Article 102. Textos autèntics

Article 102. Textos autèntics

L’original d’aquest Protocol, els textos del qual són igualment autèntics en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus, es dipositarà en poder del dipositari, el qual enviarà còpies certificades conformes a totes les parts dels convenis. Annex I. Normativa d’identificació (modificada el 30 de novembre de 1993) Article 1. Disposicions generals

1. Les normes relatives a la identificació d’aquest annex implementen les disposicions pertinents dels convenis de Ginebra i del Protocol; estan destinades a facilitar la identificació del personal, del material, de les unitats, dels mitjans de transport i de les instal·lacions protegides pels convenis de Ginebra i el Protocol.

2. Aquestes normes no estableixen, com a tals, el dret a la protecció. Aquest dret es regeix pels articles pertinents dels convenis i del Protocol.

3. Les autoritats competents poden regular en qualsevol moment, amb subjecció a les disposicions pertinents dels convenis de Ginebra i del Protocol, l’ús, el desplegament i la il·luminació dels signes i senyals distintius, així com la possibilitat de detectar-los.

4. Les Altes Parts contractants i, en particular, les parts en conflicte estan convidades en tot moment a acordar senyals, mitjans o sistemes addicionals o diferents que millorin les possibilitats d’identificació i aprofitin al màxim els avenços tecnològics en aquest camp.

Capítol I. Targetes d’identitat

Article 2. Targeta d’identitat del personal mèdic i religiós civil i permanent

1. La targeta d’identitat del personal sanitari i religiós civil i permanent, prevista al paràgraf 3 de l’article 18 del Protocol, hauria de:

a) portar el signe distintiu i tenir les dimensions que permetin posar-la a la butxaca;

b) estar feta amb un material tan durador com sigui possible;

c) estar redactada en la llengua nacional o oficial i, a més, si escau, en la llengua local de la regió en qüestió;

d) indicar el nom i la data de naixement del titular (o, a falta d’aquesta data, la seva edat en el moment de l’emissió de la targeta), així com el seu número de registre si en té;

e) indicar en quina qualitat el titular té dret a la protecció dels convenis i del Protocol;

f) portar la fotografia del titular, així com la seva signatura o l’empremta del seu polze, o ambdós;

g) portar el segell i la signatura de l’autoritat competent;

h) indicar la data d’expedició i caducitat de la targeta;

i) indicar, en la mesura del possible, el grup sanguini del titular al revers de la targeta.

2. La targeta d’identitat ha de ser uniforme en tot el territori de cada Alta Part contractant i, en la mesura del possible, ser del mateix tipus per a totes les parts en conflicte. Les parts en conflicte poden inspirar-se en el model en un sol idioma de la figura

1. A l’inici de les hostilitats, les parts en conflicte s’han de comunicar entre elles un exemplar de la targeta d’identitat que utilitzin si és diferent del model de la figura

1. La targeta d’identitat s’expedeix, si és possible, en dos exemplars, un dels quals el conserva l’autoritat emissora, que hauria de portar un control de les targetes que hagi expedit.

3. En cap cas el personal sanitari i religiós civil i permanent no pot ser privat de la targeta d’identitat. En cas de pèrdua d’una targeta, el titular té dret a obtenir-ne un duplicat. Article 3. Targeta d’identitat del personal sanitari i religiós civil i temporal

1. La targeta d’identitat del personal sanitari i religiós civil i temporal ha de ser, si és possible, similar al que preveu l’article 2 d’aquest Reglament. Les parts en conflicte poden inspirar-se en el model de la figura 1.

2. Quan les circumstàncies impedeixin l’expedició al personal sanitari i religiós civil i temporal de targetes d’identitat similars a la descrita a l’article 2 d’aquest Reglament, aquest personal podrà rebre un certificat, signat per l’autoritat competent, que acrediti que la persona a qui s’expedeix ha rebut una assignació com a personal temporal, i que indiqui, si és possible, la durada d’aquesta assignació i el dret del titular a portar el signe distintiu. En aquest certificat s’ha d’indicar el nom i la data de naixement del titular (o, a falta d’aquesta data, la seva edat en el moment d’emetre el certificat) i la funció del titular, així com el seu número de registre si en té. Ha de portar la seva signatura o l’empremta del seu polze, o ambdós coses. Figura 1

Capítol II. Signe distintiu

Article 4. Forma El signe distintiu (vermell sobre fons blanc) ha de ser tan gran com ho permetin les circumstàncies. Les Altes Parts contractants poden inspirar-se en la forma de la creu, de la mitja lluna o del lleó i el sol, 1 a partir dels models de la figura

2. Figura 2 Figura

2. Signes distintius vermells sobre fons blanc 1 Article 5. Ús

1. El signe distintiu es col·loca, en la mesura que es pugui, en banderes, en una superfície plana o de qualsevol altra manera adaptada a la configuració del terreny, de manera que sigui visible des de totes les direccions possibles i des de tan lluny com sigui possible, en particular des de l’aire.

2. De nit o amb visibilitat reduïda, el signe distintiu pot estar encès o il·luminat.

3. El signe distintiu pot estar fet amb materials que el facin reconeixible per mitjans tècnics de detecció. La part vermella s’hauria de pintar sobre una capa d’imprimació negra per facilitar-ne la identificació, en particular amb instruments d’infrarojos.

4. El personal mèdic i religiós que exerceixi les seves funcions en el camp de batalla ha d’anar equipat, en la mesura del possible, amb tocats i roba que portin el signe distintiu.

Capítol III. Signes distintius

Article 6. Ús

1. Tots els signes distintius indicats en aquest capítol poden ser utilitzats per les unitats i els mitjans de transport sanitaris.

2. Aquests signes, que estan a disposició exclusiva de les unitats i els mitjans de transport sanitaris, no s’han d’utilitzar per a altres finalitats, excepte el signe lluminós (vegeu el paràgraf 3 a continuació).

3. A falta d’un acord especial entre les parts en conflicte que reservi l’ús de llums blaus intermitents per a la identificació de vehicles, vaixells i embarcacions sanitaris, no està prohibit l’ús d’aquests senyals per a altres vehicles, vaixells i embarcacions.

4. Les aeronaus sanitàries temporals que, per falta de temps o per les seves característiques, no puguin ser senyalitzades amb el signe distintiu, podran utilitzar els senyals distintius autoritzats en aquest capítol. Article 7. Senyal lluminós

1. El senyal lluminós, que consisteix en un llum blau intermitent, tal com es defineix al Manual tècnic de navegabilitat de l’OACI, doc. 9051, està pensat per ser utilitzat per avions sanitaris per senyalitzar la seva identitat. Cap altra aeronau no pot utilitzar aquest senyal. Les aeronaus sanitàries que utilitzen el llum blau haurien de mostrar-lo de manera que aquest senyal lluminós sigui visible des de tantes direccions com sigui possible.

2. D’acord amb les disposicions del capítol XIV, paràgraf 4, del Codi internacional de signes de l’OMI, les embarcacions protegides pels convenis de Ginebra de 1949 i el Protocol haurien de mostrar un o més llums blaus intermitents visibles a tot l’horitzó.

3. Els vehicles sanitaris haurien de mostrar un o més llums blaus intermitents visibles des de tan lluny com sigui possible. Les Altes Parts contractants i, en particular, les parts en conflicte que utilitzin llums d’altres colors haurien de notificar-ho.

4. El color blau recomanat s’obté quan el seu cromatisme es troba dins dels límits del diagrama cromàtic de la CIE definit per les equacions següents: Límit dels verds y = 0,065 + 0,805x Límit dels blancs y = 0,400 – x Límit dels porpres x = 0,133 + 0,600y La freqüència recomanada de parpelleigs de llum blava és de 60 a 100 parpellejos per minut. Article 8. Senyal de ràdio

1. El senyal de ràdio consisteix en un senyal d’emergència i un signe distintiu tal com es descriu al Reglament de ràdio de la UIT (RR, articles 40 i N 40).

2. El missatge de ràdio, precedit dels signes d’emergència i dels signes distintius a què es refereix el paràgraf 1, s’ha de transmetre en anglès a intervals adequats, en una o més de les freqüències previstes a aquest efecte en el Reglament de radiocomunicacions, i ha de contenir els elements següents pel que fa al transport sanitari:

a) indicatiu de trucada o altres mitjans d’identificació reconeguts;

b) ubicació;

c) nombre i tipus;

d) ruta seleccionada;

e) durada en ruta i hora estimada de sortida i d’arribada, si escau;

f) qualsevol altra informació, com ara l’altitud de vol, les freqüències de ràdio de guàrdies, els idiomes utilitzats, els modes i els codis dels sistemes de radar de vigilància secundaris.

3. Per facilitar les comunicacions a què es refereixen els paràgrafs 1 i 2, així com aquelles a què es refereixen els articles 22, 23 i 25 a 31 del Protocol, les Altes Parts contractants, les parts en conflicte o una de les parts en conflicte, actuant de comú acord o de manera aïllada, poden definir, d’acord amb la Taula de distribució, bandes de freqüències que figurin al Reglament de radiocomunicacions annex al Conveni internacional de telecomunicacions i publicar les freqüències nacionals que triïn per a aquestes comunicacions. Aquestes freqüències s’han de notificar a la Unió Internacional de Telecomunicacions, d’acord amb el procediment aprovat per una conferència administrativa mundial de radiocomunicacions. Article 9. Identificació per mitjans electrònics

1. El sistema de radar de vigilància secundari (SSR), tal com s’especifica a l’annex 10 del Conveni de Chicago del 7 de desembre de 1944 sobre aviació civil internacional, actualitzat periòdicament, pot ser utilitzat per identificar i seguir la trajectòria d’una aeronau sanitària. El mode i el codi SSR que s’han de reservar per a l’ús exclusiu d’aeronaus sanitàries han de ser definits per les Altes Parts contractants, les parts en conflicte o una de les parts en conflicte, actuant de mutu acord o per separat, d’acord amb els procediments establerts recomanats per l’Organització d’Aviació Civil Internacional.

2. A efectes d’identificació i ubicació, els transports sanitaris protegits poden utilitzar transponedors de radar estàndards aeronàutics i/o transponedors SAR marítims ( search and rescue ). Els transports sanitaris protegits haurien de poder ser identificats pels altres vaixells o aeronaus equipats amb radar de vigilància (SSR) gràcies al codi emès per un transponedor de radar, per exemple en el mode 3/A, instal·lat a bord d’aquests transports sanitaris. El codi transmès pel transponedor de radar de transport sanitari ha de ser assignat per les autoritats competents i notificat a les parts en conflicte.

3. Els transports sanitaris poden ser identificats pels submarins mitjançant l’emissió de senyals acústics submarins adequats. El senyal acústic submarí ha de consistir en l’indicatiu de trucada del vaixell (o qualsevol altre mitjà reconegut d’identificació dels transports sanitaris) precedit del grup YYY emès en codi Morse en una freqüència acústica adequada, per exemple 5 kHz. Les parts en conflicte que vulguin utilitzar el senyal d’identificació acústica submarina descrit anteriorment ho han de notificar a les parts interessades tan aviat com sigui possible i han de confirmar la freqüència utilitzada notificant l’ús dels seus vaixells hospitals.

4. Les parts en conflicte poden adoptar, mitjançant un acord especial, un sistema electrònic similar per a la identificació de vehicles sanitaris i vaixells i embarcacions sanitaris, per usar-lo entre elles.

Capítol IV. Comunicacions

Article 10. Radiocomunicacions

1. El senyal d’emergència i el signe distintiu previstos a l’article 8 poden precedir les radiocomunicacions adequades de les unitats sanitàries i dels mitjans de transport sanitari per a l’aplicació dels procediments implementats d’acord amb els articles 22, 23 i 25 a 31 del Protocol.

2. Els transports sanitaris, als quals es refereixen els articles 40 (secció II, núm. 3209) i N 40 (secció III, núm. 3214) del Reglament de radiocomunicacions de la UIT, també poden utilitzar sistemes de comunicacions per satèl·lit per a les seves comunicacions, d’acord amb les disposicions dels articles 37, N 37 i 59 d’aquest Reglament, per al servei mòbil per satèl·lit.

Article 11. Ús de codis internacionals Les unitats i els mitjans de transports sanitaris també poden utilitzar els codis i senyals establerts per la Unió Internacional de Telecomunicacions, l’Organització d’Aviació Civil Internacional i l’Organització Marítima Internacional.

Aquests codis i senyals s’utilitzen llavors d’acord amb les normes, les pràctiques i els procediments establerts per aquestes organitzacions.

Article 12. Altres mitjans de comunicació Quan la radiocomunicació bilateral no sigui possible, es poden utilitzar els senyals previstos en el Codi internacional de senyals adoptat per l’Organització Marítima Internacional, o en l’annex corresponent del Conveni de Chicago del 7 de desembre de 1944, relatiu a l’aviació civil internacional, actualitzat periòdicament.

Article 13. Plans de vol Els acords i les notificacions relacionats amb els plans de vol a què es refereix l’article 29 del Protocol s’han de fer, en la mesura del possible, d’acord amb els procediments establerts per l’Organització d’Aviació Civil Internacional.

