Annex 1, secció 7

SECCIÓ VII NORMES ESPECIALS DE DILIGÈNCIA DEGUDA Les normes addicionals següents s’empren en l’aplicació dels procediments de diligència deguda descrits anteriorment: A. Confiança en les declaracions i “proves documentals”.

Una “institució financera obligada a comunicar informació” podrà no basar-se en una declaració o en “proves documentals” si la “institució financera obligada a comunicar informació” sap, o té motius per saber, que la declaració o les “proves documentals” són incorrectes o no fiables.

Aa.

Manca temporal de declaració.

En circumstàncies excepcionals en què una institució financera obligada a comunicar informació no pugui obtenir a temps una declaració respecte a un compte nou per complir amb les obligacions de diligència deguda i de comunicació d’informació respecte al període de comunicació d’informació durant el qual es va obrir el compte, la institució financera obligada a comunicar informació ha d’aplicar els procediments de diligència deguda per als comptes preexistents, fins que s’obtingui i validi aquesta declaració.

B. Procediments alternatius per als “comptes financers”, els titulars dels quals siguin persones físiques beneficiàries d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte d’anualitats” i per a “contractes col·lectius d’assegurança amb valor en efectiu” o “contractes col·lectius d’anualitats”.

Una “institució financera obligada a comunicar informació” pot suposar que una persona física beneficiària (diferent del titular) d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o un “contracte d’anualitats” que rebi una prestació per defunció no és una “persona subjecta a comunicació d’informació” i podrà tractar aquest “compte financer” diferentment d’un “compte subjecte a comunicació d’informació”, excepte si la “institució financera obligada a comunicar informació” sap de fet, o té motius per saber, que el beneficiari és una “persona subjecta a comunicació d’informació”.

Una “institució financera obligada a comunicar informació” tindrà motius per saber que el beneficiari d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte d’anualitats” és una “persona subjecta a comunicació d’informació” si la informació obtinguda per la “institució financera obligada a comunicar informació” i relacionada amb el beneficiari conté indicis descrits a l’apartat B de la secció III.

Si una “institució financera obligada a comunicar informació” sap de fet, o té motius per saber, que el beneficiari és una “persona subjecta a comunicació d’informació”, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de seguir els procediments que figuren a l’apartat B de la secció III.

Un estat membre o Andorra tenen l’opció de permetre a les “institucions financeres obligades a comunicar informació” tractar un “compte financer” que constitueix la participació d’un membre en un “contracte col·lectiu d’assegurança amb valor en efectiu” o un “contracte col·lectiu d’anualitats” com a “compte financer” que no és un “compte subjecte a comunicació d’informació” fins la data en què un import ha de ser pagat a l’empleat o titular del certificat o beneficiari, si el “compte financer” que constitueix la participació d’un membre en un “contracte col·lectiu d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte col·lectiu d’anualitats” compleix els requisits següents: (a) el “contracte col·lectiu d’assegurança amb valor en efectiu” o el “contracte col·lectiu d’anualitats” és emès a un ocupador i cobreix 25 o més empleats/titulars de certificats; (b) els empleats/titulars de certificats tenen dret a rebre qualsevol valor contractual relatiu a les seves participacions i a nomenar beneficiaris de la prestació que serà pagable en el moment de la defunció de l’empleat; i (c) l’import total pagable a qualsevol empleat/titular del certificat o beneficiari no supera 1.000.000 USD o un import equivalent expressat en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra.

El terme “contracte col·lectiu d’assegurança amb valor en efectiu” designa un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” que (i) dóna cobertura a les persones físiques afiliades a través d’un ocupador, una associació professional, un sindicat, o una altra associació o grup; i (ii) cobra una prima a cada membre del grup (o membre d’una classe en el si d’un grup) que és determinada sense tenir en compte les característiques de la salut individual que no siguin l’edat, el gènere i el consum de tabac del membre (o classe de membres) del grup.

El terme “contracte col·lectiu d’anualitats” designa un “contracte d’anualitats” en virtut del qual els creditors són persones físiques afiliades a través d’un ocupador, un associació professional, un sindicat o una altra associació o grup.

Abans de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016, els estats membres comunicaran a Andorra i Andorra comunicarà a la Comissió Europea si han exercit l’opció que disposa aquest apartat.

La Comissió Europea podrà coordinar la transmissió de la comunicació dels estats membres a Andorra i la Comissió Europea transmetrà la comunicació d’Andorra a tots els estats membres.

Tots els canvis posteriors per a l’exercici d’aquesta opció per un estat membre o per Andorra seran comunicats de la mateixa manera.

C. Normes per a l’agregació del saldo de comptes i per a la conversió de monedes.

1. Agregació de “comptes de persona física”. Per determinar el saldo o el valor agregat dels “comptes financers”, el titular dels quals és una persona física, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà d’agregar tots els “comptes financers” mantinguts a la “institució financera obligada a comunicar informació”, o per una “entitat vinculada”, però només en la mesura en què els sistemes informatitzats de la “institució financera obligada a comunicar informació” vinculin els “comptes financers” a través d’una dada com ara el número de client o el NIF, i permetin l’agregació dels saldos o valors dels comptes. Cada titular d’un “compte financer” conjunt rebrà el saldo o valor íntegre del “compte financer” conjunt a efectes d’aplicar els requisits d’agregació descrits en aquest subapartat.

2. Agregació de “comptes d’entitat”. Per determinar el saldo o valor agregat dels “comptes financers”, el titular dels quals és una “entitat”, una “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de tenir en compte tots els “comptes financers” mantinguts per la “institució financera obligada a comunicar informació”, o les “entitats vinculades”, però només en la mesura en què els sistemes informatitzats de la “institució financera obligada a comunicar informació” vinculin els “comptes financers” a través d’una dada com ara el número de client o el NIF, i permetin l’agregació dels saldos o valors dels comptes. Cada titular d’un “compte financer” conjunt rebrà el saldo o valor íntegre del “compte financer” conjunt a efectes d’aplicar els requisits d’agregació descrits en aquest subapartat.

3. Norma especial d’agregació aplicable als gestors personals. Per determinar el saldo o el valor agregat dels “comptes financers” mantinguts per una persona per determinar si un “compte financer” és un “compte de major valor”, una “institució financera obligada a comunicar informació” també haurà d’agregar tots els comptes en el cas de “comptes financers” què un gestor personal sap, o té motius per saber, que directament o indirecta, són propietat, són controlats o han estat creats per la mateixa persona (excepte si aquesta persona actua en qualitat de fiduciari).

4. Inclusió de l’equivalent en altres divises en tots els imports. Tots els imports expressats en dòlars estatunidencs o en la divisa nacional de cada estat membre o d’Andorra inclouran els imports equivalents en altres divises, segons determini la legislació nacional.