Fórmula de signatura

En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni. Fet a Viena, el 22 de març de 1985 Annex I Recerca i observacions sistemàtiques

1. Les parts del Conveni reconeixen que els problemes científics principals són:

a) La modificació de la capa d'ozó que causi una variació de la intensitat de radiació ultraviolada d'origen solar amb efectes biològics (UV-B) que arriba a la superfície de la Terra i les conseqüències possibles per a la salut humana, els organismes, els ecosistemes i els materials útils per a l'ésser humà.

b) La modificació de la distribució vertical de l'ozó que pugui alterar l'estructura tèrmica de l'atmosfera, i les conseqüències possibles sobre les condicions meteorològiques i el clima.

2. D'acord amb l'article 3, les parts del Conveni cooperen en la realització de recerques i observacions sistemàtiques, i en la formulació de recomanacions relatives a futures recerques i observacions en els àmbits següents:

a) Investigació dels processos físics i químics de l'atmosfera

i) Establiment de models teòrics globals: perfeccionament de models que tinguin en compte la interacció entre els processos radioactius, els dinàmics i els químics; estudis dels efectes simultanis sobre l'ozó de l'atmosfera de diverses substàncies químiques artificials o naturals; interpretació de les sèries de mesuraments efectuats per satèl·lit o altres mitjans; avaluació de les tendències dels paràmetres atmosfèrics i geofísics i definició de mètodes que permetin d'atribuir a causes ben determinades les variacions d'aquests paràmetres. ii) Estudis de laboratori sobre: els coeficients cinètics, les seccions eficaces d'absorció i els mecanismes dels processos químics i fotoquímics en la troposfera i l'estratosfera; les dades espectroscòpiques necessàries per als mesuraments efectuats en totes les regions pertinents de l'espectre. iii) Mesuraments sobre el terreny: les concentracions i els fluxos de gasos primaris essencials d'origen tant natural com antropogènic; estudis sobre la dinàmica de l'atmosfera; mesurament simultani de substàncies relacionades fotoquímicament fins a la capa limítrof del planeta mitjançant instruments de mesurament in situ i remots; comparació dels diversos detectors, inclosos els mesuraments coordinats de correlació per als instruments instal·lats en satèl·lits; camps tridimensionals dels oligoelements essencials, del flux de l'espectre solar i dels paràmetres meteorològics. iv) Desenvolupament d'instruments, en particular de detectors instal·lats en satèl·lits i altres, per mesurar els oligoelements de l'atmosfera, del flux solar i dels paràmetres meteorològics.

b) Investigació dels efectes en la salut, dels efectes biològics i dels efectes de la fotodegradació

i) Relació entre l'exposició de l'ésser humà a les radiacions solars visibles i ultraviolades i

a) el desenvolupament del càncer de pell amb melanoma i sense melanoma i

b) els efectes sobre el sistema immunitari. ii) Efectes de la radiació ultraviolada (UV-B), inclosa la relació de la longitud d'ona,

a) sobre els cultius agrícoles, els boscos i altres ecosistemes terrestres i

b) sobre la cadena alimentària aquàtica i la pesca, així com la possible inhibició de la producció d'oxigen del fitoplàncton marí. iii) Mecanismes mitjançant els quals la radiació ultraviolada (UV-B) actua sobre les substàncies, les espècies i els ecosistemes biològics, incloent-hi: la relació entre la dosi, la taxa de dosi i la resposta; la fotoreconstitució, l'adaptació i la protecció. iv) Estudis dels espectres d'acció biològica i la resposta espectral, utilitzant la radiació policromàtica per determinar les interaccions possibles de les diferents regions de longitud d'ona.

v) Influència de la radiació ultraviolada (UV-B) sobre: la sensibilitat i l'activitat de les espècies biològiques importants per a l'equilibri de la biosfera; els processos primaris com ara la fotosíntesi i la biosíntesi. vi) La influència de la radiació ultraviolada (UV-B) sobre la fotodegradació de productes contaminants, de productes químics agrícoles i d'altres productes.