Article 14. Senyals i procediments per a la intercepció d’aeronaus sanitàries Si una aeronau interceptora s’utilitza per identificar una aeronau sanitària en vol, o per requerir-la que aterri, en aplicació dels articles 30 i 31 del Protocol, els procediments estàndard per a la intercepció visual i radiofònica, establerts a l’annex 2 del Conveni de Chicago de data 7 de desembre de 1944, relatiu a l’aviació civil internacional, actualitzat periòdicament, haurien de ser utilitzats per l’aeronau interceptora i l’aeronau sanitària.

Capítol V. Protecció civil

Article 15. Targeta d’identitat

1. La targeta d’identitat del personal de protecció civil a què es refereix l’apartat 3 de l’article 66 del Protocol es regeix per les disposicions pertinents de l’article 2 d’aquest Reglament.

2. La targeta d’identitat del personal de protecció civil es pot ajustar al model que es mostra a la figura 3.

3. Si el personal de protecció civil està autoritzat a portar armes lleugeres individuals, cal indicar-ho en la targeta d’identitat. Figura 3 Article 16. Signe distintiu internacional

1. El signe distintiu internacional de la protecció civil, establert al paràgraf 4 de l’article 66 del Protocol, és un triangle equilàter blau sobre fons taronja. Es representa a la figura 4 següent: Figura 4 Fig.

4. Triangle blau sobre fons taronja

2. Es recomana:

a) si el triangle blau es troba en una bandera, un braçal o un dorsal, que la bandera, el braçal o el dorsal constitueixin el fons taronja.

b) que un dels vèrtexs del triangle miri cap amunt, verticalment.

c) que cap dels vèrtexs del triangle no toqui la vora del fons taronja.

3. El signe distintiu internacional ha de ser tan gran com les circumstàncies ho permetin. El signe s’ha d’exposar, en la mesura que es pugui, en banderes o en una superfície plana visible des de totes les direccions possibles i des de tan lluny com sigui possible. Amb subjecció a les instruccions de l’autoritat competent, el personal de protecció civil ha d’anar equipat, en la mesura que es pugui, amb barrets i roba que portin el signe distintiu internacional. De nit, o amb visibilitat reduïda, el rètol es pot encendre o il·luminar; també pot estar fet amb materials que el facin reconeixible per mitjans tècnics de detecció.

Capítol VI. Obres i instal·lacions que contenen forces perilloses

Article 17. Signe internacional especial

1. El signe internacional especial d’obres i instal·lacions que contenen forces perilloses, previst al paràgraf 7 de l’article 56 del Protocol, consta d’un grup de tres cercles taronja viu de la mateixa mida disposats en el mateix eix, la distància entre els quals és igual al radi, d’acord amb la figura 5 següent.

2. El signe ha de ser tan gran com ho aconsellin les circumstàncies. Quan es col·loca en una superfície gran, pot repetir-se tantes vegades com les circumstàncies ho aconsellin. Sempre que sigui possible, s’ha de col·locar en banderes o superfícies planes, de manera que sigui visible des de totes les direccions possibles i des de tan lluny com sigui possible.

3. En una bandera, la distància entre els límits exteriors del signe i els costats adjacents de la bandera serà igual al radi dels cercles. La bandera serà rectangular amb el fons blanc.

4. De nit o amb visibilitat reduïda, el rètol pot estar encès o il·luminat; també pot estar fet amb materials que el facin reconeixible per mitjans tècnics de detecció. Figura 5 Fig.

5. Signe internacional especial per a les obres i instal·lacions de les forces perilloses Annex II Targeta d’identitat de periodista en missió perillosa Part exterior de la targeta Targeta d’identitat part exterior Targeta d’identitat de periodista en missió perillosa Part interior de la targeta Targeta d’identitat part interior Estats part al Protocol addicional I als convenis de Ginebra de 1949, a 26 de juny del 2024 Estat PA I 1977 Declaració art. 90 PA I Alemanya 14.02.1991 14.02.1991 Aràbia Saudita 21.08.1987 Costa Rica 15.12.1983 09.12.1999 Costa d’Ivori 20.09.1989 Croàcia 11.05.1992 11.05.1992 Cuba 25.11.1982 Dinamarca 17.06.1982 17.06.1982 Djibouti 08.04.1991 Dominica 25.04.1996 Egipte 09.10.1992 El Salvador 23.11.1978 Emirats àrabs units 09.03.1983 06.03.1992 Equador 10.04.1979 Eslovàquia 02.04.1993 13.03.1995 Eslovènia 26.03.1992 26.03.1992 Espanya 21.04.1989 21.04.1989 Estònia 18.01.1993 20.02.2009 Eswatini 02.11.1995 Etiòpia 08.04.1994 Federació de Rússia 29.09.1989 (****) Fiji 30.07.2008 Filipines 30.03.2012 Finlàndia 07.08.1980 07.08.1980 França 11.04.2001 Gabon 08.04.1980 Gàmbia 12.01.1989 Geòrgia 14.09.1993 Ghana 28.02.1978 Grècia 31.03.1989 04.02.1998 Grenada 23.09.1998 Guatemala 19.10.1987 Guinea 11.07.1984 20.12.1993 Guinea Equatorial 24.07.1986 Guinea-Bissau 21.10.1986 Guyana 18.01.1988 Haití 20.12.2006 Hondures 16.02.1995 Hongria 12.04.1989 23.09.1991 Iemen 17.04.1990 Illes Salomó 19.09.1988 Iraq 01.04.2010 Irlanda 19.05.1999 19.05.1999 Islàndia 10.04.1987 10.04.1987 Itàlia 27.02.1986 27.02.1986 Jamaica 29.07.1986 Japó 31.08.2004 31.08.2004 Jordània 01.05.1979 Kazakhstan 05.05.1992 Kenya 23.02.1999 Kuwait 17.01.1985 21.06.2013 Kirguizistan 18.09.1992 Lesotho 20.05.1994 13.08.2010 Letònia 24.12.1991 Líban 23.07.1997 Libèria 30.06.1988 Líbia 07.06.1978 Liechtenstein 10.08.1989 10.08.1989 Lituània 13.07.2000 13.07.2000 Luxemburg 29.08.1989 12.05.1993 Macedònia del Nord 01.09.1993 01.09.1993 Madagascar 08.05.1992 27.07.1993 Malawi 07.10.1991 10.01.2014 Maldives 03.09.1991 Mali 08.02.1989 09.05.2003 Malta 17.04.1989 17.04.1989 Marroc 03.06.2011 Mauritània 14.03.1980 Maurici 22.03.1982 Mèxic 10.03.1983 Micronèsia (Estats Federats de) 19.09.1995 Mònaco 07.01.2000 26.10.2007 Mongòlia 06.12.1995 06.12.1995 Montenegro 02.08.2006 02.08.2006 Moçambic 14.03.1983 Namíbia 17.06.1994 21.07.1994 Nauru 27.06.2006 Nicaragua 19.07.1999 Níger 08.06.1979 Nigèria 10.10.1988 Noruega 14.12.1981 14.12.1981 Nova Zelanda 08.02.1988 08.02.1988 Oman 29.03.1984 Països Baixos 26.06.1987 26.06.1987 Palau 25.06.1996 Palestina 02.04.2014 26.03.2018 Panamà 18.09.1995 26.10.1999 Paraguai 30.11.1990 30.01.1998 Perú 14.07.1989 Polònia 23.10.1991 02.10.1992 Portugal 27.05.1992 01.07.1994 Qatar 05.04.1988 24.09.1991 Regne-Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 28.01.1998 17.05.1999 República àrab siriana 14.11.1983 República de Corea 15.01.1982 16.04.2004 República de Moldàvia 24.05.1993 República Dominicana 26.05.1994 República Popular Democràtica de Laos 18.11.1980 30.01.1998 República Txeca 05.02.1993 02.05.1995 República Unida de Tanzània 15.02.1983 República Popular Democràtica de Corea 09.03.1988 República Democràtica del Congo 03.06.1982 12.12.2002 Romania 21.06.1990 31.05.1995 Rwanda 19.11.1984 08.07.1993 Saint Christopher i Nevis 14.02.1986 17.04.2014 Santa Seu 21.11.1985 Saint Lucia 07.10.1982 Sant Vicenç i les Grenadines 08.04.1983 04.11.2013 Samoa 23.08.1984 San Marino 05.04.1994 Sao Tomé i Príncipe 05.07.1996 Senegal 07.05.1985 Sèrbia 16.10.2001 16.10.2001 Seychelles 08.11.1984 22.05.1992 Sierra Leone 21.10.1986 Sudan 07.03.2006 Sudan del Sud 25.01.2013 Sud-àfrica 21.11.1995 Suècia 31.08.1979 31.08.1979 Suïssa 17.02.1982 17.02.1982 Surinam 16.12.1985 Tadjikistan 13.01.1993 10.09.1997 Timor Oriental 12.04.2005 Togo 21.06.1984 21.11.1991 Tonga 20.01.2003 20.01.2003 Trinitat i Tobago 20.07.2001 20.07.2001 Tunísia 09.08.1979 Turkmenistan 10.04.1992 Uganda 13.03.1991 Ucraïna 25.01.1990 25.01.1990 Uruguai 13.12.1985 17.07.1990 Uzbekistan 08.10.1993 Vanuatu 28.02.1985 Veneçuela 23.07.1998 Vietnam 19.10.1981 Xipre 01.06.1979 14.10.2002 Zàmbia 04.05.1995 Zimbàbue 19.10.1992 Total 174 76 (*) Niue .

Niue continua vinculada per la ratificació per part de Nova Zelanda dels Convenis de Ginebra de 1949, fins que Niue s’adhereixi a les convencions per dret propi.

(**) Burundi .

El 21 de setembre de 2004, el Govern de Burundi va ratificar l’estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Així, l’Estatut va entrar en vigor per a Burundi l’1 de desembre de 2004 d’acord amb l’article 126 (2).

El 27 d’octubre de 2016, d’acord amb l’article 127 (1) de l’Estatut, el Govern de Burundi va notificar al Secretari General de les Nacions Unides la seva decisió de retirar-se de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La retirada va entrar en vigor el 27 d’octubre de 2017. (***) Filipines .

El 30 d’agost de 2011, el Govern de la República de les Filipines va ratificar l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Així, l’Estatut va entrar en vigor per a les Filipines l’1 de novembre de 2011 d’acord amb l’article 126 (2).

El 17 de març de 2018, d’acord amb l’article 127 (1) de l’Estatut, el Govern de la República de Filipines va notificar al Secretari General de les Nacions Unides la seva decisió de retirar-se de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La retirada va entrar en vigor el 17 de març de 2019. (****) Federació de Rússia . 29.09.1989 (retirada: 23.10.2019).

RESERVES I DECLARACIONS Nota: Les declaracions formulades en virtut de l’article 90 (Comissió Internacional de Determinació dels Fets) no s’inclouen en aquesta llista.

Alemanya

1. Segons la interpretació de la República Federal d’Alemanya, les disposicions introduïdes pel Protocol I addicional relatives a l’ús d’armes es van dissenyar per aplicar-se exclusivament a les armes convencionals, sense perjudici de qualsevol altra norma aplicable del dret internacional a altres tipus d’armes.

2. Segons la interpretació de la República Federal d’Alemanya, en relació amb els articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86 del Protocol I addicional, els termes útil, pràctic, possible en la pràctica i pràcticament possible signifiquen allò que és possible o realment possible des d’un punt de vista pràctic, amb vista a totes les circumstàncies del moment, incloses les consideracions de caràcter humanitari i militar.

3. Segons la interpretació de la República Federal d’Alemanya, els criteris per distingir entre combatents i població civil, continguts en la segona frase de l’apartat 3 de l’article 44 del Protocol I addicional, només es poden aplicar en territori ocupat i en els altres conflictes armats a què es refereix l’apartat 4 de l’article primer. El terme desplegament militar fa referència per la República Federal d’Alemanya a qualsevol moviment cap a un lloc a partir del qual s’ha d’iniciar un atac.

4. Segons la interpretació de la República Federal d’Alemanya, en relació amb l’aplicació de les disposicions de la secció I del títol IV del Protocol I addicional als comandants militars i altres responsables de la planificació, la decisió o l’execució d’atacs, la decisió presa per la persona responsable ha de ser avaluada d’acord amb tota la informació disponible en el moment donat, i no sobre la base del procés real considerat a posteriori.

5. Pel que fa a l’aplicació de principi de proporcionalitat en els articles 51 i 57, avantatge militar significa l’avantatge esperat de l’atac en el seu conjunt, i no només les seves parts aïllades o particulars.

6. La República Federal d’Alemanya reaccionarà a qualsevol vulneració greu i sistemàtica de les obligacions derivades del Protocol I addicional i, en especial, dels articles 51 i 52, per tots els mitjans admissibles en virtut del dret internacional per tal d’evitar noves vulneracions.

