Conveni europeu per a la repressió del terrorisme · bopa.mca.ad
Conveni internacionalProtocol
Protocol. Fet a Estrasburg, el 15 de maig del 2003, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar que es dipositarà als arxius del Consell d’Europa. El secretari general del Consell d’Europa n’ha de trametre còpia certificada conforme a cadascun dels estats signataris. Situació del Protocol d’esmena al Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, fet a Estrasburg el 15 de maig del 2003 Situació el 19 de gener del 2021: Nombre total de signatures no seguides de ratificacions: 12 Nombre total de ratificacions/adhesions: 35 Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor R D A T Albània 09/10/2003 15/11/2004 Alemanya 15/05/2003 13/07/2011 Andorra 15/05/2003 Armènia 15/05/2003 23/03/2004 Àustria 15/05/2003 +++ Azerbaidjan 12/05/2004 02/12/2008 X Bèlgica 15/05/2003 16/08/2007 X Bòsnia i Hercegovina 04/02/2005 +++ Bulgària 15/05/2003 26/02/2004 Croàcia 17/09/2003 10/05/2005 Dinamarca 15/05/2003 14/04/2004 X Eslovàquia 07/04/2005 07/12/2005 Eslovènia 15/07/2003 11/05/2004 Espanya 09/10/2003 16/10/2014 X Estònia 15/05/2003 26/05/2005 Finlàndia 15/05/2003 27/05/2005 França 15/05/2003 09/01/2008 Geòrgia 15/05/2003 08/12/2004 Grècia 15/05/2003 +++ X Hongria 15/05/2003 +++ Irlanda 15/05/2003 +++ Islàndia 15/05/2003 +++ Itàlia 15/05/2003 21/02/2017 Letònia 05/05/2004 08/02/2005 Liechtenstein 15/05/2003 08/02/2005 Lituània 15/11/2004 15/09/2005 Luxemburg 11/06/2003 01/02/2005 Macedònia 15/05/2003 14/11/2005 Malta 15/12/2004 +++ Moldàvia 15/05/2003 10/03/2005 X X Mònaco 04/07/2016 04/07/2016 Montenegro 15/05/2003 28/04/2010 Noruega 24/09/2003 24/09/2003 Països Baixos 15/07/2003 27/07/2006 X X Polònia 15/05/2003 10/11/2004 Portugal 15/05/2003 25/11/2015 X X Regne Unit 15/05/2003 +++ República Txeca 27/11/2007 +++ X Romania 15/05/2003 29/11/2004 Rússia 15/05/2003 04/10/2006 X San Marino 15/05/2003 +++ Sèrbia 15/05/2003 14/04/2009 Suècia 15/05/2003 +++ Suïssa 15/05/2003 07/09/2006 Turquia 15/07/2003 20/05/2005 Ucraïna 15/05/2003 21/12/2006 X Xipre 15/05/2003 06/08/2004 Notes: a.: Adhesió - s.: Signatura sense reserva de ratificació - su.: Successió - r.: signatura ad referendum . R.: Reserves - D.: Declaracions - A.: Autoritats - T.: Aplicació territorial - C.: Comunicació - O.: Objecció. +++: Estat que ha de ratificar el Protocol perquè entri en vigor. Font: Bureau des Traités sur http://conventions.coe.int Reserves i declaracions Situació en data 20 de gener del 2022 Azerbaidjan: Declaració consignada en una nota verbal lliurada pel ministre d’Afers Exteriors de l’Azerbaidjan al secretari general en el moment de la signatura de l’instrument, el 12 de maig del 2004 –or. fr.–, i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 2 de desembre del 2008 –or. angl. La República de l’Azerbaidjan declara que no està en posició de garantir l’aplicació de les disposicions del Protocol en els territoris ocupats per la República d’Armènia fins que aquests territoris siguin alliberats d’aquesta ocupació (el mapa esquematitzat dels territoris ocupats està disponible aquí). Articles concernits: Bèlgica: Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 16 d’agost del 2007 –or. fr. El Govern belga declara que vol mantenir la reserva feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació relatiu al Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, feta a Estrasburg el 17 de gener del 1977 ( reserva feta sobre la base de l’article 13.1 del Conveni) . Per tant, el Govern belga declara el següent: “En l’estricte compliment de l’article 16, apartat 5, del Conveni, Bèlgica es reserva el dret de refusar l’extradició respecte dels delictes a què es refereix l’article 1, apartat 1, de la lletra a fins a la lletra h inclosa, a excepció de la lletra d , i l’article 1, apartat 2, en la mesura que aquest darrer es refereix a qualsevol delicte que preveu l’apartat 1, de la lletra a fins a la lletra h inclosa, a excepció de la lletra d , del Conveni, que considera ser un delicte polític o un delicte connex a un delicte polític; en aquest cas, Bèlgica es compromet a tenir degudament en compte, en el moment d’avaluar el caràcter de la infracció, la seva naturalesa especialment greu, incloent-hi el fet:
a) Que hagi creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat física o la llibertat de les persones, o
b) Que hagi afectat persones alienes als mòbils que l’han inspirada, o
