Article 143

Article 143

El Consell Federal suís ha de fer enregistrar aquest Conveni prop de la Secretaria de les Nacions Unides. El Consell Federal suís també ha d'informar la Secretaria de les Nacions Unides de totes les ratificacions, adhesions i denúncies que rebi respecte d'aquest Conveni. EN FE DE LA QUAL COSA, els sotasignats, després d'haver dipositat els seus plens poders respectius, han signat aquest Conveni. FET a Ginebra, el dotze d'agost de 1949, en els idiomes anglès i francès. L'original es diposita en els arxius de la Confederació Suïssa. El Consell Federal suís ha de transmetre una còpia legalitzada del Conveni a cadascun dels estats signataris i també als estats que s'hi han adherit. (Designació dels plenipotenciaris) Annex I Acord model relatiu a la repatriació directa i a l'hospitalització en país neutral dels presoners de guerra ferits i malalts. (vegeu l'article 110) I. Principis per a la repatriació directa o l'hospitalització en país neutral A. Repatriació directa Han de ser repatriats directament:

1. Tots els presoners de guerra que pateixen els mals següents, com a resultat de traumatismes: pèrdua d'un membre, paràlisi, dolors articulars o d'altres, a condició que la malaltia sigui, almenys, la pèrdua d'una mà o d'un peu, o l'equivalent a la pèrdua d'una mà o d'un peu. Sense perjudici, de tota manera, d'una interpretació més àmplia, es considera que els casos següents equivalen a la pèrdua d'una mà o d'un peu:

a) Pèrdua de la mà, de tots els dits o del polze i de l'índex d'una mà; pèrdua d'un peu o de tots els dits i dels metatarsians d'un peu.

b) Anquilosi, pèrdua de teixit ossi, constricció cicatritzant que suprimeix la funció d'una de les grans articulacions o de totes les articulacions digitals d'una mà.

c) Pseudoartrosi dels ossos llargs.

d) Deformitats resultants de fractures o altres accidents i que comporten una disminució greu de l'activitat i de l'aptitud per portar pesos.

2. Tots els presoners de guerra ferits l'estat dels quals ha esdevingut crònic fins al punt que el pronòstic sembla excloure, malgrat el tractament, el restabliment dins de l'any posterior a la data de la lesió, com per exemple, en cas de:

a) Projectil en el cor, encara que la Comissió mèdica mixta no hagi pogut detectar, en el moment d'efectuar-ne l'examen, trastorns greus.

b) Fragment metàl·lic al cervell o als pulmons, encara que la Comissió mèdica mixta no hagi pogut constatar, en el moment d'efectuar-ne l'examen, cap reacció local o general.

c) Osteomielitis la curació de la qual és imprevisible en el transcurs de l'any següent a la lesió i que sembla conduir a l'anquilosi d'una articulació o a d'altres alteracions equivalents a la pèrdua d'una mà o d'un peu.

d) Ferida penetrant i supurant a les grans articulacions.

e) Ferida al crani amb pèrdua o desplaçament de teixit ossi.

f) Ferida o cremada a la cara amb pèrdua de teixit i lesions funcionals.

g) Lesió a la medul·la espinal.

h) Lesió dels nervis perifèrics les seqüeles dels quals equivalen a la pèrdua d'una mà o d'un peu, i la cura de la qual requereix més d'un any a partir de la data de la lesió, per exemple: lesió al plexe braquial o lumbosacre, als nervis medià o ciàtic, igualment lesió combinada als nervis radial i cubital o als nervis peronial comú i tibial, etc. La lesió aïllada als nervis radial, peronial o tibial no justifica la repatriació, llevat en casos de contractures o de trastorns neurotròfics greus.

i) Lesió en l'aparell urinari comprometent seriosament el seu funcionament.

3. Tots els presoners de guerra malalts l'estat dels quals ha esdevingut crònic fins al punt que el pronòstic sembla excloure, malgrat els tractaments, el restabliment en el termini d'un any després de l'inici de la malaltia, com per exemple, en cas de:

a) Tuberculosi progressiva de tot òrgan que, segons els pronòstics mèdics, no pot curar-se o, almenys, millorar considerablement mitjançant tractament en un país neutral.

b) Pleuresia exsudativa.

c) Malalties greus dels òrgans respiratoris, d'etiologia no tuberculosa, presumptivament incurables, per exemple: emfisema pulmonar greu (amb bronquitis o sense), asma crònica (*), bronquitis crònica (*) que es perllongui durant més d'un any en captivitat, bronquièctasi *, etc.

d) Les afeccions cròniques greus del sistema circulatori, per exemple: afeccions valvulars i del miocardi (*) que han donat senyals de descompensació durant la captivitat, encara que la Comissió mèdica mixta no pugui constatar, durant el seu examen, cap d'aquests senyals, afeccions del pericardi i dels vasos (malaltia de Buerger, aneurisma dels grans vasos), etc.

e) Malalties cròniques greus dels òrgans digestius, per exemple: úlcera d'estómac o duodenal; seqüeles d'intervencions quirúrgiques a l'estómac practicades durant la captivitat, gastritis, enteritis o colitis cròniques durant més d'un any i que afecten greument l'estat general, cirrosi hepàtica, colecistopatia crònica (*), etc.

