Article 72

Article 72 Protecció d'informació relativa a la seguretat nacional
1. Aquest article és aplicable en tots els casos en què la divulgació d'informació o documents d'un estat pugui, en opinió d'aquest estat, perjudicar els seus interessos de seguretat nacional. Aquests casos inclouen els de l'àmbit de l'article 56, apartats 2 i 3; l'article 61, apartat 3; l'article 64, apartat 3; l'article 67, apartat 2; l'article 68, apartat 6; l'article 87, apartat 6, i l'article 93, com també els que es presentin en qualsevol altra fase del procediment en el context d'aquesta divulgació.
2. Aquest article també s'aplica quan una persona a qui se li ha sol·licitat informació o proves es nega a presentar-les, o bé ha remès l'assumpte a l'estat sobre la base que la seva divulgació afectaria els interessos de la seguretat nacional de l'estat, i l'estat concernit confirma que, segons la seva opinió, la divulgació perjudicaria els interessos de la seva seguretat nacional.
3. Res del que disposa aquest article no perjudica les normes de confidencialitat aplicables en virtut de l'article 54, apartat 3
e) i f), ni l'aplicació de l'article 73.
4. Si un estat té coneixement que informació i documents seus s'estan divulgant o poden ser divulgats en qualsevol fase del procediment i creu que aquesta divulgació podria perjudicar els seus interessos de seguretat nacional, aquest estat té el dret a demanar que la qüestió es resolgui de conformitat amb aquest article.
5. Si un estat estima que la divulgació d'informació podria perjudicar els seus interessos de seguretat nacional, aquest estat pren totes les mesures raonables, juntament amb el/la fiscal, la defensa, la Sala de qüestions preliminars o la Sala de primera instància, segons el cas, per resoldre l'assumpte mitjançant la cooperació. Aquestes mesures poden ser, entre altres:
a) La modificació o precisió de la demanda;
b) Una decisió de la Cort pel que fa a la pertinència de la informació o de les proves sol·licitades, o una decisió sobre si les proves, encara que pertinents, es podien obtenir o s'haguessin obtingut d'una font diferent de l'estat;
c) L'obtenció d'informació o proves d'una font diferent o d'una manera diferent; o
d) Un acord sobre les condicions en què es presti l'ajuda, que inclogui, entre altres, la presentació de resums o exposicions, les restriccions en la divulgació, la utilització de procediments in camera o ex parte, o altres mesures de protecció permeses per l'Estatut o les Regles de procediment i prova.
6. Un cop s'hagin adoptat totes les mesures raonables per resoldre la qüestió mitjançant la cooperació, l'estat, si considera que la informació o els documents no poden proporcionar-se ni divulgar-se sota cap concepte ni sota cap condició sense perjudicar els seus interessos de seguretat nacional, notifica al fiscal les raons concretes de la seva decisió, llevat que la descripció específica d'aquestes raons perjudiqui necessàriament els interessos de seguretat nacional de l'estat.
7. Posteriorment, si la Cort determina que les proves són pertinents i necessàries per establir la culpabilitat o la innocència de la persona acusada, pot emprendre les accions següents:
a) Quan se sol·licita la divulgació de la informació o del document en el marc d'una demanda de cooperació d'acord amb la Part IX d'aquest Estatut o en les circumstàncies descrites a l'apartat 2, i l'estat invoca el motiu de denegació indicat a l'article 93, apartat 4:
i) La Cort pot, abans d'arribar a la conclusió que preveu l'apartat 7
a) ii), sol·licitar noves consultes amb l'objectiu de considerar les raons de l'estat, que poden incloure, segons sigui apropiat, audiències in camera i ex parte; ii) Si la Cort conclou que en recórrer al motiu de denegació esmentat a l'article 93, apartat 4, i ateses les circumstàncies del cas, l'estat requerit no està actuant d'acord amb les seves obligacions i de conformitat amb aquest Estatut, la Cort pot remetre la qüestió de conformitat amb l'article 87, apartat 7, especificant les raons de la seva conclusió; i iii) La Cort pot, en el judici de la persona acusada, establir la conclusió que estimi apropiada segons les circumstàncies pel que fa a l'existència o la inexistència d'un fet; o
b) En totes les altres circumstàncies:
i) Ordenar la divulgació; o ii) Si no ordena la divulgació, establir, en el judici de la persona acusada, la conclusió que estimi apropiada segons les circumstàncies pel que fa a l'existència o la inexistència d'un fet.