Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional · bopa.mca.ad
Conveni internacionalFórmula de signatura
En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats pels governs respectius, han signat aquest Estatut. Fet a Roma, el 17 de juliol de 1998. Situació de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional Adoptat a Roma el 17 de juliol de 1998. Encara no ha entrat en vigor: segons les disposicions de l'article 126, l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional entra en vigor el primer dia del mes següent al 60è dia després de la data de dipòsit del 60è instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió. Estatuts: a 24 d'octubre del 2000, 115 estats signataris, 22 ratificacions Participant Signatura Ratificació, acceptació (A)aprovació (AA), adhesió (a) Albània 18 de juliol de 1998 Alemanya 10 de desembre de 1998 Andorra 18 de juliol de 1998 Angola 7 d'octubre de 1998 Antiga República Iugoslava de Macedònia 7 d'octubre de 1998 Antigua i Barbuda 23 d'octubre de 1998 Argentina 8 de gener de 1999 Armènia 1 d'octubre de 1999 Austràlia 9 de desembre de 1998 Àustria 7 d'octubre de 1998 Bangladesh 16 de setembre de 1999 Barbados 8 de setembre del 2000 Bèlgica 10 de setembre de 1998 28 de juny del 2000 Belize 5 d'abril del 2000 5 d'abril del 2000 Benín 24 de setembre de 1999 Bolívia 17 de juliol de 1998 Bòsnia i Hercegovina 17 de juliol del 2000 Botswana 8 de setembre del 2000 8 de setembre del 2000 Brasil 7 de febrer del 2000 Bulgària 11 de febrer de 1999 Burkina Faso 30 de novembre de 1998 Burundi 13 de gener de 1999 Cambotja 23 d'octubre del 2000 Camerun 17 de juliol de 1998 Canadà 18 de desembre de 1998 7 de juliol del 2000 Colòmbia 10 de desembre de 1998 Comores 22 de setembre del 2000 Congo 17 de juliol de 1998 Costa d'Ivori 30 de novembre de 1998 Costa Rica 7 d'octubre de 1998 Croàcia 12 d'octubre de 1998 Dinamarca 25 de setembre de 1998 Djibuti 7 d'octubre de 1998 Equador 7 d'octubre de 1998 Eritrea 7 d'octubre de 1998 Eslovàquia 23 de desembre de 1998 Eslovènia 7 d'octubre de 1998 Espanya 18 de juliol de 1998 24 d'octubre del 2000 Estònia 27 de desembre de 1999 Federació de Rússia 13 de setembre del 2000 Fidji 29 de novembre de 1999 29 de novembre de 1999 Finlàndia 7 d'octubre de 1998 França 18 de juliol de 1998 9 de juny del 2000 Gabon 22 de desembre de 1998 20 de setembre del 2000 Gàmbia 4 de desembre de 1998 Geòrgia 18 de juliol de 1998 Ghana 18 de juliol de 1998 20 de desembre de 1999 Grècia 18 de juliol de 1998 Guinea 7 de setembre del 2000 Guinea Bissau 12 de setembre del 2000 Haití 26 de febrer de 1999 Hondures 7 d'octubre de 1998 Hongria 15 de gener de 1999 Illes Marshall 6 de setembre del 2000 Illes Salomó 3 de desembre de 1998 Irlanda 7 d'octubre de 1998 Islàndia 26 d'agost de 1998 25 de maig del 2000 Itàlia 18 de juliol de 1998 26 de juliol de 1999 Jamaica 8 de setembre del 2000 Jordània 7 d'octubre de 1998 Kenya 11 d'agost de 1999 Kirguizistan 8 de desembre de 1998 Kuwait 8 de setembre del 2000 Lesotho 30 de novembre de 1998 6 de setembre del 2000 Letònia 22 d'abril de 1999 Libèria 17 de juliol de 1998 Liechtenstein 18 de juliol de 1998 Lituània 10 de desembre de 1998 Luxemburg 13 d'octubre de 1998 8 de setembre del 2000 Madagascar 18 de juliol de 1998 Malawi 2 de març de 1999 Mali 17 de juliol de 1998 16 d'agost del 2000 Malta 17 de juliol de 1998 Marroc 8 de setembre del 2000 Maurici 11 de novembre de 1998 Mèxic 7 de setembre del 2000 Mònaco 18 de juliol de 1998 Namíbia 27 d'octubre de 1998 Níger 17 de juliol de 1998 Nigèria 1 de juny del 2000 Noruega 28 d'agost