Fórmula de signatura

EN FE DE QUÈ, els plenipotenciaris sotasignats 3 , degudament autoritzats pels seus respectius governs, han signat aquest Conveni. FET a Viena el dia vuit de novembre de mil nou-cents seixanta-vuit. Annex

1. Excepcions a l’obligació d’admetre cotxes i remolcs en trànsit internacional

1. Les Parts c ontractants poden denegar l’admissió en trànsit internacional en el seu territori d’automòbils, remolcs i combinacions de vehicles el pes dels quals, total o per eix, o les dimensions dels quals superin els límits fixats per la seva legislació nacional per als vehicles matriculats en el seu territori. Les Parts contractants en el territori de les quals tingui lloc el trànsit internacional de vehicles pesants s’esforçaran per celebrar acords regionals que permetin, en el trànsit internacional, l’accés a les carreteres de la regió, amb l’excepció de les carreteres de baixes característiques, als vehicles i combinacions de vehicles, els pesos i dimensions dels quals no superin les xifres fixades per aquests acords.

2. Per a l’aplicació de l’apartat 1 d’aquest annex, no es considerarà com a excés d’amplada màxima autoritzada la projecció:

a) Dels pneumàtics a prop del seu punt de contacte amb el terra, i les connexions dels indicadors de pressió dels pneumàtics;

b) Dels dispositius de control de tracció que es muntarien a les rodes;

c) Dels miralls retrovisors dissenyats de manera que, sota l’efecte d’una pressió moderada, puguin cedir en ambdues direccions de manera que ja no superin l’amplada màxima autoritzada;

d) Dels indicadors de direcció laterals i llums de gàlib, sempre que la projecció en qüestió no sobresurti d’uns quants centímetres;

e) Dels precintes duaners col·locats a la càrrega i els dispositius de fixació i protecció d’aquests precintes.

3. Les Parts contractants poden no admetre en trànsit internacional en el seu territori les combinacions de vehicles següents, sempre que la seva legislació nacional prohibeixi la circulació d’aquestes combinacions:

a) Motocicletes amb remolc;

b) Conjunts formats per un automòbil i diversos remolcs;

c) Vehicles articulats utilitzats per al transport de persones.

4. Les Parts contractants poden no admetre en trànsit internacional en el seu territori els automòbils i remolcs que es beneficiïn de les excepcions previstes en l’apartat 60 de l’annex 5 del Conveni.

5. Les Parts contractants poden no admetre en trànsit internacional en el seu territori ciclomotors i motocicletes el conductor i, si escau, els passatgers dels quals no tinguin un casc de protecció.

6. Les Parts contractants poden condicionar l’admissió en trànsit internacional en el seu territori de qualsevol automòbil que no sigui un ciclomotor de dues rodes o una motocicleta de dues rodes sense sidecar a la presència a bord de l’automòbil d’un dels dispositius a què es refereix l’apartat 56 de l’annex 5 del Conveni, i destinat, en cas d’aturada a la calçada, a anunciar el perill que suposa el vehicle aturat.

7. Les Parts contractants poden condicionar l’admissió en trànsit internacional, en determinades carreteres difícils o en determinades regions amb relleu del territori difícil, dels automòbils la massa màxima autoritzada dels quals superi els 3.500 kg al compliment dels requisits especials imposats per la seva legislació nacional per a l’admissió en aquestes carreteres o en aquestes regions de vehicles de la massa màxima autoritzada que matriculi.

8. Les Parts contractants poden no admetre en trànsit internacional en el seu territori qualsevol automòbil equipat amb llums d’encreuament amb raigs asimètrics quan l’ajust dels raigs no estigui adaptat al sentit de la circulació del seu territori.

9. Les Parts contractants poden no admetre en circulació internacional al seu territori qualsevol automòbil o remolc acoblat a un automòbil que porti un signe distintiu diferent d’un dels previstos a l’article 37 d’aquest Conveni. No obstant aix ò, no poden denegar l’admissió del vehicle quan un signe distintiu conforme a les disposicions d’aquest Conveni estigui col·locat separat de la matrícula i que substitueixi un signe distintiu incorporat a la matrícula i no s’ajusti a les disposicions d’aquest Conveni. Annex

2. Número de matrícula dels automòbils i remolcs En circulació internacional

1. El número de matrícula a què es refereixen els articles 35 i 36 del Conveni haurà d’estar format o bé per números o per números i lletres. Els números hauran de ser números aràbics i les lletres hauran d’estar en majúscules llatines. Tanmateix, es poden utilitzar altres números o caràcters, però després s’ha de repetir el número de matrícula en xifres àrabs i en majúscules llatines.

2. El número de matrícula haurà d’estar compost i col·locat de manera que sigui llegible de dia amb temps clar a una distància mínima de 40 m per un observador col·locat dins l’eix del vehicle i el vehicle aturat; no obstant això, les Parts contractants poden, per als vehicles que matriculen, reduir aquesta distància mínima de llegibilitat per a les motocicletes i per a categories especials dels automòbils en els quals seria difícil donar als números de matrícula unes dimensions suficients perquè siguin llegibles a 40 m.

3. Quan el número de matrícula estigui col·locat en una placa especial, aquesta placa haurà de ser plana i haurà d’estar fixada en una posició vertical o substancialment vertical i perpendicular al pla longitudinal mitjà del vehicle. Quan el número estigui col·locat o pintat al vehicle, la superfície a la qual està enganxat o pintat haurà de ser plana i vertical o gairebé plana i vertical i ser perpendicular al pla longitudinal mitjà del vehicle.

4. Sense perjudici del que disposa l’annex 5, apartat 61, punt

g) d’aquest Conveni, el fons de la placa de matrícula en què es troba el número de matrícula i, si escau, el signe distintiu de l’Estat de matrícula, possiblement complementat amb una bandera o un emblema en les condicions definides a l’annex 3, poden ser de material retroreflectant.

5. El fons de la part de la matrícula on s’incorpori el signe distintiu haurà de ser del mateix material que el que s’utilitza per al fons de la part on s’inscriu el número de matrícula. Annex

3. Signe distintiu dels automòbils i remolcs en el trànsit internacional

1. El signe distintiu a què es refereix l’article 37 del Conveni haurà de constar d’una a tres lletres en majúscules llatines.

2. Quan es col·loqui el signe distintiu separadament de la matrícula, haurà de complir amb els següents requisits:

a) Les lletres tindran una alçada mínima de 0,08 m i les seves línies un gruix mínim de 0,01 m. Les lletres seran negres sobre un fons blanc en forma d’el·lipse, l’eix major de la qual és horitzontal. El fons blanc podrà ser de material retroreflectant;

b) Quan el signe distintiu només contingui una lletra, l’eix llarg de l’el·lipse podrà ser vertical;

c) El signe distintiu s’haurà de col·locar de manera que no es pugui confondre amb el número de matrícula ni comprometre la seva llegibilitat;

d) En les motocicletes i els seus remolcs, les dimensions dels eixos de l’el·lipse seran com a mínim de 0,175 m i 0,115 m. En altres automòbils i els seus remolcs, les dimensions dels eixos de l’el·lipse seran com a mínim:

i) De 0,24 m i 0,145 m si el signe distintiu conté tres lletres; ii) De 0,175 m i 0,115 m si el signe distintiu conté menys de tres lletres.

3. Quan el signe distintiu s’incorpori a la matrícula, s’aplicaran les disposicions següents:

a) Les lletres tindran una alçada mínima de 0,02 m prenent com a referència una matrícula de 0,11 m;

b)

i) El signe distintiu de l’Estat de matrícula, complementat, si escau, amb la bandera o emblema d’aquest Estat o l’emblema de l’organització regional d’integració econòmica a la qual pertany aquest Estat, s’haurà d’exhibir a l’extrem esquerre o dret de la matrícula posterior, però preferentment a l’extrem esquerre o superior esquerre en matrícules amb dues línies de nombre; ii) Quan, a més d’aquest signe distintiu, hi hagi un símbol no numèric i/o una bandera i/o emblema regional o local a la matrícula, el signe distintiu de l’Estat de matriculació haurà d’estar a l’extrem esquerre de la matrícula;

c) La bandera o emblema que complementi, si s’escau, el signe distintiu de l’Estat de matriculació s’haurà de col·locar de manera que no pugui comprometre la llegibilitat del signe distintiu i, preferentment, figurar per sobre d’aquest;

d) El signe distintiu de l’Estat de matriculació s’haurà de disposar de manera que es pugui identificar fàcilment i no es pugui confondre amb el número de matrícula ni comprometre la seva llegibilitat. A aquest efecte, el signe distintiu haurà de ser, com a mínim, d’un color diferent del número de matrícula, o bé estar col·locat sobre un color de fons diferent del reservat per al número de matrícula, o bé estar separat clarament, preferiblement per una línia, del número de matrícula;

e) Per a les matrícules de motocicletes i els seus remolcs, així com per a les matrícules el número de les quals estigui escrit en dues línies, la mida de les lletres del signe distintiu així com, si escau, la de la bandera o emblema de l’Estat de matriculació o l’emblema de l’organització regional d’integració econòmica a la qual pertany el país, es podrà reduir en conseqüència;

f) El que disposa aquest apartat s’aplica segons els mateixos principis a la matrícula davantera del vehicle quan sigui obligatòria.

4. Al signe distintiu s’aplicaran les disposicions pertinents de l’apartat 3 de l’annex

2. Annex

4. Marques d’identificació dels automòbils i remolcs en trànsit internacional

1. Les marques identificatives inclouen:

a) Per als automòbils:

i) El nom o la marca del fabricant del vehicle; ii) Al xassís, o, si no hi ha xassís, a la carrosseria, el número de fabricació o el número de sèrie del fabricant; iii) Al motor, el número de fabricació del motor quan aquest número l’ha posat el fabricant;

b) Per als remolcs, les indicacions esmentades als apartats

i) i ii) anteriors;

c) Per als ciclomotors, la indicació de la cilindrada del motor i la marca CM .

2. Les marques a què es refereix l’apartat 1 d’aquest annex s’hauran de col·locar en llocs accessibles i ser fàcilment llegibles; a més, hauran de ser tals que sigui difícil modificar-les o eliminar-les. Les lletres i els números inclosos en les marques hauran d’estar només en caràcters llatins o en cursiva anglesa o en números àrabs, o repetits d’aquesta manera. Annex

5. Condicions tècniques relatives als automòbils i remolcs

1. Sense perjudici de les disposicions del punt

a) de l’apartat 2 de l’article 3 i de l’apartat 1 de l’article 39 d’aquest Conveni, qualsevol Part contractant podrà imposar, per als automòbils que matriculi i per als remolcs que admeti al trànsit d’acord amb la seva legislació nacional, requisits que complementin el que disposa aquest annex o més estrictes que aquests. Qualsevol vehicle en circulació internacional haurà de complir els requisits tècnics vigents al seu país de matriculació en el moment de la seva primera posada en servei.

2. En el sentit d’aquest annex, el terme remolc s’aplica només als remolcs destinats a ser acoblats a un automòbil.

3. Les Parts contractants que, d’acord amb l’article 1, punt

n) del Conveni, hagin declarat que volen assimilar a les motocicletes els vehicles de tres rodes la massa en buida dels quals no superi els 400 kg, hauran de sotmetre aquests últims als requisits imposats en aquest annex per a motos o per a altres automòbils.

Capítol primer. Frenada

Als efectes d’aquest capítol:

a) El terme rodes d’un eix designa les rodes que són simètriques, o substancialment simètriques, respecte al pla longitudinal mitjà del vehicle, encara que no estiguin col·locades en el mateix eix (un eix tàndem es compta per dos eixos);

b) El terme fre de servei significa el dispositiu utilitzat normalment per frenar i aturar el vehicle;

c) El terme fre d’estacionament designa el dispositiu utilitzat per mantenir el vehicle parat en absència del conductor o, en el cas d’un remolc, el remolc quan aquest estigui desenganxat;

d) El terme fre d’emergència designa el dispositiu destinat a frenar i aturar el vehicle en cas de fallada del fre de servei. A. Frenada dels automòbils diferents de les motocicletes

5. Qualsevol automòbil que no sigui una motocicleta haurà d’anar equipat amb frens que puguin ser accionats fàcilment pel conductor assegut al seient de conducció. Aquests frens hauran de garantir les tres funcions de frenada següents:

a) Un fre de servei que permeti frenar i aturar el vehicle de manera segura, ràpida i eficient, siguin quines siguin les seves condicions de càrrega i el desnivell ascendent o descendent de la carretera per on circuli.

b) Un fre d’estacionament que permeti mantenir el vehicle parat, siguin quines siguin les seves condicions de càrrega, en un desnivell ascendent o descendent important, mantenint les superfícies actives del fre en la posició de subjecció per mitjà d’un dispositiu d’acció purament mecànica.

c) Un fre d’emergència que permeti frenar i aturar el vehicle, siguin quines siguin les seves condicions de càrrega, a una distància raonable, fins i tot en cas de fallada del fre de servei.

6. Amb subjecció al que disposa l’apartat 5 d’aquest annex, els dispositius que proporcionen les tres funcions de frenada (fre de servei, fre d’emergència i fre d’estacionament) podran tenir parts comunes; la combinació dels comandaments només estarà permesa amb la condició que quedin almenys dos comandaments diferents.

7. El fre de servei haurà d’actuar sobre totes les rodes del vehicle.

8. El fre d’emergència haurà de poder actuar com a mínim sobre una roda de cada costat del pla longitudinal mitjà del vehicle; la mateixa disposició s’aplica al fre d’estacionament.

