat” que posseeix, com a part important de la seva activitat econòmica, “actius financers” per compte d’altres. Una “entitat” posseeix “actius financers” per compte d’altres com a part important de la seva activitat econòmica si la renda bruta de l’“entitat” atribuïble a la tinència d’“actius financers” i serveis financers relacionats és igual o superior al 20% de la renda bruta de l’“entitat” obtinguda durant el més curt dels períodes següents: (i) el període de tres anys que finalitza el 31 de desembre (o el darrer dia d’un exercici comptable que no sigui el d’un any civil) anterior a l’any en què es duu a terme la determinació; o (ii) el període d’existència de l’“entitat”.

5. El terme institució de dipòsit designa qualsevol entitat que: (a) Accepta dipòsits en el curs ordinari d’una activitat bancària o similar; o (b) Manté productes específics de diner electrònic o monedes digitals de banc central en benefici dels clients.

6. El terme entitat d’inversió designa qualsevol entitat que: (a) Té com a activitat econòmica principal una o diverses de les activitats o operacions següents en nom o a favor d’un client: (i) Operacions amb instruments del mercat monetari (xecs, lletres, certificats de dipòsit, derivats, etc.); canvi de divises; instruments sobre canvis de divisa, tipus d’interès i índexs; valors negociables, o comerç de futurs sobre productes bàsics; (ii) Gestió de carteres individuals i col·lectives; o (iii) Altres formes d’inversió, administració o gestió d’actius financers, de diners o de criptoactius rellevants en nom de tercers; o (b) Té la renda bruta principalment atribuïble a la inversió, reinversió o negociació en actius financers o criptoactius rellevants, si l’entitat és gestionada per una altra entitat que sigui una institució de dipòsit, una institució de custòdia, una companyia d’assegurances específica o una entitat d’inversió descrites en el subapartat A(6)(a).

Es considera que una entitat té com a activitat econòmica principal una o diverses de les activitats descrites al subapartat A(6)(a), o que la renda bruta d’una entitat és principalment atribuïble a la inversió, reinversió o negociació en actius financers o criptoactius rellevants a efectes del subapartat A(6)(b), si la renda bruta de l’entitat atribuïble a aquestes activitats és igual o superior al 50% de la renda bruta de l’entitat obtinguda durant el més curt dels períodes següents: (i) el període de tres anys que finalitza el 31 de desembre de l’any anterior a l’any en què es fa la determinació, o (ii) el període d’existència de l’entitat.

A efectes del subapartat A(6)(a)(iii), el terme Altres formes d’inversió, administració o gestió d’actius financers, de diners o de criptoactius rellevants en nom de tercers no inclou la prestació de serveis que executin operacions de canvi per a clients o en nom de clients.

El terme entitat d’inversió no inclou una entitat que sigui una entitat financera no declarant activa (en anglès, Active NFE, “ Active Non-Reporting Financial Entity ”) perquè aquesta entitat compleix qualsevol dels criteris dels subapartats D(9)(d) a (g).

Aquest apartat s’ha d’interpretar de manera coherent amb els termes similars establerts en la definició d’ institució financera a les recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional.

7. El terme actius financers inclou valors mobiliaris (per exemple, les participacions en el capital de societats; les participacions o quotes en qualitat de beneficiari en societats de persones o fideïcomisos que tenen nombrosos socis o cotitzen en mercats de valors reconeguts; pagarés, bons, obligacions o altres títols de deute), les participacions en societats de persones, productes bàsics, els swap –“permuta financera”– (per exemple, els swaps de tipus d’interès, els swaps de divises, els swaps de base, els acords sobre tipus màxim o mínim d’interès, els swaps de productes bàsics, els swaps d’accions, els swaps d’índexs d’accions i acords similars), un contracte d’assegurança o un contracte d’anualitats, o qualsevol instrument (incloent-hi les opcions i els contractes de futurs o a termini) vinculat a un valor mobiliari, criptoactius rellevants, una participació en una societat de persones, productes bàsics, un swap , un contracte d’assegurança o un contracte d’anualitats. El terme actiu financer no inclou l’interès directe en béns immobiliaris, no vinculat a un deute.

8. El terme “companyia d’assegurances específica” designa qualsevol “entitat” que sigui una companyia d’assegurances (o la societat de control d’una companyia d’assegurances) que emet o que té l’obligació de fer pagaments respecte d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o un “contracte d’anualitats”.

9. El terme producte específic de diner electrònic designa qualsevol producte que sigui: (a) una representació digital d’una única moneda fiduciària; (b) emès en rebre fons amb l’objectiu d’efectuar operacions de pagament; (c) representat per un crèdit sobre l’emissor denominat en la mateixa moneda fiduciària; (d) acceptat en pagament per una persona física o jurídica que no sigui l’emissor; i (e) bescanviable de conformitat amb els requisits reglamentaris als quals està subjecte l’emissor, en qualsevol moment i al valor nominal de la mateixa moneda fiduciària a petició del titular del producte. El terme producte específic de diner electrònic no inclou un producte creat amb l’únic propòsit de facilitar la transferència de fons d’un client a una altra persona d’acord amb les instruccions del client. Un producte no es crea amb l’únic propòsit de facilitar la transferència de fons si, en el curs normal dels negocis de l’entitat que transfereix, els fons relacionats amb aquest producte es mantenen durant més de 60 dies després de rebre les instruccions per facilitar la transferència o, si no es reben instruccions, els fons vinculats a aquest producte es mantenen durant més de 60 dies després de rebre els fons.

10. El terme moneda digital de banc central designa qualsevol moneda fiduciària digital emesa per un banc central o una altra autoritat monetària.

11. El terme moneda fiduciària designa la moneda oficial d’una jurisdicció, emesa per una jurisdicció o pel banc central o l’autoritat monetària designada per una jurisdicció, representada per bitllets o monedes físics o per diners en diferents formes digitals, incloses les reserves bancàries i les monedes digitals de banc central. El terme també inclou els diners dels bancs comercials i els productes de diner electrònic (inclosos els productes específics de diner electrònic).