de 1998 16 de febrer del 2000 Nova Zelanda 7d'octubre de 1998 7 de setembre del 2000 Països Baixos 18 de juliol de 1998 Panamà 18 de juliol de 1998 Paraguai 7 d'octubre de 1998 Polònia 9 d'abril de 1999 Portugal 7 d'octubre de 1998 Regne Unit 30 de novembre de 1998 República Centrafricana 7 de desembre de 1999 República de Corea 8 de març del 2000 República de Moldàvia 8 de setembre del 2000 República democràtica del Congo 8 de setembre del 2000 República Dominicana 8 de setembre del 2000 República Txeca 13 d'abril de 1999 Romania 7 de juliol de 1999 Saint Lucia 27 d'agost de 1999 Samoa 17 de juliol de 1998 San Marino 18 de juliol de 1998 13 de maig de 1999 Senegal 18 de juliol de 1998 2 de febrer de 1999 Sierra Leone 17 d'octubre de 1998 15 de setembre del 2000 Sud-àfrica 17 de juliol de 1998 Sudan 8 de setembre del 2000 Suècia 7 d'octubre de 1998 Suïssa 18 de juliol de 1998 Tadjikistan 30 de novembre de 1998 5 de maig del 2000 Tailàndia 2 d'octubre del 2000 Trinitat i Tobago 23 de març de 1999 6 d'abril de 1999 Txad 20 d'octubre de 1999 Ucraïna 20 de gener del 2000 Uganda 17 de març de 1999 Veneçuela 14 d'octubre de 1998 7 de juny del 2000 Xile 11 de setembre de 1998 Xipre 15 d'octubre de 1998 Zàmbia 17 de juliol de 1998 Zimbabwe 17 de juliol de 1998 Declaracions i reserves (Les declaracions i les reserves van ser formulades en el moment de la ratificació, l'acceptació, l'aprovació o l'adhesió, llevat que s'indiqui el contrari). Bèlgica Declaracions: "Declaració referida a l'article 31, apartat 1(c) En virtut de l'article 21, apartat 1 (b) de l'Estatut i tenint en compte les normes de dret humanitari internacional, les quals no deroga, el Govern belga considera que l'article 31, apartat 1(c), de l'Estatut només pot ser aplicat i interpretat de conformitat amb aquestes normes. Declaració referida a l'article 87, apartat 1 Referint-se a l'article 87, apartat 1, de l'Estatut el Regne de Bèlgica declara que el Ministeri de Justícia és l'autoritat competent per rebre les demandes de cooperació. Declaració referida a l'article 87, apartat 2 Referint-se a l'article 87, apartat 2, el Regne de Bèlgica declara que les demandes de cooperació de la Cort i els documents de suport han de ser redactats en una llengua oficial al Regne." Belize Declaració: "En virtut de l'article 87 (1) (a) de l'Estatut de la Cort Penal Internacional, Belize declara que totes les demandes formulades en virtut del capítol 9 han de ser adreçades per via diplomàtica." França "I. Declaracions interpretatives de França:
1. Les disposicions de l'Estatut de la Cort Penal Internacional no obstaculitzen a França el seu dret natural de legítima defensa de conformitat amb l'article 51 de la Carta.
2. Les disposicions de l'article 8 de l'Estatut, i en particular les de l'apartat 2(b), concerneixen exclusivament les armes convencionals i no poden regular ni prohibir el possible ús d'armes nuclears ni afectar altres normes de dret internacional aplicables a altre armament necessari per a l'exercici de França del seu dret natural de legítima defensa, llevat que les armes nuclears o aquestes altres armes siguin objecte en el futur d'una prohibició general i siguin inscrites en un annex a l'Estatut, mitjançant una esmena adoptada segons les disposicions dels articles 121 i 123.
3. El Govern de la República Francesa considera que l'expressió "conflicte armat" de l'article 8, apartats 2(b) i (c), per si mateix i dins del context, indica una situació de manera que no comprèn la comissió de delictes ordinaris, compresos els actes de terrorisme siguin col·lectius o en solitari.
