Article 16

Article 16

El Secretari General del Consell d’Europa ha de notificar als estats membres del Consell:

a) Qualsevol signatura.

b) El dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, acceptació o aprovació.

c) Qualsevol data d’entrada en vigor d’aquest Conveni de conformitat amb l’article 11.

d) Qualsevol declaració o notificació rebuda en aplicació de les disposicions de l’article 12.

e) Qualsevol reserva formulada en aplicació de l’apartat 1 de l’article 13.

f) La retirada de qualsevol reserva efectuada en aplicació de l’apartat 2 de l’article 13.

g) Qualsevol notificació rebuda en aplicació de l’article 14 i la data en què la denúncia esdevindrà efectiva.

h) Qualsevol cessació dels efectes del Conveni en aplicació de l’article 15. En fe de la qual cosa els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni.

Fet a Estrasburg, el 27 de gener de 1977, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar, que es dipositarà en els arxius del Consell d’Europa.

El secretari general del Consell d’Europa n’ha de trametre la còpia certificada conforme a cadascun dels estats signataris.

Situació del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, fet a Estrasburg el 27 de gener de 1977 Situació en data de 19 de gener del 2022: Nombre total de signatures no seguides de ratificacions: 1 Nombre total de ratificacions/adhesions: 46 Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor R D A T Albània 04/04/2000 21/09/2000 22/12/2000 Alemanya 27/01/1977 03/05/1978 04/08/1978 X X Andorra 08/11/2001 Armènia 08/11/2001 23/03/2004 24/06/2004 Àustria 27/01/1977 11/08/1977 04/08/1978 Azerbaidjan 07/11/2001 11/02/2004 12/05/2004 X X Bèlgica 27/01/1977 31/10/1985 01/02/1986 X X Bòsnia i Hercegovina 17/03/2003 03/10/2003 04/01/2004 Bulgària 11/09/1997 17/02/1998 18/05/1998 X Croàcia 07/11/2001 15/01/2003 16/04/2003 X Dinamarca 27/01/1977 27/06/1978 28/09/1978 X X Eslovàquia 13/02/1992 15/04/1992 01/01/1993 Eslovènia 28/03/2000 29/11/2000 01/03/2001 Espanya 27/04/1978 20/05/1980 21/08/1980 Estònia 03/05/1996 27/03/1997 28/06/1997 X Finlàndia 16/11/1989 09/02/1990 10/05/1990 X França 27/01/1977 21/09/1987 22/12/1987 X X X Geòrgia 11/05/2000 14/12/2000 15/03/2001 X Grècia 27/01/1977 04/08/1988 05/11/1988 X Hongria 03/05/1996 06/05/1997 07/08/1997 X Irlanda 24/02/1986 21/02/1989 22/05/1989 Islàndia 27/01/1977 11/07/1980 12/10/1980 X X Itàlia 27/01/1977 28/02/1986 01/06/1986 X Letònia 08/09/1998 20/04/1999 21/07/1999 Liechtenstein 22/01/1979 13/06/1979 14/09/1979 Lituània 07/06/1996 07/02/1997 08/05/1997 Luxemburg 27/01/1977 11/09/1981 12/12/1981 Macedònia 08/11/2001 29/11/2004 01/03/2005 X Malta 05/11/1986 19/03/1996 20/06/1996 X Moldàvia 04/05/1998 23/09/1999 24/12/1999 Mònaco 18/09/2007 18/09/2007 01/01/2008 X Montenegro 15/05/2003 15/05/2003 06/06/2006 X Noruega 27/01/1977 10/01/1980 11/04/1980 X Països Baixos 27/01/1977 18/04/1985 19/07/1985 X X Polònia 13/09/1995 30/01/1996 01/05/1996 Portugal 27/01/1977 14/12/1981 15/03/1982 X Regne Unit 27/01/1977 24/07/1978 25/10/1978 X República Txeca 13/02/1992 15/04/1992 01/01/1993 Romania 30/06/1995 02/05/1997 03/08/1997 Rússia 07/05/1999 04/11/2000 05/02/2001 X San Marino 08/11/2001 17/04/2002 18/07/2002 X Sèrbia 15/05/2003 15/05/2003 16/08/2003 X Suècia 27/01/1977 15/09/1977 04/08/1978 X Suïssa 27/01/1977 19/05/1983 20/08/1983 X Turquia 27/01/1977 19/05/1981 20/08/1981 Ucraïna 08/06/2000 13/03/2002 14/06/2002 Xipre 27/01/1977 26/02/1979 27/05/1979 X X Notes: a.: Adhesió - s.: Signatura sense reserva de ratificació - su.: Successió - r.: Signatura ad referendum.

R.: Reserves

• D.: Declaracions
• A.: Autoritats
• T.: Aplicació territorial
• C.: Comunicació
• O.: Objecció. Font: Bureau des Traités sur http://conventions.coe.int Reserves i declaracions Situació el 21 de gener del 2022 Alemanya Declaració consignada en una carta del representant permanent d’Alemanya, amb data 13 de desembre de 1982, enregistrada a la Secretaria General el 15 de desembre de 1982. Original en alemany. El Govern de la República Federal d’Alemanya considera que la reserva formulada per Portugal relativa al Conveni europeu del 27 de gener de 1977 per a la repressió del terrorisme és incompatible amb l’esperit i la finalitat del Conveni. Des del punt de vista alemany, no està fonamentada en el Conveni. Aquest Conveni no és un conveni d’extradició; només limita la possibilitat de fer valer, en el marc de les obligacions d’extradicions existents (que resulten d’arranjaments bilaterals o multilaterals), l’objecció segons la qual la infracció objecte de la demanda ha de ser considerada com una infracció política. En la mesura en què existeix, per principi, una obligació contractual d’extradició, un refús motivat per altres raons no pot fonamentar-se sobre reserves formulades en relació amb el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, sinó únicament sobre un arranjament aplicable en les relacions entre l’estat requerit i l’estat requeridor. Aquesta declaració no ha de ser interpretada com si obstaculitzés l’entrada en vigor del Conveni entre la República Federal d’Alemanya i Portugal. El Govern alemany i el Govern portuguès no ignoren que la reserva formulada per Portugal no tindrà conseqüències, de fet, sobre l’aplicació pràctica del Conveni entre Alemanya i Portugal. No existeix la pena de mort en dret alemany. Des de l’entrada en vigor de la 20a Llei d’esmena del dret penal, el sobreseïment d’una pena privativa de llibertat a perpetuïtat està regulat per la llei i la justícia, així com pel que fa a les mesures de seguretat privatives de llibertat. El neguit sobre el qual es fonamenta la reserva de Portugal és, per consegüent, de manera general, sense objecte. Articles concernits: Declaració consignada en una carta del representant permanent de la República Federal d’Alemanya, de data 3 de maig de 1978, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 3 de maig de 1978 –original en alemany. Amb efectes des de la data en què el Conveni entri en vigor per a la República Federal d’Alemanya, també s’aplicarà al Land de Berlín, amb subjecció als drets, les responsabilitats i la legislació de la República Francesa, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i els Estats Units d’Amèrica. En particular, els nacionals de la República Francesa, del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o dels Estats Units d’Amèrica no seran extradits sense el consentiment del comandant del sector competent. Articles concernits: Azerbaidjan Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat l’11 de febrer del 2004. Original en anglès. La República de l’Azerbaidjan declara que no es troba en mesura de garantir l’aplicació de les disposicions del Conveni en els territoris ocupats per la República d’Armènia fins que aquests territoris siguin alliberats d’aquesta ocupació (s’adjunta mapa esquemàtic dels territoris ocupats de la República de l’Azerbaidjan). Articles concernits: Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat l’11 de febrer del 2004. Original en anglès. De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni, la República de l’Azerbaidjan es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció esmentada en l’article 1 que consideri com una infracció política. Articles concernits: 13 Bèlgica Reserva feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el dia 31 d’octubre de 1985. Original en francès. El Govern belga, referint-se a l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, declara el que segueix: Excepció feta de les infraccions comeses amb motiu de preses d’ostatges i de qualsevol infracció connexa, Bèlgica es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció, enumerada en l’article 1, que consideri com una infracció política, com una infracció connexa a una infracció política o com una infracció inspirada per motius polítics; en aquests casos, Bèlgica es compromet a prendre degudament en consideració, quan s’avaluï el caràcter de la infracció, el seu caràcter de gravetat particular, inclòs el fet:

a) Que hagi creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat corporal o la llibertat de les persones, o

b) Que hagi afectat persones alienes als mòbils que l’han inspirada, o

c) Que s’hagin utilitzat mitjans cruels o pèrfids per dur-la a terme.

Articles concernits: 1 Declaració consignada en una carta del representant permanent de Bèlgica, del 31 d’octubre de 1985, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 31 d’octubre de 1985. Original en francès.

El Govern belga, així com el Govern de la República Federal d’Alemanya, considera que la reserva formulada per Portugal en relació amb el Conveni europeu del 27 de gener de 1977 per a la repressió del terrorisme és incompatible amb l’esperit i la finalitat del Conveni.

Tal com ha recordat el Govern de la República Federal, aquesta reserva no està fonamentada en el Conveni, ja que aquest no és un conveni d’extradició.

Té com a objectiu suprimir i limitar la possibilitat de l’estat requerit d’oposar el caràcter polític d’una infracció a les demandes d’extradició.

La matèria d’extradició està regulada entre Bèlgica i Portugal pel Conveni del 8 de març de 1875 i pels convenis addicionals del 16 de desembre de 1881 i 9 d’agost de 1961. Aquesta declaració no ha de ser interpretada com si obstaculitzés l’entrada en vigor del Conveni europeu entre Bèlgica i Portugal.

Articles concernits: Bulgària Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de febrer de 1998 –original en anglès– i retirat per una nota verbal de la Representació Permanent de Bulgària, de data 19 de desembre del 2001, registrada a la Secretaria General el 19 de desembre del 2001 –original en anglès.

La República de Bulgària es reserva el dret, de conformitat amb l’article 13, apartat 1, del Conveni, de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol delicte enumerat a l’article 1 que consideri un delicte polític.

La República de Bulgària interpreta la seva reserva en el sentit que l’homicidi o els delictes que impliquin homicidi no es consideren delictes polítics.

Articles concernits: 1 Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de febrer de 1998 –original en anglès– i retirat per una nota verbal de la Representació Permanent de Bulgària de data 19 de desembre del 2001, registrada a la Secretaria General el 19 de desembre del 2001 –original en anglès.

La República de Bulgària es reserva el dret, de conformitat amb l’article 13, apartat 1, del Conveni, de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol delicte enumerat a l’article 1 que consideri un delicte polític.

La República de Bulgària interpreta la seva reserva en el sentit que l’homicidi o els delictes que impliquin homicidi no es consideren delictes polítics.

Articles concernits: 13 Croàcia Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 15 de gener del 2003. Original en anglès.

De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni, la República de Croàcia es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció esmentada a l’article 1 del Conveni que consideri com una infracció política o com una infracció inspirada per motius polítics.

En aquests casos, la República de Croàcia es compromet a prendre degudament en consideració, quan s’avaluï el caràcter de la infracció, el seu caràcter de gravetat particular, inclòs el fet:

a) Que hagi creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat corporal o la llibertat de les persones, o

b) Que hagi afectat persones alienes als mòbils que l’han inspirada, o

c) Que s’hagin utilitzat mitjans cruels o pèrfids per dur-la a terme.

Articles concernits: 13 Dinamarca Declaració feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 27 de juny de 1978. Original en francès.

A títol provisional, el Conveni no s’aplica a les illes Feroès i a Groenlàndia.

Articles concernits: 12 Reserva feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 27 de juny de 1978 –original en francès–, i retirada per carta del representant permanent de Dinamarca del 23 de setembre del 2002, registrada a la Secretaria General el 23 de setembre del 2002 –original en anglès.

El Govern danès, de conformitat amb les disposicions de l’article 13 d’aquest Conveni i tenint en compte el compromís contingut en aquest article, es reserva el dret de denegar l’extradició pel que fa a qualsevol delicte enumerat a l’article 1 que consideri delicte polític.

Articles concernits: 1 Estònia Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 27 de març de 1997. Original en anglès.

La República d’Estònia, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni, i tenint en compte les seves condicions, es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció mencionada en l’article 1 del Conveni que consideri com una infracció política o com una infracció connexa a una infracció política.

Articles concernits: 1 Finlàndia Reserva consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 9 de febrer de 1990 –original en anglès– i retirada per nota verbal del Govern de la República de Finlàndia de data 19 d’abril del 2002, registrada a la Secretaria General el 24 d’abril del 2002 –original en anglès.

El Govern de Finlàndia, d’acord amb les disposicions de l’article 13 d’aquest Conveni i tenint en compte el compromís contingut en aquest article, es reserva el dret de denegar l’extradició pel que fa a qualsevol delicte enumerat a l’article 1 que consideri delicte polític.

Articles concernits: 1 França Declaració formulada en el moment de la signatura, el 27 de gener de 1977. Original en francès.

En decidir signar avui el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, el Govern vol marcar la seva solidaritat amb els altres països europeus en la lluita contra una plaga que ha fet, i continua fent, un gran nombre de víctimes innocents i que provoca, amb raó, l’emoció de l’opinió pública.

Aquesta signatura és el resultat lògic d’una acció duta a terme des de diversos anys i que ens ha portat a reforçar diverses vegades la nostra legislació interna i també a ratificar els convenis de la Haia i de Montreal en l’àmbit del terrorisme aeri.

Queda clar que l’eficàcia de la lluita que s’ha de dur a terme ha de conciliar-se amb el respecte dels principis fonamentals del nostre dret penal i de la nostra Constitució, la qual, en el preàmbul, proclama que “tota persona perseguida amb motiu de la seva acció en favor de la llibertat té dret d’asil en els territoris de la República”.

És evident també que una solidaritat tan marcada com la que preveu el Conveni del Consell d’Europa només es pot exercir entre estats que comparteixin els mateixos ideals de llibertat i de democràcia.

Per això, França plantejarà algunes condicions pel que fa a l’aplicació del Conveni.

En el moment de ratificar-lo formularà les reserves pertinents perquè siguin preses en consideració les preocupacions que acabo d’expressar i perquè en cap moment els drets humans no corrin el risc de ser posats en perill.

També hi ha un punt que, per al Govern, revesteix una importància especial: l’èxit dels treballs iniciats pels Nou sobre el mateix tema, com a conseqüència de la decisió del Consell Europeu del 13 de juliol de 1976. Volem evitar els riscos de conflicte entre els dos textos; així, el Govern no té la intenció de ratificar el Conveni d’Estrasburg abans que l’instrument que serà elaborat pels Nou.