f) Malalties cròniques greus dels òrgans genitourinaris, per exemple: malalties cròniques del ronyó amb trastorns consecutius, nefrectomia a causa d'un ronyó tuberculós, pielitis crònica o cistitis crònica, hidronefrosi o pionefrosi, malalties ginecològiques cròniques greus; embarassos i malalties obstètriques, quan l'hospitalització en un país neutral és impossible, etc.

g) Malalties cròniques greus del sistema nerviós central i perifèric, per exemple: totes les psicosis i psiconeurosis manifestes, com ara histèria greu, psiconeurosi greu de captivitat, etc., degudament comprovades per un especialista (*), tota epilèpsia degudament comprovada pel metge del campament (*), arteriosclerosi cerebral, neuritis crònica durant més d'un any, etc.

h) Malalties cròniques greus del sistema neurovegetatiu amb disminució considerable de l'aptitud intel·lectual o corporal, pèrdua apreciable de pes i astènia general.

i) Ceguesa dels dos ulls, o d'un, quan la vista de l'altre és menor d'1, malgrat l'ús de lents correctores, disminució de l'agudesa visual que no pot corregir-se a una agudesa d'1/2 en un ull com a mínim (*), altres malalties oculars greus, com ara: glaucoma, iritis, coroïditis, tracoma, etc.

k) Trastorns auditius, com ara sordesa completa unilateral, si l'altra oïda no percep la paraula parlada normal a un metre de distància (*), etc.

l) Malalties greus del metabolisme, per exemple: diabetis que requereix tractament d'insulina, etc.

m) Trastorns greus de les glàndules de secreció interna, per exemple: tirotoxicosi, singlot, malaltia d'Addison, caquèxia de Simonds, tetània, etc.

n) Malalties greus i cròniques del sistema hematopoètic.

o) Intoxicacions cròniques greus, per exemple: saturnisme, hidrargirisme, morfinisme, cocaïnisme, alcoholisme, intoxicacions per gasos i per radiacions, etc.

p) Malalties cròniques dels òrgans locomotors amb trastorns funcionals manifests, per exemple: artritis deformatives, poliartritis crònica progressiva primària i secundària, reumatisme amb símptomes clínics greus, etc.

q) Malalties cutànies cròniques greus, rebels al tractament.

r) Tot neoplasma maligne.

s) Malalties infeccioses cròniques greus que persisteixen al cap d'un any de l'inici, per exemple: malària amb importants alteracions orgàniques, disenteria provocada per les amebes o bacil·lar amb trastorns greus, sífilis visceral terciària resistent al tractament, lepra, etc.

t) Avitaminosi greus o inanició greu. [NOTA] (*) La decisió de la Comissió mèdica mixta ha de basar-se en gran part en les observacions dels metges del campament i dels metges compatriotes dels presoners de guerra o en l'examen dels especialistes mèdics que pertanyen a la potència detentora. B. Hospitalització en país neutral Poden ser hospitalitzats en un país neutral:

1. Tots els presoners de guerra ferits que no poden curar-se en captivitat, però que poden curar-se o el seu estat pot millorar considerablement si són hospitalitzats en un país neutral.

2. Els presoners de guerra que pateixen qualsevol forma de tuberculosi, sigui quin sigui l'òrgan afectat, el tractament de la qual en un país neutral pot portar a la cura o, almenys, a una millora considerable, a excepció de la tuberculosi primària curada abans de la captivitat.

3. Els presoners de guerra que pateixen malalties que requereixen un tractament dels òrgans respiratoris, circulatoris, digestius, nerviosos, sensorials, genitourinaris, cutanis, locomotors, etc., si aquest tractament pot produir clarament millors resultats en un país neutral que en captivitat.

4. Els presoners de guerra que han patit una nefrectomia en captivitat per una malaltia renal no tuberculosa; o els afectats d'osteomielitis en vies de curació o latent, o de diabetis que no requereix un tractament amb insulina, etc.

5. Els presoners de guerra que pateixen neurosis originades per la guerra o la captivitat. Els casos de neurosi de captivitat que no es curen passats tres mesos des de l'hospitalització en un país neutral o que, passat aquest temps, no estan en clara via de curació definitiva, han de ser repatriats.

6. Tots els presoners de guerra que pateixen intoxicació crònica (gasos, metalls, alcaloides, etc.) per als quals les perspectives de curació en un país neutral són especialment favorables.

7. Totes les presoneres de guerra que estan embarassades i les que són mares, amb nadons i fills petits. Són exclosos de l'hospitalització en un país neutral:

1. Tots els casos de psicosis degudament comprovades.

2. Totes les malalties nervioses orgàniques o funcionals considerades incurables.

3. Totes les malalties contagioses en el període en què són transmissibles, a excepció de la tuberculosi. II. Observacions generals

1. Les condicions establertes més amunt han d'interpretar-se i aplicar-se, en general, de la manera més àmplia possible. Els estats neuropàtics i psicopàtics originats per la guerra o la captivitat, com també els casos de tuberculosi en tots els seus graus, han de beneficiar-se especialment d'aquesta àmplia interpretació. Els presoners de guerra que han patit diverses ferides, de les quals cap d'elles, considerada de manera aïllada, justifica la repatriació, han de ser examinats amb el mateix esperit, tenint degudament en compte el traumatisme psíquic degut al nombre de les ferides.

