Fórmula de signatura

FET A VIENA, el vint-i-unè dia del mes de febrer de mil nou-cents setanta-un, en un sol exemplar, els textos en anglès, xinès, espanyol, francès i rus igualment fefaents.

El Conveni serà dipositat davant el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides qui en trametrà còpies certificades conformes a tots els membres de l'Organització de les Nacions Unides i a tota la resta d'estats esmentats a l'apartat 1 de l'article 25. Substàncies incloses a la Llista I Denominacions comunes internacionals (DCI) Altres noms comuns o vulgars Designació química BROLAMFETAMINA DOB (±)-bromo-4 dimetoxi-2,5 a -metilfenetilamina CATINONA (–)-amino-2 propiofenona-(S) DET [(dietilamino-2) etil]-3 indole DMA (±)-dimetoxi-2,5 a –metilfenetilamina DMHP (dimetil-1,2 heptil)-3 tetrahidro-7,8,9,10 trimetil-6,6,9 6 H -dibenzo[ b,d ]piran ol-1 DMT [(dimetilamino)-2 etil]-3 indole DOET (±)-etil-4 dimetoxi-2,5 a -fenetilamina ETICICLIDINA PCE N -etil fenil-1 ciclohexilamina ETRIPTAMINA 3-(2-aminobutil) indole (+)-LISERGIDA LSD, LSD-25 didehidro-9,10 N,N -dietil metil-6 ergolina carboxamida-8 b MDE, N-etil MDA (±)- N -etil- a -metil (metilendioxi)-3,4 fenetilamina MDMA (±)-N, α-dimetil (metilendioxi)-3,4 fen etilamina mescalina Trimetoxi-3,4,5 fenetilamina metcatinona 2-(metilamino)-1-fenilpropan-1-ona metil-4 aminorex (±)-cis-amino-2 metil-4 fenil-5 oxazolina-2 MMDA metoxi-2 α -metil (metilendioxi)-4,5 fenetilamina 4-MTA α-metil-4-metiltio fenetilamina N-hidroxi MDA (±)-N-[ α -metil (metilendioxi)-3,4 fenetil] hidroxilamina parahexil hexil-3 tetrahidro-7,8,9,10 trimetil-6,6,9 6H-dibenzo[b,d] piran ol -1 PMA p-metoxi α -metilfenetilamina psilocina, psilotsina [(dimetilamino)-2 etil]-3 indole ol-4 PSILOCIBINA fosfat dihidrogenat de [(dimetilamino)-2 etil]-3 indolil-4 ROLICICLIDINA PHP, PCPY (fenil-1 ciclohexil)1 pirrolidina STP, DOM dimetoxi-2,5 dimetil-4 α-fenetilamina TENAMFETAMINA MDA α-metil (metile ndioxi)-3,4 fenetilamina TENOCICLIDINA TCP [(tienil-2)-1 ciclohexil]-1 piperidina tetrahidrocannabinol, els isòmers següents i les seves variants estereoquímiques: tetrahidro-7,8,9,10 trimetil-6,6,9 pentil-3 6H-dibenzo[b,d] piran ol-1 (9R,10aR)-tetrahidro-8,9,10,10a trimetil-6,6,9 pentil-3 6H-dibenzo[b,d]piran ol-1 (6aR,9R,10aR)-tetrahidro-6a,9,10,10a trimetil-6,6,9 pentil-3 6H-dibenzo[b,d]piran ol-1 (6aR,10aR)-tetrahidro-6a,7,10,10a trimetil-6,6,9 pentil-3 6H-dibenzo[b,d]piran ol-1 tetrahidro-6a,7,8,9 trimetil-6,6,9 pentil-3 6H-dibenzo[b,d] piran ol-1 (6aR,10aR)-hexahidro-6a,7,8,9,10,10a dimetil-6,6 metilen-9 pentil-3 6H-dibenzo[b,d]piran ol-1 TMA (±)-trimetoxi-3,4,5 α -metilfenetilamina Els estereoisòmers de les substàncies inscrites a la Llista també estan controlats, llevat d’una excepció expressa, sempre que aquests estereoisòmers puguin existir de conformitat amb la designació química especificada.

Substàncies incloses a la Llista II Denominacions comunes internacionals (DCI) Altres noms comuns o vulgars Designació química AMFETAMINA amfetamina (±)-α-metilfenetilamina AMINEPTINA àcid 7-[(10,11-dihidro-5H-dibenzo[a,d]ciclohepten-5-il)amino] heptanoic 2C-B 4 -bromo-2,5-dimetoxifenetilamina DEXAMFETAMINA dexamfetamina (+)-α-metilfenetilamina DRONABINOL* delta-9-tetrahidrocannabinol i les seves variants estereoquímiques: (6aR,10aR)-tetrahidro-6a,7,8,10a trimetil-6,6,9 pentil-3 6H-dibenzo[b,d]piran ol-1 FENETIL·LINA [[(α -metilfenetil)amino]-2 etil]-7 teofil·lina LEVAMFETAMINA levamfetamina (–)-(R)- α-metilfenetilamina Levometamfetamina (–)-dimetil-N, α -fenetilamina MECLOQUALONA (o-clorofenil)-3 metil-2 (3H)-quinazolinona-4 METAMFETAMINA metamfetamina (+)-(S) -N, α -dimetilfenetilamina METAQUALONA metil-2 o-tolil-3 3H-quinazolinona-4 METILFENIDAT α -fenil piperidil-2 acetat de metil FENCICLIDINA PCP (fenil-1 ciclohexil)-1 piperidina FENMETRACINA metil-3 fenil-2 morfolina RACEMAT DE METAMFETAMINA racemat de metamfetamina (±)-N, α-dimetilfenetilamina SECOBARBITAL àcid barbitúric al·lil-5 (metil-1 butil)-5 ZIPEPROL α-(α-metoxibenzil)-4-( β -metoxifenetil)-1-piperazinaetanol * Aquesta DCI designa una sola de les variants estereoquímiques del delta-9-tetrahidrocannabinol, és a dir el (-)-trans-delta-9-tetrahidrocannabinol.

