Protocol

Protocol de Montreal a Bulgària, els nivells de 1988 d’aquestes emissions al país i no els seus nivells de 1990, i que efectuarà controls de consum i compararà les taxes d’emissió durant els anys següents. Croàcia Declaració: La República de Croàcia declara que té la intenció d’estar vinculada per les disposicions de l’Annex I, com un país en transició cap a una economia de mercat. Cuba Declaració: El Govern de la República de Cuba declara, a propòsit de l’article 14 del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que pel que concerneix la República de Cuba, l’arranjament de les controvèrsies que sorgeixin entre les parts quant a la interpretació o l’aplicació del Conveni serà objecte d’una negociació per la via diplomàtica. Fiji En el moment de la signatura: Declaració: El Govern de la República de Fiji declara que, segons la seva interpretació, la signatura del Conveni no constitueix de cap manera una renúncia a cap dels drets que es desprenen del dret internacional pel que fa a la responsabilitat dels estats pels efectes negatius del canvi climàtic, i que cap disposició del Conveni no es pot interpretar com a contrària als principis del dret internacional general. Hongria Declaració: El Govern de la República d’Hongria atribueix una gran importància al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i reafirma la seva posició, de conformitat amb la disposició de l’apartat 6 de l’article 4 del Conveni, que preveu una certa llibertat, segons la qual el nivell mitjà d’emissions antropogèniques de diòxid de carboni durant el període que va de 1985 a 1987 serà el nivell de referència triat en el marc dels compromisos subscrits segons l’apartat 2 de l’article 4 del Conveni. Aquesta interpretació té degudament en compte la “transició cap a una economia de mercat”, a la qual fa esment l’apartat 6 de l’article 4 del Conveni. El Govern de la República d’Hongria declara que no estalviarà cap esforç per contribuir a l’objectiu del Conveni. Illes Salomó Declaració: En virtut de l’apartat 2 de l’article 14 del Conveni, el Govern de les Illes Salomó declara que reconeix com a obligatori l’arbitratge de conformitat amb el procediment que adoptarà quan sigui possible la Conferència de les parts en un annex dedicat a l’arbitratge. Kiribati En el moment de la signatura: Declaració: El Govern de la República de Kiribati declara que, segons la seva interpretació, la signatura o la ratificació del Conveni no constitueixen de cap manera una renúncia a cap dels drets que es desprenen del dret internacional pel que fa a la responsabilitat dels estats pels efectes negatius del canvi climàtic, i que cap disposició del Conveni no es pot interpretar com a contrària als principis del dret internacional general. Mònaco Declaració: De conformitat amb la lletra
g) de l’apartat 2 de l’article 4 del Conveni, el Principat de Mònaco declara la seva intenció d’estar vinculat per les disposicions de les lletres
a) i
b) de l’article esmentat. Nauru En el moment de la signatura Declaració: El Govern de Nauru declara que, segons la seva interpretació, la signatura del Conveni no constitueix de cap manera una renúncia a cap dels drets que es desprenen del dret internacional pel que fa a la responsabilitat dels estats pels efectes negatius del canvi climàtic, i que cap disposició del Conveni no es pot interpretar com a contrària als principis del dret internacional general. Països Baixos 17 de febrer del 2010 Declaració: El Regne dels Països Baixos declara, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 14 del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que accepta els dos mecanismes d’arranjament de controvèrsies que preveu aquest apartat com a obligatoris en relació a qualsevol part que accepti un o els dos mecanismes d’arranjament de controvèrsies. Papua Nova Guinea Declaració: El Govern de l’estat independent de Papua Nova Guinea declara que, segons la seva interpretació, la ratificació del Conveni no equival de cap manera a una renúncia a tots els drets que es desprenen del dret internacional pel que fa a la responsabilitat dels estats pels efectes negatius del canvi climàtic per derogació als principis del dret internacional. Tuvalu En el moment de la signatura Declaració: El Govern de Tuvalu declara que, segons la seva interpretació, la signatura del Conveni no constitueix de cap manera una renúncia a cap dels drets que es desprenen del dret internacional pel que fa a la responsabilitat dels estats pels efectes negatius del canvi climàtic, i que cap disposició del Conveni no es pot interpretar com a contrària als principis del dret