Una acció contra les manifestacions del terrorisme no ens dispensarà, certament, d’enfrontar-nos al problema polític, que són les causes del terrorisme.

En efecte, en molts aspectes, l’autèntic combat contra aquest últim és, abans que res, un combat per una pau justa que garanteixi els drets legítims de cadascú.

Articles concernits: Reserva formulada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 21 de setembre de 1987. Original en francès.

El Govern de la República Francesa declara que es reserva el dret de refusar l’extradició de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni.

Articles concernits: 1 Declaració feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 21 de setembre de 1987. Original en francès.

França vol recordar, de conformitat amb la declaració que havia fet en el moment de la signatura del Conveni, el dia 27 de gener de 1977, que la lluita que s’ha de dur a terme contra el terrorisme ha de conciliar-se amb el respecte dels principis fonamentals del nostre dret penal i de la nostra Constitució, la qual, en el preàmbul, proclama que “tota persona perseguida amb motiu de la seva acció a favor de la llibertat té dret d’asil en tots els territoris de la República”, i que l’aplicació del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme no pot tenir com a resultat perjudicar el dret d’asil.

Articles concernits: Declaració feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 21 de setembre de 1987. Original en francès.

El Govern de la República Francesa declara que només aplicarà el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme a les infraccions comeses amb posterioritat a la data en què entri en vigor.

Articles concernits: Declaració feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 21 de setembre de 1987. Original en francès.

De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 12 del Conveni, el Govern de la República Francesa declara que el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme s’aplica als departaments europeus i d’ultramar de la República Francesa.

Articles concernits: 12 Geòrgia Declaració consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 14 de desembre del 2000. Original en anglès.

Fins a la plena restauració de la jurisdicció de Geòrgia sobre els territoris de l’Abkhazia i de la regió de Tskhinvali, Geòrgia no està en disposició d’assumir la responsabilitat del respecte integral de les disposicions del Conveni en aquests territoris.

Articles concernits: Grècia Reserva consignada en una carta del representant permanent de Grècia amb data 5 de setembre de 1988, enregistrada a la Secretaria General el 6 de setembre de 1988. Original en francès.

Grècia declara, en aplicació de l’article 13 del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, que es reserva el dret, en virtut dels termes de l’apartat 1 d’aquest article, de refusar l’extradició per qualsevol infracció de les enumerades en l’article 1 d’aquest Conveni, si la persona sospitosa d’ésser l’autora de la infracció és perseguida per la seva acció en favor de la llibertat. [Nota de la Secretaria: la carta del representant permanent de Grècia diu el que segueix: Com es diu expressament en [l’]instrument de ratificació, el Conveni esmentat ha estat aprovat a Grècia per la Llei núm. 1789/1988, publicada en el Diari Oficial núm. 133, del 20 de juny de 1988 (fascicle A).

Tanmateix, aquesta Llei, en l’article 1, el text autèntic de la qual en llengua grega s’adjunta a aquesta carta, després de la fórmula habitual d’aprovació del Conveni, manifesta que aquesta última es fa amb la reserva següent que emana del Parlament: “Grècia declara, en aplicació de l’article 13 del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, que es reserva el dret, de conformitat amb els termes de l’apartat 1 d’aquest article, de refusar l’extradició per qualsevol infracció de les enumerades en l’article 1 d’aquest Conveni, si la persona sospitosa d’ésser l’autora de la infracció és perseguida per la seva acció en favor de la llibertat.” Queda clar que la referència, expressa i general, que es fa en el nostre instrument de ratificació a la Llei núm. 1789/1988 s’estén al conjunt de l’article 1 d’aquesta Llei que, a més, n’és la disposició principal i que engloba de tota evidència la reserva més amunt esmentada.

Aquesta reserva ha de ser, doncs, tractada com que està implícitament incorporada en l’instrument de ratificació, com a part integrant de la llei d’aprovació que s’hi menciona.

Malauradament, com a conseqüència d’un error, la reserva ans esmentada no ha estat explícitament ni especialment declarada com a tal a la Secretaria General en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, com així ho reclama la pràctica habitual en aquesta matèria.

Per tant, per corregir aquest error i per completar i explicitar així el nostre instrument de ratificació, us comunicarem en la vostra qualitat de dipositari del Conveni el text de la reserva esmentada, que prendrà efecte en la data en la qual el Conveni entri en vigor pel que fa a Grècia.] Articles concernits: 1 Hongria Reserva consignada en una carta del ministre d’Afers Exteriors d’Hongria de data 27 de març de 1997, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 6 de maig de 1997. Original en anglès.

La República d’Hongria es reserva el dret, no obstant la seva obligació definida en l’apartat 1 de l’article 13, de refusar la demanda d’extradició relativa a qualsevol infracció enumerada a l’article 1 si la infracció es considera com a política.

La República d’Hongria entén la seva reserva en el sentit que un homicidi o infraccions que incloguin un homicidi no són considerades com a infraccions polítiques.

Articles concernits: 1 Islàndia Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat l’11 de juliol de 1980. Original en anglès.

El Govern d’Islàndia, de conformitat amb les disposicions de l’article 13 del Conveni, i tenint en compte el compromís inclòs en aquest article, es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 que consideri com una infracció política, com una infracció connexa a una infracció política o com una infracció inspirada per motius polítics.

Articles concernits: 1 Itàlia Reserva feta en el moment de la signatura, el 27 de gener de 1977, i confirmada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 28 de febrer de 1986. Original en francès.

Itàlia declara que es reserva el dret de refusar l’extradició, i també l’ajuda mútua judicial, pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 que consideri com una infracció política, com una infracció connexa a una infracció política o com una infracció inspirada per motius polítics; en aquests casos, Itàlia es compromet a prendre degudament en consideració, quan s’avaluï el caràcter de la infracció, el seu caràcter de gravetat particular, inclòs el fet:

a) Que hagi creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat física o la llibertat de les persones, o

b) Que hagi afectat persones alienes als mòbils que l’han inspirada, o

c) Que s’hagin utilitzat mitjans cruels o pèrfids per dur-la a terme.

Articles concernits: 1 Macedònia Reserva continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 29 de novembre de 2004 –original en anglès.

D’acord amb l’article 13, apartat 1, del Conveni, la República de Macedònia es reserva el dret de denegar l’extradició pel que fa a qualsevol delicte enumerat a l’article 1 que consideri una infracció política, com ara un delicte relacionat amb una infracció política o com un delicte inspirat en motius polítics; en aquests casos, la República de Macedònia es compromet a tenir degudament en compte, a l’hora d’avaluar la naturalesa del delicte, el seu caràcter especialment greu, inclòs que ha creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat corporal o la llibertat de les persones, o que ha afectat persones alienes als motius que l’han inspirat, o que s’han utilitzat mitjans cruels o pèrfids per dur-lo a terme.

Articles concernits: 13 Malta Reserva feta en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 19 de març de 1996. Original en anglès.

El Govern de la República de Malta signa el Conveni sota reserva de les disposicions de la Constitució maltesa relatives a l’extradició per infraccions de naturalesa política.

I declara, a més, que, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni, es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 del Conveni que consideri com una infracció política, com una infracció connexa a una infracció política o com una infracció inspirada per mòbils polítics.

Articles concernits: 1 Mònaco Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 18 de setembre del 2007. Original en francès.