12. El terme criptoactiu designa una representació digital de un valor que es basa en un registre distribuït d’una manera criptogràficament segura o una tecnologia similar per validar i assegurar les transaccions.

13. El terme criptoactiu rellevant designa qualsevol criptoactiu que no sigui una moneda digital del banc central, un producte específic de diner electrònic o qualsevol criptoactiu per al qual el proveïdor de serveis de criptoactius subjecte a comunicar informació ha determinat adequadament que no es pot utilitzar amb finalitats de pagament o d’inversió.

14. El terme transacció d’intercanvi designa qualsevol: (a) Intercanvi entre criptoactius rellevants i monedes fiduciàries, i (b) Intercanvi entre una o més formes de criptoactius rellevants. B. Institució financera no obligada a comunicar informació

1. El terme “institució financera no obligada a comunicar informació” designa qualsevol “institució financera” que és: (a) Una institució governamental, una organització internacional o un banc central, excepte: (i) en relació a un pagament derivat d’una obligació mantinguda fruit d’una activitat financera comercial del tipus realitzat per una companyia d’assegurances específica, una institució de custòdia o una institució de dipòsit; o (ii) en relació a l’activitat de manteniment de monedes digitals de banc central per a titulars de comptes que no siguin institucions financeres, institucions governamentals, organitzacions internacionals o bancs centrals.

(b) un “fons de pensions de participació àmplia”; un “fons de pensions de participació restringida”; un “fons de pensions” d’una “institució governamental”, una organització internacional o un banc central; o un “emissor autoritzat de targetes de crèdit”; (c) qualsevol altra “entitat” que presenti un risc baix de ser emprada per evadir impostos, tingui característiques essencialment similars a les de qualsevol de les “entitats” descrites als subapartats B(1)(a) i (b), i estigui definida a la legislació nacional com a “institució financera no obligada a comunicar informació”, i, per als estats membres, estigui establerta a l’apartat 7bis de l’article 8 de la Directiva del Consell 2011/16/UE sobre la cooperació administrativa en l’àmbit de la fiscalitat i comunicada a Andorra, i per a Andorra, és comunicada a la Comissió Europea, sempre i quan la consideració d’aquesta “entitat” com a “institució financera no obligada a comunicar informació” no sigui contrària als objectius d’aquest Acord; (d) un “instrument d’inversió col·lectiva exempt”; o (e) un fideïcomís en la mesura en què el fiduciari del fideïcomís sigui una “institució financera obligada a comunicar informació” i que comuniqui tota la informació exigida en virtut de la secció I respecte de tots els “comptes subjectes a comunicació d’informació” del fideïcomís.

2. El terme “institució governamental” designa el govern d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció, qualsevol subdivisió política d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció (que, per evitar dubtes, inclou un estat federat, una província, comtats o municipalitats), o qualsevol organisme o agència institucional que pertany totalment a un estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció o qualsevol de les anteriors (sent cadascuna una “institució governamental”).

Aquesta categoria compren les parts integrants, “entitats controlades” i subdivisions polítiques d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció.

(a) Una “part integrant” d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció designa qualsevol persona, organització, agència, departament, fons, organisme o un altre òrgan, independentment de la seva designació, que constitueixi una autoritat nacional d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció.

Els ingressos nets de l’autoritat nacional han de ser creditats al seu propi compte o a un altre dels comptes de l’estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció, sense que cap part es comptabilitzi en benefici d’un particular.

Una part integrant no inclou un particular que sigui monarca, funcionari o un dirigent que actuï a títol privat o personal.

(b) Una “entitat controlada” designa una “entitat” que està formalment separada d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció o que, d’una altra manera, constitueixi una entitat jurídica separada, sempre i quan: (i) l’“entitat” sigui totalment propietat o estigui controlada per una o més “institucions governamentals” directament o a través d’una o més “entitats controlades”; (ii) els ingressos nets de l’“entitat” són abonats al seu propi compte o als comptes d’una o més institucions governamentals, sense que cap part d’aquests ingressos es comptabilitzi en benefici d’un particular; i (iii) els actius de l’“entitat” són atribuïts a una o més institucions governamentals en el moment de la seva dissolució.

(c) Els ingressos no reverteixen en benefici de particulars si aquests són els beneficiaris d’un programa governamental, i les activitats del programa són realitzades per al públic general i el benestar comú o estan relacionades amb la gestió d’una instància del govern.

Tanmateix, no obstant això, es considera que els ingressos reverteixen en benefici de particulars si els ingressos provenen de la utilització d’una “institució governamental” per a la realització d’una activitat comercial, com ara una activitat bancària comercial, que ofereixi serveis financers a particulars.

3. El terme “organització internacional” designa qualsevol organització internacional o organisme o agència institucional que pertany totalment a l’organització. Aquesta categoria inclou qualsevol organització intergovernamental (incloent-hi una organització supranacional) (i) que són formades principalment per governs; (ii) que tenen efectivament una acord de seu o un acord anàleg amb l’estat membre, Andorra o l’altra jurisdicció; i (iii) els ingressos de la qual no reverteixen en benefici de particulars.

4. El terme “banc central” designa una institució que, per llei o per norma governamental, és l’autoritat principal, diferent del govern de l’estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció, emissora d’instruments destinats a circular com a mitjans de pagament. La institució esmentada pot incloure una agència institucional independent del govern de l’estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció, que pot ser o no propietat total o parcial de l’estat membre, d’Andorra o de l’altra jurisdicció.