9. El fre de servei i el fre d’estacionament hauran d’actuar sobre les superfícies frenades unides permanentment a les rodes mitjançant peces prou robustes.

10. Cap superfície frenada s’haurà de poder desacoblar de les rodes. No obstant això, aquest desacoblament estarà permès per a algunes de les superfícies frenades, sempre que:

a) Només sigui momentani, per exemple durant un canvi de relacions de transmissió;

b) Pel que fa al fre d’estacionament, no sigui possible sense l’acció del conductor, i

c) Pel que fa al fre de servei o al fre d’emergència, l’acció de frenada es pugui exercir amb l’eficàcia prescrita d’acord amb l’apartat 5 d’aquest annex. 10 bis. Tots els dispositius del vehicle que contribueixin a la frenada s’hauran de dissenyar i construir de manera que l’eficàcia del fre de servei es garanteixi després d’una aplicació prolongada o repetida. 10 ter . L’acció del fre de servei haurà d’estar correctament distribuïda i sincronitzada entre els diferents eixos del vehicle. 10 quater . Si l’acció de control del fre de servei està assistida, parcialment o totalment, per una font d’energia diferent de l’energia muscular del conductor, s’haurà d’assegurar la possibilitat d’aturar el vehicle a una distància raonable, fins i tot en cas d’avaria de la font d’energia. B. Frenada dels remolcs

11. Sense perjudici del que disposa l’apartat 17

c) d’aquest annex, qualsevol remolc que no sigui un remolc lleuger haurà d’anar equipat amb frens, a saber:

a) Un fre de servei que permeti frenar el vehicle i aturar-lo de manera segura, ràpida i eficaç, siguin quines siguin les seves condicions de càrrega i el desnivell ascendent o descendent de la via per la qual circuli;

b) Un fre d’estacionament que permeti mantenir el vehicle parat, siguin quines siguin les seves condicions de càrrega, en un desnivell ascendent o descendent important, mantenint les superfícies actives del fre en la posició de subjecció per mitjà d’un dispositiu purament mecànic. Aquesta disposició no s’aplicarà als remolcs que no es puguin desacoblar del vehicle tractor sense l’ajuda d’eines, sempre que es compleixin els requisits de frenada d’estacionament per a la combinació de vehicles.

12. Els dispositius que proporcionen les dues funcions de frenada (servei i estacionament) poden tenir parts comunes.

13. El fre de servei haurà d’actuar sobre totes les rodes del remolc. L’acció del fre de servei haurà d’estar repartida i sincronitzada correctament entre els diferents eixos del remolc.

14. El fre de servei haurà de poder ser activat pel control de frenada de servei del vehicle tractor; tanmateix, si la massa màxima autoritzada del remolc no supera els 3.500 kg, el fre es podrà dissenyar per ser activat, durant la conducció, només mitjançant la simple unió del remolc i el vehicle tractor (frenada d’inèrcia).

15. El fre de servei i el fre d’estacionament hauran d’actuar sobre les superfícies frenades unides permanentment a les rodes mitjançant peces prou robustes.

16. Els dispositius de frenada hauran de ser tals que l’aturada del remolc s’asseguri automàticament en cas de ruptura del dispositiu d’acoblament durant la marxa. No obstant això, aquest requisit no s’aplica als remolcs d’un sol eix o de dos eixos separats per menys d’un metre, sempre que la massa màxima autoritzada no superi els 1.500 kg i, amb l’excepció dels semiremolcs, que estiguin equipats, a més del dispositiu d’acoblament, amb una fixació secundària. C. Frenada de combinacions de vehicles

17. A més de les disposicions de les parts A i B d’aquest capítol, relatives als vehicles individuals (automòbils i remolcs), les disposicions següents s’aplicaran a les combinacions d’aquests vehicles:

a) Els dispositius de frenada instal·lats en cadascun dels vehicles que componen el conjunt hauran de ser compatibles;

b) L’acció del fre de servei haurà d’estar adequadament distribuïda i sincronitzada entre els diferents eixos del conjunt;

c) La massa màxima autoritzada d’un remolc sense fre de servei no haurà d’excedir la meitat de la massa en buit del vehicle tractor i la massa del conductor. D. Frenada de les motocicletes 18.

a) Tota motocicleta haurà d’anar equipada amb dos dispositius de frenada, un que actuï com a mínim a la roda o les rodes del darrere i l’altre almenys a la roda o les rodes davanteres; si un sidecar està acoblat a una motocicleta, no és obligatori frenar la roda del sidecar. Aquests dispositius de frenada hauran de permetre alentir i aturar la motocicleta d’una manera segura, ràpida i eficient, siguin quines siguin les seves condicions de càrrega i el desnivell ascendent o descendent de la carretera per on circuli.

b) A més dels dispositius previstos a l’apartat

a) d’aquest apartat, les motocicletes amb tres rodes simètriques respecte al pla longitudinal mitjà del vehicle hauran d’anar equipades amb un fre d’estacionament que compleixi les condicions establertes a l’apartat

b) de l’apartat 5 d’aquest annex.

Capítol II. Dispositius d’enllumenat i de senyalització lluminosa dels vehicles

Als efectes d’aquest capítol, el terme: Llum de carretera designa el llum del vehicle que s’utilitza per il·luminar la carretera a llarga distància davant d’aquest vehicle; Llum d’encreuament designa el llum del vehicle que s’utilitza per il·luminar la carretera que hi hagi davant d’aquest vehicle sense enlluernar o molestar indegudament els conductors que s’acosten en sentit contrari o els altres usuaris de la carretera; Llum de posició davanter designa el llum del vehicle que s’utilitza per indicar la presència i l’amplada d’aquest vehicle vist des del davant; Llum de posició posterior designa el llum del vehicle que s’utilitza per indicar la presència i l’amplada d’aquest vehicle vist des del darrere; Llum de fre designa el llum del vehicle que s’utilitza per indicar als altres usuaris de la carretera que hi hagi darrere del vehicle que el seu conductor està accionant el fre de servei; Llum antiboira davanter designa el llum del vehicle que s’utilitza per millorar la il·luminació de la carretera en cas de boira, nevada, tempesta o condicions similars; Llum antiboira posterior designa el llum del vehicle que s’utilitza per fer-lo més visible des del darrere en cas de boira, nevada, tempesta o condicions similars; Llum de marxa enrere significa el llum del vehicle que s’utilitza per il·luminar la carretera darrere del vehicle i per advertir els altres usuaris de la carretera que el vehicle està fent marxa enrere o a punt de fer marxa enrere; Llum indicador de direcció designa el llum del vehicle que s’utilitza per indicar als altres usuaris de la carretera que el conductor té la intenció de canviar de direcció cap a la dreta o cap a l’esquerra; Llum d’estacionament designa el llum utilitzat per indicar la presència d’un vehicle estacionat; podrà substituir els llums de posició davanters i posteriors; Llum de gàlib designa el llum instal·lat prop de l’extrem total de l’amplada i el més a prop possible de l’alçada del vehicle i destinat a indicar clarament la seva amplada total.

Aquest senyal s’utilitza per complementar, per a determinats vehicles de motor i remolcs, els llums de posició, cridant especial atenció a la seva mida; Llum d’emergència designa el senyal que dona el funcionament simultani de tots els indicadors de direcció; Llum lateral designa el llum instal·lat al costat del vehicle destinat a indicar la presència del vehicle vist des del costat; Llum especial designa un llum destinat a senyalitzar un vehicle prioritari, o bé un vehicle o grup de vehicles la presència del qual a la carretera requereix que altres usuaris de la carretera prenguin precaucions especials, en particular combois de vehicles, vehicles de dimensions excepcionals i vehicles o maquinària de construcció o manteniment de carreteres; Dispositiu d’enllumenat de la matrícula posterior designa el dispositiu que permet il·luminar el lloc destinat a la matrícula posterior i que podrà estar compost per diversos elements òptics; Llum de circulació diürna designa un llum destinat a fer més visible un vehicle des del davant durant el dia quan està en moviment; Retroreflectors designa un dispositiu utilitzat per indicar la presència d’un vehicle mitjançant la reflexió de la llum que emana d’una font de llum no connectada al vehicle; Zona d’il·luminació designa la projecció ortogonal sobre un pla vertical transversal de la superfície de sortida de llum efectiva.

Per a un retroreflector, la superfície efectiva és la superfície visible de l’òptica catadiòptrica.

20. Els colors dels llums a què es refereix aquest capítol s’hauran d’ajustar, en la mesura del possible, a les definicions que es donen en l’apèndix d’aquest annex.

21. Amb l’excepció de les motocicletes, qualsevol automòbil que pugui superar la velocitat de 40 km (25 milles) per hora en un terreny pla haurà d’anar equipat a la part davantera amb un nombre parell de llums de carretera de color blanc o groc selectiu capaços d’il·luminar eficaçment la carretera a la nit amb temps clar. Les vores exteriors de la superfície il·luminadora dels llums de carretera no s’han de situar en cap cas més a prop de l’extrem de l’amplada total del vehicle que les vores exteriors de la zona d’il·luminació dels llums d’encreuament.

22. Amb l’excepció de les motocicletes, qualsevol vehicle de motor que pugui superar la velocitat de 10 km (6 milles) per hora en terreny pla haurà d’anar equipat al davant amb dos llums d’encreuament de color blanc o groc selectiu capaços d’il·luminar la carretera de manera eficaç a la nit amb temps clar. Un vehicle de motor haurà d’anar equipat amb una instal·lació per tal de que no es puguin encendre més de dos llums d’encreuament de manera simultània. Els llums d’encreuament s’hauran d’ajustar de conformitat amb la definició de l’apartat 19 d’aquest Conveni.

23. Qualsevol vehicle de motor que no sigui una motocicleta de dues rodes sense sidecar haurà d’anar equipat amb dos llums de posició blancs davant; no obstant això, es permet el groc selectiu per als llums de posició frontals incorporats en llums de carretera o llums d’encreuament que emeten raigs de llum groc selectiu. Aquests llums de posició davanters, quan són els únics llums encesos a la part davantera del vehicle, hauran de ser visibles de nit amb temps clar sense enlluernar o molestar indegudament els altres usuaris de la carretera. 24.

a) Qualsevol vehicle de motor que no sigui una motocicleta de dues rodes sense sidecar haurà d’anar equipat a la part posterior amb un nombre parell de llums de posició posteriors vermells visibles de nit amb temps clar sense enlluernar o molestar indegudament els altres usuaris de la carretera;

b) Tots els remolcs hauran d’anar equipats a la part posterior amb un nombre parell de llums de posició vermells visibles de nit amb temps clar sense enlluernar o molestar indegudament els altres usuaris de la via. No obstant això, els remolcs l’amplada total dels quals no superi els 0,80 m, només podran estar equipats amb un d’aquests llums si estan acoblats a una motocicleta de dues rodes sense sidecar.

25. Qualsevol automòbil o remolc que porti una matrícula a la part posterior haurà d’anar equipat amb un dispositiu d’enllumenat de manera que sigui visible de nit amb temps clar.

26. En qualsevol automòbil, incloses les motocicletes, i en qualsevol conjunt format per un automòbil i un o més remolcs, les connexions elèctriques hauran de ser tals que els llums de carretera, els llums d’encreuament, els llums antiboira davanters, els llums de posició davanters de l’automòbil i el dispositiu a què es refereix l’apartat 25 anterior, només es puguin posar en servei quan també es posin en servei els llums de posició posterior de l’automòbil o conjunt de vehicles, situats a la part més posterior. Els llums antiboira posteriors només s’hauran de poder activar quan s’utilitzin els llums de carretera, els d’encreuament o els antiboira davanters. No obstant això, aquesta condició no s’imposarà als llums de carretera o d’encreuament quan s’utilitzin per donar els avisos lluminosos a què es refereix l’apartat 3 de l’article 32 del Conveni. A més, les connexions elèctriques hauran de ser tals que els llums de posició davanters de l’automòbil estiguin sempre encesos quan els llums d’encreuament, els llums llargs o els llums antiboira davanters estiguin encesos.

27. Qualsevol automòbil que no sigui una motocicleta de dues rodes sense sidecar haurà d’anar equipat a la part posterior amb almenys dos retroreflectors vermells de forma no triangular. Aquests retroreflectors hauran de ser visibles per al conductor d’un vehicle durant la nit amb temps clar quan estiguin il·luminats pels llums de carretera, els llums d’encreuament o els llums antiboira d’aquest vehicle.

28. Qualsevol remolc haurà d’anar equipat a la part posterior amb almenys dos retroreflectors vermells, que hauran de tenir una forma de triangle equilàter un vèrtex del qual està a la part superior i un costat és horitzontal. No s’haurà de col·locar cap llum de senyalització dins del triangle. Aquests retroreflectors hauran de complir la condició de visibilitat establerta a l’apartat 37 anterior. No obstant això, els remolcs l’amplada total dels quals no superi els 0,80 m podran estar equipats només amb un retroreflector si estan acoblats a una motocicleta de dues rodes sense sidecar.

29. Tots els remolcs hauran d’anar equipats a la part davantera amb dos catadiòptrics blancs, de forma no triangular. Aquests catadiòptrics hauran de complir les condicions de visibilitat establertes a l’apartat 27 anterior.

30. Un remolc haurà d’estar equipat a la part davantera amb dos llums de posició frontals blancs quan la seva amplada superi 1,60 m. Els llums de posició així prescrits s’hauran de col·locar el més a prop possible de l’extrem de l’amplada total del remolc.