internacional general. Unió Europea En el moment de la signatura Declaració: La inclusió a les llistes de la Comunitat Europea i els seus estats membres que figuren en els annexos del Conveni no implica la repartició de les atribucions i de les responsabilitats entre la Comunitat i els seus estats membres, la durada de les quals s’ha d’indicar en virtut de les disposicions de l’apartat 3 de l’article 22 del Conveni. En el moment de l’aprovació Declaració: La Comunitat Econòmica Europea i els seus estats membres declaren que el compromís de limitar les emissions antropogèniques de CO2 que figuren a l’apartat 2 de l’article 4 del Conveni s’executarà en el conjunt de la Comunitat per la Comunitat i els seus estats membres, tot actuant en el marc de les seves competències respectives. Amb aquesta perspectiva, la Comunitat i els seus estats membres reafirmen els objectius estipulats en les conclusions del Consell del 29 d’octubre de 1990, i en particular el que consisteix en assolir d’aquí a l’any 2000 l’estabilització de les emissions de CO2 en els nivells de 1990 en el conjunt de la Comunitat. La Comunitat Econòmica Europea i els seus estats membres estan elaborant una estratègia coherent per assolir aquest objectiu. Declaracions fetes en virtut de la lletra
g) de l’apartat 2 de l’article 45 Participant: Data de recepció de la notificació: Eslovàquia 20 de febrer de 1996 Eslovènia 23 de juny de 1998 Kazakhstan 23 de març de 2000 Mònaco 20 de novembre de 1992 República Txeca 28 de juny de 1995 Notes
1. Per al Regne a Europa.
2. El 28 de juny de 1999, el Govern portuguès informa el secretari general que el Conveni també s’aplicarà a Macau. Posteriorment, el secretari general rep comunicacions dels governs portuguès i xinès pel que fa a l’estatut de Macau. En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Macau, el Govern xinès notifica al secretari general que el Conveni també s’aplica a la Regió administrativa especial de Macau.
3. Pel que fa a la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la Batllia de Jersey i l’Illa de Man. El 4 d’abril del 2006: La Batllia de Guernsey. El 2 de gener del 2007: pel que fa a Gibraltar. El 7 de març del 2007: pel que fa a les Bermudes, les illes Caiman i les illes Malvines. Mitjançant una comunicació rebuda el 27 de març de 2007, el Govern argentí va notificar al secretari general el següent: La República Argentina fa una objecció a l’extensió de l’aplicació territorial a les illes Maldives del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic del 9 de maig de 1992 notificada pel Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord al dipositari del Conveni del 7 de març del 2007. La República Argentina reafirma la seva sobirania sobre les illes Maldives, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud i sobre les aigües territorials que els envolten que formen part íntegra del seu territori nacional i recorda que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha adoptat les resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 et 43/25, en les quals reconeix l’existència del conflicte de sobirania i prega els governs de la República Argentina i del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord d’iniciar negociacions per trobar una solució pacífica i definitiva als conflictes que els oposen, principalment pel que fa a tots els aspectes del problema del futur de les illes Maldives, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides.
4. Mitjançant una comunicació rebuda el 8 d’abril del 2003, el Govern de la República Popular de la Xina notifica al secretari general el següent: En aplicació de les disposicions de l’article 153 de la Llei fonamental de 1990 de la Regió administrativa especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina, el Govern de la República Popular de la Xina decideix que el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i el Protocol de Kyoto del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic s’apliquen a la Regió administrativa especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina. El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic es continua aplicant a la Regió administrativa especial de Macau de la República Popular de la Xina. El Protocol de Kyoto del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic no s’aplicarà a la Regió administrativa especial de Macau de la República Popular de la Xina fins que el Govern xinès no notifiqui el contrari.
5. Estats que han notificat al secretari general la seva intenció d’estar vinculats per les disposicions de les lletres
a) i
b) de l’apartat 2 de l’article 4.