Substàncies incloses a la Llista III Denominacions comunes internacionals (DCI) Altres noms comuns o vulgars Designació química AMOBARBITAL àcid etil-5 isopentil-5 barbitúric BUPRENORFINA (N-ciclopropilmetil hidroxi-3 metoxi-6 epoxi-4,5 etano-6,14 morfinanil-7)-2 dimetil-3,3 butanol-2 BUTALBITAL àcid al·lil-5 isobutil-5 barbitúric CATINA (+)-norpseudo- efedrina (+)-(S)-α-[(S)-aminoetil-1] alcohol benzν lic CICLOBARBITAL àcid etil-5 (ciclohexenil-1)-5 barbitúric FLUNITRAZEPAM (o-fluorofenil)-5 dihidro-1,3 metil-1 nitro-7 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 GLUTETIMIDA etil-2 fenil-2 glutarimida PENTAZOCINA (2R*,6R*,11R*)-hexahidro-1,2,3,4,5,6 dimetil-6,11 (metil-3 buten-2 il)-3 metano-2,6 benzazocina-3 ol-8 PENTOBARBITAL àcid etil-5 (metil-1 butil)-5 barbitúric Substàncies incloses a la Llista IV Denominacions comunes internacionals (DCI) Altres noms comuns o vulgars Designació química AL·LOBARBITAL àcid dial·lil-5,5 barbitúric ALPRAZOLAM cloro-8 metil-1 fenil-6 4H-s-triazolo[4,3- a] benzodiazepina[1,4] AMFEPRAMONA dietilpropió 2-(dietilamino) propiofenona AMINOREX 2-amino-5-fenil-2-oxazolina BARBITAL àcid dietil-5,5 barbitúric BENZFETAMINA benzfetamina N-benzil-N,α-dimetilfenetilamina BROMAZEPAM bromo-7 dihidro-1,3 (piridil-2)-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 BROTIZOLAM 2-bromo-4-(o-clorofenil)-9-metil-6H-tieno[3,2-f]-s-triazolo[4,3α][1,4]diazepina butobarbital àcid butil-5 etil-5 barbitúric CAMAZEPAM dimetilcarbamat (èster) de cloro-7 dihidro-1,3 hidroxi-3 metil-1 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 CLORDIAZEPÒXID cloro-7 metilamino-2 fenil-5 3H-benzodiazepin-1,4 òxid-4 CLOBAZAM cloro-7 metil-1 fenil-5 1H-benzodiazepin-1,5 (3H,5H) diona-2,4 CLONAZEPAM (o-clorofenil)-5 dihidro-1,3 nitro-7 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 CLORAZEPAT àcid cloro-7 dihidro-2,3 oxo-2 fenil-5 1H-benzodiazepin-1,4 carboxílica-3 CLOTIAZEPAM (o-clorofenil)-5 etil-7 dihidro-1,3 metil-1 2H-tieno[2,3-e]-diazepin-1,4 ona-2 CLOXAZOLAM cloro-10 (o-clorofenil)-11b tetrahidro-2,3,7,11b 5H-oxazolo[3,2-d]benzodiazepin[1,4] ona-6 DELORAZEPAM cloro-7 (o-clorofenil)-5 dihidro-1,3 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 DIAZEPAM cloro-7 dihidro-1,3 metil-1 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 ESTAZOLAM cloro-8 fenil-6 4H-s-triazolo[4,3-_]benzodiazepina[1,4] ETCLORVINOL cloro-1 etil-3 pente-1 in-4 ol-3 ETINAMAT carbamat d’etinil-1 ciclohexil LOFLAZEPAT D’ETIL 7-etil-5-cloro- (o-fluorofenil)-2,3-dihidro-2-oxo-1H- 1,4-benzodiazepina-3-carboxilat ETILAMFETAMINA N-etilamfetamina N-etilamfetamina N-etil α -metilfenetilamina FENCAMFAMINA N-etil fenil-3 amino-2 norbornana FENPROPOREX (±)-(α -metilfenetilamino)-3 propionitril FLUDIAZEPAM cloro-7 (o-fluorofenil)-5 dihidro-1,3 metil-1 2H-benzodiazepin 1,4 ona-2 FLURAZEPAM cloro-7 [(dietilamino)-2 etil]-1 (o-fluorofenil)-5 dihidro-1,3 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 GHB àcid ? –hidroxibutíric HALAZEPAM cloro-7 dihidro-1,3 fenil-5 (trifluoroetil-2,2,2)-1 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 HALOXAZOLAM bromo-10 (o-fluorofenil)-11b tetrahidrooxazolo-2,3,7,11b [3,2-d](5H)-benzodiazepin[1,4] ona-6 KETAZOLAM cloro-11 dihidro-8,12b dimetil-2,8 fenil-12b 4H-oxazino[1,3][3,2-d]benzodiazepin[1,4](6H) diona-4,7 LEFETAMINA SPA (–)-N,N-dimetil difenil-1,2 etilamina LOPRAZOLAM (o-clorofenil)-6 dihidro-2,4 [(metil-4 piperazinil-1) metilè]-2 nitro-8 1H-imidazo[1,2-a]benzodiazepin[1,4] ona-1 LORAZEPAM cloro-7 (o-clorofenil)-5 dihidro-1,3 hidroxi-3 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 LORMETAZEPAM cloro-7 (o-clorofenil)-5 dihidro-1,3 hidroxi-3 metil-1 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 MAZINDOL (p-clorofenil)-5 dihidro-2,5 3H-imidazo (2,1-_) isoindol ol-5 MEDAZEPAM cloro-7 dihidro-2,3 metil-1 fenil-5 1H-benzodiazepina-1,4 MEFENOREX N-(clor opropil-3) α -metilfenetilamina MEPROBAMAT dicarbamat de metil-2 propil-2 propanediol-1,3 MESOCARB 3-(_-metilfenetil)-N-(fenilcarbamoil)sidnona imina METILFENOBARBITAL àcid etil-5 metil-1 fenil-5 barbitúric METIPRILONA dietil-3,3 metil-5 piperidinadiona-2,4 MIDAZOLAM cloro-8 (o-fluorofenil)-6 metil-1 4H-imidazo[1,5-α] benzodiazepina-1,4 NIMETAZEPAM dihidro-1,3 metil-1 nitro-7 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 NITRAZEPAM dihidro-1,3 nitro-7 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 NORDAZEPAM cloro-7 dihidro-1,3 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 OXAZEPAM cloro-7 dihidro-1,3 hidroxi-3 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 OXAZOLAM cloro-10 tetrahidro-2,3,7,11b metil-2 fenil-11b oxazolo[3,2-d] (5H)-benzodiazepin[1,4] ona-6 PEMOLINA amino-2 fenil-5 oxazolidinona-4 FENDIMETRAZINA (+)-(2S,3S)-dimetil-3,4 fenil-2 morfolina FENOBARBITAL àcid etil-5 fenil-5 barbitúric FENTERMINA α,α -dimetilfenetilamina PINAZEPAM cloro-7 dihidro-1,3 fenil-5 (propinil-2)-1 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 PIPRADROL difenil-1,1 (piperidil-2)-1 metanol PRAZEPAM cloro-7 (ciclopropilmetil)-1 dihidro-1,3 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 PIROVALERONA metil-4' (pirrolidinil-1)-2 valerofenona SECBUTABARBITAL àcid sec-butil-5 etil-5 barbitúric TEMAZEPAM cloro-7 dihidro-1,3 hidroxi-3 metil-1 fenil-5 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 TETRAZEPAM cloro-7 (ciclohexen-1 il)-5 dihidro-1,3 metil-1 2H-benzodiazepin-1,4 ona-2 TRIAZOLAM cloro-8 (o-clorofenil)-6 metil-1 4H-s-triazolo[4,3-a] benzodiazepina[1,4] VINILBITAL àcid (metil-1 butil)-5 vinil-5 barbitúric ZOLPIDEM N,N,6-trimetil-2-p-tolilimidazo[1,2-a]piridina-3-acetamida Situació del Conveni sobre substàncies psicòtropes, fet a Viena el 21 de febrer de 1971 Entrada en vigor: 16 d'agost de 1976, de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 26 Situació el 16 d'agost del 2008: 34 estats signataris; 183 estats part Participant Signatura Signatura definitiva (s), ratificació, adhesió (a), successió (d) Afganistan 21 de maig de 1985 a Albània 24 de gener del 2003 a Alemanya 1,15 23 de desembre de 1971 2 de desembre de 1977 Algèria 14 de juliol de 1978 a Andorra 13 de febrer del 2007 a Angola 26 d’octubre del 2005 a Antiga República Iugoslava de Macedònia 7 13 d’octubre de 1993 a Antigua i Barbuda 5 d’abril de 1993 a Aràbia Saudita 29 de gener de 1975 a Argentina 21 de febrer de 1971 16 de febrer de 1978 Armènia 13 de setembre de 1993 a Austràlia 23 de desembre de 1971 19 de maig de 1982 Àustria 23 de juny de 1997 a Azerbaitjan 11 de gener de 1999 a Bahames 31 d’agost de 1987 a Bahrain 16 7 de febrer de 1990 a Bangladesh 11 d’octubre de 1990 a Barbados 28 de gener de 1975 a Bèlgica 25 d’octubre de 1995 a Belize 18 de desembre del 2001 a Benín 6 de novembre de 1973 a Bhutan 18 