31. Amb l’excepció de les motocicletes de dues rodes amb sidecar o sense, qualsevol automòbil capaç de superar una velocitat de 25 km (15 milles) per hora haurà d’anar equipat a la part posterior amb dos llums de fre de color vermell, la intensitat lluminosa dels quals és clarament superior a la dels llums de posició posteriors. La mateixa disposició s’aplica a qualsevol remolc que constitueixi l’últim vehicle d’una combinació de vehicles.

32. Amb subjecció a la possibilitat que les Parts contractants que, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 54 del Conveni, hagin fet una declaració d’assimilació de ciclomotors a motocicletes, puguin eximir els ciclomotors de totes o part d’aquestes obligacions:

a) Qualsevol motocicleta de dues rodes, amb sidecar o sense, haurà d’anar equipada amb un o dos llums d’encreuament que compleixi les disposicions de color i visibilitat establertes l’apartat 22 anterior;

b) Qualsevol motocicleta de dues rodes amb sidecar o sense que pugui superar la velocitat de 40 km (25 milles) per hora en terreny pla haurà d’anar equipada, a més del llum d’encreuament, amb almenys un llum de carretera que compleixi les disposicions de color i visibilitat establertes a l’apartat 21 anterior. Si aquesta motocicleta té diversos llums de carretera, aquests llums s’hauran d’ubicar al més a prop possible els uns dels altres;

33. Qualsevol motocicleta de dues rodes sense sidecar es podrà instal·lar a la part davantera amb un o dos llums de posició davanters que compleixin les condicions de color i visibilitat establertes a l’apartat 23 anterior. Si aquesta motocicleta té dos llums de posició davanters, aquests hauran d’estar ubicats el més a prop possible l’un de l’altre.

34. Qualsevol motocicleta de dues rodes sense sidecar haurà d’estar equipada a la part posterior amb un llum de posició posterior que compleixi les condicions de color i visibilitat establertes a l’apartat 24

a) anterior.

35. Qualsevol motocicleta de dues rodes sense sidecar haurà d’anar equipada a la part posterior amb un retroreflector de forma no triangular que compleixi les condicions de color i visibilitat establertes a l’apartat 27 anterior.

36. Amb subjecció a la possibilitat que les Parts contractants que, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 54 del Conveni, hagin fet una declaració d’assimilació de ciclomotors a motocicletes, eximeixin els ciclomotors de dues rodes amb sidecar o sense d’aquesta obligació, qualsevol motocicleta de dues rodes amb sidecar o sense haurà d’anar equipada amb un llum de fre que compleixi les disposicions de l’apartat 31 anterior.

37. Sense perjudici de les disposicions relatives als llums i dispositius necessaris per a les motocicletes sense sidecar, qualsevol sidecar acoblat a una motocicleta amb dues rodes haurà d’anar equipat a la part davantera amb un llum de posició davanter que compleixi les condicions de color i visibilitat establertes a l’apartat 23 i a la part posterior amb un llum de posició posterior que compleixi les condicions de color i visibilitat fixades a l’apartat 24 a), i un catadiòptric que compleixi les condicions de color i visibilitat establertes a l’apartat 27 anterior. Les connexions elèctriques hauran de ser tals que els llums de posició davanters i posteriors del sidecar s’il·luminin alhora que el llum de posició posterior de la motocicleta.

38. Els automòbils de tres rodes simètriques respecte al pla longitudinal mitjà del vehicle, assimilats a les motocicletes en aplicació de l’article primer, apartat

n) , del Conveni, hauran d’estar equipats amb els dispositius prescrits als articles 21, 22, 23, 24 a), 27 i 31 anteriors. No obstant això, quan l’amplada d’un vehicle elèctric no superi 1,30 m i la velocitat no superi els 40 km (25 miles) per hora, un únic llum de carretera i un únic llum d’encreuament seran suficients.

39. Tots els automòbils, a excepció dels ciclomotors i tots els remolcs hauran d’anar equipats amb llums indicadors de direcció en posició fixa i intermitents de color groc auto, disposats en nombre parell en el vehicle i visibles dia i nit per als usuaris de la carretera interessats en la circulació del vehicle.

40. Si s’instal·len llums antiboira davanters en un automòbil hauran de ser de color blanc o groc selectiu, n’hi haurà d’haver com a mínim dos i s’hauran de col·locar de manera que cap punt de la zona d’il·luminació quedi per sobre del punt més alt de la zona d’il·luminació dels llums d’encreuament.

41. Cap llum de marxa enrere no haurà d’enlluernar o molestar indegudament els altres usuaris de la carretera. Si s’instal·la un llum de marxa enrere en un vehicle de motor, haurà d’emetre un llum blanc o groc selectiu. El llum de marxa enrere s’haurà d’encendre únicament quan el dispositiu de marxa enrere estigui activat.

42. Cap llum, excepte els indicadors de direcció i els llums especials, no haurà de parpellejar, o emetre una llum de flaix. Els llums laterals podran parpellejar al mateix temps que els llums indicadors de direcció. 42 bis. Els llums especials hauran d’emetre una llum intermitent o intermitent; el color de la llum emesa haurà d’ajustar-se al que disposa l’apartat 14 de l’article 32. 42 ter . Tots els automòbils, a excepció de les motocicletes, i tots els remolcs hauran d’estar equipats amb un dispositiu que els hi permeti emetre un senyal d’emergència. 42 quater . Si s’instal·len llums antiboira posteriors en un automòbil o remolc, hauran de ser vermells. 42 quinquies . Tots els automòbils i remolcs de més de 6 m han d’anar equipats amb retroreflectors laterals de color groc. 42 sexties . Qualsevol automòbil i remolc amb una amplada superior a 1,80 m es podrà equipar amb llums de gàlib. Aquests llums seran obligatoris si l’amplada de l’automòbil o remolc supera els 2,10 m. Si s’utilitzen aquests llums, n’hi haurà almenys dos i emetran una llum blanca o groga cap al davant i vermella cap al darrere. 42 septies . Qualsevol automòbil i remolc es podrà equipar amb llums laterals. En aquest cas, hauran d’emetre una llum de color groc auto.

43. Per a l’aplicació del que disposa aquest annex, es considerarà:

a) Com un únic llum, una combinació de dos o més llums, idèntics o no, però que tinguin la mateixa funció i el mateix color.

b) Com dos llums o un nombre parell de llums, una sola zona d’il·luminació que tingui forma de banda quan aquesta darrera estigui situada simètricament respecte al pla longitudinal mitjà del vehicle. La il·luminació d’aquesta zona haurà d’estar garantida per almenys dues fonts de llum situades al més a prop possible dels seus extrems.

44. En un mateix vehicle, els llums amb la mateixa funció i orientats a la mateixa direcció hauran de ser del mateix color. Els llums i els catadiòptrics que són de nombre parell s’han de col·locar simètricament en relació amb el pla longitudinal mitjà del vehicle, excepte en els vehicles la forma exterior dels quals sigui asimètrica. Els llums de cada parell han de tenir substancialment la mateixa intensitat.

45. Es poden agrupar o incorporar en un mateix dispositiu llums de diferent naturalesa i, amb subjecció al que disposen els altres apartats d’aquest capítol, llums i catadiòptrics, sempre que cadascun d’aquests llums i catadiòptrics compleixi les disposicions d’aquest annex que li siguin aplicables.

Capítol III. Altres requisits

Dispositiu de direcció

46. Qualsevol automòbil haurà de disposar d’un dispositiu de direcció robust que permeti al conductor canviar la direcció del seu vehicle de manera fàcil, ràpida i segura. Mirall retrovisor

47. Qualsevol automòbil haurà d’anar equipat amb un o més miralls retrovisors; el nombre, les dimensions i la disposició d’aquests miralls hauran de ser tals que permetin al conductor veure el trànsit cap a la part posterior del seu vehicle. Advertència acústica

48. Qualsevol automòbil haurà d’estar equipat amb almenys un dispositiu d’advertència acústica de potència suficient. El so emès pel dispositiu haurà de ser continu, uniforme i no estrident. Els vehicles prioritaris i els vehicles de transport públic de viatgers podran tenir dispositius addicionals que no estiguin subjectes a aquests requisits. Eixugaparabrises

49. Qualsevol automòbil proveït d’un parabrisa amb una mida i una forma tals que el conductor no pugui veure normalment cap endavant la carretera a través dels elements transparents d’aquest parabrises, haurà d’anar equipat com a mínim amb un eixugaparabrises eficient i robust, col·locat en una posició adequada i el funcionament del qual no requereixi la intervenció constant del conductor. Renta parabrises

50. Qualsevol automòbil subjecte a l’obligació d’anar equipat amb almenys un eixugaparabrises també haurà d’anar equipat amb un renta parabrises. Parabrises i vidres

51. En qualsevol automòbil i remolc:

a) Les substàncies transparents que constitueixen les parts de la paret exterior del vehicle, inclòs el parabrisa, o de la paret divisòria interior hauran de ser tals que, en cas de trencament, es redueixi al màxim el perill de lesions corporals;

b) El vidre del parabrisa haurà de ser d’una substància la transparència de la qual no s’alteri i ser tal que no provoqui cap deformació notable dels objectes vistos per transparència i que en cas de trencament el conductor pugui veure suficientment la carretera. Dispositiu de marxa enrere

52. Qualsevol automòbil haurà d’anar equipat amb un dispositiu de marxa enrere que es pugui accionar des del lloc del conductor. No obstant això, aquest dispositiu només és obligatori en les motocicletes i en els automòbils de tres rodes simètriques respecte al pla longitudinal mitjà del vehicle si el seu pes màxim autoritzat supera els 400 kg. Silenciador d’escapament

53. Tots els motors tèrmics de propulsió d’un automòbil hauran d’estar equipats amb un sistema d’escapament silenciós eficient. Bandes de rodolament

54. Les rodes dels automòbils i els seus remolcs hauran d’anar equipades amb bandes pneumàtiques i l’estat d’aquestes bandes haurà de ser tal que es garanteixi la seguretat, inclosa l’adherència, fins i tot en calçada molla. No obstant això, aquesta disposició no impedirà que les Parts contractants autoritzin l’ús de dispositius que donin resultats almenys equivalents als obtinguts amb bandes de rodolament pneumàtiques. Indicador de velocitat

55. Qualsevol automòbil que pugui superar la velocitat de 40 km (25 milles) per hora haurà d’anar equipat amb un indicador de velocitat, però cada Part contractant podrà eximir d’aquesta obligació determinades categories de motocicletes i altres vehicles lleugers. Dispositiu de senyalització a bord dels automòbils

56. El dispositiu a què es refereixen l’apartat 5 de l’article 23 i l’apartat 6 de l’annex 1 d’aquest Conveni haurà de ser:

a) O bé un cartell format per un triangle equilàter amb vores vermelles i amb un fons buit o de color clar; les vores vermelles han d’estar equipades amb una banda reflectora; a més, poden estar equipades amb una part vermella fluorescent i/o ser il·luminades per transparència; el panell s’haurà de poder col·locar en una posició vertical estable;

b) O un altre dispositiu igual d’eficaç prescrit per la legislació del país en què el vehicle estigui matriculat. Dispositiu antirobatori

57. Qualsevol vehicle de motor haurà d’anar equipat amb un dispositiu antirobatori que permeti, des del moment en què es deixa estacionat, l’avaria o el bloqueig d’un component essencial del propi vehicle. Dispositiu de subjecció

58. Sempre que sigui tècnicament possible, tots els seients orientats cap a davant dels vehicles de la categoria B inclosos en els annexos 6 i 7 d’aquest Conveni, amb l’excepció dels vehicles construïts o utilitzats per a finalitats especials definides per la legislació nacional, hauran d’anar equipats amb un cinturó de seguretat homologat o un dispositiu homologat d’eficàcia comparable. Disposicions generals 59.

a) En la mesura que sigui possible, els components mecànics i els equips dels automòbils no han de presentar risc d’incendi o d’explosió; tampoc no han de donar lloc a emissions excessives de gasos nocius, fums opacs, olors o sorolls.

b) En la mesura que sigui possible, el sistema d’encesa d’alta tensió dels motors de vehicles no hauria de donar lloc a una emissió excessiva d’interferències de radiofreqüència notablement molestes.

c) Tots els automòbils hauran d’estar construïts de manera que, cap endavant, cap a la dreta i cap a l’esquerra, el camp de visió del conductor sigui suficient per permetre-li circular amb seguretat.

d) En la mesura que sigui possible, els automòbils i els remolcs hauran d’estar construïts i equipats de manera que es redueixi el perill per als seus ocupants i per als altres usuaris de la via en cas d’accident. En particular, no hi haurà d’haver, ni a l’interior ni a l’exterior, ornaments o altres objectes que tinguin vores o sortints no essencials i siguin susceptibles de constituir un perill per als ocupants i per als altres usuaris de la carretera.

e) Els vehicles amb una massa màxima autoritzada superior a 3,5 tones hauran d’anar equipats amb una protecció contra l’encastament posterior i lateral sempre que sigui possible.

Capítol IV. Excepcions

A escala nacional, les Parts contractants poden establir excepcions a les disposicions d’aquest annex en els casos següents:

a) Per als automòbils i remolcs que, per construcció, no puguin superar els 30 km (19 milles) per hora o per als quals la legislació nacional limiti la velocitat a 30 km per hora

b) Per als cotxes de minusvàlids, és a dir, cotxes petits especialment dissenyats i construïts – i no només adaptats – per a l’ús d’una persona que pateix una malaltia o una incapacitat física i que normalment només fa servir aquesta persona.

c) Per als vehicles destinats a experiments que tenen com a objectiu seguir el progrés tècnic i millorar la seguretat.

d) Per a vehicles amb una forma o un tipus determinat, o que s’utilitzen per a una finalitat determinada en condicions especials.

e) Pels vehicles adaptats a la conducció dels minusvàlids.