5. El terme “fons de pensió de participació àmplia” designa un fons establert per oferir prestacions per jubilació, discapacitat o defunció, o qualsevol combinació d’aquestes, beneficiaris que són o han estat empleats (o persones designades per aquests empleats) d’un o més ocupadors a canvi dels serveis prestats, sempre i quan el fons: (a) no tingui un beneficiari únic amb dret a més del 5% dels actius del fons; (b) estigui subjecte a la normativa governamental i faciliti informació a l’administració tributària; i (c) satisfaci com a mínim un dels requisits següents: (i) que el fons estigui generalment exempt d’impostos sobre els rendiments de la inversió, o que aquests rendiments estiguin subjectes a una tributació diferida o tributin a un tipus reduït, a causa de la seva condició de pla de jubilació o de pensions; (ii) que el fons obtingui com a mínim el 50% de les aportacions totals (diferents de les transferències d’actius d’altres plans descrits als subapartats B(5) a (7) o de comptes de jubilació i pensió descrits en el subapartat C(17)(a)) dels ocupadors promotors; (iii) que les distribucions o reintegraments del fons estiguin autoritzats només en cas que es produeixin fets específics relacionats amb la jubilació, discapacitat o defunció (excepte les distribucions a un altre fons de pensions descrit als subapartats B(5) a (7) o comptes de jubilació i pensió descrits al subapartat C(17)(a)), o que s’apliquin penalitzacions a les distribucions o reintegraments fets abans d’aquests fets específics; o (iv) que les aportacions dels empleats al fons (excepte certes aportacions compensatòries permeses) siguin limitades en funció dels ingressos percebuts per l’empleat o que no puguin superar anualment els 50.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra, aplicant les normes establertes a l’apartat C de la secció VII per a l’agregació de comptes i conversió de divises.

6. El terme “fons de pensions de participació restringida” designa un fons establert per oferir prestacions de jubilació, discapacitat o defunció a beneficiaris que són o han estat empleats (o persones designades per aquests empleats) d’un o més ocupadors a canvi dels serveis prestats, sempre i quan: (a) el fons tingui menys de 50 participants; (b) els promotors del fons siguin un o més ocupadors que no siguin “entitats d’inversió” o “ENF passives”; (c) les aportacions de l’empleat i de l’ocupador al fons (excloent-hi les transferències d’actius a partir de comptes de jubilació i pensió descrits al subapartat C(17)(a)) estiguin limitades en funció dels ingressos percebuts per l’empleat i la remuneració pagada a l’empleat, respectivament; (d) els participants que no siguin residents de la jurisdicció (un estat membre o Andorra) on el fons està establert no tinguin dret a més del 20% dels actius del fons; i (e) el fons estigui subjecte a la normativa governamental i faciliti informació a l’administració tributària.

7. El terme “fons de pensió d’una “institució governamental”, “organització internacional” o “banc central” designa un fons establert per una “institució governamental”, una “organització internacional” o un “banc central” per oferir prestacions de jubilació, discapacitat o defunció a beneficiaris o participants que són o han estat empleats (o persones designades per aquests empleats), o que no siguin ni hagin estat empleats si les prestacions ofertes són la contrapartida de serveis personals prestats a la “institució governamental”, l’”organització internacional” o al “banc central”.

8. El terme “emissor autoritzat de targetes de crèdit” designa una “institució financera” que compleix els requisits següents: (a) la “institució financera” és una “institució financera” únicament perquè és una “emissora de targetes de crèdit” que accepta dipòsits únicament quan un client fa un pagament que excedeix el saldo endeutat respecte de la targeta i l’excedent no és immediatament reemborsat al client; i (b) a partir de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016, o des d’abans d’aquesta data, la “institució financera” aplica mesures i procediments per impedir a un client fer sobrepagaments que excedeixin de 50.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra, o bé per garantir que qualsevol sobrepagament d’un client que excedeixi l’import esmentat sigui reemborsat al client en un termini de 60 dies, aplicant en cada cas les normes establertes a l’apartat C de la secció VII per a l’agregació de comptes i la conversió de divises. Amb aquest fi, el sobrepagament d’un client no es refereix a saldos creditors que incloguin càrrecs controvertits, però sí inclou els saldos creditors derivats de la devolució de mercaderies.

9. El terme “instrument d’inversió col·lectiva exempt” designa una “entitat d’inversió” que és regulada com a instrument d’inversió col·lectiva, sempre i quan la titularitat de totes les participacions en l’instrument d’inversió col·lectiva correspongui a persones físiques o “entitats” que no siguin “persones subjectes a comunicació d’informació” o s’exerceixi a través seu, excepte una “ENF passiva” on les “persones que exerceixen el control” són “persones subjectes a comunicació d’informació”.

Una “entitat d’inversió” que estigui regulada com a instrument d’inversió col·lectiva no deixarà de ser “instrument d’inversió col·lectiva exempt” segons el subapartat B(9), únicament perquè l’instrument d’inversió col·lectiva hagi emès accions al portador en forma física, sempre i quan: (a) l’instrument d’inversió col·lectiva no hagi emès, ni emeti, accions físiques al portador després del 31 de desembre de l’any anterior a l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016; (b) l’instrument d’inversió col·lectiva retiri totes aquestes accions en el moment del seu rescat; (c) l’instrument d’inversió col·lectiva apliqui els procediments de diligència deguda establerts a les seccions II a VII i comuniqui qualsevol informació que s’hagi de comunicar respecte de totes aquestes accions quan es presentin per al seu rescat o per a un altre pagament; i (d) l’instrument d’inversió col·lectiva apliqui polítiques i procediments per garantir que aquestes accions siguin rescatades o immobilitzades com abans millor i, en tot cas, abans de dos anys després de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016. C. Compte financer

1. El terme “compte financer” designa un compte obert en una “institució financera” i inclou els “comptes de dipòsit”, els “comptes de custòdia” i: (a) en el cas d’una “entitat d’inversió”, tota participació en capital o en deute a la “institució financera”. No obstant això, el terme “compte financer” no inclou cap participació en capital o deute en una “entitat” que sigui una “entitat d’inversió” únicament perquè (i) assessora un client i actua en el seu nom, o (ii) gestiona carteres per a un client i actua en el seu nom per tal d’invertir, gestionar o administrar “actius financers” dipositats en nom del client amb una “institució financera” diferent d’aquesta “entitat”; (b) en el cas d’una “institució financera” no descrita al subapartat C(1)(a), tota participació en capital o deute en la “institució financera” si el tipus de participació va ser determinat per evitar la comunicació d’informació de conformitat amb la secció I; i (c) tot “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” i tot “contracte d’anualitats” oferts o mantinguts per una “institució financera”, diferents de les rendes vitalícies, immediates, intransferibles i no lligades a inversió que s’emeten a una persona física i que quantifiquen econòmicament una pensió o una prestació per discapacitat vinculades a un compte que sigui un “compte exclòs”. El terme “compte financer” no inclou cap compte que sigui un “compte exclòs”.