El Principat de Mònaco declara reservar-se el dret de refusar l’extradició de conformitat amb les disposicions de l’article 13, apartat 1, del Conveni.

Articles concernits: 13 Montenegro Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat per la unió de l’estat de Sèrbia i Montenegro el 15 de maig del 2003 –original en anglès.

De conformitat amb l’article 13 del Conveni, Sèrbia i Montenegro es reserva el dret de refusar l’extradició d’una persona pel que fa a qualsevol delicte penal enumerat en l’article 1 que consideri com una infracció penal política, així com una infracció penal connexa a una infracció penal política o com una infracció penal inspirada per mòbils polítics. [Nota del Secretariat: el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha decidit en la seva 994a bis reunió que la República de Montenegro serà considerada com a part d’aquest Conveni amb efecte a partir del 6 de juny del 2006.] Articles concernits: 13 Noruega Declaració consignada en una nota verbal del representant permanent dels Països Baixos del 8 de febrer del 2006, enregistrada a la Secretaria General el 10 de febrer del 2006. Original en anglès.

El 13 de juny del 2002, el Consell de la Unió Europea va adoptar una decisió marc relativa a l’ordre d’arrest europeu i els procediments de lliurament entre estats membres (núm. 2002/584/JAI), a partir d’ara denominada “la decisió marc”.

L’article 31 de la decisió marc disposa que les seves disposicions substitueixen, a partir de l’1 de gener del 2004, les disposicions corresponents dels convenis aplicables en matèria d’extradició en les relacions entre estats membres.

La Representació Permanent del Regne dels Països Baixos té l’honor, a partir de llavors, de confirmar al secretari general del Consell d’Europa que les disposicions del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, pel que fa a l’extradició, ja no s’apliquen en les relacions entre la part del Regne dels Països Baixos situada a Europa i els estats membres de la Unió Europea que són part al Conveni.

La Representació Permanent vol precisar que el que precedeix no esdevé efectiu en les relacions entre:

• Les Antilles Neerlandeses i Aruba d’una part, i les parts al Conveni de l’altra, o
• La part del Regne dels Països Baixos situada a Europa i les parts al Conveni que no són membres de la Unió Europea. [Nota de la Secretaria: per nota del 31 d’agost del 2005, la Representació Permanent dels Països Baixos va informar el secretari general que el Conveni europeu d’extradició, fet a París el 13 de desembre de 1957 (d’ara endavant denominat “el Conveni”), no s’aplicaria més a les relacions entre la part del Regne dels Països Baixos situada a Europa i els estats membres de la Unió Europea que són part al Conveni.] Articles concernits: Reserva continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 10 de gener de 1980 –original en anglès– i retirada per carta del Reial Ministeri de Noruega de data 27 de desembre del 2002, registrada a la Secretaria General el 2 de gener del 2003 –original en anglès. Noruega declara que es reserva el dret de refusar l’extradició i l’assistència judicial mútua en matèria penal pel que fa a qualsevol delicte enumerat a l’article 1 que consideri delicte polític, com ara un delicte relacionat amb un delicte polític o com un delicte inspirat en motius polítics. En aquest cas, Noruega es compromet a tenir degudament en compte, a l’hora d’avaluar la naturalesa de l’incompliment, el seu caràcter especialment greu, incloent-hi: a. Que hagi creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat corporal o la llibertat de les persones; o b. Que hagi arribat a persones alienes als motius que l’han inspirat; o c. Que s’hagin utilitzat mitjans cruels o pèrfids per dur-la a terme. Articles concernits: 1 Països Baixos Declaració transmesa mitjançant una nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos de data 4 de gener del 2012, enregistrada a la Secretaria General el 9 de gener del 2012 –original en anglès. La reserva formulada pel Regne dels Països Baixos en l’acceptació de la Convenció, el 18 d’abril de 1985, es confirma per a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustatius i Saba). La reserva havia estat confirmada per Aruba el 10 de febrer del 2006. La reserva segueix sent vàlida per a la part europea dels Països Baixos. [Nota de la Secretaria: aquesta declaració complementa la comunicació de la Representació Permanent dels Països Baixos enregistrada a la Secretaria General el 28 de setembre del 2010 sobre la modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne a partir del 10 d’octubre del 2010.] Articles concernits: 12, 13 Comunicació consignada en una nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos de data 27 de setembre del 2010, enregistrada al Secretariat General el 28 de setembre del 2010. Original en anglès. El Regne dels Països Baixos està actualment format per tres parts: els Països Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba. Les Antilles Neerlandeses estan formades per les illes de Curaçao, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius i Saba. Amb efecte de data 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses deixaran d’existir com a part del Regne dels Països Baixos. A partir d’aquesta data, el Regne estarà format per quatre parts: els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Curaçao i Sint Maarten gaudiran de l’autonomia interna dins del Regne, com Aruba i, fins al 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses. Aquests canvis constitueixen una modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne dels Països Baixos. El Regne dels Països Baixos quedarà, per conseqüència, com el subjecte de dret internacional amb el qual es conclouen els acords. Així, la modificació de l’estructura del Regne no afectarà la validesa dels acords internacionals ratificats pel Regne per les Antilles Neerlandeses: aquests acords, incloses les reserves formulades, se seguiran aplicant a Curaçao i Sint Maarten. Les altres illes, que fins ara formaven part de les Antilles Neerlandeses –Bonaire, Sint Eustatius i Saba– esdevindran part dels Països Baixos, i constituiran així “la part caribenya dels Països Baixos”. Els acords que s’apliquen actualment a les Antilles Neerlandeses també se seguiran aplicant a aquestes illes, però el Govern dels Països Baixos serà a partir d’ara responsable d’executar-los. A més, una sèrie d’acords que s’apliquen actualment als Països Baixos es declaren aplicables, a partir de l’1 octubre del 2010, a aquesta part caribenya dels Països Baixos. Els acords en qüestió s’enumeren a l’annex adjunt, que inclou també una declaració –en relació amb el Protocol núm. 4 al Conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, reconeixen certs drets i llibertats, altres dels que ja figuren en el Conveni i en el seu primer Protocol addicional– sobre la modificació de les relacions constitucionals internes dins del Regne. Un informe sobre la situació dels acords que s’apliquen a Curaçao, Sint Maarten i/o la part caribenya dels Països Baixos, incloses les reserves i les declaracions ulteriors, s’entregarà aviat. Annex. Convenis aplicables a la part caribenya dels Països Baixos (illes de Bonaire, Sint Eustatius i Saba) a partir del 10 d’octubre del 2010
• Conveni europeu sobre la immunitat dels estats (STE núm. 74)
• Protocol addicional al Conveni europeu sobre la immunitat dels estats (STE núm. 74A)
• Conveni europeu sobre la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat i crims de guerra (STE núm. 082)
• Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (STE núm. 90)
• Acord europeu sobre la transmissió de sol·licituds d’assistència judicial (STE núm. 92)
• Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal (STE núm. 108)
• Esmenes al Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de les dades de caràcter personal que permetin l’adhesió de les Comunitats Europees (Estrasburg, 15 de juny de 1999)
• Conveni per a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic d’Europa (STE núm. 121)
• Conveni penal sobre la corrupció (STE núm. 173)
• Protocol addicional al Conveni per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, relatiu a les autoritats de control i els fluxos transfronterers de dades (STE núm. 181)
• Protocol d’esmena al Conveni Europeu per a la repressió del terrorisme (STE núm. 190)
• Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció (STE núm. 191)
• Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, el seguiment, l’embargament i el comís dels productes del delicte i al finançament del terrorisme (STCE núm. 198) Articles concernits: 12 Declaració i reserva consignades en una carta del ministre d’Afers Exteriors dels Països Baixos del 25 de gener del 2006, enregistrada a la Secretaria General el 10 de febrer del 2006. Original en anglès. El Regne dels Països Baixos accepta el Conveni per a Aruba amb la reserva següent: “En el respecte de l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni, Aruba es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 del Conveni, inclosa la temptativa de cometre una d’aquestes infraccions o la participació en una d’aquestes infraccions, que consideri com una infracció política o com una infracció connexa a una infracció política.” Articles concernits: 12 Declaració consignada en l’instrument d’acceptació, dipositat el 18 d’abril de 1985. Original en anglès. El Govern dels Països Baixos accepta el Conveni per al Regne a Europa. Articles concernits: 12 Reserva consignada en l’instrument d’acceptació, dipositat el 18 d’abril de 1985. Original en anglès. En el respecte de l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni, el Regne dels Països Baixos es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 del Conveni, inclosa la temptativa de cometre una d’aquestes infraccions o la participació en una d’aquestes infraccions, que consideri com una infracció política o com una infracció connexa a una infracció política. Articles concernits: 1 Portugal Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 14 de desembre de 1981. Original en francès. Com a estat requerit, Portugal no atorgarà l’extradició quan les infraccions siguin castigades per l’estat sol·licitant amb la pena de mort o amb una pena o mesura de seguretat privativa de la llibertat a perpetuïtat. Articles concernits: Regne Unit Declaració consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 24 de juliol de 1978. Original en anglès. El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, havent examinat el Conveni ans esmentat, el confirma i el ratifica pel que fa al Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, Jersey, Guernesey i l’Illa de Man. Articles concernits: 12 Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit de data 17 de novembre de 1988, enregistrada a la Secretaria General el 21 de novembre de 1988. Original en anglès. Mitjançant aquesta carta tinc l’honor d’informar-vos, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12 del Conveni, que el Govern del Regne Unit amplia l’aplicació del Conveni a Gibraltar. Articles concernits: 12 Rússia Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 4 de novembre del 2000. Original en anglès i en rus. La Federació de Rússia considera que les disposicions de l’article 5 i de l’apartat 2 de l’article 8 del Conveni han de ser aplicades de manera que garanteixin que els autors d’infraccions que recaiguin en el marc d’actuació del Conveni no puguin escapar-se en cap cas de les actuacions penals, sense perjudici de l’eficàcia de la cooperació internacional en matèria d’extradició i d’ajuda mútua en matèria judicial. Articles concernits: 5, 8 San Marino Reserva consignada en una carta del secretari d’Estat d’Afers Exteriors de San Marino de data 11 de març del 2002, lliurada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 17 d’abril del 2002. Original en francès i en italià. De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni, la República de San Marino es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 que consideri com una infracció política, com una infracció connexa a una infracció política o com una infracció inspirada per mòbils polítics. Articles concernits: 13 Sèrbia Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 15 de maig del 2003. Original en anglès. De conformitat amb l’article 13 del Conveni, Sèrbia i Montenegro es reserva el dret de refusar l’extradició d’una persona pel que fa a qualsevol infracció penal esmentada a l’article 1 que consideri com una infracció penal política, com una infracció penal connexa a una infracció penal política o com una infracció penal inspirada per motius polítics. Articles concernits: 13 Suècia Reserva consignada en una carta del Ministeri d’Afers Exteriors de Suècia de data 11 de juliol de 1977, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 15 de setembre de 1977. Original en anglès. El Govern suec, de conformitat amb les disposicions de l’article 13 d’aquest Conveni i tenint en compte el compromís que inclou aquest article, es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 que consideri com una infracció política. Articles concernits: 1 Suïssa Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 19 de maig de 1983 –original en francès– i retirada per una declaració continguda en l’instrument de ratificació del Protocol que modifica el Conveni (ETS 190), dipositat el 7 de setembre del 2006 –original en francès. Suïssa es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 que consideri com una infracció política, com una infracció connexa a una infracció política o com una infracció inspirada per motius polítics; en aquests casos, Suïssa es compromet a prendre degudament en consideració, quan s’avaluï el caràcter de la infracció, el seu caràcter de gravetat particular, inclòs el fet:

a) Que hagi creat un perill col·lectiu per a la vida, la integritat corporal o la llibertat de les persones, o

b) Que hagi afectat persones alienes als mòbils que l’han inspirada, o

c) Que s’hagin utilitzat per dur-la a terme mitjans cruels o pèrfids.

Articles concernits: 1 Ucraïna Declaració continguda en una nota verbal del Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna del 12 d’octubre del 2015, transmesa per una nota verbal de la Representació Permanent d’Ucraïna de data 13 d’octubre del 2015, registrada a la Secretaria General el 16 d’octubre del 2015 –original en anglès.

El Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna presenta els seus compliments al secretari general del Consell d’Europa, en la seva qualitat de dipositari del Conveni europeu en matèria d’informació sobre dret estranger del 7 de juny de 1968, del Protocol addicional del Conveni Europeu en matèria d’informació sobre el dret estranger del 15 de març de 1978, el Conveni europeu per al control de persones condemnades o en llibertat condicional del 30 de novembre de 1964, el Conveni sobre el trasllat de persones condemnades del 21 de març de 1983, el Protocol addicional al Conveni sobre el trasllat de persones condemnades del 18 de desembre de 1997, el Conveni europeu sobre el traspàs de procediments en matèria penal del 15 de maig de 1972, el Conveni europeu d’assistència en matèria penal del 20 d’abril de 1959, el Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència en matèria penal del 17 de març de 1978, el segon Protocol addicional al Conveni europeu d’assistència mútua en matèria penal del 8 de novembre del 2001, el Conveni europeu d’extradició del 13 de desembre de 1957, el Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició del 15 d’octubre de 1975, el segon Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició de 17 de març de 1978, el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme del 27 de gener de 1977, el Protocol pel qual es modifica el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme del 15 de maig del 2003, el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme del 16 de maig del 2005, del Conveni europeu sobre la validesa internacional de les sentències penals del 28 de maig de 1970, del Conveni sobre la ciberdelinqüència del 23 de novembre del 2001, del Protocol addicional al Conveni sobre la ciberdelinqüència, relatiu a la penalització dels actes de caràcter racista i xenòfob comesos a través de sistemes informàtics del 28 de gener del 2003, del Conveni relatiu al blanc compliment de la recerca, l’embargament i el dipòsit dels productes de la delinqüència del 8 de novembre de 1990, el Conveni del Consell d’Europa sobre blanqueig, recerca, confiscació i dipòsit dels productes dels delictes i el finançament del terrorisme del 16 de maig de 2005, el Conveni del Consell d’Europa sobre l’acció contra el tràfic d’éssers humans del 16 de maig del 2005, la Convenció europea sobre l’exercici dels drets dels infants del 25 de gener de 1996, la Convenció sobre el contacte amb nens del 15 de maig del 2003, la Convenció europea sobre el reconeixement i l’execució de les decisions de custòdia dels nens i sobre el restabliment de la custòdia dels nens, del 20 de maig de 1980, del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels nens contra l’explotació i l’abús sexuals, del 25 d’octubre del 2007, del Conveni relatiu a l’establiment d’un sistema de registre de testaments del 16 de maig de 1972, de l’Acord relatiu al tràfic il·lícit per mar, de l’aplicació de l’article 17 de la Convenció de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques del 31 de gener de 1995, de la Conveni penal sobre la corrupció del 27 de gener de 1999, del Protocol addicional a la Conveni penal sobre la corrupció del 15 de maig del 2003 (d’ara endavant denominats, respectivament, “Convenis, protocols, acords”), i té l’honor d’informar-lo del següent.