c) Investigació dels efectes sobre el clima

i) Estudis teòrics i d'observació dels efectes radioactius de l'ozó i d'altres oligoelements i la seva incidència en els paràmetres climàtics, com ara les temperatures de la superfície terrestre i dels oceans, el règim de precipitacions i els intercanvis entre la troposfera i l'estratosfera; ii) Investigació dels efectes d'aquestes incidències climàtiques en els diversos aspectes de l'activitat humana.

d) Observacions sistemàtiques:

i) De l'estat de la capa d'ozó (és a dir, la variabilitat espacial i temporal del contingut total de la columna i de la distribució vertical), fent plenament operacional el Sistema Mundial de Vigilància de l'Ozó, que es basa en la integració dels sistemes d'observació per satèl·lit i des d'estacions terrestres. ii) De les concentracions en la troposfera i l'estratosfera dels gasos que donen origen als compostos de HO x , NO x , ClO x , i de carboni. iii) De les temperatures des de la superfície terrestre fins a la mesosfera, utilitzant sistemes d'observació des d'estacions terrestres i per satèl·lit. iv) Del flux de radiació solar, expressat en longitud d'ona, que penetra a l'atmosfera terrestre i de la radiació tèrmica que en surt, utilitzant les mesures fetes per satèl·lit.

v) Del flux de radiació solar, expressat en longitud d'ona, que arriba a la superfície de la Terra en la regió de les radiacions ultraviolades amb efectes biològics (UV-B). vi) De les propietats i la distribució dels aerosols des de la superfície terrestre fins a la mesosfera, utilitzant sistemes d'observació instal·lats en estacions terrestres, aerotransportats i en satèl·lits. vii) De les variables climàtiques importants, mitjançant el manteniment de programes meteorològics d'alta qualitat per al seu mesurament des de la superfície. viii) De les substàncies presents en traces, de les temperatures, del flux de radiació solar i dels aerosols, utilitzant mètodes millorats d'anàlisi de les dades mundials.

3. Les parts del Conveni cooperen, tenint en compte les necessitats particulars dels països en desenvolupament, per promoure la formació científica i tècnica adequada que calgui per participar en la recerca i en les observacions sistemàtiques descrites en aquest annex. Cal prestar una atenció especial al calibratge dels aparells i dels mètodes d'observació amb vista a obtenir conjunts de dades científiques comparables o normalitzats.

4. S'estima que les substàncies químiques següents d'origen tant natural com antropogènic, que no s'enumeren per ordre de prioritat, tenen el potencial de modificar les propietats químiques i físiques de la capa d'ozó.

a) Derivats del carboni

i) Monòxid de carboni (CO) Es considera que el monòxid de carboni, tant d'origen natural com antropogènic, desenvolupa una funció directa important en la fotoquímica de la troposfera i una funció indirecta en la fotoquímica de l'estratosfera. ii) Diòxid de carboni (CO 2 ) El diòxid de carboni, tant d'origen natural com antropogènic, afecta l'ozó estratosfèric ja que influeix en l'estructura tèrmica de l'atmosfera. iii) Metà (CH 4 ) El metà és d'origen tant natural com antropogènic i afecta l'ozó troposfèric i estratosfèric. iv) Altres hidrocarburs diferents del metà Els hidrocarburs diferents del metà, que comprenen un gran nombre de substàncies químiques, són d'origen natural o antropogènic, i tenen una funció directa en la fotoquímica troposfèrica i una funció indirecta en la fotoquímica estratosfèrica.

b) Derivats del nitrogen

i) Òxid nitrós (N 2 O) Les fonts principals de N 2 O són d'origen natural, però les contribucions antropogèniques són cada vegada més importants. L'òxid nitrós és la font primària del NO x estratosfèric, que desenvolupa una funció vital en el control del contingut d'ozó de l'estratosfera. ii) Òxids de nitrogen (NO x ) Les fonts d'origen terrestre de NO x desenvolupen una funció directa important només en els processos fotoquímics de la troposfera i una funció indirecta en la fotoquímica estratosfèrica, mentre que la injecció de NO x en capes pròximes a la tropopausa pot causar directament un canvi en l'ozó de la troposfera superior i de l'estratosfera.

