Article 16

Article 16

Aquest Acord es va fer a Ginebra en un sol exemplar en les llengües anglesa, francesa i russa, i cada un d’aquests textos és igualment autèntic.

Apèndix Composició i reglament intern del Comitè d’Administració Article 1 El Comitè d’Administració estarà format per totes les parts de l’Acord modificat.

Article 2 El Secretari executiu de la Comissió Econòmica per Europa es farà càrrec de les funcions de secretaria del Comitè.

Article 3 El Comitè elegirà, cada any en la primera sessió, un president i un vicepresident.

Article 4 El Secretari General de les Nacions Unides convocarà el Comitè sota els auspicis de la Comissió Econòmica per Europa cada vegada que s’hagi d’aprovar un nou reglament de les Nacions Unides, una modificació d’un reglament de les Nacions Unides, una notificació de conformitat amb el procediment per a l’homologació amb exempció per a noves tecnologies (establert a l’annex 7) o una modificació dels annexos de disposicions administratives i de procediment.

Article 5 Els projectes de reglaments nous de les Nacions Unides se sotmetran a votació.

Cada país part contractant de l’Acord disposarà d’un vot.

Per aprovar decisions caldrà, com a mínim, un quòrum corresponent al vot de la meitat de les parts contractants.

En el càlcul del quòrum, les organitzacions d’integració econòmica regional que intervinguin en qualitat de parts contractants de l’Acord disposaran d’un nombre de vots igual al dels estats membres que representin.

El representant d’una organització d’integració econòmica regional podrà emetre els vots dels països sobirans que la constitueixin.

Per aprovar un projecte de reglament nou de les Nacions Unides serà necessària una majoria de quatre cinquenes parts dels vots dels membres presents i votants.

Article 6 Els projectes de modificació dels reglaments de les Nacions Unides se sotmetran a votació.

Cada país part contractant de l’Acord que apliqui el reglament de les Nacions Unides disposarà d’un vot.

Per aprovar decisions caldrà, com a mínim, el vot de la meitat de les parts contractants que apliquin el reglament de les Nacions Unides.

En el càlcul del quòrum, les organitzacions d’integració econòmica regional que intervinguin en qualitat de parts contractants de l’Acord disposaran d’un nombre de vots igual al dels estats membres que representin.

El representant d’una organització d’integració econòmica regional podrà emetre els vots dels països sobirans que la constitueixin que apliquin el reglament de les Nacions Unides.

Per aprovar un projecte de modificació de reglament de les Nacions Unides serà necessària una majoria de quatre cinquenes parts dels vots dels membres presents i votants.

Article 7 Les modificacions proposades dels annexos de disposicions administratives i de procediment d’aquest Acord se sotmetran a votació.

Cada una de les parts contractants de l’Acord que apliqui un o més reglaments de les Nacions Unides tindrà un vot.

Per aprovar decisions caldrà, com a mínim, el vot de la meitat de les parts contractants de l’Acord que apliquen un o més reglaments de les Nacions Unides.

En el càlcul del quòrum, les organitzacions d’integració econòmica regional que intervinguin en qualitat de parts contractants de l’Acord disposaran d’un nombre de vots igual al dels estats membres que representin.

El representant d’una organització d’integració econòmica regional podrà emetre els vots dels països sobirans que la constitueixin que apliquin un o més reglaments de les Nacions Unides.

Els projectes de modificació dels annexos de disposicions administratives i de procediment s’aprovaran per unanimitat dels presents i votants.

Article 8 La sol·licitud d’una part contractant d’autorització per concedir una homologació amb exempció proposada respecte a noves tecnologies se sotmetrà a votació.

Cada part contractant que apliqui el reglament de les Nacions Unides tindrà un vot.

Per aprovar decisions caldrà, com a mínim, el vot de la meitat de les parts contractants que apliquin el reglament de les Nacions Unides.

En el càlcul del quòrum, les organitzacions d’integració econòmica regional que intervinguin en qualitat de parts contractants de l’Acord disposaran d’un nombre de vots igual al dels estats membres que representin.

El representant d’una organització d’integració econòmica regional podrà emetre els vots dels països sobirans que la constitueixin que apliquin el reglament de les Nacions Unides.

L’autorització per concedir una homologació amb exempció per a la part contractant esmentada s’aprovarà per una majoria de quatre cinquenes parts dels membres presents i votants.

Annexos de disposicions administratives i de procediment Els següents annexos de disposicions administratives i de procediment s’annexen a l’Acord de 1958 1 i especifiquen les disposicions administratives i de procediment aplicables a tots els reglaments de les Nacions Unides annexats a l’Acord de 1958: Annex 1: Procediments de conformitat de la producció Annex 2: Avaluació, designació i notificació dels serveis tècnics Annex 3: Procediments per a les homologacions de tipus de les Nacions Unides Annex 4: Numeració de les homologacions de tipus de les Nacions Unides Annex 5: Distribució de la documentació d’homologació Annex 6: Procediments per resoldre problemes d’interpretació en relació amb l’aplicació de reglaments de les Nacions Unides i concessió d’homologacions conforme a aquests reglaments Annex 7: Procediments d’homologacions amb exempció relatives a noves tecnologies: Annex 8: Condicions generals relatives als mètodes d’assaig virtual Annex 1 Procediments de conformitat de la producció Objectius El procediment de conformitat de la producció està destinat a garantir que cada vehicle amb rodes, equipament o peça fabricat sigui conforme amb el tipus homologat.

Els procediments inclouen, de manera indisociable, l’avaluació dels sistemes de gestió de la qualitat, esmentada més endavant com a “avaluació inicial”, i la verificació de l’objecte de l’homologació i dels controls relacionats amb el producte, esmentats com a “disposicions de conformitat del producte”.

1. Avaluació inicial 1.1 Abans d’expedir una homologació de tipus de les Nacions Unides, l’autoritat d’homologació d’una part contractant haurà de comprovar l’existència de disposicions i procediments satisfactoris que garanteixin un control eficaç, de manera que els vehicles de rodes, els equipaments o les peces en fase de producció siguin conformes amb el tipus homologat. 1.2 La norma internacional ISO 19011:2011 - Directrius per a l’auditoria dels sistemes de gestió pot servir de guia per dur a terme les avaluacions. 1.3 S’haurà de verificar, a satisfacció de l’autoritat que concedeixi l’homologació de tipus de les Nacions Unides, que es compleix el requisit de l’apartat 1.1. L’autoritat d’homologació que concedeixi l’homologació de tipus de les Nacions Unides acceptarà l’avaluació inicial i les disposicions de conformitat del producte previstes a la secció 2 d’aquest annex, prenent en consideració, segons convingui, una de les disposicions descrites en els apartats 1.3.1 a 1.3.3, o una combinació de totes elles o una part, segons sigui procedent. 1.3.1. L’autoritat d’homologació que concedeixi l’homologació de tipus de les Nacions Unides o un servei tècnic designat per actuar en nom seu efectuaran l’avaluació inicial i/o la verificació de les disposicions de conformitat del producte. 1.3.1.1. A l’hora de decidir l’abast de l’avaluació inicial que s’haurà de dur a terme, l’autoritat d’homologació podrà tenir en compte la informació disponible referent a:

a) La certificació del fabricant descrita a l’apartat 1.3.3 que no hagi estat acceptada o reconeguda conforme a aquest apartat;

b) En el cas de l’homologació de tipus de les Nacions Unides d’equipaments o peces, les avaluacions del sistema de qualitat efectuades pel fabricant o els fabricants del vehicle en els locals del fabricant o els fabricants dels equipaments o les peces, conforme a una o més especificacions del sector que satisfacin els requisits de la norma internacional ISO 9001:2008. 1.3.2. La mateixa avaluació inicial i/o la verificació de les disposicions de conformitat del producte també les podrà dur a terme l’autoritat d’homologació d’una altra part contractant, o el servei tècnic designat amb aquest objectiu per l’autoritat d’homologació, sempre que aquesta part contractant apliqui, com a mínim, els mateixos reglaments de les Nacions Unides en què s’ha basat l’homologació de tipus de les Nacions Unides. 1.3.2.1. En aquest cas, l’autoritat d’homologació de l’altra part contractant haurà de redactar una declaració de conformitat en què indiqui les àrees i instal·lacions de fabricació que ha cobert, que són pertinents per al producte o productes que seran objecte de l’homologació de tipus i per als reglaments de les Nacions Unides conforme als quals ha de concedir-se l’homologació de tipus a aquests productes. 1.3.2.2. Quan l’autoritat d’homologació d’una part contractant que concedeixi l’homologació de tipus de les Nacions Unides li sol·liciti una declaració de compliment, l’autoritat d’homologació de tipus de l’altra part contractant li enviarà immediatament aquesta declaració o li comunicarà que no està en condicions de proporcionar-la. 1.3.2.3. La declaració de compliment haurà d’incloure, com a mínim, el següent:

a) Grup o empresa (per exemple: Automòbils XYZ);

b) Entitat particular (per exemple: Divisió regional);

c) Fàbriques/seus (per exemple: Fàbrica de motors 1 (en el país A) - Fàbrica de vehicles 2 (en el país B));

d) Gamma de vehicles/components (per exemple: tots els models de la categoria M1);

e) Àrees avaluades (per exemple: muntatge de motors, premsat i muntatge de carrosseries, muntatge de vehicles);

f) Documents examinats (per exemple: manual i procediments de qualitat de l’empresa i de l’emplaçament);

g) Data d’avaluació (per exemple: auditoria efectuada del dd/mm/aaaa al dd/mm/aaaa);

h) Visita de seguiment prevista (per exemple: mm/aaaa). 1.3.3. L’autoritat d’homologació podrà acceptar també el certificat del fabricant conforme a la norma internacional ISO 9001:2008 (l’àmbit d’aplicació d’aquest certificat es referirà als productes que s’homologaran) o un altre d’equivalent com a document conforme amb els requisits d’avaluació inicial de l’apartat 1.1. El fabricant haurà de facilitar dades concretes del certificat i comprometre’s a comunicar a l’autoritat d’homologació qualsevol modificació de la seva validesa o abast. 1.4. A l’efecte de l’homologació internacional de tipus de vehicles complets, no és necessari repetir les avaluacions inicials efectuades per concedir homologacions de tipus de les Nacions Unides per a equipaments i parts del vehicle. No obstant això, s’hauran de completar amb una avaluació que inclogui les àrees no incloses en les avaluacions anteriors, en particular en relació amb el muntatge del vehicle complet.