7. La República Federal d’Alemanya interpreta l’article 52 del Protocol I addicional en el sentit que una determinada zona terrestre també pot constituir un objectiu militar si compleix totes les condicions establertes a l’apartat 2 de l’article 52.

8. La lletra e de l’apartat 4 de l’article 75 del Protocol I addicional i la lletra e de l’apartat 2 de l’article 6 del Protocol addicional s’aplicaran de manera que sigui el tribunal qui decideixi si l’encausat en detenció ha de comparèixer en persona davant el tribunal de cassació. La lletra h de l’apartat 4 de l’article 75 del Protocol I addicional només s’aplicarà si és conforme a les disposicions legals que permetin, en circumstàncies especials, reobrir procediments que han conduït a una sentència definitiva de sobreseïment o de condemna.

9. La República Federal d’Alemanya interpreta l’apartat 3 de l’article 96 del Protocol I addicional en el sentit que tan sols les declaracions fetes per una autoritat que compleixi tots els criteris als quals fa referència l’apartat 4 de l’article primer poden tenir els efectes legals descrits a les lletres a i c de l’apartat 3 de l’article 96 (traducció de l’original alemany). Algèria

1. El Govern de la República Democràtica i Popular Algeriana declara que, pel que fa a l’apartat 3 de l’article 41, l’apartat 2 de l’article 57 i l’article 58, hi ha motius per considerar que les expressions Precaucions útils, tot el que és pràcticament possible i en la mesura del que és pràcticament possible, contingudes respectivament en cadascun dels articles enumerats, s’han d’interpretar en el sentit d’allò que és pràcticament possible de prendre com a precaucions i mesures, tenint en compte les circumstàncies, els mitjans i les dades disponibles en el moment oportú.

2. Pel que fa a la repressió de les infraccions als convenis i a aquest Protocol tal com està definida especialment pels articles 85 i 86 de la secció II del Protocol I, el Govern de la República Democràtica i Popular Algeriana considera que, per pronunciar-se sobre qualsevol decisió, els factors i elements següents són determinants per avaluar la naturalesa de la decisió presa: les circumstàncies, els mitjans i la informació realment disponibles en el moment de la decisió.

3. El Govern de la República Democràtica i Popular Algeriana reserva la seva posició pel que fa a la definició de mercenariat continguda a l’apartat 2 de l’article 47 d’aquest Protocol, que considera restrictiva. Angola En adherir-se al Protocol I, la República Popular d’Angola declara que, fins que entri en vigor el Conveni internacional sobre el mercenarisme actualment en via de desenvolupament al si de les Nacions Unides i que l’Estat angolès no en sigui part, la República Popular d’Angola considerarà que comet un delicte de mercenarisme:

a) el que recluta, organitza, finança, equipa, entrena o de qualsevol altra manera contracta els mercenaris;

b) el que, en el territori sota la jurisdicció o en qualsevol altre lloc sota el seu control, permeti la realització de les activitats a què es refereix l’apartat anterior, o concedeixi facilitats per al trànsit o transport de mercenaris;

c) el ciutadà estranger que en el territori angolès es dedica a qualsevol de les activitats esmentades anteriorment contra un altre país;

d) el ciutadà angolès que, atemptant contra la sobirania i la integritat territorial d’un país estranger o perjudicant l’autodeterminació d’un poble, es dedica a les activitats a què es refereixen els articles anteriors (traducció de l’original portuguès). Aràbia Saudita Reserva relativa a l’article 5, en què s’estipula “Designació de les Potències protectores i del seu substitut” (traducció de la traducció oficial anglesa de l’àrab original). Argentina Pel que fa a l’apartat 1 de l’article 43 i a l’apartat 1 de l’article 44 del Protocol I, la República Argentina entén que aquestes disposicions no impliquen una excepció:

a) pel que fa a la noció de forces armades regulars permanents d’un estat sobirà;

b) pel que fa a la distinció entre les forces armades regulars, enteses com a cossos militars permanents sota l’autoritat dels governs d’estats sobirans, per una part, i de moviments de resistència als quals fa referència l’article 4 del Tercer Conveni de Ginebra de 1949, per una altra part. Pel que fa als apartats 2, 3 i 4 de l’article 44 del mateix Protocol, la República Argentina considera que aquestes disposicions no es poden interpretar:

a) com si atorguessin als que infringeixen les normes del dret internacional aplicables en els conflictes armats una impunitat qualsevol que els eximeixi de l’aplicació del règim de sancions corresponent per a cada cas;

b) com si afavorissin específicament els que infringeixen les normes i l’objectiu dels quals és distingir entre combatents i població civil;

c) com si debilitessin el respecte del principi fonamental del dret internacional de la guerra que imposa distingir entre els combatents i la població civil amb l’objectiu prioritari de protegir aquesta última.

En referència a una declaració feta pel Regne Unit el 2 de juliol del 2002, la República Argentina rebutja la pretensió britànica d’estendre l’aplicació dels protocols a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i d’acceptar la jurisdicció de la Comissió Internacional d’Investigació del Protocol I pel que fa als territoris esmentats.

Els protocols addicionals són aplicables a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud perquè siguin part integrant del territori de la República Argentina, en virtut de la ratificació d’aquests protocols per part del Govern de l’Argentina el 26 de novembre de 1996 i l’acceptació de la Comissió d’Investigació Internacional presentada l’11 d’octubre de 1996. En relació amb la qüestió de les Illes Malvines, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar les resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 i 43/25, entre les quals es reconeix l’existència d’un conflicte de sobirania i demana a la República Argentina i al Regne Unit que reprenguin les negociacions per tal de trobar una solució pacífica i definitiva al conflicte, a través dels bons oficis del secretari general de les Nacions Unides, que informarà l’Assemblea General sobre els avenços efectuats.

La República Argentina referma els seus drets de sobirania sobre les Illes Malvines, les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i les zones marítimes circumdants (11 de desembre del 2002, traducció de l’original espanyol).

Austràlia Segons la interpretació d’Austràlia relativa a l’article 5 pel que fa al fet de saber si, i fins a quin punt, unes potències protectores poden ser instades a exercir una funció qualsevol dins la zona de combats (com això podria ser suggerit per les disposicions contingudes en els títols II i IV del Protocol), el paper de la potència protectora serà de naturalesa anàloga a la que és especificada en el Primer i el Segon convenis i en el títol II del Quart Conveni, que s’apliquen bàsicament al camp de batalla i al seu entorn immediat.

Segons la interpretació que Austràlia fa de l’article 44, la situació descrita a la segona frase de l’apartat 3 només es pot donar en un territori ocupat o en conflictes de forces armades coberts per l’apartat 4 de l’article 1. Austràlia interpretarà la paraula desplegament, en la lletra b de l’apartat 3 de l’article, com qualsevol moviment cap a un lloc on s’ha d’iniciar un atac.

Interpretarà les paraules exposat a la vista de l’adversari com que inclouen el fet de ser visible amb prismàtics o mitjançant la detecció infraroja o amplificadors de llum residual.

D’acord amb la interpretació d’Austràlia relativa als articles 51 a 58, inclòs, els comandants militars, així com les altres persones encarregades de planificar, decidir o executar un atac, han de prendre necessàriament les seves decisions d’acord amb la seva avaluació de la informació que emana de totes les fonts de què disposen en aquell moment.

D’acord amb la interpretació d’Austràlia relativa a la lletra b de l’apartat 5 de l’article 51 i al punt iii de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 57, les referències a “l’avantatge militar” pretenen indicar l’avantatge esperat de l’atac militar en el seu conjunt i no només de les parts aïllades o especials d’aquest atac, i el terme avantatge militar implica diverses consideracions, inclosa la seguretat de les forces atacants.

A més, segons la interpretació d’Austràlia, els termes avantatge militar concret i directe esperat, utilitzats als articles 51 i 57, signifiquen l’expectativa de bona fe que l’atac farà una contribució rellevant i proporcionada a l’objectiu de l’atac militar en qüestió.

Segons la interpretació d’Austràlia, la primera frase de l’apartat 2 de l’article 52 no pretén abordar, ni aborda, la qüestió dels danys incidentals o col·laterals d’un atac contra un objectiu militar (traducció de l’original en anglès).

Àustria L’apartat 2 de l’article 57 del Protocol I s’aplicarà sempre que, per qualsevol decisió presa per un comandament militar, la informació efectiva disponible al moment de la decisió sigui decisiva.

Considerant que l’article 58 del Protocol I conté l’expressió en la mesura més gran del pràcticament possible, les lletres a i b s’aplicaran sense perjudici dels requisits de la defensa nacional.

L’article 75 de Protocol I serà aplicat sempre que:

a) la lletra e de l’apartat 4 no sigui incompatible amb les disposicions legislatives que preveuen que qualsevol acusat que pertorbi l’ordre durant la vista oral o la presència de la qual pot dificultar l’interrogatori d’un altre encausat o l’audiència d’un testimoni o pèrit pugui ser exclòs de la sala del tribunal;

b) la lletra h de l’apartat 4 no sigui incompatible amb les disposicions legislatives que autoritzen la reobertura d’un judici que hagi conduït a una resolució ferma de condemna o el sobreseïment d’una persona. Per resoldre sobre qualsevol resolució presa per un comandament militar, els articles 85 i 86 del Protocol I s’aplicaran sempre que els imperatius militars, la possibilitat raonable per reconèixer-los i la informació realment disponible en el moment de la decisió siguin decisius (traducció de l’original alemany). Bèlgica El Govern belga fa les declaracions interpretatives següents:

1. El Govern belga, tenint en compte els treballs preparatoris de l’instrument internacional actualment ratificat, vol subratllar que el Protocol es va establir amb l’objectiu d’ampliar la protecció conferida pel dret humanitari exclusivament durant l’ús d’armes convencionals en conflictes armats, sense perjudici de les disposicions del dret internacional relatives a l’ús d’altres tipus d’armes.

2. El Govern belga, tenint en compte l’apartat 3 de l’article 43 (Forces armades) i l’estatus especial de la gendarmeria belga, ha decidit notificar a les Altes Parts contractants la informació següent sobre les missions assignades a la gendarmeria belga durant els períodes de conflicte armat. Considerat que aquesta notificació compleix, si és necessari, els requisits de l’article 43 pel que fa a la gendarmeria.

a) La gendarmeria belga, que va ser instituïda per garantir el manteniment de l’ordre i l’execució de les lleis, és una força pública que, segons la legislació nacional, constitueix una de les forces armades i que, per tant, correspon a la noció de “¡forces armades d’una part en conflicte en el sentit de l’article 43 del Protocol I. Així, en temps de conflicte armat internacional, els membres de la gendarmeria tenen la condició de combatents en el sentit d’aquest Protocol.

b) A més d’aquesta notificació, el Govern belga vol especificar les tasques que en temps de guerra són assignades a la gendarmeria. Aquestes tasques es descriuen a la Llei de la gendarmeria del 2 de desembre de 1957 (publicada al Butlletí Oficial de Bèlgica del 12 de desembre de 1957). El títol VI d’aquesta Llei recull en els articles 63, 64, 66 i 67 les missions específiques assignades a la gendarmeria en temps de guerra que s’afegeixen a les missions en temps de pau, i que són les següents:

63. La gendarmeria participa en la defensa interna del territori en la mesura que ho estableixin de comú acord el ministre de Defensa Nacional, el ministre de Justícia i el ministre de l’Interior. Les unitats territorials només poden ser responsables de les missions d’intel·ligència i d’alerta. Les unitats mòbils es poden col·locar en suport d’unitats d’altres forces armades.

64. Durant la durada de la guerra, la gendarmeria disposa d’uns destacaments anomenats prévôtés encarregats de mantenir l’ordre i vigilar la resta de forces armades. Cada prévôté es posa sota les ordres d’un prebost, un agent de gendarmeria.

66. Durant la guerra, la gendarmeria manté un estret contacte amb els auditors militars. Informa sobre esdeveniments d’interès per a la seguretat i l’ordre públic.

67. Durant la guerra, la gendarmeria pot ser encarregada pels auditors militars d’enviar ordres de compareixença a les parts o als testimonis.

c) El Govern belga desitja destacar que, fins i tot en temps de guerra, la gendarmeria conserva com a primera tasca la seva missió general, que li encomana l’article 1 de la Llei de gendarmeria. Així, el Decret reial del 14 de març de 1963 “d’organització del servei general de la gendarmeria” (publicat al Butlletí Oficial de Bèlgica del 29 de març de 1963) estableix a l’article 17: “En temps de guerra:

a) la gendarmeria conserva la seva missió normal, és a dir, el manteniment de l’ordre, i l’aplicació de les lleis;

b) sense perjudici de l’article 63 de la Llei de la gendarmeria i les disposicions que resultin de la seva execució, totes les forces de gendarmeria –tant mòbils com territorials– es mantindran sota les ordres del comandament de la gendarmeria. Aquest últim les utilitza i les distribueix segons les necessitats de manteniment de l’ordre i del servei judicial. Cada nivell subordinat actua de la mateixa manera dins dels límits de les seves atribucions.”