2. Tots els casos indiscutibles que donen dret a la repatriació directa (amputació, ceguesa o sordesa total, tuberculosi pulmonar evident, malaltia mental, neoplasma maligne, etc.) han de ser examinats i repatriats al més aviat possible pels metges del campament o per les comissions mèdiques militars designades per la potència detentora.

3. Les ferides i les malalties anteriors a la guerra i que no s'han agreujat, com també les ferides de guerra que no han impedit la represa del servei militar, no donen dret a la repatriació directa.

4. Les disposicions d'aquest Annex gaudeixen d'una interpretació i d'una aplicació anàlogues a tots els estats part en conflicte. Les potències i les autoritats interessades han de donar a les comissions mèdiques mixtes totes les facilitats necessàries per a l'acompliment de la seva tasca.

5. Els exemples esmentats més amunt, en el punt 1, només representen casos típics.

Els casos que no corresponen exactament a aquestes disposicions han de jutjar-se amb l'esperit de les disposicions de l'article 110 d'aquest Conveni i dels principis continguts en el present acord.

Annex II Reglament relatiu a les comissions mèdiques mixtes (vegeu l'article 112) Article 1 Les comissions mèdiques mixtes previstes a l'article 112 del Conveni estan integrades per tres membres, dos dels quals han de pertànyer a un país neutral i el tercer ha de ser designat per la potència detentora.

Un dels membres neutrals ha d'exercir la presidència.

Article 2 Els dos membres neutrals han de ser nomenats pel Comitè Internacional de la Creu Roja, d'acord amb la potència protectora, a petició de la potència detentora.

Poden residir indiferentment al seu país d'origen, en un altre país neutral o en el territori de la potència detentora.

Article 3 Els membres neutrals han de ser acceptats per les parts en conflicte concernides, les quals han de notificar el seu consentiment al Comitè Internacional de la Creu Roja i a la potència protectora.

Un cop feta aquesta notificació, els membres es consideren com efectivament nomenats.

Article 4 S'han de nomenar també membres suplents en nombre suficient per substituir els titulars, si és necessari.

Aquesta designació s'ha d'efectuar al mateix temps que la dels membres titulars o, almenys, dins el termini més breu possible.

Article 5 Si, pel motiu que sigui, el Comitè Internacional de la Creu Roja no pot procedir a la designació dels membres neutrals, ha de procedir la potència protectora.

Article 6 En la mesura que es pugui, un dels dos membres neutrals ha de ser cirurgià i l'altre, metge.

Article 7 Els membres neutrals tenen plena independència respecte de les parts en conflicte, les quals han de garantir-los totes les facilitats per a l'acompliment de les seves funcions.

Article 8 D'acord amb la potència detentora, el Comitè Internacional de la Creu Roja, en fer les designacions esmentades als articles 2 i 4 d'aquest Reglament, ha de determinar les condicions de servei dels interessats.

Article 9 Quan els membres neutrals hagin estat aprovats, les comissions mèdiques mixtes han de començar els seus treballs tan ràpidament com sigui possible i, en tot cas, en un termini de tres mesos a partir de la data de l'aprovació.

Article 10 Les comissions mèdiques mixtes han d'examinar tots els presoners designats a l'article 113 del Conveni.

Han de proposar la repatriació, l'exclusió de repatriació o l'ajornament per a un examen ulterior.

Les seves decisions es prenen per majoria.

Article 11 En el transcurs del mes següent a la visita, ha de comunicar-se la decisió presa per la comissió en cada cas concret, a la potència detentora, a la potència protectora i al Comitè Internacional de la Creu Roja.

La comissió mèdica mixta també ha d'informar cada presoner que ha passat la visita sobre la decisió presa, i ha de lliurar a aquells a qui ha proposat la repatriació un certificat similar al model annex a aquest Conveni.

Article 12 La potència detentora ha d'aplicar les decisions de la comissió mèdica mixta en un termini de tres mesos després d'haver-ne estat degudament informada.

Article 13 Si no hi ha cap metge neutral en un país on semblen necessaris els serveis d'una comissió mèdica mixta, i si per qualsevol motiu resulta impossible nomenar metges neutrals residents en un altre país, la potència detentora, actuant d'acord amb la potència protectora, ha de constituir una comissió mèdica que assumeixi les mateixes funcions que una comissió mèdica mixta, amb subjecció a les disposicions dels articles 1, 2, 3, 4, 5 i 8 d'aquest Reglament.

Article 14 Les comissions mèdiques mixtes han de funcionar permanentment i han de visitar cada campament a intervals de no més de sis mesos.