2. Disposicions de conformitat del producte 2.1. Tots els vehicles, els equipaments o les peces homologats de conformitat amb un reglament de les Nacions Unides annexat a l’Acord de 1958 s’hauran de fabricar de manera que s’ajustin al tipus homologat i compleixin els requisits d’aquest annex i del reglament en qüestió. 2.2. L’autoritat d’homologació d’una part contractant que expedeixi una homologació de tipus conforme a un reglament de les Nacions Unides annexat a l’Acord de 1958 s’haurà d’assegurar que existeixen disposicions adequades i programes d’inspecció documentats, que s’hauran d’acordar amb el fabricant per a cada homologació, de manera que es duguin a terme a intervals de temps determinats els assajos o controls connexos necessaris per comprovar que la producció s’ajusta al tipus homologat, inclosos, si escau, els assajos especificats en el reglament de les Nacions Unides corresponent. 2.3. Concretament, el propietari d’una homologació de tipus de les Nacions Unides haurà de: 2.3.1. Garantir l’existència i l’aplicació de procediments eficaços de control de la conformitat dels productes (vehicles de rodes, equipaments o peces) amb el tipus homologat; 2.3.2. Tenir accés a l’equip d’assaig o a un altre equip necessari per comprovar la conformitat amb cada tipus homologat; 2.3.3. Assegurar-se que els resultats dels assajos o comprovacions es registren i que els documents annexos queden disponibles durant un termini que es determinarà d’acord amb l’autoritat d’homologació i que no serà superior a 10 anys; 2.3.4. Analitzar els resultats de cada tipus d’assaig o comprovació per verificar o garantir la invariabilitat de les característiques del producte, tenint en compte les toleràncies inherents a la producció industrial; 2.3.5. Assegurar-se que, per a cada tipus de producte, s’efectuïn com a mínim els controls prescrits en aquest annex i els assajos prescrits en els diferents reglaments de les Nacions Unides aplicables; 2.3.6. Assegurar-se que tots els grups de mostres o peces d’assaig que resultin no ser conformes segons el tipus d’assaig en qüestió se sotmetin a nous mostrejos i assajos.

Es prendran totes les mesures necessàries per restablir la conformitat de la producció corresponent.

3. Disposicions de verificació contínua 3.1. L’autoritat que hagi expedit l’homologació de tipus de les Nacions Unides podrà verificar en qualsevol moment els mètodes de control de la conformitat aplicats a cada instal·lació de fabricació. 3.1.1. El mètode normal serà fer un seguiment de l’eficàcia permanent dels procediments establerts en els apartats 1 i 2 (avaluació inicial i disposicions de conformitat del producte) d’aquest annex. 3.1.1.1 Les activitats de vigilància efectuades pels serveis tècnics (acreditats o reconeguts conforme als apartats 1.3.1 i 1.3.2) s’hauran d’acceptar com a conformes amb els requisits de l’apartat 3.1.1 pel que fa als procediments establerts en l’avaluació inicial. 3.1.1.2. La freqüència normal de les verificacions efectuades per l’autoritat d’homologació (que no siguin les indicades en l’apartat 3.1.1.1) haurà de garantir que els controls pertinents efectuats conforme als apartats 1 i 2 d’aquest annex facin una revisió a intervals basats en una metodologia d’avaluació de riscs conforme a la norma internacional ISO 31000:2009

• Gestió de riscs
• Principis i directrius, i, en tots els casos, amb una freqüència mínima d’una vegada cada tres anys. Aquesta metodologia ha de tenir en compte qualsevol no conformitat plantejada per les parts contractants de conformitat amb l’article 4 de l’Acord de 1958. 3.2. A cada revisió, es posaran a disposició de l’inspector les actes dels assajos o les comprovacions i els registres de producció; en particular, les actes dels assajos o les comprovacions documentades com s’estipula a l’apartat 2.2. 3.3. L’inspector podrà seleccionar mostres a l’atzar, que se sotmetran a assaig al laboratori del fabricant o a les instal·lacions del servei tècnic. En aquest cas només es duran a terme assajos físics. El nombre mínim de mostres es podrà determinar en funció dels resultats de la mateixa verificació del fabricant. 3.4. Quan el nivell de control no resulti satisfactori, o quan sembli necessari verificar la validesa dels assajos efectuats conforme a l’apartat 3.3, l’inspector haurà de seleccionar mostres, que s’enviaran al servei tècnic perquè efectuï assajos físics. 3.5. Quan els resultats d’una inspecció o un examen de seguiment no siguin satisfactoris, l’autoritat d’homologació s’assegurarà que es prenen totes les mesures necessàries per restablir la conformitat de la producció el més aviat possible. Annex 2 Primera part: Avaluació, designació i notificació dels serveis tècnics

1. Designació dels serveis tècnics 1.1. Quan una autoritat d’homologació designi un servei tècnic, aquest servei haurà de complir les disposicions d’aquest annex. 1.2. Els serveis tècnics efectuaran o supervisaran els assajos necessaris per a l’homologació o les inspeccions especificades en els reglaments de les Nacions Unides, excepte quan es permetin específicament procediments alternatius. No duran a terme els assajos o les inspeccions per als quals no se’ls hagi designat degudament. El funcionament dels serveis tècnics i la qualitat dels assajos i les inspeccions que duen a terme garantiran la deguda verificació del compliment, per part dels productes per als quals se sol·liciti l’homologació de tipus de les Nacions Unides, dels requisits dels reglaments de les Nacions Unides aplicables per als quals s’hagin designat els serveis tècnics. 1.3. En funció del seu àmbit de competència, els serveis tècnics es designaran per a una o diverses de les quatre categories següents:

a) Categoria A: serveis tècnics que efectuen els assajos previstos en els reglaments de les Nacions Unides en les seves pròpies instal·lacions;

b) Categoria B: serveis tècnics que supervisen els assajos previstos en els reglaments de les Nacions Unides, que s’efectuen en les instal·lacions del fabricant o en les instal·lacions d’un tercer;

c) Categoria C: serveis tècnics que avaluen i supervisen periòdicament els procediments del fabricant per controlar la conformitat de la producció;

d) Categoria D: serveis tècnics que supervisen o efectuen els assajos o les inspeccions en el marc de la vigilància de la conformitat de la producció. 1.4. Els serveis tècnics hauran de demostrar que compten amb les competències adequades, els coneixements tècnics específics i l’experiència demostrada en les matèries específiques regulades pels reglaments de les Nacions Unides per als quals han estat designats.

A més, els serveis tècnics hauran de complir les normes que figuren a la segona part d’aquest annex que siguin pertinents per a les categories d’activitats per a les quals estan designats, tot i que no és necessari que estiguin homologats o acreditats de conformitat amb aquestes categories.

Els serveis tècnics s’hauran d’assegurar d’estar lliures de qualsevol control i influència de les parts interessades que pugui afectar negativament la imparcialitat i la qualitat dels assajos i les inspeccions.

Els serveis tècnics tindran accés a les instal·lacions d’assaig i als instruments de medició necessaris per supervisar o efectuar els assajos o inspeccions a què es refereixen els reglaments de les Nacions Unides per als quals estiguin designats. 1.5. Les autoritats d’homologació podran actuar com a servei tècnic per a una o més de les activitats previstes a l’apartat 1.3. En el cas que una autoritat d’homologació que actuï com a servei tècnic hagi estat nomenada per la legislació nacional d’una part contractant i estigui finançada per aquesta darrera, s’hauran de complir les disposicions d’aquest annex o normes equivalents a les disposicions dels apartats 1, 2 i 3.4 d’aquest annex.

El mateix s’aplica als serveis tècnics que hagin estat designats per la legislació nacional d’una part contractant i que estiguin subjectes a control financer i administratiu per part del Govern d’aquesta part contractant.

Les normes equivalents hauran de garantir el mateix nivell de prestacions i independència. 1.6. Independentment del que estableix l’apartat 3.3, el fabricant o el representant que actuï en nom seu podran ser designats com a servei tècnic per a les activitats de la categoria A únicament per als reglaments de les Nacions Unides que prevegin aquesta designació.