61. Les Parts contractants també poden establir excepcions a les disposicions d’aquest annex, per als vehicles que matriculin i que puguin circular en trànsit internacional segons les següents disposicions:

a) Autoritzant el color groc auto per als llums de posició davanter dels automòbils i els remolcs;

b) Pel que fa a la posició de les llums dels vehicles d’ús especial, la forma exterior dels quals no permeti el compliment d’aquestes disposicions sense recórrer a dispositius de muntatge que arribin a ser fàcilment danyats o arrencats;

c) Pel que fa als remolcs destinats al transport de càrregues llargues (troncs, canonades, etc.) i que, en moviment, no estan acoblats al vehicle tractor sinó que només hi estan connectats per la càrrega;

d) Autoritzant l’emissió de llum blanca cap al darrere i vermella cap al davant per als següents dispositius: − Llums giratoris o intermitents dels vehicles prioritaris; − Llums fixos per al transport excepcional; − Llums laterals i retroreflectors; − Pantalla de llum professional al terrat.

e) Autoritzant l’emissió de llum blava cap a la part davantera i posterior per a llums giratòries o intermitents;

f) Autoritzant a qualsevol costat d’un vehicle de forma o mida especial o utilitzat per a finalitats especials i en condicions especials, alternant tires retroreflectants vermelles o fluorescents i blanques retroreflectants;

g) Autoritzant l’emissió cap enrere de llum blanca o de color reflectida pels números o lletres o pel fons de les matrícules posteriors mitjançant signes distintius o altres marques distintives exigits per la legislació nacional;

h) Autoritzant el color vermell per als retroreflectors laterals més enrere i per als llums laterals més enrere.

Capítol V. Disposicions transitòries

Els automòbils matriculats per primera vegada i els remolcs posats en circulació en el territori d’una Part contractant abans de l’entrada en vigor d’aquest Conveni o dos anys després de l’entrada en vigor no estaran subjectes a les disposicions d’aquest annex, sempre que compleixen els requisits de les prescripcions de les parts I, II i III de l’annex 6 de la Convenció de 1949 sobre la circulació viària. 62 bis.

Els automòbils matriculats per primera vegada i els remolcs posats en circulació al territori d’una Part contractant abans de l’entrada en vigor d’aquest Acord o dos anys després d’aquesta entrada en vigor no estaran subjectes a les disposicions d’aquest annex, sempre que compleixin amb el que disposa l’annex 5 del Conveni sobre circulació viària del 1968 o amb les altres disposicions a què es refereix el capítol V d’aquest annex.

Apèndix Definició dels filtres colorants per a l’obtenció dels colors als quals es refereix aquest annex (coordenades tricromàtiques) VERMELL: límit cap al groc: y ≤ 0,335 límit cap al porpra 4 : z ≤ 0,008 BLANC: límit cap al blau: x ≥ 0,310 límit cap al groc: x ≤ 0,500 límit cap al verd: y ≤ 0,150 + 0,640x límit cap al verd: y ≤ 0,440 límit cap al porpra: y ≥ 0,050 + 0,750x límit cap al vermell: y ≥ 0,382 GROC AUTO 5 : límit cap al groc 3 y ≤ 0,429 límit cap al vermell 3 y ≥ 0,398 límit cap al blanc 3 z ≤ 0,007 GROC SELECTIU 6 : límit cap al vermell 3 : y ≥ 0,138 + 0,580x límit cap al verd 3 : y ≤ 1,29x – 0,100 límit cap al blanc 3 : y ≥ -x + 0,966 límit cap al valor espectral 3 : y ≤ - x + 0,992 BLAU límit cap al verd: y = 0,065 + 0,805x límit cap al blanc: y = 0,400 – x límit cap al porpra: x = 0,133 + 0,600y Per verificar les característiques colorimètriques d’aquests filtres s’utilitzarà una font de llum a temperatura de color de 2854 °K (corresponent a l’il·luminador A de la Comissió Internacional d’Il·luminació (CIE)). 4 Annex

6. Permís de conduir nacional

1. El permís de condu ir nacional haurà de ser en forma de document.

2. El permís podrà ser en suport de plàstic o paper. El format en suport de plàstic tindrà preferentment les dimensions següents: 54 × 86 mm. El color serà preferiblement rosa. Els caràcters i la ubicació dels encapçalaments estaran fixats per la legislació nacional, subjecte a les disposicions dels apartats 6 i 7.

3. La part davantera del permís haurà de portar el títol “Permís de conduir” en l’idioma o els idiomes nacionals del país d’emissió, així com el nom i/o el signe distintiu del país que hagi expedit el permís.

4. Els elements d’informació que s’indiquen a continuació hauran de figurar en el permís amb els números que s’indiquen a continuació:

1. Cognoms;

2. Nom(s) i altres noms;

3. Data i lloc de naixement; 4.

a) Data d’emissió; 4.

b) Data de caducitat; 4.

c) Nom o segell de l’autoritat que hagi emès el permís;

5. Número del permís;

6. Fotografia del titular;

7. Signatura del titular;

9. Categories (subcategories) de vehicles per a les quals és vàlid el permís;

12. Informació addicional o restriccions aplicables a cada categoria (subcategoria) de vehicles, en forma codificada.

5. Si la legislació nacional prescriu altres elements d’informació, s’hauran de fer constar al permís de conduir amb els números que s’indiquen a continuació: 4d) Número d’identificació a efectes administratius, diferent del número 5 de l’apartat 4;

8. Lloc de residència normal del titular;

10. Data d’emissió de cada categoria (subcategoria) de vehicles;

11. Data de caducitat de cada categoria (subcategoria) de vehicles;

13. Informació a efectes administratius en cas de canvi de país de residència normal;

14. Informació amb finalitats administratives o altra informació relacionada amb la seguretat del trànsit rodat.

6. Totes les inscripcions que apareguin al permís hauran d’estar en caràcters llatins exclusivament. Si s’utilitzen altres caràcters, les inscripcions també s’hauran de transcriure en caràcters llatins.

7. Els elements d’informació amb els números de l’1 a 7 dels apartats 4 i 5 hauran d’aparèixer preferentment a la mateixa cara del permís. La ubicació d’altres elements d’informació (números 8 a 14 dels apartats 4 i 5) l’haurà de determinar la legislació nacional. La legislació nacional també podrà prescriure una ubicació al permís destinada a rebre informació emmagatzemada en format electrònic.

8. El permís de conduir es podrà expedir per a les següents categories de vehicles: A Motocicletes; B Automòbils diferents dels de la categoria A, la massa màxima autoritzada dels quals no superi els 3.500 kg i el nombre de seients dels quals, a més del seient del conductor, no superi els vuit; o automòbils de categoria B acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual no superi els 750 kg; o automòbils de categoria B acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual superi els 750 kg sempre que no superi la massa buida de l’automòbil i que les masses màximes totals autoritzades dels vehicles així acoblats no superin els 3.500 kg; C Automòbils diferents dels de la categoria D, la massa màxima autoritzada dels quals superi els 3.500 kg; o automòbils de categoria C a coblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual no superi els 750 kg; D Automòbils destinats al transport de persones amb més de vuit places, a més del seient del conductor; o automòbils de categoria D acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual no superi els 750 kg; BE Automòbils de categoria B acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual superi els 750 kg, així com la massa en buit de l’automòbil; o automòbils de categoria B acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual superi els 750 kg i les masses màximes totals autoritzades dels vehicles així acoblats superin els 3.500 kg; CE Automòbils de la categoria C acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual supera els 750 kg; DE Automòbils de la categoria D acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual supera els 750 kg.

9. Dins de les categories A, B, C, CE, D i DE, la legislació nacional podrà establir les següents subcategories de vehicles per als quals es podrà expedir el permís de conduir: A1 Motocicletes amb una cilindrada no superior a 125 cm3 i una potència no superior a 11 kW (motocicletes lleugeres); B1 Tricicles i quadricicles a motor; C1 Automòbils diferents dels de la categoria D la massa màxima autoritzada dels quals sigui superior a 3.500 kg sense superar els 7.500 kg; o automòbils de la subcategoria C1 acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual no superi els 750 kg; D1 Automòbils destinats al transport de persones i el nombre de seients dels quals superi les vuit, a més del seient del conductor, sense excedir les 16 places, a més del seient del conductor; o automòbils de la subcategoria D1 acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual no superi els 750 kg; C1E Automòbils de la subcategoria C1 acoblats amb un remolc la massa màxima autoritzada del qual superi els 750 kg, sempre que no superi la massa en buit de l’automòbil i que el total de les masses màximes autoritzades dels vehicles també acoblats no superi els 12.000 kg. D1E Automòbils de la subcategoria D1 acoblats amb remolc, no utilitzats per al transport de persones, la massa màxima autoritzada dels quals superi els 750 kg, sempre que no superi la massa en buit de l’automòbil i que les masses màximes totals autoritzades dels vehicles així acoblats no superin els 12.000 kg.

10. La legislació nacional podrà introduir categories i subcategories de vehicles diferents de les enumerades anteriorment. Les designacions d’aquestes categories i subcategories no s’hauran de semblar a altres símbols utilitzats en el Conveni per a categories i subcategories de vehicles; s’hauria d’utilitzar un altre tipus de lletra.

11. Per representar les categories (subcategories) de vehicles per a les quals és vàlida la llicència, s’hauran d’utilitzar els pictogrames de la taula següent. Annex

7. Permís internacional de conduir

1. El permís és un llibret de format A6 (148 x 105 mm). La coberta és grisa i les pàgines interiors són blanques.

2. L’anvers i el revers del primer full de la coberta s’hauran d’ajustar, respectivament, als models 1 i 2 que figuren a continuació, i hauran d’estar impresos en la llengua nacional, o almenys en una de les llengües nacionals, de l’Estat d’expedició. La darrera pàgina interior i l’anvers de la contraportada s’hauran d’ajustar al model 3 que figura a continuació i hauran d’estar impreses en francès. Les pàgines interiors que precedeixen aquestes dues pàgines hauran de reproduir la primera d’aquestes dues pàgines en diverses llengües, entre elles l’anglès, l’espanyol i el rus.

3. Les dades que apareixen en el permís, manuscrites o mecanografiades, hauran de figurar en caràcters llatins o en cursiva anglesa.

4. Les Parts contractants que expedeixin o autoritzin l’expedició de permisos internacionals de conduir amb la coberta impresa en un idioma que no sigui l’espanyol, el francès, l’anglès o el rus hauran de fer arribar al secretari general de les Nacions Unides una traducció a aquest idioma del text del model número 3 que figura a continuació. Conveni sobre la circulació viària Viena, 8 de novembre de 1968 Entrada en vigor: 21 de maig de 1977, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 47. Registrat: 21 de maig de 1977, núm. 15705. Estat: Signataris:

36. Parts:

89. Text: Nacions Unides, Recueil des Traités , vol. 1042, pàg. 17; i notificacions dipositàries C.N.19.1992.TREATIES-1, del 3 de març de 1992 (esmenes); C.N.120.1993.TREATIES-2, del 6 d’agost de 1993 (acceptació de les esmenes); C.N.924.2004.TREATIES-4, del 28 de setembre del 2004 (proposició d’esmenes), i C.N.998.2005.TREATIES-3, del 29 de setembre del 2005 (acceptació de les esmenes); C.N.569.2014.TREATIES-XI-B-19, del 23 de setembre del 2014 (proposició d’esmenes als articles 8 i 39 del Conveni), i CN.529.2015.Reissued.06102015-Frn.TREATIES-XI-B-19 (publicada novament), del 6 d’octubre del 2015 (acceptació de les esmenes als articles 8 i 39 del Conveni); 1 C.N.162.2015.TREATIES-XI-B-19, del 19 de març del 2015 (proposició d’esmenes al apartat 1 de l’annex 2 del Conveni), 2 i C.N.155.2016.TTREATIES-XI.B.19, del 8 d’abril del 2016 (acceptació); CN.5.2021.Reissued.15012021.TREATIES-XI-B-19, del 14 de gener del 2021 (esmena a l’article 1 i nou article 34 bis), 3 i C.N.26.2022.TREATIES-XI.B.19, del 21 de gener del 2022 (acceptació), C.N.138.2023.TREATIES-XI.B.19 del 9 d’agost del 2023 (proposició d’esmenes als articles 25 bis i 32, i als annexos 1 i 5) 4 .

Nota: El Conveni va ser redactat i obert a la signatura per la Conferència de les Nacions Unides sobre la circulació viària, celebrada a Viena del 7 d’octubre al 8 de novembre de 1968. Aquesta Conferència va ser convocada pel secretari general de les Nacions Unides, d’acord amb les resolucions 1129 (XLI) i 1203 (XLII), 5 adoptades pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides el 27 de juliol de 1966 i el 26 de maig de 1967, respectivament.

La Conferència també va redactar i va obrir a la signatura el Conveni sobre la senyalització viària (vegeu el capítol XI.B-20), i va adoptar una acta final.