d’agost del 2005 a Bielorússia 30 de desembre de 1971 15 de desembre de 1978 Bolívia 20 de març de 1985 a Bòsnia i Hercegovina 2 1 de setembre de 1993 d Botswana 27 de desembre de 1984 a Brasil 21 de febrer de 1971 14 de febrer de 1973 Brunei Darussalam 24 de novembre de 1987 a Bulgària 17 18 de maig de 1972 a Burkina Faso 20 de gener de 1987 a Burundi 18 de febrer de 1993 a Cambotja 7 de juliol del 2005 a Camerun 5 de juny de 1981 a Canadà 18 10 de setembre de 1988 a Cap Verd 24 de maig de 1990 a Colòmbia 12 de maig de 1981 a Comores 1 de març del 2000 a Congo 3 de març del 2004 a Costa d’Ivori 11 d’abril de 1984 a Costa Rica 2 de setembre de 1971 16 de febrer de 1977 Croàcia 2 26 de juliol de 1993 d Cuba 26 d’abril de 1976 a Dinamarca 21 de febrer de 1971 18 d’abril de 1975 Djibouti 22 de febrer del 2001 a Dominica 24 de setembre de 1993 a Egipte 21 de febrer de 1971 14 de juny de 1972 El Salvador 11 de juny de 1998 a Equador 7 de setembre de 1973 a Eritrea 30 de gener del 2002 a Eslovàquia 13 28 de maig de 1993 d Eslovènia 2 6 de juliol de 1992 d Espanya 6 20 de juliol de 1973 a Estats Units d’Amèrica 21 de febrer de 1971 16 d’abril de 1980 Estònia 5 de juliol de 1996 a Etiòpia 23 de juny de 1980 a Federació de Rússia 30 de desembre de 1971 3 de novembre de 1978 Fiji 25 de març de 1993 a Filipines 7 de juny de 1974 a Finlàndia 15 d’octubre de 1971 20 de novembre de 1972 França 8 17 de desembre de 1971 28 de gener de 1975 Gabon 14 d’octubre de 1981 a Gàmbia 23 d’abril de 1996 a Geòrgia 8 de gener de 1998 a Ghana 21 de febrer de 1971 10 d’abril de 1990 Grècia 21 de febrer de 1971 10 de febrer de 1977 Grenada 25 d’abril de 1980 a Guatemala 13 d’agost de 1979 a Guinea 27 de desembre de 1990 a Guinea Bissau 27 d’octubre de 1995 a Guyana 21 de febrer de 1971 4 de maig de 1977 Hondures 23 de maig del 2005 a Hongria 19 30 de desembre de 1971 19 de juliol de 1979 Iemen 25 de març de 1996 a Illes Marshall 9 d’agost de 1991 a Índia 23 d’abril de 1975 a Indonèsia 19 de desembre de 1996 a Iran (República Islàmica d') 21 de febrer de 1971 9 d’agost del 2000 Iraq 17 de maig de 1976 a Irlanda 7 d’agost de 1992 a Islàndia 18 de desembre de 1974 a Israel 10 de juny de 1993 a Itàlia 27 de novembre de 1981 a Jamaica 6 d’octubre de 1989 a Japó 21 de desembre de 1971 31 d’agost de 1990 Jordània 8 d’agost de 1975 a Kazakhstan 29 d’abril de 1997 a Kenya 18 d’octubre del 2000 a Kirguizistan 7 d’octubre de 1994 a Kuwait 16 13 de juliol de 1979 a Lesotho 23 d’abril de 1975 a Letònia 16 de juliol de 1993 a Líban 21 de febrer de 1971 15 de desembre de 1994 Libèria 21 de febrer de 1971 Líbia (Jamahiriya Àrab) 24 d’abril de 1979 a Liechtenstein 24 de novembre de 1999 a Lituània 28 de febrer de 1994 a Luxemburg 7 de febrer de 1991 a Madagascar 20 de juny de 1974 a Malàisia 22 de juliol de 1986 a Malawi 9 d’abril de 1980 a Maldives 7 de setembre del 2000 a Mali 31 d’octubre de 1995 a Malta 22 de febrer de 1990 a Marroc 11 de febrer de 1980 a Maurici 8 de maig de 1973 a Mauritània 24 d’octubre de 1989 a Mèxic 20 de febrer de 1975 a Micronèsia (Estats Federats de) 29 d’abril de 1991 a Moçambic 8 de juny de 1998 a Moldàvia 15 de febrer de 1995 a Mònaco 21 de febrer de 1971 6 de juliol de 1977 Mongòlia 15 de desembre de 1999 a Montenegro 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 9 21 de setembre de 1995 a Namíbia 31 de març de 1998 a Nepal 9 de febrer del 2007 a Nicaragua 24 d’octubre de 1973 a Níger 10 de novembre de 1992 a Nigèria 23 de juny de 1981 a Noruega 18 de juliol de 1975 a Nova Zelanda 10 13 de setembre de 1971 7 de juny de 1990 Oman 3 de juliol de 1997 a Països Baixos 12 8 de setembre de 1993 a Pakistan 9 de juny de 1977 a Palau 19 d’agost de 1998 a Panamà 18 de febrer de 1972 a Papua Nova Guinea 20 20 de novembre de 1981 a Paraguai 11 28 de juliol de 1971 3 de febrer de 1972 Perú 21 28 de gener de 1980 a Polònia 22 30 de desembre de 1971 3 de gener de 1975 Portugal5 20 d’abril de 1979 a Qatar 18 de desembre de 1986 a Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 4,14 21 de febrer de 1971 24 de març de 1986 República Àrab Síria 8 de març de 1976 a República Centreafricana 15 d’octubre del 2001 a República de Corea 12 de gener de 1978 a República Democràtica del Congo 12 d’octubre de 1977 a República Democràtica Popular de Laos 22 de setembre de 1997 a República Dominicana 19 de novembre de 1975 a República Popular Democràtica de Corea 19 de març del 2007 a República Txeca 13 30 de desembre de 1993 d República Unida de Tanzània 7 de desembre del 2000 a Romania 21 de gener de 1993 a Rwanda 21 de febrer de 1971 15 de juliol de 1981 Saint Christopher i Nevis 9 de maig de 1994 a Saint Lucia 16 de gener del 2003 a Saint Vincent i les Grenadines 3 de desembre del 2001 a San Marino 10 d’octubre del 2000 a Santa Seu 21 de febrer de 1971 7 de gener de 1976 São Tomé i Príncipe 20 de juny de 1996 a Senegal 10 de juny de 1977 a Sèrbia 2 12 de març del 2001 d Seychelles 27 de febrer de 1992 a Sierra Leone 6 de juny de 1994 a Singapur 17 de setembre de 1990 a Somàlia 2 de setembre de 1986 a Sri Lanka 15 de març de 1993 a Sud-àfrica 27 de gener de 1972 a Sudan 26 de juliol de 1993 a Suècia 21 de febrer de 1971 5 de desembre de 1972 Suïssa 22 d’abril de 1996 a Surinam 29 de març de 1990 a Swazilàndia 3 d’octubre de 1995 a Tadjikistan 26 de març de 1997 a Tailàndia 21 de novembre de 1975 a Togo 21 de febrer de 1971 18 de maig de 1976 Tonga 24 d’octubre de 1975 a Trinitat i Tobago 21 de febrer de 1971 14 de març de 1979 Tunísia 23 de juliol de 1979 a Turkmenistan 21 de febrer de 1996 a Turquia 21 de febrer de 1971 1 d’abril de 1981 Txad 9 de juny de 1995 a Ucraïna 30 de desembre de 1971 20 de novembre de 1978 Uganda 15 d’abril de 1988 a Unió dels Emirats Àrabs 17 de febrer de 1988 a Uruguai 16 de març de 1976 a Uzbekistan 12 de juliol de 1995 a Veneçuela (República Bolivariana de) 21 de febrer de 1971 23 de maig de 1972 Vietnam 4 de novembre de 1997 a Xile 21 de febrer de 1971 18 de maig de 1972 Xina 3,4,5 23 d’agost de 1985 a Xipre 26 de novembre de 1973 a Zàmbia 28 de maig de 1993 a Zimbabwe 30 de juliol de 1993 a Declaracions i reserves (Si no hi ha cap indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la signatura definitiva, la ratificació, l'adhesió o la successió.) Afganistan Reserva: Tot i que s'adhereix al Conveni sobre substàncies psicòtropes, la República Democràtica d'Afganistan declara que no es considera obligada per les disposicions que figuren a l'apartat 2 de l'article 31 que preveu que qualsevol controvèrsia que sorgeixi entre dues o diverses parts, relativa a la interpretació i l'aplicació del Conveni esmentat, sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia, a petició d'una de les parts en la controvèrsia.