En aquest cas, i independentment del que estableix l’apartat 1.4, aquest servei tècnic haurà d’estar acreditat de conformitat amb les normes esmentades en l’apartat 1 de la segona part d’aquest annex. 1.7. Les entitats a què es fa referència en els apartats 1.5 i 1.6 compliran el que disposa l’apartat 1.

2. Avaluació de les competències dels serveis tècnics 2.1. Les competències previstes a l’apartat 1 quedaran demostrades en un informe d’avaluació elaborat per l’autoritat competent. 2 Aquest informe podrà incloure un certificat d’acreditació expedit per un organisme d’acreditació. 2.2. L’avaluació a què es refereix l’apartat 2.1 s’efectuarà de conformitat amb les disposicions de la tercera part d’aquest annex. L’informe d’avaluació es revisarà després d’un període màxim de tres anys. 2.3. L’informe d’avaluació es comunicarà a la secretaria de la UNECE i a les parts contractants prèvia petició. 2.4. L’autoritat d’homologació que actuï com a servei tècnic demostrarà el compliment documentalment. La documentació inclourà una avaluació de l’activitat que s’està avaluant efectuada per auditors independents. Els auditors podran procedir de la mateixa organització sempre que siguin independents del personal dedicat a l’activitat avaluada. 2.5. El fabricant o el representant que actuï en nom seu, designat com a servei tècnic, haurà de complir les disposicions pertinents de l’apartat 2.

3. Procediments de notificació 3.1. Les parts contractants hauran de notificar a la secretaria de la UNECE el nom, l’adreça, inclosa l’adreça electrònica, i la categoria de les activitats de cada servei tècnic designat. Així mateix, hauran de notificar a la secretaria de la UNECE les modificacions posteriors. En l’acte de notificació s’hi farà constar per a quins reglaments de les Nacions Unides han estat designats. 3.2. El servei tècnic podrà efectuar les activitats descrites a l’apartat 1 a l’efecte de l’homologació de tipus de les Nacions Unides únicament si ha estat prèviament notificat a la secretaria de la UNECE. 3.3. El mateix servei tècnic podrà ser designat i notificat per diverses parts contractants, independentment de la categoria d’activitats que dugui a terme. 3.4. La secretaria de la UNECE publicarà la llista i les dades de contacte de les autoritats d’homologació i dels serveis tècnics a la seva pàgina web. Segona part: Normes que han de complir els serveis tècnics a què es refereix la primera part d’aquest annex

1. Activitats dels assajos per a l’homologació de tipus de les Nacions Unides que s’han de dur a terme de conformitat amb els reglaments de les Nacions Unides 1.1. Categoria A (assajos efectuats en les mateixes instal·lacions): ISO/IEC 17025:2005, sobre els requisits generals per a la competència dels laboratoris d’assaig i de calibratge. Tot servei tècnic designat per a les activitats de la categoria A podrà efectuar i supervisar a les instal·lacions del fabricant o del seu representant els assajos establerts als reglaments de les Nacions Unides per als quals hagi estat designat. 1.2. Categoria B (supervisió dels assajos efectuats a les instal·lacions del fabricant o del seu representant): ISO/IEC17020:2012, sobre els criteris generals per al funcionament de diferents tipus d’organismes que duen a terme la inspecció. Abans d’efectuar o supervisar qualsevol assaig a les instal·lacions d’un fabricant o del seu representant, el servei tècnic comprovarà que les instal·lacions d’assaig i els instruments de medició compleixen els requisits pertinents indicats a l’apartat 1.1.

2. Activitats relacionades amb la conformitat de la producció 2.1. Categoria C (procediment per a l’avaluació inicial i les auditories de supervisió del sistema de gestió de la qualitat del fabricant): ISO/IEC 17021:2015, sobre els requisits per als organismes que efectuen l’auditoria i la certificació de sistemes de gestió. 2.2. Categoria D (inspecció o assajos de mostres de producció o supervisió dels dels assajos): ISO/IEC17020:2012, sobre els criteris generals per al funcionament de diferents tipus d’organismes que efectuen la inspecció. Tercera part: Procediment per avaluar els serveis tècnics

1. Objecte 1.1. En aquesta part de l’annex 2 es fixen les condicions en què l’autoritat competent a què es refereix l’apartat 2 de la primera part d’aquest annex haurà de dur a terme el procediment d’avaluació dels serveis tècnics. 1.2. Aquests requisits s’aplicaran, mutatis mutandis , a tots els serveis tècnics, independentment del seu estatut jurídic (organització independent, fabricant o autoritat d’homologació que actuï com a servei tècnic).

2. Principis d’avaluació L’avaluació es caracteritzarà per l’observança d’una sèrie de principis:

a) La independència, que constitueix la base de la imparcialitat i objectivitat de les conclusions;

b) Un plantejament basat en fets que garanteixi unes conclusions fiables i reproductibles. Els auditors hauran de ser de provada confiança i integritat, i hauran de respectar la confidencialitat i la discreció. Hauran d’informar de manera veraç i precisa dels resultats i les conclusions que obtinguin.

3. Competències dels auditors 3.1. Les avaluacions només les podran fer els auditors que tinguin els coneixements tècnics i administratius adequats. 3.2. Els auditors hauran d’haver rebut una formació específica per a les activitats d’avaluació. A més, hauran de tenir els coneixements específics de l’àrea tècnica en què el servei tècnic exercirà les seves activitats. 3.3. Sense perjudici de les disposicions dels apartats 3.1 i 3.2 anteriors, l’avaluació prevista en l’apartat 2.5 de la primera part d’aquest annex l’hauran de dur a terme auditors independents de les activitats per a les quals s’efectua l’avaluació.

4. Sol·licitud de designació 4.1. Un representant degudament autoritzat del servei tècnic sol·licitant haurà de presentar a l’autoritat competent la sol·licitud oficial. La sol·licitud haurà d’incloure, com a mínim, el següent:

a) Característiques generals del servei tècnic; en particular, personalitat jurídica, nom, adreces, estatut jurídic i recursos humans i tècnics;

b) Una descripció detallada que inclogui el curriculum vitae del personal encarregat dels assajos i/o inspeccions i del personal de gestió, que ha d’agafar com a base la seva formació acadèmica i la seva experiència professional;

c) A més del que s’ha dit anteriorment, els serveis tècnics que utilitzin mètodes d’assaig virtual hauran de demostrar la seva capacitat per treballar en un entorn assistit per ordinador;

d) Informació general sobre el servei tècnic; per exemple, les seves activitats, la seva relació amb una entitat corporativa més àmplia, si n’hi ha, i les direccions de tots els seus emplaçaments físics que s’inclouran en l’àmbit de la designació;

e) Un acord sobre el compliment dels requisits per a la designació i les altres obligacions del servei tècnic aplicables segons els reglaments de les Nacions Unides corresponents per als quals ha estat designat;

f) Una descripció dels serveis d’avaluació de la conformitat que assumeix el servei tècnic en el marc dels reglaments de les Nacions Unides aplicables i una llista dels reglaments de les Nacions Unides per als quals el servei tècnic sol·licita la designació, inclosos, si escau, els límits de capacitat;

g) Una còpia del manual de garantia de qualitat o les normes de funcionament similars del servei tècnic. 4.2. L’autoritat competent haurà d’examinar la informació facilitada pel servei tècnic i comprovar que és l’adequada. 4.3. El servei tècnic notificarà a l’autoritat d’homologació qualsevol modificació de la informació proporcionada de conformitat amb l’apartat 4.1.

5. Examen dels recursos L’autoritat competent haurà d’examinar la seva capacitat per efectuar l’avaluació del servei tècnic pel que fa a la seva pròpia política, a la seva competència i a la seva dotació d’auditors i experts adequats.

6. Subcontractació de l’avaluació 6.1. L’autoritat competent podrà subcontractar parts de l’avaluació a una altra autoritat designada o sol·licitar el suport d’experts tècnics d’altres autoritats competents. Els subcontractistes i experts hauran de ser acceptats pel servei tècnic sol·licitant. 6.2. L’autoritat competent, per completar la seva avaluació global del servei tècnic, haurà de tenir en compte els certificats d’acreditació que incloguin l’àmbit adequat.

7. Preparació per a l’avaluació 7.1. L’autoritat competent nomenarà oficialment un equip d’avaluació. S’haurà d’assegurar que les persones a les quals s’assigna cada missió posseeixen els coneixements adequats. En particular, l’equip en el seu conjunt:

a) Haurà de tenir els coneixements apropiats en l’àmbit específic per al qual se sol·licita la designació; i

b) Haurà de tenir els coneixements suficients per avaluar de manera fiable la competència del servei tècnic per actuar en l’àmbit per al qual estigui designat. 7.2. L’autoritat competent definirà amb claredat la missió assignada a l’equip d’avaluació. La tasca de l’equip d’avaluació és examinar els documents rebuts del servei tècnic sol·licitant i fer l’avaluació in situ. 7.3. L’autoritat competent haurà de convenir, juntament amb el servei tècnic i l’equip d’avaluació assignat, la data i el programa d’avaluació. No obstant això, correspon a l’autoritat competent trobar una data que sigui conforme amb el pla de vigilància i les avaluacions posteriors. 7.4. L’autoritat competent s’assegurarà que l’equip d’avaluació rep els documents amb els criteris adequats, els registres d’avaluació anteriors, i els documents i registres pertinents del servei tècnic.