2. El terme compte de dipòsit inclou qualsevol compte comercial, compte corrent, compte d’estalvi, compte a termini o compte d’estalvi de bancs comercials ( thrift ), o un compte que és identificat mitjançant un certificat de dipòsit, un certificat d’estalvi ( thrift ), un certificat d’inversió, un certificat de deute o un altre instrument similar mantingut per una institució de dipòsit. Un compte de dipòsit també inclou: (a) Un import que té una companyia d’assegurances de conformitat amb un contracte d’inversió garantit o d’un acord similar per pagar o acreditar interessos sobre aquest import; (b) Un compte o compte nocional que representa tots els productes específics de diner electrònic que es mantenen en benefici d’un client; i (c) Un compte que conté una o més monedes digitals de banc central en benefici d’un client.

3. El terme “compte de custòdia” designa un compte (diferent d’un “contracte d’assegurança” o d’un “contracte d’anualitats”) on es diposita un o més “actius financers” en benefici d’un altre.

4. El terme “participació en el capital” designa, en el cas de les societats de persones que siguin “institucions financeres”, tant una participació de capital com els beneficis de la societat de persones. En el cas d’un fideïcomís que sigui una “institució financera”, es considera que posseeix una participació en el capital qualsevol persona considerada fideïcomitent o beneficiària de la totalitat o d’una part del fideïcomís, o qualsevol persona física que exerceixi el control efectiu últim sobre el fideïcomís. Una “persona subjecta a comunicació d’informació” tindrà la consideració de beneficiària d’un fideïcomís si la persona esmentada té dret a rebre, directament o indirecta (per exemple, a través d’un agent designat) una distribució obligatòria o pot rebre, directament o indirecta, una distribució discrecional del fideïcomís.

5. El terme “contracte d’assegurança” designa un contracte (diferent d’un “contracte d’anualitats”) en virtut del qual l’emissor acorda pagar un import si es produeix una contingència especificada relacionada amb una defunció, malaltia, accident, responsabilitat o risc patrimonial.

6. El terme “contracte d’anualitats” designa un contracte en virtut del qual l’emissor acorda efectuar pagaments durant un període de temps determinat totalment o parcialment en relació a l’esperança de vida de una o més persones físiques. El terme també inclou un contracte que té la consideració de “contracte d’anualitats” de conformitat amb la llei, la normativa o la pràctica de la jurisdicció (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) on el contracte va ser formalitzat i en virtut del qual l’emissor acorda efectuar pagaments durant un determinat període d’anys.

7. El terme “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” designa un “contracte d’assegurança” (diferent d’un contracte de reassegurança entre dues companyies asseguradores) que té un “valor en efectiu”.

8. El terme “valor en efectiu” designa la major de les quantitats següents: (i) l’import que tingui dret a rebre el prenedor d’una assegurança en el moment del rescat o de la resolució del contracte (determinat sense reducció per qualsevol penalització per rescat o préstec sobre la pòlissa),i (ii) l’import que el prenedor pot demanar prestat en virtut del contracte o en relació a aquest contracte.

No obstant això, el terme “valor en efectiu” no inclou l’import pagable en virtut d’un “contracte d’assegurança”: (a) únicament per causa de defunció d’una persona física assegurada amb un contracte d’assegurança de vida; (b) en concepte de prestació per danys personals o malaltia o una altra prestació d’indemnització per pèrdua econòmica derivada d’un risc assegurat; (c) en concepte de devolució d’una prima pagada anteriorment (menys el cost de les despeses d’assegurança, aplicades o no) per un “contracte d’assegurança” (diferent d’un contracte d’assegurança de vida vinculat a una inversió o d’un “contracte d’anualitats”) a causa de la cancel·lació o resolució del contracte, d’una disminució d’exposició al risc durant la vigència del contracte, o d’una correcció de la prima per rectificació de la notificació o error similar; (d) en concepte de dividends del prenedor de la pòlissa (diferents dels dividends en el moment de la finalització del contracte), sempre i quan els dividends estiguin relacionats amb un “contracte d’assegurança” en què les úniques prestacions pagables siguin les descrites al subapartat C(8)(b); o (e) en concepte de devolució d’una prima anticipada o de dipòsit de prima per un “contracte d’assegurança” en què la prima és pagable com a mínim anualment si l’import de la prima anticipada o el dipòsit de prima no supera la prima anual següent que hagi d’abonar-se en virtut del contracte.

9. El terme “compte preexistent” designa: (a) un compte financer obert en una institució financera obligada a comunicar informació a 31 de desembre de l’any anterior a l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer del 2016 o, si el compte es tracta com a compte financer únicament de conformitat amb les esmenes a aquest Acord introduïdes pel Protocol d’esmena de 13 d’octubre del 2025, a 31 de desembre de l’any anterior a l’entrada en vigor d’aquest darrer Protocol d’esmena.

(b) un estat membre o Andorra tenen l’opció d’ampliar el terme “compte preexistent” per designar també un “compte financer” d’un “titular del compte”, independentment de la data d’obertura d’aquest “compte financer”, si: (i) el “titular del compte” també té a la “institució financera obligada a comunicar informació” o a una “entitat vinculada” dins la mateixa jurisdicció (un estat membre o Andorra) com a “institució financera obligada a comunicar informació”, un “compte financer” que és un “compte preexistent” en virtut del subapartat C(9)(a); (ii) la “institució financera obligada a comunicar informació” i, si s’escau, l’“entitat vinculada” dins la mateixa jurisdicció (un estat membre o Andorra) com a “institució financera obligada a comunicar informació”, tracta els dos “comptes financers” abans esmentats i qualsevol altre “compte financer” del “titular del compte” que rebi el tractament de “comptes preexistents” segons la lletra (b), com a “compte financer” únic per tal de complir les exigències en matèria d’estàndards de coneixement establerts a l’apartat A de la secció VII, i de determinar el saldo o el valor de qualsevol dels “comptes financers” quan s’aplica un dels llindars per als comptes; (iii) pel que fa a un “compte financer” subjecte als “procediments AML/KYC ”, la “institució financera obligada a comunicar informació” està autoritzada a complir els “procediments AML/KYC ” per al “compte financer” basant-se en els “procediments AML/KYC ” aplicats al “compte preexistent” descrit al subapartat C(9)(a); i (iv) l’obertura d’un “compte financer” no requereix la presentació d’informació nova, addicional o modificada del client pel “titular del compte”, excepte per als efectes d’aquest Acord.

