Annex 1, secció 3

SECCIÓ III DILIGÈNCIA DEGUDA PER A COMPTES PREEXISTENTS DE PERSONA FÍSICA S’aplicaran els procediments següents per identificar els “comptes subjectes a comunicació d’informació” entre els “comptes preexistents de persona física”. A. Comptes que no han de ser revisats, identificats o comunicats. Un “compte preexistent de persona física” que sigui un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o un “contracte d’anualitats” no ha de ser revisat, identificat o comunicat, sempre i quan la “institució financera obligada a comunicar informació” estigui impedida de forma efectiva per llei per vendre aquests contractes a residents d’una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”. B. Comptes de menor valor. Els procediments següents s’apliquen als “comptes de menor valor”.
1. Domicili. Si la “institució financera obligada a comunicar informació” té als seus registres un domicili actualitzat de la persona física “titular del compte” basat en “proves documentals”, la “institució financera obligada a comunicar informació” pot tractar de la persona física “titular del compte” com a resident fiscal de l’estat membre, d’Andorra o d’una altra jurisdicció en què es trobi l’adreça per determinar si aquesta persona física “titular del compte” és una “persona subjecta a comunicació d’informació”.
2. Cerca en registres electrònics. Si la “institució financera obligada a comunicar informació” no es basa en un domicili actualitzat de la persona física “titular del compte” basat en “proves documentals” tal com s’estableix al subapartat B(1), la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de revisar les dades susceptibles de cerca electrònica que mantingui la “institució financera obligada a comunicar informació” per a qualsevol dels indicis següents i aplicar els subapartats B(3) a (6): (a) identificació del “titular del compte” com a resident d’una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”; (b) adreça postal o domicili actual (inclòs un apartat de correus) en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”; (c) un o més números de telèfon en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” i cap número de telèfon a Andorra o a l’estat membre de la “institució financera obligada a comunicar informació”, segons el context; (d) ordres permanents (que no siguin respecte d’un “compte de dipòsit”) de transferència de fons a un compte obert en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”; (e) un poder notarial de representació vigent o una autorització de firma atorgat a una persona que tingui una adreça en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”; o (f) una ordre de retenció de correspondència o una adreça per a la recepció de correspondència en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” si la “institució financera obligada a comunicar informació” no té cap altra adreça en els seus arxius per al “titular del compte”.
3. Si no es troba cap dels indicis enumerats al subapartat B(2) en la cerca electrònica, no caldrà cap mesura suplementària fins que es produeixi un canvi de circumstàncies que doni lloc a un o més indicis associats al compte, o fins que el compte esdevingui un “compte de major valor”.
4. Si la cerca electrònica detecta qualsevol dels indicis enumerats als subapartats B(2)(a) a (e), o si es produeix un canvi en les circumstàncies que dóna lloc a un o més indicis associats amb el compte, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de considerar el “titular del compte” com a resident fiscal de cada “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” per a qui s’hagi identificat un indici, excepte si tria aplicar el subapartat B(6) i una de les excepcions previstes en aquest subapartat sigui aplicable respecte d’aquest compte.
5. Si es descobreix una ordre de retenció de correspondència o una adreça per a la recepció de correspondència en la cerca electrònica i no s’identifica cap altra adreça i cap dels altres indicis enumerats als subapartats B(2)(a) a (e) per al “titular del compte”, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà, de la manera més apropiada segons les circumstàncies, d’aplicar la cerca a arxius de paper descrita al subapartat C(2), o intentar aconseguir del “titular del compte” una declaració o “proves documentals” per establir la o les residències fiscals d’aquest “titular del compte”. Si la cerca de paper no aconsegueix establir un indici i l’intent d’aconseguir una declaració o “proves documentals” no dóna resultats, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de comunicar a l’“autoritat competent” del seu estat membre o d’Andorra, segons el context, que el compte no està documentat.