8. Avaluació in situ L’equip d’avaluació haurà d’efectuar l’avaluació del servei tècnic en les instal·lacions on dugui a terme com a mínim una de les seves activitats principals i, si escau, ha de realitzar l’avaluació dels altres locals seleccionats en els quals operi el servei tècnic.

9. Anàlisi de les dades obtingudes i informe d’avaluació 9.1. L’equip d’avaluació haurà d’analitzar totes les dades i proves pertinents recollides durant l’examen de documents i registres i en l’avaluació in situ.

Aquesta anàlisi haurà de ser suficient perquè l’equip pugui determinar el grau de competència i conformitat del servei tècnic amb els requisits per a la designació. 9.2. Els procediments d’informació de l’autoritat competent hauran de garantir que es compleixen els requisits que s’exposen a continuació. 9.2.1. S’haurà de celebrar una reunió de l’equip d’avaluació i el servei tècnic abans que l’equip marxi de l’emplaçament.

En aquesta reunió, l’equip d’avaluació haurà de facilitar un informe oral i/o escrit de les conclusions de la seva anàlisi.

El servei tècnic tindrà la possibilitat de formular preguntes sobre aquestes conclusions, incloses les possibles no conformitats detectades, i la seva justificació. 9.2.2. Caldrà adreçar ràpidament a l’atenció del servei tècnic un informe escrit sobre els resultats de l’avaluació.

Aquest informe d’avaluació haurà d’incloure observacions sobre la competència i la conformitat i assenyalar els casos de no conformitat, si n’hi hagués, que s’hagin de resoldre per satisfer tots els requisits de cara a la designació. 9.2.3. S’haurà de convidar el servei tècnic a respondre a l’informe d’avaluació i a descriure les mesures concretes adoptades o programades, dins d’un termini definit, per resoldre els casos de no conformitat identificats. 9.3. L’autoritat competent s’assegurarà que les respostes dels serveis tècnics siguin suficients i eficaces per resoldre els casos de no conformitat.

Si les respostes del servei tècnic es consideren insuficients, s’haurà de sol·licitar més informació.

A més, es podran demanar proves de l’aplicació efectiva de les mesures adoptades, o bé es podrà fer una avaluació de seguiment per verificar l’aplicació efectiva de les mesures correctores. 9.4. L’informe d’avaluació haurà d’incloure, com a mínim:

a) La identificació inequívoca del servei tècnic;

b) Les dates de l’avaluació in situ ;

c) El nom dels auditors i/o experts que van participar en l’avaluació;

d) La identificació inequívoca de tots els locals avaluats;

e) L’àmbit de designació proposat objecte d’avaluació;

f) Una declaració sobre la idoneïtat de l’organització interna i els procediments adoptats pel servei tècnic sobre els quals es recolza la seva competència, determinada pel compliment dels requisits per a la designació;

g) La informació sobre la resolució de tots els casos de no conformitat;

h) Una recomanació de si cal designar o confirmar el sol·licitant com a servei tècnic i, en cas afirmatiu, l’àmbit de designació.

10. Concessió/confirmació de la designació 10.1. L’autoritat d’homologació haurà de decidir, sense retards indeguts, basant-se en els informes i en tota la informació pertinent, si concedeix, confirma o prorroga la designació. 10.2. L’autoritat d’homologació haurà de facilitar un certificat al servei tècnic. El certificat haurà d’incloure el següent:

a) La identitat i el logotip de l’autoritat d’homologació;

b) La identificació inequívoca del servei tècnic designat;

c) La data efectiva de concessió de la designació i la data d’expiració;

d) Una breu indicació o una referència sobre l’àmbit de la designació (reglaments de les Nacions Unides aplicables o parts d’aquests reglaments);

e) Una declaració de conformitat i una referència a aquest annex.

11. Avaluació posterior i vigilància 11.1. L’avaluació posterior és similar a l’avaluació inicial, excepte que s’hi tindrà en compte l’experiència adquirida en avaluacions anteriors.

Les avaluacions in situ de vigilància són menys extenses que les avaluacions posteriors. 11.2. L’autoritat competent haurà de dissenyar el seu pla d’avaluacions posteriors i de vigilància de cada servei tècnic designat, de tal manera que periòdicament s’avaluïn mostres representatives de l’àmbit de la designació.

El temps transcorregut entre les avaluacions in situ, ja siguin avaluacions posteriors o de vigilància, dependrà de l’estabilitat provada del servei tècnic. 11.3. Quan es detectin casos de no conformitat durant les avaluacions posteriors o de vigilància, l’autoritat competent haurà de fixar terminis estrictes per a l’aplicació de mesures correctores. 11.4. Quan les mesures correctores o de millora no s’hagin pres en el termini acordat o es considerin insuficients, l’autoritat competent haurà d’adoptar les mesures adequades; per exemple, noves avaluacions o la suspensió o la retirada de la designació corresponent a una o més de les activitats per a les quals s’havia designat el servei tècnic. 11.5. Quan l’autoritat competent decideixi suspendre o retirar la designació d’un servei tècnic, li ho haurà de notificar per correu certificat i n’haurà d’informar la secretaria de la UNECE.

En qualsevol cas, l’autoritat competent haurà d’adoptar totes les mesures necessàries per garantir la continuïtat de les activitats ja iniciades pel servei tècnic.

12. Registres dels serveis tècnics designats 12.1. L’autoritat competent haurà de portar registres dels serveis tècnics per deixar constància que s’han complert efectivament els requisits per a la designació, inclosa la competència. 12.2. L’autoritat competent haurà de conservar de forma segura els registres dels serveis tècnics, per garantir el seu caràcter confidencial. 12.3. Els registres dels serveis tècnics inclouran, com a mínim:

a) La correspondència pertinent;

b) Els registres i informes d’avaluació;

c) Les còpies dels certificats de designació. Annex 3 Procediments per a les homologacions de tipus de les Nacions Unides

1. Sol·licitud i realització d’una homologació de tipus de les Nacions Unides 1.1. El fabricant o el seu representant autoritzat (d’ara endavant, el “sol·licitant”) haurà de presentar la sol·licitud d’homologació de tipus de les Nacions Unides a l’autoritat d’homologació d’una part contractant. 1.2. Només es podrà presentar una sol·licitud per a un determinat tipus de vehicle, equipament o part, i aquesta sol·licitud només es podrà presentar a una part contractant que apliqui els reglaments de les Nacions Unides conforme als quals es vol obtenir l’homologació de tipus de les Nacions Unides.

Es presentarà una sol·licitud separada per a cada tipus que es vulgui homologar. 1.3. La sol·licitud haurà d’anar acompanyada de la informació especificada en els reglaments de les Nacions Unides conforme als quals se sol·licita l’homologació.

Aquesta informació haurà d’incloure una descripció detallada de les característiques del tipus que es vulgui homologar, inclosos els plànols, els esquemes i les imatges necessaris. 1.4. Mitjançant una sol·licitud degudament motivada, l’autoritat d’homologació podrà demanar al sol·licitant que proporcioni tota la informació addicional necessària per poder decidir quins assajos d’homologació són necessaris o per facilitar-ne l’execució. 1.5. El sol·licitant haurà de posar a disposició de l’autoritat d’homologació tants vehicles de rodes, equipaments o peces com exigeixin els assajos requerits pels reglaments de les Nacions Unides conforme als quals se sol·licita l’homologació. 1.6. El compliment dels requisits establerts en els reglaments de les Nacions Unides s’haurà de demostrar mitjançant els assajos adequats duts a terme en els vehicles de rodes, els equipaments i les peces representatius del tipus que es vulgui homologar.

L’autoritat d’homologació aplicarà el principi d’“el pitjor dels casos”, mitjançant la selecció de la variant o la versió del tipus especificat que per als fins de l’assaig representarà el tipus que ha de ser homologat en les pitjors condicions.

En la documentació d’homologació es registraran les decisions preses, juntament amb la seva justificació.

No obstant això, el sol·licitant podrà seleccionar, d’acord amb les autoritats d’homologació, un vehicle, equip o peça que, tot i no ser representatiu del tipus que ha de ser homologat, combini una sèrie de característiques més desfavorables en relació amb el nivell de prestacions requerit pels reglaments de les Nacions Unides (el pitjor dels casos).

Es podran utilitzar mètodes d’assaig virtuals per facilitar la presa de decisions sobre la selecció del pitjor dels casos. 1.7. Els serveis tècnics efectuaran o supervisaran els assajos d’homologació.