c) Que s’hagin utilitzat mitjans cruels o pèrfids per dur-la a terme. Articles concernits: 12 Dinamarca Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 14 d’abril del 2004. Or. angl. Dinamarca declara que, fins a una decisió ulterior, el Protocol no s’aplicarà a les illes Fèroe i Groenlàndia. Articles concernits: Espanya Declaració lliurada per l’ambaixador d’Espanya a Bulgària al secretari general del Consell d’Europa en el moment de la signatura de l’instrument, el 9 d’octubre del 2003. Or. esp. De conformitat amb les conclusions del Consell de la Unió Europea del 2 d’octubre del 2003, relatives a l’aplicació de l’ordre d’arrest europeu i la seva relació amb els instruments jurídics del Consell d’Europa, i tal com han reconegut expressament els estats membres de la Unió Europea, Espanya declara que els instruments jurídics del Consell d’Europa permeten als estats membres de la Unió Europea aplicar entre ells acords previs o concloure nous acords destinats a facilitar o a simplificar encara més els procediments de lliurament de persones. De conformitat amb les conclusions esmentades, Espanya declara que els instruments adoptats en el marc de la Unió Europea en matèries que afecten el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme i el seu Protocol d’esmena constitueixen un conjunt d’acords o una legislació uniforme d’aplicació preferent entre els estats membres de la Unió Europea. De conformitat amb les conclusions esmentades, Espanya declara que aquest règim d’aplicació preferent del conjunt d’instruments de la Unió Europea continuarà aplicant-se en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Protocol. De conformitat amb les conclusions esmentades, Espanya entén que els instruments adoptats en el marc de la Unió Europea i d’aplicació preferent entre els estats membres de la Unió Europea són, entre altres: L’Acord entre els estats membres de les comunitats europees relatiu a la simplificació i la modernització dels modes de transmissió de les demandes d’extradició, del 26 de maig de 1989. El Conveni establert sobre la base de l’article K3 del Tractat sobre la Unió Europea relatiu al procediment simplificat d’extradició entre els estats membres de la Unió Europea, del 10 de març de 1995 (DOC 78-30/03/95 i DOC 375-12/12/96). El Conveni establert sobre la base de l’article K3 del Tractat sobre la Unió Europea relatiu a l’extradició entre els estats membres de la Unió Europea, del 27 de setembre de 1996 (DOC 313-23/10/96 i DOC 191-23/07/97). La Posició comuna del Consell del 27 de desembre del 2001 relativa a l’aplicació de mesures específiques per lluitar contra el terrorisme (DOL 344-28/12/2001) i les seves modificacions. La Posició comuna del Consell del 27 de desembre del 2001 relativa a la lluita contra el terrorisme (DOL 344-28/12/2001). El Reglament (CE) núm. 2580/2001 del Consell, del 27 de desembre del 2001, relatiu a l’adopció de mesures restrictives específiques respecte de certes persones i entitats en el marc de la lluita contra el terrorisme (DOL 344-28/12/2001) i les seves modificacions. La Directiva 2001/97/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de desembre del 2001, que modifica la Directiva 91/308/CEE del Consell relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer amb la finalitat de blanqueig de capitals (DOL 344-28/12/2001). La Decisió 2001/927/CE del Consell, del 27 de desembre del 2001, que estableix la llista prevista a l’apartat 3 de l’article 2 del Reglament (CE) 2580/2001 del Consell sobre l’adopció de mesures restrictives específiques respecte de certes persones i entitats en el marc de la lluita contra el terrorisme (DO.L 344-28/12/2001), la Decisió del Consell 2002/344/EC (DOL 116-03/05/2002) i les seves modificacions. La Decisió marc del Consell (2002/584/JHA) del 13 de juny del 2002 relativa a l’ordre d’arrest europea i als procediments de lliurament entre els estats membres (DOL 19-18/07/2002). La Decisió marc del Consell del 13 de juny del 2002 relativa a la lluita contra el terrorisme (DOL 190-18/07/2002). Així com els que s’adoptin en el futur, en les matèries que afecten el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme. No es veuran afectats per l’entrada en vigor d’aquest Protocol. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 16 d’octubre del 2014 –Or. fr. En cas que aquest Protocol fos ratificat pel Regne Unit i ampliat al territori de Gibraltar, Espanya vol fer la declaració següent:
1. Gibraltar és un territori no autònom les relacions exteriors del qual són responsabilitat del Regne Unit i que està en procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions aplicables de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
2. Les autoritats de Gibraltar tenen la condició d’administració local i exerceixen exclusivament competències internes que tenen el seu origen i el seu fonament en una distribució i una atribució de competències efectuades pel Regne Unit, d’acord amb el que disposa la seva legislació interna, com a estat sobirà del qual depèn el territori no autònom esmentat.
3. En conseqüència, s’ha de considerar que la participació eventual de les autoritats de Gibraltar en l’aplicació d’aquest Protocol s’efectuarà exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar, i no es pot interpretar que alteri de cap manera les declaracions fetes en els dos paràgrafs anteriors.
4. El procediment previst a l’Acord sobre el règim relatiu a les autoritats de Gibraltar en el marc de determinats tractats internacionals, subscrit entre Espanya i el Regne Unit el 19 de desembre del 2007, així com l’Acord sobre el règim relatiu a les autoritats de Gibraltar d’acord amb els instruments de la UE i la CE i els tractats relacionats, del 19 d’abril del 2000, s’aplica al Protocol que modifica el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme.