Participant 6 Signatura Adhesió (a), successió (d), ratificació Albània 29 juny 2000 a Alemanya 7,8 8 novembre 1968 3 agost 1978 Aràbia Saudita 12 maig 2016 a Armènia 8 febrer 2005 a Àustria 8 novembre 1968 11 agost 1981 Azerbaidjan 3 juliol 2002 a Bahames 14 maig 1991 a Bahrain 4 maig 1973 a Bielorússia 8 novembre 1968 18 juny 1974 Bèlgica 8 novembre 1968 16 novembre 1988 Benín 7 juliol 2022 a Bòsnia i Hercegovina 9 1 setembre 1993 d Brasil 8 novembre 1968 29 octubre 1980 Bulgària 8 novembre 1968 28 desembre 1978 Cap Verd 12 juny 2018 a Costa Rica 8 novembre 1968 Costa d’Ivori 24 juliol 1985 a Croàcia9 23 novembre 1992 d Cuba 30 setembre 1977 a Dinamarca 10 8 novembre 1968 3 novembre 1986 Egipte 15 desembre 2023 a Emirats Àrabs Units 10 gener 2007 a Equador 8 novembre 1968 Eslovàquia 15 1 febrer 1993 d Eslovènia 9 6 juliol 1992 d Espanya 8 novembre 1968 Estònia 24 agost 1992 a Estat de Palestina 11 novembre 2019 a Etiòpia 25 agost 2021 a Federació de Rússia 8 novembre 1968 7 juny 1974 Filipines 8 novembre 1968 27 desembre 1973 Finlàndia 16 desembre 1969 1 abril 1985 França 8 novembre 1968 9 desembre 1971 Geòrgia 23 juliol 1993 a Ghana 22 agost 1969 Grècia 18 desembre 1986 a Guyana 31 gener 1973 a Hondures 3 febrer 2020 a Hongria 8 novembre 1968 16 març 1976 Indonèsia 8 novembre 1968 Iran (República Islàmica de l’) 8 novembre 1968 21 maig 1976 Iraq 1 febrer 2017 a Israel 8 novembre 1968 11 maig 1971 Itàlia 8 novembre 1968 2 octubre 1996 Kazakhstan 4 abril 1994 a Kènia 9 setembre 2009 a Kirguizistan 30 agost 2006 a Kuwait 14 març 1980 a Letònia 19 octubre 1992 a Libèria 16 setembre 2005 a Liechtenstein 2 març 2020 a Lituània 20 novembre 1991 a Luxemburg 8 novembre 1968 25 novembre 1975 Macedònia del Nord 9,11 18 agost 1993 d Maldives 9 gener 2023 a Marroc 29 desembre 1982 a Mèxic 8 novembre 1968 Mònaco 6 juny 1978 a Mongòlia 19 desembre 1997 a Montenegro 12 23 octubre 2006 d Myanmar 26 juny 2019 a Níger 11 juliol 1975 a Nigèria 18 octubre 2018 a Noruega 23 desembre 1969 1 abril 1985 Oman 9 juny 2020 a Pakistan 19 març 1986 a Països Baixos 13 8 novembre 2007 a Perú 6 octubre 2006 a Polònia 8 novembre 1968 23 agost 1984 Portugal 8 novembre 1968 30 setembre 2010 Qatar 6 març 2013 a República Centreafricana 3 febrer 1988 a República de Corea 14 29 desembre 1969 República Democràtica del Congo 25 juliol 1977 a República de Moldàvia 26 maig 1993 a República Txeca 15 2 juny 1993 d Romania 8 novembre 1968 9 desembre 1980 Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 16,17 8 novembre 1968 28 març 2018 San Marino 8 novembre 1968 20 juliol 1970 Santa Seu 8 novembre 1968 Senegal 16 agost 1972 a Sèrbia 9 12 març 2001 d Seychelles 11 abril 1977 a Sud-àfrica 1 novembre 1977 a Suècia 8 novembre 1968 25 juliol 1985 Suïssa 8 novembre 1968 11 desembre 1991 Tadjikistan 9 març 1994 a Tailàndia 8 novembre 1968 1 maig 2020 Tunísia 5 gener 2004 a Turquia 22 gener 2013 a Turkmenistan 14 juny 1993 a Ucraïna 8 novembre 1968 12 juliol 1974 Uganda 23 agost 2022 a Uruguai 8 abril 1981 a Uzbekistan 17 gener 1995 a Veneçuela (República Bolivariana de) 8 novembre 1968 Vietnam 18 20 agost 2014 a Xile 8 novembre 1968 Zimbàbue 31 juliol 1981 a Declaracions i reserves 19 (Si no hi ha cap indicació anterior al text, la data de recepció és la de la ratificació, adhesió o successió.) Alemanya 7 Reserves: L’apartat 3 de l’article 18 s’aplica a la República Federal d’Alemanya d’acord amb les disposicions de l’apartat 15 de l’annex de l’Acord europeu de l’1 de maig de 1971 que complementa el Conveni sobre la circulació viària.

La República Federal d’Alemanya no es considera obligada pel punt v de la lletra c de l’apartat 3 de l’article 23. La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per la lletra d de l’apartat 1 de l’article 31. La República Federal d’Alemanya es reserva el dret de continuar incorporant la declaració a què es refereix l’apartat c de l’apartat 1 de l’article 42 també sobre els permisos nacionals estrangers.

La República Federal d’Alemanya es reserva el dret, en el trànsit internacional,

a) a exigir que els camions estrangers tinguin el mateix índex de rendiment mínim que els vehicles alemanys,

b) no admetre els vehicles - equipats amb rodes de claus, - que superin els límits establerts a la República Federal d’Alemanya per al pes total i la càrrega per eix, o que no respectin la normativa relativa a la inscripció d’aquestes xifres a l’exterior del vehicle, - que no estiguin equipats amb un registrador de velocitat (dispositiu de control) del model prescrit. La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per la primera part de la primera frase de l’apartat 11 de l’annex

5. La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per l’apartat 58 de l’annex

5. Declaracions: En referència a la notificació, feta en el moment de la signatura del Conveni sobre la circulació viària a Viena el 8 de novembre de 1968, segons la qual el signe distintiu de la República Federal d’Alemanya seria la lletra “D”, el Govern de la República Federal d’Alemanya declara que la notificació en qüestió s’aplica per a tota la regió on el Conveni és aplicable com a resultat de la ratificació d’aquest Conveni per la República Federal d’Alemanya.

D’acord amb les disposicions dels articles 3, apartat 5, i 54, apartat 2, del Conveni sobre la circulació viària, el Govern de la República Federal d’Alemanya assimilarà els ciclomotors a les motocicletes als efectes de l’aplicació del Conveni.

Aràbia Saudita El Regne no es considera obligat per l’article 52 d’aquest Conveni.

Bielorússia La República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera obligada per les disposicions de l’article 52 del Conveni sobre la circulació viària, segons les quals les controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació del Conveni es poden presentar, a petició de qualsevol de les parts, davant el Tribunal Internacional de Justícia.

La República Socialista Soviètica de Bielorússia declara que les disposicions de l’article 45 del Conveni sobre la circulació viària segons les quals un determinat nombre d’estats no poden ser part del Conveni són de caràcter discriminatori i considera que el Conveni sobre la circulació viària hauria d’estar obert a l’adhesió de tots els estats interessats, sense discriminacions ni restriccions de cap mena.

La República Socialista Soviètica de Bielorússia declara que les disposicions de l’article 46 del Conveni sobre la circulació viària són antiquades i són contràries a la Declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials [resolució 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960].

Bèlgica 20 Reserves a l’apartat 3 de l’article 10 i a l’apartat 3 de l’article 18. Brasil 21 Reserves respecte els articles i annexos següents:

• Article 20, apartats 2, a i b ;
• Article 23, apartats 2 a ;
• Article 40;
• Article 41, apartat 1, lletres a, b i c (reserva parcial);
• Annex 5, apartat 5 c ; i
• Annex 5, apartats 28, 39 i 41 (reserves parcials). Declaracions respecte a les reserves parcials esmentades anteriorment:

a) La reserva parcial del Brasil als apartats a, b i c de l’apartat 1 de l’article 41 (Validesa dels permisos de conduir) del capítol IV (Conductors d’automòbils) correspon a la norma segons la qual als conductors el permís de conduir dels quals es va emetre als països on es condueix per l’esquerra no se’ls permet conduir al Brasil abans de passar una prova de conducció per la dreta.

b) La reserva parcial a les disposicions de l’apartat 28 del capítol II (Llums i dispositius reflectors) de l’annex 5 (Condicions tècniques relatives als automòbils i remolcs) es refereix a la forma triangular dels catadiòptrics amb què han d’anar equipats els remolcs, forma que no és adequada al Brasil, perquè és la dels dispositius de senyalització d’emergència destinats a avisar els altres conductors que arriben a la carretera.

c) La reserva del Brasil a l’apartat 39 del capítol II de l’annex 5 només es refereix al color groc dels indicadors de direcció, ja que només s’han d’utilitzar llums vermells a la part posterior dels vehicles.

d) La reserva parcial expressada en relació amb l’apartat 41 de l’annex 5 correspon al fet que al Brasil els llums de marxa enrere instal·lats als cotxes només han d’emetre una llum blanca. Declaracions:

• D’acord amb el que disposa l’apartat b de l’apartat 2 de l’article 41 del capítol IV, el Brasil es nega a reconèixer la validesa al seu territori de qualsevol permís de conduir el titular del qual sigui menor de divuit anys.
• En l’article 41 del capítol IV, el Brasil, referint-se als annexos 6 i 7, que donen models de permisos de conduir nacionals, es nega a reconèixer la validesa en el seu territori, per a la conducció d’automòbils o combinacions de vehicles de les categories C, D i E, de qualsevol permís de conduir el titular del qual sigui menor de vint-i-un anys. Bulgària 22 La República Popular de Bulgària no es considera obligada per la disposició de l’article 52 del Conveni sobre la circulació viària per la qual es pot interposar qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o aplicació del Conveni, a petició de qualsevol de les parts contractants, davant el Tribunal Internacional de Justícia. La República Popular de Bulgària declara que la disposició de l’article 45 del Conveni sobre la circulació viària, de la qual es desprèn que un determinat nombre d’estats no poden adherir-se a aquest Conveni, és de caràcter discriminatori i considera que el Conveni sobre la circulació viària hauria d’estar obert a l’adhesió de tots els estats interessats, sense discriminacions ni restriccions de cap mena. La República Popular de Bulgària declara que les disposicions de l’article 46 del Conveni sobre la circulació viària estan obsoletes i són contràries a la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials. “A la República Popular de Bulgària, els ciclomotors s’assimilen a les motocicletes pel que fa a l’aplicació del Conveni sobre la circulació viària (article 54, apartat 2).” Costa d’Ivori D’acord amb l’article 54, apartat 1 (del Conveni), la República de la Costa d’Ivori no es considera obligada per les disposicions de l’article 52 segons les quals “Tota controvèrsia entre dos o més parts contractants sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni, que les parts no haurien pogut resoldre per negociació o d’una altra manera, pot ser presentada, a petició de qualsevol de les parts contractants interessades, davant el Tribunal Internacional de Justícia perquè aquest últim resolgui”. Cuba La República de Cuba declara que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 45 del Conveni, encara que aquest últim tracta de qüestions que afecten els interessos de tots els estats, són de caràcter discriminatori en la mesura que no atorguen el dret de ratificació i d’adhesió a tots els estats, que és contrari al principi d’igualtat sobirana dels estats. La República de Cuba declara que les disposicions de l’article 46 del Conveni ja no són aplicables perquè són contràries a la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials (resolució 1514) aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1960, en què proclama la necessitat d’una fi ràpida i incondicional del colonialisme en totes les seves formes i manifestacions. El Govern Revolucionari de la República de Cuba no es considera obligat per les disposicions de l’article 52 del Conveni sobre la circulació viària, en virtut del qual qualsevol controvèrsia entre dos parts contractants serà sotmesa al Tribunal Internacional de Justícia. La República de Cuba declara que assimilarà els ciclomotors a les motocicletes, d’acord amb l’article 54, apartat 2, del Conveni. Dinamarca Reserves: A l’apartat 2 de l’article 18, segons el qual els conductors que surtin d’un sender o d’un camí de terra estan obligats a cedir el pas als vehicles que circulen per la calçada. Al punt

d) de l’apartat 1 de l’article 33, segons el qual també es permetrà l’ús dels llums de posició quan el vehicle circuli fora d’un nucli urbanitzat. Al punt

c) de l’apartat 17 de l’annex 5, que estableix que el pes màxim autoritzat d’un remolc no equipat amb un fre de servei no ha de superar la meitat de la suma del pes en buit del vehicle tractor i el pes del conductor. Declaració: Dinamarca assimila a les motocicletes els ciclomotors el límit de velocitat dels quals, per construcció, supera els 30 km per hora. Espanya D’acord amb l’article 54, Espanya no es considerarà obligada per l’article 52 i formula una reserva respecte a l’article 46. Estònia 23 Estònia no es considera obligada per la disposició de l’article 52 del Conveni. Eslovàquia 15 Federació de Rússia 24 (Mateixes reserves i declaracions, mutatis mutandis , que les reproduïdes a “Bielorússia”.) Finlàndia 25 1) Apartat 1

a) de l’article 11 (avançament): Finlàndia es reserva el dret d’establir en la seva llei que, a Finlàndia, els conductors de cicles i motocicles sempre tenen l’opció d’avançar per la dreta vehicles que no siguin cicles i motocicletes; 2) Apartats 2 i 3 de l’article 18 (deure de cedir el pas): Finlàndia es reserva el dret d’establir en la seva llei que a Finlàndia qualsevol conductor que surti d’un sender o d’un camí de terra cap a una carretera que no és ni un sender ni un camí de terra, o sorgint d’una propietat al llarg de la carretera, ha de cedir el dret de pas a qualsevol persona que circuli per aquesta carretera; Posteriorment, el Govern finlandès va aclarir que, segons la legislació finlandesa, l’obligació de cedir el pas, per tant, té un abast més ampli que el del Conveni de Viena, ja que aquest darrer només preveu aquesta prioritat en benefici dels “vehicles”, mentre que la llei finlandesa la preveu no només per als vehicles sinó també per a tots els usuaris, inclosos els vianants. 1) Apartat 1

c) i

d) de l’article 33 (ús de llums de carretera i llums d’encreuament): Finlàndia es reserva el dret d’establir a la seva llei que els llums de carretera, d’encreuament o de posició s’han d’encendre sempre quan es condueix fora de les zones urbanitzades. Tots els vehicles han d’utilitzar els llums de carretera o llums d’encreuament a les fosques, quan la llum és escassa o la visibilitat és insuficient a causa del clima o d’altres condicions. Els llums antiboira només s’han de fer servir en cas de boira, pluja intensa o neu. Aleshores només se’n permet l’ús en lloc dels llums d’encreuament i sempre que els llums de posició estiguin encesos. Finlàndia no es considera obligada per la disposició de l’apartat 4, lletra

a) de l’annex 3, relativa a les dimensions mínimes dels eixos dels vehicles de motor i dels seus remolcs. Hondures 26 La República d’Hondures no es considera obligada per les disposicions establertes en els articles i annexos següents del Conveni sobre la circulació viària:

1. En el capítol IV, article 41, apartat 5, relatiu al nou annex 6 del Conveni sobre la circulació viària del 1968, en què apareixen, en els apartats 8 i 9, les categories DE i D1E relatives als automòbils utilitzats per al transport de persones als quals es pot acoblar un remolc.