Els procediments d’assaig que s’aplicaran i els equipaments i les eines específics que s’utilitzaran seran els especificats en els reglaments de les Nacions Unides. 1.8. Com a alternativa als procediments d’assaig als quals es fa referència en els apartats 1.6 i 1.7 anteriors, es podran utilitzar assajos virtuals a demanda del sol·licitant, en la mesura que això estigui previst en els reglaments de les Nacions Unides pertinents i sense perjudici del compliment de les condicions generals que figuren a l’annex 8 de l’Acord de 1958. 1.9. Les parts contractants expediran homologacions de tipus només quan es garanteixi el compliment de la conformitat dels requisits de producció de l’annex 1 de l’Acord de 1958. 1.10. Quan les proves d’homologació hagin demostrat que el tipus compleix els requisits tècnics del reglament de les Nacions Unides, es concedirà l’homologació d’aquest tipus, s’assignarà un número d’homologació conforme a l’annex 4 de l’Acord de 1958 i s’assignarà una marca d’homologació a cada tipus, conforme a les disposicions específiques del reglament de les Nacions Unides de què es tracti. 1.11. L’autoritat competent s’haurà d’assegurar que s’incloguin els elements següents en la documentació d’homologació:

a) Un registre de la selecció del pitjor dels casos i la justificació d’aquesta selecció, que pot incloure informació facilitada pel fabricant;

b) Un registre de totes les interpretacions tècniques significatives efectuades, dels diferents mètodes d’assaig aplicats o de les noves tecnologies introduïdes;

c) Un informe d’assaig del servei tècnic que inclogui els valors registrats obtinguts en les medicions i els assajos requerits pel reglament de les Nacions Unides;

d) Documents d’informació del fabricant en els quals constin degudament les característiques del tipus que s’ha d’homologar;

e) Una declaració de conformitat amb els requisits de la producció de l’annex 1 de l’Acord de 1958 en què es detallin les disposicions a les quals es refereix l’apartat 1.3 de l’annex 1 de l’Acord de 1958 que s’han tingut en compte com a base per a l’avaluació inicial, així com la data d’avaluació inicial i les activitats de vigilància dutes a terme;

f) El certificat d’homologació de tipus.

2. Modificacions de les homologacions de tipus de les Nacions Unides 2.1. El fabricant titular d’una homologació de tipus de les Nacions Unides per al seu vehicle, equipament o peça haurà de notificar sense demora, a la part contractant que hagi expedit l’homologació de tipus de les Nacions Unides, qualsevol modificació de les característiques del tipus registrades a la informació a què es refereix l’apartat 1.3. 2.2. La part contractant decidirà quin dels dos procediments per modificar l’homologació de tipus de les Nacions Unides fixats en els apartats 2.5 i 2.6 s’ha de seguir.

Quan sigui necessari, la part contractant podrà decidir, amb l’assessorament del fabricant, que pot ser necessari concedir una nova homologació de tipus de les Nacions Unides. 2.3. La sol·licitud de modificació d’una homologació de tipus de les Nacions Unides només es podrà presentar a la part contractant que hagi expedit l’homologació de tipus original de les Nacions Unides. 2.4. Si la part contractant considera necessari dur a terme inspeccions o assajos per modificar l’homologació de tipus de les Nacions Unides, n’informarà degudament el fabricant. 2.5. Quan les característiques del tipus registrades en els documents d’informació i els informes d’assaig hagin canviat i la part contractant consideri que els canvis no tindran un efecte advers apreciable en l’eficàcia mediambiental i/o de seguretat funcional i que, en qualsevol cas, el tipus segueix complint els requisits dels reglaments de les Nacions Unides de què es tracti, la modificació de l’homologació de tipus de les Nacions Unides es designarà com a “revisió”.

En aquest cas, la part contractant haurà d’expedir les pàgines revisades de la fitxa d’homologació, segons escaigui, i assenyalar clarament a cada pàgina revisada quin tipus de canvi s’ha fet i en quina data va tenir lloc la nova expedició.

Es considerarà complert aquest requisit mitjançant una còpia consolidada i actualitzada dels documents informatius i dels informes d’assaig, que porti adjunta una descripció detallada de la modificació. 2.6. La modificació d’una homologació de tipus de les Nacions Unides es designarà com a “extensió” si, a més de la modificació de les dades registrades en els documents d’informació:

a) S’han d’efectuar noves inspeccions o nous assajos; o bé

b) Ha canviat qualsevol informació del document de comunicació (a excepció dels seus documents adjunts); o bé

c) Se sol·licita l’homologació d’una sèrie de modificacions posteriors a la seva entrada en vigor, que es podrà concedir sempre que es compleixin els requisits d’una sèrie de modificacions posteriors. 2.7. La confirmació o denegació de la modificació de l’homologació de tipus de les Nacions Unides, amb les modificacions especificades, es comunicarà a les parts contractants de l’Acord de 1958 que apliquin el reglament de les Nacions Unides mitjançant un formulari de comunicació. A més, l’índex dels documents d’informació i els informes d’assaig, que s’adjunta al document de comunicació, es modificarà en conseqüència per mostrar la data de la revisió o extensió més recent. 2.8. L’autoritat d’homologació que concedeixi l’extensió de l’homologació haurà d’actualitzar el número d’homologació amb un número d’extensió incrementat en funció del nombre d’extensions successives ja concedides de conformitat amb l’annex 4 de l’Acord de 1958 i haurà d’expedir un formulari de comunicació revisat identificat per aquest número d’extensió. Annex 4 Numeració de les homologacions de tipus de les Nacions Unides

1. A partir de l’entrada en vigor de l’Acord de 1958, les parts contractants hauran d’expedir un número d’homologació de tipus conforme als apartats 1.10 i 2.8 de l’annex 3 per a cada nova homologació de tipus i cada extensió d’aquesta homologació.

2. A partir de l’entrada en vigor de l’Acord de 1958, i encara que les disposicions sobre marques d’homologació de qualsevol versió dels reglaments de les Nacions Unides hagin disposat el contrari, el fabricant haurà de fixar una marca d’homologació, si així se sol·licita, segons les disposicions dels reglaments pertinents de les Nacions Unides. No obstant això, aquesta marca haurà d’utilitzar els dos primers dígits de la secció 2 i els dígits de la secció 3 del número d’homologació esmentats en aquest annex com a número d’homologació per a cada vehicle amb rodes, equipament o peça per al qual s’hagi concedit una nova homologació o per al qual s’hagin ampliat les homologacions. No obstant això, aquesta disposició no serà aplicable quan un reglament de les Nacions Unides exigeixi la utilització d’un codi d’homologació o un codi d’identificació en la marca d’homologació en lloc d’un número d’homologació. Els zeros davant de la secció 3 es poden ometre.

3. S’assignarà un número d’homologació a cada tipus homologat. El número d’homologació constarà de quatre seccions. Cada secció anirà separada pel caràcter‘*’. Secció 1: Lletra E majúscula seguida del número que identifica la part contractant que ha concedit l’homologació de tipus. Secció 2: El número del reglament pertinent de les Nacions Unides, seguit de la lletra R, successivament seguit de:

a) Dos dígits (amb zeros davant si és necessari) que indiquen la sèrie de modificacions que incorporen les disposicions tècniques del reglament de les Nacions Unides aplicat a l’homologació (00 per al reglament de les Nacions Unides en la seva forma original);

b) Una barra inclinada i dos dígits (amb zeros davant si és necessari) que indiquen el número del suplement de la sèrie de modificacions aplicada a l’homologació (00 per a la sèrie de modificacions en la seva forma original);

c) Una barra inclinada i un o dos caràcters que indiquen la fase d’aplicació, si escau. Secció 3: Una seqüència numèrica de quatre dígits (amb zeros davant si és necessari). El número 0001 iniciarà la seqüència. Secció 4: Una seqüència numèrica de dos dígits (amb zeros davant si és necessari) que indica l’extensió. El número 00 iniciarà la seqüència. Tots els dígits seran dígits aràbics.

1. Una mateixa part contractant no podrà assignar aquest número a una altra homologació. Exemples: Exemple de la segona extensió de la quarta homologació de tipus expedida pels Països Baixos conforme al reglament de les Nacions Unides núm. 58 en la seva versió original: E4*58R00/00*0004*02 Exemple de la primera extensió de la 2439a homologació de tipus expedida pel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord per a l’homologació d’un vehicle conforme al reglament de les Nacions Unides núm. 83, tercera sèrie de modificacions, versió per a un vehicle de categoria M, N1 de classe I respecte a l’emissió de contaminants de conformitat amb els requisits de combustible del motor: E11*83R03/00/J*2439*01 Annex 5 Distribució de la documentació d’homologació

1. En el cas que se sol·liciti o s’exigeixi a una autoritat d’homologació que proporcioni una còpia d’una homologació i dels seus documents adjunts, haurà d’enviar els documents com a còpies en paper o per correu electrònic en format electrònic, o mitjançant la utilització de la base de dades segura d’Internet establerta per la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides.

2. Els documents emmagatzemats a la base de dades segura d’Internet es compondran, com a mínim, dels documents especificats a cada reglament de les Nacions Unides. Aquests documents hauran d’incloure documentació que comuniqui a les parts contractants l’avís de l’homologació, l’extensió, la denegació o la retirada de l’homologació o la suspensió definitiva de la producció d’un tipus de vehicles de rodes, equipaments o peces de conformitat amb el reglament de les Nacions Unides.

3. Si les homologacions de tipus aplicables als vehicles de rodes, equipaments o peces s’emmagatzemen a la base de dades segura d’Internet, les marques d’homologació requerides pels reglaments de les Nacions Unides es poden substituir per un identificador únic (UI) precedit pel símbol , tret que s’especifiqui el contrari en els reglaments de les Nacions Unides. La base de dades generarà aquest identificador únic de manera automàtica.

4. Totes les parts contractants que apliquin un reglament de les Nacions Unides tindran accés a la informació d’aquest reglament emmagatzemada a la base de dades a través de l’identificador únic, que facilitarà l’accés a la informació pertinent relativa a les homologacions específiques.