Annex III Reglament relatiu a l'ajuda col·lectiva als presoners de guerra (vegeu l'article 73) Article 1 Els homes de confiança han d'estar autoritzats per distribuir els enviaments d'ajuda col·lectiva dels quals són responsables entre tots els presoners dependents administrativament del seu campament, incloent-hi els que estan en hospitals, en presons o en altres establiments penitenciaris.

Article 2 La distribució dels enviaments d'ajuda col·lectiva ha de fer-se segons les instruccions dels donants i de conformitat amb el pla establert pels homes de confiança.

No obstant això, la distribució d'ajuda mèdica ha de fer-se, preferentment, d'acord amb els metges en cap, que poden revocar, en els hospitals i infermeries, les dites instruccions en la mesura que les necessitats dels seus malalts ho requereixin.

Dins el marc així definit, aquesta distribució sempre ha de fer-se equitativament.

Article 3 Els homes de confiança o els seus assistents han d'estar autoritzats per traslladar-se als punts d'arribada de l'ajuda propers al seu campament, per poder verificar la qualitat i la quantitat dels articles rebuts i per redactar els informes detallats per als donants.

Article 4 Els homes de confiança han de rebre les facilitats necessàries per verificar si s'ha dut a terme la distribució de les ajudes col·lectives, en totes les subdivisions i en tots els annexos del seu campament, de conformitat amb les seves instruccions.

Article 5 Els homes de confiança han d'estar autoritzats per omplir i fer omplir pels homes de confiança dels destacaments de treball o pels metges en cap de les infermeries i els hospitals, formularis o qüestionaris destinats als donants, en relació amb l'ajuda col·lectiva (distribució, necessitats, quantitats, etc.).

Aquests formularis i qüestionaris degudament omplerts han de ser tramesos als donants sense demora.

Article 6 Per garantir una distribució regular de les ajudes col·lectives als presoners de guerra del seu campament i, per poder fer front a les necessitats que l'arribada de nous contingents de presoners puguin provocar, els homes de confiança han d'estar autoritzats per constituir i mantenir reserves suficients d'ajudes col·lectives.

A aquest efecte, han de disposar de magatzems adequats; cada magatzem ha de tenir dos panys.

L'home de confiança té les claus d'un dels panys i el comandant del campament té les de l'altre.

Article 7 Quan es tracta d'enviaments col·lectius de roba, cada presoner de guerra ha de conservar la propietat de, com a mínim, un joc complet de roba.

Si un presoner té més d'un joc de roba, l'home de confiança ha d'estar autoritzat per retirar els jocs en excés dels que en tinguin la millor part o certs articles dels quals en tinguin més d'un, si això és necessari per satisfer les necessitats dels presoners pitjor proveïts.

No obstant això, no pot retirar un segon joc de roba interior, de mitjons o de calçat, llevat que sigui l'única manera de proporcionar- lo a un presoner que no en té cap.

Article 8 Les altes parts contractants i, en particular, les potències detentores, han d'autoritzar, en la mesura que puguin i amb subjecció al reglament relatiu a l'aprovisionament de la població, totes les compres que es facin en els seu territori per a la distribució d'ajudes col·lectives als presoners de guerra; han de facilitar de manera semblant les transferències de fons i altres mesures financeres, tècniques o administratives efectuades per poder fer aquestes compres.

Article 9 Les disposicions anteriors no constitueixen cap obstacle quant al dret dels presoners de guerra a rebre ajudes col·lectives abans de la seva arribada a un campament o durant el seu trasllat, ni tampoc pel que fa a la possibilitat que tenen els representants de la potència protectora, del Comitè Internacional de la Creu Roja o de qualsevol altre organisme que presti ajuda als presoners i sigui l'encarregat del transport d'aquestes ajudes, de garantir-ne la distribució als seus destinataris per qualsevol altre mitjà que considerin oportú.

Annex IV A) Targeta d'identitat (vegeu l'article 4) Descarrega el document Observacions

• Aquesta targeta hauria de redactar-se, preferentment, en dos o tres idiomes, un dels quals ha de ser d'ús internacional. Les mides reals de la targeta, que es doblega per la línia de punts, són: 13 x 10 centímetres. Annex IV B) Targeta de captura (vegeu l'article 70) Descarrega el document Observacions
• Aquest formulari hauria de redactar-se en dos o tres idiomes, en particular, en el de la llengua materna del/de la presoner/a i en el de la potència detentora. Mida: 15 x 10,5 centímetres. Annex IV C) Targeta i carta de correspondència (vegeu l'article 71) Descarrega el document Observacions
• Aquest formulari hauria de redactar-se en dos o tres idiomes, en particular, en el de la llengua materna del/de la presoner/a i en el de la potència detentora. Mides reals del model: 15 x 10 centímetres. Annex IV C) Targeta i carta de correspondència (vegeu l'article 71) Descarrega el document Annex IV D) Notificació de defunció (vegeu l'article 120.) Descarrega el document Observacions
• Aquest formulari hauria de redactar-se en dos o tres idiomes, en particular, en el de la llengua materna del/de la presoner/a i en el de la potència detentora. Mides reals del formulari: 15 x 10 centímetres. Annex IV E) Certificat de repatriació (vegeu l'annex II, article 11) Descarrega el document Annex V Model de Reglament relatiu als pagaments enviats pels presoners al seu propi país (vegeu l'article 63)

1. El comunicat que esmenta l'article 63, paràgraf tercer, ha de contenir les indicacions següents:

a) El número de registre previst a l'article 17, la graduació, els cognoms i els noms del presoner de guerra que efectua el pagament.

b) El nom i l'adreça del destinatari del pagament en el país d'origen.

c) La quantitat que ha de pagar-se expressada en moneda de la potència detentora.