6. Tot i que trobi indicis relatius al subapartat B(2), una “institució financera obligada a comunicar informació” no haurà de tractar un “titular del compte” com a resident d’una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” si: (a) la informació del “titular del compte” conté una adreça postal o un domicili actualitzats en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”, un o més números de telèfon en aquesta “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” (i cap número de telèfon a Andorra o a l’estat membre de la “institució financera obligada a comunicar informació”, segons el context) o ordres permanents (relatius a “comptes financers” que no siguin “comptes de dipòsit”) de transferència de fons a un compte obert en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”, i la “institució financera obligada a comunicar informació” obté, o ha revisat prèviament i conserva als seus registres: (i) una declaració del “titular del compte” de la o les jurisdiccions de residència (un estat membre, Andorra o altres jurisdiccions) d’aquest titular que no inclogui aquesta “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”; i (ii) “proves documentals” que estableixin la condició del “titular del compte” com no subjecte a comunicació d’informació. (b) la informació del “titular del compte” inclou un poder notarial de representació o una autorització de firma vigents atorgat a una persona domiciliada a la “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”, i la “institució financera obligada a comunicar informació” obté, o ha revisat prèviament i conserva als seus registres: (i) una declaració del “titular del compte” de la o les jurisdiccions de residència (un estat membre, Andorra o altres jurisdiccions) d’aquest titular que no inclogui aquesta “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”; o (ii) “proves documentals” que estableixin la condició del “titular del compte” com no subjecte a comunicació d’informació. C. Procediments de revisió reforçada dels “comptes de major valor”. S’apliquen els procediments següents de revisió reforçada respecte dels “comptes de major valor”.
1. Cerca en registres electrònics. Pel que fa als “comptes de major valor”, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de revisar les dades que puguin ser cercades electrònicament que mantingui la “institució financera obligada a comunicar informació” per trobar qualsevol dels indicis descrits al subapartat B(2).
2. Cerca a registres de paper. Si les bases de dades de cerca electrònica de la “institució financera obligada a comunicar informació” contenen camps per a la inclusió i captura de tota la informació descrita al subapartat C(3), no caldrà fer una altra cerca en els registres de paper. Si les bases de dades electròniques no recullen tota aquesta informació, la “institució financera obligada a comunicar informació” també haurà de revisar, pel que fa a un “compte de major valor”, l’arxiu mestre actual del client i, en la mesura en què no hi estiguin inclosos, els documents següents associats amb el compte i obtinguts per la “institució financera obligada a comunicar informació” en els darrers cinc anys per trobar qualsevol dels indicis descrits al subapartat B(2): (a) les “proves documentals” més recents recopilades respecte del compte; (b) el contracte o documentació més recent d’obertura del compte; (c) la documentació més recent obtinguda per la “institució financera obligada a comunicar informació” de conformitat amb els “procediments AML/KYC ” (Lluita contra el Blanqueig de Capital i Conegui el Seu Client) o per a d’altres objectius regulatoris; (d) qualsevol poder notarial de representació o autorització de firma vigents; i (e) qualsevol ordre permanent (excepte les ordres relatives a “comptes de dipòsit”) de transferència de fons vigent.
3. Excepció en la mesura en què les bases de dades contenen informació suficient. Una “institució financera obligada a comunicar informació” no ha de dur a terme la cerca de registres de paper descrita al subapartat C(2) quan la informació susceptible de cerca electrònica inclou el següent: (a) el tipus de residència del “titular del compte”; (b) el domicili i l’adreça postal del “titular del compte” que consten actualment als arxius de la “institució financera obligada a comunicar informació”; (c) el o els números de telèfon del “titular del compte” que, si s’escau, consten als arxius de la “institució financera obligada a comunicar informació”; (d) en el cas dels “comptes financers” que no siguin “comptes de dipòsit”, si existeixen ordres permanents de transferència de fons del compte a un altre compte (incloent-hi un compte d’una altra sucursal de la “institució financera obligada a comunicar informació” o d’una altra “institució financera”); (e) si existeix actualment una adreça per a la recepció de correspondència o una ordre per a la retenció de correspondència per al “titular del compte”; i (f) si existeix un poder notarial de representació o una autorització de firma en relació amb el compte.
4. Consulta al gestor personal sobre el seu coneixement de fet. A més de les cerques en registres electrònics i de paper descrites als subapartats C(1) i (2), la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de tractar com a “compte subjecte a comunicació d’informació” qualsevol “compte de major valor” assignat a un gestor personal (incloent-hi qualsevol “compte financer” agregat a aquest “compte de major valor”) si el gestor personal té coneixement de fet que el “titular del compte” és una “persona subjecta a comunicació d’informació”.