5. Els reglaments de les Nacions Unides annexats a l’Acord de 1958 poden requerir la distribució de les homologacions de tipus mitjançant còpies electròniques que utilitzin la base de dades segura d’Internet quan sigui necessari per al funcionament eficient del procés d’homologació, a reserva dels drets d’accés definits per les parts contractants. Annex 6 Procediments per resoldre problemes d’interpretació en relació amb l’aplicació de reglaments de les Nacions Unides i concessió d’homologacions conforme a aquests reglaments

1. Problemes d’interpretació abans de la concessió de l’homologació de tipus de les Nacions Unides Quan una sol·licitud d’homologació de tipus de les Nacions Unides exigeixi que l’autoritat d’homologació faci una interpretació significativa sobre l’aplicació del reglament de les Nacions Unides, o si així ho demana el sol·licitant de l’homologació, l’autoritat d’homologació haurà d’informar activament i obtenir l’orientació d’altres autoritats d’homologació abans de prendre una decisió. L’autoritat d’homologació de què es tracti haurà de notificar el problema i la solució que proposa per a la interpretació, inclosa qualsevol informació de suport per part del fabricant, a les altres autoritats d’homologació que apliquin el reglament de les Nacions Unides. Com a regla general, això s’ha de fer a través de mitjans electrònics. Es concedirà un termini de catorze dies per a les respostes de les altres autoritats d’homologació.

a) L’autoritat d’homologació tindrà en compte les observacions rebudes i podrà concedir homologacions de conformitat amb la nova interpretació;

b) Si no és possible prendre una decisió en funció de les observacions rebudes, l’autoritat d’homologació haurà de sol·licitar nous aclariments mitjançant el procediment descrit a l’apartat 3 a continuació.

2. Problemes d’interpretació després de la concessió de l’homologació de tipus de les Nacions Unides En situacions en les quals existeixin diferents interpretacions entre les parts contractants amb posterioritat a l’expedició d’una homologació, s’hauran de seguir els procediments següents. En primera instància, les parts contractants de què es tracti hauran d’intentar resoldre la qüestió de mutu acord. Això requerirà un enllaç i que cada una de les parts contractants revisi els procediments utilitzats per assajar i homologar els vehicles amb rodes, l’equipament i les peces objecte del conflicte d’interpretació. S’aplicaran els procediments següents:

a) En el cas d’un error reconegut per una autoritat d’homologació, aquesta autoritat haurà de prendre mesures de conformitat amb les disposicions de l’Acord de 1958, i en particular de l’article 4;

b) Quan s’hagi arribat a un acord que exigeixi una interpretació nova o diferent d’una pràctica actual (per qualsevol de les parts contractants), això es comunicarà a les altres parts contractants que apliquin el reglament de les Nacions Unides en qüestió, amb caràcter d’urgència, i les altres parts tindran catorze dies per comentar la decisió. Després d’això, les autoritats d’homologació, tenint en compte les observacions rebudes, podran emetre homologacions de tipus de les Nacions Unides de conformitat amb la nova interpretació;

c) En el cas de no poder arribar a un acord, les parts contractants de què es tracti hauran de sol·licitar un nou examen pel procés d’arbitratge que es descriu a l’apartat 3 a continuació;

d) En qualsevol cas, l’assumpte se sotmetrà a l’atenció del grup de treball competent subsidiari del Fòrum Mundial per a l’Harmonització de la Reglamentació sobre Vehicles (WP.29). Si es considera necessari, el grup de treball subsidiari presentarà al WP.29 propostes de modificacions dels reglaments dirigides a resoldre la diferència d’interpretacions.

3. Procés d’arbitratge a través del WP.29 i els seus grups de treball subsidiari Els presidents dels grups de treball subsidiaris hauran d’identificar els problemes derivats de les interpretacions divergents entre les parts contractants en relació amb l’aplicació dels reglaments de les Nacions Unides i la concessió de les homologacions de tipus de les Nacions Unides conforme a aquests reglaments, a fi de posar en pràctica mesures, el més aviat possible, per resoldre les diferents interpretacions. Els presidents dels grups de treball desenvoluparan procediments adequats per fer front a aquests problemes d’interpretació, per poder demostrar al WP.29 que:

a) Es tenen plenament en compte les diferents opinions de les autoritats d’homologació de les parts contractants de què es tracti, així com les opinions de les altres parts contractants que apliquin el reglament de les Nacions Unides;

b) Les decisions es basen en assessorament tècnic adequat, tenint totalment en compte la matèria;

c) Sempre que ha estat possible, s’ha arribat a una decisió unànime; i

d) Els procediments són transparents i auditables. Si fos necessari per resoldre el problema, el president podrà presentar un nou punt de l’ordre del dia sobre el problema en la següent sessió disponible del grup de treball subsidiari, sense obtenir prèviament l’aprovació per part del WP.29. En aquestes circumstàncies, el president presentarà un informe sobre els progressos al WP.29 el més aviat possible. Al final del procés d’arbitratge, el president presentarà un informe al WP.29. 3.1. Quan el problema es pugui resoldre dins del marc reglamentari actual: La interpretació del reglament de les Nacions Unides acordada en el grup de treball s’aplicarà i les autoritats d’homologació expediran les homologacions de tipus de les Nacions Unides. 3.2. Quan el problema no es pugui resoldre dins del marc reglamentari actual: Se n’haurà d’informar el WP.29, que sol·licitarà al grup de treball subsidiari pertinent que examini el problema com a punt prioritari en la seva següent sessió. L’ordre del dia de la sessió es modificarà en conseqüència. El grup de treball subsidiari examinarà totes les propostes sobre el problema d’interpretació i presentarà propostes formals al WP.29 a fi de modificar el reglament de les Nacions Unides de què es tracti seguint els procediments normals. El WP.29 examinarà el problema com a punt prioritari en la seva següent sessió. Annex 7 Procediment d’homologacions amb exempció relatives a noves tecnologies

1. Les parts contractants que apliquen un reglament podran concedir, a petició del fabricant, una homologació amb exempció conforme a un reglament de les Nacions Unides respecte a un vehicle, equipament o peça que incorpori tecnologies que siguin incompatibles amb un o més dels requisits del reglament esmentat, a reserva de la concessió de l’autorització pel Comitè d’Administració de l’Acord de 1958 conforme al procediment descrit als apartats 2 a 12 d’aquest annex.

2. A l’espera de la decisió per a la concessió, o no, d’aquesta autorització d’homologació amb exempció, la part contractant que apliqui el reglament de les Nacions Unides podrà concedir una homologació provisional només per al seu territori. Altres parts contractants que apliquin el reglament esmentat podran decidir acceptar aquesta homologació provisional en el seu territori.

3. La part contractant que hagi concedit l’homologació provisional esmentada a l’apartat 2 d’aquest annex notificarà al Comitè d’Administració la seva decisió i presentarà un expedient amb el següent:

a) Motius pels quals les tecnologies o els conceptes en qüestió fan que el vehicle, equipament o peça siguin compatibles amb els requisits del reglament de les Nacions Unides;

b) Una descripció dels aspectes de seguretat, de protecció del medi ambient i d’altres tipus i les mesures adoptades;

c) Una descripció dels assajos i els resultats que demostri que queda, com a mínim, un nivell de seguretat i protecció mediambiental equivalent al garantit pels requisits per als quals se sol·licita l’exempció;

d) Una sol·licitud d’autorització per concedir una homologació amb exempció del reglament de les Nacions Unides per al tipus de vehicle, equipament o peça.

4. El Comitè d’Administració examinarà la notificació completa a la qual es refereix l’apartat 3 d’aquest annex en la seva propera sessió després d’haver rebut la notificació, sempre que la notificació s’hagi rebut com a mínim tres mesos abans d’aquesta sessió. Després d’haver examinat la notificació, el Comitè d’Administració podrà decidir autoritzar o denegar la concessió de l’homologació amb exempció o derivar l’assumpte al grup de treball subsidiari competent.

5. La decisió del Comitè d’Administració s’aprovarà de conformitat amb el procediment indicat a l’article 8 de l’apèndix.

6. L’homologació amb exempció sol·licitada de conformitat amb un reglament de les Nacions Unides, esmentada a l’apartat 3 d’aquest annex, es considerarà autoritzada tret que, en el termini d’un mes a partir de la notificació pel secretari executiu de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides de la decisió d’autorització del Comitè d’Administració, més d’una cinquena part de les parts contractants que apliquin el reglament de les Nacions Unides en el moment de la notificació hagi informat el secretari executiu de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides del seu desacord amb l’homologació amb exempció.

7. Quan l’autorització per concedir l’homologació amb exempció s’hagi adoptat, el secretari executiu de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides ho comunicarà el més aviat possible a les parts contractants que apliquin el reglament pertinent de les Nacions Unides. A partir de la data d’aquesta notificació, la part contractant a què es refereix l’apartat 3 d’aquest annex pot entregar l’homologació amb exempció de conformitat amb el reglament de les Nacions Unides. Les parts contractants que apliquin el reglament de les Nacions Unides acceptaran l’homologació amb exempció, a excepció d’aquelles que hagin notificat el seu desacord o la intenció de no acceptar-la immediatament al secretari executiu de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides. Les parts contractants que hagin notificat el seu desacord o la intenció de no acceptar l’homologació amb exempció immediatament amb l’autorització del Comitè d’Administració poden acceptar, en una data posterior, l’homologació amb exempció mitjançant notificació de la seva decisió al secretari executiu de la Comissió Econòmica per Europa de les Nacions Unides.