Per consegüent, la República Democràtica d'Afganistan declara a aquest respecte que les controvèrsies d'aquesta naturalesa només se sotmetran a la Cort Internacional de Justícia amb l'acord de totes les parts interessades i no a la demanda d'una sola d'elles.

Alemanya Reserves:

1. Respecte de l'apartat 2 de l'article 11 (només pel que fa a les substàncies de la Llista III): A la República Federal d'Alemanya, en comptes de procedir a l'enregistrament esmentat, els fabricants, els majoristes, els exportadors i els importadors adjunten una indicació especial a les partides que, en les seves factures, tenen a veure amb les substàncies i els preparats qui figuren a la Llista III. Les factures i els albarans que contenen aquestes partides especialment assenyalades són conservats, com a mínim durant cinc anys, per les persones en qüestió.

2. Respecte de l'apartat 4 de l'article 11: A la República Federal d'Alemanya, les persones i els establiments que s'esmenten en aquesta disposició conserven, a part i durant un mínim de cinc anys, les factures que han rebut de les persones a què fa referència l'apartat 2 de l'article 11 i on figuren les partides relatives a substàncies i preparacions de la Llista III i, com a mínim un cop l'any, fan l'inventari de les substàncies i els preparats de la Llista III que posseeixen.

Qualsevol altra adquisició i qualsevol cessió o sostracció de substàncies i preparats de la Llista III fetes sense recepta mèdica són consignades a part.

Aquestes informacions també es conserven durant cinc anys.

Argentina Amb una reserva pel que fa als efectes de l'aplicació del Conveni als territoris no metropolitans la sobirania dels quals és impugnada, com resulta del nostre vot sobre l'article 27. Austràlia El Conveni no s'aplicarà als territoris no metropolitans representats per Austràlia en l'àmbit internacional.

Àustria Declaració: La República d'Àustria interpreta l'article 22 de la manera següent: en el cas de delictes menors, les parts també podran executar les obligacions que s'enuncien a l'article 22 mitjançant disposicions penals de caràcter administratiu per reprimir degudament els delictes a què fa referència aquest article.

Bahrain Reserva: Respecte de l'apartat 2 de l'article 31: L'estat de Bahrain no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Declaració: A més, l'adhesió de l'estat de Bahrain a aquest Conveni no implica de cap manera el reconeixement d'Israel o l'establiment de qualsevol relació amb ell.

Bangladesh El Govern de la República Popular de Bangladesh, després d'haver examinat el Conveni de 1971 sobre substàncies psicòtropes, per la present s'adhereix a aquest Conveni i es compromet a aplicar-ne les disposicions, per bé que formula les reserves autoritzades segons els apartats 1, 2, 3 i 4 de l'article 32 del Conveni.

Bielorússia Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19 del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 relatives als estats privats de la possibilitat d'esdevenir part del Conveni a causa del procediment previst a l'article 25 d'aquest Conveni.

La República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera obligada per les disposicions de l'article 31 del Conveni que estableixen que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l'aplicació d'aquest Conveni sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia a petició d'una de les parts en la controvèrsia i declara que una controvèrsia d'aquesta naturalesa només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment en cada cas de totes les parts en la controvèrsia.

Declaracions formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica de Bielorússia declara que les disposicions de l'article 25 del Conveni sobre substàncies psicòtropes, segons el qual a certs estats se'ls priva de la possibilitat d'esdevenir part d'aquest Conveni, tenen un caràcter discriminatori i considera que el Conveni, de conformitat amb els principi d'igualtat sobirana dels estats, ha d'estar obert a l'adhesió de tots els estats interessats, sense cap discriminació ni restricció.

