Preàmbul

La Carta de la Francofonia VII Conferència dels caps d'Estat i de Govern dels països que comparteixen la llengua francesa Hanoi (Vietnam), 15 de novembre de 1997 Preàmbul Al començament del segle XXI, el món experimenta uns canvis polítics, econòmics, tecnològics i culturals profunds.

Per poder mantenir la seva presència en el món i la seva utilitat, la Francofonia s'ha d'adaptar a aquesta mutació històrica.

Quan, a Cotonou, els caps d'Estat i de Govern van adoptar un projecte francòfon per als temps actuals i per al proper segle, van orientar la Francofonia vers el futur, sense renegar, però, del passat, que constitueix la base sobre la qual es construirà una nova Francofonia.

Aquesta història, gràcies a la qual existeix i es desenvolupa el món que comparteix la llengua francesa, la devem als nombrosos homes i dones militants incansables de la causa francòfona; la devem a les múltiples organitzacions privades i públiques que des de fa nombroses dècades treballen a favor de la projecció de la llengua francesa i el diàleg de les cultures; la devem a l'Agència de Cooperació Cultural i Tècnica, l'única organització intergovernamental de la Francofonia que, de 1970 ençà, condueix una acció multilateral original.

Aquest és el motiu pel qual esdevé l'Agència de la Francofonia.

A Cotonou, el desembre de 1995, havia arribat el moment de donar a la Francofonia la seva plena dimensió política.

El mateix context mundial ho reclamava, el mateix progrés tecnològic ho sol·licitava.

El desenvolupament de la democràcia a tots els països ho feia indispensable, la solidaritat entre els pobles francòfons ho exigia.

El desenvolupament i l'expansió econòmica dels països francòfons són els que permetran que la Francofonia s'imposi en el món.

Els objectius que persegueix el projecte francòfon ho haurien de permetre.

Per això, a Cotonou, els caps d'Estat i de Govern van decidir que elegirien, el 1997 a Hanoi, un secretari general que fos la pedra angular del sistema institucional francòfon.

Per això, però, també calia donar a aquest marc institucional el suport jurídic que manca a les instàncies que sorgeixen de les cimeres.

La Carta de l'Agència, que esdevé la Carta de la Francofonia, aporta, segons el desig dels caps d'Estat i de Govern, aquesta base legal.

Cal revisar, doncs, la Carta per tal que l'ideal francòfon es perpetuï, com també l'ideal de la llibertat i els drets humans, el de la justícia i la solidaritat i el de la democràcia, el desenvolupament i el progrés.