3. Pel que fa als articles 41, 57 i 58, el Govern belga considera que l’expressió precaucions útils inclosa a l’article 41 s’ha d’interpretar de conformitat amb els treballs preparatoris en el sentit de les “precaucions pràcticament possibles” esmentades als articles 57 i 58, és a dir, les que es poden prendre en funció de les circumstàncies del moment, que inclouen consideracions militars i humanitàries.

4. Pel que fa a l’article 44, el Govern belga declara que les situacions en els conflictes armats descrits a l’apartat 3 només es poden produir en territori ocupat o en els conflictes armats coberts per l’apartat 4 de l’article 1 del Protocol. El Govern belga, a més, interpreta el terme desplegament utilitzat a la lletra b d’aquest mateix apartat com que inclou qualsevol moviment, individual o col·lectiu, cap a una ubicació a partir de la qual s’ha d’iniciar l’atac.

5. Pel que fa als articles 51 i 57, el Govern belga interpreta l’avantatge militar que s’hi esmenta com el que s’espera d’un atac considerat en el seu conjunt.

6. En relació amb el títol IV secció I del Protocol, el Govern belga vol subratllar que cada vegada que un comandant militar ha de prendre una decisió que tingui un impacte en la protecció de civils o béns civils o similars, aquesta decisió només s’ha de prendre sobre la base de la informació rellevant disponible en el moment donat i que ha sigut pràcticament capaç de recollir amb aquesta finalitat.

7. Pel que fa a l’apartat 3 de l’article 96, el Govern belga declara que tan sols podria dirigir una declaració amb els efectes descrits a l’apartat 3 de l’article 96 l’autoritat que en tot cas:

a) és reconeguda per l’organització regional intergovernamental afectada, i

b) representa eficaçment un poble compromès en un conflicte armat les característiques del qual siguin estrictament i adequadament coherents amb la definició donada per l’apartat 4 de l’article 1 i amb la interpretació donada a l’exercici del dret d’autodeterminació en el moment de l’adopció del Protocol.

Canadà Reserves Article 11. Protecció de la persona (Actes mèdics) El Govern del Canadà no té la intenció, pel que fa als ciutadans canadencs o a altres persones que resideixen habitualment al Canadà que puguin ser internats, detinguts o privats de llibertat d’una altra manera a causa d’una situació esmentada a l’article 1, estar obligat per la prohibició continguda en la lletra c de l’apartat 2 de l’article 11, mentre l’extirpació de teixits o òrgans per als trasplantaments sigui conforme a les lleis canadenques i s’apliqui a la població en general i que l’operació es faci d’acord amb l’ètica, els estàndards i les pràctiques mèdiques normals del Canadà.

Article 39. Signes de nacionalitat (Uniformes de l’enemic) El Govern del Canadà no té la intenció d’estar obligat per les prohibicions contingudes en l’apartat 2 de l’article 39 sobre l’ús de símbols, insígnies o uniformes militars de les parts oposades per ocultar, promoure, protegir o dificultar les operacions militars.

Declaracions interpretatives (Armes convencionals) Segons la interpretació del Govern del Canadà, les regles introduïdes pel Protocol I estan dissenyades per aplicar-se exclusivament a les armes convencionals.

En especial, les normes així introduïdes no tenen cap efecte sobre l’ús d’armes nuclears, que ni regulen ni prohibeixen.

Article 38. Emblemes reconeguts (Emblemes protectors) Segons la interpretació del Govern del Canadà pel que fa a l’article 38, quan el servei de salut dels exèrcits d’una part en conflicte armat empra com a signe distintiu un emblema diferent dels esmentats a l’article 38 del Primer Conveni de Ginebra, del 12 d’agost de 1949, aquest altre emblema, un cop notificat, ha de ser respectat per la part contrària com un emblema protector en el conflicte, en condicions anàlogues a les previstes als convenis de Ginebra de 1949 i als protocols addicionals de 1977 pel que fa a l’ús dels emblemes esmentats a l’article 38 del Primer Conveni de Ginebra i del Protocol I. En aquestes situacions, l’ús indegut d’aquest emblema s’ha de considerar com un ús indegut dels emblemes esmentats a l’article 38 del Primer Conveni de Ginebra i el Protocol I. Articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86 (Significat d’útil, pràctic o pràcticament possible).

D’acord amb la interpretació del Govern del Canadà, pel que fa als articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86, les paraules útil, pràctic o pràcticament possible signifiquen allò que és realitzable o pràcticament possible, tenint en compte totes les circumstàncies del moment, incloses les consideracions humanitàries i militars.

Article 44. Combatents i presoners de guerra (Estatus de combatent) Segons la interpretació del Govern del Canadà: a. la situació descrita a la segona la frase de l’apartat 3 de l’article 44 només pot existir en territori ocupat o en conflictes armats previstos en l’apartat 4 de l’article 1, i b. el terme desplegament a l’apartat 3 de l’article 44 inclou qualsevol moviment a un lloc des d’on s’ha d’iniciar un atac.

Títol IV, secció I: Protecció general contra els efectes de les hostilitats (norma de presa de decisions) Segons la interpretació del Govern del Canadà pel que fa als articles 48, 51 a 60, inclosos, 62 i 67, els comandants militars i altres encarregats de planejar, decidir o executar atacs han de prendre les seves decisions en funció de la seva valoració de la informació que es posen raonablement a la seva disposició en el moment oportú, i aquestes decisions no es poden avaluar sobre la base de la informació comunicada posteriorment.

Article 52. Protecció general dels béns de caràcter civil (Metes militars) Segons la interpretació del Govern del Canadà, amb relació a l’article 52: a. una zona determinada pot ser una meta militar si, per raó de la seva ubicació o per altres raons especificades a l’article als efectes de la definició d’una meta militar, la seva destrucció total o parcial, la seva captura o neutralització ofereix en aquest cas un avantatge militar específic; i b. la primera frase de l’apartat 2 de l’article no se centra en la qüestió dels danys incidentals o col·laterals derivats d’un atac contra un objectiu militar ni l’aborda.

Article 53. Protecció dels béns culturals i dels llocs de culte (Objectes culturals) Segons la interpretació del Govern del Canadà, amb relació a l’article 53: a. la protecció atorgada per l’article es perdrà durant qualsevol període en què els béns protegits s’utilitzin amb finalitats militars; i b. les prohibicions que estableixen les lletres a i b d’aquest article només es podran revocar si ho requereix una necessitat militar imperativa.

Article 51 , apartat 5, lletra b, 52, apartat 2, i 57, apartat 2, lletra a, punt iii (Avantatge militar) Segons la interpretació del Govern de Canadà, en relació amb la lletra b de l’apartat 5 de l’article 51, l’apartat 2 de l’article 52, i el punt iii de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 57, l’avantatge militar esperat d’un atac significa l’avantatge esperat de tot l’atac i no de les parts aïllades o particulars de l’atac.

Article 62. Protecció general (Protecció de personal la defensa civil) Segons la interpretació del Govern del Canadà, res de l’article 62 no impedirà que el Canadà faci servir el personal de protecció civil o treballadors voluntaris de protecció civil del Canadà, d’acord amb les prioritats establertes en l’àmbit nacional, i independentment de la situació militar.

Article 96. Relacions convencionals a partir de l’entrada en vigor d’aquest Protocol, apartat 3 (Declaració d’un moviment d’alliberament nacional) Segons la interpretació del Govern del Canadà, una declaració unilateral, en si mateixa, no valida el poder de la persona o de les persones que la fan, i els estats poden determinar si, de fet, els autors d’aquesta declaració constitueixen una autoritat en el sentit de l’article 96. En aquest sentit, s’ha de considerar si aquesta autoritat ha estat reconeguda com a tal per un organisme intergovernamental regional competent o no. L’Ambaixada del Canadà […] té l’honor de referir-se a la […] comunicació del Consell Federal Suís del 10 d’abril del 2014 […] relativa als convenis i al Protocol I. L’Ambaixada del Canadà assenyala que aquesta comunicació la va fer el Consell Federal Suís en qualitat de dipositari dels convenis de Ginebra i del Protocol I. L’Ambaixada del Canadà vol recalcar que el dipositari té un paper de caràcter tècnic i administratiu, i que correspon als estats part en un tractat, i no al dipositari, pronunciar-se sobre qualsevol qüestió de dret relacionada amb els instruments transmesos pel dipositari.

En aquest context, l’Ambaixada canadenca assenyala que “Palestina” no compleix els criteris per ser considerat un estat segons el dret internacional i, per tant, no és reconeguda com a tal pel Canadà.

Per tant, per evitar qualsevol ambigüitat, l’Ambaixada del Canadà vol manifestar la seva posició segons la qual “Palestina” no està qualificada per adherir-se al Protocol II i al Protocol III, de manera que la seva suposada adhesió a aquests protocols no té cap valor legal ni impacte en les relacions convencionals del Canadà amb l’“Estat de Palestina” (16 de maig del 2014, traducció de l’original en anglès).

Dinamarca Dinamarca formula una reserva pel que fa a l’aplicació de la lletra h de l’apartat 4 de l’article 75 del Protocol I, perquè les disposicions d’aquest apartat no impedeixin la reobertura de procediments penals en els casos en què les normes del Codi danès de procediment civil i penal prevegin, de manera excepcional, el dret a adoptar aquesta mesura.

Egipte El Govern de la República Àrab d’Egipte celebra la Conferència Diplomàtica que va conduir a l’adopció, el juny de 1977, dels dos protocols addicionals als convenis de Ginebra de 1949. Aquests dos protocols es van adoptar en sis idiomes originals, inclòs l’àrab.

Cadascuna d’aquestes sis llengües té el mateix valor d’autenticitat en comparació amb les altres.

En comparar les sis versions originals dels protocols addicionals, sembla que el text àrab no es correspongui –en certs punts– amb les altres versions.

Al contrari, la versió àrab contradiu, en el fons i en la forma, determinades disposicions adoptades pels estats, en l’àmbit del dret internacional i les relacions humanes.

En conseqüència, el Govern de la República Àrab d’Egipte declara, amb motiu del dipòsit de l’instrument de ratificació dels protocols addicionals als quatre convenis de Ginebra de 1949 prop de la Confederació Suïssa (estat dipositari), que adoptarà la versió que millor conciliï els textos originals dels protocols.

En ratificar els protocols addicionals de 1977 als convenis de Ginebra de 1949, la República Àrab d’Egipte està convençuda que les disposicions d’aquests dos protocols constitueixen la protecció jurídica mínima que cal concedir, en temps de conflicte armat, a les persones i als béns civils i culturals.

Referint-se als principis de la Llei islàmica, dels quals és profundament respectuosa, la República Àrab d’Egipte subratlla que és el deure de tots els estats abstenir-se, en els conflictes, d’exposar les persones indefenses al foc de les armes.

Es demana a aquests estats que despleguin tots els esforços possibles amb aquesta finalitat, en nom de la humanitat i dels valors culturals de totes les nacions i de tots els pobles.

La República Àrab d’Egipte es compromet, per tant, a respectar totes les disposicions dels protocols.

Referma, d’acord amb el principi de reciprocitat, la seva vinculació al dret d’utilitzar tots els mitjans autoritzats pel dret internacional per reaccionar contra qualsevol vulneració d’aquestes lleis per part de qualsevol part i, per tant, evitar qualsevol altra infracció.

A més, referma que els comandants militars i els altres responsables de planificar, decidir o executar un atac han de prendre necessàriament les seves decisions basant-se en la seva avaluació de la informació que emana de totes les fonts de què disposen en aquell moment (traducció de la traducció no oficial en anglès de l’original àrab).

Emirats Àrabs Units En acceptar l’esmentat Protocol, el Govern dels Emirats Àrabs Units considera que la seva acceptació d’aquest Protocol no implica de cap manera el seu reconeixement d’Israel ni l’obliga a aplicar les disposicions del dit Protocol respecte a aquest país.

El Govern dels Emirats Àrabs Units també vol indicar que la posició descrita anteriorment és coherent amb la pràctica general dels Emirats Àrabs Units pel que fa a la signatura, ratificació, adhesió o acceptació de convenis, tractats o protocols internacionals dels quals un país no reconegut pels Emirats Àrabs Units sigui part (traducció de l’original en anglès).

Espanya El Govern espanyol entén que aquest Protocol, en el seu context específic, s’aplica exclusivament a les armes convencionals i sense perjudici de les normes de dret internacional aplicables a qualsevol altra categoria d’armes.

Articles 1 , apartat 4, i 96, apartat 3 Aquests articles s’interpretaran d’acord amb el principi establert a l’apartat 4 de l’article 2 de la Carta de les Nacions Unides, tal com es desenvolupa i es referma en els textos següents:

1. Dispositiu 6 de la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 14 de desembre de 1960.

2. L’últim apartat relatiu al principi d’igualtat de drets i lliure determinació dels pobles de la Declaració sobre els principis del dret internacional pel que fa a les relacions amigables i la cooperació entre estats, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, aprovada per la Resolució 2625 (XXIV) de l’Assemblea general de les Nacions Unides del 24 d’octubre de 1970. Articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86 El Govern espanyol entén, pel que fa als articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86, que el terme possible significa que l’assumpte a què es refereix és factible o possible en la pràctica, amb vista a totes les circumstàncies existents en el moment en què el fet es produeix, incloses, en aquestes mateixes circumstàncies, els aspectes humanitaris i militars.