5. L’aplicació al territori de Gibraltar del Protocol esmentat no s’ha d’interpretar com un reconeixement de cap dret ni de cap situació sobre les zones no previstes a l’article X del Tractat d’Utrecht, del 13 de juliol de 1713, subscrit entre els regnes d’Espanya i la Gran Bretanya. Articles concernits: Grècia Declaració formulada en el moment de la signatura de l’instrument, el 15 de maig del 2003. Or. fr. Grècia signa el Protocol amb reserva de l’article 12. Articles concernits: 12 Moldàvia Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de març del 2005. Or. angl. La República de Moldàvia declara que, fins al restabliment complet de la integritat territorial de la República de Moldàvia, les disposicions del Protocol només seran aplicables al territori controlat pel Govern de la República de Moldàvia. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de març del 2005. Or. angl. La República de Moldàvia declara que, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 18 de la Constitució, els ciutadans de la República de Moldàvia no seran extradits. Articles concernits: Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Exteriors de Moldàvia, el 10 de febrer del 2005, dipositada amb l’instrument de ratificació el 10 de març del 2005. Or. angl. De conformitat amb l’article 10 del Conveni, esmenat per l’article 6 del Protocol, l’Oficina del Fiscal General de la República de Moldàvia ha estat designada com a l’autoritat central encarregada d’informar el Comitè Europeu per als Problemes Criminals de l’aplicació del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme. Articles concernits: 6 Països Baixos: Comunicació consignada en una nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos de data 27 de setembre del 2010, enregistrada a la Secretaria General el 28 de setembre del 2010 –or. angl. El Regne dels Països Baixos està actualment format per tres parts: els Països Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba. Les Antilles Neerlandeses es componen de les illes de Curaçao, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius i Saba. Amb efecte a partir del 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses deixaran d’existir com a part del Regne dels Països Baixos. A partir d’aquesta data, el Regne el formaran quatre parts: els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Curaçao i Sint Maarten gaudiran d’autonomia interna dins del Regne, com Aruba i, fins al 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses. Aquests canvis constitueixen una modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne dels Països Baixos. El Regne dels Països Baixos, en conseqüència, seguirà sent el subjecte de dret internacional amb el qual s’hagin subscrit acords. Així, la modificació de l’estructura del Regne no afectarà la validesa dels acords internacionals ratificats pel Regne dels Països Baixos per les Antilles Neerlandeses: aquests acords, incloses les reserves formulades, se seguiran aplicant a Curaçao i Sint Maarten. Les altres illes que fins ara formaven part de les Antilles Neerlandeses –Bonaire, Sint Eustatius i Saba– passaran a formar part dels Països Baixos, i constituiran així “la part caribenya dels Països Baixos”. Els acords que s’apliquen actualment a les Antilles Neerlandeses també se seguiran aplicant a aquestes illes, però el Govern dels Països Baixos serà en endavant responsable d’executar-los. A més, una sèrie d’acords que s’apliquen actualment als Països Baixos es declaren aplicables, a partir de l’1 octubre del 2010, a aquesta part caribenya dels Països Baixos. Els acords en qüestió s’enumeren a l’annex adjunt, que inclou també una declaració –en relació amb el Protocol número 4 del Conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, reconeixen certs drets i llibertats més dels que ja figuren en el Conveni i en el seu primer Protocol addicional– sobre la modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne. Un informe sobre la situació dels acords que s’apliquen a Curaçao, Sint Maarten, i/o la part caribenya dels Països Baixos, incloses les reserves i les declaracions ulteriors, s’entregarà aviat. Annex – Tractats que s’estenen a la part caribenya dels Països Baixos (Bonaire, Sint Eustatius i Saba) a partir del 10 octubre del 2010 - Convenció europea sobre la immunitat dels estats (STE núm. 74). - Protocol addicional a la Convenció europea sobre la immunitat dels estats (STE núm. 74A). - Conveni europeu sobre la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat i crims de guerra (ETS No 082). - Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (ETS No 90). - Acord europeu sobre la transmissió de sol·licituds d’assistència judicial (ETS No 92). - Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal (ETS No 108). - Esmenes al Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal que permeten l’adhesió de les Comunitats Europees (Estrasburg, 15 de juny de 1999). - Conveni per a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic d’Europa (STE No 121). - Conveni penal sobre la corrupció (ETS No 173). - Protocol addicional al Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, relatiu a les autoritats de control i els fluxos transfronterers de dades (ETS No 181). - Protocol d’esmena al Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (ETS No 190). - Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció (ETS No 191). - Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, el seguiment, l’embargament i el comís dels productes del delicte i del finançament del terrorisme (CETS No 198). Articles concernits: Reserva consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 27 de juliol del 2006 –or. angl. En l’estricte respecte de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, el Regne dels Països Baixos es reserva el dret de refusar l’extradició respecte de qualsevol delicte previst en l’article 1, apartat 1, de la lletra a fins a la lletra h , inclosa, i l’article 1, apartat 2, en la mesura en què aquest darrer es refereix a qualsevol ofensa prevista en el primer apartat, de la lletra a fins a la lletra h , inclosa, del Conveni, que considera ser una infracció política o una infracció connexa lligada a una infracció política. Articles concernits: 12 Declaració consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 27 de juliol del 2006 –or. angl. El Regne dels Països Baixos accepta el Protocol per al Regne a Europa i Aruba. Articles concernits: Portugal Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de novembre del 2015 –or. anglès. Com a estat requerit, Portugal no concedirà l’extradició per delictes castigats a l’estat requeridor amb la pena de mort, la presó perpètua o una ordre de detenció que impliqui la privació de la llibertat de per vida. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de novembre del 2015 –or. anglès. Portugal declara acceptar les disposicions de l’article 13, paràgraf 4, del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, amb subjecció a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 8 de la Constitució de la República Portuguesa, segons el qual, en dret nacional portuguès, l’entrada en vigor de qualsevol esmena requereix la seva prèvia ratificació i publicació oficial. Articles concernits: 5 Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de novembre del 2015 –or. anglès. Portugal declara acceptar les disposicions de l’article 13, paràgraf 4, del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, amb subjecció a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 8 de la Constitució de la República Portuguesa, segons el qual, en dret nacional portuguès, l’entrada en vigor de qualsevol esmena requereix la seva prèvia ratificació i publicació oficial. Articles concernits: 9 República Txeca: Declaració consignada en una carta del representant permanent de la República Txeca de data 26 de novembre del 2007, lliurada al secretari general adjunt en el moment de la signatura de l’instrument, dia 27 de novembre del 2007 –or. anglès El Govern de la República Txeca assenyala que l’article 1, apartat 1, lletres i i j del Conveni, en la versió esmenada pel Protocol, cobreix els delictes compresos en el marc del Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat a Nova York el 15 de desembre de 1997, i el Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme, adoptat a Nova York el 9 de desembre de 1999. El Govern de la República Txeca també assenyala que l’article 16, apartat 1, del Conveni, en la seva forma esmenada pel Protocol, autoritza qualsevol estat part del Conveni a reservar-se el dret a refusar l’extradició respecte de qualsevol dels delictes esmentats en l’article 1 (incloent-hi els delictes compresos en l’àmbit d’aplicació dels dos acords esmentats a l’article 1, apartat 1, lletres i i j , del Conveni) que considera com un delicte polític, com un delicte connex a un delicte polític o com un delicte un delicte inspirat en motius polítics. El Govern de la República Txeca recorda que l’article 11 del Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius i l’article 14 del Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme estableixen el principi que cap dels delictes establerts en els dos convenis no ha de ser considerat per les necessitats de l’extradició com un delicte polític, com un delicte connex a un delicte polític o com un delicte inspirat en motius polítics. A més, aquests articles preveuen que una sol·licitud d’extradició per delictes comesos en l’àmbit d’aplicació d’ambdós convenis no pot ser refusada per la sola raó que es refereix a un delicte polític, un delicte connex a un delicte polític o un delicte inspirat en motius polítics. El Govern de la República Txeca és de l’opinió que les disposicions de l’article 11 del Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius i l’article 14 del Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme reflecteixen correctament la pertinent importància del principi segons el qual les afirmacions de motivació política no poden ser reconegudes com l’únic motiu per refusar les demandes d’extradició de persones sospitoses d’haver comès delictes de terrorisme. El Govern de la República Txeca declara que, en aquest context, estudiarà la possibilitat d’adreçar una objecció a tota reserva feta per un estat part als convenis de les Nacions Unides esmentats més amunt en aplicació de l’article 16, apartat 1, del Conveni, en la seva forma esmenada pel Protocol, que cobreix els delictes previstos en l’article 1, apartat 1, lletres i i j , del Conveni. Articles concernits: 12 Rússia: Declaració annexada a l’instrument de ratificació dipositat el 4 d’octubre del 2006 –or. angl. La Federació de Rússia considera que les disposicions de l’article 4 del Protocol s’han d’aplicar de manera que s’asseguri que els autors de delictes inclosos en l’àmbit d’aplicació del Conveni en cap cas no s’escaparan de ser processats, sense perjudici de l’eficàcia de la cooperació internacional en matèria d’extradició i assistència judicial mútua. Articles concernits: 4 Ucraïna: Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna, del 12 d’octubre del 2015, transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent d’Ucraïna de data 13 d’octubre del 2015, registrada a la Secretaria General el 16 d’octubre del 2015 –or. angl. El Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna presenta els seus compliments al secretari general del Consell d’Europa, en la seva qualitat de dipositari del Conveni europeu en matèria d’informació sobre dret estranger del 7 de juny de 1968, del Protocol addicional del Conveni europeu en matèria d’informació sobre el dret estranger del 15 de març de 1978, el Conveni europeu per al control de persones condemnades o en llibertat condicional del 30 de novembre de 1964, el Conveni sobre el trasllat de persones condemnades del 21 de març de 1983, el Protocol addicional al Conveni sobre el trasllat de persones condemnades del 18 de desembre de 1997, el Conveni europeu sobre el traspàs de procediments en matèria penal del 15 de maig de 1972, el Conveni europeu d’assistència en matèria penal del 20 d’abril de 1959, el Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència en matèria penal del 17 de març de 1978, el segon Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència mútua en matèria penal, del 8 de novembre de 2001, el Conveni europeu d’extradició del 13 de desembre de 1957, el Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició del 15 d’octubre de 1975, el segon Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició, del 17 de març de 1978, el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme del 27 de gener de 1977, el Protocol pel qual es modifica el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme del 15 de maig del 2003, el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme del 16 de maig del 2005, del Conveni europeu sobre la validesa internacional de les sentències penals del 28 de maig de 1970, del Conveni sobre la ciberdelinqüència del 23 de novembre del 2001, del Protocol addicional al Conveni sobre la ciberdelinqüència, relatiu a la penalització dels actes de caràcter racista i xenòfob comesos a través de sistemes informàtics del 28 de gener del 2003, del Conveni relatiu al blanc compliment de la recerca, l’embargament i el dipòsit dels productes de la delinqüència del 8 de novembre de 1990, el Conveni del Consell d’Europa sobre blanqueig, recerca, confiscació i dipòsit dels productes dels delictes i el finançament del terrorisme del 16 de maig del 2005, el Conveni del Consell d’Europa sobre l’acció contra el tràfic d’éssers humans del 16 de maig del 2005, la Convenció europea sobre l’exercici dels drets dels infants del 25 de gener de 1996, la Convenció sobre el contacte amb nens del 15 de maig del 2003, la Convenció europea sobre el reconeixement i l’execució de les decisions de custòdia dels nens i sobre el restabliment de la custòdia dels nens, del 20 de maig de 1980, del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels nens contra l’explotació i l’abús sexuals, del 25 d’octubre del 2007, del Conveni relatiu a l’establiment d’un sistema de registre de testaments del 16 de maig de 1972, de l’Acord relatiu al tràfic il·lícit per mar, de l’aplicació de l’article 17 de la Convenció de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques del 31 de gener de 1995, de la Convenció de dret penal sobre la corrupció del 27 de gener de 1999 i del Protocol addicional a la Convenció de penal sobre la corrupció del 15 de maig del 2003 (d’ara endavant denominats, respectivament, “convenis, protocols, acords”), i té l’honor d’informar-lo del següent. El febrer del 2014, la Federació Russa va llançar una agressió armada contra Ucraïna i va ocupar part del territori d’Ucraïna: la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol, i avui exerceix el control efectiu sobre alguns districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna. Aquestes accions són una violació flagrant de la Carta de les Nacions Unides i constitueixen una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. La Federació de Rússia, com a estat agressor i força d’ocupació, té tota la responsabilitat de les seves accions i de les seves conseqüències segons el dret internacional. La Resolució A/RES/68/262 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del 27 de març del 2014, va confirmar la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment. Les Nacions Unides també van demanar a tots els