Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears

Preàmbul Els estats part en aquest Tractat (a partir d'ara anomenats els estats part), Felicitant-se pels acords internacionals i altres mesures positives adoptats durant els darrers anys en l'àmbit del desarmament nuclear, especialment les reduccions dels arsenals nuclears, i també en l'àmbit de la prevenció de la proliferació nuclear en tots els seus aspectes; Destacant la importància de la plena i ràpida aplicació dels acords i de les mesures esmentats; Convençuts que la situació internacional ofereix actualment la possibilitat de prendre noves mesures per avançar realment en la via del desarmament nuclear i per lluitar eficaçment contra la proliferació de les armes nuclears en tots els seus aspectes, i declarant llur intenció d'adoptar aquestes mesures; Destacant, per tant, la necessitat de dur a terme esforços continus, sistemàtics i progressius per tal de reduir les armes nuclears a escala mundial, amb l'objectiu final d'eliminar aquestes armes i d'arribar a un desarmament general i complet sota un control internacional estricte i eficaç; Reconeixent que el cessament de totes les explosions d'assaig d'armes nuclears i de totes les altres explosions nuclears, pel fet de frenar el desenvolupament i la millora qualitativa de les armes nuclears i de posar fi al desenvolupament de nous tipus d'armes nuclears, encara més evolucionades, contribuirà eficaçment al desarmament nuclear i a la no-proliferació en tots els seus aspectes; Reconeixent igualment que el cessament definitiu de totes les explosions nuclears d'aquesta naturalesa constituirà, per aquest motiu, un progrés significatiu en la realització gradual i sistemàtica del desarmament nuclear; Convençuts que el mitjà més eficaç per posar fi als assaigs nuclears és la conclusió d'un tractat universal de prohibició completa d'assaigs nuclears que sigui verificable internacionalment i efectivament, fet que constitueix, des de fa temps, un objectiu al qual la comunitat internacional confereix la màxima prioritat en l'àmbit del desarmament i de la no-proliferació; Constatant que les parts del Tractat de 1963, que prohibeix els assaigs d'armes nuclears a l'atmosfera, a l'espai extraatmosfèric i a sota l'aigua, han expressat la voluntat d'assegurar el cessament de totes les explosions d'assaig d'armes nuclears per sempre més; Constatant també les opinions expressades en el sentit que aquest Tractat pot contribuir a la protecció del medi ambient; Afirmant la intenció de promoure l'adhesió de tots els estats a aquest Tractat i el seu objectiu de contribuir eficaçment a la prevenció de la proliferació de les armes nuclears en tots els seus aspectes, al procés de desarmament nuclear i, per tant, al reforçament de la pau i de la seguretat internacionals; Han convingut el que segueix: Article I Obligacions fonamentals
1. Cada estat part es compromet a no dur a terme cap explosió d'assaig d'armes nuclears o cap altra explosió nuclear i a prohibir i impedir qualsevol explosió d'aquesta naturalesa en tots els indrets que es trobin sota la seva jurisdicció o el seu control.
2. Cada estat part es compromet, a més, a abstenir-se de provocar o de fomentar l'execució -o de participar de qualsevol manera en l'execució- de qualsevol explosió d'assaig d'armes nuclears o de qualsevol altra explosió nuclear. Article II L'organització A. Disposicions generals
1. Els estats part estableixen, mitjançant aquestes disposicions, l'Organització del Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears (a partir d'ara anomenada l'Organització), per atènyer l'objecte i la finalitat del Tractat, per garantir l'aplicació de les seves disposicions, incloses les relatives a la verificació internacional del compliment del Tractat, i per disposar d'un marc per consultar i cooperar entre ells.
2. Tots els estats part són membres de l'Organització. No es pot privar un estat part de la seva qualitat de membre de l'Organització.
3. L'Organització té la seu a Viena (República d'Àustria).
4. Amb aquestes disposicions es creen la Conferència dels Estats Part, el Consell Executiu i la Secretaria Tècnica, que comprèn el Centre Internacional de Dades, els quals constitueixen els òrgans de l'Organització.
5. Cada estat part coopera amb l'Organització en el compliment de les seves funcions, d'acord amb el Tractat. Els estats part duen a terme consultes directament entre ells o per mitjà de l'Organització o fins i tot seguint altres procediments internacionals adequats, especialment procediments establerts en el marc de l'Organització de les Nacions Unides i d'acord amb la Carta de les Nacions Unides, sobre qualsevol qüestió que es pugui plantejar i que afecti l'objecte i la finalitat del Tractat o l'aplicació de les seves disposicions.
6. L'Organització executa les activitats de verificació previstes en aquest Tractat de la manera menys intrusiva possible, compatible amb el compliment dels seus objectius en els terminis i amb l'eficàcia oportuns. Només sol·licita la informació i les dades que necessita per complir les responsabilitats que li confia el Tractat. Pren totes les precaucions pertinents per protegir la confidencialitat de la informació relativa a activitats i a instal·lacions civils i militars de les quals tingui coneixement en el marc de l'aplicació del Tractat i, en concret, s'adequa a les disposicions sobre confidencialitat del mateix Tractat.
7. Cada estat part tracta de manera confidencial i particular la informació i les dades que rep confidencialment de l'Organització sobre l'aplicació del Tractat. Només tracta aquesta informació i aquestes dades en el marc dels drets i de les obligacions que li corresponen d'acord amb el Tractat.
8. L'Organització, com a entitat independent, s'esforça per utilitzar, si escau, l'experiència i les instal·lacions existents i de maximitzar la relació cost-eficàcia establint disposicions de cooperació amb altres organitzacions internacionals, com ara l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Les disposicions adoptades a aquest efecte, excepte les disposicions corrents d'importància secundària que tinguin una naturalesa merament comercial o contractual, s'han d'establir en acords que posteriorment han de ser sotmesos a la Conferència dels Estats Part per ser aprovats.
9. Els estats part es fan càrrec anyalment de les despeses de les activitats de l'Organització segons el barem de les quotes de l'Organització de les Nacions Unides, ajustat tenint en compte les diferències entre el nombre dels estats membres de l'Organització de les Nacions Unides i el dels estats membres de l'Organització.
10. Les contribucions financeres dels estats part a la Comissió Preparatòria es dedueixen de manera apropiada de llurs contribucions al pressupost ordinari.
11. Si un membre de l'Organització s'endarrereix en el pagament de la contribució a l'Organització, no pot participar en la votació de l'Organització si l'import de les seves cotitzacions endarrerides és igual o superior a la contribució que li correspon satisfer pels dos anys anteriors complets. Tanmateix, la Conferència dels Estats Part pot autoritzar aquest membre a votar si constata que el no compliment de l'obligació es deu a circumstàncies independents de la seva voluntat. B. Conferència dels estats part Composició, procediment i presa de decisions
12. La Conferència dels Estats Part (a partir d'ara anomenada "la Conferència"), es compon de tots els estats part. Cada estat part té un representant a la Conferència, el qual pot estar acompanyat de suplents i d'assessors.
13. El dipositari convoca la sessió inicial de la Conferència, com a molt tard, 30 dies després de l'entrada en vigor del Tractat.
14. La Conferència es reuneix en sessions ordinàries que tenen lloc cada any, llevat que la mateixa Conferència ho decideixi altrament.
15. Les sessions extraordinàries de la Conferència es convoquen:
a) Per decisió de la Conferència;
b) A demanda del Consell Executiu;
c) A demanda de qualsevol estat part amb el suport de la majoria dels estats part. Les sessions extraordinàries es convoquen en el decurs dels 30 dies següents a la decisió de la Conferència, la demanda del Consell Executiu o l'obtenció del suport requerit, llevat que en la decisió o la demanda hi figuri una indicació contrària.
16. La Conferència també es pot reunir en Conferència d'Esmena, d'acord amb l'article VII.
17. La Conferència també es pot reunir en Conferència d'Examen, d'acord amb l'article VIII.
18. Les sessions de la Conferència tenen lloc a la seu de l'Organització, llevat que la Conferència ho decideixi altrament.
19. La Conferència adopta el seu Reglament intern. Al principi de cada sessió, n'elegeix el president i també els altres membres de la mesa segons les necessitats. Els membres de la mesa exerceixen llurs funcions fins que s'elegeixen, en el decurs de la sessió següent, el nou president i els altres membres.
20. El quòrum per a la Conferència el constitueix la majoria dels estats part.
21. Cada estat part disposa d'un vot.
22. La Conferència adopta les decisions relatives a les qüestions de procediment per majoria dels membres presents i votants. Les decisions relatives a les qüestions de fons es prenen, sempre que sigui possible, per consens. Si no hi ha consens quan s'ha de pronunciar sobre una qüestió d'aquestes característiques, el president ajorna la votació durant 24 hores, i, mentrestant, intenta facilitar l'obtenció del consens i elabora un informe a la Conferència abans de l'expiració del termini d'ajornament. Si al cap de 24 hores no s'arriba a cap consens, la Conferència pren la decisió per majoria de les dues terceres parts dels membres presents i votants, llevat que el Tractat ho disposi altrament. En cas de dubte sobre si es tracta o no d'una qüestió de fons, la qüestió objecte de votació es tracta com una qüestió de fons, llevat que la majoria requerida per a les decisions sobre les qüestions de fons ho decideixi altrament.
23. En l'exercici de les funcions que li atribueix l'apartat 26, lletra k, la Conferència decideix la inscripció de qualsevol estat a la llista de l'annex 1 del Tractat, seguint el procediment establert a l'apartat 22 per prendre decisions sobre les qüestions de fons. Malgrat les disposicions de l'apartat 22, la Conferència decideix per consens qualsevol altra modificació que s'hagi de fer a l'annex 1 del Tractat. Poders i funcions
24. La Conferència és l'òrgan principal de l'Organització. Examina, d'acord amb aquest Tractat, qualsevol punt, qualsevol qüestió i qualsevol problema que entri en l'àmbit d'aplicació del Tractat, inclosos els que estiguin relacionats amb els poders i les funcions del Consell Executiu i de la Secretaria Tècnica. Pot fer recomanacions i pot pronunciar-se sobre qualsevol punt, qualsevol qüestió i qualsevol problema que entri en el camp d'aplicació del Tractat, que li sotmeti un estat part o que plantegi el Consell Executiu.
25. La Conferència supervisa l'aplicació d'aquest Tractat, examina la situació sobre el compliment de les seves disposicions i actua amb vista a la realització del seu objecte i de la seva finalitat. A més, supervisa les activitats del Consell Executiu i de la Secretaria Tècnica i pot formular directrius a qualsevol d'aquests òrgans en l'exercici de llurs funcions.
26. La Conferència:
a) Examina i aprova l'informe de l'Organització sobre l'aplicació del Tractat i també el pressupost programa anual de l'Organització, que li presenta el Consell Executiu, i examina altres informes;
b) Decideix el barem de les quotes que corresponen als estats part d'acord amb l'apartat 9;
c) Elegeix els membres del Consell Executiu;
d) Nomena el director general de la Secretaria Tècnica (a partir d'ara anomenat "director general");
e) Examina i aprova el Reglament intern del Consell Executiu que li presenta el mateix Consell;
f) Examina i revisa les innovacions científiques i tècniques que poden tenir repercussions sobre el funcionament del Tractat. En aquest context, la Conferència pot encarregar al director general que creï un Consell Científic Consultiu que li permeti, en l'exercici de les seves funcions, oferir a la Conferència, al Consell Executiu o als estats part opinions o dictàmens especialitzats en els àmbits científics i tècnics relacionats amb el Tractat. El Consell Científic Consultiu creat d'aquesta manera ha d'estar format per experts independents que hi participin a títol personal i que siguin designats d'acord amb el mandat conferit per la Conferència, en funció de les seves competències i de la seva experiència en els àmbits científics particulars que tenen una relació amb l'aplicació del Tractat;
g) Pren les mesures necessàries per garantir el respecte del Tractat i per redreçar i corregir qualsevol situació que pugui contravenir les disposicions de l'instrument, d'acord amb l'article V;
h) Examina i aprova en la seva sessió inicial qualsevol projecte d'acord, d'arranjament, de disposició, de procediment, de manual operatiu o de directriu i també qualsevol altre document elaborat i recomanat per la Comissió Preparatòria;
i) Examina i aprova els acords o arranjaments que la Secretaria Tècnica negocia amb els estats part, altres estats i organitzacions internacionals i que el Consell Executiu ha de concloure o ha d'adoptar en nom de l'Organització, d'acord amb l'apartat 38, lletra h;
j) Estableix els òrgans subsidiaris que considera necessaris per exercir les funcions que li atribueix el Tractat;
k) Actualitza l'annex 1 del Tractat segons les necessitats i d'acord amb l'apartat 23. C. El consell executiu Composició, procediment i presa de decisions
27. El Consell Executiu està format per 51 membres. Cada estat part té el dret, d'acord amb les disposicions d'aquest article, de ser membre del Consell Executiu.
28. Tenint en compte la necessitat d'una repartició geogràfica equitativa dels càrrecs, el Consell Executiu consta de:
a) Deu estats part d'Àfrica;
b) Set estats part d'Europa Oriental;
c) Nou estats part d'Amèrica Llatina i del Carib;
d) Set estats part de l'Orient Mitjà i d'Àsia del Sud;
e) Deu estats part d'Amèrica del Nord i d'Europa Occidental;
f) Vuit estats part del Sud-est Asiàtic, del Pacífic i de l'Extrem Orient. Tots els estats de les regions geogràfiques esmentades s'enumeren a l'annex 1 d'aquest Tractat. La Conferència actualitza l'annex 1 segons les necessitats, d'acord amb l'apartat 23 i l'apartat 26, lletra k. Només es pot esmenar o modificar segons els procediments enunciats a l'article VII.
29. La Conferència elegeix els membres del Consell Executiu. A aquest efecte, cada grup regional designa els estats part de la regió considerada amb la finalitat de ser elegits al Consell Executiu, tal com segueix:
a) Com a mínim un terç dels llocs atribuïts a cada regió geogràfica els cobreixen tenint en compte els interessos polítics i de seguretat, els estats part de la regió considerada designats en funció de les capacitats nuclears que tinguin una relació amb el Tractat, tal com determinen les dades internacionals i també en funció del conjunt o d'alguns dels criteris indicatius que figuren a continuació, en l'ordre de prioritat que fixa cada grup regional:
i) El nombre d'instal·lacions de vigilància del Sistema de vigilància internacional; ii) Les competències i l'experiència sobre tecnologia de vigilància; iii) La contribució al pressupost anual de l'Organització;
b) Un dels llocs assignats a cada regió geogràfica el cobreix, seguint el principi de la rotació, l'estat part que, segons l'ordre alfabètic anglès, sigui el primer entre els estats part de la regió considerada que no han estat membres del Consell Executiu durant més anys a comptar de la data d'expiració del seu darrer mandat o, si no pot ser, a comptar de la data en què han esdevingut part. L'estat part designat amb aquest sistema pot decidir deixar passar el seu torn, i en aquest cas envia al director general una carta de renúncia; llavors es designa l'estat part que ocupa el segon lloc, establert segons les disposicions d'aquesta lletra;
c) La resta de llocs atribuïts a cada regió geogràfica els cobreixen estats part designats entre tots els de la regió en qüestió, seguint el principi de rotació o per mitjà d'eleccions.
30. Cada membre del Consell Executiu té un representant en aquest òrgan, que pot estar acompanyat de suplents i d'assessors.
31. Els membres del Consell Executiu exerceixen les seves funcions des de la fi de la sessió de la Conferència en la qual han estat elegits fins a l'acabament de la segona sessió anual ordinària que la Conferència organitzi posteriorment, excepte en la primera elecció del Consell, en la qual s'elegeixen 26 estats part que exerceixen les seves funcions fins a la fi de la tercera sessió anual ordinària de la Conferència, tenint en compte, no obstant això, les proporcions numèriques establertes a l'apartat 28.
32. El Consell Executiu elabora el seu Reglament intern i el sotmet a l'aprovació de la Conferència.
33. El Consell Executiu elegeix el president entre els seus membres.
34. El Consell Executiu es reuneix en sessions ordinàries. Entre les sessions ordinàries, es reuneix tan sovint com ho exigeixi l'exercici dels seus poders i funcions.
35. Cada membre del Consell Executiu disposa d'un vot.
36. El Consell Executiu adopta les decisions sobre les qüestions de procediment per majoria del conjunt dels seus membres. Adopta les decisions sobre les qüestions de fons per majoria de les dues terceres parts del conjunt dels seus membres, llevat de disposició contrària d'aquest Tractat. En cas de dubte sobre si es tracta o no d'una qüestió de fons, la qüestió sotmesa a votació es tracta com una qüestió de fons llevat que la majoria requerida per a les decisions sobre les qüestions de fons ho decideixi altrament. Poders i funcions
37. El Consell Executiu és l'òrgan executiu de l'Organització. Depèn de la Conferència. Exerceix els poders i les funcions que li confereix aquest Tractat. Així, actua d'acord amb les recomanacions, les decisions i les directrius de la Conferència i vetlla perquè siguin aplicades degudament i de manera continuada.
38. El Consell Executiu:
a) Promou l'aplicació efectiva i el respecte de les disposicions d'aquest Tractat;
b) Supervisa les activitats de la Secretaria Tècnica;
c) Fa recomanacions a la Conferència, segons les necessitats, relatives a l'examen de noves propostes que tinguin per objectiu la realització de l'objecte i de la finalitat del Tractat;
d) Coopera amb l'autoritat nacional de cada estat part;
e) Examina i presenta a la Conferència el projecte de pressupost programa anual de l'Organització, el projecte d'informe de l'Organització sobre l'aplicació del Tractat, l'informe sobre l'execució de les seves activitats i els altres informes que consideri necessaris o que la Conferència pugui demanar;
f) Adopta les disposicions necessàries per organitzar les sessions de la Conferència i especialment per establir el projecte d'ordre del dia;
g) Examina les propostes de modificacions administratives o tècniques del Protocol o dels seus annexos, en aplicació de l'article VII, i formula recomanacions als estats part en relació amb la seva adopció;
h) Conclou, en nom de l'Organització, amb la reserva de l'aprovació prèvia de la Conferència, els acords o els arranjaments amb els estats part, els altres estats i les organitzacions internacionals, llevat dels que s'esmenten a la lletra i, i en supervisa l'aplicació;
i) Aprova els acords o els arranjaments amb els estats part i els altres estats relatius a l'execució de les activitats de verificació i en supervisa el funcionament;
j) Aprova els nous manuals operatius que proposa la Secretaria Tècnica i també totes les modificacions que la Secretaria suggereixi introduir en els manuals operatius ja existents.
39. El Consell Executiu pot demanar que tingui lloc una sessió extraordinària de la Conferència.
40. El Consell Executiu:
a) Facilita, per mitjà d'intercanvi d'informació, la cooperació entre els estats part, i entre els estats part i la Secretaria Tècnica, sobre l'aplicació del Tractat;
b) Facilita la consulta i l'aclariment entre els estats part d'acord amb l'article IV;
c) Rep i examina les demandes d'inspecció in situ, i també els informes d'inspecció i, d'acord amb l'article IV, decideix tenint-los en compte.
41. El Consell Executiu examina els motius de preocupació d'un estat part sobre el possible incompliment d'aquest Tractat i l'ús abusiu dels drets que s'hi estableixen. Per fer-ho, consulta els estats part implicats i, segons escaigui, demana a un estat part que prengui mesures per solucionar la situació en els terminis fixats. Si el Consell Executiu considera necessari continuar actuant, adopta una o diverses de les mesures següents:
a) Notifica a tots els estats part el problema o la qüestió;
b) Sotmet el problema o la qüestió a la Conferència;
c) Fa recomanacions a la Conferència o pren una decisió, segons escaigui, sobre les mesures per solucionar la situació i assegurar el compliment de les disposicions del Tractat d'acord amb l'article V. D. La secretaria tècnica
42. La Secretaria Tècnica ajuda els estats part a aplicar el Tractat. Ajuda la Conferència i el Consell Executiu en el compliment de les seves funcions. La Secretaria Tècnica exerceix les funcions de verificació i les altres funcions que li són atribuïdes pel Tractat, i també les que hi deleguen la Conferència o el Consell Executiu, d'acord amb les disposicions del Tractat. Comprèn el Centre Internacional de Dades, que en forma part integrant.
43. Pel que fa a la verificació del compliment de les disposicions del Tractat, la Secretaria Tècnica, d'acord amb l'article IV i el Protocol, entre altres funcions:
a) S'encarrega de supervisar i de coordinar l'explotació del Sistema de vigilància internacional;
b) Gestiona el Centre Internacional de Dades;
c) Rep, tracta i analitza regularment les dades del Sistema de vigilància internacional i n'elabora un informe;
d) Ofereix assistència i suport tècnics per a la instal·lació i l'explotació d'estacions de vigilància;
e) Ajuda el Consell Executiu a facilitar la consulta i l'aclariment entre els estats part;
f) Rep les demandes d'inspecció in situ i les examina; facilita que el Consell Executiu les examini; assegura la preparació de les inspeccions in situ i ofereix suport tècnic mentre tenen lloc, i n'elabora, també, un informe per al Consell Executiu;
g) Negocia i conclou amb els estats part, els altres estats i les organitzacions internacionals, amb la reserva de l'aprovació prèvia del Consell Executiu, acords o arranjaments relatius a les activitats de verificació;
h) Ofereix assistència als estats part, per mitjà de l'autoritat nacional respectiva, en qüestions relacionades amb altres problemes que plantegi la verificació de l'execució del Tractat.
44. La Secretaria Tècnica elabora i actualitza, amb la reserva de l'aprovació del Consell Executiu, manuals operatius concebuts per guiar l'explotació de diversos components del règim de verificació, d'acord amb l'article IV i el Protocol. Els manuals esmentats no formen part integrant del Tractat ni del Protocol, i poden ser modificats per la Secretaria Tècnica amb l'aprovació prèvia del Consell Executiu. La Secretaria Tècnica informa puntualment els estats part de tots els canvis dels manuals operatius.
45. Pel que fa a les qüestions administratives, la Secretaria Tècnica, entre altres funcions:
a) Elabora i presenta al Consell Executiu el projecte de pressupost programa de l'Organització;
b) Elabora i presenta al Consell Executiu el projecte d'informe de l'Organització sobre l'aplicació del Tractat i tots els altres informes que la Conferència o el Consell Executiu puguin sol·licitar;
c) Facilita suport administratiu i tècnic a la Conferència, al Consell Executiu i als òrgans subsidiaris;
d) Tramet i rep, en nom de l'Organització, comunicacions relatives a l'aplicació del Tractat;
e) Duu a terme les tasques administratives relacionades amb tots els acords subscrits entre l'Organització i altres organitzacions internacionals;
46. Totes les demandes i notificacions adreçades a l'Organització pels estats part s'envien al director general per mitjà de les autoritats nacionals. Les demandes i les notificacions s'han de redactar en una de les llengües oficials del Tractat. La resposta del director general es formula en la mateixa llengua.
47. Per elaborar el projecte de pressupost programa de l'Organització i presentar-lo al Consell Executiu, la Secretaria Tècnica determina i porta una comptabilitat clara de totes les despeses que corresponen a cada instal·lació del Sistema de vigilància internacional. Procedeix d'una manera anàloga per a totes les altres activitats de l'Organització que es reflecteixen en el projecte de pressupost programa.
48. La Secretaria Tècnica informa puntualment el Consell Executiu de tots els problemes que hagi pogut trobar en l'exercici de les seves funcions, que hagi constatat en l'execució de les seves activitats i que no hagi pogut resoldre per mitjà de consultes amb l'estat part interessat.
49. La Secretaria Tècnica està formada per un director general, que n'és el cap i en dirigeix l'administració, i també per personal científic, tècnic i d'altres característiques, segons les necessitats. La Conferència, per recomanació del Consell Executiu, nomena el director general per quatre anys; el mandat del director general només pot ser renovat una vegada. La Conferència nomena el primer director general en la sessió inicial seguint la recomanació de la Comissió Preparatòria.
50. El director general s'encarrega del nomenament dels membres del personal, i també de l'organització i del funcionament de la Secretaria Tècnica, i en respon davant de la Conferència i del Consell Executiu. La consideració dominant en la selecció i la definició de les condicions laborals del personal és la necessitat de garantir les millors qualitats de coneixements professionals, d'experiència, d'eficàcia, de competència i d'integritat. Només els nacionals dels estats part poden ser nomenats director general o contractats com a inspectors, directius o empleats d'administració. Es té en compte la importància d'una selecció basada en criteris geogràfics tan amplis com sigui possible. En la selecció es té en compte el principi de mantenir els efectius necessaris mínims per tal que la Secretaria Tècnica pugui complir de manera adequada les seves responsabilitats.