4. La situació a què fa referència l'article 8, apartat 2 (b) (xxiii), de l'Estatut no obstaculitza a França l'atac directe contra objectius considerats objectius militars segons el dret humanitari internacional.
5. El Govern de la República Francesa declara que l'expressió "avantatge militar" a l'article 8, apartat 2 (b) (iv), designa l'avantatge esperat del conjunt de l'atac i de parts aïllades o específiques de l'atac.
6. El Govern de la República Francesa declara que un àrea específica pot ser considerada un "objectiu militar" com es considera al conjunt de l'article 8, apartat 2 (b) si a causa de la seva situació o de la seva natura, del seu ús o del seu emplaçament, la seva destrucció total o parcial, la seva captura o la seva neutralització, tenint en compte les circumstàncies del moment, ofereix un avantatge militar decisiu. El Govern de la República Francesa considera que les disposicions de l'article 8, apartat 2 (b) (ii) i (v) no es refereixen als possibles danys col·laterals resultat d'atacs directes contra objectius militars.
7. El Govern de la República Francesa declara que el risc de malmetre el medi natural com a resultat de l'ús de mètodes i mitjans de guerra, com preveuen les disposicions de l'article 8, apartat 2 (b) (iv), ha de ser mesurat objectivament sobre la base de la informació disponible en el moment de l'apreciació." II. Declaració de França en aplicació de l'article 87, apartat 2 "En aplicació de l'article 87, apartat 2, de l'Estatut la República Francesa declara que les demandes de cooperació i els documents de suport que li siguin adreçats per la Cort han de ser redactats en llengua francesa." III. Declaració de França en aplicació de l'article 124 "En aplicació de l'article 124 de l'Estatut de la Cort Penal Internacional, la República Francesa declara que no accepta la competència de la Cort pel que fa a la categoria dels crims considerats a l'article 8 quan s'al·legui que el crim ha estat comès al seu territori o pels seus nacionals." Noruega Declaracions: "1. En referència a l'article 87, apartat 1 (a), el Regne de Noruega declara per la present que el Ministeri Reial de Justícia és designat com la via de tramesa de les demandes de la Cort.
2. En referència a l'article 87, apartat 2, el Regne de Noruega declara per la present que les demandes de la Cort i els documents de suport han de ser sotmesos en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort." Nova Zelanda Declaració de Nova Zelanda:
1. El Govern de Nova Zelanda destaca el fet que la majoria dels crims de guerra considerats a l'article 8 de l'Estatut de Roma, en particular els de l'article 8 (2) (b) (i)-(v) i 8 (2) (e) (i)-(iv) (els quals es refereixen a diversos tipus d'atacs a objectius civils), no fan referència al tipus d'armes utilitzades per cometre el crim en qüestió. El Govern de Nova Zelanda recorda que el principi fonamental que sosté el dret humanitari internacional és d'atenuar i limitar la crueltat de la guerra per raons humanitàries i que aquesta branca del dret internacional ha evolucionat i continua evolucionant, sense limitar-se a les armes de temps passats i adaptant-se a les circumstàncies contemporànies. Consegüentment, el Govern de Nova Zelanda opina que seria inconsistent amb els principis del dret humanitari internacional pretendre restringir l'abast de l'article 8, en particular de l'article 8 (2) (b), a casos que impliquin únicament la utilització d'armes convencionals.
2. El Govern de Nova Zelanda troba suport a aquesta opinió en la recomanació de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de l'amenaça de la utilització d'armes nuclears (1996) i crida l'atenció sobre l'apartat 86, en particular, on la Cort declara que concloure que el dret humanitari no s'aplica a aquest tipus d'armes "no seria incompatible amb el caràcter intrínsecament humanitari dels principis jurídics en qüestió que impregnen tot el dret dels conflictes armats i s'apliquen a totes les formes de guerra i a tots els tipus d'armes, les del passat, les del present i les del futur."