Article 44, apartat 3 El Govern espanyol entén que els criteris continguts en la lletra b de l’article esmentat sobre la distinció entre combatents i població civil només es poden aplicar en els territoris ocupats.

Així, entén que l’expressió desplegament militar significa tots els moviments cap al lloc a partir del qual s’iniciarà un atac.

Articles 51 a 58 El Govern espanyol entén que la decisió adoptada pels comandaments militars o altres òrgans amb capacitat legal per planificar o llançar atacs que puguin tenir repercussions sobre civils, béns o altres només es pot prendre sobre la base de la informació rellevant disponible en el moment en qüestió i que es va poder obtenir amb aquesta finalitat.

Elements 51, 52 i 57 El Govern espanyol entén que l’expressió avantatge militar a què fan referència els articles en qüestió significa l’avantatge que s’espera del conjunt de l’atac, i no de parts aïllades d’aquest atac.

Article 52, apartat 2 El Govern espanyol entén que l’obtenció o la conservació d’una determinada superfície terrestre constitueix un objectiu militar quan totes les condicions exposades en el dit apartat estan reunides, aporta un avantatge militar concret, tenint en compte les circumstàncies imperants durant el període considerat (traducció de l’original castellà).

Filipines

a) L’aplicació del Protocol I, en especial dels articles 1, apartat 4, 4 i 96, apartat 3, no afectarà ni l’estatut jurídic de les Parts en el conflicte ni l’estatut jurídic del territori en qüestió; no es pot invocar cap pretensió relativa a l’estatut de bel·ligerància sobre aquesta base;

b) L’aplicació del Protocol I no es pot invocar en cap cas en conflictes armats interns dins dels estats sobirans;

c) Els termes conflicte armat i conflicte no inclouen la comissió de delictes ordinaris, siguin col·lectius o aïllats. Finlàndia Pel que fa als articles 75 i 85 del Protocol, el Govern finlandès declara: - que, d’acord amb l’article 72, l’àmbit d’aplicació de l’article 75 s’interpretarà en el sentit que inclou també els nacionals de la Part contractant que aplica les disposicions d’aquest article, així com els nacionals dels estats neutrals o d’altres estats no parts al conflicte, i - que les disposicions de l’article 85 s’interpretaran com aplicables als nacionals d’estats neutrals o altres estats no Parts en el conflicte de la mateixa manera que s’apliquen a les persones esmentades en l’apartat 2 d’aquest article. Pel que fa a la lletra h de l’apartat 4 de l’article 75 del Protocol, el Govern finlandès vol especificar que, segons la legislació finlandesa, una sentència no es considera ferma sempre que no hagi vençut el termini que permet utilitzar qualsevol mitjà de dret extraordinari (traducció de l’original anglès). França

1. Les disposicions del Protocol I de 1977 no impedeixen que França exerceixi el seu dret natural de legítima defensa, d’acord amb l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides.

2. Referint-se a l’esborrany de Protocol elaborat pel Comitè Internacional de la Creu Roja que va constituir la base dels treballs de la Conferència diplomàtica de 1974-1977, el Govern de la República Francesa continua considerant que les disposicions del Protocol es refereixen exclusivament als armaments convencionals, i que no podria ni regular ni prohibir l’ús de l’armament nuclear, ni tampoc causar un perjudici a altres normes de dret internacional aplicable a altres armes, necessàries perquè França exerceixi el seu dret natural de legítima defensa.

3. El Govern de la República Francesa considera que les expressions possible i esforçar-se per, tal com s’utilitzen en el Protocol, signifiquen que és factible o possible, tenint en compte les circumstàncies prevalents, incloses les consideracions humanitàries i militars.

4. El Govern de la República Francesa considera que el terme conflictes armats esmentat a l’apartat 4 de l’article 1, de si mateix i en el seu context, assenyala una situació d’un gènere que no inclou la comissió de delictes ordinaris, inclosos els actes de terrorisme, siguin col·lectius o aïllats.

5. Tenint en compte les necessitats pràctiques d’utilitzar aeronaus no específiques per a missions d’evacuació mèdica, el Govern de la República Francesa no interpreta que l’apartat 2 de l’article 28 exclogui la presència a bord d’equips de comunicació i material criptològic, ni la seva utilització únicament per facilitar la navegació, la identificació o la comunicació en benefici d’una missió de transport sanitari, tal com es defineix a l’article 8.

6. El Govern de la República Francesa considera que el risc de dany al medi natural derivat de l’ús de mètodes o mitjans de guerra, tal com es deriva de les disposicions dels apartats 2 i 3 de l’article 35 i de l’article 55, ha de ser analitzat objectivament d’acord amb la informació disponible al moment en què s’avalua.

7. Tenint en compte les disposicions de l’apartat 3 de l’article 43 del Protocol, relatives als serveis armats encarregats de fer complir l’ordre, el Govern de la República Francesa informa els estats part en el Protocol que les seves forces armades inclouen de manera permanent la gendarmeria nacional.

8. El Govern de la República Francesa considera que la situació esmentada en la segona frase de l’apartat 3 de l’article 44 només pot existir si un territori està ocupat o en el cas d’un conflicte armat en el sentit de l’apartat 4 de l’article 1. El terme desplegament tal com s’utilitza a la lletra b de l’apartat 3 d’aquest mateix article significa qualsevol moviment cap a un lloc des del qual és probable que es produeixi un atac.

9. El Govern de la República Francesa considera que la norma prevista a la segona frase de l’apartat 1 de l’article 50 no es pot interpretar en el sentit que obliga el comandament a prendre una decisió que, en funció de les circumstàncies i de la informació de què disposa, podria no ser compatible amb el seu deure de garantir la seguretat de les tropes sota la seva responsabilitat o de preservar la seva situació militar, d’acord amb les altres disposicions del Protocol.

10. El Govern de la República Francesa considera que l’expressió avantatge militar esmentada a la lletra b de l’apartat 5 de l’article 51, a l’apartat 2 de l’article 52 i al punt iii de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 57 designa l’avantatge esperat de l’atac en el seu conjunt i no de parts aïllades o especials de l’atac.

11. El Govern de la República Francesa declara que aplicarà les disposicions de l’apartat 8 de l’article 51 en la mesura que la interpretació d’aquestes disposicions no impedeixi l’ús, d’acord amb el dret internacional, dels mitjans que consideraria indispensables per protegir la seva població civil de les violacions greus, manifestes i deliberades dels convenis de Ginebra i del Protocol per part de l’enemic.

12. El Govern de la República Francesa considera que una zona concreta es pot considerar un objectiu militar si, per la seva ubicació o per qualsevol altre criteri enumerat a l’article 52, la seva destrucció total o parcial, la seva captura o neutralització, donades les circumstàncies del moment, ofereix un avantatge militar decisiu. El Govern de la República Francesa considera, a més, que la primera frase de l’apartat 2 de l’article 52 no tracta la qüestió dels danys col·laterals resultant dels atacs dirigits en contra dels objectius militars.

13. El Govern de la República Francesa declara que si els béns protegits per l’article 53 s’utilitzen amb finalitats militars, perdran així la protecció de la qual podrien beneficiar-se d’acord amb les disposicions del Protocol.

14. El Govern de la República Francesa considera que l’apartat 2 de l’article 54 no prohibeix els atacs perpetrats amb una finalitat determinada, a excepció dels que tenen com a objectiu privar la població civil de béns essencials per a la seva supervivència i dels dirigits contra els béns que, tot i ser utilitzats per la part adversa, no serveixen només per a la subsistència dels membres de les seves forces armades.

15. El Govern de la República Francesa no pot garantir una protecció absoluta a les obres i instal·lacions que continguin forces perilloses, que puguin contribuir a l’esforç bèl·lic de la part adversa, ni als defensors d’aquestes instal·lacions, però prendrà totes les precaucions necessàries, d’acord amb les disposicions de l’article 56, del punt iii de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 57 i la lletra c de l’apartat 3 de l’article 85, per evitar greus pèrdues col·laterals entre les poblacions civils, fins i tot durant possibles atacs directes.

16. El Govern de la República Francesa considera que l’obligació d’anul·lar o interrompre un atac, d’acord amb les disposicions de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 57, exigeix només la realització de les diligències normals per cancel·lar o interrompre aquest atac, a partir de la informació de què disposa la persona que decideix sobre l’atac.

17. El Govern de la República Francesa considera que l’article 70, relatiu a les accions de rescat, no té cap implicació en les normes existents en l’àmbit de la guerra naval pel que fa al locus marítim, la guerra submarina o la guerra de mines.

18. El Govern de la República Francesa no es considera obligat per una declaració feta en aplicació de l’apartat 3 de l’article 96, excepte si ha reconegut expressament que aquesta declaració la va fer un organisme que és veritablement una autoritat representativa d’un poble implicat en un conflicte armat tal com es defineix a l’apartat 4 de l’article 1. Irlanda Les disposicions d’aquest Protocol representen el nivell mínim de protecció legal i efectiva que s’ha de concedir a persones, civils i béns culturals en situacions de conflicte armat.

Article 11 A l’efecte d’investigar qualsevol vulneració dels convenis de Ginebra de 1949 o dels protocols addicionals dels convenis de Ginebra de 1949, adoptats el 8 de juny de 1977, Irlanda es reserva el dret de prendre, d’acord amb la llei irlandesa i la pràctica, les normes i l’ètica mèdiques habituals a Irlanda, mostres de sang, teixits, saliva o altres fluids corporals per comparar l’ADN, en una persona detinguda, internada o privada d’una altra manera de llibertat a conseqüència d’una situació prevista a l’article 1. Article 11 , apartat 2, lletra c Irlanda declara que res de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 11 no prohibeix que una persona que estigui detinguda, internada o privada de llibertat a conseqüència d’una situació a què es refereix l’article 2 faci una donació de teixit, medul·la òssia o òrgan a un parent proper que, per raons mèdiques, necessiti un trasplantament de teixit, medul·la òssia o òrgan, sempre que l’extirpació dels teixits, de la medul·la òssia o de l’òrgan amb finalitats de trasplantament es faci d’acord amb la llei irlandesa i la pràctica, les normes i l’ètica mèdiques habituals a Irlanda.

Article 28, apartat 2 Si es fa necessari utilitzar aeronaus no especialitzades per a les evacuacions mèdiques, Irlanda no interpreta aquest apartat com que exclou la presència i l’ús a bord d’equips de comunicacions i material d’encriptació destinats exclusivament a facilitar la navegació, la identificació o les comunicacions en suport del transport sanitari, tal com es defineix a la lletra f de l’article 8. Article 35 Irlanda reconeix, d’acord amb els termes de l’apartar 1 de l’article 35, que el dret de les Parts al conflicte a triar els mètodes o mitjans de guerra no és il·limitat.

Tenint en compte l’efecte potencialment destructiu de les armes nuclears, Irlanda declara que aquestes armes, encara que no es regeixin directament pel Protocol I addicional, continuen subjectes a les normes aplicables del dret internacional, tal com les va confirmar el 1996 el Tribunal Internacional de Justícia en el seu dictamen consultiu sobre la legalitat de l’amenaça o l’ús d’armes nuclears.

Articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86 Irlanda entén, pel que fa als articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86, que la paraula feasible significa allò que és practicable o pràcticament possible tenint en compte totes les condicions imperants, en especial consideracions de caràcter humanitari i militar.

Article 44 Irlanda entén que: a. la situació esmentada a la segona frase de l’apartat 3 només pot existir en un territori ocupat o en les situacions de conflicte armat cobertes per l’apartat 4 de l’article 1; b. desplegament a l’apartat 3 inclou tots els moviments cap a un lloc on s’ha d’iniciar un atac.

Article 47 Irlanda entén que l’article 47 no infringeix de cap manera l’aplicació de l’apartat 3 de l’article 45 i de l’article 75 del Protocol I als mercenaris tal com es defineixen a l’article 47. Elements 51 a 58 En relació amb els articles 51 a 58, inclosos, Irlanda entén que els comandants militars i altres responsables de planificar, decidir o dur a terme atacs han de prendre necessàriament les seves decisions basant-se en una avaluació de la informació procedent de totes les fonts de les quals poden disposar raonablement en el moment oportú.

Article 53 Pel que fa a la protecció dels béns culturals objecte de l’article 53, Irlanda entén que els béns culturals utilitzats il·legalment amb finalitats militars no estan protegits contra els atacs dirigits contra aquest ús il·legal amb finalitats militars.