51. El director general, després d'haver consultat el Consell Executiu, pot establir, a títol temporal i segons les necessitats, grups de treball d'experts científics per fer recomanacions sobre problemes particulars.
52. En l'exercici de les seves funcions, el director general, els inspectors, els ajudants d'inspecció i els membres del personal no sol·liciten ni reben instruccions de cap govern, ni de cap altra entitat externa de l'Organització. S'abstenen de dur a terme actes que puguin perjudicar el seu estatus de funcionaris internacionals que només depenen de l'Organització. El director general assumeix la responsabilitat de les activitats de qualsevol equip d'inspecció.
53. Cada estat part respecta el caràcter exclusivament internacional de les responsabilitats confiades al director general, als inspectors, als ajudants d'inspecció i als membres del personal, i no pot influenciar-los en el compliment de les seves funcions. E. Privilegis i immunitats
54. L'Organització té, en el territori i en qualsevol altre indret situat sota la jurisdicció o el control d'un estat part, la capacitat jurídica i els privilegis i les immunitats que necessita per exercir les seves funcions.
55. Els representants dels estats part i també llurs substituts i assessors, els representants dels membres elegits al Consell Executiu i també llurs suplents i assessors, el director general, els inspectors, els ajudants d'inspecció i els membres del personal de l'Organització gaudeixen dels privilegis i de les immunitats que necessiten per exercir amb total independència llurs funcions relacionades amb l'Organització.
56. La capacitat jurídica i els privilegis i les immunitats esmentats en aquest article es defineixen en els acords entre l'Organització i els estats part i també en un acord entre l'Organització i el país en el qual està situada la seu de l'Organització. Aquests acords són examinats i aprovats d'acord amb l'apartat 26, lletres h i i.
57. Malgrat els apartats 54 i 55, el director general, els inspectors, els ajudants d'inspecció i els membres del personal de la Secretaria Tècnica gaudeixen, durant l'execució de les activitats de verificació, dels privilegis i de les immunitats enumerats al Protocol. Article III Mesures d'aplicació nacional
1. Cada estat part pren, d'acord amb els procediments previstos per la seva Constitució, totes les mesures necessàries per complir amb les obligacions que ha contret en virtut d'aquest Tractat. En concret, fa el necessari:
a) Per prohibir, a les persones físiques i jurídiques que es troben en el seu territori o en qualsevol altre indret situat sota la seva jurisdicció tal com la reconeix el dret internacional, que duguin a terme qualsevol activitat que el Tractat prohibeixi als estats part;
b) Per prohibir a les persones físiques i jurídiques que duguin a terme qualsevol activitat d'aquesta naturalesa en qualsevol indret que estigui situat sota el seu control;
c) Per prohibir a les persones físiques amb la seva nacionalitat, d'acord amb el dret internacional, que duguin a terme qualsevol activitat d'aquesta naturalesa en qualsevol indret.
2. Cada estat part ha de cooperar amb els altres estats part i oferir l'assistència jurídica apropiada per facilitar l'execució de les obligacions enunciades a l'apartat 1.
3. Cada estat part informa l'Organització de les mesures que ha pres en aplicació d'aquest article.
4. Per tal de complir amb les obligacions que ha contret en virtut del Tractat, cada estat part designa o estableix una autoritat nacional i ho notifica a l'Organització en el moment en què el Tractat entra en vigor a l'estat en qüestió. L'autoritat nacional serveix de centre nacional amb la finalitat d'assegurar l'enllaç amb l'Organització i els altres estats part. Article IV Verificació A. Disposicions generals
1. Per tal de verificar el compliment de les disposicions del Tractat, s'estableix un règim de verificació que es fonamenta en els elements següents:
a) Un Sistema de vigilància internacional;
b) Consultes i aclariments;
c) Inspeccions in situ;
d) Mesures de confiança. En el moment de l'entrada en vigor del Tractat, el règim de verificació ha de poder complir les exigències de la verificació.
2. Les activitats de verificació es fonamenten en informacions objectives, es limiten a l'objecte del Tractat i es duen a terme respectant plenament la sobirania dels estats part i de la manera menys intrusiva possible, compatible amb la realització de llurs objectius en els terminis i amb l'eficàcia pertinents. Cap estat part no pot abusar de cap manera del dret de verificació.
3. Cada estat part es compromet, d'acord amb el Tractat, a cooperar, per mitjà de l'autoritat nacional establerta en aplicació de l'apartat 4 de l'article III, amb l'Organització i amb altres estats part per tal de facilitar la verificació del compliment del Tractat, i especialment:
a) A crear els dispositius necessaris per participar en aquestes mesures de verificació i a establir les comunicacions necessàries;
b) A subministrar les dades obtingudes de les estacions nacionals integrades en el Sistema de vigilància internacional;
c) A participar, si convé, en un procés de consulta i d'aclariment;
d) A autoritzar les inspeccions in situ;
e) A participar, si escau, en l'adopció de mesures de confiança.
4. Independentment dels seus mitjans tècnics i financers, els estats part tenen tots, en condicions d'igualtat, el dret de verificació i l'obligació d'acceptar la verificació.
5. Als efectes del Tractat, no es prohibeix a cap estat part utilitzar la informació obtinguda pels mitjans tècnics nacionals de verificació d'una manera compatible amb els principis generalment reconeguts del dret internacional, inclòs el del respecte de la sobirania dels estats.
6. Sense perjudici del dret dels estats part de protegir les instal·lacions, les activitats o els indrets sensibles sense relació amb aquest Tractat, els estats part no poden oposar cap mena d'obstacle als elements del règim de verificació del Tractat ni als mitjans tècnics nacionals de verificació que s'exploten d'acord amb l'apartat 5.
7. Els estats part tenen el dret de prendre mesures per protegir les instal·lacions sensibles i impedir la divulgació d'informació i de dades confidencials que no estiguin relacionades amb el Tractat.
8. A més, han de prendre totes les mesures per protegir la confidencialitat de la informació, relativa a les activitats i a les instal·lacions civils i militars, que hagin obtingut en el decurs de les activitats de verificació.
9. Amb la reserva de l'apartat 8, la informació obtinguda per l'Organització en el marc del règim de verificació establert pel Tractat, es posa a disposició de tots els estats part d'acord amb les disposicions pertinents del Tractat i del Protocol.
10. Les disposicions del Tractat no es poden interpretar com a limitadores de l'intercanvi internacional de dades amb finalitats científiques.
11. Cada estat part es compromet a cooperar amb l'Organització i els altres estats part per millorar el règim de verificació i estudiar les possibilitats que ofereixen altres tècniques de vigilància en l'àmbit de la verificació, com ara la detecció de l'impuls electromagnètic o la vigilància per satèl·lit, amb vista a aplicar, si escau, mesures específiques que tinguin per objecte reforçar l'eficàcia i la rendibilitat de les operacions de verificació de l'execució del Tractat. Un cop acordades, aquestes mesures o bé s'incorporen a les disposicions existents del Tractat i a les del Protocol o bé constitueixen noves seccions del Protocol, d'acord amb l'article VII, o bé fins i tot, si escau, es reflecteixen en els manuals operatius d'acord amb l'apartat 44 de l'article II.
12. Els estats part es comprometen a promoure una cooperació entre ells, per ajudar i participar en l'intercanvi més complet possible de les tecnologies utilitzades en la verificació del Tractat amb la finalitat de permetre a tots els estats part de reforçar l'aplicació a escala nacional de les mesures de verificació i de beneficiar-se de l'aplicació d'aquestes tecnologies amb finalitats pacífiques.
13. Les disposicions del Tractat s'han de posar en pràctica sense obstaculitzar el desenvolupament econòmic i tecnològic dels estats part, amb vista al desenvolupament de les aplicacions de l'energia atòmica amb finalitats pacífiques. Tasques de la Secretaria Tècnica en matèria de verificació
14. Per tal de complir les seves responsabilitats en matèria de verificació, d'acord amb aquest Tractat i el Protocol, correspon a la Secretaria Tècnica, en cooperació amb els estats part i segons les necessitats del Tractat:
a) Establir disposicions per rebre i distribuir les dades i els informes relacionats amb la verificació de l'execució del Tractat, d'acord amb el mateix Tractat, i per disposar d'una infraestructura de telecomunicacions mundial adaptada a aquesta tasca;
b) En el marc de les seves activitats regulars i per mitjà del Centre Internacional de Dades, que és en principi l'element central de la Secretaria Tècnica per l'emmagatzematge i el processament de les dades:
i) Rebre i presentar les demandes de dades sorgides del Sistema de vigilància internacional; ii) Rebre, si escau, les dades que resultin del procés de consulta i d'aclariment, de les inspeccions in situ i de les mesures de confiança; iii) Rebre altres dades pertinents dels estats part i de les organitzacions internacionals d'acord amb el Tractat i amb el Protocol;
c) Supervisar, coordinar i garantir l'explotació del Sistema de vigilància internacional i dels seus components, i també del Centre Internacional de Dades, d'acord amb els manuals operatius pertinents;
d) En el marc de les seves activitats regulars, tractar i analitzar les dades del Sistema de vigilància internacional i donar-ne la informació oportuna, amb la finalitat de permetre una verificació internacional eficaç de l'execució del Tractat i de facilitar la solució ràpida de les preocupacions sobre el compliment de les disposicions del Tractat;
e) Posar totes les dades, tant sense elaborar com tractades, i també tots els informes establerts, a disposició de tots els estats part, amb el benentès que cada estat part es responsabilitza de l'ús de les dades del Sistema de vigilància internacional, d'acord amb l'apartat 7 de l'article II, i amb els apartats 8 i 13 d'aquest article;
f) Garantir a tots els estats part, en condicions d'igualtat i a temps, un accés lliure i còmode a totes les dades emmagatzemades;
g) Emmagatzemar totes les dades, tant sense elaborar com tractades, i també tots els documents i els informes;
h) Coordinar i facilitar les demandes de dades suplementàries fetes pel Sistema de vigilància internacional;
i) Coordinar les demandes de dades suplementàries adreçades per un estat part a un altre estat part;
j) Subministrar a l'estat que ho sol·liciti assistència i suport tècnics per a la instal·lació i l'explotació de les instal·lacions de vigilància i dels mitjans de comunicació corresponents;
k) Posar a disposició de qualsevol estat part que ho sol·liciti les tècniques que la mateixa Secretaria Tècnica i el seu Centre Internacional de Dades utilitzen per compilar, emmagatzemar, tractar i analitzar les dades recollides en el marc del règim de verificació, i fer-ne informes;
l) Supervisar i avaluar el funcionament global del Sistema de vigilància internacional i del Centre Internacional de Dades, i fer-ne informes.
15. Els procediments convinguts que ha de seguir la Secretaria Tècnica per complir les responsabilitats de verificació que figuren en l'apartat 14 i que es detallen en el Protocol es precisen en els manuals operatius pertinents. B. El sistema de vigilància internacional
16. El Sistema de vigilància internacional comprèn instal·lacions per a la vigilància sismològica, per a la vigilància dels radionúclids, inclosos els laboratoris homologats, per a la vigilància hidroacústica i per a la vigilància per detecció dels infrasons, i també els mitjans de comunicació corresponents; rep el suport del Centre Internacional de Dades de la Secretaria Tècnica.
17. El Sistema de vigilància internacional està sota l'autoritat de la Secretaria Tècnica. Totes les instal·lacions de vigilància d'aquest sistema són propietat dels estats amfitrions o dels estats que n'assumeixen la responsabilitat d'alguna altra manera i els exploten, d'acord amb el Protocol.
18. Cada estat part té dret a participar en l'intercanvi internacional de dades i a tenir accés a totes les dades facilitades pel Centre Internacional de Dades. Cada estat part coopera amb el Centre Internacional de Dades per mitjà de la seva autoritat nacional. Finançament del Sistema de vigilància internacional
19. Pel que fa a les instal·lacions incorporades al Sistema de vigilància internacional i especificades en els quadres 1-A, 2-A, 3 i 4 de l'annex 1 del Protocol i també al seu funcionament, en la mesura que l'estat en qüestió i l'Organització han convingut que subministrarien dades al Centre Internacional de Dades d'acord amb les exigències tècniques enunciades en el Protocol i en els manuals pertinents, l'Organització, tal com s'especifica en els acords subscrits o les disposicions establertes en aplicació de l'apartat 4 de la primera part del Protocol, es fa càrrec del cost de les operacions següents:
a) L'establiment de totes les noves instal·lacions i l'actualització de les instal·lacions existents, llevat que l'estat que n'és responsable es faci càrrec dels costos en qüestió;
b) L'explotació i el manteniment de les instal·lacions del Sistema de vigilància internacional, inclosos el manteniment de llur seguretat material, si escau, i l'aplicació dels procediments acordats d'autentificació de dades;
c) La transmissió de les dades (tant sense elaborar com tractades) del Sistema de vigilància internacional al Centre Internacional de Dades pels mitjans més directes i més rendibles disponibles, especialment, si és necessari, a través de nusos de comunicació apropiats, a partir de les estacions de vigilància, dels laboratoris, de les instal·lacions d'anàlisi o dels centres nacionals de dades; o la transmissió d'aquestes dades (fins i tot de les mostres, si escau) als laboratoris i a les instal·lacions d'anàlisi a partir de les instal·lacions de vigilància;
d) L'anàlisi de mostres per compte de l'Organització.
20. Pel que fa a les estacions sísmiques de la xarxa auxiliar que figuren al quadre 1-B de l'annex 1 del Protocol, l'Organització, tal com s'especifica als acords subscrits o a les disposicions establertes en aplicació de l'apartat 4 de la primera part del Protocol, només es fa càrrec del cost de les operacions següents:
a) La transmissió de les dades al Centre Internacional de Dades;
b) L'autentificació de les dades que provinguin d'aquestes estacions;
c) L'actualització de les estacions perquè satisfacin les normes tècniques requerides, llevat que l'estat que n'és responsable es faci càrrec dels costos corresponents;
d) Si és necessari, l'establiment de noves estacions per complir les finalitats del Tractat als indrets on convingui i on encara no n'hi hagi cap, llevat que l'estat que n'haurà de ser el responsable es faci càrrec dels costos corresponents;
e) Totes les altres despeses relatives al subministrament de les dades requerides per l'Organització, tal com s'especifica en els manuals operatius pertinents.
21. D'altra banda, l'Organització es fa càrrec del cost del subministrament a cada estat part dels informes i serveis que aquest estat hagi escollit de la gamma estàndard del Centre Internacional de Dades, d'acord amb la secció F de la primera part del Protocol. El cost de la preparació i de la transmissió dels productes o de les dades suplementàries va a càrrec de l'estat part que les sol·liciti.
22. Els acords subscrits o, si és el cas, els arranjaments conclosos amb els estats part o amb els estats que són els amfitrions d'instal·lacions del Sistema de vigilància internacional, o que n'assumeixen la responsabilitat d'alguna altra manera, han de contenir les disposicions relatives a la manera d'assumir aquestes despeses. Aquestes disposicions poden preveure en quins casos un estat part es fa càrrec d'una part qualsevol de les despeses mencionades en l'apartat 19, lletra a, i en l'apartat 20, lletres c i d, per a les instal·lacions de les quals aquest estat és l'amfitrió i, per tant, el responsable, i a canvi, es beneficia d'una reducció apropiada en l'import de la contribució financera que ha de satisfer a l'Organització. L'import d'aquesta reducció no pot ser superior a la meitat de l'import de la contribució financera anual d'aquest estat, però es pot repartir en diversos anys consecutius. Un estat part pot compartir aquesta mena de reduccions amb un altre estat part per mitjà d'un acord o d'un arranjament amb aquest estat, amb l'acord del Consell Executiu. Els acords o arranjaments als quals fa referència aquest apartat s'aproven de conformitat amb l'apartat 26, lletra h, i l'apartat 38, lletra i, de l'article II. Modificacions aportades al Sistema de vigilància internacional
23. Qualsevol mesura a la qual es refereixi l'apartat 11 que tingui una incidència sobre el Sistema de vigilància internacional, pel fet que el completi amb altres tècniques de vigilància o n'elimini una o diverses de les tècniques utilitzades, s'incorpora, un cop acordada, a les disposicions d'aquest Tractat i del Protocol d'acord amb el procediment enunciat en els apartats 1 a 6 de l'article VII.
24. Excepte en cas d'acord dels estats directament afectats, les modificacions del Sistema de vigilància internacional que figuren a continuació són considerades qüestions administratives o tècniques, d'acord amb els apartats 7 i 8 de l'article VII:
a) Les modificacions del nombre d'instal·lacions que utilitzen una tècnica de vigilància determinada, tal com es fixa en el Protocol;
b) Les modificacions que es facin a altres indicacions relatives a una instal·lació determinada, tal com figuren en els quadres de l'annex 1 del Protocol (especialment l'estat responsable de la instal·lació, la situació de la instal·lació, el seu nom o tipus, i també la seva assignació a la xarxa sismològica primària o auxiliar). En principi, si recomana, d'acord amb l'apartat 8, lletra d, de l'article VII, que s'adoptin les modificacions, el Consell Executiu també recomana que aquestes modificacions entrin en vigor tan bon punt el director general hagi notificat la seva aprovació de conformitat amb l'apartat 8, lletra g, d'aquest article.
25. Pel que fa a les propostes a les quals fa referència l'apartat 24, el director general remet al Consell Executiu i als estats part, a més de la informació i l'avaluació previstes en l'apartat 8, lletra b, de l'article VII:
a) Una avaluació tècnica de la proposta;
b) Un escrit sobre les qüestions administratives i financeres de la proposta;
c) Un informe de les consultes que hagi dut a terme amb els estats directament afectats per la proposta, on s'indiqui especialment l'acord eventual d'aquests estats. Arranjaments provisionals
26. En cas d'avaria important en una instal·lació de vigilància inscrita en els quadres de l'annex 1 del Protocol o de deteriorament irremeiable d'una d'aquestes instal·lacions, o fins i tot per tal de compensar la reducció temporal del camp cobert per les instal·lacions de vigilància, el director general pot aplicar, després de consultar-los i amb l'acord dels estats directament afectats i també amb l'aprovació del Consell Executiu, arranjaments provisionals d'una durada no superior a un any, però que només es poden prorrogar una vegada, si cal, amb l'acord del Consell Executiu i dels estats directament afectats. El nombre d'instal·lacions del Sistema de vigilància internacional en explotació no pot superar, com a conseqüència d'aquests arranjaments, la xifra fixada per a la xarxa en qüestió. Aquests arranjaments han de complir, sempre que sigui possible, les exigències tècniques i operatives precisades en el manual operatiu de la xarxa en qüestió, i s'han d'executar sense superar els crèdits pressupostaris de l'Organització. A més, el director general pren mesures per redreçar la situació i fa propostes amb vista a solucionar-la definitivament. I ha de notificar a tots els estats part qualsevol decisió presa relacionada amb aquest apartat. Instal·lacions nacionals cooperants
27. Els estats part també poden establir separadament arranjaments de cooperació amb l'Organització, amb la finalitat de posar a disposició del Centre Internacional de Dades dades complementàries que provinguin d'estacions de vigilància nacionals que no formen part oficialment del Sistema de vigilància internacional.
28. Aquests arranjaments de cooperació es poden establir de la manera següent:
a) A demanda d'un estat part i a càrrec seu, la Secretaria Tècnica fa tot el que sigui necessari per certificar que una instal·lació de vigilància determinada satisfà les exigències tècniques i operatives precisades en els manuals operatius corresponents per a les instal·lacions del Sistema de vigilància internacional i adopta mesures per autentificar-ne les dades. Amb la reserva de l'acord del Consell Executiu, designa llavors oficialment aquesta instal·lació com una instal·lació nacional cooperadora i fa tot el que sigui necessari per convalidar-ne, si escau, la certificació;
b) La Secretaria Tècnica manté actualitzada una llista de les instal·lacions nacionals cooperadores i la comunica a tots els estats part;
c) Si un estat part li ho demana, el Centre Internacional de Dades recorre a les dades procedents d'instal·lacions nacionals cooperadores per facilitar les consultes i l'aclariment, i també l'examen de les demandes d'inspecció in situ, les despeses de transmissió de les dades van a càrrec de l'estat part en qüestió. Les condicions en què es posen a disposició del Centre les dades complementàries que provenen d'aquestes instal·lacions i en què el Centre pot demanar que li siguin comunicades, o li siguin transmeses de manera accelerada, o se li faci un aclariment, s'han de determinar en el manual operatiu de la xarxa de vigilància corresponent. C. Consulta i aclariment
29. Sense perjudici del dret de tot estat part a demanar una inspecció in situ, els estats part, sempre que sigui possible, haurien de començar per fer els màxims esforços per aclarir i solucionar entre ells o amb l'Organització, o fins i tot per mitjà d'aquesta, qualsevol qüestió que susciti preocupacions respecte d'un possible incompliment de les obligacions fonamentals establertes pel Tractat.
30. L'estat part que rebi directament d'un altre estat part una sol·licitud en aplicació de l'apartat 29, facilita els aclariments a l'estat part que els sol·licita tan aviat com sigui possible i, com a molt tard, 48 hores després de la recepció de la demanda. L'estat part sol·licitant i l'estat part sol·licitat poden tenir informats el Consell Executiu i el director general de la sol·licitud i de la resposta.
31. Els estats part tenen el dret de demanar al director general que els ajudi a aclarir qualsevol qüestió que susciti preocupacions sobre un possible incompliment de les obligacions fonamentals establertes pel Tractat. El director general subministra la informació oportuna que tingui la Secretaria Tècnica sobre la qüestió. Informa el Consell Executiu de la sol·licitud i li transmet la informació facilitada en la resposta, si l'estat part sol·licitant ho demana.
32. Els estats part tenen el dret de demanar al Consell Executiu que un altre estat part faciliti algun aclariment sobre qualsevol qüestió que susciti preocupació respecte d'un possible incompliment de les obligacions fonamentals establertes pel Tractat. En aquest cas, s'apliquen les disposicions següents:
a) El Consell Executiu transmet la demanda d'aclariment a l'estat part requerit per mitjà del director general, com a molt tard 24 hores després de la recepció;
b) L'estat part requerit subministra els aclariments al Consell Executiu tan aviat com sigui possible i en tot cas, com a molt tard, 48 hores després de la recepció de la demanda;
c) El Consell Executiu pren nota dels aclariments i els transmet a l'estat part que els ha requerit, com a molt tard 24 hores després de la recepció;
d) Si considera que aquests aclariments són insuficients, l'estat part sol·licitant té el dret de demanar al Consell Executiu que l'estat part requerit ofereixi precisions suplementàries. El Consell Executiu informa, puntualment, tots els altres estats part de qualsevol demanda d'aclariment feta d'acord amb aquest apartat i també de qualsevol resposta subministrada per l'estat part requerit.
33. Si l'estat part sol·licitant estima que les precisions obtingudes d'acord amb l'apartat 32, lletra
d) no són satisfactòries, té el dret de demanar la convocatòria d'una reunió del Consell Executiu, en la qual els estats part implicats que no siguin membres del Consell Executiu tenen el dret de participar. En aquesta reunió, el Consell Executiu examina la qüestió i pot recomanar qualsevol mesura prevista en l'article V. D. Inspeccions in situ Demanda d'inspecció in situ
34. Cada estat part té el dret, d'acord amb les disposicions d'aquest article i amb la segona part del Protocol, de demanar una inspecció in situ en el territori o en qualsevol altre lloc situat sota la jurisdicció o el control de qualsevol estat part, o en una zona que no depengui de la jurisdicció o del control de cap estat.
35. La inspecció in situ té com a únic objectiu determinar si hi ha hagut alguna violació de les disposicions de l'article primer en una explosió experimental d'arma nuclear o qualsevol altra explosió nuclear i també, en la mesura que sigui possible, recollir tots els fets susceptibles de poder identificar un possible infractor.
36. L'estat part sol·licitant està obligat a vetllar perquè la demanda d'inspecció in situ no surti del marc del Tractat i a subministrar en aquesta demanda la informació prevista en l'apartat 37. S'absté de formular demandes d'inspecció sense fonament o abusives.
37. La demanda d'inspecció in situ es basa en les dades recollides pel Sistema de vigilància internacional, en qualsevol informació tècnica pertinent obtinguda d'una manera conforme als principis de dret internacional generalment reconeguts per mitjans de verificació tècnics nacionals, o en una combinació d'aquests dos tipus d'informació. La demanda d'inspecció in situ conté la informació estipulada en l'apartat 41 de la segona part del Protocol.