La República Socialista Soviètica de Bielorússia considera necessari declarar que les disposicions de l'article 27 del Conveni estan en contradicció amb la Declaració de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials, que proclamava la necessitat "de posar, de manera ràpida i incondicional, punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions " [Resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960].

Brasil En el moment de la signatura (confirmada en el moment de la ratificació llevat de la reserva a l'article 27): Amb reserva dels apartats 1 i 2 de l'article 19 i dels articles 27 i

31. Canadà Reserva: "Atès que Canadà vol adherir-se al Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971, atès que la població de Canadà està formada per certs grups reduïts clarament definits que utilitzen, en els seus ritus màgics o religiosos, certes substàncies psicòtropes d'origen vegetal que figuren en les llistes d'aquest Conveni, i atès que aquestes substàncies es troben en plantes que creixen a Amèrica del Nord però no a Canadà, per la present es formula una reserva sobre qualsevol aplicació actual o futura, si escau, de les disposicions del Conveni esmentat relativa al peiot, de conformitat amb l'apartat 3 de l'article 32 del Conveni." Cuba Reserva: El Govern revolucionari de la República de Cuba no es considera obligat per les disposicions de l'article 31 del Conveni, ja que entén que les controvèrsies entre les parts només es poden resoldre per la via de negociacions diplomàtiques directes. Declaració: El Govern revolucionari de la República de Cuba considera que, mentre que el Conveni tracta de qüestions que interessen tots els estats, les disposicions de l'apartat 1 de l'article 25 i les de l'article 26 tenen un caràcter discriminatori ja que refusen a un cert nombre d'estats els drets de signatura i adhesió, la qual cosa és contrària al principi de la igualtat sobirana dels estats. Egipte En el moment de la signatura: Amb reserves respecte:

a) Dels apartats 1 i 2 de l'article 19

b) De l'article 27 i

c) De l'article 31. En el moment de la ratificació: La República Àrab Unida [República Àrab d'Egipte] es reserva la seva posició respecte dels apartats 1 i 2 de l'article 19 (relatiu a les mesures que la Junta ha de prendre per assegurar l'execució de les disposicions del Conveni i el seu dret d'impugnació).

La RAU [República Àrab d'Egipte] es reserva la seva posició respecte de l'article 27 (relatiu a l'existència de territoris o colònies que depenen de certs estats).

La RAU [República Àrab d'Egipte] es reserva la seva posició respecte de l'article 31 (relatiu al mètode d'arranjament de controvèrsies entre les parts).

Estats units d'Amèrica En virtut de l'apartat 4 de l'article 32 del Conveni, les disposicions de l'article 7 del Conveni sobre substàncies psicòtropes no s'apliquen al peiot conreat i distribuït per ser utilitzat per la Native American Church en els seus ritus religiosos.

Federació de Rússia Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19 del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 respecte dels estats privats de la possibilitat d'esdevenir part del Conveni en virtut del procediment que estableix l'article 25 d'aquest Conveni.

La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no es considera obligada per les disposicions de l'article 31 del Conveni que estableix que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l'aplicació del Conveni serà sotmesa a la Cort Internacional de Justícia, a petició d'una de les parts en la controvèrsia, i declara que per sotmetre una controvèrsia d'aquesta naturalesa a la Cort Internacional de Justícia, és indispensable el consentiment en cada cas de totes les parts en la controvèrsia.

Declaracions formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques declara que les disposicions de l'article 25 del Conveni sobre substàncies psicòtropes en virtut del qual certs estats estan privats de la possibilitat d'esdevenir part del Conveni, tenen un caràcter discriminatori i considera que un Conveni conforme amb els principis de la igualtat sobirana dels estats ha d'estar obert a tots els estats interessats, sense cap discriminació o limitació.

La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques considera necessari declarar que les disposicions de l'article 27 del Conveni contradiuen la Declaració de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials, que proclama la necessitat "de posar, de manera ràpida i incondicional, punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions" [Resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960].

França "Pel que fa a l'article 31, França no es considera obligada per les disposicions de l'apartat 2 i declara que les controvèrsies relatives a la interpretació i a l'aplicació del Conveni que no hagin estat resoltes per les vies previstes a l'apartat 1 de l'article esmentat només poden ser sotmeses a la Cort Internacional de Justícia amb l'acord de totes les parts en la controvèrsia." Hongria En el moment de la signatura: El Govern hongarès, aprofitant la possibilitat que se li dóna a l'apartat 2 de l'article 32, formula reserves respecte dels apartats 1 i 2 de l'article 19, com també dels articles 27 i 31 d'aquest Conveni.

En el moment de la ratificació: Reserves respecte dels apartats 1 i 2 de l'article 19 i de l'apartat 2 de l'article 31:

a) La República Popular Hongaresa no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19 relatives als estats privats de la possibilitat d'esdevenir part del Conveni a causa de l'article 25 del Conveni. ... Declaracions:

a) La República Popular Hongaresa crida l'atenció sobre el fet que l'article 25 del Conveni té un caràcter discriminatori i contradiu el principi de la igualtat sobirana dels estats i considera que el Conveni hauria d'estar obert a tots els estats interessats.

b) La República Popular Hongaresa també considera necessari declarar que l'article 27 del Conveni és incompatible amb la Declaració relativa a la concessió de la independència als països i els pobles colonials, adoptada per l'Assemblea General en la seva Resolució 1514 (XV) el 14 de desembre de 1960, que proclamava la necessitat de posar, de manera ràpida i incondicional, punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions. Índia El Govern de l'Índia es reserva la seva posició pel que fa a l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni esmentat i no es considera obligat per les disposicions d'aquest apartat. Indonèsia Reserva: La República d'Indonèsia, tot i que s'adhereix a [aquest Conveni], no es considera obligada per les disposicions de l'apartat 2 de l'article 31 i declara que les controvèrsies relatives a la interpretació i l'aplicació del Conveni que no hagin estat resoltes per les vies previstes a l'apartat 1 d'aquest article només poden ser sotmeses a la Cort Internacional de Justícia amb l'acord de totes les parts en les controvèrsies. Iran (República Islàmica d') Reserva: De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 32 del Conveni, el Govern de la República Islàmica d'Iran es reserva la seva posició sobre l'article 31 i no es considera obligat per les disposicions d'aquest article. Iraq Reserves:

1. El Govern de la República d'Iraq declara per la present que no es considera obligat per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19 del Conveni, en la mesura que considera que ambdós apartats constitueixen, per a ell, una ingerència en els afers interns de la República d'Iraq.

2. El Govern de la República d'Iraq declara que no es considera obligat per les disposicions de l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni esmentat.

El Govern de la República d'Iraq considera que una controvèrsia en la qual és part no pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia sense el seu acord.