El febrer del 2014, la Federació Russa va llançar una agressió armada contra Ucraïna i va ocupar part del territori d’Ucraïna: la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol, i avui exerceix el control efectiu sobre alguns districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna.

Aquestes accions són una violació flagrant de la Carta de les Nacions Unides i constitueixen una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals.

La Federació de Rússia, com a estat agressor i força d’ocupació, té tota la responsabilitat de les seves accions i de les seves conseqüències segons el dret internacional.

La Resolució A/RES/68/262 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del 27 de març del 2014, va confirmar la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment.

Les Nacions Unides també van demanar a tots els estats, organitzacions internacionals i agències especialitzades que no reconeguin cap canvi en l’estatut de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol.

En aquest sentit, Ucraïna declara que a partir del 20 de febrer del 2014 i durant el període d’ocupació temporal per part de la Federació Russa d’una part del territori d’Ucraïna –la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol–, a causa de l’agressió armada comesa per la Federació de Rússia contra Ucraïna, i fins a la restauració total de l’ordre constitucional i el bon ordre i el control efectiu per part d’Ucraïna sobre aquests territoris ocupats, així com sobre determinats districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna que temporalment no estan sota el control d’Ucraïna a causa de l’agressió armada de la Federació de Rússia, l’aplicació i implementació per part d’Ucraïna de les obligacions derivades dels convenis, protocols i acords esmentats anteriorment, tal com s’apliquen als territoris ocupats i no controlats d’Ucraïna esmentats, està limitada i no està garantida.

Els documents o sol·licituds efectuats o emesos per les autoritats d’ocupació de la Federació de Rússia, els seus funcionaris a tots els nivells a la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol i per autoritats il·legals en determinats districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que no estan temporalment sota el control d’Ucraïna, són nuls i sense efecte legal, independentment de si són presentats directament o indirectament per les autoritats de la Federació Russa.

Les disposicions dels convenis, protocols i acords relatius a la possibilitat de comunicació o interacció directa no s’apliquen als òrgans territorials d’Ucraïna a la República Autònoma de Crimea i a la ciutat de Sebastopol, així com a alguns territoris de les províncies de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que no estan temporalment sota el control d’Ucraïna.

L’ordre de comunicació rellevant serà determinat per les autoritats centrals d’Ucraïna a Kíev.

Articles concernits: Xipre Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 26 de febrer de 1979. Original en anglès.

En el moment de dipositar l’instrument de ratificació, el representant permanent declara que la República de Xipre fa la reserva següent, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 13 del Conveni: “El Govern de la República de Xipre es reserva el dret de refusar l’extradició pel que fa a qualsevol infracció enumerada en l’article 1 que consideri com una infracció política.” Articles concernits: 1 Declaració consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 26 de febrer de 1979. Original en anglès.

Pel que fa a l’article 7 del Conveni i de conformitat amb la llei que amplia la competència dels tribunals nacionals a algunes infraccions terroristes ( Extension of Jurisdiction of National Courts with respect to certain Terrorism Offences Law of 1979 ) adoptada per la Cambra dels Representants de la República de Xipre el 18 de gener de 1979, les jurisdiccions nacionals de Xipre poden perseguir una persona sospitosa d’haver comès una de les infraccions enumerades en l’article 1 del Conveni.

Articles concernits: 7 Declaració consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 26 de febrer de 1979. Original en anglès.

El Govern de la República de Xipre vol notificar que les reserves i les declaracions fetes el 22 de gener de 1971 en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació del Conveni europeu d’extradició del 13 de desembre de 1957 continuen essent vàlides.

Articles concernits: 7 Font: Bureau des Traités a http://conventions.coe.int Protocol d’esmena al Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, fet a Estrasburg el 15 de maig del 2003 Els estats membres del Consell d’Europa, signataris d’aquest Protocol, Tenint present la Declaració del Comitè de Ministres del Consell d’Europa del 12 de setembre del 2001 i la seva decisió del 21 de setembre del 2001 sobre la lluita contra el terrorisme internacional, i la Declaració de Vílnius sobre la cooperació regional i la consolidació de l’estabilitat democràtica a la gran Europa adoptada pel Comitè de Ministres en la 110a sessió, a Vílnius, el 3 de maig del 2002; Tenint present la Recomanació 1550 (2002) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa sobre la lluita contra el terrorisme i el respecte dels drets humans; Tenint present la resolució A/RES/51/210 de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre les mesures destinades a eliminar el terrorisme internacional i la declaració, en annex, que completa la declaració de 1994 sobre les mesures destinades a eliminar el terrorisme internacional, i la seva resolució A/RES/49/60 sobre les mesures destinades a eliminar el terrorisme internacional i, en annex, la declaració sobre les mesures destinades a eliminar el terrorisme internacional; Desitjant reforçar la lluita contra el terrorisme tot respectant els drets humans i tenint presents les Línies directrius sobre els drets humans i la lluita contra el terrorisme adoptades pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa l’11 de juliol del 2002; Considerant amb aquest fi que és desitjable esmenar el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme (STE núm. 90), obert a la signatura a Estrasburg el 27 de gener de 1977, d’ara endavant denominat «el Conveni»; Considerant que és desitjable actualitzar la llista dels convenis internacionals enumerats per l’article 1 del Conveni i preveure un procediment simplificat per anar-la actualitzant en el futur i segons les necessitats; Considerant que és desitjable reforçar el seguiment de l’aplicació del Conveni; Considerant que és desitjable fer una revisió del sistema de reserves; Considerant que és desitjable obrir el Conveni a la signatura de tots els estats interessats; Han convingut el següent: Article 1

1. L’apartat introductori de l’article 1 del Conveni esdevé l’apartat 1 d’aquest article. A la lletra b d’aquest apartat, el terme «signat» se substitueix pel terme «conclòs», i el contingut de les lletres c, d, e i f d’aquest apartat se substitueix pel següent: «c. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Conveni sobre la prevenció i la repressió de les infraccions contra les persones que gaudeixen de protecció internacional, inclosos els agents diplomàtics, adoptat a Nova York el 14 de desembre de 1973. d. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Conveni internacional contra la presa d’ostatges, adoptat a Nova York el 17 de desembre de 1979. e. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears, adoptat a Viena el 3 març de 1980. f. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Protocol per a la repressió dels actes il·lícits de violència en els aeroports que presten servei a l’aviació civil internacional, conclòs a Montreal el 24 de febrer de 1988.»

2. L’apartat 1 de l’article 1 del Conveni es completa amb les quatre lletres següents: «g. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navegació marítima, conclòs a Roma el 10 de març de 1988. h. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental, conclòs a Roma del 10 de març de 1988. i. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat a Nova York el 15 de desembre de 1997. j. Les infraccions incloses en l’àmbit d’aplicació del Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme, adoptat a Nova York el 9 de desembre de 1999.»