38. L'estat part sol·licitant presenta la seva demanda d'inspecció in situ al Consell Executiu i, simultàniament, al director general, perquè el director la tramiti immediatament. Tramitació donada a una demanda d'inspecció in situ
39. El Consell Executiu comença a examinar la demanda d'inspecció in situ a partir del moment en què la rep.
40. El director general acusa recepció de la demanda d'inspecció in situ adreçada per l'estat part sol·licitant, en el termini de dues hores, i la transmet a l'estat part del qual es requereix la inspecció en el termini de sis hores. S'assegura que la demanda satisfaci les condicions enunciades en l'apartat 41 de la segona part del Protocol i, si convé, ajuda l'estat part sol·licitant a presentar la demanda consegüent; a més, la transmet al Consell Executiu i a tots els altres estats part en un termini de 24 hores.
41. Quan la demanda d'inspecció satisfà aquestes condicions, la Secretaria Tècnica comença puntualment els preparatius de la inspecció in situ.
42. Quan rep una demanda d'inspecció in situ que té per objectiu una zona situada sota la jurisdicció o el control d'un estat part, el director general demana immediatament un aclariment a aquest últim amb vista a elucidar els fets i a dissipar les preocupacions que s'expressen en la demanda.
43. L'estat part que rep una demanda d'aclariment en aplicació de l'apartat 42, facilita al director general explicacions i qualsevol altre element d'informació pertinent disponible, tan aviat com pugui i com a molt tard 72 hores després de la recepció de la demanda esmentada.
44. Abans que el Consell Executiu es pronunciï sobre la demanda d'inspecció in situ, el director general li transmet amb la màxima celeritat tota la informació suplementària disponible en el Sistema de vigilància internacional o subministrada per qualsevol estat part, sobre l'esdeveniment indicat en la demanda, especialment tots els aclariments facilitats d'acord amb els apartats 42 i 43, i també tota la resta d'informació procedent de la Secretaria Tècnica que consideri útil o que li sigui sol·licitada pel mateix Consell Executiu.
45. Llevat que l'estat part sol·licitant consideri que les preocupacions expressades en la demanda d'inspecció in situ han estat dissipades i retiri la demanda, el Consell Executiu es pronuncia sobre la demanda esmentada d'acord amb l'apartat 46. Decisions del Consell Executiu
46. El Consell Executiu es pronuncia sobre la demanda d'inspecció in situ com a molt tard 96 hores després d'haver-la rebuda de l'estat part sol·licitant. Pren la decisió d'aprovar la inspecció in situ per 30 vots com a mínim. Si el Consell Executiu no aprova la inspecció, s'aturen els preparatius i no es tramita la demanda.
47. Com a molt tard 25 dies després de l'aprovació de la inspecció in situ, d'acord amb l'apartat 46, l'equip d'inspecció eleva un informe al Consell Executiu per mitjà del director general sobre la marxa de la inspecció. La continuació de la inspecció es considera aprovada llevat que el Consell Executiu, com a molt tard 72 hores després de la recepció de l'informe provisional, decideixi per majoria del conjunt dels seus membres que la inspecció no ha de continuar. Si el Consell Executiu decideix que no ha de continuar, es tanca la inspecció i l'equip d'inspecció abandona la zona d'inspecció i el territori de l'estat part inspeccionat, tan bon punt es pugui i d'acord amb els apartats 109 i 110 de la segona part del Protocol.
48. En el decurs de la inspecció in situ, l'equip d'inspecció pot proposar al Consell Executiu, per mitjà del director general, que s'efectuïn sondeigs. El Consell Executiu es pronuncia sobre aquesta proposta com a molt tard 72 hores després d'haver-la rebuda. La decisió d'aprovar els sondeigs es pren per majoria del conjunt dels seus membres.
49. L'equip d'inspecció pot demanar al Consell Executiu, per mitjà del director general, que es prorrogui la inspecció, com a màxim, 70 dies més del termini de 60 dies fixat en l'apartat 4 de la segona part del Protocol, si ho considera indispensable per a l'execució del seu mandat. L'equip d'inspecció indica en la seva demanda les activitats i les tècniques enumerades en l'apartat 69 de la segona part del Protocol que vol dur a terme o posar en pràctica durant el període de pròrroga. El Consell Executiu es pronuncia sobre la demanda de pròrroga com a molt tard 72 hores després d'haver-la rebuda. La decisió d'aprovar una pròrroga de la inspecció es pren per majoria del conjunt de membres del Consell Executiu.
50. En qualsevol moment després que s'hagi aprovat que la inspecció in situ continuï, l'equip d'inspecció pot recomanar al Consell Executiu, d'acord amb l'apartat 47, per mitjà del director general, que es doni per acabada la inspecció. Aquesta recomanació es considera aprovada llevat que el Consell Executiu, com a molt tard 72 hores després d'haver-la rebuda, decideixi per majoria de dues terceres parts del conjunt dels seus membres que no s'ha de posar fi a la inspecció. Si es posa fi a la inspecció, l'equip d'inspecció abandona la zona d'inspecció i el territori de l'estat part inspeccionat tan aviat com sigui possible, d'acord amb els apartats 109 i 110 de la segona part del Protocol.
51. L'estat part sol·licitant i l'estat part del qual es requereix la inspecció poden participar en les deliberacions del Consell Executiu relatives a la demanda d'inspecció in situ sense prendre part en la votació. L'estat part sol·licitant i l'estat part inspeccionat també poden participar en totes les deliberacions posteriors del Consell Executiu relatives a la inspecció, però sense participar en la votació.
52. El director general informa, en un termini màxim de 24 hores, tots els estats part de qualsevol decisió presa pel Consell Executiu d'acord amb els apartats 46 a 50 i de qualsevol informe, proposta, demanda i recomanació que li sigui adreçada, d'acord amb aquests mateixos apartats. Seguiment de l'aprovació per part del Consell Executiu d'una inspecció in situ
53. Les inspeccions in situ aprovades pel Consell Executiu les fa sense demora i d'acord amb les disposicions del Tractat i del Protocol un equip d'inspecció designat pel director general. L'equip d'inspecció arriba al punt d'entrada, com a molt tard, sis dies després que el Consell Executiu hagi rebut de l'estat part sol·licitant la demanda d'inspecció.
54. El director general lliura un mandat per a la realització de la inspecció in situ. Aquest mandat conté la informació que estipula l'apartat 42 de la segona part del Protocol.
55. El director general notifica la inspecció a l'estat part que s'ha d'inspeccionar com a mínim 24 hores abans de l'arribada prevista de l'equip d'inspecció al punt d'entrada, d'acord amb l'apartat 43 de la segona part del Protocol. Realització de la inspecció in situ
56. Els estats part autoritzen l'Organització a procedir a una inspecció in situ al seu territori o als indrets que estan sota la seva jurisdicció o el seu control, d'acord amb les disposicions d'aquest Tractat i del Protocol. Tanmateix, cap estat part està obligat a acceptar inspeccions simultànies al seu territori o als llocs esmentats.
57. L'estat part inspeccionat té, d'acord amb les disposicions d'aquest Tractat i del Protocol:
a) El dret i l'obligació de fer tot allò que li sigui raonablement possible per demostrar que respecta el Tractat i, amb aquesta finalitat, de permetre a l'equip d'inspecció dur a terme el seu mandat;
b) El dret d'adoptar les mesures que consideri necessàries per protegir els interessos relacionats amb la seva seguretat nacional i impedir la divulgació d'informació confidencial que no tingui relació amb l'objectiu de la inspecció;
c) L'obligació de permetre l'accés a l'interior de la zona d'inspecció amb l'única finalitat d'establir els fets en relació amb l'objectiu de la inspecció, tenint en compte les disposicions de la lletra
b) i totes les obligacions constitucionals que pugui tenir en matèria de drets exclusius o en matèria de perquisició i d'embargament;
d) L'obligació de no invocar les disposicions d'aquest apartat o de l'apartat 88 de la segona part del Protocol per ocultar qualsevol incompliment de les seves obligacions en virtut de l'article primer;
e) L'obligació de no impedir que l'equip d'inspecció es desplaci a l'interior de la zona d'inspecció i dugui a terme activitats d'inspecció d'acord amb el present Tractat i el Protocol. En el context d'una inspecció in situ, s'entén per "accés" l'accés pròpiament dit de l'equip d'inspecció i del seu material a la zona d'inspecció i també la realització de les activitats d'inspecció a l'interior de la zona esmentada.
58. La inspecció in situ s'efectua de la manera menys intrusiva possible, compatible amb l'execució del mandat d'inspecció en els terminis i amb l'eficàcia oportuns i d'acord amb els procediments establerts en el Protocol. Sempre que sigui possible, l'equip d'inspecció comença pels procediments menys intrusius, i no passa a procediments més intrusius llevat que ho consideri necessari per recollir la informació necessària per dissipar les preocupacions sobre un possible incompliment del Tractat. Els inspectors només busquen la informació i les dades necessàries per a la finalitat de la inspecció, i intenten pertorbar el mínim possible les operacions normals de l'estat part inspeccionat.
59. L'estat part inspeccionat col·labora amb l'equip d'inspecció en el decurs de la inspecció i en facilita la tasca.
60. Si l'estat part inspeccionat, actuant d'acord amb els apartats 86 al 96 de la segona part del Protocol, restringeix l'accés a l'interior de la zona d'inspecció, llavors fa tot el que li sigui raonablement possible, en consulta amb l'equip d'inspecció, per demostrar per altres mitjans que respecta el present Tractat. Observador
61. La participació d'un observador es regeix per les disposicions següents:
a) Amb l'acord previ de l'estat part inspeccionat, l'estat part sol·licitant pot enviar un representant per observar el desenvolupament de la inspecció in situ; aquest observador pot ser nacional de l'estat part sol·licitant o bé d'un estat part tercer;
b) L'estat part inspeccionat notifica al director general, en un termini de 12 hores a comptar de l'aprovació de la inspecció in situ pel Consell Executiu, si accepta o no l'observador proposat;
c) En cas d'acceptació, l'estat part permet l'accés a l'observador d'acord amb el Protocol;
d) En principi, l'estat part inspeccionat accepta l'observador proposat, però si no l'accepta es consigna aquest fet en l'informe d'inspecció. Quan hi ha més d'un estat part que sol·licita la inspecció, el nombre d'observadors no pot ser superior a tres. Informes de la inspecció in situ
62. Els informes d'inspecció comprenen:
a) Una descripció de les activitats realitzades per l'equip d'inspecció;
b) Els fets que tenen una relació amb l'objectiu de la inspecció que hagin estat constatats per l'equip d'inspecció;
c) Una relació de la col·laboració facilitada durant la inspecció in situ;
d) Una descripció factual de l'abast de l'accés atorgat, inclosos els mitjans alternatius facilitats a l'equip durant la inspecció in situ;
e) Qualsevol altre detall que tingui relació amb l'objectiu de la inspecció. Si hi ha observacions divergents per part dels inspectors, es poden reproduir en un annex de l'informe.
63. El director general posa els projectes d'informe d'inspecció a la disposició de l'estat part inspeccionat. L'estat part inspeccionat té el dret de comunicar al director general, en un termini de 48 hores, les seves observacions i explicacions i d'indicar tota la informació i les dades que, segons el seu parer, no tenen cap relació amb l'objectiu de la inspecció i no s'haurien de difondre fora de la Secretaria Tècnica. El director general examina les propostes de modificació del projecte d'informe fetes per l'estat part inspeccionat i, sempre que sigui possible, les integra en el projecte. També hi fa constar les observacions i explicacions comunicades per l'estat part inspeccionat en un annex de l'informe d'inspecció.
64. El director general transmet puntualment l'informe d'inspecció a l'estat part sol·licitant, a l'estat part inspeccionat, al Consell Executiu i a tots els altres estats part. A més, transmet puntualment al Consell Executiu i a tots els altres estats part els resultats de totes les anàlisis de mostres fetes per laboratoris designats d'acord amb l'apartat 104 de la segona part del Protocol, les dades pertinents procedents del Sistema de vigilància internacional, l'avaluació de l'estat part sol·licitant i la de l'estat part inspeccionat, i també tota la resta d'informació que consideri pertinent. El director general transmet l'informe provisional, que s'esmenta en l'apartat 47, al Consell Executiu en els terminis indicats en el mateix apartat.
65. El Consell Executiu, actuant d'acord amb els seus poders i funcions, examina l'informe d'inspecció i qualsevol document facilitat en aplicació de l'apartat 64, i tracta qualsevol motiu de preocupació amb la finalitat de determinar:
a) Si hi ha hagut incompliment del Tractat;
b) Si s'ha abusat del dret de demanar una inspecció in situ.
66. Si el Consell Executiu, actuant d'acord amb els seus poders i funcions, arriba a la conclusió que pot ser necessari continuar l'afer, en relació amb l'apartat 65, adopta les mesures establertes a l'article V. Demanda d'inspecció in situ temerària o abusiva
67. Si no aprova la inspecció in situ com a conseqüència del fet que la demanda d'inspecció és temerària o abusiva, o si posa fi a la inspecció pels mateixos motius, el Consell Executiu estudia i es pronuncia sobre si convé prendre mesures amb vista a redreçar la situació i especialment si convé:
a) Exigir a l'estat part sol·licitant que es faci càrrec del cost de tots els preparatius que hagi fet la Secretaria Tècnica;
b) Suspendre, pel període que fixi el Consell Executiu, el dret de l'estat sol·licitant de demanar una inspecció;
c) Suspendre, per un període determinat, el dret de l'estat part sol·licitant de ser membre del Consell Executiu. E. Mesures de confiança
68. Per:
a) Ajudar a dissipar ràpidament totes les preocupacions relatives al compliment del Tractat que podria fer sorgir una interpretació errònia de dades enregistrades pels mitjans de verificació, sobre les explosions químiques;
b) Ajudar al calibratge de les estacions que formen part de la xarxa que constitueix el Sistema de vigilància internacional; Els estats part es comprometen a cooperar amb l'Organització i amb altres estats part per executar les mesures oportunes tal com s'enuncien en la tercera part del Protocol. Article V Mesures per redreçar una situació i garantir el respecte de les disposicions del tractat, incloses les sancions
1. La Conferència, tenint en compte especialment les recomanacions del Consell Executiu, pren les mesures necessàries, tal com es preveu en els apartats 2 i 3, per assegurar el compliment de les disposicions del Tractat i per redreçar i corregir qualsevol situació que infringeixi les disposicions del Tractat.
2. Si un estat part al qual la Conferència o el Consell Executiu hagi demanat de redreçar una situació que planteja problemes relatius al compliment d'aquest Tractat per part seva, no satisfà aquesta demanda en els terminis fixats, la Conferència pot decidir entre altres possibilitats de restringir o suspendre l'exercici, per part d'aquest estat, dels drets i privilegis dels quals gaudeix en virtut del Tractat fins que la mateixa Conferència ho decideixi altrament.
3. Posat cas que l'objecte i la finalitat del Tractat es puguin veure perjudicats com a conseqüència d'una manca de compliment de les obligacions fonamentals que s'hi estableixen, la Conferència pot recomanar als estats part mesures col·lectives que siguin conformes amb el dret internacional.
4. La Conferència o, si es tracta d'un cas urgent, el Consell Executiu, pot portar la qüestió, amb la informació i les conclusions pertinents, a l'atenció de l'Organització de les Nacions Unides. Article VI Arranjament de controvèrsies
1. Les controvèrsies que puguin sorgir en relació amb l'aplicació o la interpretació del Tractat es resolen seguint les disposicions corresponents del Tractat i de manera conforme a les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
2. En cas de controvèrsia entre dos o més estats part, o entre un o més estats part i l'Organització, sobre l'aplicació o la interpretació del Tractat, les parts afectades es consulten amb vista a resoldre ràpidament aquesta controvèrsia per la via de negociacions o per un altre mitjà pacífic de llur elecció, com ara el recurs als òrgans apropiats del Tractat i, per consentiment mutu, a la Cort Internacional de Justícia d'acord amb l'Estatut de la Cort. Les parts implicades informen el Consell Executiu de les mesures preses.
3. El Consell Executiu pot contribuir a l'arranjament d'una controvèrsia sobre l'aplicació o la interpretació del Tractat per qualsevol mitjà que consideri oportú, especialment oferint els seus bons oficis, invitant els estats que són part en la controvèrsia a recercar un arranjament per la via que considerin oportuna, plantejant la qüestió a la Conferència i recomanant un termini d'execució per qualsevol procediment que hagin convingut.
4. En cas de controvèrsia la Conferència examina els punts plantejats pels estats part o que li sotmet el Consell Executiu. Si ho considera necessari, la Conferència crea òrgans encarregats de contribuir a l'arranjament de controvèrsies o confia aquesta tasca a òrgans ja existents, d'acord amb l'apartat 26, lletra j), de l'article II.
5. La Conferència i el Consell Executiu estan capacitats separadament, amb la reserva de l'autorització prèvia de l'Assemblea General de les Nacions Unides, per sol·licitar a la Cort Internacional de Justícia una opinió consultiva sobre qualsevol qüestió de dret que estigui dins el marc de les activitats de l'Organització. L'Organització conclou un acord amb l'Organització de les Nacions Unides amb aquesta finalitat, d'acord amb l'apartat 38, lletra
h) de l'article II.
6. Les disposicions d'aquest article s'entenen sense perjudici de les dels articles IV i V. Article VII Esmenes
1. En qualsevol moment posterior a l'entrada en vigor del Tractat, qualsevol estat part pot proposar fer esmenes al mateix Tractat, al Protocol o als annexos del Protocol. D'acord amb l'apartat 7, qualsevol estat part pot també proposar modificacions al Protocol o als annexos del Protocol. Les propostes d'esmena es regeixen pel procediment enunciat en els apartats 2 a
6. Les propostes de modificació fetes en aplicació de l'apartat 7, es regeixen pel procediment fixat en l'apartat 8.
2. L'esmena proposada només pot ser examinada i adoptada per una Conferència d'Esmena.
3. Qualsevol proposta d'esmena es comunica al director general, que la transmet a tots els estats part i també al dipositari i demana als estats part si consideren que s'ha de convocar una Conferència d'Esmena per examinar-la. Si una majoria dels estats part notifiquen al director general, com a màxim 30 dies després de la distribució del text de la proposta, que són favorables a continuar-ne l'examen, el director general convoca una Conferència d'Esmena a la qual són invitats tots els estats part.
4. La Conferència d'Esmena té lloc immediatament després d'una sessió ordinària de la Conferència, llevat que tots els estats part favorables a la convocatòria d'una Conferència d'Esmena sol·licitin que es faci abans. La Conferència d'Esmena no té lloc en cap cas menys de 60 dies després de la distribució del text de l'esmena proposada.
5. La Conferència d'Esmena adopta les esmenes pel vot positiu de la majoria dels estats part, sense cap vot negatiu de cap estat part.
6. Les esmenes entren en vigor per a tots els estats part trenta dies després del dipòsit dels instruments de ratificació o d'acceptació per tots els estats que hagin expressat un vot positiu en la Conferència d'Esmena.
7. Per mantenir la viabilitat i l'eficàcia d'aquest Tractat, les parts primera i tercera del Protocol i els annexos 1 i 2 del Protocol, poden ser modificats d'acord amb l'apartat 8 si les modificacions proposades fan referència únicament a qüestions administratives o tècniques. Cap altra disposició del Protocol o dels seus annexos pot ser modificada d'acord amb l'apartat 8.
8. Per a les proposicions de modificació que figuren en l'apartat 7 se segueix el procediment següent:
a) El text de la proposta de modificació es transmet al director general acompanyat de la informació necessària. Els estats part i el director general poden aportar un complement d'informació amb la finalitat d'examinar la proposta. El director general transmet aquesta proposta i aquesta informació, puntualment, a tots els estats part, al Consell Executiu i al dipositari;
b) Com a molt tard 60 dies després de la recepció de la proposta, el director general l'examina per determinar totes les conseqüències que pot tenir sobre les disposicions del Tractat i llur aplicació, i comunica tota la informació sobre aquest tema a tots els estats part i al Consell Executiu;
c) El Consell Executiu estudia la proposta tenint en compte tota la informació de què disposa i determina especialment si compleix les condicions enumerades a l'apartat 7. Com a molt tard 90 dies després de la recepció de la proposta, notifica a tots els estats part la seva recomanació, acompanyada de les explicacions oportunes, per tal que sigui sotmesa a examen. Els estats part n'acusen recepció en un termini de 10 dies;
d) Si el Consell Executiu recomana a tots els estats part que l'adoptin, la proposta es considera aprovada si, en un termini de 90 dies a comptar de la recepció de la recomanació, no s'hi oposa cap estat part. Si el Consell Executiu recomana que la rebutgin, la proposta es considera rebutjada si, en un termini de 90 dies a comptar de la recepció de la recomanació, no s'hi oposa cap estat part;
e) Si una recomanació del Consell Executiu no aconsegueix l'aprovació requerida, d'acord amb les disposicions de la lletra d), la Conferència, en la sessió següent, es pronuncia sobre el fons d'aquesta proposta, especialment sobre el compliment de les condicions enumerades en l'apartat 7;
f) El director general notifica a tots els estats part i al dipositari qualsevol decisió presa en virtut d'aquest apartat;
g) Les modificacions aprovades d'acord amb el procediment estipulat més amunt entren en vigor, per a tots els estats part, cent vuitanta dies després de la data en què el director general n'hagi notificat l'aprovació, llevat que el Consell Executiu recomani un altre termini o la Conferència en decideixi un altre. Article VIII Examen del tractat
1. Llevat que una majoria dels estats part ho decideixi altrament, 10 anys després de l'entrada en vigor d'aquest Tractat ha de tenir lloc una conferència dels estats part per examinar-ne el funcionament i l'eficàcia, amb la finalitat d'assegurar que els objectius i les finalitats enunciats en el preàmbul i les disposicions del Tractat estan en vies de realització. Aquest examen ha de tenir en compte totes les innovacions científiques i tecnològiques relacionades amb el Tractat. Si un dels estats part presenta una demanda en aquest sentit, la conferència d'examen preveu la possibilitat d'autoritzar la realització d'explosions nuclears subterrànies amb finalitats pacífiques. Si la conferència d'examen decideix per consens que aquestes explosions nuclears es poden autoritzar, comença a treballar puntualment per recomanar als estats part una esmena apropiada del Tractat, que impedeixi que s'obtinguin avantatges militars d'aquestes explosions nuclears. Qualsevol proposta d'esmena a aquest efecte la comunica al director general qualsevol dels estats part i se segueix el procediment enunciat en les disposicions corresponents de l'article VII.
2. A partir d'aleshores, i a intervals de 10 anys, es poden convocar altres conferències d'examen que tinguin el mateix objecte si la Conferència ho decideix així l'any abans per la majoria requerida per a les qüestions de procediment. Es pot convocar una conferència que tingui aquest objecte després d'un interval de menys de 10 anys si la Conferència ho decideix, segons el procediment previst per a les qüestions de fons.
3. Les conferències d'examen tenen lloc normalment immediatament després de la sessió anual ordinària de la Conferència prevista en l'article II. Article IX Durada i retirada
1. Aquest Tractat té una durada il·limitada.
2. Els estats part, en l'exercici de llur sobirania nacional, tenen el dret de retirar- se del Tractat si consideren que esdeveniments extraordinaris relacionats amb l'objecte del Tractat han compromès llurs interessos suprems.
3. La retirada s'efectua adreçant, amb un preavís de sis mesos, una notificació a tots els altres estats part, al Consell Executiu, al dipositari i al Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides. La notificació esmentada conté una exposició dels esdeveniments extraordinaris que l'estat part considera que han compromès els seus interessos suprems. Article X Estatus del protocol i dels annexos Els annexos del Tractat, el Protocol i els annexos del Protocol formen part integrant del Tractat. Qualsevol referència al Tractat afecta igualment els annexos del Tractat, el Protocol i els annexos del Protocol. Article XI Signatura Aquest Tractat està obert a la signatura de tots els estats abans de la seva entrada en vigor. Article XII Ratificació Aquest Tractat se sotmet a la ratificació dels estats signataris, seguint els procediments constitucionals respectius. Article XIII Adhesió Qualsevol estat que no hagi signat el Tractat abans de la seva entrada en vigor, pot adherir-s'hi posteriorment en qualsevol moment. Article XIV Entrada en vigor
1. Aquest Tractat entrarà en vigor cent vuitanta dies després de la data de dipòsit dels instruments de ratificació de tots els estats indicats en l'annex 2 del Tractat, però en cap cas abans de l'expiració d'un termini de dos anys a comptar de la data de l'obertura a la signatura.
2. Si el Tractat no ha entrat en vigor tres anys després de la data de l'aniversari de l'obertura a la signatura, el dipositari convoca, a demanda de la majoria dels estats que ja hagin dipositat el seu instrument de ratificació, una conferència d'aquests estats. En aquesta conferència determinen fins a quin punt s'ha complert la condició estipulada en l'apartat 1, i després estudien i es pronuncien per consens sobre les mesures que podrien adoptar d'acord amb el dret internacional amb vista a accelerar el procés de ratificació i a facilitar així l'entrada en vigor del Tractat en un termini breu.