Declaració: El fet que la República d'Iraq esdevingui part del Conveni esmentat no significa tanmateix que reconeix Israel o que establirà relacions amb Israel.

Jamahiriya Àrab Líbia La Jamahiriya Àrab Líbia Popular i Socialista... no es considera obligada per les disposicions de l'article esmentat que preveuen la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia en matèria de controvèrsies que resultin del Conveni.

Kuwait Queda ben entès que l'adhesió per l'estat de Kuwait al Conveni sobre substàncies psicòtropes, fet a Viena el 21 de febrer de 1971, no significa de cap manera que l'estat de Kuwait reconegui Israel.

A més, no s'establirà cap relació convencional entre l'estat de Kuwait i Israel.

Mèxic En adherir-se al Conveni sobre substàncies psicòtropes aprovat el 21 de febrer de 1971, el Govern mexicà formula expressament una reserva a l'aplicació d'aquest instrument internacional, respecte de les disposicions de l'apartat 4 de l'article 32 de l'instrument esmentat, atès que subsisteixen, en el seu territori, certs grups ètnics autòctons que utilitzen tradicionalment per a les seves pràctiques rituals de caràcter màgic i religiós plantes que contenen algunes de les substàncies psicòtropes qui figuren a la Llista I. Myanmar Reserves: El Govern de la Unió de Myanmar no es considera obligat per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19. El Govern formula una reserva respecte de la lletra b de l'apartat 2 de l'article 22 relatiu a l'extradició i no es considera obligat per aquesta disposició.

El Govern de la Unió de Myanmar declara, a més, que no es considera obligat per les disposicions de l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni relatiu al fet d'haver de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l'aplicació del Conveni.

Papua Nova Guinea Reserves: El Govern de Papua Nova Guinea, de conformitat amb les disposicions de l'apartat 2 de l'article 32 del Conveni, formula una reserva sobre l'apartat 2 de l'article 32 del Conveni, que preveu sotmetre les controvèrsies a la Cort Internacional de Justícia.

El Govern de Papua Nova Guinea, de conformitat amb les disposicions de l'apartat 3 de l'article 32 del Conveni, formula una reserva relativa a l'apartat 1 de l'article 10, que preveu advertiments sobre els envasos i prohibeix els anuncis publicitaris.

Perú Es formulen reserves respecte de l'article 7 i els apartats 1 i 2 de l'article 19 del Conveni.

El Govern peruà ha precisat que la reserva a l'article 7 no s'estenia a les disposicions relatives al comerç internacional, de conformitat amb les disposicions de l'apartat 4 de l'article 32 del Conveni.

Polònia Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: El Govern de la República Popular de Polònia vol formular reserves pel que fa a les disposicions següents: 1) Els apartats 1 i 2 de l'article 19 del Conveni esmentat, que tracta de la seva aplicació a estats que no tenen la possibilitat d'esdevenir part del Conveni segons el procediment que disposa l'article 25. El Govern de la República Popular de Polònia considera que les disposicions de l'article 25 del Conveni de 1971 sobre substàncies psicòtropes tenen un caràcter discriminatori.

A aquest respecte, el Govern de la República Popular de Polònia reafirma amb fermesa la seva posició, segons la qual aquest Conveni hauria d'estar obert a tots els estats interessats sense discriminació de cap mena, de conformitat amb els principis de la igualtat sobirana dels estats.

Sud-àfrica El Govern de la República de Sud-àfrica considera oportú adherir-se al Conveni sobre substàncies psicòtropes per bé que formula reserves sobre les disposicions dels articles 19 (apartats 1 i 2), 27 i 31, de conformitat amb les disposicions de l'apartat 2 de l'article 32 del Conveni.

Sèrbia Confirmada en el moment de la successió: "Amb una reserva pel que fa a l'article 27 del Conveni." Tunísia Reserva respecte de l'apartat 2 de l'article 31: "Qualsevol controvèrsia d'aquesta naturalesa que no hagi estat resolta pels mitjans previstos a l'apartat 1 serà sotmesa, amb l'acord de totes les parts en la controvèrsia, a la Cort Internacional de Justícia." Turquia Reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: "Amb una reserva pel que fa a l'apartat 2 de l'article 31." Ucraïna Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica d'Ucraïna no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19 del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 relatiu als estats privats de la possibilitat d'esdevenir part del Conveni a causa del procediment que estableix l'article 25 d'aquest Conveni.

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna no es considera obligada per les disposicions de l'article 31 del Conveni que estipulen que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l'aplicació d'aquest Conveni serà sotmesa a la Cort Internacional de Justícia a petició d'una de les parts en la controvèrsia i declara que una controvèrsia d'aquesta naturalesa només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment en cada cas de totes les parts en la controvèrsia.

Declaracions formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica d'Ucraïna declara que les disposicions de l'article 25 del Conveni sobre substàncies psicòtropes, segons el qual a certs estats se'ls priva de la possibilitat d'esdevenir part d'aquest Conveni, tenen un caràcter discriminatori i considera que el Conveni, de conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, ha de romandre obert a l'adhesió de tots els estats interessats sense discriminació ni restricció de cap tipus.

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna considera necessari declarar que les disposicions de l'article 27 del Conveni són contradictòries amb la Declaració de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials, la qual proclamava la necessitat "de posar, de manera ràpida i incondicional, punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions" [Resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960].

Vietnam Reserva: El Govern vietnamita formula una reserva sobre la lletra b de l'apartat 2 de l'article 22 relatiu a l'extradició i a l'apartat 2 de l'article 31 relatiu a l'arranjament de controvèrsies.

Xina Reserves: "1. El Govern xinès formula reserves respecte de l'apartat 2 de l'article 48 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 i l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971. Declaracions:

2. La signatura i la ratificació per les autoritats de Taiwan en nom de la Xina, el 30 de març de 1961 i el 12 de maig de 1969 respectivament de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 i la signatura per aquestes mateixes autoritats del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971, el 21 de febrer de 1971, són il·legals i, per consegüent, són nul·les i sense validesa." Notes

1. La República Democràtica d'Alemanya es va adherir al Conveni el 2 de desembre de 1975 amb reserves i declaracions.

2. L'ex-Iugoslàvia va signar i ratificar el Conveni el 21 de febrer de 1971 i el 15 d'octubre de 1973, respectivament, amb la reserva següent: "Amb una reserva pel que fa a l'article 27 del Conveni."

3. Signatura en nom de la República de la Xina el 21 de febrer de 1971.

4. Els dies 6 i 10 de juny 1997, el secretari general va rebre dels governs xinès i britànic comunicacions respecte de l'estatut de Hong Kong. En recuperar l'exercici de la seva sobirania sobre Macau, el Govern xinès va notificar al secretari general que el Conveni també s'aplicaria a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. A més, la notificació feta pel Govern xinès contenia les declaracions següents:

1. La reserva formulada per la República Popular de la Xina relativa a l'apartat 2 de l'article [31] del Conveni també s'aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.