c) Derivats del clor

i) Alcans totalment halogenats, per exemple CCl 4 , CFCl 3 (CFC-11), CF 2 Cl 2 (CFC-12), C 2 F 3 Cl 3 (CFC-113), C 2 F 4 Cl 2 (CFC-114) Els alcans totalment halogenats són antropogènics i constitueixen una font de ClO x , que té una funció fonamental en la fotoquímica de l'ozó, especialment a una altitud compresa entre 30 i 50 quilòmetres. ii) Alcans parcialment halogenats, per exemple CH 3 Cl, CHF 2 Cl (CFC-22) CH 3 CCl 3 , CHFCl 2 , (CFC-21) Les fonts del CH3Cl són naturals, mentre que els altres alcans parcialment halogenats són d'origen antropogènic. Aquests gasos també constitueixen una font de ClO x estratosfèric.

d) Derivats del brom Alcans totalment halogenats, per exemple, CF 3 Br Aquests gasos són antropogènics i constitueixen una font de BrO x que actua d'una manera anàloga al ClO x .

e) Compostos hidrogenats

i) Hidrogen (H 2 ) L'hidrogen, que procedeix de fonts naturals i antropogèniques, desenvolupa una funció poc important en la fotoquímica de l'estratosfera. ii) Aigua (H 2 O) L'aigua és d'origen natural i desenvolupa una funció fonamental en la fotoquímica de la troposfera i de l'estratosfera. Entre les fonts locals de vapor d'aigua en l'estratosfera figuren l'oxidació del metà i, en un grau menor, la de l'hidrogen. Annex II Intercanvi d'informació

1. Les parts del Conveni reconeixen que la recollida i l'intercanvi d'informació és un mitjà important per assolir els objectius del Conveni i per vetllar perquè les mesures que s'adoptin siguin apropiades i equitatives. En conseqüència, les parts intercanvien informació científica, tècnica, socioeconòmica, comercial i jurídica.

2. Les parts del Conveni, en decidir quina informació s'ha de recollir i intercanviar, han de tenir en compte la utilitat de la informació i el cost de la seva obtenció. A més, les parts reconeixen que la cooperació en virtut d'aquest annex ha de ser compatible amb les lleis, els reglaments i les pràctiques nacionals en matèria de patents, secrets industrials i protecció de la informació confidencial i de domini privat.

3. Informació científica Aquesta informació inclou dades sobre:

a) Les investigacions projectades i en curs, tant públiques com privades, amb vista a facilitar la coordinació dels programes de recerca per tal d'utilitzar de la manera més eficaç els recursos nacionals i internacionals disponibles.

b) Les dades sobre les emissions que són necessàries per a la recerca.

c) Els resultats científics, publicats en revistes especialitzades, sobre els processos físics i químics de l'atmosfera terrestre i la sensibilitat de l'atmosfera al canvi, en particular sobre l'estat de la capa d'ozó i els efectes sobre la salut humana, el medi ambient i el clima que resultarien de les modificacions, en totes les escales temporals, del contingut total de la columna d'ozó o de la seva distribució vertical.

d) L'avaluació dels resultats de les investigacions i les recomanacions per a les investigacions futures.

4. Informació tècnica Aquesta informació inclou dades sobre:

a) La disponibilitat i el cost dels substitutius químics i de les tecnologies alternatives per reduir les emissions de substàncies que comporten la modificació de la capa d'ozó, i les investigacions connexes projectades i en curs.

b) Les limitacions i els riscos possibles que comporta la utilització de productes químics de substitució i d'altre tipus i de tecnologies alternatives.

5. Informació socioeconòmica i comercial sobre les substàncies esmentades en l'annex I Aquesta informació inclou dades sobre:

a) La producció i la capacitat de producció.

b) L'ús i les modalitats d'ús.

c) Les importacions i les exportacions.

d) Els costos, els riscos i els avantatges de les activitats humanes que puguin modificar indirectament la capa d'ozó i l'efecte de les mesures reguladores adoptades o previstes per controlar aquestes activitats.