3. Llevat que ho decideixin altrament en la conferència esmentada en l'apartat 2 o en el decurs d'altres conferències d'aquesta naturalesa, aquest procediment es repeteix en els aniversaris posteriors de l'obertura del Tractat a la signatura, fins a l'entrada en vigor del Tractat.
4. Tots els estats signataris estan convidats a assistir, en qualitat d'observadors, a la conferència esmentada en l'apartat 2 i a totes les conferències posteriors que tinguin lloc d'acord amb l'apartat 3.
5. Per als estats que dipositin els instruments de ratificació o d'adhesió després de l'entrada en vigor del Tractat, la data d'entrada en vigor és trenta dies després de la data del dipòsit de l'instrument en qüestió. Article XV Reserves Els articles i els annexos del Tractat no poden ser objecte de reserves. Les disposicions del Protocol i els annexos del Protocol no poden ser objecte de reserves que siguin incompatibles amb l'objecte i la finalitat del Tractat. Article XVI Dipositari
1. El secretari general de l'Organització de les Nacions Unides és el dipositari del Tractat; enregistra les signatures i rep els instruments de ratificació o d'adhesió.
2. El dipositari informa puntualment tots els estats que han signat el present Tractat, o que s'hi han adherit, de la data de cada signatura, de la data de dipòsit de cada instrument de ratificació o d'adhesió i de la data d'entrada en vigor del Tractat, i de qualsevol esmena o modificació, i també de la recepció de qualsevol altra notificació.
3. El dipositari lliura als governs dels estats que han signat el present Tractat o que s'hi han adherit còpies certificades conformes del text del Tractat.
4. El dipositari enregistra el Tractat d'acord amb l'article 102 de la Carta de les Nacions Unides. Article XVII Textos autèntics El present Tractat, els textos del qual en anglès, àrab, xinès, espanyol, francès i rus són igualment fefaents, es diposita en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides. Annex 1 del Tractat Llista d'estats elaborada en aplicació de l'apartat 28 de l'article II Àfrica Sud-àfrica, Algèria, Angola, Benín, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Camerun, Cap Verd, Comores, Congo, Costa d'Ivori, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Guinea Equatorial, Jamahiriya Àrab Líbia, Kenya, Lesotho, Libèria, Madagascar, Malawi, Mali, Marroc, Maurici, Mauritània, Moçambic, Namíbia, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República Unida de Tanzània, Rwanda, Sao Tomé i Príncipe, Senegal, Seychelles, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, Swazilàndia, Txad, Togo, Tunísia, Uganda, Zaire, Zàmbia, Zimbabwe. Europa Oriental Albània, Antiga República Iugoslava de Macedònia, Armènia, Azerbaitjan, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Federació de Rússia, Geòrgia, Hongria, Iugoslàvia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Polònia, República Txeca, Romania, Ucraïna. Amèrica Llatina i Carib Antigua i Barbuda, Argentina, Bahames, Barbados, Belize, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Dominica, El Salvador, Equador, Grenada, Guatemala, Guyana, Haití, Hondures, Jamaica, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, República Dominicana, Saint Lucia, Saint Cristopher i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneçuela, Xile. Orient Mitjà i Àsia del Sud Afganistan, Aràbia Saudita, Bahrain, Bangladesh, Bhutan, Unió dels Emirats Àrabs, Iemen, Índia, Iran, (República Islàmica d'), Iraq, Israel, Jordània, Kazakstan, Kirguizistan, Kuwait, Líban, Maldives, Nepal, Oman, Pakistan, Qatar, República Àrab de Síria, Sri Lanka, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan. Amèrica del Nord i Europa Occidental Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, San Marino, Santa Seu, Suècia, Suïssa, Turquia, Xipre. Sud-est Asiàtic, Pacífic i Extrem Orient Austràlia, Brunei Darussalam, Cambotja, Fiji, Filipines, Illes Cook, Illes Marshall, Illes Salomó, Indonèsia, Japó, Kiribati, Malàisia, Micronèsia (Estats Federats de), Mongòlia, Myanmar, Nauru, Niue, Nova Zelanda, Palaos, Papua Nova Guinea, República de Corea, República Democràtica Popular de Laos, República Popular Democràtica de Corea, Samoa, Singapur, Tailàndia, Tonga, Tuvalu, Vanuatu, Vietnam, Xina. Annex 2 del Tractat Llista d'estats elaborada en aplicació de l'article XIV Llista dels estats membres de la Conferència del desarmament del 18 de juny de 1996 que han participat oficialment en els treballs de la sessió de 1996 d'aquesta instància, el nom dels quals figura en el quadre 1 de la publicació de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica dedicada als reactors de potència nuclears del món (Nuclear Power Reactors in the World) (edició d'abril de 1996), i també dels estats membres de la Conferència del desarmament del 18 de juny de 1996 que han participat oficialment en els treballs de la sessió de 1996 d'aquesta instància, el nom dels quals figura en el quadre 1 de la publicació de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica dedicada als reactors de recerca nuclears del món (Nuclear Research Reactors in the World (edició de desembre de 1995): Sud-àfrica, Algèria, Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Bangladesh, Bèlgica, Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, Egipte, Eslovàquia, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Federació de Rússia, Finlàndia, França, Hongria, Índia, Indonèsia, Iran (República Islàmica d'), Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Noruega, Pakistan, Països Baixos, Perú, Polònia, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Romania, República de Corea, República Popular Democràtica de Corea, Suècia, Suïssa, Turquia, Ucraïna, Vietnam, Xile, Xina, Zaire. Protocol al Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears Part I El sistema de vigilància internacional i les funcions del Centre Internacional de Dades A. Disposicions generals
1. El Sistema de vigilància internacional comprèn les instal·lacions de vigilància mencionades en l'apartat 16 de l'article IV, i també els mitjans de comunicació corresponents.
2. Les instal·lacions de vigilància incorporades en el Sistema de vigilància Internacional són les indicades en l'Annex 1 d'aquest Protocol. El Sistema de vigilància internacional satisfà les exigències tècniques i operatives precisades en els manuals operatius corresponents.
3. D'acord amb l'article II, l'Organització, actuant en cooperació i en consulta amb els estats part, amb altres estats i amb altres organitzacions internacionals, segons les necessitats, estableix el Sistema de vigilància internacional, en coordina l'explotació i el manteniment i hi fa incloure després qualsevol canvi o arranjament convingut.
4. En compliment dels acords o arranjaments i procediments corresponents, l'estat -part o no- que aculli instal·lacions del Sistema de vigilància internacional o n'assumeixi la responsabilitat de qualsevol altra manera, es posa d'acord i coopera amb la Secretaria Tècnica per establir, explotar, actualitzar, finançar i mantenir les instal·lacions de vigilància, els laboratoris homologats pertinents i els mitjans de comunicació corresponents a les zones que estiguin sota la seva jurisdicció o el seu control, o fora d'aquestes zones, d'acord amb el dret internacional. Aquesta cooperació ha de ser conforme a les prescripcions relatives a la seguretat i a l'autentificació, i també a les especificacions tècniques enunciades en els manuals operatius pertinents. L'estat esmentat permet l'accés de la Secretaria Tècnica a la instal·lació de vigilància per verificar el material i els enllaços de comunicació i accepta fer les modificacions necessàries en el material i els procediments d'explotació, per tal de satisfer les especificacions convingudes. La Secretaria Tècnica aporta a aquest estat l'assistència tècnica que el Consell Executiu consideri necessària per al bon funcionament de la instal·lació en el marc del Sistema de vigilància internacional.
5. Els procediments per fer efectiva aquesta cooperació entre l'Organització i l'estat -part o no- que aculli instal·lacions del Sistema de vigilància internacional o que n'assumeixi la responsabilitat de qualsevol altra manera, s'estableixen en acords o arranjaments segons el cas. B. Vigilància sismològica
6. Els estats part es comprometen a cooperar en un intercanvi internacional de dades sismològiques amb la finalitat de contribuir a verificar el compliment del Tractat. Aquesta cooperació comprèn l'establiment i l'explotació d'una xarxa mundial d'estacions de vigilància sismològica primàries i auxiliars. Aquestes estacions subministren dades al Centre Internacional de Dades d'acord amb els procediments que s'estableixin.
7. La xarxa d'estacions primàries es compon de les 50 estacions indicades en el quadre 1-A de l'annex 1 d'aquest Protocol. Aquestes estacions satisfan les exigències tècniques i operatives precisades en el Manual operatiu per a la vigilància sismològica i l'intercanvi internacional de dades sismològiques. Les dades subministrades sense interrupció per les estacions primàries es transmeten en línia al Centre Internacional de Dades, sigui directament, sigui per mitjà d'un centre nacional de dades.
8. Per completar la xarxa primària, una xarxa auxiliar, que té 120 estacions, subministra dades al Centre Internacional de Dades, quan aquest ho demana, sigui directament, sigui per mitjà d'un centre nacional de dades. Les estacions auxiliars que s'han d'utilitzar figuren en el quadre 1-B de l'annex 1 d'aquest Protocol. Les estacions auxiliars satisfan les exigències tècniques i operatives precisades en el Manual operatiu per a la vigilància sismològica i l'intercanvi internacional de dades sismològiques. El Centre Internacional de Dades pot sol·licitar les dades de les estacions auxiliars en qualsevol moment i estan immediatament disponibles per mitjà de connexions directes entre ordinadors. C. Vigilància dels radionúclids
9. Cada estat part es compromet a cooperar en un intercanvi internacional de dades sobre els radionúclids en l'atmosfera amb la finalitat de contribuir a verificar el compliment del Tractat. Aquesta cooperació comprèn l'establiment i l'explotació d'una xarxa mundial d'estacions de vigilància dels radionúclids i de laboratoris homologats. La xarxa subministra dades al Centre Internacional de Dades d'acord amb els procediments que s'estableixin.
10. La xarxa d'estacions que serveix per mesurar els radionúclids en l'atmosfera és una xarxa global de 80 estacions, tal com s'indica en el quadre 2-A de l'annex 1 d'aquest Protocol. Totes les estacions tenen la capacitat necessària per detectar la presència de partícules pertinents en l'atmosfera. Quaranta estacions tenen igualment, en el moment de l'entrada en vigor del Tractat, la capacitat requerida per detectar la presència dels gasos nobles pertinents. Amb aquesta finalitat, la Comissió preparatòria sotmet a l'aprovació de la Conferència, en la seva sessió inicial, una recomanació relativa a aquestes 40 estacions, escollides entres les que s'indiquen en el quadre 2-A de l'annex 1 d'aquest Protocol. En la primera sessió anual ordinària, la Conferència estudia i es pronuncia sobre un pla d'aplicació de la capacitat de detecció dels gasos nobles en el conjunt de la xarxa. El director general presenta un informe a la Conferència sobre les modalitats d'aplicació d'aquesta capacitat. Totes les estacions satisfan les exigències tècniques i operatives precisades en el Manual operatiu per a la vigilància dels radionúclids i l'intercanvi internacional de dades sobre els radionúclids.
11. La xarxa d'estacions de vigilància dels radionúclids disposa del suport de laboratoris homologats per la Secretaria Tècnica, d'acord amb el manual operatiu corresponent, amb la finalitat de realitzar, mitjançant contracte subscrit amb l'Organització i pagant els serveis prestats, anàlisis de les mostres que provinguin de les estacions de vigilància dels radionúclids. La Secretaria Tècnica pot recórrer als laboratoris, convenientment equipats, que s'indiquen en el quadre 2-B de l'annex 1 d'aquest Protocol per efectuar anàlisis complementàries de mostres obtingudes d'estacions de vigilància dels radionúclids. Amb l'acord del Consell Executiu, la Secretaria Tècnica pot homologar altres laboratoris, si és necessari, per analitzar regularment mostres que provinguin d'estacions de vigilància que funcionin de manera manual. Tots els laboratoris homologats que faciliten els resultats de llurs anàlisis al Centre Internacional de Dades satisfan les exigències tècniques i operatives precisades en el Manual operatiu per a la vigilància dels radionúclids i l'intercanvi internacional de dades sobre els radionúclids. D. Vigilància hidroacústica
12. Cada estat part es compromet a cooperar en un intercanvi internacional de dades hidroacústiques, amb la finalitat de contribuir a verificar el compliment del Tractat. Aquesta cooperació comprèn l'establiment i l'explotació d'una xarxa mundial d'estacions de vigilància hidroacústica. Aquestes estacions subministren dades al Centre Internacional de Dades d'acord amb els procediments que s'estableixin.
13. La xarxa d'estacions hidroacústiques es compon de les estacions indicades en el quadre 3 de l'annex 1 d'aquest Protocol i comprèn un total de sis hidròfons i cinc estacions de detecció de les fases T. Aquestes estacions satisfan les exigències tècniques i operatives precisades en el Manual operatiu per a la vigilància hidroacústica i l'intercanvi internacional de dades hidroacústiques. E. Vigilància dels infrasons
14. Cada estat part es compromet a cooperar en un intercanvi internacional de dades infrasonores amb la finalitat de contribuir a verificar el compliment del Tractat. Aquesta cooperació comprèn l'establiment i l'explotació d'una xarxa mundial d'estacions de detecció d'infrasons. Aquestes estacions subministren dades al Centre Internacional de Dades d'acord amb els procediments que s'estableixin.
15. La xarxa d'estacions de detecció dels infrasons es compon de les estacions indicades en el quadre 4 de l'annex 1 d'aquest Protocol i comprèn un total de 60 estacions. Aquestes estacions satisfan les exigències tècniques i operatives precisades en el Manual operatiu per a la vigilància dels infrasons i l'intercanvi internacional de dades infrasonores. F. Funcions del centre internacional de dades
16. El Centre Internacional de Dades rep, recull, tracta, analitza i arxiva les dades que provenen de les instal·lacions del Sistema de vigilància internacional, inclosos els resultats de les anàlisis efectuades en els laboratoris homologats, i informa sobre aquestes dades i aquests resultats.
17. El Manual operatiu per al Centre Internacional de Dades especifica i desenvolupa progressivament els procediments i els criteris d'examen estàndard dels esdeveniments que ha de seguir el Centre Internacional de Dades per tal d'acomplir les funcions que hom li ha atribuït, en concret, per facilitar dades i documents estàndard i per subministrar als estats part un ventall uniforme de serveis estàndard. Els procediments i criteris elaborats inicialment per la Comissió Preparatòria se sotmeten a l'aprovació de la Conferència en la seva sessió inicial. Productes estàndard del Centre Internacional de Dades
18. El Centre Internacional de Dades aplica regularment a les dades primàries que provinguin del Sistema de vigilància internacional mètodes de processament automàtic i d'anàlisi interactiva amb la intervenció humana, amb la finalitat de produir i d'arxivar les seves dades i el seus documents estàndard en nom de tots els estats part. Aquests productes, que se subministren de manera gratuïta als estats part i no prejutgen les decisions definitives sobre la naturalesa de cap esdeveniment -les quals continuen sent competència dels estats part- comprenen:
a) Llistes integrades de tots els senyals detectats pel Sistema de vigilància internacional i també llistes i butlletins estàndard dels esdeveniments on s'indiquen els valors i les incerteses associades, calculades per cada esdeveniment que el Centre Internacional de Dades ha localitzat basant-se en un conjunt de paràmetres estàndard;
b) Els butlletins estàndard dels esdeveniments filtrats, que resultin de l'aplicació per part del Centre Internacional de Dades dels criteris d'examen estàndard de cada esdeveniment, utilitzant els paràmetres de caracterització indicats en l'annex 2 d'aquest Protocol, amb l'objectiu de caracteritzar, posar en evidència en el butlletí estàndard d'esdeveniments, i d'aquesta manera eliminar els esdeveniments que es considerin fenòmens naturals o fenòmens artificials no nuclears. El butlletí estàndard dels esdeveniments indica, per mitjà de xifres, el grau en el qual cada esdeveniment respon o no als criteris d'examen dels esdeveniments. Als efectes de l'examen estàndard dels esdeveniments, el Centre Internacional de Dades aplica criteris vàlids a escala mundial, i criteris complementaris amb la finalitat de tenir en compte les variacions regionals als llocs on n'hi pugui haver. El Centre Internacional de Dades millora les seves capacitats tècniques a mesura que adquireix experiència en l'explotació del Sistema de vigilància internacional;
c) Resums que constitueixin una recapitulació de les dades adquirides i arxivades pel Centre Internacional de Dades, els productes del Centre, i també el funcionament i la capacitat operativa del Sistema de vigilància internacional i del Centre;
d) Extractes o subconjunts dels productes estàndard del Centre especificats en les lletres
a) a c), d'acord amb la demanda d'un estat part.
19. A demanda de l'Organització o d'un estat part, el Centre Internacional de Dades duu a terme estudis especials sense que això suposi una càrrega econòmica per als estats part, per tal d'obtenir, gràcies a l'anàlisi tècnica aprofundida que els experts fan de les dades sorgides del Sistema de vigilància internacional, una definició més precisa dels valors atribuïts als paràmetres estàndard per senyals i esdeveniments determinats. Serveis oferts als estats part pel Centre Internacional de Dades
20. El Centre Internacional de Dades ofereix als estats part un accés obert, igual, oportú i convenient a totes les dades fruit del Sistema de vigilància internacional, primàries o tractades, a tots els seus productes i a totes les altres dades fruit del Sistema de vigilància internacional que es trobin en els seus arxius, o bé serveix d'intermediari, per facilitar l'accés en aquestes mateixes condicions, a les dades que es troben en els arxius de les instal·lacions del Sistema de vigilància internacional. Els serveis que tenen per objectiu facilitar l'accés a les dades i el subministrament de dades són, entre altres, els següents:
a) La transmissió automàtica i regular a l'estat part dels productes del Centre Internacional de Dades o dels productes que l'estat part hagi escollit, i, amb sol·licitud prèvia, de les dades del Sistema de vigilància internacional que l'estat part hagi escollit;
b) El subministrament de les dades o dels productes generats com a resposta als estats part que demanin entre altres coses que s'extreguin dades i productes dels arxius del Centre Internacional de Dades i de les instal·lacions del Sistema de vigilància internacional, fins i tot per mitjà d'un accés electrònic interactiu a la base de dades del Centre;
c) L'anàlisi tècnica feta per experts a demanda d'un estat part, gratuïtament si es tracta d'esforços raonables, de dades fruit del Sistema de vigilància internacional i de les altres que hagi aportat el sol·licitant, amb la finalitat d'ajudar-lo a identificar la font de fenòmens precisos. El resultat de les anàlisis tècniques d'aquest tipus es considera producte de l'estat part sol·licitant, però està a la disposició de tots els estats part. Els serveis del Centre Internacional de Dades que figuren en les lletres
a) i
b) s'ofereixen gratuïtament als estats part. Els volums de dades que cal facilitar i la manera de presentar-les s'indiquen en el Manual operatiu per al Centre Internacional de Dades. Examen nacional d'esdeveniments
21. Si un estat part li ho demana, el Centre Internacional de Dades aplica regularment i automàticament, a qualsevol dels seus productes estàndard, criteris d'examen nacionals definits per aquest estat i li subministra el resultat d'aquesta anàlisi. Aquest servei se subministra sense que comporti cap cost per a l'estat part sol·licitant. El resultat d'aquest examen nacional dels esdeveniments es considera un producte de l'estat part sol·licitant. Assistència tècnica
22. El Centre Internacional de Dades facilita individualment, amb demanda prèvia, assistència tècnica als estats part:
a) Ajudant-los a definir les seves necessitats en matèria de selecció i d'examen de dades i de productes;
b) Instal·lant al Centre Internacional de Dades, de manera gratuïta per a esforços raonables, algoritmes informàtics o programes informàtics subministrats per l'estat part per tal de calcular, pel que fa als senyals i als esdeveniments, paràmetres que no estiguin inclosos en el Manual operatiu per al Centre Internacional de Dades, cas en què els resultats es consideren un producte de l'estat part sol·licitant;
c) Ajudant els estats part per desenvolupar, en un centre nacional de dades, la capacitat per rebre, processar i analitzar les dades fruit del Sistema de vigilància internacional.
23. El Centre Internacional de Dades vigila constantment l'estat operatiu de les instal·lacions del Sistema de vigilància internacional, dels enllaços de comunicacions i dels seus propis sistemes de tractament. Ha d'informar de manera immediata els responsables si el rendiment operatiu de qualsevol component no satisfà el nivell establert en el manual operatiu pertinent. Part II Inspeccions in situ A. Disposicions generals
1. Els procediments enunciats en aquesta part s'apliquen d'acord amb les disposicions previstes en l'article IV per a les inspeccions in situ.
2. Les inspeccions in situ es duen a terme a la zona on s'ha produït l'esdeveniment que es troba a l'origen de la demanda d'inspecció in situ.
3. La zona d'una inspecció in situ ha de ser contínua i la seva superfície no pot excedir 1.000 km². No hi pot haver una distància lineal superior a 50 quilòmetres en cap direcció.
4. La durada d'una inspecció in situ no pot superar els 60 dies a partir de la data de l'aprovació de la demanda d'inspecció in situ, d'acord amb l'apartat 46 de l'article IV, però pot prorrogar-se per un màxim de 70 dies d'acord amb l'apartat 49 de l'article IV.
5. Si la zona d'inspecció especificada en el mandat d'inspecció s'estén pel territori o per un altre lloc situat sota la jurisdicció o el control de més d'un estat part, les disposicions relatives a les inspeccions in situ s'apliquen, segons escaigui, a cadascun dels estats part afectats.
6. Quan la zona d'inspecció es troba sota la jurisdicció o el control de l'estat part inspeccionat, però està situada en el territori d'un altre estat part, o quan l'accés des del punt d'entrada fins a la zona d'inspecció requereixi transitar pel territori d'un estat part diferent de l'estat part inspeccionat, l'estat part inspeccionat ha d'exercir els drets i complir les obligacions relatius a aquestes inspeccions d'acord amb aquest Protocol. En aquest cas, l'estat part en el territori del qual se situa la zona d'inspecció ha de facilitar la inspecció i ha de subministrar tot el suport necessari per permetre que l'equip d'inspecció dugui a terme les seves tasques d'una manera efectiva i en els terminis previstos. Els estats part pel territori dels quals s'hagi de passar per tal d'arribar a la zona d'inspecció han de facilitar aquest trànsit.
7. Quan la zona d'inspecció es trobi sota la jurisdicció o el control de l'estat part inspeccionat, però estigui situada en el territori d'un estat que no és part del Tractat, l'estat part inspeccionat ha de prendre totes les mesures necessàries per tal que la inspecció pugui tenir lloc d'acord amb el present Protocol. Un estat part que té sota la seva jurisdicció o el seu control una o més zones situades al territori d'un estat no part del Tractat pren totes les mesures necessàries per assegurar l'acceptació, per l'estat en el territori del qual està situada la zona d'inspecció, dels inspectors i ajudants d'inspecció designats en aquest estat part. Si un estat part inspeccionat no pot assegurar l'accés, ha de demostrar que ha pres totes les mesures necessàries per aconseguir-ho.
8. Quan la zona d'inspecció estigui situada en el territori d'un estat part però es trobi sota la jurisdicció o el control d'un estat que no és part del Tractat, l'estat part ha de prendre totes les mesures necessàries que es requereixen a un estat part inspeccionat i a un estat part en el territori del qual està situada la zona d'inspecció, sense perjudici de les normes i pràctiques de dret internacional, per tal que la inspecció in situ es pugui efectuar d'acord amb el Protocol. Si l'estat part no pot assegurar l'accés a la zona d'inspecció, ha de demostrar que ha pres totes les mesures necessàries per aconseguir-ho sense perjudici de les normes i les pràctiques de dret internacional.
9. El nombre de membres de l'equip d'inspecció es limita al mínim necessari perquè el mandat d'inspecció sigui executat tal com correspon. El nombre total de membres de l'equip d'inspecció presents en el mateix moment en el territori de l'estat part inspeccionat no pot ser superior a 40, excepte durant les operacions de perforació. Cap ciutadà de l'estat part sol·licitant o de l'estat part inspeccionat forma part de l'equip d'inspecció.
10. El director general determina el nombre de persones de l'equip d'inspecció i n'escull els membres entre els inspectors i ajudants d'inspecció que figuren en la llista, tenint en compte les circumstàncies de cada demanda.
11. L'estat part inspeccionat subministra o fa tot el que sigui necessari perquè l'equip d'inspecció disposi dels serveis necessaris, especialment mitjans de comunicació, serveis d'interpretació, mitjans de transport, locals, allotjament, àpats i atenció mèdica.