2. De conformitat amb l'article 28 del Conveni, la República Popular de la Xina declara que la Regió Administrativa Especial de Hong Kong és una regió distinta als efectes del Conveni.

5. El 13 de setembre de 1999, el Govern portuguès va informar el secretari general que el Conveni s'aplicaria a Macau. Posteriorment, els dies 18 de novembre i 3 de desembre de 1999, el secretari general va rebre dels governs xinès i portuguès comunicacions respecte a l'estatut de Macau. En recuperar l'exercici de la seva sobirania sobre Macau, el Govern xinès va notificar al secretari general que el Conveni també s'aplicaria a la Regió Administrativa Especial de Macau. A més, la comunicació del Govern de la República Popular de la Xina formulava la reserva següent:

1. La reserva formulada pel Govern de la República Popular de la Xina respecte de l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni també s'aplica a la Regió Administrativa Especial de Macau.

2. De conformitat amb l'article 28 del Conveni, el Govern de la República Popular de la Xina declara que la Regió Administrativa Especial de Macau constitueix una regió distinta als efectes del Conveni. El Govern de la República Popular de la Xina assumeix la responsabilitat dels drets i les obligacions internacionals que resultin de l'aplicació del Conveni a la Regió Administrativa Especial de Macau.

6. En una comunicació rebuda pel secretari general el 20 de desembre de 1973, el representant permanent d'Espanya a l'Organització de les Nacions Unides va fer la declaració següent: Espanya es considera responsable, en l'àmbit internacional, del Territori del Sàhara; les disposicions del Conveni de Viena de 1971 sobre substàncies psicòtropes també s'apliquen doncs a aquest territori.

7. El 12 d'abril de 1994, el secretari general va rebre del Govern grec la comunicació següent: L'adhesió de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia al Conveni sobre substàncies psicòtropes, conclòs a Viena el 21 de febrer de 1971, no implica el seu reconeixement per la República hel·lènica.

8. Amb la declaració que les disposicions del Conveni s'apliquen al conjunt del Territori de la República Francesa (departaments europeus i d'ultramar i territoris d'ultramar).

9. El dia 20 de juny de 1994, l'instrument d'adhesió del Govern de Myanmar al Conveni va ser rebut pel secretari general.

L'instrument anava acompanyat de les reserves següents: El Govern de la Unió de Myanmar no es considera obligat per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19. El Govern formula una reserva respecte de la lletra b de l'apartat 2 de l'article 22 relatiu a l'extradició i no es considera obligat per aquesta disposició.

El Govern de la Unió de Myanmar declara, a més, que no es considera obligat per les disposicions de l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni, relatiu a la submissió a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l'aplicació del Conveni.

Pel que fa a la reserva formulada respecte de la lletra b de l'apartat 2 de l'article 22, l'apartat 3 de l'article 32 del Conveni disposa que "A menys que dins d'un termini de dotze mesos, a comptar de la data de la comunicació de la reserva pel secretari general, la reserva sigui objectada per un terç dels estats que hagin signat el Conveni sense reserva de ratificació, que l'hagin ratificat o que s'hi hagin adherit abans d'expirar el termini esmentat, la reserva es considera autoritzada, però s'entén, tanmateix, que els estats que hagin formulat objeccions a aquesta reserva no estan obligats a assumir, envers l'estat que la va formular, cap obligació jurídica emanada d'aquest Conveni que estigui afectada per la reserva esmentada." En expirar un termini de dotze mesos després de la seva data de circulació (és a dir el 20 de setembre de 1994), cap dels estats part del Conveni no havia presentat cap objecció contra la reserva en qüestió.

Per consegüent, de conformitat amb l'apartat 3 de l'article 32 del Conveni, aquesta reserva és considerada com autoritzada i l'instrument va ser acceptat en dipòsit el 21 de setembre de 1995.

10. Amb declaració d'aplicació a Niue i Tokelau.

11. La signatura en nom del Govern paraguaià havia estat feta precedida de la menció "ad referendum", de conformitat amb les instruccions que figuraven en els plens poders. En una comunicació rebuda pel secretari general el 12 d'octubre de 1971, el representant permanent del Paraguai a l'Organització de les Nacions Unides va precisar que l'expressió "ad referendum" havia de ser entesa en el sentit que el Conveni en qüestió estava sotmès a ratificació de les autoritats constitucionals paraguaianes i al dipòsit d'un instrument de ratificació en les condicions previstes a l'article 25 del Conveni.

12. Per al Regne a Europa. A partir del 10 de març de 1999: per a les Antilles Neerlandeses.

13. Txecoslovàquia s'havia adherit al Conveni el 13 d'octubre de 1988, amb les reserves i les declaracions següents: Reserves De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 32 del Conveni, la República Socialista Txecoslovaca no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l'article 19 del Conveni, en la mesura que concerneixen estats que estan privats de la possibilitat d'esdevenir part del Conveni segons el seu article 25. [La República Socialista Txecoslovaca] no es considera obligada per les disposicions de l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni que regula la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia i declara que, per sotmetre una controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia, és necessari l'acord en cada cas de totes les parts en la controvèrsia. Declaracions

• Pel que fa a l'article 25 del Conveni: La República Socialista Txecoslovaca declara que les disposicions de l'article 25 del Conveni són contràries al principi de la igualtat sobirana i tenen un caràcter discriminatori. A aquest respecte, la República Socialista Txecoslovaca reafirma la seva posició segons la qual el Conveni hauria d'estar obert a la participació de tots els estats.
• Pel que fa a l'article 27 del Conveni: La República Socialista Txecoslovaca també considera necessari declarar que les disposicions de l'article 27 del Conveni estan en contradicció amb la Declaració sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960, en la qual es proclama la necessitat de posar, de manera ràpida i incondicional, punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions. Més tard, el 22 de gener de 1991, el Govern txec va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva feta en el moment de l'adhesió respecte de l'apartat 2 de l'article 31.

14. El 13 de desembre de 1990, el secretari general va rebre del Govern del Regne Unit una declaració en què precisava que el Conveni s'aplica a Hong Kong (vegeu la nota 3) i a les Illes Verges Britàniques i que, de conformitat amb l'article 28 del Conveni, Hong Kong i les Illes Verges Britàniques constitueixen cada una, una regió separada respecte del Conveni.

Després, el 3 de juny de 1993, el Govern del Regne Unit va notificar al secretari general que havia estès l'aplicació del Conveni a Anguila, a les Bermudes, al Territori Antàrtic Britànic, a les illes Caiman, a les illes Falkland, a Gibraltar, a Montserrat, a les illes Geòrgia del Sud i a les illes Sandwich del Sud i a les illes Turks i Caicos.

A aquest respecte, el 4 de febrer de 1994, el secretari general va rebre del Govern argentí la declaració següent: La República Argentina rebutja la declaració d'aplicació territorial formulada pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord relatiu al Conveni sobre substàncies psicòtropes aprovat a Viena el 21 de febrer de 1971 respecte de les illes Malvines, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud i reafirma la seva sobirania sobre aquestes illes, que formen part integrant del territori nacional.