3. El text de l’article 1 del Conveni es completa amb l’apartat següent: «2. En la mesura que no estiguessin cobertes pels convenis a què fa referència l’apartat 1, passa el mateix als efectes d’extradició entre estats contractants, no solament pel fet de cometre, com a autor material principal, aquestes infraccions principals, sinó també per: a. La temptativa de cometre una d’aquestes infraccions principals. b. La complicitat amb una d’aquestes infraccions principals o amb la temptativa de cometre una d’aquestes infraccions principals. c. L’organització o el fet de donar l’ordre a altres de cometre o d’intentar cometre una d’aquestes infraccions principals.» Article 2 L’apartat 3 de l’article 2 del Conveni se substitueix pels termes següents: «3. Passa el mateix pel que fa a: a. La temptativa de cometre una d’aquestes infraccions principals. b. La complicitat en una d’aquestes infraccions principals o la temptativa de cometre una d’aquestes infraccions principals. c. L’organització o el fet de donar l’ordre a altres de cometre o d’intentar cometre una d’aquestes infraccions principals.» Article 3

1. El text de l’article 4 del Conveni esdevé l’apartat 1 d’aquest article i s’afegeix una nova frase al final d’aquest apartat, amb el redactat següent: «Els estats contractants es comprometen a considerar aquestes infraccions com a cas d’extradició en tot tractat d’extradició que concloguin a partir d’ara entre ells.»

2. El text de l’article 4 del Conveni es complementa amb l’apartat següent: «2. Quan un estat contractant, que subordina l’extradició a l’existència d’un tractat, rep una demanda d’extradició per part d’un altre estat contractant amb el qual no està vinculat per un tractat d’extradició, l’estat contractant requerit té la llibertat de considerar aquest Conveni com a fonament jurídic de l’extradició pel que fa a les infraccions establertes als articles 1 o 2.» Article 4

1. El text de l’article 5 del Conveni esdevé l’apartat 1 d’aquest article.

2. El text de l’article 5 del Conveni es completa amb els apartats següents: «2. Cap disposició d’aquest Conveni no s’ha d’interpretar en el sentit que impliqui una obligació d’extradir per a l’estat requerit si existeix el perill que la persona que és objecte de la demanda d’extradició sigui sotmesa a tortura.

3. Cap disposició d’aquest Conveni no s’ha d’interpretar en el sentit que impliqui una obligació d’extradir per a l’estat requerit si existeix el perill que la persona que és objecte de la demanda d’extradició s’exposi a la pena de mort o, quan la llei de l’estat requerit no permet la pena privativa de llibertat a perpetuïtat, a la pena privativa de llibertat a perpetuïtat sense possibilitat de remissió de pena, llevat que l’estat requerit tingui l’obligació d’extradir de conformitat amb els tractats d’extradició aplicables, si l’estat requeridor dona garanties que l’estat requerit consideri suficients que la pena capital no serà dictada o que, si és dictada, no serà executada, o que la persona concernida no serà sotmesa a una pena privativa de llibertat a perpetuïtat sense possibilitat de remissió de pena.» Article 5 Després de l’article 8 s’introdueix l’article 9 al Conveni amb la redacció següent: «Article 9 Els estats contractants poden concloure entre ells acords bilaterals o multilaterals per completar les disposicions d’aquest Conveni o per facilitar l’aplicació dels principis continguts en aquest Conveni.» Article 6

1. L’article 9 del Conveni esdevé l’article 10.

2. La redacció de l’apartat 1 del nou article 10 es modifica com segueix: «El Comitè Europeu per als Problemes Criminals (CDPC) és l’encarregat de fer el seguiment de l’aplicació d’aquest Conveni. El CDPC: a. És informat sobre l’aplicació del Conveni. b. Fa propostes amb la finalitat de facilitar o millorar l’aplicació del Conveni. c. Adreça al Comitè de Ministres recomanacions relatives a les propostes d’esmena i dona la seva opinió sobre qualsevol proposta d’esmena presentada per un estat contractant de conformitat amb els articles 12 i 13. d. Emet, a demanda d’un estat contractant, un dictamen sobre qualsevol qüestió relativa a l’aplicació del Conveni. e. Facilita sempre que sigui necessari la solució amigable de qualsevol dificultat a la qual pugui donar lloc l’execució del Conveni. f. Adreça al Comitè de Ministres recomanacions relatives a la invitació d’estats no membres a adherir-se al Conveni de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 14. g. Sotmet cada any al Comitè de Ministres del Consell d’Europa un informe sobre la implementació d’aquest article a l’efecte de l’aplicació del Conveni.»

3. Se suprimeix l’apartat 2 del nou article 10. Article 7

1. L’article 10 del Conveni esdevé l’article 11.

2. A la primera frase de l’apartat 1 del nou article 11, els termes «en el marc de l’apartat 2 de l’article 9» se substitueixen pels termes «ni en el marc de la lletra e de l’article 10 ni per la via de la negociació». En la frase segona d’aquest apartat, els termes «els dos àrbitres han de designar un tercer àrbitre» se substitueixen pels termes «els àrbitres han de designar-ne un tercer, president del tribunal». Se suprimeixen les frases següents d’aquest apartat.

3. L’apartat 2 del nou article 11 esdevé l’apartat 6 d’aquest article. Després de la segona frase s’hi afegeix la frase «Quan no es pot aconseguir una majoria, el vot del president és diriment» i a l’última frase el terme «La sentència» se substitueix pels termes «La sentència del tribunal».

4. El text del nou article 11 es completa amb els apartats següents: «2. Quan les parts en la controvèrsia són membres del Consell d’Europa i si, en un termini de tres mesos a comptar de la demanda d’arbitratge, una de les parts no ha procedit a la designació d’un àrbitre de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article, aquest àrbitre és designat pel president del Tribunal Europeu dels Drets Humans a demanda de l’altra part.

3. Quan una de les parts en la divergència no és membre del Consell d’Europa i si, en un termini de tres mesos a comptar de la demanda d’arbitratge, una de les parts no ha procedit a la designació d’un àrbitre de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article, aquest àrbitre és designat pel president de la Cort Internacional de Justícia a demanda de l’altra part.

4. En els casos previstos en els apartats 2 i 3 d’aquest article, si el president del tribunal concernit és un nacional d’una de les parts en la controvèrsia, la designació de l’àrbitre correspon al vicepresident del tribunal o, si el vicepresident és nacional d’una de les parts en la divergència, al membre més antic del tribunal que no sigui nacional d’una de les parts en controvèrsia.

5. Els procediments previstos en els apartats 2 o 3 i 4 s’apliquen mutatis mutandis en els casos en què els àrbitres no es posen d’acord sobre l’elecció del president de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.» Article 8 Després del nou article 11 s’hi afegeix un nou article amb la redacció següent: «Article 12

1. Qualsevol estat contractant o el Comitè de Ministres poden proposar esmenes a aquest Conveni. Aquestes propostes d’esmena són comunicades pel secretari general del Consell d’Europa als estats contractants.

2. Després d’haver consultat els estats contractants no membres i si és necessari el CDPC, el Comitè de Ministres pot adoptar l’esmena. La decisió es pren per la majoria establerta a la lletra d de l’article 20 de l’Estatut del Consell d’Europa. El text de l’esmena així adoptat és tramès pel secretari general del Consell d’Europa als estats contractants per a acceptació.