2. El comunicat ha d'anar signat pel presoner de guerra. Si no sap escriure, ha de posar-hi un signe autenticat per un testimoni i ha de ser contrasignat per l'home de confiança.

3. El comandant del campament ha d'adjuntar a aquest comunicat un certificat on consti que el presoner de guerra concernit té un saldo creditor no inferior a la quantitat que ha de pagar-se.

4. Aquest comunicat pot fer-se en forma de llistes. Cada full d'aquestes llistes ha de ser autenticat per l'home de confiança i legalitzat pel comandant del campament. Conveni (IV) de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra, del 12 d'agost de 1949 Preàmbul Els plenipotenciaris sotasignats dels Governs representats en la Conferència diplomàtica que va tenir lloc a Ginebra del 21 d'abril al 12 d'agost de 1949, a fi d'establir un Conveni per a la protecció de les persones civils en temps de guerra, han acordat el següent:

Títol I. Disposicions generals

Article 1 Les altes parts contractants es comprometen a respectar i a fer respectar aquest Conveni en totes les circumstàncies. Article 2 A més de les disposicions que han d'entrar en vigor en temps de pau, aquest Conveni s'aplica a tots els casos de guerra declarada o de qualsevol altre conflicte armat que pugui sorgir entre dues o diverses altes parts contractants, fins i tot si una d'aquestes parts no reconeix l'estat de guerra. El Conveni també s'aplica a tots els casos d'ocupació parcial o total del territori d'una alta part contractant, fins i tot si aquesta ocupació no troba resistència militar. Si una de les potències en conflicte no és part en aquest Conveni, les potències que en són part romanen no obstant això vinculades pel Conveni en les seves relacions mútues. A més, estan vinculades pel Conveni respecte de la dita potència, si aquesta última n'accepta i n'aplica les disposicions. Article 3 En cas de conflicte armat que no presenti caràcter internacional i que tingui lloc en el territori d'una de les altes parts contractants, cadascuna de les parts en el conflicte està obligada a aplicar, com a mínim, les disposicions següents:

1. Les persones que no participen directament en les hostilitats, incloent-hi els membres de les forces armades que han deposat les armes i les persones que han estat deixades fora de combat per malaltia, ferides, detenció o per qualsevol altra causa, han de ser tractades, en totes les circumstàncies, amb humanitat, sense cap discriminació per motius de raça, color, religió o creença, sexe, naixement o fortuna, o qualsevol altre criteri similar. Amb aquesta finalitat són i romanen prohibits en qualsevol moment i en qualsevol lloc, respecte de les persones esmentades més amunt:

a) Els atemptats contra la vida i la integritat física, en particular l'homicidi en totes les seves formes, les mutilacions, els tractes cruels, tortures i suplicis.

b) Les preses d'hostatges.

c) Els atemptats contra la dignitat de les persones, en particular els tractaments humiliants i degradants.

d) Les condemnes pronunciades i les execucions efectuades sense judici previ davant un tribunal degudament constituït, proveït de totes les garanties judicials reconegudes com a indispensables pels pobles civilitzats.

2. Els ferits i malalts han de ser recollits i atesos.

Un organisme humanitari imparcial, com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, pot oferir els seus serveis a les parts en conflicte.

Per altra banda, les parts en conflicte s'han d'esforçar perquè entrin en vigor, mitjançant acords especials, totes o part de les altres disposicions d'aquest Conveni.

L'aplicació de les disposicions anteriors no té cap efecte sobre l'estatus jurídic de les parts en conflicte.

Article 4 Les persones protegides pel Conveni són aquelles que, en qualsevol moment i d'alguna manera, en cas de conflicte o d'ocupació, es troben en mans d'una part en conflicte o d'una potència ocupant de la qual no són nacionals.

Els nacionals d'un estat que no està vinculat pel Conveni no estan protegits per ell.

Els nacionals d'un estat neutral que es troben en el territori d'un estat bel·ligerant, i els nacionals d'un estat cobel·ligerant, no estan considerats com a persones protegides si l'estat del qual són nacionals té una representació diplomàtica normal en l'estat en poder del qual es troben.

No obstant això, les disposicions del títol II tenen un àmbit d'aplicació més ampli, tal com ho defineix l'article 13. Les persones protegides pel Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya, del 12 d'agost de 1949, o pel Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits, els malalts i els nàufrags de les forces armades a la mar del 12 d'agost de 1949, o pel Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de guerra, del 12 d'agost de 1949, no es consideren persones protegides en el sentit d'aquest Conveni.