5. Efectes de la constatació d’indicis. (a) Si en la revisió reforçada dels “comptes de major valor” descrita a l’apartat C no es constata cap indici dels descrits al subapartat B(2), i el compte no és identificat com mantingut per una “persona subjecta a comunicació d’informació” al subapartat C(4), no caldrà cap mesura suplementària fins que no es produeixi un canvi de circumstàncies que doni lloc a un o més indicis que s’associïn al compte. (b) Si en la revisió reforçada dels “comptes de major valor” descrita a l’apartat C es constata un dels indicis enumerats als subapartats B(2)(a) a (e), o si es produeix un canvi posterior de circumstàncies que doni lloc a un o més indicis associats al compte, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de tractar el compte com a “compte subjecte a comunicació d’informació” respecte de cada “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” sobre el qual s’ha identificat un indici, excepte si opta per aplicar el subapartat B(6), i si una de les excepcions d’aquest subapartat és aplicable a aquest compte. (c) Si en la revisió reforçada dels “comptes de major valor” descrita a l’apartat C, es constaten ordres de retenció de correspondència o una adreça per a la recepció de correspondència i no s’ha trobat cap altre adreça o indici dels enumerats als subapartats B(2)(a) a (e) per al “titular del compte”, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà d’obtenir d’aquest “titular del compte” una declaració o “proves documentals” per establir la o les residències fiscals del “titular del compte”. Si la “institució financera obligada a comunicar informació” no pot aconseguir-ne la declaració o les “proves documentals”, haurà de comunicar a l’“autoritat competent” del seu estat membre o d’Andorra, segons el context, que el compte no està documentat.
6. Si el “compte preexistent de persona física” no és un “compte de major valor” el 31 de desembre abans de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016 però passa a ser un “compte de major valor” el darrer dia d’un any civil posterior, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de complimentar els procediments de revisió reforçada descrits a l’apartat C respecte d’aquest compte l’any següent després de l’any en què el compte passa a ser un “compte de major valor”. Si, basant-se en aquesta revisió, el compte és identificat com a “compte subjecte a comunicació d’informació”, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de comunicar la informació exigida relativa a aquest compte respecte de l’any en què s’identifiqui com a “compte subjecte a comunicació d’informació” i anualment durant els anys posteriors, excepte si el “titular del compte” deixa de ser una “persona subjecta a comunicació d’informació”.
7. Una vegada que una “institució financera obligada a comunicar informació” apliqui els procediments de revisió reforçada descrits a l’apartat C a un “compte de major valor”, la “institució financera obligada a comunicar informació” no tindrà l’obligació de tornar a aplicar aquests procediments, excepte la consulta al gestor personal descrita al subapartat C(4), al mateix “compte de major valor” en els anys posteriors, excepte si el compte no està documentat, en aquest cas la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de tornar a aplicar-los anualment fins que el compte deixi de ser no documentat.
8. Si es produeix un canvi de circumstàncies pel que fa a un “compte de major valor” que doni lloc a un o més indicis descrits al subapartat B(2) que s’associïn al compte, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de tractar el compte com a “compte subjecte a comunicació d’informació” respecte de cada “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” per a qui s’ha identificat un indici, excepte si opta per aplicar el subapartat B(6) i una de les excepcions del subapartat esmentat sigui aplicable a aquest compte.
9. Una “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de posar en pràctica procediments per garantir que un gestor personal identifiqui qualsevol canvi de circumstàncies d’un compte. Per exemple, si es notifica a un gestor personal que el “titular del compte” té una nova adreça postal a una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà de considerar la nova adreça com un canvi de circumstàncies i, si opta per aplicar el subapartat B(6), haurà d’obtenir la documentació pertinent del “titular del compte”. D. La revisió dels “comptes preexistents de major valor de persona física” haurà de finalitzar en un termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016. La revisió dels “comptes preexistents de menor valor de persona física” haurà de finalitzar en un termini de dos anys després de l’entrada en vigor del Protocol d’esmena signat el 12 de febrer de 2016. E. Qualsevol “compte preexistent de persona física” que hagi estat identificat com a “compte subjecte a comunicació d’informació” de conformitat amb aquesta secció haurà de ser tractat com a “compte subjecte a comunicació d’informació” tots els anys següents, excepte si el “titular del compte” deixa de ser una “persona subjecta a comunicació d’informació”.