2. A l’apartat 1 de l’article 30, conjuntament amb l’annex 6, apartats 8 i 9, relatius a les masses màximes autoritzades.

3. A l’annex 1, apartat 1, conjuntament amb l’annex 5, capítol II, apartat 42, relatiu a les dimensions dels vehicles.

4. Al capítol IV, article 41, apartats

b) i

c) , relatius a l’edat mínima per tenir el permís de conduir. Pel que fa a les reserves parcials esmentades, la República d’Hondures aplica el que disposen els articles 11, 12, 13, 14, 15, 28 i 35, apartat 2, així com la resta de disposicions aplicables a les dimensions dels vehicles previstes a l’acord centreamericà sobre la circulació viària. Hongria 27

1. La redacció de l’apartat 1 de l’article 45 del Conveni és contrària als propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides. Tots els estats, sense cap restricció, han de tenir la possibilitat d’adherir-se al Conveni.

2. Les disposicions de l’article 46 del Conveni, en la seva forma actual, queden obsoletes; no es corresponen amb els principis del dret internacional contemporani i amb l’estat actual de les relacions internacionals i estan en contradicció amb la resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960 de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

El Consell Presidencial de la República Popular Hongaresa es considera obligat per l’article 18, apartat 3, del Conveni en els termes que li atorga l’Acord europeu que complementa aquest Conveni.

Indonèsia Indonèsia no es considera obligada per l’article 52. D’acord amb l’article 1, el terme ciclomotor es considera que designa una motocicleta .

Kuwait 28 En adherir-se al Conveni esmentat, l’Estat de Kuwait considera que la seva adhesió no implica per la seva banda el reconeixement d’Israel, com tampoc l’acceptació respecte d’aquest de cap obligació derivada de les disposicions del Conveni esmentat.

Liechtenstein El Principat de Liechtenstein aplica l’apartat 3 de l’article 18 d’acord amb el punt 15 de l’annex de l’Acord europeu de l’1 de maig de 1971 que complementa el Conveni sobre la circulació viària.

El Principat de Liechtenstein es reserva el dret d’exigir que només els vehicles de motor estiguin equipats amb un timbre o un altre dispositiu d’avís acústic.

El Principat de Liechtenstein reconeix en el trànsit internacional tots els certificats de matriculació emesos per les parts contractants d’acord amb les disposicions del capítol III del Conveni, quan aquests certificats no prohibeixen l’admissió de vehicles al territori de l’Estat que els va emetre.

D’acord amb l’apartat 1 de l’annex 1, una part contractant pot negar-se a admetre en trànsit internacional al seu territori només automòbils, remolcs i combinacions de vehicles el pes, total o per eix, o les dimensions dels quals superin els límits establerts per la seva legislació nacional.

En conseqüència, el Principat de Liechtenstein considera incompatible amb els principis de territorialitat i no-discriminació implícits a l’apartat 1 de l’annex 1 qualsevol negativa d’una part contractant a admetre, d’acord amb aquest apartat, en trànsit internacional els automòbils, remolcs i combinacions de vehicles el pes dels quals, total o per eix, o les dimensions dels quals superin els límits establerts per la seva legislació nacional.

Lituània La República de Lituània no es considera obligada per la disposició de l’article 52. Marroc El Marroc no es considera obligat per l’article 52 del Conveni.

El Marroc assimilarà els ciclomotors a les motocicletes.

Mònaco D’acord amb les disposicions de l’article 54, apartat 2, del Conveni, (…) el Govern de la seva Altesa Reial el Príncep de Mònaco ha decidit, en el marc de la seva normativa nacional, assimilar els ciclomotors a les motocicletes.

Myanmar El Govern de la República de la Unió de Myanmar fa una reserva a l’article 52 del Conveni de Viena del 1968 sobre la senyalització viària.

Noruega Declaració: D’acord amb l’apartat 1 dels articles 46 i 38, respectivament, el Conveni sobre la circulació viària i el Conveni sobre la senyalització viària no s’aplicaran de moment als territoris de Svalbard i Jan Mayen.

Reserves: El Govern noruec no estarà obligat per les disposicions de l’article 3, de l’article 8 apartat 5, de l’article 18 apartats 2 i 3, i de l’article 33, apartat 1

c) i

d) (del Conveni sobre la circulació viària). Oman ... (el Govern d’Oman fa) una reserva respecte a l’article 52 del Conveni. Polònia 29 Qatar L’Estat de Qatar no es considera obligat per les disposicions de l’article 52 del Conveni relatiu a la remissió davant el Tribunal Internacional de Justícia. República txeca 15 Romania “La República Socialista de Romania no es considera obligada per les disposicions de l’article 52 d’aquest Conveni.” Declaracions:

1. La República Socialista de Romania considera que les disposicions de l’article 45 del Conveni sobre la circulació viària i de l’article 37 del Conveni sobre senyalització viària no s’ajusten al principi segons el qual els tractats internacionals multilaterals el propòsit i l’objecte dels quals siguin d’interès per a la comunitat internacional en el seu conjunt han d’estar oberts a la participació universal.

2. La República Socialista de Romania considera que el manteniment de l’estat de dependència de determinats territoris a què es refereix l’article 46 del Conveni sobre la circulació viària, l’article 38 del Conveni sobre la senyalització viària i l’article 3 de l’Acord europeu que complementen el Conveni sobre senyalització viària no concorden amb la Carta de les Nacions Unides i els documents adoptats per l’Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials, inclosa la Declaració sobre els principis del dret internacional relatius a les relacions d’amistat i la cooperació entre estats d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat per la resolució 2625 (XXV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 24 d’octubre de 1970, que proclama solemnement el deure dels estats de promoure la realització del principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a l’autodeterminació, amb l’objectiu de posar fi ràpidament al colonialisme.

Reserves: La República Socialista de Romania no es considera obligada per les disposicions dels articles 52 i 44 dels convenis en virtut de les quals es pot plantejar qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o la solució per negociació o de qualsevol altra manera a petició de qualsevol de les parts contractants davant el Tribunal Internacional de Justícia.

La República Socialista de Romania considera que aquestes controvèrsies només es poden presentar davant el Tribunal Internacional de Justícia amb el consentiment de totes les parts en la controvèrsia en cada cas particular.

Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord Reserves: 1) El Regne Unit no es considera obligat per les disposicions dels articles següents:

i) Apartat 6

b) de l’article 20 ii) Segona frase del apartat 2

a) de l’article 23 iii) Apartat 2 de l’article 25 bis iv) Apartats 6, 8, 9 i 10 de l’article 32 2) El Regne Unit no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 4 de l’article 30 pel que fa a les càrregues que s’estenen més enllà de l’extrem del vehicle en 2 metres o menys cap enrere o endavant. 3) Pel que fa a l’article 41, el Regne Unit es reserva el dret de no permetre la conducció d’un vehicle que no sigui un vehicle importat temporalment al seu territori si (i) aquest vehicle s’utilitza per al transport de persones per compte d’altres o per al transport de mercaderies i si (ii) el conductor d’aquest vehicle està obligat per la legislació del Regne Unit a tenir un permís professional especial. 4) Als efectes de l’aplicació del Conveni, el Regne Unit es reserva el dret d’assimilar determinades categories de bicicletes elèctriques als cicles.

Declaracions: 1) El Regne Unit declara que aplica la major part de les normes aplicables a la circulació viària a què es refereix el capítol II del Conveni en el marc dels codis de circulació vigents a la Gran Bretanya ( Highway Code ) i a Irlanda del Nord ( Higway Code for Northern Ireland ). 2) D’acord amb l’apartat 2 de l’article 54, el Regne Unit declara que, als efectes de l’aplicació del Conveni, assimila els ciclomotors a les motocicletes. 3) El Regne Unit declara que la ratificació del Conveni s’aplica al continent britànic, però no a les dependències de la Corona o als seus territoris d’ultramar, llevat que es declari expressament en aquest sentit en virtut de l’apartat 1 de l’article 46 del Conveni, i que en absència d’aquesta declaració el Conveni sobre la circulació viària signat a Ginebra l’any 1949 i el Conveni internacional sobre la circulació d’automòbils signat a París l’any 1926 continuen regint les relacions entre les parts contractants d’aquests convenis i les dependències i els territoris d’ultramar de la Corona.

Sud-àfrica La República sud-africana no es considera obligada per l’article 52 del Conveni precitat.

Suècia 1) En lloc de l’apartat 3 de l’article 18 del Conveni, Suècia aplicarà les disposicions de l’apartat 15 de l’annex de l’Acord europeu que complementa el Conveni sobre la circulació viària. 2) Pel que fa als apartats

c) i

d) de l’apartat 1 de l’article 33, es prohibeix l’ús de llums d’estacionament sols quan el vehicle estigui en moviment.

Els llums d’encreuament, els llums de posició o altres llums que emeten prou llum per permetre que els altres usuaris de la carretera vegin el vehicle s’utilitzen fins i tot durant la conducció diürna. 3) Pel que fa a l’article 52 del Conveni, Suècia s’oposa al fet que les controvèrsies en què és part siguin sotmeses a arbitratge.

Suïssa 30 Reserves: Suïssa aplica l’article 18, apartat 3, d’acord amb la versió del número 15 de l’annex de l’Acord europeu de l’1 de maig de 1971 que complementa el Conveni sobre la circulació viària.

Declaracions: Suïssa reconeix en el trànsit internacional tots els certificats d’immatriculació emesos per les parts contractants d’acord amb el capítol III del Conveni, quan aquests certificats no excloguin l’admissió dels vehicles al territori de l’Estat que els ha expedit.

D’acord amb el text de l’apartat 1 de l’annex 1, una part contractant pot negar-se a admetre en trànsit internacional al seu territori només els automòbils, remolcs i combinacions de vehicles estrangers el pes, total o per eix, o les dimensions dels quals superin els límits establerts per la seva pròpia legislació nacional.

És per això que Suïssa considera que no s’ajusta als principis de territorialitat i no-discriminació a què es refereix el text de l’apartat 1 de l’annex 1 qualsevol aplicació d’aquest apartat per part d’una part contractant que no admet en trànsit internacional els automòbils, remolcs i combinacions de vehicles el pes, total o per eix, o les dimensions dels quals no superin els límits fixats per la seva pròpia legislació nacional; en aquest cas, Suïssa es reserva el dret de prendre qualsevol mesura útil per defensar els seus interessos.

Tailàndia Tailàndia no es considerarà obligada per l’article 52 d’aquest Conveni.

Tailàndia considerarà que el terme ciclomotor significa motocicletes .

El Govern del Regne de Tailàndia declara que, d’acord amb l’article 54, apartat 1, del Conveni, el Regne de Tailàndia no es considera obligat per l’article 52 d’aquest Conveni.

D’acord amb l’article 54, apartat 2, del Conveni, el Regne de Tailàndia declara que assimila els ciclomotors a les motocicletes als efectes de l’aplicació d’aquest Conveni (article 1 (n)).

Tunísia Mitjançant la ratificació de l’adhesió al Conveni sobre la circulació viària adoptat a Viena el 8 de novembre de 1968, la República de Tunísia declara que no es considera obligada per les disposicions de l’article 52 del Conveni i afirma que les controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació d’aquest Conveni només es poden sotmetre a arbitratge o al Tribunal Internacional de Justícia després del consentiment previ de totes les parts interessades.

Turquia La República de Turquia no es considera obligada per les disposicions de l’article 52 del Conveni sobre la circulació viària.

Ucraïna 31 (Mateixes reserves i declaracions, mutatis mutandis , que les reproduïdes a “Bielorússia”.) Uruguai L’Uruguai assimilarà els ciclomotors a les motocicletes als efectes del Conveni.

