Article 52. Prevenció i detecció de transferències del producte del delicte

Article 52. Prevenció i detecció de transferències del producte del delicte

1. Sense perjudici de l’article 14 d’aquest Conveni, cada estat part pren les mesures que siguin necessàries, de conformitat amb el seu dret intern, per exigir a les institucions financeres sota la seva jurisdicció que verifiquin la identitat dels clients, prenguin mesures raonables per determinar la identitat dels beneficiaris finals dels fons dipositats en comptes de valor elevat i sotmetin a una vigilància rigorosa els comptes que persones que exerceixin o hagin exercit funcions públiques importants i els seus familiars i entorn proper vulguin obrir o dels quals siguin titulars directes, o que facin obrir o en què consti com a titular un intermediari. Aquesta vigilància s’ha d’estructurar raonablement per detectar les transaccions sospitoses a fi d’informar-ne les autoritats competents i no s’ha d’interpretar com un mitjà per desencoratjar o impedir el curs normal del negoci de les institucions financeres amb els seus clients legítims.

2. A fi de facilitar l’aplicació de les mesures que preveu l’apartat 1 d’aquest article, cada estat part, de conformitat amb el seu dret intern i inspirant-se en les iniciatives pertinents de les organitzacions regionals, interregionals i multilaterals per lluitar contra el blanqueig de capitals, ha de:

a) Publicar directrius sobre els tipus de persones físiques o jurídiques els comptes de les quals les institucions financeres sota la seva jurisdicció han de sotmetre a una vigilància rigorosa i els tipus de comptes i transaccions a què han de prestar una atenció particular, així com les mesures que cal prendre a l’hora d’obrir comptes i de portar registres o expedients respecte d’aquests últims; i

b) Notificar, si escau, a les institucions financeres sota la seva jurisdicció, a sol·licitud d’un altre estat part o per iniciativa pròpia, la identitat de les persones físiques o jurídiques els comptes de les quals han de sotmetre a una vigilància més estricta, a més d’aquelles que les institucions financeres puguin identificar d’una altra manera.

3. En el context de la lletra a de l’apartat 2 d’aquest article, cada estat part aplica mesures a fi que les seves institucions financeres mantinguin, durant un termini convenient, registres adequats dels comptes i les transaccions relacionats amb les persones esmentades en l’apartat 1 d’aquest article, els quals han de contenir, com a mínim, informació sobre la identitat del client i, en la mesura que sigui possible, del beneficiari final.

4. Per tal de prevenir i detectar les transferències del producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, cada estat part aplica mesures apropiades i eficaces per impedir, amb l’ajuda dels seus òrgans reguladors i de control, l’establiment de bancs que no tinguin presència física i que no estiguin afiliats a un grup financer subjecte a regulació. A més, els estats part poden considerar la possibilitat d’exigir a les seves institucions financeres que es neguin a establir o continuar les relacions amb aquestes institucions en qualitat de bancs corresponsals, i que s’abstinguin d’establir relacions amb institucions financeres estrangeres que permetin que els seus comptes siguin utilitzats per bancs que no tinguin presència física i que no estiguin afiliats a un grup financer subjecte a regulació.

5. Cada estat part considera la possibilitat d’establir, de conformitat amb el seu dret intern, sistemes eficaços de divulgació d’informació financera per als funcionaris públics pertinents, i preveure sancions adequades en cas d’incompliment. Cada estat part també considera la possibilitat de prendre les mesures que siguin necessàries per permetre que les seves autoritats competents comparteixin aquesta informació amb les autoritats competents d’altres estats part, si és necessària per investigar, reclamar o recuperar el producte de delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni.

6. Cada estat part considera la possibilitat de prendre les mesures que siguin necessàries, de conformitat amb el seu dret intern, per exigir als funcionaris públics pertinents que tinguin algun dret o poder de signatura o d’un altre tipus sobre algun compte financer en algun país estranger que el declarin a les autoritats competents i en portin el degut registre. També ha de preveure sancions adequades en cas d’incompliment d’aquesta obligació.