Article 55 Per tal de garantir que la guerra es durà a terme amb la deguda cura per protegir el medi natural de danys generalitzats, duradors i greus i tenint en compte la prohibició de l’ús de mètodes o dels mitjans de guerra dissenyats per generar o que possiblement generaran aquests danys al medi natural, comprometent, així, la salut o la supervivència de la població, Irlanda declara que les armes nuclears, encara que no estiguin directament regides pel Protocol I addicional, continuen subjectes a les normes vigents del dret internacional, tal com les va confirmar el 1996 el Tribunal Internacional de Justícia en el seu dictamen consultiu sobre la legalitat de l’amenaça o l’ús d’armes nuclears.

Irlanda interpretarà i aplicarà aquest article per garantir la millor protecció possible de la població civil.

Article 62 Irlanda entén que res de l’article 62 no li prohibeix utilitzar personal i voluntaris de protecció civil a Irlanda d’acord amb prioritats establertes pel país, sigui la que sigui la situació militar.

Article 75, apartat 4, lletra e L’article 75 s’aplicarà a Irlanda en la mesura que la lletra e de l’apartat 4 no sigui incompatible amb el poder d’un jutge, en circumstàncies excepcionals, d’expulsar del tribunal un acusat que causi una pertorbació durant un judici.

Article 96, apartat 3 Irlanda entén que fer una declaració unilateral no valida en si mateix els poders de les persones que han fet la dita declaració i que els estats tenen el dret de determinar si els autors de la declaració constitueixen l’autoritat a què es refereix l’article 96. En aquest sentit, és rellevant si aquesta autoritat ha estat reconeguda o no com a tal per les Nacions Unides o per una organització intergovernamental regional adequada (traducció de l’original en anglès).

Islàndia Sense perjudici de la lletra h de l’apartat 4 de l’article 75 del Protocol I relatiu a la revisió de casos que jan han sigut objectes d’una sentència, vist que la llei islandesa de procediment judicial conté disposicions detallades sobre aquesta qüestió (traducció de l’original anglès).

Itàlia Segons la interpretació del Govern italià, les normes introduïdes pel Protocol I addicional relatives a l’ús d’armes han estat dissenyades per aplicar-se exclusivament a les armes convencionals.

No perjudiquen cap altra norma de dret internacional aplicable a altres tipus d’armes.

Pel que fa als articles 41, 56, 57, 58, 78 i 86, el Govern italià entén el terme feasible com a possible o pràcticament possible, tenint en compte totes les circumstàncies prevalents, incloses les consideracions humanitàries i militars.

La situació esmentada a la segona frase de l’apartat 3 de l’article 44 només pot existir en territori ocupat.

El terme desplegament a la lletra b de l’apartat 3 fa referència a tots els desplaçaments cap a un lloc a partir del qual s’ha d’iniciar un atac.

Pel que fa als articles 51 a 58, inclosos, el Govern italià entén que els comandants militars i els altres responsables de la planificació, de la decisió o de l’execució dels atacs han de prendre necessàriament les seves decisions sobre la base de l’avaluació de la informació disponible en aquell moment.

Pel que fa a la lletra b de l’apartat 5 de l’article 51, i el punt iii de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 57, el Govern italià entén, pel que fa a l’avantatge militar esperat d’un atac, que aquest és l’avantatge militar esperat de l’atac considerat com un tot i no segons les seves fases aïllades o particulars.

Un terreny determinat pot constituir un “objectiu militar” si, per raó de la seva ubicació o pels altres motius especificats a l’article 52, la seva destrucció total o parcial, captura o neutralització ofereixen en aquest cas un avantatge militar específic.

La primera frase de l’apartat 2 d’aquest article només prohibeix els atacs dirigits contra objectius no militars.

Tal frase no tracta de la qüestió dels danys col·laterals provocats per atacs contra objectius militars.

Quan els objectius protegits per l’article 53 s’utilitzen il·legalment amb finalitats militars, i durant el temps que ho siguin, perden així la seva protecció.

Itàlia respondrà a les vulneracions greus i sistemàtiques per part d’un enemic de les obligacions derivades del Protocol I addicional, en especial dels articles 51 i 52, per tots els mitjans admissibles d’acord amb el dret internacional per tal d’evitar noves vulneracions (traducció de l’original en anglès).

Japó El Govern del Japó declara que, al seu entendre, la situació descrita a la segona frase de l’apartat 3 de l’article 44 només es pot produir en un territori ocupat o en conflictes armats a què es refereix l’apartat 4 de l’article primer.

El Govern del Japó declara, a més, que el terme desplegament de la lletra b de l’apartat 3 de l’article 44 s’interpreta com qualsevol moviment cap a un lloc des d’on s’iniciarà un atac.

El Govern del Japó entén que la competència de la Comissió Internacional de Determinació dels Fets, que reconeix ipso facto i sense acord especial per la declaració, només s’exerceix pel que fa a fets posteriors a la data de la dita separació (traducció de l’original anglès).

Liechtenstein L’article 75 de Protocol I s’aplicarà en la mesura que:

a) la lletra e de l’apartat 4 no sigui incompatible amb les disposicions legislatives que preveuen que qualsevol encausat que altera l’ordre de les vistes orals o la presència del qual pot dificultar l’interrogatori d’un altre encausat o la vista d’un testimoni o perit, podrà ser expulsat de la sala del tribunal;

b) la lletra h de l’apartat 4 no sigui incompatible amb les disposicions legislatives que autoritzen la reobertura d’un judici que hagi donat lloc a una resolució de condemna ferma o d’absolució d’una persona,

c) la lletra i de l’apartat 4 no sigui incompatible amb les disposicions legislatives referents a la publicitat de les vistes orals i el pronunciament de la sentència. Antiga República Iugoslava de Macedònia (nova denominació: Macedònia del Nord) Manteniment de les reserves de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia: El Govern de la República Federal Socialista de Iugoslàvia declara, pel que fa a les disposicions del Protocol I que es refereixen a l’ocupació, que s’aplicaran complint amb l’article 238 de la Constitució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, en virtut del qual ningú no té dret a reconèixer o signar un acte de capitulació, ni a acceptar o reconèixer l’ocupació de la República Socialista Federal de Iugoslàvia o de cap de les seves parts constitutives (18 d’octubre de 1996, traducció de l’original anglès). Malta L’article 75 del Protocol I serà aplicat sempre que:

a) la lletra e de l’apartat 4 no sigui incompatible amb la legislació que preveu que qualsevol encausat que alteri un judici i la presència del qual pugui obstaculitzar l’interrogatori d’un altre encausat o la vista d’un testimoni o d’un perit pugui ser expulsat de la sala del tribunal;

b) la lletra h de l’apartat 4 no sigui incompatible amb les disposicions legals que autoritzen la reobertura d’un judici que ha desembocat en un pronunciament de condemna o de sobreseïment (traducció de l’original anglès).

Marroc El Govern del Regne del Marroc ha pres nota, amb sorpresa, de la difusió per part de Suïssa, a menyspreu de les seves responsabilitats d’estat dipositari dels quatre convenis de Ginebra de 1949 i dels seus protocols addicionals, d’una notificació a les Altes Parts contractants pel que fa a una suposada “declaració” que se li va comunicar el 21/6/2015 en virtut de l’article 96.3 de Protocol I del Conveni de Ginebra sobre la protecció de les víctimes dels conflictes armats, pel Polisario: moviment separatista format a Algèria i que actua contra l’estabilitat i la integritat territorial del Marroc.

El Govern del Regne del Marroc rebutja aquesta declaració i la considera nul·la.

Lamenta que l’estat dipositari no hagi complert l’obligació legal d’imparcialitat de la qual és responsable davant de totes les Altes Parts, en deixar-se portar per dreceres encara més deplorables pel fet que transgredeixen els instruments legals cardinals que té sota la seva custòdia i comprometen la seva integritat.

No obstant això, “el dipositari està obligat a actuar amb imparcialitat en l’exercici de les seves funcions”, i segueix subjecte a aquesta obligació fins i tot en cas de divergència amb un estat part (art. 76 del Conveni de Viena del 1969 sobre el dret dels tractats).

Amb un precedent tan perillós, tan sols ens podem plantejar quina seria la posició de l’estat dipositari davant les declaracions que li comunicarien actors armats no estatals d’obediència terrorista, alguns dels quals es reivindiquen d’una concepció de l’“autodeterminació” tan singular com la del Polisario.

Més que un organisme de registre, la institució del dipositari té la responsabilitat d’estudiar, objectivament, la regularitat de les declaracions que li són transmeses, abans de considerar la seva difusió als estats part.

Si l’explotació política manifesta que marca l’enfocament del Polisario no ha sigut suficient per exigir al dipositari un mínim de rigor jurídic, les autoritats marroquines podien esperar que els elements de dret i de fet que li van comunicar en el seu moment, a Rabat, a Berna i a Ginebra, el poguessin convèncer de renunciar a acceptar aquest enfocament infundat jurídicament i políticament perillós.

En efecte, es desprèn dels articles 96 (§.3) i 1 (§.4) del Protocol I que, per ser vàlida, una declaració d’acceptació, de forma acumulativa: s’ha de referir a una situació de conflicte armat entre un poble que lluita per la seva autodeterminació i una Part en el Protocol; ha d’emanar d’una autoritat que representa el dit poble i centrar-se en una situació en què la lluita armada es dirigeix contra la dominació colonial i l’ocupació estrangera i contra els règims racistes.

Tanmateix, és evident que el dipositari va ignorar tots aquests criteris, en escollir una interpretació precipitada dels instruments dels quals té la custòdia, menyspreant les posicions de l’ONU i a risc de distorsionar la disputa política regional al voltant del Sàhara.

De fet, Suïssa no pot ignorar que les hostilitats armades que van enfrontar, temps enrere, el Regne del Marroc a Algèria i al Polisario es van acabar fa gairebé un quart de segle.

Aquesta absència de conflicte armat hauria de ser suficient per incitar el dipositari a rebutjar la “declaració” del “polisario”.

Perquè aquesta es redueix en realitat a la seva única dimensió política, que el dipositari hauria d’abstenir-se d’avalar d’acord amb la seva obligació d’imparcialitat.

Així mateix, el Regne del Marroc està indignat per l’assimilació simplista i infundada que el dipositari fa entre la controvèrsia regional al voltant del Sàhara, per una banda, i els conflictes que poden donar lloc a una declaració en virtut de l’article 96.3 del Protocol I, d’altra banda.

No cal recordar que res en les 66 resolucions adoptades pel Consell de Seguretat sobre la qüestió del Sàhara des del 1975, en les desenes de resolucions adoptades per l’Assemblea General en els darrers 35 anys, ni en els més de 120 informes del secretari general, no qualifica el Sàhara de “colònia”, ni considera el Marroc com a “colonitzador”, “potència ocupant” o, encara menys, “règim racista”.

Ben lluny de combatre en contra de ningú –sinó en contra dels enemics de la integritat territorial del Regne, la població del Sàhara és un component principal de la seva identitat, un afluent essencial de la seva cultura i un element central de la seva unitat i estabilitat.

En considerar que aquesta població està implicada en un conflicte armat en contra del Marroc, equival a demostrar una falta de criteri sense precedents.

El Govern del Regne del Marroc considera que el dipositari ha excedit seriosament les seves prerrogatives, en acceptar una “declaració” que no emana de “l’autoritat representant” autoritzada per fer-ho.

El Marroc, que continua sent el representant exclusiu i legítim de la població del Sàhara, només pot denunciar aquesta parcialitat de l’estat dipositari.

Aquest últim no fa res menys que avalar el Polisario en el seu intent d’usurpar una qualitat que ni la població interessada, ni les Nacions Unides, no li han reconegut mai.

Moviment separatista, el Polisario no té cap legitimitat política, històrica o legal per pretendre tenir una representativitat única de la qual es preval.

Com a molt se li permet representar-se a si mateix, amb l’objectiu de buscar una solució política a la controvèrsia regional al voltant del Sàhara.

És per aquesta raó –i només per aquesta raó– que té dret a ser inclòs en el procés polític.

L’estat dipositari no pot ignorar aquest fet establert per l’ONU ni, encara menys, anar-hi en contra.

A més, és difícil no considerar que l’enfocament precipitat de l’estat dipositari equival a donar suport a l’actitud desafiant d’Algèria i del Polisario envers el dret internacional humanitari.

Durant tres dècades, Algèria va acollir camps de detenció administrats pel Polisario, on centenars de soldats marroquins van patir els abusos més cruels en condicions inhumanes, desafiant el Tercer Conveni de Ginebra i en el silenci ensordidor de l’estat dipositari, malgrat les peticions urgents del Marroc, que és estat part als convenis de Ginebra.

Avui, la difusió de la carta del 21/6/2015 sona com un encobriment d’Algèria i del Polisario per totes les vulneracions perpetrades, i només els anima en els seus intents de soscavar el procés polític, fins i tot a través d’amenaces reiterades de prendre les armes contra l’estabilitat regional.

És a la llum d’aquesta realitat que s’ha d’avaluar l’actitud de l’estat dipositari, que dona lloc a conseqüències polítiques considerables.

Per tots aquests motius, el Regne del Marroc rebutja l’enfocament del Polisario com a nul de ple dret.