Abans de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016, els estats membres han de comunicar a Andorra i Andorra ha de comunicar a la Comissió Europea si han exercit l’opció definida en aquest apartat.

La Comissió Europea pot coordinar la transmissió de comunicació dels estats membres a Andorra i la Comissió Europea transmet la comunicació d’Andorra a tots els estats membres.

Tots els canvis posteriors a l’exercici d’aquesta opció per un estat membre o Andorra seran comunicats de la mateixa manera.

10. El terme compte nou designa un compte financer obert en una institució financera obligada a comunicar informació sobre l’obertura a partir de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer del 2016, o, si el compte es tracta com a compte financer únicament de conformitat amb les esmenes a aquest Acord introduïdes pel Protocol d’esmena de 13 d’octubre del 2025, a partir de l’entrada en vigor d’aquest darrer Protocol d’esmena, llevat que es tracti com a compte preexistent segons la definició ampliada de compte preexistent que figura al subapartat C(9).

11. El terme “compte preexistent de persona física” designa un “compte preexistent” del qual és titular una o més persones físiques.

12. El terme “compte nou de persona física” designa un “compte nou” del qual és titular una o més persones físiques.

13. El terme “compte preexistent d’entitat” designa un “compte preexistent” del qual és titular una o més “entitats”.

14. El terme “compte de menor valor” designa un “compte preexistent de persona física” amb un saldo o valor agregat en data de 31 de desembre de l’any anterior a l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016, que no superi 1.000.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra. 15.El terme “compte de major valor” designa un “compte preexistent de persona física” amb un saldo o valor agregat que superi 1.000.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o Andorra, en data de 31 de desembre de l’any anterior a l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016 o el 31 de desembre de qualsevol any posterior.

16. El terme “compte nou d’entitat” designa un “compte nou” del qual és titular una o més “entitats”.

17. El terme “compte exclòs” designa un dels comptes següents: (a) un compte de jubilació o pensió que compleix els requisits següents: (i) el compte està subjecte a la regulació aplicable als comptes personals de jubilació o forma part d’un pla de jubilació o de pensions registrat o regulat que ofereix prestacions de jubilació o de pensions (incloent-hi, prestacions per discapacitat o defunció); (ii) el compte gaudeix d’una fiscalitat favorable (és a dir, els ingressos en el compte que altrament estarien subjectes a tributació són deduïbles o estan exclosos de la renda bruta del “titular del compte” o tributen a un tipus reduït, o els rendiments de la inversió que produeix el compte estan subjectes a una tributació diferida o tributen a un tipus reduït); (iii) cal comunicar informació sobre el compte a l’administració tributària; (iv) els reintegraments estan condicionats al fet que s’arribi a una edat de jubilació especificada, a una discapacitat, o a la defunció, o estan subjectes a penalització si es fan abans que es materialitzin aquests fets; i (v) o bé (i) les aportacions anuals no poden superar un límit de 50.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra, o bé (ii) hi ha una aportació màxima al compte al llarg de tota la vida que no pot superar 1.000.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra, aplicant en cada cas les normes establertes a l’apartat C de la secció VII per a l’agregació de comptes i la conversió de divises.

Un “compte financer” que, per la resta, compleix el requisit del subapartat C(17)(a)(v) no deixarà de complir aquest requisit únicament perquè aquest “compte financer” pugui rebre actius o fons transferits d’un o de més “comptes financers” que compleixin els requisits del subapartat C(17)(a) o (b) o d’un o més fons de jubilació o pensions que compleixin els requisits de qualsevol dels subapartats B(5) a (7).

(b) un compte que compleix els requisits següents: (i) el compte està subjecte a la regulació aplicable com a instrument d’inversió per a fins diferents de la jubilació i es negocia regularment en un mercat de valors reconegut, o el compte està subjecte a la legislació aplicable com a instrument d’estalvis per a fins diferents de la jubilació; (ii) el compte gaudeix d’una fiscalitat favorable (és a dir, els ingressos en el compte que altrament estarien subjectes a tributació són deduïbles o estan exclosos de la renda bruta del “titular del compte” o tributen a un tipus reduït, o els rendiments de la inversió que produeix el compte estan subjectes a una tributació diferida o tributen a un tipus reduït); (iii) els reintegraments estan condicionats al compliment de determinats criteris relacionats amb l’objectiu del compte d’inversió o d’estalvi (per exemple, les prestacions educatives o sanitàries), o estan subjectes a penalitzacions que s’apliquen als reintegraments abans del compliment dels criteris esmentats; i (iv) les aportacions anuals no poden superar un límit de 50.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra, aplicant-se les normes establertes a l’apartat C de la secció VII per a l’agregació de comptes i la conversió de divises.

Un “compte financer” que, per la resta, compleix el requisit del subapartat C(17)(b)(iv) no deixarà de complir aquest requisit únicament perquè aquest “compte financer” pugui rebre actius o fons que siguin transferits d’un o més “comptes financers” que compleixin els requisits del subapartat C(17)(a) o (b) o d’un o més fons de jubilació o de pensió que compleixin els requisits de qualsevol dels subapartats B(5) a (7).