Més tard, el 4 de gener de 1995, el Govern britànic va notificar al secretari general el següent: El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord no té cap dubte de la sobirania britànica sobre les illes Falkland, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud i al dret que en resulta per a ell d'estendre l'aplicació del Conveni als seus territoris.

Només pot que rebutjar, ja que són sense fonament, les reivindicacions territorials del Govern argentí sobre aquestes illes.

A més, mitjançant una comunicació rebuda el 25 de novembre de 2002, el Govern britànic va informar el secretari general que el Conveni també s'aplicaria a l'illa de Man.

El Govern britànic també va declarar el següent: De conformitat amb l'article 28, el Regne Unit declara a més, que l'illa de Man i cadascun dels territoris els noms dels quals figuren a continuació i als quals el Conveni s'aplica des del 3 de juny de 1993: Anguilla, Bermudes, Territori Antàrtic Britànic, illes Caiman, illes Falkland, Gibraltar, Montserrat, Geòrgia del Sud i illes Sandwich del Sud, illes Turks i Caicos constitueixen una regió distinta als efectes del Conveni.

A més, el 20 de febrer de 2003, el secretari general va rebre del Govern argentí, la comunicació següent: A aquest respecte, la República Argentina reitera el contingut de la nota del 4 de febrer de 1994 en què rebutjava la declaració d'aplicació territorial formulada, el 3 de juny de 1993, pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord relativa a aquest Conveni respecte de les illes Malvines, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud, que formen part integrant del territori argentí.

A més, rebutja la comunicació del Govern britànic en què manifestava la intenció d'estendre l'aplicació del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 al territori que anomena "Territori Antàrtic Britànic" i afirma que aquesta comunicació no modifica de cap manera els drets de sobirania de la República Argentina sobre el Sector Antàrtic Argentí.

Igualment, la República Argentina rebutja la comunicació del Regne Unit del 3 de desembre de 2002 i qualsevol document, acte o activitat com també els efectes susceptibles de resultar d'aquesta comunicació o de la pretesa extensió de l'aplicació territorial i la designació d'aquests territoris com a dependències del Regne Unit.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar les Resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 i 43/25 en què reconeix que hi ha un litigi de sobirania relatiu a la "Qüestió de les illes Malvines", i demana insistentment als governs de la República Argentina i el Regne Unit de reprendre les negociacions per tal de trobar, al més aviat, un arranjament pacífic i definitiu al seu litigi, recorrent als bons oficis del secretari general que haurà d'informar l'Assemblea General dels progressos assolits.

La República Argentina reafirma els seus drets de sobirania sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud com també els espais marítims dels voltants, que formen part del seu territori nacional.

A més, reafirma els seus drets de sobirania sobre el Sector Antàrtic Argentí i la validesa del Tractat sobre l'Antàrtida signat a Washington l'1 de desembre de 1959. El Govern argentí demana al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides que es digni notificar als estats part i als estats contractants del Conveni sobre substàncies psicòtropes aquesta comunicació.

També demana al secretari general que la trameti a la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents.

L'11 d'abril de 2003, respecte de Jersey amb la declaració següent: De conformitat amb l'article 28 del Conveni, declaro a més que Jersey constitueix una regió distinta als efectes del Conveni.

15. Atès que cap estat part no ha presentat objeccions contra les reserves en qüestió de la República Federal d'Alemanya en expirar el termini de dotze mesos després de la data de la seva difusió pel secretari general (1 de desembre de 1976), aquestes reserves han estat considerades com autoritzades de conformitat amb les disposicions de l'article 32 del Conveni.

16. Respecte de la declaració anterior, el secretari general va rebre el 29 d'octubre de 1979 del Govern israelià la comunicació següent: "El Govern de l'estat d'Israel ha constatat el caràcter polític de la declaració formulada pel Govern kuwaitià. El Govern israelià considera que aquest Conveni no és el lloc per a proclamacions polítiques d'aquesta mena. A més, aquesta declaració no pot de cap manera modificar les obligacions que incumbeixen a Kuwait en virtut del dret internacional general o de convenis particulars. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern de l'estat d'Israel adoptarà envers el Govern kuwaitià una actitud de completa reciprocitat." Després, el 14 de maig de 1990, el secretari general va rebre del Govern israelià una objecció idèntica en essència, mutatis mutandis, respecte de la declaració formulada per Bahrain.

17. Mitjançant una notificació rebuda el 6 de maig de 1994, el Govern búlgar va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de l'adhesió respecte de l'article 31.

18. Atès que cap estat part del Conveni no ha presentat cap objecció contra la reserva en qüestió del Canadà abans de l'expiració d'un termini de dotze mesos a comptar de la seva difusió pel secretari general (el 9 de setembre de 1987), aquesta reserva és considerada com autoritzada de conformitat amb les disposicions de l'article 32.

19. Mitjançant una comunicació rebuda el 8 de desembre de 1989, el Govern hongarès va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva relativa a l'apartat 2 de l'article 31 formulada en el moment de la ratificació.

20. Atès que cap estat part del Conveni no ha presentat cap objecció contra la reserva en qüestió de Papua Nova Guinea abans de l'expiració d'un termini de dotze mesos a comptar de la seva difusió pel secretari general (el 19 de desembre de 1980), la reserva a l'apartat 1 de l'article 10 ha estat considerada com autoritzada de conformitat amb les disposicions de l'article 32.

21. El 29 de gener de 1981, el secretari general va rebre del Govern peruà els aclariments següents respecte de la reserva a l'article 7: Les plantes silvestres que han motivat la reserva esmentada són dues: es tracta de la Ayahuasca, una liana que es troba a la regió amazoniana i que conté el principi actiu N, N- dimetiltriptamina, i d'un cactus de forma cilíndrica conegut amb el nom de San Pedro, que conté mescalina i que creix a les zones desèrtiques del litoral i de la regió andina. L'Ayahuasca és utilitzada per diversos grups ètnics amazonians amb motiu de cerimònies màgiques i religioses o durant ritus d'iniciació de la pubertat; el San Pedro és utilitzat amb motiu de cerimònies màgiques pels bruixots o xamans indígenes. Donat el seu contingut psicòtrop, aquestes dues plantes entren en el marc de les reserves autoritzades segons l'apartat 4 de l'article 32 del Conveni.

22. El 16 d'octubre de 1997, el Govern polonès va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada respecte de l'apartat 2 de l'article 31 del Conveni que havia estat formulada en el moment de la ratificació. Reserva formulada pel Principat d'Andorra a l'article 31 del Conveni sobre substàncies psicòtropes "El Principat d'Andorra no es considera obligat per les disposicions de l'article 31 que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l'apartat 1. El Govern andorrà considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la consideració de la Cort Internacional de Justícia cal obtenir en cada cas l'acord de totes les parts en la controvèrsia."