Demana a Suïssa, estat dipositari, de mostrar discerniment crític envers aquesta nova maniobra política, que està jugant amb els principis nobles continguts en els convenis de Ginebra i els seus protocols i amenaça la seva integritat.

El Regne demana al dipositari de reconsiderar la seva posició referent a la difusió de la “declaració” que el Polisario s’ha pensat que podia fer en virtut de l’article 96.3 del Protocol I, i convida els estats part que l’han rebut a no donar-li cap crèdit.

Maurici El Govern de la República de Maurici s’oposa a la inclusió del que s’anomena “Territori Britànic de l’Oceà Índic” en la llista de territoris esmentats en la Declaració presentada pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord del 2 de juliol del 2002 pel que fa a l’aplicabilitat dels Protocols I i II.

Per tant, rebutja la Declaració esmentada en la mesura que pretén estendre la ratificació dels protocols esmentats per part del Govern britànic al que s’anomena el “Territori Britànic de l’Oceà Índic”.

El Govern de la República de Maurici no reconeix la competència del Govern britànic per adherir-se a cap instrument internacional, sigui quin sigui, en nom de l’arxipèlag de les Chagos, que és part integrant del territori de la República de Maurici.

El Govern de la República de Maurici vol refermar la indiscutible sobirania de Maurici sobre l’arxipèlag de les Chagos, inclòs Diego Garcia (27 de juny del 2003, traducció de l’original anglès).

Maurici va sol·licitar al dipositari que comuniqui als estats parts en els convenis de Ginebra la seva objecció a l’aplicació dels tres protocols addicionals al “Territori Britànic de l’Oceà Índic” per part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (13 de gener del 2020, vegeu la notificació del 31 de gener del 2020).

Mongòlia Pel que fa a l’apartat 2 de l’article 88 del Protocol I, que estableix que “(…) les Altes Parts contractants hauran de cooperar en matèria d’extradició”, es respectarà la llei mongola, que prohibeix la privació [l’expressió deprivation de l’original anglès significa “la privació d’un ciutadà mongol de la seva nacionalitat”; nota verbal del 26 de febrer de 1996] i l’extradició dels seus ciutadans de Mongòlia (traducció de l’original anglès).

Nova Zelanda No aplicable a Niue ni a Tokelau.

1. El Govern de Nova Zelanda entén que, pel que fa a l’article 44 del Protocol I, la situació descrita a la segona frase de l’apartat 3 només pot existir en territori ocupat o en conflictes armats inclosos en l’apartat 4 del primer article. El Govern de Nova Zelanda interpretarà el terme desplegament esmentat a la lletra b de l’apartat 3 de l’article com qualsevol moviment cap a un lloc des del qual s’ha d’iniciar un atac. Interpretarà el terme exposat a la vista de l’adversari, que es troba en el mateix apartat, com a visible mitjançant qualsevol forma de vigilància, electrònica o d’una altra manera, disponible per permetre l’observació d’un membre de les forces armades de l’adversari.

2. Pel que fa als articles 51 a 58, inclusivament, el Govern de Nova Zelanda entén que els comandants militars i altres responsables de planificar, decidir o dur a terme atacs han de prendre necessàriament les seves decisions sobre la base de la seva avaluació de la informació, de totes les fonts, raonablement disponibles en aquell moment.

3. Pel que fa a la lletra b de l’apartat 5 de l’article 51 i al punt iii de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 57, el Govern de Nova Zelanda entén que l’avantatge militar esperat d’un atac significa l’avantatge esperat de l’atac considerat en la seva totalitat i no només de parts aïllades o especials d’aquest atac, i que el terme avantatge militar implica una sèrie de consideracions, inclosa la seguretat de les forces atacants. A més, el Govern de Nova Zelanda entén que el redactat “avantatge militar concret i directe esperat” contingut als articles 51 i 57 significa que s’espera de bona fe que l’atac contribueixi de manera decisiva i proporcional a l’objectiu de l’atac militar en qüestió.

4. Pel que fa a l’article 52, el Govern de Nova Zelanda entén que un determinat terreny pot constituir un objectiu militar si, per la seva ubicació o per altres motius esmentats en aquest article, la seva destrucció total o parcial, la seva captura o neutralització ofereix en aquest cas un avantatge militar precís. El Govern de Nova Zelanda entén, a més, que la primera frase de l’apartat 2 de l’article afectat no pretén tractar ni tracta de la qüestió dels danys incidentals o col·laterals derivats d’un atac contra un objectiu militar.

5. El Govern de Nova Zelanda declara que reconeix de ple dret i sense acord especial, respecte a qualsevol altra Alta Part contractant que accepti la mateixa obligació, la competència de la Comissió Internacional d’Investigació per investigar, tal com s’indica a l’article 90, sobre les al·legacions de tal altra Part segons les quals hauria estat víctima de vulneracions que constitueixen una ofensa greu o una altra vulneració greu dels convenis de Ginebra de 1949 o del Protocol I (traducció de l’original anglès). Oman En dipositar aquests instruments, el Govern del Sultanat d’Oman declara que aquestes adhesions no representen de cap manera el reconeixement ni tampoc l’establiment de relacions amb Israel pel que fa a l’aplicació de les disposicions d’aquests protocols (traducció de l’original anglès). Països Baixos

1. Pel que fa al Protocol I en general: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que les regles introduïdes pel Protocol I relatives a l’ús d’armes es pretenia aplicar només a les armes convencionals, i que, en conseqüència, només s’apliquen a aquestes armes, sense perjudici de qualsevol altra norma de dret internacional aplicable a altres tipus d’armes;

2. Pel que fa a l’apartat 3 de l’article 41, l’apartat 2 de l’article 56, l’apartat 2 de l’article 57, l’article 58, l’apartat 1 de l’article 78 i l’apartat 2 de l’article 86 del Protocol I: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que el terme feasible designa el que és practicable o pràcticament possible, tenint en compte totes les circumstàncies imperants en aquell moment, incloses les consideracions humanitàries i militars;

3. Pel que fa a l’apartat 3 de l’article 44 del Protocol I: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que els termes participen en un desplegament militar volen dir qualsevol moviment cap a un lloc des del qual es pot llançar un atac;

4. Pel que fa a l’article 47 del Protocol I: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que l’article 47 no perjudica de cap manera l’aplicació dels articles 45 i 75 del Protocol I als mercenaris tal com es defineixen en aquest article;

5. Pel que fa a l’apartat 5 de l’article 51 i els apartats 2 i 3 de l’article 57 del Protocol I: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que l’avantatge militar es refereix a l’avantatge esperat de l’atac en el seu conjunt i no només d’elements aïllats o especials de l’atac;

6. Pel que fa als articles 51 té 58 inclòs del Protocol I: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que els comandants militars i els altres responsables de planificar, decidir o executar atacs han d’adoptar necessàriament decisions basades en la seva avaluació de la informació provinent de totes les fonts de què disposen en aquell moment;

7. Pel que fa a l’apartat 2 de l’article 52 del Protocol I: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que una àrea específica d’un territori pot també constituir un objectiu militar si, per raó de la seva ubicació, o per altres motius definits a l’apartat 2, la seva destrucció total o parcial, la seva captura o neutralització en les circumstàncies vigents en aquell moment, ofereix en aquest cas un avantatge militar específic;

8. Pel que fa a l’article 53 del Protocol I: El Govern del Regne dels Països Baixos entén que, sempre que els objectius i els llocs protegits per aquest article serveixin per donar suport a l’esforç militar, infringint la lletra b, perden així aquesta protecció.

(26 de juny de 1987, traducció de l’original en anglès; declaració confirmada també per a Curaçao, Sint Maarten, la part del Carib dels Països Baixos [les illes de Bonaire, Sint Eustasi i Saba], el 8 de setembre del 2011).

Aplicable a la part europea dels Països Baixos a partir del 26 de desembre de 1987, a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustasi i Saba) a partir del 10 d’octubre del 2010, a Aruba a partir del 26 de desembre de 1987, i a Curaçao i Sint Maarten a partir del 10 d’octubre del 2010. S’aplicava a les antigues Antilles Neerlandeses del 26 de desembre de 1987 al 9 d’octubre del 2010. Palestina El Govern de l’Estat de Palestina lamenta la posició del Canadà i té per bé recordar la Resolució 67/19 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del 29 de novembre del 2012, que atorga a Palestina “l’estatut d’Estat observador no membre prop de les Nacions Unides”.

Així, Palestina és un estat reconegut per l’Assemblea General de les Nacions Unides en nom de la comunitat internacional.

En qualitat d’estat part en els quatre convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 per a la protecció de les víctimes de la guerra i el seu Protocol I addicional, de data del 8 de juny de 1977, en vigor el 2 d’abril del 2014, l’Estat de Palestina exercirà els seus drets i complirà les seves obligacions respecte a tots els estats parts.

L’Estat de Palestina espera que els seus drets i obligacions siguin igualment respectats pels altres estats parts.

(18 de juny del 2014, traducció de l’original anglès) Portugal Ja no és aplicable a Macau des del 20 de desembre de 1999 (vegeu, tanmateix, sota la Xina).

Qatar L’Estat de Qatar expressa la reserva que aquesta declaració no implica de cap manera el reconeixement d’Israel per part de l’Estat de Qatar ni l’acceptació d’establir relacions de cap mena amb ell (traducció de l’original àrab).

Regne Unit

a) El Regne Unit continua entenent que les normes introduïdes pel Protocol s’apliquen exclusivament a les armes convencionals sense perjudici de qualsevol altra norma de dret internacional aplicable a altres tipus d’armes. En particular, les normes així introduïdes no tenen cap efecte sobre l’ús d’armes nuclears, que ni regulen ni prohibeixen.

b) El Regne Unit entén que el terme feasible, tal com s’utilitza en el Protocol, significa allò que és practicable o pràcticament possible tenint en compte totes les condicions imperants, incloses les consideracions humanitàries i militars.

c) Els comandants militars i els altres responsables encarregats de planejar, decidir o dur a terme atacs han de prendre necessàriament les seves decisions basant-se en una valoració de la informació provinent de qualsevol font que puguin tenir raonablement a la seva disposició en aquell moment.

d) Article 1, apartat 4 i article 96, apartat 3 El Regne Unit entén que l’expressió conflicte armat en si mateixa i en el seu context significa una situació que no inclou els crims de dret comú, inclosos els actes de terrorisme, siguin concertats o aïllats. Sigui quina sigui la situació, el Regne Unit no es considerarà lligat per cap declaració de renom fet a efectes de l’apartat 3 de l’article 96, llevat que s’hagi reconegut expressament que aquesta declaració emanava d’una autoritat que representi genuïnament un poble implicat en un conflicte armat del tipus al qual s’aplica l’apartat 4 de l’article 1.

e) Article 28, apartat 2 Si resulta necessari utilitzar aeronaus no especialitzades a efectes d’evacuacions mèdiques, el Regne Unit no interpreta aquest apartat com que exclou la presència i la utilització a bord d’equips de comunicació i de material de xifratge destinats exclusivament a facilitar la navegació, identificació o les comunicacions per donar suport al transport sanitari, tal com es defineix a la lletra f de l’article 8.

f) Article 35, apartat 3 i article 55 El Regne Unit pretén que aquestes dos disposicions cobreixin l’ús de mètodes i mitjans de guerra i que el risc de danys al medi ambient, inclòs en aquestes disposicions i que deriva d’aquests mètodes i mitjans de guerra, ha de ser avaluat objectivament d’acord amb la informació disponible en el moment en qüestió.

g) Article 44, apartat 3 El Regne Unit entén que: • la situació esmentada a la segona frase de l’apartat 3 només pot existir en un territori ocupat o en les situacions de conflicte armat cobertes per l’apartat 4 de l’article 1; • desplegament a la lletra b de l’apartat 3 significa qualsevol moviment cap a un lloc des d’on s’ha de llançar un atac.

h) Article 50 Segons el Regne Unit, la regla establerta a la segona frase de l’apartat 1 només s’aplica en els casos en què subsisteixen dubtes greus després de l’avaluació a què es refereix la lletra c anterior i no preval sobre el deure d’un comandant de protegir la seguretat dels homes sota el seu comandament o per preservar la seva posició militar, d’acord amb altres disposicions del Protocol.

i) Article 51 i article 57 Segons el Regne Unit, l’avantatge militar esperat d’un atac s’entén com l’avantatge que es pretén guanyar d’aquest atac considerat com un tot, i no del que resultaria d’elements aïllats o determinats de l’atac.

j) Article 52 El Regne Unit entén: • que una zona determinada pot constituir un objectiu militar si, per la seva ubicació o per altres motius especificats en aquest article, la seva destrucció, captura o neutralització total o parcial ofereix un avantatge militar específic; • que la primera frase de l’apartat 2 només prohibeix els atacs dirigits contra objectius no militars; no aborda la qüestió dels danys col·laterals derivats d’atacs dirigits contra objectius militars.

k) Article 53 El Regne Unit declara que si els béns protegits per aquest article s’utilitzen il·legalment amb finalitats militars, no estan protegits contra els atacs dirigits contra una situació il·legal com aquesta amb finalitats militars.