estats, organitzacions internacionals i agències especialitzades que no reconeguin cap canvi en l’estatut de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol. En aquest sentit, Ucraïna declara que a partir del 20 de febrer del 2014 i durant el període d’ocupació temporal per part de la Federació Russa d’una part del territori d’Ucraïna –la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol–, a causa de l’agressió armada comesa per la Federació de Rússia contra Ucraïna i fins a la restauració total de l’ordre constitucional i el bon ordre i el control efectiu per part d’Ucraïna sobre aquests territoris ocupats, així com sobre determinats districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna que temporalment no estan sota el control d’Ucraïna a causa de l’agressió armada de la Federació de Rússia, l’aplicació i implementació per part d’Ucraïna de les obligacions derivades dels convenis, protocols i acords esmentats anteriorment, tal com s’apliquen als territoris ocupats i no controlats d’Ucraïna esmentats, està limitada i no està garantida. Els documents o sol·licituds efectuats o emesos per les autoritats d’ocupació de la Federació de Rússia, els seus funcionaris a tots els nivells a la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol i per autoritats il·legals en determinats districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que no estan temporalment sota el control d’Ucraïna, són nuls i sense efecte legal, independentment de si són presentats directament o indirectament per les autoritats de la Federació Russa. Les disposicions dels convenis, protocols i acords relatius a la possibilitat de comunicació o interacció directa no s’apliquen als òrgans territorials d’Ucraïna a la República Autònoma de Crimea i a la ciutat de Sebastopol, així com a alguns territoris de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que no estan temporalment sota el control d’Ucraïna. L’ordre de comunicació rellevant serà determinat per les autoritats centrals d’Ucraïna a Kíev. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 21 de desembre del 2006 –or. angl. De conformitat amb l’article 3, apartat 2, del Protocol d’esmena al Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, Ucraïna declara que considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició dels autors de delictes en relació amb els estats part, en cas d’absència d’un conveni internacional d’extradició. Articles concernits: 3 Font: Bureau des Traités sur a http://conventions.coe.int
a) Que hagi creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat física o la llibertat de les persones, o
b) Que hagi afectat persones alienes als mòbils que l’han inspirada, o
c) Que s’hagin utilitzat mitjans cruels o pèrfids per dur-la a terme. Articles concernits: 12 Dinamarca Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 14 d’abril del 2004. Or. angl. Dinamarca declara que, fins a una decisió ulterior, el Protocol no s’aplicarà a les illes Fèroe i Groenlàndia. Articles concernits: Espanya Declaració lliurada per l’ambaixador d’Espanya a Bulgària al secretari general del Consell d’Europa en el moment de la signatura de l’instrument, el 9 d’octubre del 2003. Or. esp. De conformitat amb les conclusions del Consell de la Unió Europea del 2 d’octubre del 2003, relatives a l’aplicació de l’ordre d’arrest europeu i la seva relació amb els instruments jurídics del Consell d’Europa, i tal com han reconegut expressament els estats membres de la Unió Europea, Espanya declara que els instruments jurídics del Consell d’Europa permeten als estats membres de la Unió Europea aplicar entre ells acords previs o concloure nous acords destinats a facilitar o a simplificar encara més els procediments de lliurament de persones. De conformitat amb les conclusions esmentades, Espanya declara que els instruments adoptats en el marc de la Unió Europea en matèries que afecten el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme i el seu Protocol d’esmena constitueixen un conjunt d’acords o una legislació uniforme d’aplicació preferent entre els estats membres de la Unió Europea. De conformitat amb les conclusions esmentades, Espanya declara que aquest règim d’aplicació preferent del conjunt d’instruments de la Unió Europea continuarà aplicant-se en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Protocol. De conformitat amb les conclusions esmentades, Espanya entén que els instruments adoptats en el marc de la Unió Europea i d’aplicació preferent entre els estats membres de la Unió Europea són, entre altres: L’Acord entre els estats membres de les comunitats europees relatiu a la simplificació i la modernització dels modes de transmissió de les demandes d’extradició, del 26 de maig de 1989. El Conveni establert sobre la base de l’article K3 del Tractat sobre la Unió Europea relatiu al procediment simplificat d’extradició entre els estats membres de la Unió Europea, del 10 de març de 1995 (DOC 78-30/03/95 i DOC 375-12/12/96). El Conveni establert sobre la base de l’article K3 del Tractat sobre la Unió Europea relatiu a l’extradició entre els estats membres de la Unió Europea, del 27 de setembre de 1996 (DOC 313-23/10/96 i DOC 191-23/07/97). La Posició comuna del Consell del 27 de desembre del 2001 relativa a l’aplicació de mesures específiques per lluitar contra el terrorisme (DOL 344-28/12/2001) i les seves modificacions. La Posició comuna del Consell del 27 de desembre del 2001 relativa a la lluita contra el terrorisme (DOL 344-28/12/2001). El Reglament (CE) núm. 2580/2001 del Consell, del 27 de desembre del 2001, relatiu a l’adopció de mesures restrictives específiques respecte de certes persones i entitats en el marc de la lluita contra el terrorisme (DOL 344-28/12/2001) i les seves modificacions. La Directiva 2001/97/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de desembre del 2001, que modifica la Directiva 91/308/CEE del Consell relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer amb la finalitat de blanqueig de capitals (DOL 344-28/12/2001). La Decisió 2001/927/CE del Consell, del 27 de desembre del 2001, que estableix la llista prevista a l’apartat 3 de l’article 2 del Reglament (CE) 2580/2001 del Consell sobre l’adopció de mesures restrictives específiques respecte de certes persones i entitats en el marc de la lluita contra el terrorisme (DO.L 344-28/12/2001), la Decisió del Consell 2002/344/EC (DOL 116-03/05/2002) i les seves modificacions. La Decisió marc del Consell (2002/584/JHA) del 13 de juny del 2002 relativa a l’ordre d’arrest europea i als procediments de lliurament entre els estats membres (DOL 19-18/07/2002). La Decisió marc del Consell del 13 de juny del 2002 relativa a la lluita contra el terrorisme (DOL 190-18/07/2002). Així com els que s’adoptin en el futur, en les matèries que afecten el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme. No es veuran afectats per l’entrada en vigor d’aquest Protocol. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 16 d’octubre del 2014 –Or. fr. En cas que aquest Protocol fos ratificat pel Regne Unit i ampliat al territori de Gibraltar, Espanya vol fer la declaració següent:
1. Gibraltar és un territori no autònom les relacions exteriors del qual són responsabilitat del Regne Unit i que està en procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions aplicables de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
2. Les autoritats de Gibraltar tenen la condició d’administració local i exerceixen exclusivament competències internes que tenen el seu origen i el seu fonament en una distribució i una atribució de competències efectuades pel Regne Unit, d’acord amb el que disposa la seva legislació interna, com a estat sobirà del qual depèn el territori no autònom esmentat.