8. El Comitè d’Administració especificarà les restriccions contingudes en la decisió d’autorització. Els terminis no podran ser inferiors a trenta-sis mesos. Les parts contractants que apliquin el reglament de les Nacions Unides hauran d’acceptar l’homologació amb exempció, com a mínim, fins al venciment del termini, si fos el cas, o, quan el reglament de les Nacions Unides en qüestió es modifiqui posteriorment segons els apartats 9 i 10 d’aquest annex amb la finalitat de tenir en compte la tecnologia inclosa en l’homologació amb exempció, fins a la data a partir de la qual les parts contractants podran denegar homologacions segons la versió anterior del reglament de les Nacions Unides; de les dos dates, la que sigui abans. La part contractant autoritzada a concedir l’homologació amb exempció haurà de garantir que el fabricant compleix totes les restriccions associades a l’homologació i que en el formulari de comunicació s’indica clarament que es basa en una exempció autoritzada pel Comitè d’Administració.

9. El Comitè d’Administració informarà simultàniament el grup de treball subsidiari responsable del reglament de les Nacions Unides sobre l’autorització per a la concessió de l’homologació amb exempció. La part contractant autoritzada a concedir l’homologació amb exempció haurà de presentar al grup de treball subsidiari responsable del reglament de les Nacions Unides una proposta per modificar el reglament per al qual es va sol·licitar l’homologació amb exempció, a fi d’adaptar-lo al progrés tecnològic. Aquesta presentació es farà a tot tardar en la propera sessió del grup de treball subsidiari després de la notificació de la decisió del Comitè d’Administració conforme a l’apartat 6 d’aquest annex.

10. Tan aviat com s’hagi modificat i hagi entrat en vigor el reglament de les Nacions Unides per tenir en compte la tecnologia per a la qual s’ha concedit l’homologació amb exempció, el fabricant estarà autoritzat a sol·licitar l’homologació de tipus de conformitat amb el reglament de les Nacions Unides modificat, en substitució de l’homologació amb exempció concedida prèviament segons el reglament esmentat. Tan aviat com sigui raonable, l’autoritat d’homologació que concedeixi aquesta homologació de tipus haurà de retirar l’homologació amb exempció o informar l’autoritat d’homologació que hagi concedit l’homologació amb exempció que es retirarà aquella homologació amb exempció.

11. Si el procediment per modificar el reglament de les Nacions Unides no es completa abans del venciment del termini definit a l’apartat 8 d’aquest annex, es podrà prorrogar la validesa de l’homologació amb exempció a petició de la part contractant que l’hagi concedit, a reserva d’una decisió adoptada conforme al procediment descrit als apartats 2 i 3 d’aquest annex. No obstant això, si la part contractant que ha estat autoritzada a concedir l’homologació amb exempció no ha presentat una proposta per modificar el reglament de les Nacions Unides abans de la data límit especificada a l’apartat 9 d’aquest annex, aquesta part contractant haurà de retirar immediatament aquesta homologació amb exempció, tenint en compte, no obstant això, el termini tal com es defineix a l’apartat 8 d’aquest annex. La part contractant que ha retirat l’homologació amb exempció n’informarà degudament el Comitè d’Administració en la seva propera sessió.

12. Si el Comitè d’Administració decideix denegar una autorització per concedir una homologació amb exempció, la part contractant que hagi expedit l’homologació provisional a què es refereix l’apartat 2 d’aquest annex podrà retirar l’homologació provisional esmentada. En aquest cas, aquesta part contractant haurà de donar avís immediat al titular de l’homologació provisional que aquesta homologació, concedida de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest annex, es retirarà sis mesos després de la data de la decisió, tenint en compte que l’homologació provisional serà vàlida, com a mínim, durant dotze mesos a partir de la data de la concessió. Annex 8 Condicions generals relatives als mètodes d’assaig virtual

1. Model d’assaig virtual L’esquema següent s’haurà d’utilitzar com a estructura bàsica per descriure i efectuar els assajos virtuals:

a) Finalitat;

b) Model estructural;

c) Condicions límit;

d) Hipòtesis de càrrega;

e) Càlcul;

f) Avaluació;

g) Documentació.

2. Fonaments de la simulació i càlcul per ordinador 2.1. Model matemàtic El model matemàtic haurà de ser facilitat pel fabricant. Haurà de reflectir la complexitat de l’estructura dels vehicles de rodes, els equipaments i les peces que s’han d’assajar en relació amb els requisits dels reglaments de les Nacions Unides de què es tracti i les seves condicions límit. El mateix s’aplicarà, mutatis mutandis, per als assajos de components independents del vehicle. 2.2. Procés de validació del model matemàtic El model matemàtic es validarà comparant-lo amb les condicions reals d’assaig. Per això, caldrà dur a terme un assaig físic apropiat a fi de comparar els seus resultats amb els obtinguts amb el model matemàtic. S’haurà de demostrar la comparabilitat dels resultats dels assajos. El fabricant o el servei tècnic hauran d’aixecar acta de validació i presentar-la a l’autoritat d’homologació. Qualsevol canvi introduït en el model matemàtic o en els programaris que pugui invalidar l’acta de validació s’haurà de comunicar a l’autoritat d’homologació, que podrà exigir que s’iniciï un nou procés de validació. 2.3. Documentació El fabricant haurà de proporcionar les dades i les eines auxiliars utilitzades per a la simulació i el càlcul, degudament documentades pel servei tècnic.

3. Eines i suport A petició de l’autoritat d’homologació o del servei tècnic, el fabricant haurà de proporcionar les eines necessàries, inclòs el programari adequat, o donar-hi accés.

A més, el fabricant haurà d’oferir a l’autoritat d’homologació o al servei tècnic el suport oportú.

L’accés i el suport proporcionats al servei tècnic no l’eximeixen de les seves obligacions pel que fa a les aptituds del seu personal, al pagament de drets de llicència i al respecte de la confidencialitat.

Llista d’Estats part de l’Acord de Ginebra del 1958: Estat part Signatura Signatures definitives (s), Ratificació, Accessió (a), Successió(d) Albània 6 Setembre 2011 a Alemanya 19 Juny 1958 4 Octubre 1974 a Armènia 1 Març 2018 a Austràlia 25 Febrer 2000 a Àustria 12 Març 1971 a Azerbaidjan 15 Abril 2002 a Bèlgica 7 Juliol 1959 a Bielorússia 3 Maig 1995 a Bòsnia i Hercegovina 12 Gener 1994 d Bulgària 22 Novembre 1999 a Corea del Sud 1 Novembre 2004 a Croàcia 17 Març 1994 d Dinamarca 21 Octubre 1976 a Egipte 5 Desembre 2012 a Eslovàquia 28 Maig 1993 d Eslovènia 3 Novembre 1992 d Espanya 11 Agost 1961 a Estònia 2 Març 1995 a Federació Russa 19 Desembre 1986 a Finlàndia 19 Juliol 1976 a França 26 Juny 1958 s Geòrgia 26 Març 2015 a Grècia 6 Octubre 1992 a Hongria 30 Juny 1958 3 Maig 1960 Itàlia 28 Març 1958 25 Febrer 1963 Japó 25 Setembre 1998 a Kazakhstan 9 Novembre 2010 a Letònia 19 Novembre 1998 a Lituània 28 Gener 2002 a Luxemburg 13 Octubre 1971 a Malàisia 3 Febrer 2006 a Montenegro 23 Octubre 2006 d Macedònia del Nord 1 Abril 1998 d Moldàvia 21 Setembre 2016 a Nigèria 18 Octubre 2018 a Nova Zelanda 27 Novembre 2001 a Noruega 3 Febrer 1975 a Països Baixos 30 Març 1958 30 Juny 1960 Pakistan 24 Febrer 2020 a Polònia 12 Gener 1979 a Portugal 29 Gener 1980 a Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 15 Gener 1963 a República Txeca 2 Juny 1993 d Romania 23 Desembre 1976 a San Marino 27 Novembre 2015 a Sèrbia 12 Març 2001 d Sud-àfrica 18 Abril 2001 a Suècia 21 Abril 1959 a Suïssa 29 Juny 1973 a Tailàndia 2 Març 2006 a Tunísia 2 Novembre 2007 a Turquia 29 Desembre 1995 a Ucraïna 1 Maig 2000 a Unió Europea 23 Gener 1998 a Declaracions i reserves (Si no s’indica abans del text, la data de recepció és la data de la signatura definitiva, la ratificació, l’adhesió o la successió.) Austràlia Declaracions [El Govern d’Austràlia declara que] no estarà obligat per cap dels Reglaments annexos a l’Acord, en la seva versió modificada, fins a nou avís. [El Govern d’Austràlia també declara que] l’Acord en la seva versió modificada, s’aplicarà a tots els territoris en què Austràlia assumeix la responsabilitat de les relacions internacionals, excepte l’illa de Norfolk.

Àustria L’adhesió de la República d’Àustria es refereix únicament a l’Acord.

Per tant, la República d’Àustria no està obligada per cap dels Reglaments annexos a l’Acord.

