Article 16

Article 16

Detenció provisional

1. En cas d'urgència, les autoritats competents de la part requeridora poden demanar la detenció provisional de la persona buscada; les autoritats competents de la part requerida es pronuncien sobre aquesta demanda, de conformitat amb la llei d'aquesta part.

2. La demanda de detenció provisional indica l'existència d'un dels documents previstos a l'apartat 2, lletra

a) de l'article 12 i manifesta la intenció de trametre una demanda d'extradició; fa esment de la infracció per la qual l'extradició és demanada, de la data i del lloc en què ha estat comesa i, sempre que sigui possible, de la descripció de la persona buscada.

3. La demanda de detenció provisional és tramesa a les autoritats competents de la part requerida, ja sigui per la via diplomàtica, ja sigui directament per via postal o telegràfica, ja sigui per l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol), ja sigui per qualsevol altre mitjà que deixi una prova escrita o que sigui admès per la part requerida. L'autoritat requeridora és informada, sense demora, del resultat de la seva demanda.

4. La detenció provisional pot arribar a la fi si, en el termini de 18 dies després de la detenció, la part requerida no ha rebut la demanda d'extradició i els documents esmentats en l'article 12; en cap cas no pot excedir 40 dies després de la detenció. Això no obstant, la posada en llibertat provisional és possible en tot moment, però la part requerida pot prendre qualsevol mesura que consideri necessària per tal d'evitar la fugida de la persona reclamada.

5. La posada en llibertat no s'oposa a una nova detenció i a l'extradició si la demanda d'extradició arriba ulteriorment.