3. En conseqüència, s’ha de considerar que la participació eventual de les autoritats de Gibraltar en l’aplicació d’aquest Protocol s’efectuarà exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar, i no es pot interpretar que alteri de cap manera les declaracions fetes en els dos paràgrafs anteriors.
4. El procediment previst a l’Acord sobre el règim relatiu a les autoritats de Gibraltar en el marc de determinats tractats internacionals, subscrit entre Espanya i el Regne Unit el 19 de desembre del 2007, així com l’Acord sobre el règim relatiu a les autoritats de Gibraltar d’acord amb els instruments de la UE i la CE i els tractats relacionats, del 19 d’abril del 2000, s’aplica al Protocol que modifica el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme.
5. L’aplicació al territori de Gibraltar del Protocol esmentat no s’ha d’interpretar com un reconeixement de cap dret ni de cap situació sobre les zones no previstes a l’article X del Tractat d’Utrecht, del 13 de juliol de 1713, subscrit entre els regnes d’Espanya i la Gran Bretanya. Articles concernits: Grècia Declaració formulada en el moment de la signatura de l’instrument, el 15 de maig del 2003. Or. fr. Grècia signa el Protocol amb reserva de l’article 12. Articles concernits: 12 Moldàvia Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de març del 2005. Or. angl. La República de Moldàvia declara que, fins al restabliment complet de la integritat territorial de la República de Moldàvia, les disposicions del Protocol només seran aplicables al territori controlat pel Govern de la República de Moldàvia. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de març del 2005. Or. angl. La República de Moldàvia declara que, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 18 de la Constitució, els ciutadans de la República de Moldàvia no seran extradits. Articles concernits: Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Exteriors de Moldàvia, el 10 de febrer del 2005, dipositada amb l’instrument de ratificació el 10 de març del 2005. Or. angl. De conformitat amb l’article 10 del Conveni, esmenat per l’article 6 del Protocol, l’Oficina del Fiscal General de la República de Moldàvia ha estat designada com a l’autoritat central encarregada d’informar el Comitè Europeu per als Problemes Criminals de l’aplicació del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme. Articles concernits: 6 Països Baixos: Comunicació consignada en una nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos de data 27 de setembre del 2010, enregistrada a la Secretaria General el 28 de setembre del 2010 –or. angl. El Regne dels Països Baixos està actualment format per tres parts: els Països Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba. Les Antilles Neerlandeses es componen de les illes de Curaçao, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius i Saba. Amb efecte a partir del 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses deixaran d’existir com a part del Regne dels Països Baixos. A partir d’aquesta data, el Regne el formaran quatre parts: els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Curaçao i Sint Maarten gaudiran d’autonomia interna dins del Regne, com Aruba i, fins al 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses. Aquests canvis constitueixen una modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne dels Països Baixos. El Regne dels Països Baixos, en conseqüència, seguirà sent el subjecte de dret internacional amb el qual s’hagin subscrit acords. Així, la modificació de l’estructura del Regne no afectarà la validesa dels acords internacionals ratificats pel Regne dels Països Baixos per les Antilles Neerlandeses: aquests acords, incloses les reserves formulades, se seguiran aplicant a Curaçao i Sint Maarten. Les altres illes que fins ara formaven part de les Antilles Neerlandeses –Bonaire, Sint Eustatius i Saba– passaran a formar part dels Països Baixos, i constituiran així “la part caribenya dels Països Baixos”. Els acords que s’apliquen actualment a les Antilles Neerlandeses també se seguiran aplicant a aquestes illes, però el Govern dels Països Baixos serà en endavant responsable d’executar-los. A més, una sèrie d’acords que s’apliquen actualment als Països Baixos es declaren aplicables, a partir de l’1 octubre del 2010, a aquesta part caribenya dels Països Baixos. Els acords en qüestió s’enumeren a l’annex adjunt, que inclou també una declaració –en relació amb el Protocol número 4 del Conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, reconeixen certs drets i llibertats més dels que ja figuren en el Conveni i en el seu primer Protocol addicional– sobre la modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne. Un informe sobre la situació dels acords que s’apliquen a Curaçao, Sint Maarten, i/o la part caribenya dels Països Baixos, incloses les reserves i les declaracions ulteriors, s’entregarà aviat. Annex – Tractats que s’estenen a la part caribenya dels Països Baixos (Bonaire, Sint Eustatius i Saba) a partir del 10 octubre del 2010 - Convenció europea sobre la immunitat dels estats (STE núm. 74). - Protocol addicional a la Convenció europea sobre la immunitat dels estats (STE núm. 74A). - Conveni europeu sobre la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat i crims de guerra (ETS No 082). - Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (ETS No 90). - Acord europeu sobre la transmissió de sol·licituds d’assistència judicial (ETS No 92). - Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal (ETS No 108). - Esmenes al Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal que permeten l’adhesió de les Comunitats Europees (Estrasburg, 15 de juny de 1999). - Conveni per a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic d’Europa (STE No 121). - Conveni penal sobre la corrupció (ETS No 173). - Protocol addicional al Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, relatiu a les autoritats de control i els fluxos transfronterers de dades (ETS No 181). - Protocol d’esmena al Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (ETS No 190). - Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció (ETS No 191). - Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, el seguiment, l’embargament i el comís dels productes del delicte i del finançament del terrorisme (CETS No 198). Articles concernits: Reserva consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 