6. Informació jurídica Aquesta informació inclou dades sobre:

a) Les lleis nacionals, les mesures administratives i els treballs de recerca jurídica pertinents per a la protecció de la capa d'ozó.

b) Els acords internacionals, i especialment els acords bilaterals, que tinguin relació amb la protecció de la capa d'ozó.

c) Els mètodes i les condicions de concessió de llicències i la disponibilitat de patents relacionades amb la protecció de la capa d'ozó. Declaracions (formulades en el moment de l'adopció de l'Acta Final de la Conferència de Plenipotenciaris sobre la Protecció de la Capa d'Ozó*) * La Conferència va convenir que les declaracions contingudes en els apartats 1 al 3, tal com es van presentar el 21 de març de 1985, i les declaracions contingudes en els apartats 4 i 5, tal com es van presentar el 22 de març de 1985, s'annexarien a l'Acta Final.

1. Les delegacions d'Alemanya (República Federal), Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Finlàndia, França, Itàlia, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Suècia, Suïssa i Xile lamenten que en el Conveni de Viena per a la protecció de la capa d'ozó no s'hi hagi inclòs cap disposició relativa a l'arranjament obligatori de controvèrsies per part de tercers, a petició d'una de les parts. D'acord amb el seu suport tradicional a un procediment d'aquest tipus, aquestes delegacions insten totes les parts del Conveni que facin ús de la possibilitat de formular una declaració, de conformitat amb el que disposa l'apartat 3 de l'article 11 del Conveni.

2. La delegació d'Egipte reitera la importància atribuïda pel seu Govern als esforços internacionals i nacionals encaminats a protegir el medi ambient i, especialment, la capa d'ozó.

Per aquesta raó, la delegació egípcia ha participat des del principi en els treballs preparatoris de la Conferència de Plenipotenciaris sobre la Protecció de la Capa d'Ozó i en l'aprovació del Conveni i les resolucions.

Tot i que s'afegeix al consens sobre l'article 1 del Conveni, la delegació d'Egipte entén que l'apartat 6 d'aquest article és aplicable a totes les organitzacions regionals, incloses l'Organització de la Unitat Africana i la Lliga dels Estats Àrabs, sempre que reuneixin les condicions establertes en aquest article, és a dir, que tinguin competència respecte de les matèries regides pel Conveni i hagin estat degudament autoritzades pels seus estats membres, segons els seus reglaments interns.

Si bé s'afegeix al consens sobre l'article 2 del Conveni, la delegació d'Egipte sosté que la primera frase de l'apartat 2 d'aquest article s'ha d'interpretar tenint en compte el paràgraf tercer del preàmbul.

Tot i que s'afegeix al consens sobre la resolució núm. 1 relativa a les disposicions institucionals i financeres, la delegació d'Egipte afirma que la seva aprovació del paràgraf tercer del preàmbul de la resolució esmentada no prejutja la seva posició sobre el mètode de distribució de les contribucions entre els estats membres, amb una referència especial a l'opció 2, que va recolzar durant les deliberacions sobre el document preparatori UNEP/WG.94/13, en virtut de la qual el 80% de les despeses aniria a càrrec dels països industrialitzats i el 20% restant es repartiria entre els estats membres, d'acord amb l'escala de quotes de l'Organització de les Nacions Unides.

3. Pel que fa a la resolució núm. 2 sobre un protocol relatiu als clorofluorocarbonis, la delegació del Japó opina que la decisió de continuar o no amb l'elaboració d'un protocol hauria d'esperar els resultats dels treballs del Comitè de Coordinació sobre la Capa d'Ozó. En segon lloc, respecte de l'apartat 6 de la resolució esmentada, la delegació del Japó estima que cada país hauria de decidir la forma de limitar les emissions de clorofluorocarbonis.

4. La delegació d'Espanya declara que el seu Govern considera, de conformitat amb la declaració del president de la Conferència del dia 21 de març de 1985, que les disposicions que figuren en l'apartat 6 de la resolució adoptada sobre un protocol relatiu als clorofluorocarbonis, s'adreça exclusivament als països als quals s'insta a controlar els volums dels clorofluorocarbonis que produeixen o utilitzen, i no a països tercers ni a organitzacions regionals.

5. La delegació dels Estats Units d'Amèrica declara que interpreta l'article 15 del Conveni en el sentit que preveu que les organitzacions regionals d'integració econòmica els membres de les quals no són part del Conveni o del