(c) un contracte d’assegurança de vida amb un període de cobertura que finalitzi abans que l’assegurat faci 90 anys, sempre i quan el contracte compleixi els requisits següents: (i) que les primes periòdiques, que no disminueixen amb el temps, siguin pagables com a mínim anualment durant el període de vigència del contracte o fins que l’assegurat faci 90 anys si aquest segon període és més curt; (ii) que el contracte no tingui un valor de contracte a què pugui accedir cap persona (mitjançant reintegrament, préstec o un altre mitjà) sense la resolució del contracte; (iii) que l’import pagable arran de la cancel·lació o de la resolució del contracte (diferent de la prestació per defunció) no pugui superar les primes agregades pagades segons el contracte, menys la suma de les depeses per defunció, malaltia o altres motius (independentment de si s’han aplicat) pel període o períodes de vigència del contracte i tots els imports pagats abans de la cancel·lació o resolució del contracte; i (iv) que el cessionari del contracte no el mantingui pel seu valor.

(d) un compte de què sigui titular exclusiu un cabal relicte si la documentació d’aquest compte inclou una còpia del testament o un certificat de defunció del difunt.

(e) un compte establert en connexió amb qualsevol dels fets següents: (i) una sentència o un ordre judicial; (ii) una venda, intercanvi o arrendament de béns immobles o mobles, sempre i quan el compte compleixi els requisits següents: – que els fons del compte procedeixin únicament del dipòsit d’un pagament a compte, com a garantia d’execució d’un import adient per garantir una obligació directament relacionada amb la transacció, o un pagament similar, o d’un “actiu financer” dipositat en el compte en relació a la venda, intercanvi o arrendament dels béns; – que el compte hagi estat obert i s’empri únicament per garantir l’obligació del comprador de pagar el preu de la compra dels béns, l’obligació del venedor de pagar qualsevol passiu contingent, o l’obligació de l’arrendatari o arrendador de pagar qualsevol dany relacionat amb els béns arrendats, de conformitat amb el contracte d’arrendament; – que els actius del compte, inclosos els rendiments d’aquests actius, siguin pagats o distribuïts d’una altra manera en benefici del comprador, venedor, arrendatari o arrendador (si s’escau, per complir l’obligació d’aquesta persona) quan els béns mobles són venuts, intercanviats o cedits o quan s’acaba el contracte d’arrendament; – que el compte no sigui un compte de marge o similar obert en connexió amb una venda o un intercanvi d’un “actiu financer”; i – que el compte no estigui associat amb un compte descrit al subapartat C(17)(f).

(iii) l’obligació d’una “institució financera” que gestiona un préstec garantit per béns immobles d’apartar una part del pagament únicament per facilitar el pagament ulterior dels impostos o de l’assegurança relacionats amb els béns immobles.

(iv) l’obligació d’una “institució financera” únicament de facilitar el pagament ulterior d’impostos.

(v) Una constitució o un augment de capital d’una societat, sempre que el compte compleixi els requisits següents:

• El compte s’utilitza exclusivament per dipositar capital que s’ha d’utilitzar per a la constitució o l’augment de capital d’una societat, tal com estableix la llei;
• Qualsevol import que es mantingui al compte es bloqueja fins que la institució financera obligada a comunicar informació obtingui una confirmació independent sobre la constitució o l’augment de capital;
• El compte es tanca o es transforma en un compte a nom de la societat després de la constitució o de l’augment de capital;
• Qualsevol reemborsament resultant d’una constitució o augment de capital fallits, net de comissions de proveïdors de serveis i comissions similars, es fa únicament a les persones que van aportar els imports; i
• El compte no s’ha creat fa més de dotze mesos. (ea) Un compte de dipòsit que representa tots els productes específics de diner electrònic que es mantenen en benefici d’un client, si la mitja mòbil del saldo o el valor agregat del compte al final de la jornada a 90 dies durant qualsevol període de 90 dies consecutius no supera els 10.000 USD o un import equivalent denominat en la moneda nacional de cada estat membre o d’Andorra en qualsevol dia de l’any civil o en un altre període apropiat de comunicació d’informació. (f) un “compte de dipòsit” que compleix els requisits següents: (i) el compte existeix exclusivament perquè un client fa un pagament que supera el saldo deutor per operacions amb targeta de crèdit o un altre mecanisme de crèdit renovable i l’excedent pagat no és reemborsat immediatament al client; i (ii) a partir de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016, o des d’abans d’aquesta data, la “institució financera” aplica polítiques i procediments per impedir que un client faci sobrepagaments que excedeixin 50.000 dòlars estatunidencs (USD) o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra, o bé per garantir que qualsevol sobrepagament d’un client que excedeixi aquesta quantitat sigui reemborsat al client en un termini de 60 dies, aplicant en cada cas les normes establertes a l’apartat C de la secció VII per a la conversió de divises. Per aquest objectiu, el sobrepagament d’un client no es refereix a saldos creditors que incloguin càrrecs controvertits, però sí inclou els saldos creditors derivats de la devolució de mercaderies. (g) qualsevol altre compte que presenti un risc baix de ser emprat per evadir impostos, tingui característiques essencialment similars a qualsevol dels comptes descrits als subapartats C(17)(a) a (f), i és definit a la legislació nacional com un “compte exclòs” i, per als estats membres, és establert a l’apartat 7bis de l’article 8 de la Directiva del Consell 2011/16/UE relativa la cooperació administrativa en l’àmbit de la fiscalitat i comunicat a Andorra, i per a Andorra, és comunicat a la Comissió Europea, sempre i quan la consideració d’aquest compte com a “compte exclòs” no sigui contrària als objectius d’aquest Acord. D. Compte subjecte a comunicació d’informació

1. El terme “compte subjecte a comunicació d’informació” designa un compte, la titularitat del qual correspon a una o més “persones subjectes a comunicació d’informació” o a una “ENF passiva” on una o més de les “persones que exerceixen el control” són “persones subjectes a comunicació d’informació”, sempre i quan hagi estat identificat com a tal d’acord amb els procediments de diligència deguda descrits a les seccions II a VII.

2. El terme persona subjecta a comunicació d’informació designa una persona d’una jurisdicció subjecta a comunicació d’informació que no sigui: (i) una entitat les accions de la qual es negocien regularment en un o més mercats de valors reglamentats; (ii) qualsevol entitat que sigui una entitat vinculada d’una entitat descrita en el punt (i); (iii) una institució governamental; (iv) una organització internacional; (v) un banc central; o (vi) una institució financera.