27 de juliol del 2006 –or. angl. En l’estricte respecte de l’apartat 5 de l’article 16 del Conveni, el Regne dels Països Baixos es reserva el dret de refusar l’extradició respecte de qualsevol delicte previst en l’article 1, apartat 1, de la lletra a fins a la lletra h , inclosa, i l’article 1, apartat 2, en la mesura en què aquest darrer es refereix a qualsevol ofensa prevista en el primer apartat, de la lletra a fins a la lletra h , inclosa, del Conveni, que considera ser una infracció política o una infracció connexa lligada a una infracció política. Articles concernits: 12 Declaració consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 27 de juliol del 2006 –or. angl. El Regne dels Països Baixos accepta el Protocol per al Regne a Europa i Aruba. Articles concernits: Portugal Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de novembre del 2015 –or. anglès. Com a estat requerit, Portugal no concedirà l’extradició per delictes castigats a l’estat requeridor amb la pena de mort, la presó perpètua o una ordre de detenció que impliqui la privació de la llibertat de per vida. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de novembre del 2015 –or. anglès. Portugal declara acceptar les disposicions de l’article 13, paràgraf 4, del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, amb subjecció a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 8 de la Constitució de la República Portuguesa, segons el qual, en dret nacional portuguès, l’entrada en vigor de qualsevol esmena requereix la seva prèvia ratificació i publicació oficial. Articles concernits: 5 Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 25 de novembre del 2015 –or. anglès. Portugal declara acceptar les disposicions de l’article 13, paràgraf 4, del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, amb subjecció a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 8 de la Constitució de la República Portuguesa, segons el qual, en dret nacional portuguès, l’entrada en vigor de qualsevol esmena requereix la seva prèvia ratificació i publicació oficial. Articles concernits: 9 República Txeca: Declaració consignada en una carta del representant permanent de la República Txeca de data 26 de novembre del 2007, lliurada al secretari general adjunt en el moment de la signatura de l’instrument, dia 27 de novembre del 2007 –or. anglès El Govern de la República Txeca assenyala que l’article 1, apartat 1, lletres i i j del Conveni, en la versió esmenada pel Protocol, cobreix els delictes compresos en el marc del Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat a Nova York el 15 de desembre de 1997, i el Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme, adoptat a Nova York el 9 de desembre de 1999. El Govern de la República Txeca també assenyala que l’article 16, apartat 1, del Conveni, en la seva forma esmenada pel Protocol, autoritza qualsevol estat part del Conveni a reservar-se el dret a refusar l’extradició respecte de qualsevol dels delictes esmentats en l’article 1 (incloent-hi els delictes compresos en l’àmbit d’aplicació dels dos acords esmentats a l’article 1, apartat 1, lletres i i j , del Conveni) que considera com un delicte polític, com un delicte connex a un delicte polític o com un delicte un delicte inspirat en motius polítics. El Govern de la República Txeca recorda que l’article 11 del Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius i l’article 14 del Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme estableixen el principi que cap dels delictes establerts en els dos convenis no ha de ser considerat per les necessitats de l’extradició com un delicte polític, com un delicte connex a un delicte polític o com un delicte inspirat en motius polítics. A més, aquests articles preveuen que una sol·licitud d’extradició per delictes comesos en l’àmbit d’aplicació d’ambdós convenis no pot ser refusada per la sola raó que es refereix a un delicte polític, un delicte connex a un delicte polític o un delicte inspirat en motius polítics. El Govern de la República Txeca és de l’opinió que les disposicions de l’article 11 del Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius i l’article 14 del Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme reflecteixen correctament la pertinent importància del principi segons el qual les afirmacions de motivació política no poden ser reconegudes com l’únic motiu per refusar les demandes d’extradició de persones sospitoses d’haver comès delictes de terrorisme. El Govern de la República Txeca declara que, en aquest context, estudiarà la possibilitat d’adreçar una objecció a tota reserva feta per un estat part als convenis de les Nacions Unides esmentats més amunt en aplicació de l’article 16, apartat 1, del Conveni, en la seva forma esmenada pel Protocol, que cobreix els delictes previstos en l’article 1, apartat 1, lletres i i j , del Conveni. Articles concernits: 12 Rússia: Declaració annexada a l’instrument de ratificació dipositat el 4 d’octubre del 2006 –or. angl. La Federació de Rússia considera que les disposicions de l’article 4 del Protocol s’han d’aplicar de manera que s’asseguri que els autors de delictes inclosos en l’àmbit d’aplicació del Conveni en cap cas no s’escaparan de ser processats, sense perjudici de l’eficàcia de la cooperació internacional en matèria d’extradició i assistència judicial mútua. Articles concernits: 4 Ucraïna: Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna, del 12 d’octubre del 2015, transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent d’Ucraïna de data 13 d’octubre del 2015, registrada a la Secretaria General el 16 d’octubre del 2015 –or. angl. El Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna presenta els seus compliments al secretari general del Consell d’Europa, en la seva qualitat de dipositari del Conveni europeu en matèria d’informació sobre dret estranger del 7 de juny de 1968, del Protocol addicional del Conveni europeu en matèria d’informació sobre el dret estranger del 15 de març de 1978, el Conveni europeu per al control de persones condemnades o en llibertat condicional del 30 de novembre de 1964, el Conveni sobre el trasllat de persones condemnades del 21 de març de 1983, el Protocol addicional al Conveni sobre el trasllat de persones condemnades del 18 de desembre de 1997, el Conveni europeu sobre el traspàs de procediments en matèria penal del 15 