Vietnam D’acord amb l’article 54, apartat 1, del Conveni, la República Socialista del Vietnam declara que no es considera obligada per l’article 52 del Conveni.

Zimbàbue 32 Als efectes del Conveni, Zimbàbue assimila els ciclomotors a les motocicletes.

Senyal distintiu de vehicles en trànsit internacional (apartat 4 de l’article 45 i apartat 3 de l’article 46) (Lletres distintives posades a l’atenció del secretari general) 19 Albània AL Alemanya 7 D Armènia AM Àustria A Azerbaidjan AZ Bahrain BRN Batllia de Guernsey GBG Batllia de Jersey GBJ Bielorússia 33 BY Bèlgica B Bòsnia i Hercegovina BIH Brasil BR Bulgària BG Cap Verd CV Costa d’Ivori CI Croàcia HR Dinamarca DK Eslovàquia 15 SK Eslovènia SLO Estònia 23 EST Estat de Palestina PS Ex-República iugoslava de Macedònia 9,11 MK Federació de Rússia 24 RUS Filipines RP Finlàndia 34 FIN França 35 F Geòrgia GE Gibraltar GBZ Grècia GR Guyana GUY Hongria H Iran (República islàmica de l’) IR Israel IL Itàlia I Kazakhstan KZ Kenya E.A.K. Kirguizistan KG Kuwait KWT Letònia LV Liechtenstein FL Lituània LT Luxemburg L Marroc MA Mònaco MC Mongòlia MGL Montenegro MNE Myanmar MYA Níger RN Noruega N Pakistan PK Polònia PL República Centreafricana RCA República Democràtica del Congo ZRE República de Moldàvia MD República Txeca 15 CZ Romania RO Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 36 UK San Marino RSM Senegal SN Sèrbia SRB Seychelles SY Sud-àfrica ZA Suècia S Suïssa CH Tadjikistan TJ Tailàndia T Tunísia TN Turkmenistan 37 TM Ucraïna 31 UA Uruguai ROU Uzbekistan UZ Vietnam 18 VN Zimbàbue ZW Notes: 1 El 17 de setembre del 2015, els governs de Finlàndia i Suïssa van informar el secretari general que acceptaven les esmenes proposades als articles 8 i 39 que s’havien transmès mitjançant notificació dipositària CN.529.2015.Reissued.06102015-Frn.TREATIES-XI-B-19, del 23 del 6 d’octubre del 2015. 2 El Govern de Suïssa va informar el secretari general que acceptava la proposta d’esmena a l’apartat 1 de l’annex 2, que va ser transmesa per notificació dipositària C.N.162.2015.TREATIES-XI.B.19, del 19 de març del 2015. 3 Els governs de Finlàndia, Suïssa, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i els Països Baixos van informar el secretari general el 18 de novembre del 2021, el 15 de desembre del 2021, l’11 de gener del 2022 i el 13 de gener del 2022, respectivament, que acceptaven la proposta d’esmena a l’article 1 i el nou article 34 bis del Conveni que havia estat transmès per la notificació dipositària C.N.5.2021.Reissued.15012021.TREATIES-XI.B.19, del 14 de gener del 2021. Vegeu CN.379.2021.TREATIES-XI.B.19, del 22 de novembre del 2021 (Finlàndia); CN.397.2021.TREATIES-XI.B.19, del 16 de desembre del 2021 (Suïssa); CN.22.2022.TREATIES-XI.B.19, del 12 de gener del 2022 (Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord), i CN.23.2022.TREATIES-XI.B.19, del 14 de gener del 2022 (Països Baixos (per a la part europea dels Països Baixos)). 4 Les esmenes, proposades pel Govern polonès, van ser transmeses pel secretari general el 3 de març de 1993. Menys d’un terç de les parts contractants havien informat el secretari general que havien refusat les esmenes proposades dins dels dotze mesos següents a la data de notificació del dipositari (3 de març de 1993), les esmenes es van considerar acceptades.

Entrada en vigor el 3 de setembre de 1993 per a totes les Parts contractants excepte els estats següents, respecte dels quals només entren en vigor les esmenes que aquests estats no hagin refusat: Alemanya (2 de març de 1993): La República Federal d’Alemanya pot acceptar les esmenes proposades per Polònia, amb les reserves següents:

1. Reserva relativa a l’article 13, apartat 2, del Conveni: La República Federal d’Alemanya, en la seva legislació nacional, es reserva el dret de no establir límits màxims de velocitat per a determinades categories de carreteres.

2. Reserva relativa a l’article 19, punt d, del Conveni: La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per les modificacions de l’article 19 punt d , del Conveni. (Posteriorment, el 30 de novembre de 1993, el Govern alemany va notificar al secretari general que retirava la reserva esmentada.)

3. Reserva relativa a l’article 23, apartat 3, punts b, iv i c, del Conveni: La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per les modificacions fetes a l’article 23, apartat 3, punts b, iv i c , del Conveni.

4. Reserva relativa a l’article 32, números 8 i 10, punt c, del Conveni: La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per l’article 32, números 8 i 10, punt c , del Conveni; pel que fa a l’article 32, número 15, del Conveni, la República Federal d’Alemanya es reserva el dret d’utilitzar, en relació amb les esmenes fetes a l’article 35, apartat 1, punt c i d , del Conveni.

6. Reserva relativa a l’article 41, apartat 1, lit. a, del Conveni: La República Federal d’Alemanya, en la seva legislació nacional, es reserva el dret de no exigir la possessió del permís de conduir als conductors de determinades categories d’automòbils.

7. Reserva relativa a l’article 41, apartat 4, del Conveni: La República Federal d’Alemanya, en la seva legislació nacional, es reserva el dret d’indicar la limitació del permís de conduir a determinats vehicles de la mateixa categoria, d’una altra manera en el permís de conduir.

8. Reserva relativa a l’annex 6 (Permís de conduir nacional), número 4, del Conveni: La República Federal d’Alemanya no es considera obligada per la numeració de les anotacions al permís de conduir a què es refereix l’annex 6 (Permís de conduir nacional), número 4, del Conveni. Dinamarca (26 de febrer de 1993): El Govern danès no pot acceptar les esmenes proposades, que han de ser refusades, a les disposicions següents:

• Apartat 2 de l’article 25, que estableix que els conductors que entrin en una autopista han de cedir el dret de pas als vehicles que circulen per l’autopista;
• Apartat 4 de l’article 32, relatiu als llums antiboira;
• Apartat 7 de l’article 32, relatiu a l’ús de llums de conducció;
• Apartat 4 de l’annex 6 sobre la numeració dels permisos de conduir i, en conseqüència, l’apartat 2 de l’article 43 en la mesura en què es refereix a l’annex

6. Finlàndia (26 de febrer de 1993): Finlàndia accepta les esmenes proposades al Conveni sobre la circulació viària, però voldria informar el dipositari que farà les reserves següents, i que no es considera obligada per la proposta d’esmena a l’apartat 7 ni obligada per l’esmena proposada a l’apartat 2 de l’article 25 del Conveni.

3. Finlàndia no es considera obligada per la primera frase de la proposta d’esmena de l’apartat 6 de l’article 32 del Conveni. Les reserves de Finlàndia a les esmenes esmentades es faran a temps abans de l’entrada en vigor d’aquestes esmenes. Noruega (26 de febrer de 1993):

i) Noruega refusa la proposta d’esmena a l’article 25, apartat 2, del Conveni, segons la qual s’ha de donar prioritat als vehicles que entren a l’autopista, ja que Noruega prefereix mantenir el principi d’alternança i ii) Noruega accepta les altres esmenes proposades per Polònia. Suècia (3 de març de 1993): El Govern de Suècia vol informar el secretari general, com a dipositari del Conveni esmentat, que refusa la proposta d’esmena a l’article 25, apartat 2, del Conveni. Diversos estats van proposar altres esmenes a l’Acord i es van adoptar de la manera següent: Objecte de l’esmena Proposada per: Data de circulació i entrada en vigor Acord* Federació de Rússia 28 de setembre 2004 EV: 28 març 2006 * En una comunicació rebuda pel secretari general el 28 de setembre del 2005, el Govern de Finlàndia va notificar al secretari general, d’acord amb l’article 49, apartat 1, del Conveni, que Finlàndia no té cap objecció a les propostes d’esmenes comunicades per la notificació dipositària de data 28 de setembre del 2004. El Govern de Finlàndia informa a més el secretari general el que segueix: el Govern de Finlàndia recorda que l’acceptació de les esmenes no afectaria les reserves formulades pel Govern de Finlàndia al Conveni en qüestió, tot senyalant que si s’accepten les propostes d’esmenes, la reserva feta pel Govern de Finlàndia, pel que fa a l’apartat 4, punt

a) de l’annex 3, s’aplicarà, per tant, al subapartat d (i) de l’apartat 2 de l’annex 33. 5 Documents oficials del Consell Econòmic i Social, quaranta-unena sessió, suplement núm. 1 (E/4264), pàg. 40, i ibíd., quaranta-dosena sessió, Suplement núm. 1 (E/4393), pàg. 44. 6 Signatura en nom de la República de la Xina el 19 de desembre de 1969. Vegeu la nota relativa a signatures, ratificacions, adhesions, etc., en nom de la Xina (nota 1 sota “Xina” a la part “Informació històrica” que apareix a les pàgines preliminars d’aquest volum).

El Ministeri d’Afers Exteriors d’Albània i les missions permanents de Bulgària, Mongòlia, Romania i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques davant les Nacions Unides han adreçat al secretari general, en referència a la signatura esmentada, comunicacions al final de les quals el seu Govern no reconeixia aquesta signatura com a vàlida perquè l’únic Govern autoritzat per representar la Xina i assumir obligacions en nom seu era el Govern de la República Popular de la Xina.

En diverses cartes dirigides al secretari general sobre les comunicacions esmentades, el representant permanent de la Xina davant les Nacions Unides va declarar que la República de la Xina, estat sobirà i membre de les Nacions Unides, havia participat en la Conferència de les Nacions Unides sobre la circulació viària (1968), havia contribuït a l’elaboració del Conveni sobre la circulació viària i el Conveni sobre la senyalització viària i havia signat aquests dos Convenis el 19 de desembre de 1969, i que qualsevol declaració o reserva relativa a aquests dos convenis que fos incompatible amb la posició legítima del Govern de la República de la Xina o que el perjudiqués de cap manera afectaria els drets i obligacions de la República de la Xina com a signatari dels dos convenis esmentats. 7 La República Democràtica Alemanya s’havia adherit al Conveni l’11 d’octubre de 1973 amb una notificació que escollia el signe distintiu “DDR” per als vehicles en trànsit internacional (article 45, apartat 4) i amb una declaració.

Per al text de la declaració, vegeu el Recueil de Traités des Nations Unies , volum 1042, pàg. 355, Vegeu també la nota 2 sota “Alemanya” a la secció “Informació històrica” que apareix a les primeres pàgines d’aquest volum. 8 Vegeu la nota 1 sota “Alemanya” sobre Berlín (Oest) a la part “Informació històrica” que apareix a les pàgines preliminars d’aquest volum. 9 L’antiga Iugoslàvia havia signat i ratificat el Conveni el 8 de novembre de 1968 i l’1 d’octubre de 1976, respectivament, i havia adoptat les lletres “YU” com a signe distintiu dels vehicles en trànsit internacional d’acord amb l’apartat 4 de l’article 45. Vegeu també la nota 1 sota “Bòsnia i Hercegovina”, “Croàcia”, “antiga República Iugoslàvia de Macedònia”, “antiga Iugoslàvia”, “Eslovènia” i “Iugoslàvia” a la secció “Informació històrica” que apareix a les primeres pàgines d’aquest volum. 10 El Conveni no s’aplicarà a les illes Fèroe i Groenlàndia. 11 El 20 de maig de 1994, el secretari general va rebre del Govern de Grècia l’objecció següent a la successió de l’antiga República Iugoslava de Macedònia al Conveni sobre la circulació viària: El Govern de Grècia protesta contra l’adhesió de l’antiga República Iugoslava de Macedònia al Conveni sobre la circulació viària (Viena, 8 de novembre de 1968) i, per tant, no considera vàlida la notificació per la qual aquest Estat va indicar que havia escollit el signe distintiu “MK” per ser col·locat en trànsit internacional als vehicles que ha matriculat.

També cal recalcar que el Govern de Grècia considera que el signe distintiu així escollit és incompatible amb la resolució 817 (1993) del Consell de Seguretat, del 7 d’abril de 1993, sobre l’admissió d’aquest Estat com a membre de les Nacions Unides, en la mesura que no es correspon amb el nom de l’antiga República Iugoslava de Macedònia, que, d’acord amb aquesta resolució, s’ha d’utilitzar per a tots els propòsits útils per a l’Organització mentre es resolgui el desacord sorgit sobre la qüestió del seu nom.

El Govern de Grècia també vol recordar que l’adhesió de l’antiga República Iugoslava de Macedònia al Conveni sobre la circulació viària no implica de cap manera el reconeixement d’aquest Estat per part del Govern de Grècia.