Article 5 Si en el territori d'una part en conflicte, aquesta part té motius seriosos per considerar que una persona protegida per aquest Conveni és sospitosa d'haver participat en alguna activitat perjudicial per a la seguretat de l'estat o si queda establerta la seva participació en aquesta activitat, aquesta persona no pot invocar els drets i privilegis conferits en virtut d'aquest Conveni que, si s'exercissin en benefici seu, seria perjudicial per a la seguretat d'aquest estat.

Si en un territori ocupat s'arresta una persona protegida acusada d'espiar o sabotejar, o perquè es tinguin motius per considerar-la sospitosa d'una activitat perjudicial per a la seguretat de la potència ocupant, en els casos en què la seguretat militar absoluta ho requereixi, aquesta persona pot ser privada dels drets de comunicació previstos per aquest Conveni.

En cada cas, aquestes persones, no obstant això, han de ser tractades amb humanitat i, en cas de judici, no han de ser privades del seu dret a un judici just i legal tal com preveu aquest Conveni.

També se'ls ha de concedir tots els drets i privilegis d'una persona protegida segons aquest Conveni al més aviat possible d'acord amb la seguretat de l'estat o de la potència ocupant, segons el cas.

Article 6 Aquest Conveni s'aplica des de l'inici de qualsevol conflicte o ocupació esmentats en l'article 2. En el territori de les parts en el conflicte, l'aplicació d'aquest Conveni cessa amb l'acabament general de les operacions militars.

En territori ocupat, l'aplicació d'aquest Conveni cessa un any després de l'acabament general de les operacions militars; no obstant això, la potència ocupant està vinculada per la durada de l'ocupació, encara que aquesta potència exerceix les funcions de Govern en aquest territori, per les disposicions dels articles següents d'aquest Conveni: 1 al 12, 27, 29 al 34, 47, 49, 51, 52, 53, 59, 61 al 77 i el 143. Les persones protegides l'alliberament, la repatriació o el reassentament de les quals pugui tenir lloc després d'aquests terminis, se'n continuen beneficiant en els intervals d'aquest Conveni.

Article 7 A més dels acords expressament previstos pels articles 11, 14, 15, 17, 36, 108, 109, 132, 133 i 149, les altes parts contractants poden concloure altres acords especials per a tots els assumptes que considerin oportú reglamentar particularment.

Cap acord especial no pot perjudicar la situació de les persones protegides, tal com es regula en el Conveni, ni restringir els drets que aquest Conveni els confereix.

Les persones protegides continuen beneficiant-se d'aquests acords mentre el Conveni els sigui aplicable, llevat que s'incloguin disposicions expresses del contrari en els acords abans esmentats o posteriors, o quan una o altra part en conflicte hagi adoptat mesures més favorables respecte d'elles.

Article 8 Les persones protegides no poden en cap circumstància renunciar parcialment o totalment als drets que els garanteix aquest Conveni i, si escau, els acords especials esmentats en l'article anterior.

Article 9 Aquest Conveni s'aplica amb la cooperació i sota el control de les potències protectores encarregades de salvaguardar els interessos de les parts en el conflicte.

Amb aquesta finalitat, les potències protectores poden nomenar, a part del seu personal diplomàtic o consular, delegats entre els seus propis nacionals o entre els nacionals d'altres potències neutrals.

Aquests delegats estan subjectes a l'aprovació de la potència en la qual han d'exercir les seves funcions.

Les parts en conflicte han de facilitar, tant com sigui possible, la tasca dels representants o els delegats de les potències protectores.

Els representants o els delegats de les potències protectores no poden ultrapassar en cap cas els límits de la seva missió, tal com es desprèn d'aquest Conveni.

En particular, han de tenir en compte les necessitats imperatives de seguretat de l'estat en el qual exerceixen les seves funcions.

Article 10 Les disposicions d'aquest Conveni no constitueixen cap obstacle a les activitats humanitàries que el Comitè Internacional de la Creu Roja, així com qualsevol altre organisme humanitari imparcial, pugui dur a terme, amb el consentiment de les parts en conflicte interessades, per protegir i socórrer les persones civils.

Article 11 Les altes parts contractants poden, en qualsevol moment, acordar confiar a un organisme que ofereixi totes les garanties d'imparcialitat i eficàcia els deures reservats a les potències protectores en virtut del Conveni.

Si les persones protegides pel Conveni no es beneficien o deixen de beneficiar- se, independentment del motiu, de les activitats d'una potència protectora o d'un organisme designat d'acord amb el paràgraf anterior, la potència detentora ha de demanar a un estat neutral, o a un organisme d'aquest tipus, que assumeixi les funcions atribuïdes en virtut d'aquest Conveni a les potències protectores designades per les parts en conflicte.

Si no es pot garantir la protecció d'aquesta manera, la potència detentora ha de demanar a un organisme humanitari, com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, que assumeixi les funcions humanitàries atribuïdes pel present Conveni a les potències protectores o acceptar, d'acord amb les disposicions d'aquest article, els oferiments dels serveis d'un organisme humanitari.