de maig de 1972, el Conveni europeu d’assistència en matèria penal del 20 d’abril de 1959, el Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència en matèria penal del 17 de març de 1978, el segon Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència mútua en matèria penal, del 8 de novembre de 2001, el Conveni europeu d’extradició del 13 de desembre de 1957, el Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició del 15 d’octubre de 1975, el segon Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició, del 17 de març de 1978, el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme del 27 de gener de 1977, el Protocol pel qual es modifica el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme del 15 de maig del 2003, el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme del 16 de maig del 2005, del Conveni europeu sobre la validesa internacional de les sentències penals del 28 de maig de 1970, del Conveni sobre la ciberdelinqüència del 23 de novembre del 2001, del Protocol addicional al Conveni sobre la ciberdelinqüència, relatiu a la penalització dels actes de caràcter racista i xenòfob comesos a través de sistemes informàtics del 28 de gener del 2003, del Conveni relatiu al blanc compliment de la recerca, l’embargament i el dipòsit dels productes de la delinqüència del 8 de novembre de 1990, el Conveni del Consell d’Europa sobre blanqueig, recerca, confiscació i dipòsit dels productes dels delictes i el finançament del terrorisme del 16 de maig del 2005, el Conveni del Consell d’Europa sobre l’acció contra el tràfic d’éssers humans del 16 de maig del 2005, la Convenció europea sobre l’exercici dels drets dels infants del 25 de gener de 1996, la Convenció sobre el contacte amb nens del 15 de maig del 2003, la Convenció europea sobre el reconeixement i l’execució de les decisions de custòdia dels nens i sobre el restabliment de la custòdia dels nens, del 20 de maig de 1980, del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels nens contra l’explotació i l’abús sexuals, del 25 d’octubre del 2007, del Conveni relatiu a l’establiment d’un sistema de registre de testaments del 16 de maig de 1972, de l’Acord relatiu al tràfic il·lícit per mar, de l’aplicació de l’article 17 de la Convenció de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques del 31 de gener de 1995, de la Convenció de dret penal sobre la corrupció del 27 de gener de 1999 i del Protocol addicional a la Convenció de penal sobre la corrupció del 15 de maig del 2003 (d’ara endavant denominats, respectivament, “convenis, protocols, acords”), i té l’honor d’informar-lo del següent. El febrer del 2014, la Federació Russa va llançar una agressió armada contra Ucraïna i va ocupar part del territori d’Ucraïna: la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol, i avui exerceix el control efectiu sobre alguns districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna. Aquestes accions són una violació flagrant de la Carta de les Nacions Unides i constitueixen una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. La Federació de Rússia, com a estat agressor i força d’ocupació, té tota la responsabilitat de les seves accions i de les seves conseqüències segons el dret internacional. La Resolució A/RES/68/262 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del 27 de març del 2014, va confirmar la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment. Les Nacions Unides també van demanar a tots els estats, organitzacions internacionals i agències especialitzades que no reconeguin cap canvi en l’estatut de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol. En aquest sentit, Ucraïna declara que a partir del 20 de febrer del 2014 i durant el període d’ocupació temporal per part de la Federació Russa d’una part del territori d’Ucraïna –la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol–, a causa de l’agressió armada comesa per la Federació de Rússia contra Ucraïna i fins a la restauració total de l’ordre constitucional i el bon ordre i el control efectiu per part d’Ucraïna sobre aquests territoris ocupats, així com sobre determinats districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna que temporalment no estan sota el control d’Ucraïna a causa de l’agressió armada de la Federació de Rússia, l’aplicació i implementació per part d’Ucraïna de les obligacions derivades dels convenis, protocols i acords esmentats anteriorment, tal com s’apliquen als territoris ocupats i no controlats d’Ucraïna esmentats, està limitada i no està garantida. Els documents o sol·licituds efectuats o emesos per les autoritats d’ocupació de la Federació de Rússia, els seus funcionaris a tots els nivells a la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol i per autoritats il·legals en determinats districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que no estan temporalment sota el control d’Ucraïna, són nuls i sense efecte legal, independentment de si són presentats directament o indirectament per les autoritats de la Federació Russa. Les disposicions dels convenis, protocols i acords relatius a la possibilitat de comunicació o interacció directa no s’apliquen als òrgans territorials d’Ucraïna a la República Autònoma de Crimea i a la ciutat de Sebastopol, així com a alguns territoris de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que no estan temporalment sota el control d’Ucraïna. L’ordre de comunicació rellevant serà determinat per les autoritats centrals d’Ucraïna a Kíev. Articles concernits: Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 21 de desembre del 2006 –or. angl. De conformitat amb l’article 3, apartat 2, del Protocol d’esmena al Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, Ucraïna declara que considera el Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició dels autors de delictes en relació amb els estats part, en cas d’absència d’un conveni internacional d’extradició. Articles concernits: 3 Font: Bureau des Traités sur a http://conventions.coe.int
Vigent des del 19/01/2023
· text original
· Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (BOPA 2022-06-01)
· Font: bopa.mca.ad
Com citar-lo
Protocol de la Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, en la redacció vigent a 18/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/1977-01-27/repressio-terrorisme-1977/protocol
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.