3. El Govern de Nova Zelanda subratlla també que el dret humanitari internacional s'aplica igualment a l'estat agressor que a l'estat que es defensa i que la seva aplicació a un cas particular no depèn de la determinació de si un país actua o no en legítima defensa. En aquest sentit, es refereix als apartats 40-42 de la recomanació en el Cas d'Armes Nuclears." Declaracions del Principat d'Andorra referides als apartats 1 i 2 de l'article 87 i a l'apartat 1, lletres
a) i
b) de l'article 103 de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional D'acord amb l'article 87, apartat 1, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es proposa la declaració següent: "En relació amb l'article 87, apartat 1, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d'Andorra declara que totes les demandes de cooperació fetes per la Cort de conformitat amb la part IX de l'Estatut s'han de trametre per via diplomàtica." D'acord amb l'article 87, apartat 2, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es proposa la declaració següent: "En relació amb l'article 87, apartat 2, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d'Andorra declara que totes les demandes de cooperació i els documents de suport que rebi de la Cort hauran de ser redactats, de conformitat amb l'article 50 de l'Estatut on s'estableixen com a llengües oficials de la Cort l'anglès, l'àrab, l'espanyol, el francès, el rus i el xinès, en la llengua francesa o espanyola, o acompanyats, en el seu cas, d'una traducció en alguna d'aquestes dues llengües." D'acord amb l'article 103, apartat 1, lletres
a) i
b) de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es proposa la declaració següent: "En relació amb l'article 103, apartat 1, lletres
a) i
b) de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d'Andorra declara que estaria disposada, arribat el cas, a rebre persones de nacionalitat andorrana condemnades per la Cort amb la condició que la pena imposada s'executés d'acord amb la legislació andorrana sobre la durada màxima de les penes."
1. Les disposicions de l'Estatut de la Cort Penal Internacional no obstaculitzen a França el seu dret natural de legítima defensa de conformitat amb l'article 51 de la Carta.
2. Les disposicions de l'article 8 de l'Estatut, i en particular les de l'apartat 2(b), concerneixen exclusivament les armes convencionals i no poden regular ni prohibir el possible ús d'armes nuclears ni afectar altres normes de dret internacional aplicables a altre armament necessari per a l'exercici de França del seu dret natural de legítima defensa, llevat que les armes nuclears o aquestes altres armes siguin objecte en el futur d'una prohibició general i siguin inscrites en un annex a l'Estatut, mitjançant una esmena adoptada segons les disposicions dels articles 121 i 123.
3. El Govern de la República Francesa considera que l'expressió "conflicte armat" de l'article 8, apartats 2(b) i (c), per si mateix i dins del context, indica una situació de manera que no comprèn la comissió de delictes ordinaris, compresos els actes de terrorisme siguin col·lectius o en solitari.
4. La situació a què fa referència l'article 8, apartat 2 (b) (xxiii), de l'Estatut no obstaculitza a França l'atac directe contra objectius considerats objectius militars segons el dret humanitari internacional.
5. El Govern de la República Francesa declara que l'expressió "avantatge militar" a l'article 8, apartat 2 (b) (iv), designa l'avantatge esperat del conjunt de l'atac i de parts aïllades o específiques de l'atac.
6. El Govern de la República Francesa declara que un àrea específica pot ser considerada un "objectiu militar" com es considera al conjunt de l'article 8, apartat 2 (b) si a causa de la seva situació o de la seva natura, del seu ús o del seu emplaçament, la seva destrucció total o parcial, la seva captura o la seva neutralització, tenint en compte les circumstàncies del moment, ofereix un avantatge militar decisiu. El Govern de la República Francesa considera que les disposicions de l'article 8, apartat 2 (b) (ii) i (v) no es refereixen als possibles danys col·laterals resultat d'atacs directes contra objectius militars.
7. El Govern de la República Francesa declara que el risc de malmetre el medi natural com a resultat de l'ús de mètodes i mitjans de guerra, com preveuen les disposicions de l'article 8, apartat 2 (b) (iv), ha de ser mesurat objectivament sobre la base de la informació disponible en el moment de l'apreciació." II. Declaració de França en aplicació de l'article 87, apartat 2 "En aplicació de l'article 87, apartat 2, de l'Estatut la República Francesa declara que les demandes de cooperació i els documents de suport que li siguin adreçats per la Cort han de ser redactats en llengua francesa." III. Declaració de França en aplicació de l'article 124 "En aplicació de l'article 124 de l'Estatut de la Cort Penal Internacional, la República Francesa declara que no accepta la competència de la Cort pel que fa a la categoria dels crims considerats a l'article 8 quan s'al·legui que el crim ha estat comès al seu territori o pels seus nacionals." Noruega Declaracions: "1. En referència a l'article 87, apartat 1 (a), el Regne de Noruega declara per la present que el Ministeri Reial de Justícia és designat com la via de tramesa de les demandes de la Cort.