Vegeu també la nota 1 sota “Països Baixos” sobre Aruba / Antilles Neerlandeses a la secció “Informació històrica” que apareix a les primeres pàgines d’aquest volum. 12 Vegeu la nota 1 sota “Montenegro” a la secció “Informació històrica” a les primeres pàgines d’aquest volum. 13 Pel Regne a Europa. 14 El Ministeri d’Afers Exteriors d’Albània i les missions permanents de Mongòlia, Romania i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques s’han dirigit al secretari general, en referència a la signatura de les comunicacions segons les quals els seus governs consideren que aquesta signatura és il·legal perquè les autoritats de Corea del Sud no podien actuar en nom de Corea. 15 Txecoslovàquia havia signat i ratificat el Conveni els dies 8 de novembre de 1968 i 7 de juny de 1978, respectivament, amb una notificació que escollia el signe distintiu “CS” per als vehicles en trànsit internacional (article 45, apartat 4) i amb una reserva feta durant la signatura i confirmada durant la ratificació i una declaració feta durant la ratificació.

Per al text de la reserva i la declaració, vegeu el Recueil des Traités des Nations Unies , volum 1092, pàg. 407. Posteriorment, el 22 de gener de 1991, el Govern de Txecoslovàquia va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva esmentada a l’article 52 formulada durant la signatura i confirmada durant la ratificació.

Cal assenyalar que, durant les successions, el Govern txec i el Govern eslovac havien notificat que els signes distintius que havien escollit d’acord amb l’apartat 4 de l’article 45 eren les lletres “CZ” i “SQ”, respectivament.

Posteriorment, el 14 d’abril de 1993, el Govern eslovac va notificar al secretari general que havia substituït aquest signe pel signe distintiu “SK”.

Vegeu també la nota 1 sota “República Txeca” i la nota 1 sota “Eslovàquia” a la secció “Informació històrica” que apareix a les pàgines preliminars d’aquest volum. 16 Notificació feta durant la ratificació: D’acord amb l’apartat 4 de l’article 45, el Regne Unit notifica al secretari general que opta per col·locar en el trànsit internacional als vehicles que té matriculats el signe distintiu “GB”.

Així mateix, comunica al secretari general que, d’acord amb l’apartat 1, subapartat c ) , punt

i) de l’article 35, inclourà en els certificats d’immatriculació que expedeixi el signe distintiu “UK”. 17 El 26 de febrer del 2019, el Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord va notificar al secretari general l’extensió de la seva ratificació del Conveni als territoris de Gibraltar, la Batllia de Guernsey i la Batllia de Jersey de la manera següent: ... el govern del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord desitja que la ratificació del Conveni per part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord s’estengui als territoris següents: Gibraltar Batllia de Guernsey i Batllia de Jersey pels quals el Regne Unit és responsable de les relacions internacionals, amb subjecció als termes de les reserves i declaracions següents. El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord considera que l’extensió del Conveni als territoris de Gibraltar, la Batllia de Guernsey i la Batllia de Jersey entrarà en vigor trenta dies després de la recepció d’aquesta notificació. Gibraltar Reserves

1. Gibraltar no es considera obligat pel que disposen els articles següents:

a) Punt

b) de l’apartat 6 de l’article 20

b) La segona frase del punt

a) de l’apartat 2 de l’article 23

c) Apartat 2 de l’article 25 bis

d) Apartats 6, 8, 9 i 10 de l’article 32

2. Pel que fa a l’apartat 4 de l’article 30, Gibraltar no es considera obligat per aquestes disposicions pel que fa a les càrregues que s’estenen més enllà de l’extrem del vehicle en 2 metres o menys cap enrere o endavant.

3. En relació amb l’article 41, Gibraltar es reserva el dret de no permetre la conducció d’un vehicle que no sigui un vehicle importat temporalment al seu territori si (i) aquest vehicle s’utilitza per al transport de persones per compte d’altri o per al transport de mercaderies i (ii) el conductor d’aquest vehicle està obligat per la legislació nacional de Gibraltar a tenir un permís professional especial.

4. Als efectes de l’aplicació del Conveni, Gibraltar es reserva el dret d’assimilar determinades categories de bicicletes elèctriques als cicles. Declaracions

1. Gibraltar declara que aplica diverses normes aplicables a la circulació viària a què es refereix el capítol II del Conveni en el marc dels codis de circulació de Gibraltar.

2. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 54, Gibraltar declara que, als efectes de l’aplicació del Conveni, assimila els ciclomotors a les motocicletes. Notificació D’acord amb l’apartat 3 de l’article 46, Gibraltar notifica al secretari general que el signe distintiu que escull per col·locar en el trànsit internacional als vehicles que ha matriculat és “GBZ”. Batllia de Guernsey Reserves

1. Guernsey no es considera obligat per les disposicions dels articles següents: a. Punt

b) de l’apartat 6 de l’article 20 b. La segona frase de la lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 23 c. Apartat 2 de l’article 25 bis d. Apartats 6, 8, 9 i 10 de l’article 32

2. Pel que fa a l’apartat 4 de l’article 30, Guernsey no es considera obligat per aquestes disposicions pel que fa a les càrregues que s’estenen més enllà de l’extrem del vehicle en 2 metres o menys cap enrere o cap endavant.

3. Als efectes de l’aplicació del Conveni, Guernsey es reserva el dret d’assimilar determinades categories de bicicletes elèctriques als cicles. Declaracions

1. Guernsey declara que aplica diverses normes aplicables a la circulació viària a què es refereix el capítol II del Conveni en el marc dels codis de circulació de Guernsey.

2. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 54, Guernsey declara que, als efectes de l’aplicació del Conveni, assimila els ciclomotors a les motocicletes. Notificació Pel que fa al signe distintiu, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 46, Guernsey vol notificar al secretari general que el signe distintiu que escull per col·locar en el trànsit internacional als vehicles que ha matriculat és “GBG”. Batllia de Jersey Reserves

1. Jersey no es considera obligat per les disposicions dels articles següents:

a) Punt

b) de l’apartat 6 de l’article 20

b) La segona frase del punt

a) de l’apartat 2 de l’article 23

c) Apartat 2 de l’article 25 bis

d) Apartats 6, 8, 9 i 10 de l’article 32

2. Pel que fa a l’apartat 4 de l’article 30, Jersey no es considera obligat per aquestes disposicions pel que fa a les càrregues que s’estenen més enllà de l’extrem del vehicle en 2 metres o menys cap enrere o cap endavant.

3. Als efectes de l’aplicació del Conveni, Jersey es reserva el dret d’assimilar determinades categories de bicicletes elèctriques als cicles. Declaracions

1. Jersey declara que aplica diverses normes aplicables a la circulació viària a què es refereix el capítol II del Conveni en el marc dels codis de circulació de Jersey.

2. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 54, Jersey declara que, als efectes de l’aplicació del Conveni, assimila els ciclomotors a les motocicletes. Notificació Pel que fa al signe distintiu, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 46, Jersey vol notificar al secretari general que el signe distintiu que escull per col·locar en trànsit internacional als vehicles que ha matriculat és “GBJ”. 18 Notificació feta durant l’adhesió: D’acord amb l’apartat 4 de l’article 45 del Conveni, la República Socialista del Vietnam tria “VN” com a signe distintiu en el trànsit internacional per als vehicles matriculats al Vietnam d’acord amb les especificacions previstes a l’annex 3 del Conveni. 19 Vegeu també la llista publicada en virtut del Conveni de 1949 (capítol XI.B-1). 20 Segons l’article 54, apartat 2, del Conveni, aquesta declaració s’hauria d’haver fet en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació. En tot cas, no hauria de tenir efecte fins al 16 de novembre de 1989 i, a falta d’objecció en el termini de 90 dies a comptar des de la data (7 de juliol de 1989) de la corresponent proposta del secretari general, la notificació va ser acceptada formalment en dipòsit el 5 d’octubre de 1989. 21 Mitjançant una comunicació rebuda el 14 de març de 1985, el Govern del Brasil va notificar al secretari general que havia decidit retirar la declaració següent feta en el moment de la ratificació. La declaració deia el següent:

• D’acord amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 54, el Brasil declara que assimila els ciclomotors a les motocicletes als efectes de l’aplicació d’aquest Conveni (article 1 (n)). La notificació especifica que la retirada de la declaració és consecutiva a la decisió presa per la Junta Nacional de Trànsit del Brasil de tractar els ciclomotors com a pertanyents a la mateixa categoria que els cicles (bicicletes i tricicles), d’acord amb l’article 1, apartat 1, del Conveni. 22 Mitjançant una notificació rebuda el 6 de maig de 1994, el Govern de Bulgària va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada durant la signatura i confirmada en ratificar l’article 52. Per al text de la reserva, vegeu el Recueil des Traités des Nations Unies , vol. 1120, pàg. 52 23 Anteriorment: “EW” fins al 31 de desembre de 1993. 24 Anteriorment: “SU” fins al 10 de març de 1993. 25 El 20 d’agost de 1993, el Govern de Finlàndia va informar el secretari general que el seu instrument de ratificació del Conveni esmentat hauria d’haver anat acompanyat de la reserva mencionada, que no havia estat lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument. Ja que cap estat part no va plantejar cap objecció ni al mateix dipòsit ni al procediment previst, en un termini de 90 dies a comptar des de la data de la seva difusió (1 de març de 1994), la reserva es va rebre en dipòsit el 30 de maig de 1994. 26 Les reserves i la declaració formulades per Hondures van ser acceptades per al dipòsit el 19 de febrer del 2021 a falta d’objecció de les parts contractants, ja sigui al mateix dipòsit o al procediment previst, en el termini d’un any des de la data de la notificació que transmetia les reserves i la declaració esmentades. 27 Mitjançant una comunicació rebuda el 8 de desembre de 1989, el Govern d’Hongria va notificar al secretari general que havia decidit retirar les reserves formulades en el moment de la ratificació respecte de l’article 52 del Conveni. Per al text de la reserva, vegeu el Recueil des Traités des Nations Unies , vol. 1042, pàg. 357. 28 En una comunicació rebuda pel secretari general el 23 de juny de 1980, el Govern d’Israel va declarar el següent: El Govern d’Israel ha assenyalat el caràcter polític de la declaració del Govern de Kuwait. Segons ell, el Conveni no és el marc adequat per a aquestes proclames polítiques. A més, aquesta declaració no pot modificar de cap manera les obligacions que incumbeixen Kuwait en virtut del dret internacional general o de convenis específics. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern d’Israel adoptarà envers el Govern de Kuwait una actitud de total reciprocitat. 29 El 16 d’octubre de 1997, el Govern polonès va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva pel que fa a l’article 52 del Conveni formulada durant la ratificació. Per al text de la reserva, vegeu el Recueil des Traités des Nations Unies , vol. 1365, pàg. 347. 30 Mitjançant una comunicació rebuda el 12 de desembre del 2005, el Govern suís va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada durant la ratificació relativa a l’article 11, apartat 1, punt

a) , amb efectes a partir del 28 de març del 2005. La reserva diu el següent: “Suïssa es reserva el dret de promulgar regulacions a la seva legislació nacional que especifiquen que els ciclistes i els motoristes sempre poden avançar una fila de vehicles de motor per la dreta.” 31 Anteriorment: “SU” fins al 20 de gener de 1994. 32 Segons l’article 54, apartat 2, del Conveni, aquesta declaració s’hauria d’haver fet en el moment del dipòsit de l’instrument d’adhesió.

En tot cas, no hauria de tenir efecte fins al 31 de juliol de 1982 i, a falta d’objecció en el termini de 90 dies a comptar des de la data (5 d’abril de 1982) de la corresponent proposta del secretari general, la notificació s’accepta formalment en dipòsit el 4 de juliol de 1982. 33 Anteriorment: “SU” fins al 30 de setembre del 2004. 34 Anteriorment: “SF” fins al 31 de desembre de 1992. 35 També aplicable a territoris d’ultramar. 36 A partir del 28 de setembre del 2021. Anteriorment: “GB”.

El 28 de juny del 2021, el secretari general va rebre del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, d’acord amb l’article 45, apartat 4, i l’annex 3 del Conveni, una notificació que el Regne Unit modifica el signe distintiu que havia escollit prèviament per col·locar en el trànsit internacional als vehicles matriculats al Regne Unit, de “GB” a “UK”, i que “aquest canvi només s’aplicarà al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, i no s’estendrà a cap territori la responsabilitat de les relacions internacionals del qual l’assumeix el Regne Unit”.

D’acord amb l’apartat 4 de l’article 54 del Conveni, aquesta modificació entrarà en vigor el 28 de setembre del 2021. 37 Anteriorment: “TMN” fins al 14 de juny de 1994. 1 Incloses les esmenes del Conveni que van entrar en vigor el 30 de novembre de 1993 i les que van entrar en vigor el 28 de març de 2006. 2 Vegeu les disposicions anteriors de l’article 41, l’article 43 i l’annex 6 en l’enllaç següent: https://unece.org/DAM/trans/conventn/Conv_road_traffic_FR.pdf 3 Vegeu document E/CONF.56/16/Rev.1 4 En aquests ca sos, s’han adoptat límits diferents dels recomanats per la CIE, ja que les tensions d’alimentació als terminals dels llums instal·lats als llums varien dins d’uns límits molt amplis. 5 S’aplica al color dels senyals dels automòbils conegut com a “taronja” o “groc-taronja” fins ara.

Correspon a una part ben definida de la zona “groga” del triangle dels colors CIE. 6 Només s’aplica als llums d’encreuament i als llums de carretera.

En el cas dels llums antiboira, la selectivitat del color es reconeixerà com a satisfactòria sempre que el factor de puresa sigui almenys igual a 0,820, el límit cap al blanc y > -x + 0,966, en què és llavors y > -x + 0,940 i y = 0,440. Model 1 Model 2 Model 3 dreta Model 3 esquerra Pictograma