Tota potència neutral o tot organisme que hagi estat convidat per la potència concernida o que s'ofereixi per als fins més amunt mencionats, dins l'àmbit de la seva activitat, ha de ser conscient de la seva responsabilitat envers la part en conflicte de què depenen les persones protegides per aquest Conveni, i ha de proporcionar les garanties suficients que demostrin que està en posició d'assumir les funcions en qüestió i de dur-les a terme amb imparcialitat.

Les disposicions anteriors no es poden derogar mitjançant acords especials entre les potències una de les quals tingui limitada, encara que sigui temporalment, la llibertat de negociar amb l'altra potència o els seus aliats, amb motiu d'esdeveniments militars, més particularment quan tot o una part substancial del territori d'aquesta potència està ocupat.

Sempre que, en aquest Conveni, es fa menció d'una potència protectora, aquesta menció també designa els organismes que la substitueixin en el sentit d'aquest article.

Les disposicions d'aquest article s'estenen i s'adapten als casos de nacionals d'un estat neutral que estiguin en territori ocupat o en el territori d'un estat bel·ligerant en el qual l'estat del qual són nacionals no disposa de representació diplomàtica normal.

Article 12 En els casos en què ho considerin útil per a l'interès de les persones protegides, en particular en els casos de desacord entre les parts en conflicte respecte de l'aplicació o la interpretació de les disposicions d'aquest Conveni, les potències protectores han de prestar els seus bons oficis amb vista a resoldre el desacord.

Amb aquesta finalitat, cadascuna de les potències protectores pot proposar, ja sigui a instància de part o per iniciativa pròpia, a les parts en conflicte una reunió dels seus representants, i en particular de les autoritats encarregades de les persones protegides, si és possible en territori neutral convenientment escollit.

Les parts en conflicte estan obligades a cursar les propostes que se'ls facin en aquest sentit.

Les potències protectores poden sotmetre, si és necessari, a l'aprovació de les parts en conflicte, que es convidi a participar en aquesta reunió una personalitat que pertanyi a una potència neutral o que sigui delegada pel Comitè Internacional de la Creu Roja.

Títol II. Protecció general de la població contra certs efectes de la guerra

Article 13 Les disposicions del títol II cobreixen la totalitat de la població dels països en conflicte, sense cap discriminació basada, en particular, en la raça, la nacionalitat, la religió o l'opinió política, i tenen com a objectiu alleugerir els patiments causats per la guerra.

Article 14 En temps de pau, les altes parts contractants i, després de l'inici de les hostilitats, les parts en conflicte, poden crear en territori propi i, si es presenta la necessitat, en territoris ocupats, zones i localitats sanitàries i de seguretat organitzades de tal manera que es posin a cobert dels efectes de la guerra, els ferits, els malalts, els impedits, les persones grans, els infants menors de quinze anys, les dones embarassades i les mares d'infants menors de set anys.

Des de l'inici d'un conflicte i en el curs d'aquest, les parts concernides poden concloure entre elles acords pel reconeixement de les zones i localitats que han establert.

Amb aquesta finalitat poden aplicar les disposicions de l'esborrany de l'acord annexat a aquest Conveni, aportant-t'hi eventualment les esmenes que considerin necessàries.

Les potències protectores i el Comitè Internacional de la Creu Roja estan convidats a prestar els seus bons oficis per facilitar l'establiment i el reconeixement d'aquestes zones i localitats sanitàries i de seguretat.

Article 15 Tota part en conflicte pot, directament o mitjançant un estat neutral o alguna organització humanitària, proposar a la part adversa la creació, en les regions on es du a terme el combat, zones neutralitzades destinades a resguardar dels perills dels combats les persones següents, sense distinció:

a) Els ferits i malalts, combatents o no-combatents.

b) Les persones civils que no participen en les hostilitats i que, mentre viuen en aquestes zones, no efectuen cap tasca de caràcter militar.

Quan les parts en el conflicte hagin arribat a un acord respecte a la situació geogràfica, l'administració, l'aprovisionament i la supervisió de la zona neutralitzada proposada, els representants de les parts en conflicte han d'establir per escrit i signar un acord.

L'acord ha de fixar l'inici i la durada de la neutralització de la zona.

Article 16 Els ferits i els malalts, com també els invàlids i les dones embarassades, han de ser l'objecte d'una protecció i d'un respecte específics.

En la mesura que les exigències militars ho permetin, cada part en el conflicte ha de facilitar les mesures adoptades per buscar els morts i els ferits, ajudar els nàufrags i altres persones exposades a perills greus, i protegir-los contra el pillatge i els maltractaments.

Article 17 Les parts en conflicte s'han d'esforçar per concloure acords locals per evacuar de les àrees assetjades o encerclades els ferits, els malalts, els invàlids, les persones grans, els infants i les parteres, i perquè passin els ministres de totes les religions, el personal mèdic i l'equip sanitari destinats a aquesta zona.

Article 18 Els hospitals civils organitzats per assistir els ferits i els malalts, els invàlids i les parteres, no poden ser objecte d'atac en cap circumstància; en tot moment han de ser respectats i protegits per les parts en conflicte.