3. El terme “persona d’una jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” designa una persona física o “entitat” que és resident d’una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” de conformitat amb la legislació fiscal d’aquesta jurisdicció, o el cabal relicte d’un difunt que era resident d’una jurisdicció “subjecta a comunicació d’informació”. Amb aquest objectiu, una “entitat” com ara una societat de persones, una societat de persones de responsabilitat limitada o un instrument jurídic similar, que no tingui residència fiscal tindrà la consideració de resident en la jurisdicció en la qual estigui situat el seu lloc de direcció efectiva.

4. El terme “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” designa Andorra respecte d’un estat membre o un estat membre respecte d’Andorra en el marc de l’obligació de comunicar informació especificada a la secció I.

5. El terme “jurisdicció participant” respecte d’un estat membre o d’Andorra designa: (a) qualsevol estat membre respecte de la comunicació d’informació a Andorra, o (b) Andorra respecte de la comunicació d’informació a un estat membre, o (c) Qualsevol altra jurisdicció (i) amb la qual l’estat membre pertinent o Andorra, segons el context, tingui un acord vigent de conformitat amb el qual aquesta altra jurisdicció comunicarà la informació especificada a la secció I, i (ii) que estigui identificada en una llista publicada per aquest estat membre o Andorra; (d) respecte dels estats membres, qualsevol altra jurisdicció (i) amb la qual la Unió Europea té un acord vigent en virtut del qual aquesta altra jurisdicció comunicarà la informació especificada a la secció I, i (ii) que està identificada en una llista publicada per la Comissió Europea.

6. El terme “persones que exerceixen el control” designa les persones físiques que controlen una “entitat”. En el cas d’un fideïcomís, el terme designa el fideïcomitent o fideïcomitents, el fiduciari o fiduciaris, el protector o protectors (si existeixen), el beneficiari o beneficiaris o una o més classes de beneficiaris i tota persona física que exerceixi el control efectiu definitiu sobre el fideïcomís, i, en el cas d’una relació jurídica diferent d’un fideïcomís, aquest terme designa les persones que ocupin un càrrec equivalent o similar. El terme “persones que exerceixen el control” ha de ser interpretat de manera coherent amb les Recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional.

7. El terme “ENF” designa qualsevol “entitat” que no sigui una “institució financera”.

8. El terme “ENF passiva” designa: (i) una ENF que no sigui una “ENF activa”; o (ii) una “entitat d’inversió” descrita al subapartat A(6)(b) que no sigui una “institució financera d’una jurisdicció participant”.

9. El terme “ENF activa” designa qualsevol ENF que compleixi un dels criteris següents: (a) menys del 50% de la renda bruta de l’ENF obtinguda durant l’any civil anterior o un altre període de referència pertinent per a la comunicació d’informació és renda passiva i menys del 50% dels actius dipositats a favor de l’ENF durant l’any civil anterior o un altre període pertinent per a la comunicació d’informació són actius que generen o són mantinguts per generar rendes passives; (b) el capital social de l’ENF es negocia regularment en un mercat de valors reconegut, o bé l’ENF és una “entitat vinculada” a una “entitat”, el capital social de la qual es negocia regularment en un mercat de valors reconegut; (c) l’ENF és una “institució governamental”, una “organització internacional”, un “banc central” o una “entitat” que pertany totalment a un o més dels anteriors; (d) substancialment, totes les activitats de l’ENF consisteixen a la tinència (totalment o en part) de les accions en circulació d’una o més sucursals que duen a terme una activitat econòmica diferent de la d’una “institució financera”, o en la prestació de serveis a les sucursals esmentades i en el seu finançament, excepte que una “entitat” no pot tenir aquesta consideració si l’“entitat” funciona (o es presenta) com un fons d’inversió, com en els casos d’un fons d’inversió privat, un fons de capital risc, un fons de compra palanquejat, o qualsevol instrument d’inversió, l’objectiu del qual és adquirir o finançar empreses i després tenir participacions en aquestes empreses com a actius de capital per a fins d’inversió; (e) l’ENF encara no té activitat econòmica i no n’ha tingut abans, però està invertint capital en actius amb la intenció de dur a terme una activitat diferent de la d’una “institució financera”, sempre i quan l’ENF no pugui acollir-se a aquesta excepció una vegada transcorregut un termini de 24 mesos després de la data de la constitució inicial de l’ENF; (f) l’ENF no ha estat una “institució financera” en els darrers cinc anys i està en el procés de liquidar els seus actius i està reorganitzant-se per tal de continuar o tornar a començar activitats en un negoci que no sigui el d’una “institució financera”; (g) l’ENF es dedica principalment al finançament i cobertura de les operacions efectuades amb o en nom d’“entitats vinculades” que no són “institucions financeres”, i no presta serveis de finançament o cobertura a cap “entitat” que no sigui una “entitat vinculada”, sempre i quan qualsevol grup d’aquestes “entitats vinculades” tingui una activitat econòmica principal diferent de la d’una “institució financera”; o (h) l’ENF compleix tots els requisits següents: (i) està establerta i opera en la seva jurisdicció de residència (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) exclusivament amb finalitats religioses, benèfiques, científiques, artístiques, culturals, esportives o educatives; o està establerta i opera a la seva jurisdicció de residència (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) com a organització professional, una associació de promoció econòmica, una cambra de comerç, una organització sindical, una organització agrícola o hortícola, una associació cívica o una organització dedicada exclusivament a la promoció del benestar social; (ii) està exempta de l’impost sobre la renda a la seva jurisdicció de residència (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció); (iii) no té accionistes o socis que siguin beneficiaris efectius o propietaris de la seva renda o dels seus actius; (iv) la legislació aplicable de la jurisdicció de residència de l’ENF (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) o els documents de constitució de l’ENF no permeten que es distribueixin rendes o actius de l’ENF o s’emprin en benefici d’una persona física o d’una entitat sense fins benèfics excepte en el desenvolupament de les activitats benèfiques de l’ENF, o com a pagament d’una contraprestació raonable per serveis prestats, o com a pagament del que constituiria un preu just de mercat pels béns que l’ENF ha adquirit; i (v) la legislació aplicable de la jurisdicció de residència de l’ENF (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) o els documents de constitució de l’ENF exigeixen que, desprès de la liquidació o dissolució de l’ENF, tots els seus actius siguin distribuïts a una “institució governamental” o una altra organització sense ànim de lucre, o reverteixin a l’administració de la jurisdicció de residència de l’ENF (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) o d’una subdivisió política seva.