Bèlgica “a) De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 1, Bèlgica declara que no està obligada per cap dels Reglaments annexos a l’Acord; “b) De conformitat amb l’article 11, Bèlgica declara que no es considera obligada per l’article 10 de l’Acord.” Bulgària Declaració: El Govern de Bulgària ha notificat la seva aplicació dels següents Reglaments annexos a l’Acord: 6, 13, 13H, 24, 27, 28, 30, 39, 43, 48, 49, 51, 54, 55, 58, 73, 83, 84, 89, 93 i 105. Eslovàquia Espanya Amb les reserves previstes a l’article 11 de l’Acord.

Estònia Reserva: [El Govern d’Estònia] no es considera obligat per les disposicions de l’article 10 de l’Acord.

Federació de Rússia Reserva: La Unió de les Repúbliques socialistes soviètiques no es considera obligada per les disposicions de l’article 10 de l’Acord relatiu a l’adopció de condicions uniformes d’homologació i al reconeixement recíproc de l’homologació d’equipaments i peces de vehicles de motor, de 20 de març de 1958, i declara que la submissió a l’arbitratge de qualsevol controvèrsia entre les Parts contractants relativa a la interpretació o aplicació de l’Acord requereix en cada cas el consentiment de tots els països en conflicte i que les úniques persones que poden actuar com a àrbitres són les designades de comú acord per les parts en conflicte.

Declaracions: La Unió de les Repúbliques socialistes soviètiques desitja declarar que les disposicions de l’article 9 de l’Acord relatiu a l’adopció de condicions uniformes d’homologació i al reconeixement recíproc de l’homologació d’equipaments i peces de vehicles de motor, del 20 de març de 1958, que preveuen la possibilitat de que les Parts contractants estenguin la seva aplicació als territoris dels què són responsables a nivell internacional, són obsoletes i contradiuen la Declaració de l’Assemblea general de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials (resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960).

Hongria El Consell presidencial de la República popular hongaresa ratifica l’Acord amb la condició que no es considera obligat per l’article 10 de l’Acord.

Itàlia “Itàlia no es considera obligada per l’article 10 de l’Acord.” Japó Declaració: El Govern japonès declara que no estarà vinculat pels Reglaments annexos a l’Acord a excepció dels següents: Reglament Nº 3 (Revisió 2), Reglament Nº 7 (Revisió 2), Reglament Nº 19 (Revisió 3), Reglament Nº 28, i Reglament Nº 13H.

Letònia Declaració La República de Letònia declara que no es considera obligada pels Reglaments núm. 2, 9, 15, 29, 32, 33, 34, 35, 36, 40, 41, 42, 47, 52, 55, 61, 63, 65, 68, 69, 71, 76, 84, 86, 88, 92, 94, 95, 96 i 106 de l’Acord.

Malàisia Reserva: (1) De conformitat amb l’article 11 de l’Acord, el Govern de Malàisia declara que no es considera obligat per l’article 10 de l’Acord; i (2) Més concretament, el Govern de Malàisia es reserva el dret d’acordar, en un cas concret, seguir el procediment d’arbitratge establert a l’article 10 de l’Acord o qualsevol altre procediment d’arbitratge.

Nova Zelanda Declaració: Nova Zelanda accepta i aplicarà els següents Reglaments promulgats en virtut de l’Acord: Reglaments Núm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 25, 26, 30, 31, 36, 37, 43, 46, 52, 54, 64, 66, 75, 87, 94, 98, 108 i 109. Polònia Declaració Declaració De conformitat amb l’apartat 6 de l’article 1 de l’Acord relatiu a l’adopció de condicions uniformes d’homologació i al reconeixement recíproc de l’homologació d’equipaments i peces de vehicles de motor, fet a Ginebra el 20 de març de 1958, [La República popular de Polònia] declara per la present que no es considera obligada per cap dels Reglaments annexos a l’Acord esmentat.

República de Corea Declaració: De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 1 de l’Acord, la República de Corea declara que no es considera obligada per cap dels Reglaments annexos a l’Acord.

Reserva: De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 11 de l’Acord, la República de Corea declara que no es considera obligada per l’article 10 de l’Acord.

República txeca Romania Reserva: La República socialista de Romania declara, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 11 de l’Acord sobre l’adopció de condicions uniformes d’homologació i reconeixement recíproc de l’homologació d’equipaments i peces de vehicles de motor, que no es considera obligada per l’article 10 de l’Acord.

Declaració: “La República socialista de Romania considera que el manteniment de l’estat de dependència de determinats territoris a què es refereixen les disposicions de l’article 9 de l’Acord relatiu a l’adopció de condicions uniformes d’homologació i al reconeixement recíproc de l’homologació d’equipaments i peces de vehicles de motor, fet a Ginebra, el 20 de març de 1958, no s’ajusten a la Carta de les Nacions Unides ni als documents adoptats per l’ONU sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials, inclosa la Declaració sobre els principis de Dret Internacional referents a les Relacions d’Amistat i a la Cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat per l’Assemblea general de les Nacions Unides en la resolució 2625 (XXV) de 1970, que proclama solemnement el deure dels Estats de promoure la realització del principi de la igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles amb l’objectiu de posar fi ràpidament al colonialisme.” Sud-àfrica Declaració: El Govern de la República de Sud-àfrica declara, de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 1 de l’esmentat Acord, que no estarà obligat pels Reglaments següents: Nº 2, 4, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 24, 26, 28, 29, 32, 33, 34, 35, 36, 39, 40, 41, 42, 44, 45, 47, 48, 49, 51, 52, 53, 55, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 73, 74, 75, 76, 78, 79, 80, 81, 83, 84, 85, 86, 87, 88, 89, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 100, 101, 102, 103, 105, 106, 107, 108 i 109.” Tailàndia Reserva: De conformitat amb el primer paràgraf de l’article 11 de l’Acord, el Govern del Regne de Tailàndia no es considera obligat per l’article 10 de l’Acord.

Declaració: El Govern del Regne de Tailàndia no estarà obligat pel cap dels Reglaments annexos a l’Acord, en la seva versió modificada, fins a nou avís.

Turquia Reserva: Turquia no es considera obligada pels Reglaments annexos al present Acord.

Ucraïna Declaració: Ucraïna es reserva el dret de presentar la llista dels Reglaments que s’aplicaran en el seu territori tan aviat com s’hagin adoptat a nivell nacional.

Unió Europea Declaracions: La Comunitat Europea declara que no està obligada per l’article 10 i que els articles 2, 4 i 5 de l’Acord revisat seran aplicats, en qualsevol cas, pels Estats membres individualment.

La Comunitat declara que el Reglament CEE/NU 22 no s’aplica al Regne Unit.”

1. A partir de la data de la seva adhesió [a l’esmentat Acord], la Comunitat Europea té la intenció de limitar la seva adhesió al reconeixement i a les homologacions dels Reglaments de la Comissió econòmica per a Europa de l’ONU (CEE) [com s’indica], amb la sèrie de modificacions indicades, en vigor a la data d’adhesió.

Reglaments Núm. 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8. 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31, 34, 37, 38, 39, 43, 44, 45, 46, 48, 49, 50, 51, 53, 54, 56, 57, 58, 59, 60, 62, 64, 66, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 85, 86, 87, 89, 90, 91, 93, 96, 97, 98, 99, 100, 101, 102, 103. Els requisits tècnics exigits pels Reglaments de la CEE enumerats anteriorment esdevenen especificacions subsidiàries dels annexos tècnics de les corresponents directives de la Comunitat Europea independents, quan aquestes tenen el mateix àmbit d’aplicació i quan existeixen efectivament directives comunitàries independents relatives als Reglaments enumerats.

No obstant, els requisits addicionals de les directives, com els relatius a les especificacions dels dispositius instal·lats en els vehicles o el procediment d’homologació, segueixen en vigor.

Quan els Reglaments de la CEE presentin clares divergències amb les directives corresponents, la Comunitat Europea podrà decidir eximir-se de la seva obligació de reconeixement recíproc en aquest àmbit, denunciant el Reglament de la CEE en qüestió, de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 1 de l’Acord revisat.

2. Els Reglaments de la CEE enumerats, a data de l’adhesió europea, es converteixen en Reglaments subsidiaris en el sentit de l’apartat 1 a partir del moment en què les esmentades directives independents de la Comunitat Europea esdevenen aplicables.

3. De conformitat amb les disposicions del Tractat, el Reglament 22 de la CEE no s’aplicarà al Regne Unit abans de l’1 de juliol de 2000 o, si és abans, haurà de ser un cop la Comunitat s’hagi adherit a un Reglament modificat de la CEE relatiu a cascos i viseres de protecció que els sotmeti a normes iguals o més estrictes a les que eren aplicables al Regne Unit el 27 de novembre de 1997. 1 Acord relatiu a l’adopció de reglaments tècnics harmonitzats de les Nacions Unides aplicables als vehicles de rodes i als equipaments i les peces que es puguin muntar i utilitzar en aquests vehicles, i sobre les condicions de reconeixement recíproc de les homologacions concedides conforme als reglaments de les Nacions Unides esmentats. 2 L’“autoritat competent” és l’autoritat d’homologació o l’autoritat designada, o bé un organisme d’acreditació corresponent que actua en nom seu.