Article 90

Article 90

Demandes concurrents

1. L'estat part que rep una demanda de la Cort perquè lliuri una persona de conformitat amb l'article 89 i a més, rep una demanda de qualsevol altre estat per a l'extradició de la mateixa persona per la mateixa conducta que constitueix la base del crim per raó del qual la Cort n'ha demanat el lliurament, notifica a la Cort i a l'estat requeridor aquest fet.

2. Si l'estat requeridor és un estat part, l'estat requerit dóna prioritat a la demanda de la Cort:

a) Si la Cort ha determinat, de conformitat amb l'article 18 o 19, que la causa respecte de la qual se sol·licita el lliurament és admissible i en la seva decisió ha tingut en compte la investigació o el processament que du a terme l'estat requeridor pel que fa a la demanda d'extradició que aquest ha presentat; o

b) Si la Cort adopta la decisió al·ludida en la lletra

a) com a conseqüència de la notificació efectuada per l'estat requerit de conformitat amb l'apartat 1.

3. Quan no s'ha pres una determinació de conformitat amb l'apartat 2 a), l'estat requerit pot, a la seva discreció, fins que no es dicti la decisió de la Cort prevista en l'apartat 2 b), procedir amb la demanda d'extradició presentada per l'estat requeridor, però no la fa efectiva fins que la Cort no ha resolt que la causa és inadmissible. La determinació de la Cort es fa per procediment abreujat.

4. Si l'estat requeridor no és un estat part en aquest Estatut, l'estat requerit, cas que no estigui obligat per alguna norma internacional a concedir l'extradició a l'estat requeridor, dóna prioritat a la demanda de lliurament que li ha fet la Cort si aquest ha determinat que la causa és admissible.

5. Quan la Cort no ha determinat l'admissibilitat d'una causa de conformitat amb l'apartat 4, l'estat requerit pot, a la seva discreció, procedir a la demanda d'extradició que li ha fet l'estat requeridor.

6. En els casos en què l'apartat 4 és aplicable, i llevat que l'estat requerit estigui obligat per alguna norma internacional a extradir la persona a l'estat requeridor que no és part en aquest Estatut, l'estat requerit decideix si fa el lliurament a la Cort o concedeix l'extradició de la persona a l'estat requeridor. Per prendre la decisió, l'estat requerit té en compte tots els factors pertinents, especialment:

a) Les dates respectives de les demandes;

b) Els interessos de l'estat requeridor incloent-hi, si escau, si el crim es va cometre al seu territori i la nacionalitat de les víctimes i de la persona buscada; i

c) La possibilitat que l'estat requeridor procedeixi posteriorment al lliurament a la Cort.

7. Quan l'estat part que rep una demanda de la Cort de lliurament d'una persona, rep també una demanda d'un altre estat per a l'extradició de la mateixa persona per una conducta diferent de la que constitueix el crim pel qual la Cort en sol·licita el lliurament:

a) L'estat requerit, si no està obligat per cap norma internacional a concedir l'extradició a l'estat requeridor, dóna prioritat a la demanda de la Cort;

b) L'estat requerit, si està obligat per una norma internacional a concedir l'extradició a l'estat requeridor, decideix si lliura la persona a la Cort o l'extradeix a l'estat requeridor. Per prendre aquesta decisió, l'estat requerit té en compte tots els factors pertinents incloent-hi, entre d'altres, els esmentats en l'apartat 6, però té especialment en compte la naturalesa i la gravetat relatives de la conducta en qüestió.

8. Quan, com a conseqüència d'una notificació efectuada de conformitat amb aquest article, la Cort ha determinat la inadmissibilitat d'una causa i posteriorment s'ha denegat l'extradició a l'estat requeridor, l'estat requerit notifica la seva decisió a la Cort.