12. L'Organització reemborsa a l'estat part inspeccionat, en un termini raonable després de l'acabament de la inspecció, totes les despeses generades per l'estada de l'equip d'inspecció i l'execució de les seves activitats oficials en el territori de l'estat esmentat, incloses les despeses generades pels serveis que figuren en els apartats 11 i 49.
13. Els procediments d'execució de les inspeccions es detallen en el Manual operatiu de les inspeccions in situ. B. Arranjaments permanents Designació dels inspectors i dels ajudants d'inspecció
14. L'equip d'inspecció pot estar format per inspectors i ajudants d'inspecció. La inspecció in situ només l'efectuen inspectors qualificats, especialment designats per a aquesta funció. Poden disposar de la col·laboració d'ajudants d'inspecció especialment designats, per exemple, personal tècnic i administratiu, de tripulació aèria i intèrprets.
15. Els estats part proposen els inspectors i els ajudants d'inspecció per ser designats. En el cas del personal de la Secretaria Tècnica, la proposta la fa el director general basant-se en llurs competències i llur experiència en relació amb l'objecte i les funcions de les inspeccions in situ. Els estats part donen la seva conformitat prèvia als candidats, d'acord amb l'apartat 18.
16. Com a molt tard 30 dies després de l'entrada en vigor del Tractat per a cada estat, l'estat part ha d'informar el director general del nom, la data de naixement, el sexe, el rang i també les qualificacions i l'experiència professional de les persones que proposa designar com a inspectors i ajudants d'inspecció.
17. Com a molt tard 60 dies després de l'entrada en vigor del Tractat, la Secretaria Tècnica comunica per escrit a tots els estats part una llista inicial on consten el nom, la nacionalitat, la data de naixement, el sexe i el rang dels inspectors i dels ajudants d'inspecció que el director general i els estats part proposen designar, i n'indica també les qualificacions i l'experiència professional.
18. Cada estat part acusa recepció immediatament de la llista inicial d'inspectors i d'ajudants d'inspecció dels quals proposa la designació. Els inspectors o ajudants d'inspecció que hi figuren es consideren acceptats si l'estat part no manifesta el seu rebuig per escrit, com a molt tard 30 dies després d'haver acusat recepció d'aquesta llista. L'estat part pot indicar el motiu de la seva oposició. En cas de rebuig, l'inspector o l'ajudant d'inspecció proposat no ha de realitzar ni participar en activitats d'inspecció in situ en el territori de l'estat part que ha manifestat el seu rebuig, ni en cap altre indret que es trobi sota la jurisdicció o el control d'aquest estat. La Secretaria Tècnica acusa immediatament recepció de la notificació d'oposició.
19. Cada vegada que el director general o un estat part proposa fer afegits o modificacions a la llista dels inspectors i dels ajudants d'inspecció, els inspectors i els ajudants d'inspecció que es proposen s'han de designar de la mateixa manera que les persones que figuren en la llista inicial. Si un inspector o un ajudant d'inspecció proposat per un estat part no pot complir les funcions d'inspector o d'ajudant d'inspecció, l'estat part n'ha d'informar ràpidament la Secretaria Tècnica.
20. La Secretaria Tècnica manté actualitzada la llista d'inspectors i d'ajudants d'inspecció i informa tots els estats part de qualsevol afegit o modificació que s'hi faci.
21. L'estat part que demana una inspecció in situ, pot proposar que un inspector, que figuri en la llista d'inspectors i d'ajudants d'inspecció, actuï com a observador d'aquest estat d'acord amb l'apartat 61 de l'article IV.
22. Amb la reserva de les disposicions de l'apartat 23, els estats part tenen el dret de formular, en qualsevol moment, una objecció contra un inspector o un ajudant d'inspecció que ja hagi estat acceptat. Els estats part manifesten per escrit la seva oposició a la Secretaria Tècnica i poden exposar les raons que la motiven. L'oposició es fa efectiva 30 dies després de la recepció de la notificació per la Secretaria Tècnica. La Secretaria Tècnica acusa immediatament recepció de la notificació de l'objecció i informa l'estat part que ha plantejat la seva oposició, i l'estat part que ha proposat la designació de la persona en qüestió, de la data en la qual cessarà el nomenament de l'inspector o de l'ajudant d'inspecció per aquest estat en concret.
23. L'estat part al qual s'hagi notificat una inspecció no pot apartar de l'equip d'inspecció els inspectors o els ajudants d'inspecció designats en el mandat d'inspecció.
24. El nombre d'inspectors i d'ajudants d'inspecció acceptats per un estat part ha de ser suficient perquè pugui disposar d'un nombre oportú d'inspectors i d'ajudants d'inspecció. Si el director general estima que el rebuig per un estat part d'inspectors o d'ajudants d'inspecció proposats impedeix la designació d'un nombre suficient d'inspectors i d'ajudants d'inspecció o obstaculitza de qualsevol altra manera la realització efectiva dels objectius d'una inspecció in situ, ha de plantejar la qüestió en el si del Consell Executiu.
25. Tots els inspectors que figuren en la llista d'inspectors i d'ajudants d'inspecció segueixen una formació apropiada. La Secretaria Tècnica imparteix aquesta formació d'acord amb els procediments especificats en el Manual operatiu per a les inspeccions in situ. La Secretaria Tècnica coordina, d'acord amb els estats part, un programa de formació per als inspectors. Privilegis i immunitats
26. Després d'haver acceptat la llista inicial d'inspectors i d'ajudants d'inspecció, tal com preveu l'apartat 18, o la llista modificada més endavant d'acord amb l'apartat 19, cada estat part ha d'expedir, segons els seus procediments nacionals i a demanda d'un inspector o d'un ajudant d'inspecció, visats d'entrades / sortides múltiples o de trànsit i qualsevol altre document pertinent que permeti a tots els inspectors o els ajudants d'inspecció entrar i sojornar en el seu territori amb l'únic objectiu de realitzar les activitats d'inspecció. Cada estat part expedeix els visats o documents de viatge necessaris per a aquesta finalitat com a molt tard 48 hores després de la recepció de la demanda o immediatament quan l'equip d'inspecció arribi al punt d'entrada del seu territori. La validesa d'aquests documents ha de ser suficient perquè l'inspector o l'ajudant d'inspecció pugui romandre en el territori de l'estat part inspeccionat amb la finalitat de realitzar les activitats d'inspecció.
27. Per poder exercir eficaçment llurs funcions, els membres de l'equip d'inspecció gaudeixen dels privilegis i de les immunitats enunciats en les lletres
a) a i). Els privilegis i les immunitats s'atorguen als membres de l'equip d'inspecció en interès del Tractat i no per al seu benefici personal. Els membres de l'equip d'inspecció en gaudeixen durant tot el període comprès entre el moment de la seva arribada al territori de l'estat part inspeccionat i el de la seva marxa del territori esmentat, i més endavant, pels actes que hagin realitzat amb anterioritat en l'exercici de llurs funcions oficials.
a) Els membres de l'equip d'inspecció gaudeixen de la inviolabilitat establerta per als agents diplomàtics d'acord amb l'article 29 de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d'abril de 1961;
b) Els habitatges i les oficines ocupades per l'equip d'inspecció que duu a terme activitats d'inspecció d'acord amb el Tractat, gaudeixen de la inviolabilitat i de la protecció atorgades als domicilis privats dels agents diplomàtics d'acord amb l'article 30, apartat 1, de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques;
c) Els documents i la correspondència de l'equip d'inspecció, inclosos els seus enregistraments, gaudeixen de la inviolabilitat que es confereix a tots els documents i a la correspondència dels agents diplomàtics, d'acord amb l'article 30, apartat 2, de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques. L'equip d'inspecció té el dret d'utilitzar codis per a les seves comunicacions amb la Secretaria Tècnica;
d) Les mostres i el material aprovat que transporten els membres de l'equip d'inspecció són inviolables, amb la reserva de les disposicions del Tractat, i estan exempts de qualsevol dret duaner. Les mostres perilloses es transporten d'acord amb la reglamentació pertinent;
e) Els membres de l'equip d'inspecció gaudeixen de les immunitats atorgades als agents diplomàtics, d'acord amb l'article 31, apartats 1, 2 i 3 de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques;
f) Els membres de l'equip d'inspecció que duguin a terme activitats que els pertoquin d'acord amb el Tractat, gaudeixen de l'exempció de tota mena d'impostos i taxes que es confereix als agents diplomàtics, d'acord amb l'article 34 de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques;
g) Els membres de l'equip d'inspecció estan autoritzats a entrar en el territori de l'estat part inspeccionat, sense drets duaners ni altres taxes, els objectes destinats al seu ús personal, llevat dels articles la importació o exportació dels quals estigui prohibida per llei o regida per règims de quarantena;
h) Els membres de l'equip d'inspecció gaudeixen de les mateixes facilitats en matèria monetària i de canvis que s'atorguen als representants de governs estrangers en missió oficial temporal;
i) Els membres de l'equip d'inspecció no poden exercir cap activitat professional o comercial en benefici propi en el territori de l'estat part inspeccionat.
28. Quan passen pel territori d'estats part que no són l'estat part inspeccionat, els membres de l'equip d'inspecció gaudeixen dels privilegis i les immunitats atorgats als agents diplomàtics, d'acord amb l'article 40, apartat 1, de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques. Els documents i la correspondència, inclosos els enregistraments, les mostres i el material aprovat que transporten, gaudeixen de la inviolabilitat i de l'exempció estipulades en les lletres
c) i
d) de l'apartat 27.
29. Sense perjudici de llurs privilegis i immunitats, els membres de l'equip d'inspecció estan obligats a respectar les lleis i els reglaments de l'estat part inspeccionat i, en la mesura que sigui compatible amb el mandat d'inspecció, estan obligats a no immiscir-se en els afers interiors d'aquest estat. Si l'estat part inspeccionat considera que hi ha hagut abús dels privilegis i de les immunitats especificats en aquest Protocol, s'inicien consultes entre l'estat part en qüestió i el director general amb la finalitat d'establir si efectivament hi ha hagut abús i, si és el cas, d'impedir que es reprodueixi.
30. El director general pot aixecar la immunitat de jurisdicció atorgada als membres de l'equip d'inspecció quan, segons la seva opinió, aquesta immunitat pugui dificultar l'exercici de la justícia i sempre que es pugui aixecar sense perjudicar l'aplicació de les disposicions del Tractat. L'aixecament de la immunitat ha de manifestar-se sempre de manera expressa.
31. Els observadors gaudeixen dels mateixos privilegis i immunitats que s'atorguen als membres de l'equip d'inspecció, d'acord amb la present secció, llevat dels que s'atorguen d'acord amb la lletra
d) de l'apartat 27. Punts d'entrada
32. Cada estat part fixa els seus punts d'entrada i facilita a la Secretaria Tècnica la informació necessària sobre el mateix estat, com a molt tard 30 dies després de l'entrada en vigor del Tractat. Aquests punts d'entrada es trien de tal manera que l'equip d'inspecció pugui, com a mínim des d'un d'aquests punts, arribar a qualsevol zona d'inspecció en un termini de 24 hores. La Secretaria Tècnica indica a tots els estats part on es troben els punts d'entrada. Els punts d'entrada poden també servir de punts de sortida.
33. Els estats part poden modificar els punts d'entrada sempre que ho comuniquin a la Secretaria Tècnica. Aquestes modificacions entren en vigor 30 dies després que la Secretaria Tècnica hagi estat avisada, perquè pugui informar-ne degudament tots els estats part.
34. Si la Secretaria Tècnica estima que no hi ha prou punts d'entrada per garantir la realització de les inspeccions en els terminis oportuns, o que les modificacions dels punts d'entrada proposades per un estat part poden impedir- ne la realització en els terminis previstos, inicia consultes amb l'estat part interessat per resoldre el problema. Arranjaments relatius a la utilització d'aeronaus que efectuïn vols no regulars
35. Si l'equip d'inspecció no pot arribar al punt d'entrada en el temps oportú per mitjà de vols comercials regulars, pot utilitzar aeronaus que efectuïn vols no regulars. Com a molt tard 30 dies després de l'entrada en vigor del Tractat pel que fa al seu territori, cada estat part comunica a la Secretaria Tècnica un número permanent d'autorització diplomàtica per als vols no regulars d'aparells que transportin un equip d'inspecció i el material necessari per a la inspecció. L'itinerari seguit utilitza les rutes aèries internacionals establertes i sobre les quals s'han posat d'acord l'estat part i la Secretaria Tècnica com a base de l'autorització diplomàtica expedida. Material d'inspecció aprovat
36. La Conferència examina i aprova, en la seva sessió inicial, una llista de material destinat a ser utilitzat durant les inspeccions in situ. Cada estat part pot sotmetre propostes relatives a la inclusió de material en la llista. Les especificacions d'ús del material, detallades en el Manual operatiu per a les inspeccions in situ, tenen en compte les consideracions de seguretat i de confidencialitat pel que fa als indrets en els quals aquest material pot ser utilitzat.
37. El material destinat a ser utilitzat durant les inspeccions in situ està format pel material de base per a les activitats i tècniques d'inspecció especificades en l'apartat 69, i pel material auxiliar necessari per efectuar les inspeccions in situ de manera eficaç i dins els terminis establerts.
38. La Secretaria Tècnica vetlla perquè tots els tipus de material aprovat estiguin disponibles per a les inspeccions in situ en el moment oportú. Quan es demana material per a una inspecció in situ, la Secretaria Tècnica ha de certificar degudament que el material ha estat calibrat, protegit i que se n'ha fet el manteniment. Amb la finalitat que l'estat part inspeccionat pugui comprovar el material en el punt d'entrada, la Secretaria Tècnica expedeix la documentació pertinent i el precinta per autentificar la certificació.
39. El material guardat en permanència es troba sota la custòdia de la Secretaria Tècnica. La Secretaria Tècnica és responsable del manteniment i del calibratge d'aquest material.
40. Segons escaigui, la Secretaria Tècnica conclou arranjaments amb els estats part per tal que aquests subministrin material mencionat en la llista. Aquests estats part són els responsables del manteniment i del calibratge del material en qüestió. C. Demanda d'inspecció in situ, mandat d'inspecció i notificació d'una inspecció Demanda d'inspecció in situ
41. D'acord amb l'apartat 37 de l'article IV, la demanda d'inspecció in situ conté, com a mínim, la informació següent:
a) Les coordenades geogràfiques i verticals estimades de l'indret de l'esdeveniment que ha originat la demanda, amb una indicació del marge d'error possible;
b) Els límits proposats de la zona que s'ha d'inspeccionar, traçats sobre un mapa i d'acord amb els apartats 2 i 3;
c) L'estat part o els estats part que s'han d'inspeccionar o la indicació que la zona a inspeccionar o una part d'aquesta zona no es troba sota la jurisdicció o el control de cap estat;
d) El medi probable de l'esdeveniment que ha suscitat la demanda;
e) El moment estimat de l'esdeveniment que ha suscitat la demanda, amb una indicació del marge d'error possible;
f) Totes les dades en què es fonamenta la demanda;
g) Tota la informació útil sobre la persona que hom proposa com a observador;
h) Els resultats dels procediments de consulta i d'aclariment iniciats d'acord amb l'article IV o, si escau, l'exposició dels motius pels quals no s'ha iniciat un procediment d'aquest tipus. Mandat d'inspecció
42. El mandat d'una inspecció in situ conté la informació següent:
a) La decisió del Consell Executiu sobre la demanda d'inspecció in situ;
b) El nom de l'estat part o dels estats part que s'han d'inspeccionar o la indicació que la zona d'inspecció o que una part d'aquesta zona no es troba sota la jurisdicció o el control de cap estat;
c) El lloc i els límits de la zona d'inspecció indicats sobre un mapa, tenint en compte tota la informació en què s'ha basat la demanda i totes les altres dades d'informació tècniques disponibles després de consultar-ho amb l'estat part sol·licitant;
d) Els tipus d'activitat de l'equip d'inspecció previstos en la zona d'inspecció;
e) El punt d'entrada que utilitzarà l'equip d'inspecció;
f) Els punts de pas o les bases, segons escaigui;
g) El nom del responsable de l'equip d'inspecció;
h) Els noms dels membres de l'equip d'inspecció;
i) El nom de l'observador proposat, si escau;
j) La llista del material que s'ha d'utilitzar en la zona d'inspecció. Si una decisió presa pel Consell Executiu, en aplicació dels apartats 46 a 49 de l'article IV, requereix una modificació del mandat d'inspecció, el director general pot actualitzar el mandat pel que fa a les lletres d),
h) i j), si escau. El director general informa immediatament l'estat part inspeccionat d'aquesta modificació. Notificació d'una inspecció
43. La notificació feta pel director general en aplicació de l'apartat 55 de l'article IV, comprèn la informació següent:
a) El mandat d'inspecció;
b) La data i l'hora previstes de l'arribada de l'equip d'inspecció al punt d'entrada;
c) Els mitjans de transport per arribar al punt d'entrada;
d) Si escau, el número permanent d'autorització diplomàtica expedida per a vols no regulars;
e) La llista de tot el material que el director general demana que l'estat part inspeccionat posi a disposició de l'equip d'inspecció amb la finalitat de ser utilitzat en la zona d'inspecció.
44. L'estat part inspeccionat acusa recepció de la notificació feta pel director general, com a molt tard 12 hores després de la recepció de la notificació. D. Activitats anteriors a la inspecció Entrada en el territori de l'estat part inspeccionat, activitats en el punt d'entrada i trasllat fins a la zona d'inspecció
45. L'estat part inspeccionat que hagi estat avisat de l'arribada d'un equip d'inspecció, pren totes les mesures necessàries per tal que aquest equip pugui entrar immediatament en el seu territori.
46. Si s'utilitza una aeronau de vols no regulars per assegurar el desplaçament fins al punt d'entrada, la Secretaria Tècnica facilita a l'estat part inspeccionat, per mitjà de l'autoritat nacional, un pla de vol de l'aeronau entre l'últim aeroport abans de l'entrada en l'espai aeri d'aquest estat part i el punt d'entrada, com a mínim sis hores abans de l'hora prevista per a la sortida d'aquest aeroport. Aquest pla s'enregistra d'acord amb els procediments de l'Organització de l'Aviació Civil Internacional que s'apliquen a les aeronaus civils. La Secretaria Tècnica indica, en la secció de cada pla de vol destinat a les observacions, el número permanent d'autorització diplomàtica i l'anotació apropiada que designa l'aparell com a aparell d'inspecció. Si s'utilitza un aparell militar, la Secretaria Tècnica demana prèviament a l'estat part inspeccionat que doni l'autorització de penetrar en el seu espai aeri.
47. Com a mínim tres hores abans de la sortida prevista de l'equip d'inspecció del darrer aeroport abans de l'entrada en l'espai aeri de l'estat part inspeccionat, aquest estat fa tot el que sigui necessari per tal que el pla de vol dipositat d'acord amb les disposicions de l'apartat 46, sigui aprovat de tal manera que l'equip d'inspecció pugui arribar al punt d'entrada a l'hora prevista.
48. Si és necessari, el responsable de l'equip d'inspecció i el representant de l'estat part inspeccionat convenen establir una base i un pla de vol a partir del punt d'entrada fins a aquesta base i, si escau, fins a la zona d'inspecció.
49. L'estat part inspeccionat ofereix o pren les disposicions necessàries per assegurar, en el punt d'entrada i, si cal, a la base i també en la zona d'inspecció, les facilitats requerides per la Secretaria Tècnica per a l'estacionament, la seguretat, el manteniment corrent i el subministrament de carburant per a les aeronaus de l'equip d'inspecció. Aquests aparells no estan sotmesos a taxes d'aterratge o de sortida ni a altres taxes similars. Les disposicions d'aquest apartat s'apliquen igualment a les aeronaus utilitzades per a sobrevols en el decurs de la inspecció in situ.
50. Amb la reserva de les disposicions de l'apartat 51, l'estat part inspeccionat no imposa cap restricció a l'equip d'inspecció sobre el fet d'entrar en el seu territori material aprovat que sigui conforme al mandat d'inspecció, o a utilitzar- lo d'acord amb les disposicions del Tractat i d'aquest Protocol.
51. L'estat part inspeccionat té el dret, sense perjudici dels terminis fixats en l'apartat 54, de verificar, en presència dels membres de l'equip d'inspecció en el punt d'entrada, que el material ha estat aprovat i homologat d'acord amb les disposicions de l'apartat 38. L'estat part inspeccionat pot refusar el material que no sigui conforme al mandat d'inspecció o que no hagi estat aprovat i homologat d'acord amb les disposicions de l'apartat 38.
52. A partir de la seva arribada al punt d'entrada i sense perjudici dels terminis fixats en l'apartat 54, el responsable de l'equip d'inspecció presenta al representant de l'estat part inspeccionat el mandat d'inspecció i un pla d'inspecció inicial establert per l'equip d'inspecció, en el qual es precisen les activitats que aquest ha de dur a terme. Els representants de l'estat part inspeccionat donen informació general a l'equip d'inspecció, amb l'ajuda de mapes o d'altres documents, segons escaigui, sobre les característiques del terreny natural, les qüestions de seguretat i de confidencialitat i els arranjaments logístics amb vista a la inspecció. L'estat part inspeccionat pot indicar els indrets situats en la zona d'inspecció que, segons la seva opinió, no tenen relació amb l'objecte de la inspecció.
53. Després de la sessió informativa prèvia a la inspecció, l'equip d'inspecció modifica, segons convingui, el pla d'inspecció inicial, tenint en compte totes les observacions formulades per l'estat part inspeccionat. El pla d'inspecció modificat es posa a disposició del representant de l'estat part inspeccionat.
54. L'estat part inspeccionat fa tot el que està al seu abast per prestar assistència a l'equip d'inspecció i garantir tant la seguretat del transport, com del material aprovat especificat en els apartats 50 i 51, i també dels equipatges, des del punt d'entrada fins a la zona d'inspecció, com a molt tard 36 hores després de l'arribada al punt d'entrada, llevat que s'hagi acordat un altre horari en els terminis indicats en l'apartat 57.
55. Per confirmar que el lloc a què ha estat conduït correspon a la zona d'inspecció especificada en el mandat d'inspecció, l'equip d'inspecció té el dret d'utilitzar material de localització aprovat. L'estat part inspeccionat l'ajuda en aquesta tasca. E. Realització de les inspeccions Normes generals
56. L'equip d'inspecció duu a terme les seves funcions d'acord amb les disposicions del Tractat i d'aquest Protocol.
57. L'equip d'inspecció comença les seves activitats en la zona d'inspecció tan aviat com sigui possible i, en tot cas, com a molt tard 72 hores després de la seva arribada al punt d'entrada.
58. Les activitats de l'equip d'inspecció s'organitzen de manera que puguin complir les seves funcions en els terminis i amb l'eficàcia oportuns, que molestin tan poc com sigui possible l'estat part inspeccionat i que pertorbin el mínim possible la zona inspeccionada.
59. Si, en aplicació de la lletra
e) de l'apartat 43 o en el decurs de la inspecció, s'ha demanat a l'estat part inspeccionat que posi a disposició de l'equip d'inspecció material útil en la zona d'inspecció, l'estat part inspeccionat ha d'accedir a aquesta demanda en la mesura que li sigui possible.
60. Durant la inspecció in situ l'equip d'inspecció té, entre altres:
a) El dret de determinar com es durà a terme la inspecció, tenint en compte el mandat d'inspecció i totes les mesures preses per l'estat part inspeccionat, d'acord amb les disposicions sobre l'accés reglamentat;
b) El dret de modificar el pla d'inspecció, si és necessari, per garantir la bona execució de la inspecció;
c) L'obligació de fer cas de les recomanacions que fa l'estat part inspeccionat sobre el pla d'inspecció i també les modificacions que proposa fer-hi;
d) El dret de demanar aclariments sobre les ambigüitats que puguin anar apareixent durant la inspecció;
e) L'obligació de recórrer únicament a les tècniques previstes en l'apartat 69 i d'abstenir-se d'activitats que no tinguin relació amb l'objecte de la inspecció. L'equip recull i estableix els fets materials que tinguin una relació amb l'objecte de la inspecció, però no busca ni elabora dades d'informació material que manifestament no tingui cap relació amb aquest objecte. Tot el material que sigui recollit i que posteriorment es consideri com a no pertinent es restitueix a l'estat part inspeccionat;
f) L'obligació de tenir en compte les dades i les explicacions sobre la naturalesa de l'esdeveniment que hagi originat la demanda, que l'estat part inspeccionat ha facilitat utilitzant les seves xarxes de vigilància nacionals o altres fonts, i de fer constar aquestes dades i explicacions en el seu informe;
g) L'obligació de donar a l'estat part inspeccionat, a demanda seva, còpia de la informació i de les dades recollides en la zona d'inspecció;
h) L'obligació de respectar els reglaments de l'estat part inspeccionat en matèria de confidencialitat i també de seguretat i de salut.