E. Disposicions diverses

1. El terme “titular del compte” designa la persona registrada o identificada com a titular d’un “compte financer” per la “institució financera” que manté el compte. Una persona que no sigui una “institució financera”, que té un “compte financer” en benefici o per compte d’una altra persona com a representant, custodi, agent designat, signatari, assessor d’inversions o intermediari no tindrà la consideració de “titular del compte” als efectes d’aquest annex, i l’altra persona esmentada sí tindrà la consideració de “titular del compte”. En el cas d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte d’anualitats”, el “titular del compte” és qualsevol persona que tingui dret a accedir al “valor en efectiu” o a canviar el beneficiari del contracte. Si ningú no pot accedir al “valor en efectiu” o canviar el beneficiari, el “titular del compte” és qualsevol persona designada com a propietari en el contracte i qualsevol persona que tingui un dret adquirit al pagament en virtut dels termes del contracte. En el moment del venciment d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte d’anualitats”, cada persona amb dret a rebre un pagament en virtut del contracte té la consideració de “titular del compte”.

2. El terme “procediments AML/KYC ” designa els procediments de diligència deguda respecte del client d’una “institució financera obligada a comunicar informació”, aplicables d’acord amb les disposicions de lluita contra el blanqueig de diners o requisits similars als quals està subjecta la “institució financera obligada a comunicar informació”.

3. El terme “entitat” designa una persona jurídica o un instrument jurídic, com ara una societat de capital, una societat de persones, un fideïcomís o una fundació.

4. Una “entitat” és una “entitat vinculada” a una altra “entitat” si una de les dues controla l’altra “entitat” o si ambdues són subjectes a un control comú. A aquest efecte, el control inclou participació directa o indirecta de més del 50 per cent dels drets de vot i del capital de l’“entitat”. Un estat membre o Andorra tenen l’opció de definir una “entitat” com a “entitat vinculada” a una altra “entitat” si (a) una de les “entitats” controla l’altra; (b) les dues “entitats” són subjectes a un control comú; o (c) les dues “entitats” són “entitats d’inversió” descrites al subapartat A(6)(b), estan sota la mateixa direcció i aquesta direcció compleix les obligacions de diligència deguda d’aquestes “entitats d’inversió”. A aquest efecte, el control inclou la participació directa o indirecta de més del 50% del capital i el control de més del 50% dels drets de vot de l’“entitat”. Abans de l’entrada en vigor d’aquest Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016, els estats membres han de comunicar a Andorra i Andorra ha de comunicar a la Comissió Europea si han exercit l’opció establerta en aquest subapartat. La Comissió Europea podrà coordinar la transmissió de la comunicació dels estats membres a Andorra i la Comissió Europea transmet la comunicació d’Andorra a tots els estats membres. Tots els canvis posteriors a l’exercici d’aquesta opció per un estat membre o Andorra es comuniquen de la mateixa manera.

5. El terme “NIF” designa el número d’identificació fiscal (o el seu equivalent funcional si no existeix un número d’identificació fiscal).

6. El terme “proves documentals” inclou qualsevol dels significats següents: (a) un certificat de residència emès per un organisme nacional autoritzat (per exemple, una administració o òrgan seu, o una municipalitat) de la jurisdicció (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) en què el beneficiari al·legui ser resident.

(b) respecte d’una persona física, qualsevol identificació vàlida emesa per un organisme nacional autoritzat (per exemple, una administració o òrgan seu, o una municipalitat), on consti el nom de la persona i que s’empri habitualment a efectes d’identificació.

(c) respecte d’una “entitat”, qualsevol document oficial emès per un organisme nacional autoritzat (per exemple, una administració o òrgan seu, o una municipalitat) on consti el nom de l’“entitat” i l’adreça de la seva seu a la jurisdicció (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) on l’“entitat” al·legui ser resident, o la jurisdicció (un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció) on l’“entitat” es va constituir o es dirigia.

(d) qualsevol estat financer auditat, informe creditici d’un tercer, declaració concursal o informe d’un regulador del mercat de valors.

Pel que fa als “comptes preexistents d’entitat”, un estat membre o Andorra tenen l’opció de permetre a les “institucions financeres obligades a comunicar informació” d’emprar com a “proves documentals” qualsevol classificació en els registres de la “institució financera obligada a comunicar informació” respecte del “titular del compte” que s’hagi determinat sobre la base d’un sistema de codificació estàndard en el sector, que hagi estat registrada per la “institució financera obligada a comunicar informació” segons les seves pràctiques comercials normals per a l’aplicació dels “procediments AML/KYC ” o altres fins regulatoris (excepte per a fins tributaris) i que va ser establerta per la “institució financera obligada a comunicar informació” abans de la data emprada per classificar el “compte financer” com a “compte preexistent”, sempre i quan la “institució financera obligada a comunicar informació” no sap, o no té motius per saber, que aquesta classificació és incorrecta o no fiable.

El terme “sistema de codificació estàndard en el sector” designa un sistema de codificació emprat per classificar empreses per tipus d’activitat a efectes no tributaris.

Abans de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016, els estats membres comuniquen a Andorra i Andorra comunica a la Comissió Europea si han exercit l’opció descrita en aquest subapartat.

La Comissió Europea pot coordinar la transmissió de la comunicació dels estats membres a Andorra i la Comissió Europea transmet la comunicació d’Andorra a tots els estats membres.

Tots els canvis posteriors en l’exercici d’aquesta opció per un estat membre o per Andorra es comuniquen de la mateixa manera.

7. El terme servei de verificació governamental és un procés electrònic que una jurisdicció subjecta a comunicació d’informació posa a disposició d’una institució financera obligada a comunicar informació amb la finalitat de determinar la identitat i la residència fiscal d’un titular de compte o d’una persona que n’exerceix el control.