2. En referència a l'article 87, apartat 2, el Regne de Noruega declara per la present que les demandes de la Cort i els documents de suport han de ser sotmesos en anglès, que és una de les llengües de treball de la Cort." Nova Zelanda Declaració de Nova Zelanda:
1. El Govern de Nova Zelanda destaca el fet que la majoria dels crims de guerra considerats a l'article 8 de l'Estatut de Roma, en particular els de l'article 8 (2) (b) (i)-(v) i 8 (2) (e) (i)-(iv) (els quals es refereixen a diversos tipus d'atacs a objectius civils), no fan referència al tipus d'armes utilitzades per cometre el crim en qüestió. El Govern de Nova Zelanda recorda que el principi fonamental que sosté el dret humanitari internacional és d'atenuar i limitar la crueltat de la guerra per raons humanitàries i que aquesta branca del dret internacional ha evolucionat i continua evolucionant, sense limitar-se a les armes de temps passats i adaptant-se a les circumstàncies contemporànies. Consegüentment, el Govern de Nova Zelanda opina que seria inconsistent amb els principis del dret humanitari internacional pretendre restringir l'abast de l'article 8, en particular de l'article 8 (2) (b), a casos que impliquin únicament la utilització d'armes convencionals.
2. El Govern de Nova Zelanda troba suport a aquesta opinió en la recomanació de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de l'amenaça de la utilització d'armes nuclears (1996) i crida l'atenció sobre l'apartat 86, en particular, on la Cort declara que concloure que el dret humanitari no s'aplica a aquest tipus d'armes "no seria incompatible amb el caràcter intrínsecament humanitari dels principis jurídics en qüestió que impregnen tot el dret dels conflictes armats i s'apliquen a totes les formes de guerra i a tots els tipus d'armes, les del passat, les del present i les del futur."
3. El Govern de Nova Zelanda subratlla també que el dret humanitari internacional s'aplica igualment a l'estat agressor que a l'estat que es defensa i que la seva aplicació a un cas particular no depèn de la determinació de si un país actua o no en legítima defensa. En aquest sentit, es refereix als apartats 40-42 de la recomanació en el Cas d'Armes Nuclears." Declaracions del Principat d'Andorra referides als apartats 1 i 2 de l'article 87 i a l'apartat 1, lletres
a) i
b) de l'article 103 de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional D'acord amb l'article 87, apartat 1, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es proposa la declaració següent: "En relació amb l'article 87, apartat 1, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d'Andorra declara que totes les demandes de cooperació fetes per la Cort de conformitat amb la part IX de l'Estatut s'han de trametre per via diplomàtica." D'acord amb l'article 87, apartat 2, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es proposa la declaració següent: "En relació amb l'article 87, apartat 2, de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d'Andorra declara que totes les demandes de cooperació i els documents de suport que rebi de la Cort hauran de ser redactats, de conformitat amb l'article 50 de l'Estatut on s'estableixen com a llengües oficials de la Cort l'anglès, l'àrab, l'espanyol, el francès, el rus i el xinès, en la llengua francesa o espanyola, o acompanyats, en el seu cas, d'una traducció en alguna d'aquestes dues llengües." D'acord amb l'article 103, apartat 1, lletres
a) i
b) de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es proposa la declaració següent: "En relació amb l'article 103, apartat 1, lletres
a) i
b) de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Principat d'Andorra declara que estaria disposada, arribat el cas, a rebre persones de nacionalitat andorrana condemnades per la Cort amb la condició que la pena imposada s'executés d'acord amb la legislació andorrana sobre la durada màxima de les penes."
Vigent des del 01/07/2002
· text original
· Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (BOPA 2001-01-24)
· Font: bopa.mca.ad
Com citar-lo
Fórmula de signatura de la Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, en la redacció vigent a 17/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/1998-07-17/estatut-roma-1998/formula
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.