61. Durant la inspecció in situ l'estat part inspeccionat té, entre altres:
a) El dret de fer recomanacions en tot moment a l'equip d'inspecció sobre la modificació possible del pla d'inspecció;
b) El dret i l'obligació de designar un representant amb la finalitat d'assegurar l'enllaç amb l'equip d'inspecció;
c) El dret de fer acompanyar l'equip d'inspecció per representants seus durant l'acompliment de les seves tasques i de fer observar per aquests representants totes les activitats d'inspecció realitzades per l'equip. Aquest fet no pot fer retardar ni molestar, de cap manera, l'equip d'inspecció en l'exercici de les seves funcions;
d) El dret de facilitar nous elements d'informació i de demanar que siguin recollits i demostrats fets materials suplementaris que consideri útils per a la inspecció;
e) El dret d'examinar tots els productes fotogràfics i metrològics i també les mostres, i de conservar totes les fotografies o parts de fotografies que mostrin indrets sensibles que no tenen cap relació amb l'objectiu de la inspecció. L'estat part inspeccionat té el dret de rebre una còpia de tots els productes fotogràfics i metrològics. Així mateix, té el dret de conservar els originals i els productes de primera generació de les fotografies preses i de precintar les fotografies o les parts de fotografies amb segell comú en un indret situat en el seu territori. Té el dret de facilitar al seu fotògraf fer fotografies o captar imatges de vídeo demanades per l'equip d'inspecció. Si no ho fa, aquestes funcions les porten a terme els membres de l'equip d'inspecció;
f) El dret de facilitar a l'equip d'inspecció dades i explicacions sobre la naturalesa de l'esdeveniment que ha originat la demanda, per a les quals ha utilitzat les xarxes de vigilància nacionals o d'altres fonts;
g) L'obligació de facilitar a l'equip d'inspecció tots els aclariments necessaris per eliminar qualsevol ambigüitat que pugui aparèixer durant la inspecció. Comunicacions
62. Els membres de l'equip d'inspecció tenen el dret de comunicar-se entre ells i també amb la Secretaria Tècnica en tot moment durant la inspecció in situ. A aquest efecte, poden utilitzar el seu material, degudament aprovat i homologat, amb el consentiment de l'estat part inspeccionat, si aquest no els facilita l'accés a altres mitjans de telecomunicació. Observador
63. En aplicació de les disposicions de l'apartat 61 de l'article IV, l'estat part sol·licitant assegura la connexió amb la Secretaria Tècnica amb la finalitat de coordinar l'arribada de l'observador al mateix punt d'entrada o a la mateixa base que l'equip d'inspecció en un termini raonable en relació amb l'arribada de l'equip.
64. L'observador té el dret d'estar en comunicació amb l'ambaixada de l'estat part sol·licitant situada en l'estat part inspeccionat, en el decurs de la inspecció, o si no n'hi ha, amb el mateix estat part sol·licitant.
65. L'observador té el dret d'arribar a la zona d'inspecció i de tenir accés tant a la zona com a l'interior tal com ho hagi acordat l'estat part inspeccionat.
66. Durant la inspecció, l'observador té el dret de fer recomanacions a l'equip d'inspecció.
67. En el decurs de tota la inspecció, l'equip d'inspecció manté informat l'observador del desenvolupament de la inspecció i dels resultats.
68. En el decurs de tota la inspecció, l'estat part inspeccionat facilita o pren les disposicions necessàries per garantir a l'observador facilitats anàlogues a les que té l'equip d'inspecció i que es descriuen en l'apartat 11. Totes les despeses d'estada de l'observador en el territori de l'estat part inspeccionat van a càrrec de l'estat part sol·licitant. Activitats i tècniques d'inspecció
69. D'acord amb les disposicions relatives a l'accés reglamentat, la presa, la manipulació i l'anàlisi de les mostres, i també als sobrevols, es poden aplicar les tècniques i executar les activitats d'inspecció indicades a continuació:
a) Determinació de la posició des de l'aire i a la superfície, amb la finalitat de confirmar els límits de la zona d'inspecció i d'establir les coordenades dels indrets que la formen, com a suport de les activitats d'inspecció;
b) Observació visual, obtenció d'imatges fotogràfiques i de vídeo i multiespectrals, inclosos mesuraments en l'infraroig, a la superfície, sota la superfície o des de l'aire, amb l'objectiu de cercar anomalies o artefactes;
c) Mesurament dels nivells de radioactivitat per sobre de la superfície, a la superfície o sota la superfície, per control de radiacions gamma i anàlisi de resolució energètica des de l'aire, a la superfície o sota la superfície, amb l'objectiu de cercar i d'identificar anomalies de radiació;
d) Presa de mostres del medi i anàlisi de sòlids, de líquids i de gas per damunt de la zona, a la superfície o sota la superfície amb l'objectiu de detectar anomalies;
e) Vigilància sismològica passiva de les rèpliques, per localitzar la zona de recerca i facilitar la determinació de la naturalesa de l'esdeveniment;
f) Sismometria de ressonància i prospecció sísmica activa amb l'objectiu de cercar i localitzar anomalies subterrànies, especialment cavitats i zones de runes;
g) Planimetria magnètica i gravitatòria, mesuraments per mitjà de radar de penetració al sòl i mesuraments de la conductivitat elèctrica a la superfície i des de l'aire, segons convingui, amb la finalitat de detectar anomalies o artefactes;
h) Perforacions amb l'objectiu d'obtenir mostres radioactives.
70. En el decurs dels 25 dies que segueixen l'aprovació de la inspecció in situ, d'acord amb l'apartat 46 de l'article IV, l'equip d'inspecció té el dret d'executar totes les activitats i d'aplicar totes les tècniques indicades en les lletres
a) a
e) de l'apartat 69. Un cop s'ha aprovat la continuació de la inspecció d'acord amb l'apartat 47 de l'article IV, l'equip d'inspecció té el dret d'executar totes les activitats i d'aplicar totes les tècniques indicades en les lletres
a) a
g) de l'apartat 69. L'equip d'inspecció només pot efectuar perforacions amb l'acord previ del Consell Executiu, d'acord amb l'apartat 48 de l'article IV. Si l'equip d'inspecció demana que la inspecció sigui prorrogada d'acord amb l'apartat 49 de l'article IV, ha de precisar en la seva sol·licitud quines activitats té intenció d'executar i quines tècniques espera aplicar, entre les que s'indiquen en l'apartat 69, amb la finalitat de poder dur a terme el seu mandat. Sobrevols
71. Durant la inspecció in situ, l'equip d'inspecció té el dret de sobrevolar la zona d'inspecció per fer una localització general de la zona, limitar i determinar més bé els indrets on es faran activitats d'inspecció a terra i facilitar l'obtenció de proves factuals, utilitzant el material indicat en l'apartat 79.
72. El sobrevol de la zona d'inspecció es fa tan aviat com sigui possible, tenint en compte les circumstàncies. En total no pot durar més de 12 hores.
73. Poden realitzar-se sobrevols suplementaris utilitzant el material indicat als apartats 79 i 80, sempre que hi hagi l'acord de l'estat part inspeccionat.
74. La zona coberta pels sobrevols no pot anar més enllà de la zona d'inspecció.
75. L'estat part inspeccionat té el dret de limitar o, excepcionalment i per raons justificades, de prohibir el sobrevol d'indrets sensibles que no tenen cap relació amb l'objectiu de la inspecció. Es poden restringir l'altitud del vol, el nombre de passades i de vols circulars, la durada del vol estacionari, el tipus d'aeronau utilitzada, el nombre d'inspectors a bord i el tipus de mesurament o d'observació feta. Si l'equip d'inspecció estima que la restricció o la prohibició del sobrevol dels indrets sensibles pot comportar dificultats per executar el seu mandat, l'estat part inspeccionat ha de fer tot el que sigui raonablement possible per subministrar altres mitjans d'inspecció.
76. Els sobrevols es fan segons un pla de vol degudament comunicat i aprovat d'acord amb les normes i els reglaments de l'estat part inspeccionat en matèria de circulació aèria. Els reglaments d'aquest estat en matèria de seguretat i de navegació aèria es respecten de manera rigorosa en el decurs de totes les operacions de vol.
77. En el decurs de les operacions de sobrevol, com a norma general només es pot utilitzar l'aterratge amb la finalitat de fer escala o de reposar carburant.
78. Els sobrevols es fan a les altituds demanades per l'equip d'inspecció, d'acord amb les activitats que han de dur a terme i tenint en compte les condicions de visibilitat i també els reglaments de l'estat part inspeccionat en matèria de circulació aèria i de seguretat, i d'acord amb el dret que té de protegir dades d'informació sensibles sense relació amb els objectius de la inspecció. Els sobrevols es fan fins a una altitud màxima de 1.500 metres per damunt de la superfície.
79. Si es tracta de sobrevols que tenen lloc en aplicació dels apartats 71 i 72, es pot utilitzar el material següent a bord de l'aeronau:
a) Prismàtics;
b) Material de localització passiva;
c) Càmeres de vídeo;
d) Aparells fotogràfics manuals.
80. Si es tracta de sobrevols suplementaris realitzats en aplicació de l'apartat 73, els inspectors que es trobin a bord de l'aparell també poden utilitzar material portàtil de fàcil instal·lació per fer:
a) Obtenció d'imatges multiespectrals (incloent-hi en l'infraroig);
b) Espectroscòpia gamma;
c) Planimetria magnètica.
81. Els sobrevols es fan amb una aeronau relativament lenta amb ala fixa o rotatòria. L'aeronau ha de permetre una visió àmplia i clara de la superfície sobrevolada.
82. L'estat part inspeccionat té el dret de subministrar la seva pròpia aeronau convenientment equipada prèviament, d'acord amb les exigències tècniques enumerades en el manual pertinent, i també la tripulació. Si no és el cas, la Secretaria Tècnica subministra o lloga l'aeronau.
83. Si la Secretaria Tècnica subministra o lloga l'aeronau, l'estat part inspeccionat té el dret de controlar-la amb la finalitat d'assegurar-se que estigui equipada amb material d'inspecció aprovat. Aquest control es fa en el termini indicat en l'apartat 57.
84. El personal que es troba a bord de l'aeronau està format per:
a) El nombre mínim de membres de tripulació necessari perquè l'aeronau funcioni amb tota seguretat;
b) Fins a quatre membres de l'equip d'inspecció;
c) Fins a dos representants de l'estat part inspeccionat;
d) Un observador, si n'hi ha, sempre que hi hagi l'acord de l'estat part inspeccionat;
e) Un intèrpret, si escau.
85. Els procediments d'execució dels sobrevols es detallen en el Manual per a les inspeccions in situ. Accés reglamentat
86. L'equip d'inspecció té el dret d'accedir a la zona d'inspecció d'acord amb les disposicions del Tractat i d'aquest Protocol.
87. L'estat part inspeccionat assegura l'accés a l'interior de la zona d'inspecció en el termini fixat en l'apartat 57.
88. D'acord amb l'apartat 57 de l'article IV i amb l'apartat 86 anterior, l'estat part inspeccionat té també els drets i les obligacions següents:
a) El dret de prendre mesures per protegir les instal·lacions i llocs sensibles, d'acord amb el present Protocol;
b) L'obligació, quan l'accés a l'interior de la zona d'inspecció està limitat, de fer tot el que sigui raonablement possible per satisfer les exigències del mandat d'inspecció per altres mitjans. La solució de totes les qüestions relatives a una o més operacions d'inspecció no pot retardar ni dificultar l'execució d'altres activitats d'inspecció;
c) El dret de decidir en definitiva sobre qualsevol accés que es faciliti a l'equip d'inspecció, tenint en compte les seves obligacions en virtut del Tractat, i també les disposicions relatives a l'accés reglamentat.
89. D'acord amb l'apartat 57, lletra
b) de l'article IV i amb l' apartat 88, lletra
a) anterior, l'estat part inspeccionat té el dret de prendre mesures en tota la zona d'inspecció per protegir les instal·lacions i els llocs sensibles i impedir la divulgació d'informació confidencial sense relació amb l'objectiu de la inspecció. Aquestes mesures poden consistir especialment a:
a) Cobrir cartells de senyalització, estocs i materials sensibles;
b) Limitar els mesuraments d'activitat dels radionúclids i de radiació nuclear a la determinació de la presència o de l'absència dels tipus i de les energies de radiació en relació amb l'objectiu de la inspecció;
c) Limitar la presa i l'anàlisi de mostres a la determinació de la presència o de l'absència de productes radioactius o d'una altra mena en relació amb l'objectiu de la inspecció;
d) Reglamentar l'accés als edificis i altres estructures, d'acord amb els apartats 90 i 91;
e) Declarar llocs d'accés restringit, d'acord amb les disposicions dels apartats 92 a 96.
90. L'accés als edificis i altres estructures es difereix fins que la continuació de la inspecció in situ sigui aprovada d'acord amb l'apartat 47 de l'article IV, excepte l'accés a edificis i a altres estructures que continguin l'entrada d'una mina, altres excavacions o cavernes de gran volum que no tinguin cap més accés. L'equip d'inspecció només transita per aquests edificis i estructures seguint les instruccions de l'estat part inspeccionat, per penetrar en les mines, cavernes o altres excavacions.
91. Si després de l'aprovació de la continuació de la inspecció d'acord amb l'apartat 47 de l'article IV, l'equip d'inspecció demostra de manera plausible a l'estat part inspeccionat que necessita tenir accés a edificis i altres estructures per tal de complir el mandat d'inspecció, i que les activitats requerides i autoritzades pel mandat no es poden executar des de l'exterior, té el dret d'accedir a aquests edificis i aquestes estructures. La persona responsable de l'equip d'inspecció demana l'accés a un edifici o a una estructura concrets i indica l'objectiu que persegueix, el nombre exacte d'inspectors i també les activitats previstes. L'equip d'inspecció negocia les modalitats d'accés amb l'estat part inspeccionat. Aquest últim té el dret de limitar o, excepcionalment i per causa justificada, de prohibir l'accés a edificis i altres estructures.
92. Cap dels indrets declarats d'accés restringit, d'acord amb l'apartat 89, lletra e), pot superar els 4 quilòmetres quadrats. L'estat part inspeccionat té el dret de declarar fins a 50 quilòmetres quadrats d'indrets d'accés restringit. Si declara més d'un indret d'accés restringit, cadascun d'aquests indrets ha d'estar separat dels altres per una distància mínima de 20 metres. Cada indret d'accés restringit ha de tenir uns límits clarament definits i accessibles.
93. La superfície, la situació i els límits de les zones d'accés restringit s'indiquen al responsable de l'equip d'inspecció, com a molt tard, quan l'equip demana accés a un indret que inclou una zona d'aquestes característiques o que en comprèn una part.
94. L'equip d'inspecció té el dret de col·locar material i prendre les altres mesures necessàries per dur a terme la inspecció, i d'arribar fins al límit d'un indret d'accés restringit.
95. L'equip d'inspecció està autoritzat a observar visualment tots els indrets oberts dins de la zona d'accés restringit des del límit d'aquesta zona.
96. L'equip d'inspecció fa tot el que és raonablement possible per dur a terme el mandat d'inspecció fora de les zones declarades d'accés restringit abans de sol·licitar l'accés a aquestes zones. Si, en un moment determinat, l'equip d'inspecció demostra de manera plausible a l'estat part inspeccionat, que les activitats requerides i autoritzades pel mandat no poden ser executades des de l'exterior i que li resulta necessari, per complir el mandat, tenir accés a una zona d'accés restringit, es permet l'accés a alguns membres de l'equip d'inspecció per tal que executin les tasques precises a l'interior de la zona en qüestió. L'estat part inspeccionat té el dret de cobrir o de protegir d'una altra manera el material, els equipaments i els objectes sensibles sense relació amb l'objectiu de la inspecció. El nombre d'inspectors es limita al mínim necessari per dur a terme les tasques de la inspecció. L'equip d'inspecció negocia amb l'estat part inspeccionat les modalitats de l'accés. Obtenció, manipulació i anàlisi de mostres
97. Amb la reserva de les disposicions dels apartats 86 a 96 i 98 a 100, l'equip d'inspecció té el dret d'obtenir en la zona d'inspecció mostres apropiades i de treure-les de la zona esmentada.
98. Sempre que sigui possible, l'equip d'inspecció analitza les mostres in situ. Quan s'analitzen les mostres in situ, l'estat part inspeccionat té el dret de tenir- hi presents representants seus. A demanda de l'equip d'inspecció, l'estat part inspeccionat facilita, seguint els procediments convinguts, assistència per analitzar les mostres in situ. L'equip d'inspecció té el dret d'enviar mostres perquè siguin analitzades fora de la zona en qüestió, a laboratoris designats per l'Organització únicament si demostra que l'anàlisi requerida no es pot fer in situ.
99. L'estat part inspeccionat té el dret de conservar una part de totes les mostres obtingudes quan s'analitzen mostres i pot prendre duplicats de les mostres. 100. L'estat part inspeccionat té el dret de demanar que li retornin les mostres o parts de mostra no utilitzades. 101. Els laboratoris designats efectuen l'anàlisi química i física de les mostres enviades fora de la zona per ser analitzades. Els procediments d'anàlisi es detallen en el Manual operatiu per a les inspeccions in situ. 102. El director general és el màxim responsable de la seguretat, de la integritat i de la conservació de les mostres. Li correspon també vetllar per protegir la confidencialitat de les mostres enviades fora de la zona per ser analitzades. A aquest efecte, el director general s'adequa als procediments descrits en el Manual operatiu per a les inspeccions in situ. Li correspon en tot moment:
a) Establir un règim rigorós relatiu a l'obtenció, la manipulació, el transport i l'anàlisi de les mostres;
b) Homologar els laboratoris designats per efectuar els diversos tipus d'anàlisis;
c) Supervisar la normalització del material i dels mètodes utilitzats en els laboratoris designats, i també del material d'anàlisi portàtil i els mètodes utilitzats en connexió amb aquest material mòbil;
d) Supervisar el control de qualitat i l'aplicació general de les normes sobre homologació d'aquests laboratoris i sobre el material portàtil i els mètodes utilitzats;
e) Escollir entre els laboratoris designats els que hauran d'efectuar anàlisis o altres tasques relacionades amb investigacions determinades. 103. Quan una anàlisi s'hagi de fer fora de la zona, les mostres s'han d'analitzar, com a mínim, en dos laboratoris designats. La Secretaria Tècnica ha de vetllar perquè les anàlisis es facin ràpidament. La Secretaria Tècnica ha de fer el recompte de les mostres i qualsevol mostra o part de mostra no utilitzada li ha de ser retornada. 104. La Secretaria Tècnica recopila els resultats de les anàlisis de mostres que tenen una relació amb l'objectiu de la inspecció. D'acord amb l'apartat 63 de l'article IV, el director general transmet ràpidament aquests resultats a l'estat part inspeccionat perquè formuli observacions, després el fa arribar al Consell Executiu i a tots els altres estats part amb les dades detallades sobre el material i els mètodes utilitzats pels laboratoris designats que han dut a terme aquestes anàlisis. Realització d'inspeccions en zones que no es troben situades sota la jurisdicció o el control de cap estat 105. Quan s'ha de dur a terme una inspecció en una zona que no està situada sota la jurisdicció o el control de cap estat, el director general inicia consultes amb els estats part interessats per posar-se d'acord sobre tots els punts de trànsit i bases que permetin a l'equip d'inspecció arribar ràpidament a la zona d'inspecció. 106. Els estats part en el territori dels quals hi hagi els punts de trànsit i les bases, contribueixen a facilitar la inspecció, en la mesura que sigui possible, especialment traslladant l'equip d'inspecció, els seus equipatges i el seu material fins a la zona d'inspecció, i ofereixen les facilitats corresponents que consten en l'apartat 11. L'Organització reemborsa als estats part que han col·laborat totes les despeses que hagin tingut per aquesta causa. 107. Amb la reserva de l'aprovació del Consell Executiu, el director general pot negociar arranjaments permanents amb els estats part per proporcionar assistència en el cas d'una inspecció in situ en una zona que no estigui situada sota la jurisdicció o el control de cap estat. 108. Si un o més estats part han investigat sobre un esdeveniment ambigu en una zona que no estigui situada sota la jurisdicció o el control de cap estat, abans que s'hagi presentat una demanda d'inspecció a la zona esmentada, el Consell Executiu pot tenir en compte tots els resultats d'aquestes investigacions en les seves deliberacions d'acord amb l'article IV. Procediment aplicable després de la inspecció 109. En finalitzar la inspecció, l'equip d'inspecció es reuneix amb el representant de l'estat part inspeccionat per examinar els resultats preliminars obtinguts per l'equip i aclarir qualsevol ambigüitat. L'equip d'inspecció comunica per escrit al representant de l'estat part inspeccionat les conclusions preliminars que ha obtingut, presentades segons un format normalitzat; li facilita també una llista de totes les mostres recollides, i altres elements extrets de la zona d'inspecció, d'acord amb l'apartat 98. Aquest document està signat per la persona responsable de l'equip d'inspecció. El representant de l'estat part inspeccionat també el signa per indicar que ha pres nota del seu contingut. La reunió s'acaba com a molt tard 24 hores després d'haver finalitzat la inspecció. Marxa 110. Un cop acabat el procediment posterior a la inspecció, l'equip d'inspecció i l'observador abandonen el territori de l'estat part inspeccionat tan aviat com sigui possible. L'estat part inspeccionat fa tot el que pot per ajudar l'equip d'inspecció i per assegurar la seguretat del transport de l'equip, del material i de l'equipatge fins al punt de sortida. Llevat acord contrari entre l'estat part inspeccionat i l'equip d'inspecció, el punt utilitzat per a la sortida és el que s'ha fet servir per a l'entrada. Part III Mesures de confiança
1. En aplicació de l'apartat 68 de l'article IV, cada estat part notifica voluntàriament a la Secretaria Tècnica qualsevol explosió química que utilitzi 300 tones d'explosiu o més, en equivalent TNT, efectuada en una explosió única que tingui lloc en qualsevol indret del seu territori o en un indret situat sota la seva jurisdicció o el seu control. Si és possible, la notificació es fa amb antelació. L'estat part facilita a aquest efecte precisions sobre l'indret, l'hora i la data de l'explosió, sobre la quantitat i el tipus d'explosiu utilitzats i també sobre la configuració de l'explosió i l'objectiu pel qual s'efectuarà o ja s'ha efectuat.
2. Cada estat part proporciona voluntàriament a la Secretaria Tècnica, tan aviat com sigui possible després de l'entrada en vigor del Tractat, la informació relativa a totes les altres explosions químiques que utilitzin més de 300 tones d'equivalent TNT, que normalment es fan en l'àmbit nacional. Aquesta primera comunicació va seguida d'actualitzacions anuals. En concret, l'estat part s'esforça per proporcionar-li la informació següent:
a) Les coordenades geogràfiques dels indrets on tenen lloc les explosions;
b) La naturalesa de les activitats en el marc de les quals s'efectuen les explosions i també el perfil general i la freqüència;
c) Qualsevol altre element d'informació pertinent que estigui al seu abast. S'esforça també a ajudar la Secretaria Tècnica a elucidar l'origen de qualsevol esdeveniment d'aquesta naturalesa que sigui detectat pel Sistema de vigilància internacional.