3. Totes les esmenes adoptades de conformitat amb l’apartat anterior entraran en vigor el trentè dia després que totes les parts hagin notificat al secretari general que les han acceptades.» Article 9 Després del nou article 12 s’hi afegeix un nou article amb la redacció següent: «Article 13

1. Per actualitzar la llista dels tractats esmentats a l’apartat 1 de l’article 1, les esmenes poden ser proposades per qualsevol estat contractant o pel Comitè de Ministres. Aquestes propostes d’esmena només poden ser relatives a tractats conclosos en el si de l’Organització de les Nacions Unides específicament relacionats amb el terrorisme internacional i que hagin entrat en vigor. El secretari general del Consell d’Europa les comunica als estats contractants.

2. Després d’haver consultat els estats contractants no membres i si fos necessari el CDPC, el Comitè de Ministres pot adoptar una esmena proposada amb la majoria establerta a la lletra d de l’article 20 de l’Estatut del Consell d’Europa. Aquesta esmena entra en vigor a l’expiració d’un període d’un any a comptar de la data en què hagi estat tramesa als estats contractants. Durant aquest termini, qualsevol estat contractant pot notificar al secretari general una objecció a l’entrada en vigor de l’esmena.

3. Si un terç dels estats contractants ha notificat al secretari general del Consell d’Europa una objecció a l’entrada en vigor de l’esmena, l’esmena no entra en vigor.

4. Si menys d’un terç dels estats contractants ha notificat una objecció, l’esmena entra en vigor per als estats contractants que no han formulat cap objecció.

5. Quan una esmena ha entrat en vigor de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i un estat contractant havia formulat una objecció a aquesta esmena, l’esmena entra en vigor en aquest estat el primer dia del mes següent a la data en què hagi notificat la seva acceptació al secretari general del Consell d’Europa.» Article 10

1. L’article 11 del Conveni esdevé l’article 14.

2. En la primera frase de l’apartat 1 del nou article 14, després dels termes «estats membres» s’hi afegeixen els termes «i els estats observadors»; la segona frase es redacta com segueix: «Serà objecte de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió»; i en la tercera frase els termes «o aprovació» se substitueixen pels termes «aprovació o adhesió».

3. El text del nou article 14 es completa amb l’apartat següent: «3. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa pot invitar, després d’haver consultat el CDPC, tot estat no membre del Consell d’Europa, diferent d’aquells a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, a adherir-se a aquest Conveni. La decisió es pren per la majoria establerta a la lletra d de l’article 20 de l’Estatut del Consell d’Europa i per unanimitat dels representants dels estats contractants que tenen el dret de formar part del Comitè de Ministres.»

4. L’apartat 3 del nou article 14 esdevé l’apartat 4 d’aquest article i els termes «o l’aprovi» se substitueixen pels termes «l’aprovi o s’hi adhereixi» i els termes «aprovació» se substitueixen pels termes «aprovació o adhesió». Article 11

1. L’article 12 del Conveni esdevé l’article 15.

2. En la primera frase de l’apartat 1 del nou article 15 els termes «o aprovació» se substitueixen pels termes «aprovació o adhesió».

3. En la primera frase de l’apartat 2 del nou article 15 els termes «o aprovació» se substitueixen pels termes «aprovació o adhesió». Article 12

1. Les reserves al Conveni formulades abans de l’obertura a signatura d’aquest Protocol no són aplicables al Conveni esmenat per aquest Protocol.

2. L’article 13 del Conveni esdevé l’article 16.

3. En la primera frase del primer apartat del nou article 16 els termes «part al Conveni al [15 de maig del 2003]» s’hi afegeixen abans del terme «pot» i els termes «del Protocol que esmena el Conveni» s’hi afegeixen després del terme «aprovació». La segona frase següent s’hi afegeix després dels termes «motius polítics»: «L’estat contractant es compromet a aplicar aquesta reserva cas per cas sobre la base d’una decisió degudament motivada i a prendre degudament en consideració, en avaluar el caràcter de la infracció, el seu caràcter especialment greu, incloent.» La resta de la primera frase se suprimeix, a excepció de les lletres a, b i c .

4. El text del nou article 16 es completa amb l’apartat següent: «2. L’estat contractant, quan aplica l’apartat 1 d’aquest article, indica les infraccions a les quals s’aplica la seva reserva.»

5. L’apartat 2 del nou article 16 esdevé l’apartat 3 d’aquest article. En la primera frase d’aquest apartat, després del terme «estat» s’hi afegeix el terme «contractant» i el terme «anterior» se substitueix pel terme «1».

6. L’apartat 3 del nou article 16 esdevé l’apartat 4 d’aquest article. En la primera frase d’aquest apartat, després del terme «estat» s’hi afegeix el terme «contractant».

7. El text del nou article 16 es completa amb els apartats següents: «5. Les reserves formulades en virtut de l’apartat 1 d’aquest article són vàlides per un període de tres anys a comptar del primer dia de l’entrada en vigor del Conveni modificat per a l’Estat en qüestió. Així mateix, aquestes reserves poden ser renovades per períodes de la mateixa durada.

6. Dotze mesos abans de l’expiració de la reserva, el secretari general del Consell d’Europa informa l’estat contractant concernit d’aquesta expiració. Tres mesos abans de la data d’expiració, l’estat contractant notifica al secretari general la intenció de mantenir, modificar o retirar la reserva. Quan un estat contractant notifica al secretari general del Consell d’Europa que manté la seva reserva, dona explicacions pel que fa als motius que justifiquen aquest manteniment. En absència de notificació per l’estat contractant concernit, el secretari general del Consell d’Europa informa aquest estat contractant que la seva reserva es prorroga automàticament per un període de sis mesos. Si l’estat contractant concernit no notifica la decisió de mantenir o de modificar les seves reserves abans de l’expiració d’aquest període, la reserva caduca.

7. Quan un estat contractant decideix no extradir una persona en virtut de l’aplicació de la reserva formulada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article, després d’haver rebut una demanda d’extradició d’un altre estat contractant, sotmet el cas, sense cap excepció i sense retard injustificat, a les seves autoritats competents per a l’enjudiciament, llevat que s’hagin convingut altres disposicions entre l’estat requeridor i l’estat requerit. Les autoritats competents, amb vista a l’enjudiciament en l’estat requerit, prenen la seva decisió en les mateixes condicions que per a qualsevol infracció de caràcter greu de conformitat amb les lleis d’aquest estat. L’estat requerit comunica sense retard injustificat el resultat final del procediment a l’estat requeridor i al secretari general del Consell d’Europa, que el comunica a la Conferència de conformitat amb l’article 17.

8. La decisió de refusar la demanda d’extradició, en virtut de la reserva formulada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article, es comunica immediatament a l’estat requeridor. Si en l’estat requerit no es pren cap decisió judicial sobre el fons en virtut de l’apartat 7 d’aquest article en un termini raonable, l’estat requeridor pot informar el secretari general del Consell d’Europa, el qual sotmet la qüestió a la Conferència de conformitat amb l’article 17. Aquesta Conferència examina la qüestió i emet un dictamen sobre la conformitat del refús amb les disposicions del Conveni i el sotmet al Comitè de Ministres per tal que adopti una declaració en la matèria. Quan el Comitè de Ministres exerceix la seva funció en virtut d’aquest apartat, es reuneix en la seva composició restringida als estats contractants.» Article 13 Després del nou article 16 s’hi afegeix un nou article amb la redacció següent: «