l) Article 54, apartat 2 El Regne Unit entén que l’apartat 2 no s’aplica als atacs que es duen a terme amb una finalitat específica que no sigui privar la població civil o la part adversa dels mitjans de subsistència.

m) Articles 51- 55 Les obligacions derivades dels articles 51 i 55 s’accepten sota la condició que qualsevol part contrària en contra de la qual el Regne Unit està compromès les observi ella mateixa escrupolosament. Si una part contrària llança atacs greus i deliberats, vulnerant l’article 51 o l’article 52, contra la població civil, civils o béns civils, o vulnerant els articles 53, 54 i 55, contra els béns protegits pels dits articles el Regne Unit considera que té dret de prendre mesures, d’altra banda, prohibides pels articles en qüestió, en la mesura que les consideri necessàries amb l’única finalitat d’obligar la part contrària a deixar de vulnerar aquests articles. Aquestes mesures només s’adoptaran després que s’hagi ignorat un avís oficial que demani a la part contrària de posar fi a les vulneracions i únicament després que s’hagi pres una decisió al més alt nivell de govern. Les mesures adoptades així pel Regne Unit no seran desproporcionades respecte a les vulneracions que les hagin ocasionat, no inclouran cap acció prohibida pels convenis de Ginebra de 1949 i no seguiran vigents un cop hagin cessat les vulneracions. El Regne Unit notificarà a les potències protectores qualsevol avís oficial donat a una part contrària i, si aquest avís s’ha ignorat, qualsevol acció presa en conseqüència.

n) Articles 56 i 85, apartat 3, lletra c El Regne Unit no es pot comprometre a atorgar una protecció absoluta a les instal·lacions que puguin contribuir a l’esforç bèl·lic de la part contrària, o als defensors d’aquestes instal·lacions, però prendrà totes les precaucions necessàries en les operacions militars en les instal·lacions esmentades a l’apartat 1 de l’article 56, o als votants d’aquestes últimes, sobre la base dels fets coneguts, inclòs qualsevol marcatge especial que pogués portar la instal·lació, per evitar pèrdues col·laterals importants entre la població civil. Els atacs directes contra aquestes instal·lacions només es llancen amb autorització a un alt nivell de comandament.

o) Article 57, apartat 2 El Regne Unit entén que l’obligació de respectar la lletra b de l’apartat 2 només s’aplica als qui tenen el poder i respecte als quals és pràcticament possible cancel·lar o suspendre l’atac.

p) Article 70 El Regne Unit pretén que aquest article no vulneri les normes existents de guerra naval relatives al bloqueig naval, la guerra submarina o l’ús de mines en la realització d’operacions militars.

A més, el Govern de Regne Unit estén per aquesta declaració feta el 17 de maig de 1999 relativa al reconeixement de la competència de la Comissió Internacional d’Investigació dels Fets als territoris inclosos en la llistat a continuació, dels quals és responsable de les relacions internacionals.

El Govern del Regne Unit es reserva el dret d’aplicar, en una data ulterior, la seva ratificació dels protocols addicionals i/o la seva declaració relativa al reconeixement la competència de la Comissió Internacional d’Investigació a qualsevol altre territori les relacions internacionals del qual és responsable.

L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació dels protocols addicionals s’estén als territoris següents, de les relacions internacionals dels quals és responsable: Anguilla; Bermudes; Territori Antàrtic Britànic; Territori Britànic de l’Oceà Índic; Illes Verges Britàniques; Illes Caiman, Illes Falkland; Montserrat; Pitcairn, Henderson, Ducie i Oeno; Santa Helena i dependències; Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud; bases sobiranes d’Akrotiri i Dhekelia; Illes Turks i Caicos.

L’Ambaixada també té l’honor de dipositar prop del Govern de la Confederació suïssa, en qualitat de dipositari dels protocols addicionals, les declaracions següents sobre l’extensió de la ratificació, per part del Govern britànic, del Protocol addicional de 1977 dels convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals als territoris esmentats anteriorment (2 de juliol del 2002, amb una represa per a aquestes extensions de les declaracions i reserves fetes durant la ratificació; traducció de l’original anglès).

L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació del Protocol I s’estén a la Batllia de Guernsey i l’Illa de Man, a més dels territoris les relacions internacionals dels quals és responsable i als quals es va estendre aquest Protocol el 2 de juliol del 2002, i que, en aquest sentit, tant les declaracions del 2 de juliol del 2002 relatives a l’extensió de Protocol I com a la declaració del Govern de data del 17 de maig de 1999 pel que fa a la competència de la Comissió Internacional d’Investigació també s’aplicaran als territoris que el Protocol I també inclou (15 de juny del 2011, traducció de l’original anglès).

L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació del Protocol I s’estén a la Batllia de Jersey, a més dels territoris als quals ja s’ha estès aquest Protocol, i que, en aquest sentit, tant les declaracions del de 2 juliol del 2002 relatives a l’extensió del Protocol I com a la declaració del Govern del 17 de maig de 1999 de la Comissió Internacional d’Investigació també s’aplicaran (7 de gener del 2013, traducció de l’original anglès).

República de Corea Article 44 La “situació” descrita en la segona frase de l’apartat 3 d’aquest article tan sols pot existir en un territori ocupat o en conflictes armats inclosos en l’apartat 4 de l’article 1 i el Govern de la República de Corea interpretarà la paraula desplegament a la lletra b de l’apartat 3 d’aquest article com “qualsevol moviment cap a un lloc des del qual s’ha d’iniciar un atac”; Article 85, apartat 4, lletra b: Una part que tingui presoners de guerra pot no repatriar-los d’acord amb la seva voluntat obertament, i lliurement expressada, cosa que no es considerarà com un retard injustificat en la repatriació de presoners de guerra, que constitueix un greu delicte contra aquest Protocol; Article 91 Una part en el conflicte que infringís les disposicions dels convenis o d’aquest Protocol haurà de pagar una compensació a la part perjudicada pels delictes, que la part perjudicada sigui legalment part en el conflicte o no; Article 96, apartat 3: Només una declaració feta per una autoritat veritablement conforme al criteri de l’apartat 4 de l’article 1 pot tenir els efectes definits a l’apartat 3 de l’article 96 i també és necessari que l’autoritat en qüestió sigui reconeguda com a tal per l’organització intergovernamental regional competent (traducció de l’original en anglès).

Rússia La Federació Russa continua exercint els drets i complint les obligacions derivades dels acords internacionals signats per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Per tant, el Ministeri demana que la Federació Russa sigui considerada part en tots els acords internacionals vigents en lloc de l’URSS (13 de gener de 1992, traducció de l’original anglès).

La ratificació per la Unió Soviètica dels protocols addicionals als convenis de Ginebra per a la protecció de les víctimes de la guerra constitueix un fet insòlit en la història diplomàtica contemporània del nostre país.

Reflecteix l’esperit del nou pensament polític, demostra l’adhesió de l’Estat soviètic a la idea d’humanització de la vida internacional i l’enfortiment de l’ordre jurídic internacional.

Al mateix temps, posa de manifest l’esperit de successió de la diplomàcia russa i soviètica que ja es pronunciava als anys 60 del segle passat, sobre l’aplicació de les normes de l’humanisme i la misericòrdia en les tràgiques circumstàncies d’una guerra.

Cal destacar que els protocols addicionals pel desenvolupament dels quals la Unió Soviètica va fer una contribució universalment reconeguda es trobaven entre els primers actes internacionals proposats per a la ratificació del nou parlament soviètic.

Cal assenyalar que el soviètic suprem de l’URSS va insistir a ratificar els protocols sense cap reserva i va declarar al mateix temps que el nostre estat reconeixia la competència de la Comissió Internacional d’Establiment dels Fets de vulneracions del dret internacional humanitari.

A la Unió Soviètica, s’espera que la ratificació dels protocols addicionals sigui plenament apreciada per tots els interessats en la noble causa de l’humanisme i l’alliberament de la humanitat dels horrors de la guerra.

Santa Seu Mitjançant la ratificació dels dos protocols addicionals dels convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 relatius a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I) i no internacionals (Protocol II), adoptats a Ginebra el 8 de juny de 1977, la Santa Seu pretén abans de tot reconèixer els mèrits i els resultats positius obtinguts per la “Conferència diplomàtica sobre la reafirmació i el desenvolupament del dret internacional humanitari aplicable als conflictes armats”, en la qual va participar activament.

La Santa Seu considera que, des d’una perspectiva històrica i jurídica global, els dos protocols representen i confirmen un avenç significatiu en el dret humanitari que cal aplicar en els conflictes armats, un avenç que mereix ser aprovat i secundat.

Alhora, la Santa Seu vol recordar, pel que fa al que disposen els textos legals esmentats anteriorment, les consideracions que ja han estat notificades per la seva delegació, en finalitzar els treballs de la Conferència, a la secretaria d’aquesta última.

Ens complau especialment reconèixer el valor de les disposicions que amplien, en determinats sectors, el dret humanitari, com ara: la protecció de la població civil, en especial de les dones i els nens; la protecció concedida als béns culturals dels pobles; la protecció dels béns essencials per a la supervivència de la població civil; el respecte i la protecció del personal sanitari i religiós; la prohibició de les represàlies.

Altres disposicions són, per contra, a criteri de la Santa Seu, menys satisfactòries quant al fons o menys encertades en la formulació.

A més, es van observar dubtes i omissions en qüestions importants, en la possibilitat d’ampliació de les normes humanitàries.

Pel que fa, en especial, al Protocol II, la Santa Seu lamenta que després d’haver estat buidat en bona part de la seva substància humanitària pel Ple de la Conferència, s’hagi convertit en un instrument d’un legalisme restringit en el seu i en l’esperit.

Si la Santa Seu el va signar, no sense serioses reserves, i si ara el ratifica, és sobretot perquè el considera com una porta oberta cap a futurs desenvolupaments del dret humanitari en un sector crucial i massa desatès fins avui.

La Santa Seu també declara que ha pres nota de les reserves i de les declaracions fetes per determinats estats que han dipositat un instrument de ratificació o d’adhesió dels protocols.

Finalment, la Santa Seu referma en aquesta ocasió la seva profunda convicció respecte al caràcter fonamentalment inhumà de la guerra.

Una humanització dels efectes dels conflictes armats, com la que pretenen fer els dos protocols, és benvinguda i rep el suport de la Santa Seu en la mesura que pretén pal·liar el sofriment humà i en què, en el desencadenament de les passions i de les forces del mal, tendeix a salvaguardar els principis essencials de la humanitat i els béns suprems de la civilització.

La Santa Seu també expressa la seva ferma convicció que l’objectiu últim, el que és mereixedor de la vocació de l’home i de la civilització humana, ha de ser l’abolició de la guerra.

No podem deixar de pensar que les mesures previstes pel Conveni de Ginebra i ara pels dos protocols addicionals –mesures que per si soles ja són instruments fràgils per a la protecció de les víctimes dels conflictes armats convencionals–, no només resultarien insuficients sinó totalment inadequades davant de la devastació ruïnosa d’una guerra nuclear.

La Santa Seu, pensant a ser l’intèrpret de les inquietuds i esperances dels pobles, desitja que el camí encoratjador obert a Ginebra per la codificació del dret humanitari en els conflictes armats no quedi com a lletra morta o un simple compromís formal, sinó que tingui cabuda en les consciències, traduït a la pràctica i perseguit fins a l’objectiu final de l’abolició de qualsevol guerra, sigui quina sigui.

Síria Amb la reserva que aquesta adhesió no constitueixi en cap cas un reconeixement d’Israel ni l’establiment de relacions amb aquest país pel que fa a l’aplicació de les disposicions del Protocol esmentat (traducció de l’original àrab).

Suècia Sempre que la lletra h de l’apartat 4 de l’article 75 s’apliqui únicament si no està en contradicció amb les disposicions legals que permeten, en circumstàncies excepcionals, la reobertura dels procediments judicials que hagin conduït a una condemna final o a un sobreseïment (traducció de l’original en anglès).

Xina Actualment, la Xina no té legislació d’extradició.

Tanmateix, els problemes d’extradició s’han de tractar de manera diferent segons els casos concrets.

Per aquest motiu, la Xina no accepta les limitacions contingudes a l’apartat 2 de l’article 88 del Protocol I. Aplicable a Hong Kong a partir de l’1 de juliol de 1997 (14 d’abril de 1999).

Aplicable a Macau a partir del 20 desembre de 1999 (31 de maig del 2000).

De conformitat amb l’article 16, paràgraf 2, lletra c, de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de Tractats, del 19 de desembre de 1996, es fa públic que les reserves, les declaracions i les objeccions formulades així com totes les modificacions subjectives, d’àmbit d’aplicació territorial, temporal, material o de qualsevol altra naturalesa relatives als Protocols addicionals als convenis de Ginebra de 12 d’agost de 1949 estan disponibles al web: IHL Treaties - Treaties and States Parties (icrc.org) 1 Des del 1980, cap Estat no utilitza l’emblema del lleó i del sol.