3. L'estat part pot invitar voluntàriament, i seguint procediments acceptats mútuament, representants de la Secretaria Tècnica o d'altres estats part a visitar els indrets citats en els apartats 1 i 2 que es troben en el seu territori. Amb la finalitat de calibrar el Sistema de vigilància internacional, els estats part poden posar-se en contacte amb la Secretaria Tècnica per tal de realitzar explosions químiques de calibratge o de proporcionar informació pertinent sobre les explosions químiques que tinguin un altre objectiu. Annex 1 del Protocol Quadre 1-A Llista de les estacions sismològiques que constitueixen la xarxa primària Estat responsable de l’estació Localització Latitud Longitud Tipus 1 Argentina PLCA Paso Flores 40,7 S 70,6 O 3-C 2 Austràlia WRA Warramunga, NT 19,9 S 134,3 E Minixarxa 3 Austràlia ASAR Alice Springs, NT 23,7 S 133,9 E Minixarxa 4 Austràlia STKA Stephens CreekSA 31,9 S 141,6 E 3-C 5 Austràlia MAW Mawson Antàrtida 67,6 S 62,9 E 3-C 6 Bolívia LPAZ La Paz 16,3 S 68,1 O 3-C 7 Brasil BDFB Brasília 15,6 S 48,0 O 3-C 8 Canadà ULMC Lac du Bonnet, Man. 50,2 N 95,9 O 3-C 9 Canadà YKAC Yellowknife, T.N.-O 62,5 N 114,6 O Minixarxa 10 Canadà SCH Schefferville, Quebec 54,8 N 66,8 O 3-C 11 República centreafricana BGCA Bangui 05,2 N 18,4 E 3-C 12 Xina HAI Hailar 49,3 N 119,7 E 3-C > Minixarxa 13 Xina LZH Lanzhou 36,1 N 103,8 E 3-C > Minixarxa 14 Colòmbia XSA El Rosal 04,9 N 74,3 O 3-C 15 Costa d’Ivori DBIC Dimbroko 06,7 N 04,9 O 3-C 16 Egipte LXEG Luxor 26,0 N 33,0 E Minixarxa 17 Finlàndia FINES Lahti 61,4 N 26,1 E Minixarxa 18 França PPT Tahiti 17,6 S 149,6 O 3-C 19 Alemanya GEC2 Freyung 48,9 N 13,7 E Minixarxa 20 Per determinar Per determinar Per det. Per det. Per det. 21 Iran (República Islàmica d’) THR Teheran 35,8 N 51,4 E 3-C 22 Japó MJAR Matsushiro 36,5 N 138,2 E Minixarxa 23 Kazakstan MAK Makantchi 46,8 N 82,0 E Minixarxa 24 Kenya KMBO Kilimambogo 01,1 S 37,2 E 3-C 25 Mongòlia JAVM Javhiant 48,0 N 106,8 E 3-C > Minixarxa 26 Níger Nova localització A.det. A.det. 3-C > Minixarxa 27 Noruega NAO Hamar 60,8 N 10,8 E Minixarxa 28 Noruega ARAO Karasjok 69,5 N 25,5 E Minixarxa 29 Pakistan PRPK Pari 33,7 N 73,3 E Minixarxa 30 Paraguai CPUP Villa Florida 26,3 S 57,3 O 3-C 31 República de Corea KSRS Wonju 37,5 N 127,9 E Minixarxa 32 Federació de Rússia KBZ Khabaz 43,7 N 42,9 E 3-C 33 Federació de Rússia ZAL Zalessovo 53,9 N 84,8 E 3-C > Minixarxa 34 Federació de Rússia NRI Noriïlsk 69,0 N 88,0 E 3-C 35 Federació de Rússia PDY Peleduy 59,6 N 112,6 E 3-C > Minixarxa 36 Federació de Rússia PET Petropavlovsk-Kamtchatsky 53,1 N 157,8 E 3-C > Minixarxa 37 Federació de Rússia USK Ussuriïsk 44,2 N 132,0 E 3-C > Minixarxa 38 Aràbia Saudita Nova localització A deter. A deter. Minixarxa 39 Sud-àfrica BOSA Boshof 28,6 S 25,6 E 3-C 40 Espanya ESDC Sonseca 39,7 N 04,0 O Minixarxa 41 Tailàndia CMTO Chiang Mai 18,8 N 99,0 E Minixarxa 42 Tunísia THA Thala 35,6 N 08,7 E 3-C 43 Turquia BRTR Belbashi La minixarxa podrà instal·lar-se de nou a Keskin 39,9 N 32,8 E Minixarxa 44 Turkmenistan GEYT Alibeck 37,9 N 58,1 E Minixarxa 45 Ucraïna AKASG Maline 50,4 N 29,1 E Minixarxa 46 Estats Units d’Amèrica LJTX Lajitas, TX 29,3 N 103,7 O Minixarxa 47 Estats Units d’Amèrica MNV Mina, NV 38,4 N 118,2 O Minixarxa 48 Estats Units d’Amèrica PIWY Pinedale, WY 42,8 N 109,6 O Minixarxa 49 Estats Units d’Amèrica ELAK Eielson, AK 64,8 N 146,9 O Minixarxa 50 Estats Units d’Amèrica VNDA Vanda Antàrtida 77,5 S 161,9 E 3-C Llegenda: 3-C > minixarxa: aquesta menció indica que l'estació podria començar a funcionar en el Sistema de vigilància internacional com a estació amb tres components i posteriorment ser actualitzada per esdevenir una minixarxa. Quadre 1-B Llista de les estacions sismològiques que constitueixen la xarxa auxiliar Estat responsable de l’estació Localització Latitud Longitud Tipus 1 Argentina CFA Coronel Fontana 31,6 S 68,2 O 3-C 2 Argentina USHA Ushuaia 55,0 S 68,0 O 3-C 3 Armènia GNI Garni 40,1 N 44,7 E 3-C 4 Austràlia CTA ChartersTowers QLD 20,1 S 146,3 E 3-C 5 Austràlia FITZ Fitzroy Crossing WA 18,1 S 125,6 E 3-C 6 Austràlia NWAO Narrogin, WA 32,9 S 117,2 E 3-C 7 Bangladesh CHT Chittagong 22,4 N 91,8 E 3-C 8 Bolívia SIV San Ignacio 16,0 S 61,1 O 3-C 9 Botswana LBTB Lobatse 25,0 S 25,6 E 3-C 10 Brasil PTGA Pitinga 0,7 S 60,0 O 3-C 11 Brasil RGNB Rio Grande do Norte 6,9 S 37,0 O 3-C 12 Canadà FRB Iqaluit, T.N.-O 63,7 N 68,5 O 3-C 13 Canadà DLBC Dease Lake, C.-B. 58,4 N 130,0 O 3-C 14 Canadà SADO Sadowa, Ont. 44,8 N 79,1 O 3-C 15 Canadà BBB Bella Bella, C.-B. 52,2 N 128,1 O 3-C 16 Canadà MBC Mould Bay,T.N.-O. 76,2 N 119,4 O 3-C 17 Canadà INK Inuvik, T.N.-O. 68,3 N 133,5 O 3-C 18 Xile RPN Illa de Pasqua 27,2 S 109,4 O 3-C 19 Xile LVC Limón Verde 22,6 S 68,9 O 3-C 20 Xina BJT Baijiatuan 40,0 N 116,2 E 3-C 21 Xina KMI Kunming 25,2 N 102,8 E 3-C 22 Xina SSE Sheshan 31,1 N 121,2 E 3-C 23 Xina XAN Xi’an 34,0 N 108,9 E 3-C 24 Illes Cook RAR Rarotonga 21,2 S 159,8 O 3-C 25 Costa Rica JTS Las Juntas de Abangares 10,3 N 85,0 O 3-C 26 República Txeca VRAC Vranov 49,3 N 16,6 E 3-C 27 Dinamarca SFJ Sondre Stromfjord Groenlàndia 67,0 N 50,6 O 3-C 28 Djibouti ATD Arta Tunnel 11,5 N 42,9 E 3-C 29 Egipte KEG Kottamya 29,9 N 31,8 E 3-C 30 Etiòpia FURI Furi 8,9 N 38,7 E 3-C 31 Fiji MSVF Monasavu, Viti Levu 17,8 S 178,1 E 3-C 32 França NOUC Port Laguerre, Nova Caledònia 22,1 S 166,3 E 3-C 33 França KOG Kourou, Guayana Francesa 5,2 N 52,7 O 3-C 34 Gabon BAMB Bambay 1,7 S 13,6 E 3-C 35 Alemanya / Sud-àfrica --- Estació SANAE Antàrtida 71,7 S 2,9 O 3-C 36 Grècia IDI Anògia, Creta 35,3 N 24,9 E 3-C 37 Guatemala RDG Rabir 15,0 S 90,5 O 3-C 38 Islàndia BORG Borgarnes 64,8 N 21,3 O 3-C 39 Per determinar Per determinar Per det. Per det. Per det. 40 Indonèsia PACI Cibinong, Jawa Barat 6,5 S 107,0 E 3-C 41 Indonèsia JAY Jayapura, Irian Jaya 2,5 S 140,7 E 3-C 42 Indonèsia SWI Sorong, Irian Jaya 0,9 S 131,3 E 3-C 43 Indonèsia PSI Parapat, Sumatera 2,7 N 98,9 E 3-C 44 Indonèsia KAPI Kappang, Sulawesi Selatan 5,0 S 119,8 E 3-C 45 Indonèsia KUG Kupang Nusatenggara Timor 10,2 S 123,6 E 3-C 46 Iran (Rep. Islàmica d’) KRM Kerman 30,3 N 57,1 E 3-C 47 Iran (Rep. Islàmica d’) MSN Masjed-e-Soleyman 31,9 N 49,3 E 3-C 48 Israel MBH Eilat 29,8 N 34,9 E 3-C 49 Israel PARD Parod 32,6 N 35,3 E Minixarxa 50 Itàlia ENAS Enna, Sicília 37,5 N 14,3 E 3-C 51 Japó JNU Ohita, Kyushu 33,1 N 130,9 E 3-C 52 Japó JOW Kunigami, Okinawa 26,8 N 128,3 E 3-C 53 Japó JHJ Hachijojima, illes Izu 33,1 N 139,8 E 3-C 54 Japó JKA Kamikawa-asahi Hokkaido 44,1 N 142,6 E 3-C 55 Japó JCJ Chichijima Ogasawara 27,1 N 142,2 E 3-C 56 Jordània --- Ashqof 32,5 N 37,6 E 3-C 57 Kazakstan BRVK Borovoye 53,1 N 70,3 E Minixarxa 58 Kazakstan KURK Kurxatov 50,7 N 78,6 E Minixarxa 59 Kazakstan AKTO Aktyubinsk 50,4 N 58,0 E 3-C 60 Kirguizistan AAK Ala-Archa 42,6 N 74,5 E 3-C 61 Madagascar TAN Antananarivo 18,9 S 47,6 E 3-C 62 Mali KOWA Kowa 14,5 N 4,0 O 3-C 63 Mèxic TEYM Tepich, Yucatan 20,2 N 88,3 O 3-C 64 Mèxic TUVM Tuzandepeti, Veracruz 18,0 N 94,4 O 3-C 65 Mèxic LPBM La Paz, Baixa Califòrnia Sud 24,2 N 110,2 O 3-C 66 Marroc MDT Midelt 32,8 N 4,6 O 3-C 67 Namíbia TSUM Tsumeb 19,1 S 17,4 E 3-C 68 Nepal EVN Everest 28,0 N 86,8 E 3-C 69 Nova Zelanda EWZ Erwhon, illa del Sud 43,5 S 170,9 E 3-C 70 Nova Zelanda RAO illa Raül 29,2 S 177,9 O 3-C 71 Nova Zelanda URZ Urewera, illa del Nord 38,3 S 177,1 E 3-C 72 Noruega SPITS Spitsberg 78,2 N 16,4 E Minixarxa 73 Noruega JMI Jan Mayen 70,9 N 8,7 O 3-C 74 Oman WSAR Wadi Sarin 23,0 N 58,0 E 3-C 75 Papua Nova Guinea PMG Port Moresby 9,4 S 147,2 E 3-C 76 Papua Nova Guinea BIAL Bialla 5,3 S 151,1 E 3-C 77 Perú CAJP Cajamarca 7,0 S 78,0 O 3-C 78 Perú NNA Nana 12,0 S 76,8 O 3-C 79 Filipines DAV Davao, Mindanao 7,1 N 125,6 E 3-C 80 Filipines TGY Tagaytay, Luçon 14,1 N 120,9 E 3-C 81 Romania MLR Muntele Rosu 45,5 N 25,9 E 3-C 82 Federació de Rússia KIRV Kirov 58,6 N 49,4 E 3-C 83 Federació de Rússia KIVO Kislovodsk 44,0 N 42,7 E Minixarxa 84 Federació de Rússia OBN Obninsk 55,1 N 36,6 E 3-C 85 Federació de Rússia ARU Arti 56,4 N 58,6 E 3-C 86 Federació de Rússia SEY Seymtchan 62,9 N 152,4 E 3-C 87 Federació de Rússia TLY Talaya 51,7 N 103,6 E 3-C 88 Federació de Rússia YAK Yakutsk 62,0 N 129,7 E 3-C 89 Federació de Rússia URG Urgal 51,1 N 132,3 E 3-C 90 Federació de Rússia BIL Bilibino 68,0 N 166,4 E 3-C 91 Federació de Rússia TIXI Tiksi 71,6 N 128,9 E 3-C 92 Federació de Rússia YSS Yujno-Sakhalinsk 47,0 N 142,8 E 3-C 93 Federació de Rússia MA2 Magadan 59,6 N 150,8 E 3-C 94 Federació de Rússia ZIL Zilime 53,9 N 57,0 E 3-C 95 Samoa AFI Afiamalu 13,9 S 171,8 O 3-C 96 Aràbia Saudita RAYN Ar Rayn 23,6 N 45,6 E 3-C 97 Senegal MBO M'Bour 14,4 N 17,0 O 3-C 98 Illes Salomon HNR Honiara, Guadalcanal 9, 4 S 160,0 E 3-C 99 Sud-àfrica SUR Sutherland 32,4 S 20,8 E 3-C 100 Sri Lanka COC Colombo 6,9 N 79,9 E 3-C 101 Suècia HFS Hagfors 60,1 N 13,7 E Minixarxa 102 Suïssa DAVOS Davos 46,8 N 9,8 E 3-C 103 Uganda MBRU Mbarara 0,4 S 30,4 E 3-C 104 Regne Unit EKA Eskdalemuir 55,3 N 3,2 O Minixarxa 105 Estats Units d’Amèrica GUMO Guam, Illes Marianes 13,6 N 144,9 E 3-C 106 Estats Units d’Amèrica PMSA Palmer Station, Antàrtida 64,8 S 64,1 O 3-C 107 Estats Units d’Amèrica TKL Tuckaleechee Caverns, TN 35,7 N 83,8 O 3-C 108 Estats Units d’Amèrica PFCA Pinon Flat, CA 33,6 N 116,5 O 3-C 109 Estats Units d’Amèrica YBH Yreka, CA 41,7 N 122,7 O 3-C 110 Estats Units d’Amèrica KDC Illa Kodiak, AK 57,8 N 152,5 O 3-C 111 Estats Units d’Amèrica ALQ Albuquerque, NM 35,0 N 106,5 O 3-C 112 Estats Units d’Amèrica ATTU Illa Attu, AK 52,8 N 172,7 E 3-C 113 Estats Units d’Amèrica ELK Elko, NV 40,7 N 115,2 O 3-C 114 Estats Units d’Amèrica SPA Pol Sud, Antàrtida 90,0 S ----- 3-C 115 Estats Units d’Amèrica NEW Newport, WA 48,3 N 117,1 O 3-C 116 Estats Units d’Amèrica SJG San Juan, PR 18,1 N 66,2 O 3-C 117 Veneçuela SDV Santo Domingo 8,9 N 70,6 O 3-C 118 Veneçuela PCRV Puerto la Cruz 10,2 N 64,6 O 3-C 119 Zàmbia LSZ Lusaka 15,3 S 28,2 E 3-C 120 Zimbabwe BUL Bulawayo Per indicar Per indicar 3-C Quadre 2-A Llista de les estacions de vigilància de radionúclids Estat responsable de l’estació Localització Latitud Longitud 1 Argentina Buenos Aires 34,0 S 58,0 O 2 Argentina Salta 24,0 S 65,0 O 3 Argentina Bariloche 41,1 S 71,3 O 4 Austràlia Melbourne, VIC 37,5 S 144,6 O 5 Austràlia Mawson, Antàrtida 67,6 S 62,5 E 6 Austràlia Townsville, QLD 19,2 S 148,8 E 7 Austràlia illa Macquarie 54,0 S 159,0 E 8 Austràlia illa dels Cocos 12,0 S 97,0 E 9 Austràlia Darwin, NT 14,4 S 130,7 E 10 Austràlia Perth, WA 31,9 S 116,0 E 11 Brasil Rio de Janeiro 22,5 S 43,1 O 12 Brasil Recife 8,0 S 35,0 O 13 Camerun Douala 4,2 N 9,9 E 14 Canadà Vancouver, C.-B. 49,3 N 123,2 O 15 Canadà Resolute, T.N.-O. 74,7 N 94,9 O 16 Canadà Yellowknife, T.N.-O. 62,5 N 114,5 O 17 Canadà St. John’s, T.N. 47,0 N 53,0 O 18 Xile Punta Arenas 53,1 S 70,6 O 19 Xile Hanga-Roa, illa de Pasqua 27,1 S 108,4 O 20 Xina Beijing 39,8 N 116,2 E 21 Xina Lanzhou 35,8 N 103,3 E 22 Xina Guangzhou 23,0 N 113,3 E 23 Illes Cook Rarotonga 21,2 S 159,8 O 24 Equador illa San Cristóbal, Galápagos 1,0 S 89,2 O 25 Etiòpia Filtu 5,5 N 42,7 E 26 Fiji Nandi 18,0 S 177,5 E 27 França Papeete, Tahití 17,0 S 150,0 O 28 França Pointe-à-Pitre, Guadalupe 17,0 N 62,0 O 29 França Illa de la Reunió 21,1 S 55,6 E 30 França Port-aux-Français, Kerguelen 49,0 S 70,0 E 31 França Caiena, Guaiana Francesa 5,0 N 52,0 O 32 França Dumont d’Urville, Antàrtida 66,0 S 140,0 E 33 Alemanya Schauinsland/Friburg 47,9 N 7,9 E 34 Islàndia Reykjavik 64,4 N 21,9 O 35 Per determinar Per determinar Per det. Per det. 36 Iran (Rep. Islàmica d’) Teheran 35,0 N 52,0 E 37 Japó Okinawa 26,5 N 127,9 E 38 Japó Takasaki, Gunma 36,3 N 139,0 E 39 Kiribati Kiritimati 2,0 N 157,0 O 40 Kuwait Ciutat de Kuwait 29,0 N 48,0 E 41 Líbia Misratah 32,5 N 15,0 E 42 Malàisia Kuala Lumpur 2,6 N 101,5 E 43 Mauritània Nuakchott 18,0 N 17,0 O 44 Mèxic Baixa Califòrnia 28,0 N 113,0 O 45 Mongòlia Ulaanbaatar 47,5 N 107,O E 46 Nova Zelanda illa Chatham 44,0 S 176,5 O 47 Nova Zelanda Kaitaia 35,1 S 173,3 E 48 Níger Bilma 18,0 N 13,0 E 49 Noruega Spitsberg 78,2 N 16,4 E 50 Panamà Ciutat de Panamà 8,9 N 79,6 O 51 Papua Nova Guinea New Hanover 3,0 S 150,0 E 52 Filipines Quezon City 14,5 N 121,0 E 53 Portugal Ponta Delgada, Sao Miguel, Açores 37,4 N 25,4 O 54 Federació de Rússia Kirov 58,6 N 49,4 E 55 Federació de Rússia Norilsk 69,0 N 88,0 E 56 Federació de Rússia Peleduy 59,6 N 112,6 E 57 Federació de Rússia Bilibino 68,0 N 168,4 E 58 Federació de Rússia Ussuriisk 43,7 N 131,9 E 59 Federació de Rússia Zalessovo 53,9 N 84,8 E 60 Federació de Rússia Petropavlovsk-Kamtchatsky 53,1 N 158,8 E 61 Federació de Rússia Dubna 56,7 N 37,3 E 62 Àfrica del Sud illa Marion 46,5 S 37,0 E 63 Suècia Estocolm 59,4 N 18,0 E 64 Tanzània Dar -Es-Salam 6,0 S 39,0 E 65 Tailàndia Bangkok 13,8 N 100,5 E 66 Regne Unit BIOT/Arx. de Chagos 7,0 S 72,0 E 67 Regne Unit Santa Helena 16,0 S 6,0 O 68 Regne Unit Tristan da Cunha 37,0 S 12,3 O 69 Regne Unit Halley, Antàrtida 76,0 S 28,0 O 70 Estats Units d’Amèrica Sacramento, CA 38,7 N 121,4 O 71 Estats Units d’Amèrica Sand Point, AK 55,0 N 160,0 O 72 Estats Units d’Amèrica Melbourne, FL 28,3 N 80,6 O 73 Estats Units d’Amèrica Palmer Station, Antàrtida 64,5 N 64,0 O 74 Estats Units d’Amèrica Ashland, KS 37,2 N 99,8 O 75 Estats Units d’Amèrica Charlottesville, VA 38,0 N 78,0 O 76 Estats Units d’Amèrica Salchaquet, AK 64,4 N 147,1 O 77 Estats Units d’Amèrica illa de Wake 19,3 N 166,6 E 78 Estats Units d’Amèrica illes de Midway 28,0 N 177,0 O 79 Estats Units d’Amèrica Oahu, HI 21,5 N 158,0 O 80 Estats Units d’Amèrica Upi, Guam 13,7 N 144,9 E Quadre 2-B Llista dels laboratoris de radionúclids Estat responsable del laboratori Nom i lloc del laboratori 1 Argentina Oficina Nacional de la Reglamentació Nuclear Buenos Aires 2 Austràlia Laboratori Australià de Radiació Melbourne, VIC 3 Àustria Centre de Recerca d’Àustria Seibersdorf 4 Brasil Institut de Protecció contra les Radiacions i de Dosimetria Rio de Janeiro 5 Canadà Santé-Canadà Ottawa, Ont. 6 Xina Beijing 7 Finlàndia Centre per a la Seguretat Radiològica i Nuclear Hèlsinki 8 França Comissió per a l’Energia Atòmica Montihéry 9 Israel Centre de Recerca Nuclear de Soreq Yavne 10 Itàlia Laboratori de l’Agència Nacional per a la Protecció del Medi Ambient Roma 11 Japó Institut Japonès de Recerca sobre l'Energia Nuclear Tokai, Ibaraki 12 Nova Zelanda Laboratori Nacional de Radiació Christchurch 13 Federació de Rússia Laboratori Central de Control de les Radiacions. Servei Especial de Verificació del Ministeri de Defensa Moscou 14 Àfrica del Sud Corporació de l’Energia Atòmica Pelindaba 15 Regne Unit AWE Blacknest Chilton 16 Estats Units d’Amèrica Laboratoris McClellan Central Sacramento, CA Quadre 3 Llista de les estacions hidroacústiques Estat responsable de l’estació Localització Latitud Longitud Tipus 1 Austràlia Cap Leeuwin, WA 34,4 S 115,1E Hidròfons 2 Canadà illes Queen Charlotte, C.-B- 53,3 N 132,5 O Fase T 3 Xile illes Juan Fernández 33,7 S 78,8 O Hidròfons 4 França illes Crozet 46,5 S 52,2 E Hidròfons 5 França Guadalupe 16,3 N 61,1 O Fase T 6 Mèxic illa de Clarión 18,2 N 114,6 O Fase T 7 Portugal Flores 39,3 N 31,3 O Fase T 8 Regne Unit BIOT/Arxipèlag de Chagos 7,3 S 72,4 E Hidròfons 9 Regne Unit Tristan da Cunha 37,2 S 12,5 O Fase T 10 Estats Units d’Amèrica Ascensión 8,0 S 14,4 O Hidròfons 11 Estats Units d’Amèrica illa de Wake 19,3 N 166,6 E Hidròfons Quadre 4 Llista de les estacions de detecció d'infrasons Estat responsable de l’estació Localització Latitud Longitud 1 Argentina Paso Flores 40,7 S 70,6 O 2 Argentina Ushuaia 55,0 S 68,0 O 3 Austràlia Base Davis, Antàrtida 68,4 S 77,6 E 4 Austràlia Narrogin 32,9 S 117,2 E 5 Austràlia Hobart, TAS 42,1 S 147,2 E 6 Austràlia illes Cocos 12,3 S 97,0 E 7 Austràlia Warramunga, NT 19,9 S 134,3 E 8 Bolívia La Paz 16,3 S 68,1 O 9 Brasil Brasília 15,6 S 48,0 O 10 Canadà llac de Bonnet, Man. 50,2 N 95,9 O 11 Cap Verd illes de Cap Verd 16,0 N 24,0 O 12 Rep. Centreafricana Bangui 5,2 N 18,4 E 13 Xile illa de Pasqua 27,0 S 109,2 O 14 Xile illa Juan Fernández 33,8 S 80,7 O 15 Xina Beijing 40,0 N 116,0 E 16 Xina Kunming 25,0 N 102,8 E 17 Costa d’Ivori Dimbokro 6,7 N 4,9 O 18 Dinamarca Dundas, Groenlàndia 76,5 N 68,7 O 19 Djibouti Djibouti 11,3 N 43,5 E 20 Equador illes Galápagos 0,0 N 91,7 O 21 França illes Marqueses 10,0 S 140,0 O 22 França Port Laguerre, Nova Caledònia 22,1 S 166,3 E 23 França Kerguelen 49,2 S 69,1 E 24 França Tahití 17,6 S 149,6 O 25 França Kourou, Guaiana Francesa 5,2 N 52,7 O 26 Alemanya Freyung 48,9 N 13,7 E 27 Alemanya Georg von Neumayer, Ant. 70,6 S 8,4 O 28 Per determinar Per determinar Per det. Per det. 29 Iran (Rep. Islàmica d’) Teheran 35,7 N 51,4 E 30 Japó Tsukuba 36,0 N 140,1 E 31 Kazakstan Aktyubinsk 50,4 N 58,0 E 32 Kenya Kilimanbogo 1,3 S 36,8 E 33 Madagascar Antananarivo 18,8 S 47,5 E 34 Mongòlia Javhlant 48,0 N 106,8 E 35 Namíbia Tsumeb 19,1 S 17,4 E 36 Nova Zelanda illes Chatham 44,0 S 176,5 O 37 Noruega Karasjok 69,5 N 25,5 E 38 Pakistan Rahimyar Khan 28,2 N 70,3 E 39 Palaos Palaos 7,5 N 134,5 E 40 Papua Nova Guinea Rabaul 4,1 S 152,1 E 41 Paraguai Villa Florida 26,3 S 57,3 O 42 Portugal Açores 37,8 N 25,5 O 43 Federació de Rússia Dubna 56,7 N 37,3 E 44 Federació de Rússia Petrapavlovsk-Kamtchatsky 53,1 N 158,8 E 45 Federació de Rússia Ussuriïsk 43,7 N 131,9 E 46 Federació de Rússia Zalessovo 53,9 N 84,8 E 47 Àfrica del Sud Boshof 28,6 S 25,4 E 48 Tunísia Thala 35,6 N 8,7 E 49 Regne Unit Tristan da Cunha 37,0 S 12,3 O 50 Regne Unit Ascension 8,0 S 14,3 O 51 Regne Unit Bermudes 32,0 N 64,5 O 52 Regne Unit BIOT/Arx. de Chagos 5,0 S 72,0 E 53 Estats Units Eielson, AK 64,8 N 146,9 O 54 Estats Units Base de Siple, Ant. 75,5 S 83,6 O 55 Estats Units Windless Bight, Ant. 77,5 S 161,8 E 56 Estats Units Newport, WA 48,3 N 117,1 O 57 Estats Units Piñon Flats, CA 33,6 N 116,5 O 58 Estats Units illes de Midway 28,1 N 177,2 O 59 Estats Units Hawaii, HI 19,6 N 155,3 O 60 Estats Units illa de Wake 19,3 N 166,6 E Annex 2 del Protocol Llista dels paràmetres de caracterització per a l'examen estàndard dels esdeveniments al Centre Internacional de Dades
1. Els criteris d'examen estàndard dels esdeveniments al Centre Internacional de Dades es basen en els paràmetres estàndard de caracterització dels esdeveniments que s'estableixen durant el processament combinat de les dades fruit de totes les tecnologies que formen part del Sistema de vigilància internacional. Amb la finalitat de l'examen estàndard dels esdeveniments, el Centre aplica criteris vàlids a escala mundial i criteris complementaris per tenir compte de les variacions regionals en els llocs en què sigui possible.
2. Per als esdeveniments detectats pel component sismològic del Sistema de vigilància internacional, es poden aplicar, entre altres, els criteris següents: - Lloc de l'esdeveniment; - Profunditat de l'esdeveniment; - Relació entre la magnitud de les ones de superfície i la magnitud de les ones internes; - Contingut freqüencial dels senyals; - Relacions espectrals de les fases; - Rebots espectrals; - Primer moviment de l'ona P; - Mecanisme focal; - Excitació relativa de les fases sísmiques; - Mesures comparatives amb altres esdeveniments i grups d'esdeveniments; - Discriminadors regionals, quan escau.
3. Per als esdeveniments detectats pel component hidroacústic del Sistema de vigilància internacional, poden aplicar-se, entre altres, els criteris següents: - Contingut freqüencial dels senyals, inclosa la freqüència d'angle, l'energia de banda ampla, la freqüència central mitjana i l'amplitud de banda; - Durada del senyal en funció de la freqüència; - Relació espectral; - Indicacions de senyals de pulsacions de bombolla i retard de les pulsacions de bombolla.
4. Per als esdeveniments detectats pel component d'infrasons del Sistema de vigilància internacional, poden aplicar-se, entre altres, els criteris següents: - Contingut freqüencial dels senyals i dispersió; - Durada dels senyals; - Amplitud màxima.
5. Per als esdeveniments detectats pel component radionúclid del Sistema de vigilància internacional, poden aplicar-se, entre altres, els criteris següents: - Concentració dels radionúclids naturals i artificials en el soroll de fons; - Concentració de productes de fissió i d'activació específics fora de les observacions corrents; - Relació d'un producte de fissió i d'activació específic amb un altre. Situació del Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears Nova York, 10 de setembre de 1996 Entrada en vigor: encara no ha entrat en vigor (vegeu l'apartat 1 de l'article XIV) Situació: el 28 d'octubre del 2005, signataris: 176, parts: 125 Participant Signatura Rarificació Afganistan 24 de setembre de 2003 24 de setembre del 2003 Albània 27 de setembre de 1996 23 d’abril del 2003 Alemanya 24 de setembre de 1996 20 d’agost de 1998 Algèria 15 d’octubre de 1996 11 de juliol del 2003 Andorra 24 de setembre de 1996 Angola 27 de setembre de 1996 Antiga República Iugoslava de Macedònia 29 d’octubre de 1998 14 de març del 2000 Antigua i Barbuda 16 d’abril de 1997 Argentina 24 de setembre de 1996 4 de desembre de 1998 Armènia 1 d’octubre de 1996 Austràlia 24 de setembre de 1996 9 de juliol de 1998 Àustria 24 de setembre de 1996 13 de març de 1998 Azerbaitjan 28 de juliol de 1997 2 de febrer de 1999 Bahames 4 de febrer del 2005 Bahrain 24 de setembre de 1996 12 d’abril del 2004 Bangladesh 24 d’octubre de 1996 8 de març del 2000 Bèlgica 24 de setembre de 1996 29 de juny de 1999 Belize 14 de novembre del 2001 26 de març del 2004 Benín 27 de setembre de 1996 6 de març del 2001 Bielorússia 24 de setembre de 1996 13 de setembre del 2000 Bolívia 24 de setembre de 1996 4 d’octubre de 1999 Bòsnia i Hercegovina 24 de setembre de 1996 Botswana 16 de setembre del 2002 28 d’octubre del 2002 Brasil 24 setembre de 1996 24 de juliol de 1998 Brunei Darussalam 22 de gener de 1997 Bulgària 24 de setembre de 1996 29 de setembre de 1999 Burkina Faso 27 de setembre de 1996 17 d’abril del 2002 Burundi 24 de setembre de 1996 Cambotja 26 de setembre del 1996 10 de novembre del 2000 Camerun 16 de novembre del 2001 Canadà 24 de setembre de 1996 18 de desembre de 1998 Cap Verd 1 d’octubre de 1996 Colòmbia 24 de setembre de 1996 Comores 12 de desembre de 1996 Congo 11 de febrer de 1997 Costa d’Ivori 25 de setembre de 1996 11 de març del 2003 Costa Rica 24 de setembre de 1996 25 de setembre del 2001 Croàcia 24 de setembre de 1996 2 de març del 2001 Dinamarca 24 de setembre de 1996 21 de desembre de 1998 Djibouti 21 d’octubre de 1996 15 de juliol del 2005 Egipte 14 d’octubre de 1996 El Salvador 24 de setembre de 1996 11 de setembre de 1998 Equador 24 de setembre de 1996 12 de novembre del 2001 Eritrea 11 de novembre del 2003 11 de novembre del 2003 Eslovàquia 30 de setembre de 1996 3 de març de 1998 Eslovènia 24 de setembre de 1996 31 d’agost de 1999 Espanya 24 de setembre de 1996 31 de juliol de 1998 Estats Units d’Amèrica 24 de setembre de 1996 Estònia 20 de novembre de 1996 13 d’agost de 1999 Etiòpia 25 de setembre de 1996 Federació de Rússia 24 de setembre de 1996 30 de juny del 2000 Fiji 24 de setembre de 1996 10 d’octubre de 1996 Filipines 24 de setembre de 1996 23 de febrer del 2001 Finlàndia 24 de setembre de 1996 15 de gener de 1999 França 24 de setembre de 1996 6 d’abril de 1998 Gabon 7 d’octubre de 1996 20 de setembre del 2000 Gàmbia 9 d’abril del 2003 Geòrgia 24 de setembre de 1996 27 de setembre del 2002 Ghana 3 d’octubre de 1996 Grècia 24 de setembre de 1996 21 d’abril de 1999 Grenada 10 d’octubre de 1996 19 d’agost de 1998 Guatemala 20 de setembre de 1999 Guinea 3 d’octubre de 1996 Guinea Equatorial 9 d’octubre de 1996 Guinea-Bissau 11 d’abril de 1997 Guyana 7 de setembre del 2000 7 de març del 2001 Haití 24 de setembre de 1996 Hondures 25 de setembre de 1996 30 d’octubre del 2003 Hongria 25 de setembre de 1996 13 de juliol de 1999 Iemen 30 de setembre de 1996 Illes Cook 5 de desembre de 1997 6 de setembre del 2005 Illes Marshall 24 de setembre de 1996 Illes Salomó 3 d’octubre de 1996 Indonèsia 24 de setembre de 1996 Iran, (República Islàmica d') 24 de setembre de 1996 Irlanda 24 de setembre de 1996 15 de juliol de 1999 Islàndia 24 de setembre de 1996 26 de juny del 2000 Israel 25 de setembre de 1996 Itàlia 24 de setembre de 1996 1 de febrer de 1999 Jamaica 11 de novembre de 1996 13 de novembre del 2001 Japó 24 de setembre de 1996 8 de juliol de 1997 Jordània 26 de setembre de 1996 25 d’agost de 1998 Kazakhstan 30 de setembre de 1996 14 de maig del 2002 Kenya 14 de novembre de 1996 30 de novembre del 2000 Kirguizistan 8 d’octubre de 1996 2 d’octubre del 2003 Kiribati 7 de setembre del 2000 7 de setembre del 2000 Kuwait 24 de setembre de 1996 6 de maig del 2003 Lesotho 30 de setembre de 1996 14 de setembre de 1999 Letònia 24 de setembre de 1996 20 de novembre del 2001 Líban 16 de setembre del 2005 Libèria 1 d’octubre del 1996 Líbia Àrab Jamahiriya 13 de novembre del 2001 6 de gener del 2004 Liechtenstein 27 de setembre de 1996 21 de setembre del 2004 Lituània 7 d’octubre de 1996 7 de febrer del 2000 Luxemburg 24 de setembre de 1996 26 de maig de 1999 Madagascar 9 d’octubre de 1996 15 de setembre del 2005 Malàisia 23 de juliol de 1998 Malawi 9 d’octubre de 1996 Maldives 1 d’octubre de 1997 7 de setembre del 2000 Mali 18 de febrer de 1997 4 d’agost de 1999 Malta 24 de setembre de 1996 23 de juliol del 2001 Marroc 24 de setembre de 1996 17 d’abril del 2000 Mauritània 24 de setembre de 1996 30 d’abril del 2003 Mèxic 24 de setembre de 1996 5 d’octubre de 1999 Micronèsia (Estats Federats de) 24 de setembre de 1996 25 de juliol de1997 Moçambic 26 de setembre de 1996 Mònaco 1 d’octubre de 1996 18 de desembre de 1998 Mongòlia 1 d’octubre de 1996 8 d’agost de 1997 Myanmar 25 de novembre de 1996 Namíbia 24 de setembre de 1996 29 de juny del 2001 Nauru 8 de setembre del 2000 12 de novembre del 2001 Nepal 8 d’octubre de 1996 Nicaragua 24 de setembre de 1996 5 de desembre del 2000 Níger 3 d’octubre de 1996 9 de setembre del 2002 Nigèria 8 de setembre del 2000 27 de setembre del 2001 Noruega 24 de setembre de 1996 15 de juliol de 1999 Nova Zelanda 27 de setembre de 1996 19 de març de 1999 Oman 23 de setembre de 1999 13 de juny del 2003 Països Baixos 1 24 de setembre de 1996 23 de març de 1999 Palau 12 d’agost del 2003 Panamà 24 de setembre de 1996 23 de març de 1999 Papua Nova Guinea 25 de setembre de 1996 Paraguai 25 de setembre de 1996 4 d’octubre del 2001 Perú 25 de setembre de 1996 12 de novembre de 1997 Polònia 24 de setembre de 1996 25 de maig de 1999 Portugal 24 de setembre de 1996 26 de juny del 2000 Qatar 24 de setembre de 1996 3 de març de 1997 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 24 de setembre de 1996 6 d’abril de 1998 República centreafricana 19 de desembre del 2001 República de Corea 24 de setembre de 1996 24 de setembre de 1999 República de Moldàvia 24 de setembre de 1997 República Democràtica del Congo 4 d’octubre de 1996 28 de setembre del 2004 República Democràtica Popular de Laos 30 de juliol de 1997 5 d’octubre del 2000 República Dominicana 3 d’octubre de 1996 República Txeca 12 de novembre de 1996 11 de setembre de 1997 República Unida de Tanzània 30 de setembre del 2004 30 de setembre del 2004 Romania 24 de setembre de 1996 5 d’octubre de 1999 Rwanda 30 de novembre del 2004 30 de novembre del 2004 Saint Kitts i Nevis 23 de març del 2004 27 d’abril del 2005 Saint Lucia 4 d’octubre de 1996 5 d’abril del 2001 Samoa 9 d’octubre de 1996 27 de setembre del 2002 San Marino 7 d’octubre de 1996 12 de març del 2002 Santa Seu 24 de setembre de 1996 18 de juliol del 2001 Sao Tomé i Príncipe 26 de setembre de 1996 Senegal 26 de setembre de 1996 9 de juny de 1999 Sèrbia i Montenegro 8 de juny del 2001 19 de maig del 2004 Seychelles 24 de setembre de 1996 13 d’abril del 2004 Sierra Leone 8 de setembre del 2000 17 de setembre del 2001 Singapur 14 de gener de 1999 10 de novembre del 2001 Sri Lanka 24 d’octubre de 1996 Sud-àfrica 24 de setembre de 1996 30 de març de 1999 Sudan 10 de juny del 2004 10 de juny del 2004 Suècia 24 de setembre de 1996 2 de desembre de 1998 Suïssa 24 de setembre de 1996 1 d’octubre de 1999 Surinam 14 de gener de 1997 Swazilàndia 24 de setembre de 1996 Tadjikistan 7 d’octubre de 1996 10 de juny de 1998 Tailàndia 12 de novembre de 1996 Togo 2 d’octubre de 1996 2 de juliol del 2004 Tunísia 16 d’octubre de 1996 23 de setembre del 2004 Turkmenistan 24 de setembre de 1996 20 de febrer de 1998 Turquia 24 de setembre de 1996 16 de febrer del 2000 Txad 8 d’octubre de 1996 Ucraïna 27 de setembre de 1996 23 de febrer del 2001 Uganda 7 de novembre de 1996 14 de març del 2001 Unió dels Emirats Àrabs 25 de setembre de 1996 18 de setembre del 2000 Uruguai 24 de setembre de 1996 21 de setembre del 2001 Uzbekistan 3 d’octubre de 1996 29 de maig de 1997 Vanuatu 24 de setembre de 1996 16 de setembre del 2005 Veneçuela (República Bolivariana de) 3 d’octubre de 1996 13 de maig del 2002 Vietnam 24 de setembre de 1996 Xile 24 de setembre de 1996 12 de juliol del 2000 Xina 24 de setembre de 1996 Xipre 24 de setembre de 1996 18 de juliol del 2003 Zàmbia 3 de desembre de 1996 Zimbabwe 13 d’octubre de 1999 Declaracions i reserves (Llevat d'indicació expressa que precedeixi el text, la data de recepció és la data de la ratificació) Alemanya Declaració feta en el moment de la signatura: El Govern alemany considera que cap de les disposicions del Tractat s'ha d'interpretar o aplicar en el sentit d'obstaculitzar o impedir la recerca i el desenvolupament relatius a la fusió termonuclear controlada i els seus usos econòmics. Iran (República Islàmica d') 2 Declaració feta en el moment de la signatura:
1. Segons la República Islàmica de l'Iran, el Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears no satisfà els criteris del desarmament nuclear com s'havien previst al principi. La República Islàmica de l'Iran no havia percebut el Tractat com un instrument establert només per a la no-proliferació. El Tractat havia de posar fi, enterament i completament, al desenvolupament de les armes nuclears en el futur. No obstant això, tot i que prohibeix les explosions, i d'aquesta manera limita el desenvolupament encara que només en certs aspectes, deixa obertes altres grans possibilitats. No veiem de quina manera el Tractat pot representar un progrés significatiu si no es considera com a part d'un programa de desarmament nuclear gradual, que tingui establert un calendari precís i que tingui lloc mitjançant negociacions sobre tractats que estiguin relacionats els uns amb els altres.
2. Tenint en compte les deliberacions del Comitè Especial de la Conferència del Desarmament reunit a Ginebra, interpretem que les disposicions del Tractat sobre els mitjans tècnics nacionals de verificació confereixen a aquests mitjans una funció complementària i reiterem que haurien de ser eliminats progressivament a mesura que es vagi aplicant el Sistema de vigilància internacional. El recurs als mitjans tècnics nacionals per garantir que es respectin les disposicions del Tractat només s'hauria d'autoritzar de manera provisional i únicament en el cas d'explosions no previstes pel Sistema de vigilància internacional. No s'hauria d'interpretar que els mitjans tècnics nacionals de verificació inclouen la informació procedent de l'espionatge i dels serveis d'intel·ligència.
3. La inclusió d'Israel dins el Grup d'Estats de l'Orient Mitjà i Àsia del Sud no s'adiu, per motius polítics, amb la pràctica de l'Organització de les Nacions Unides, i per això és criticable. La República Islàmica de l'Iran expressa fortes reserves sobre aquesta qüestió i estima que l'aplicació del Tractat en resultarà afectada perquè la confrontació dels estats dins aquest grup regional pot fer extremadament difícil la constitució del Consell Executiu. Correspondria, en definitiva, a la Conferència dels Estats Part resoldre aquest problema. Líban 3 d'octubre del 2005 Declaració: Formulem una reserva a la inclusió d'Israel en el grup dels estats de l'Orient Mitjà i de l'Àsia del Sud, inclusió que constitueix una aberració des del punt de vista de la pràctica de les Nacions Unides i que serà un obstacle per a l'aplicació del Tractat. Estem convençuts que l'antagonisme entre els estats d'aquest grup regional farà extremament difícil la formació d'un Consell Executiu. La Conferència dels Estats Part estarà llavors obligada a trobar una solució a aquest problema. Santa Seu Declaració feta en el moment de la signatura: Amb la signatura del Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears, la Santa Seu vol fer les declaracions següents: La Santa Seu està convençuda que en matèria d'armes nuclears, la prohibició dels assaigs i del desenvolupament d'aquestes armes en el futur, el desarmament i la no-proliferació estan estretament relacionats i s'han d'efectuar tan ràpidament com sigui possible mitjançant controls internacionals eficaços. A més, la Santa Seu considera que són etapes amb vista al desarmament general i complet que el conjunt de la comunitat internacional en ple hauria d'acomplir sense demora. Declaració feta en el moment de la ratificació: La Santa Seu, amb la ratificació del Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de setembre de 1996 i signat per la Santa Seu el 24 de setembre del mateix any, vol reiterar la declaració que va fer en el moment de la signatura, és a dir: "La Santa Seu està convençuda que en matèria d'armes nuclears, la prohibició dels assaigs i del desenvolupament d'aquestes armes en el futur, el desarmament i la no-proliferació estan estretament relacionats i s'han d'efectuar tan ràpidament com sigui possible mitjançant controls internacionals eficaços." D'acord amb la naturalesa i l'estatus particular de l'estat de la Ciutat del Vaticà, la Santa Seu entén que amb aquesta ratificació contribueix a promoure una cultura de la pau basada en la primacia del dret i el respecte de la vida humana. En el llindar del tercer mil·lenni, l'aplicació d'un sistema de desarmament general i complet, capaç d'afavorir l'establiment d'un clima de pau, de cooperació i de respecte entre tots els estats, constitueix un element indispensable de la realització concreta d'una cultura de vida i de pau. Donant suport moral al Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears mitjançant aquesta ratificació, que és un acte solemne, la Santa Seu encoratja tota la comunitat internacional, que coneix els nombrosos reptes que caldrà superar per fer efectiu el desarmament nuclear, a intensificar els esforços per garantir l'aplicació d'aquest Tractat. Xina Declaració feta en el moment de la signatura:
1. La Xina ha promogut des de sempre la prohibició completa i la destrucció total de les armes nuclears per aconseguir un món sense armes nuclears. Dóna suport a la prohibició completa de les explosions nuclears experimentals, que considera com una etapa en el camí que porta a aquest objectiu. La Xina està profundament convençuda que el Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears facilitarà el desarmament nuclear i la no-proliferació de les armes nuclears. Per això, la Xina aprova la conclusió, per la via de la negociació, d'un tractat just, raonable i verificable, de caràcter universal i de durada il·limitada. Està disposada a adoptar les mesures desitjades per accelerar-ne la ratificació i l'entrada en vigor.
2. Mentrestant, el Govern xinès fa les crides solemnes següents: 1) Els principals estats que disposen d'armament nuclear haurien de renunciar a la seva política de dissuasió nuclear. Els estats que tenen importants arsenals nuclears haurien de continuar reduint massivament els seus estocs; 2) Tots els estats que tinguin armes nuclears desplegades en un territori estranger les haurien de repatriar cap al seu territori. Tots els estats que disposen d'armament nuclear haurien de ser els primers a renunciar a fer servir les armes nuclears en qualsevol moment i en qualsevol circumstància, s'haurien de comprometre de manera incondicional a no fer servir ni amenaçar de fer servir les armes nuclears contra els estats que no en tenen o contra les zones exemptes d'armes nuclears, i haurien de concloure ràpidament instruments jurídics internacionals a aquest efecte; 3) Tots els estats que disposen d'armament nuclear s'haurien de comprometre a donar suport a les propostes de crear zones exemptes d'armes nuclears, a respectar l'estatus d'exempció d'armament nuclear d'aquestes zones, i a assumir les obligacions desitjades a aquests efectes; 4) Cap país no hauria d'aplicar ni desplegar sistemes d'armes espacials o sistemes de defensa antimíssils que puguin comprometre la seguretat o l'estabilitat estratègiques; 5) Convindria concloure, per la via de la negociació, un conveni internacional sobre la prohibició completa i la destrucció total de les armes nuclears.
3. El Govern xinès és favorable a l'aplicació de mesures de verificació d'acord amb les disposicions del Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears, a fi de garantir-ne el compliment, al mateix temps, s'oposa fermament que cap país abusi del dret de verificació, principalment per mitjà de l'espionatge o dels serveis d'intel·ligència, atempti contra la sobirania de la Xina i en comprometi els interessos legítims en matèria de seguretat, violant els principis del dret internacional reconeguts universalment.
4. En el món actual, en què encara queden importants arsenals nuclears i en què la política de dissuasió nuclear continua basada en un primer ús de l'armament nuclear, l'interès nacional suprem de la Xina exigeix que la Xina garanteixi la seguretat, la fiabilitat i l'eficàcia del seu armament nuclear mentre no s'assoleixi l'objectiu de l'eliminació completa de les armes nuclears.
5. El Govern xinès i el poble xinès estan disposats a treballar conjuntament amb els governs i els pobles d'altres països en la noble tasca que representen la prohibició completa i la destrucció total de les armes nuclears en un futur pròxim. Notes
1. Per al Regne a Europa, les Antilles Holandeses i Aruba.
2. El 29 de gener de 1997, el secretari general ha rebut del Govern israelià la comunicació següent sobre la declaració de l'apartat 3: [El Govern israelià] considera que la declaració de l'Iran sobre aquest punt no té cap fonament jurídic i està totalment motivada per consideracions polítiques alienes [a aquest Tractat]. La declaració iraniana pretén obstaculitzar l'aplicació del Tractat i és contrària tant a la lletra com a l'esperit d'aquest Tractat, i també al principi d'igualtat sobirana de tots els estats consagrat per la Carta de les Nacions Unides. Israel, per la seva situació geogràfica, forma part de l'Orient Mitjà, i cap objecció no canviarà aquest fet. Israel fa una crida a tots els altres estats signataris del Tractat perquè rebutgin la reserva formulada per l'Iran en relació amb la inclusió d'Israel dins el Grup d'Estats de l'Orient Mitjà i l'Àsia del Sud i l'amenaça que representa.