Els estats que són part en el conflicte han de lliurar a tots els hospitals civils un document que certifiqui el seu caràcter d'hospital civil i establir que els edificis que ocupen no són utilitzats amb cap finalitat que privaria aquests hospitals de protecció de conformitat amb l'article 19. Els hospitals civils han d'estar senyalats amb l'emblema establert en l'article 38 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949, però només si l'estat ho autoritza.

Les parts en conflicte, en la mesura que les consideracions militars ho permetin, han de prendre les mesures necessàries per tal que els emblemes distintius que indiquin els hospitals civils siguin clarament visibles per a les forces enemigues terrestres, aèries i navals a fi d'evitar la possibilitat de tota acció hostil.

En vista dels perills que pot presentar pels hospitals la proximitat d'objectius militars, es recomana que aquests hospitals estiguin situats al més lluny possible d'aquests objectius.

Article 19 La protecció deguda als hospitals civils no ha de cessar llevat que siguin utilitzats per cometre, fora de les funcions humanitàries, actes perjudicials per a l'enemic.

Tanmateix, la protecció pot cessar només després d'un avís previ, fixant, en tots els casos apropiats, un termini raonable i després que s'hagi fet cas omís a aquest avís.

El fet que militars malalts o ferits de les forces armades siguin atesos en aquests hospitals o que hi hagi armes portàtils i munició retirades a aquests militars que encara no han estat lliurades al servei competent, no es consideren actes perjudicials.

Article 20 El personal regularment i únicament destinat al funcionament o a l'administració dels hospitals civils, incloent-hi el personal encarregat de la recerca, l'evacuació, el transport i l'atenció dels civils ferits i malalts, els invàlids i les parteres, ha de ser respectat i protegit.

En els territoris ocupats i en zones d'operacions militars, aquest personal ha de poder ser identificat mitjançant una targeta d'identitat que certifiqui l'estatus del titular, que porti la seva fotografia i el segell sec de l'autoritat responsable, i també mitjançant un braçal segellat i resistent a l'aigua que ha de portar en el braç esquerre mentre està de servei.

Aquest braçal ha de ser expedit per l'estat i ha de dur l'emblema previst a l'article 38 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949. Qualsevol altre personal destinat al funcionament o a l'administració d'hospitals civils ha de ser respectat i protegit, i té dret a dur el braçal, tal com està estipulat i en les condicions determinades en aquest article, mentre es trobi en l'exercici de les seves funcions.

La seva targeta d'identitat ha d'indicar les tasques que li són assignades.

La direcció de cada hospital civil ha de tenir en tot moment a disposició de les autoritats competents, nacionals o ocupants, una llista actualitzada del seu personal.

Article 21 El transport dels ferits i malalts civils, dels invàlids i de les parteres efectuats per combois per terra de vehicles o trens hospital o, per mar, per vaixells assignats a aquests transports, han de ser respectats i protegits de la mateixa manera que els hospitals a què fa referència l'article 18, i han d'anar senyalats, amb el consentiment de l'estat, enarborant l'emblema distintiu establert en l'article 38 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949. Article 22 Les aeronaus emprades exclusivament pel transport dels civils ferits i malalts, dels invàlids i de les parteres, o pel transport del personal i de l'equip sanitari, no poden ser atacades sinó que han de ser respectades quan volin en altitud, en moments o per rutes específicament acordades entre les parts en conflicte interessades.

Poden estar senyalades amb l'emblema distintiu previst a l'article 38 del Conveni de Ginebra per a la millora de les condicions dels ferits i els malalts de les forces armades en campanya del 12 d'agost de 1949. Llevat que es convingui altrament, està prohibit sobrevolar territori enemic o territoris ocupats per l'enemic.

Aquestes aeronaus han d'obeir tota intimació a aterrar.

En cas d'haver d'aterrar per aquest motiu, l'aeronau i els seus ocupants poden continuar el seu vol després d'un control eventual.

Article 23 Cadascuna de les altes parts contractants permet el pas lliure de tots els enviaments de medicaments i de material sanitari així com d'objectes necessaris per al culte religiós, destinats únicament a la població civil d'una altra alta part contractant, fins i tot si aquesta darrera és la seva adversària.

També ha de permetre el pas lliure de tots els enviaments de queviures, roba i reconstituents destinats als infants menors de quinze anys, a les dones embarassades i les parteres.

L'obligació d'una alta part contractant de concedir el pas lliure dels enviaments indicats en el paràgraf anterior està subjecta a la condició que aquesta part estigui convençuda que no hi ha motius seriosos per témer que:

a) Els enviaments puguin ser desviats de la seva destinació.

b) O el control pugui resultar ineficaç.

c) O que l'enemic en pugui treure un avantatge clar per a les seves accions militars o la seva economia, amb la substitució d'aquests enviaments per articles que, d'una altra manera, subministraria o produiria l'enemic o amb l'alliberament de material, productes o serveis que, d'una altra manera, hagués hagut d'assignar a la producció d'aquests articles.

La potència que permet el pas dels enviaments indicats en el paràgraf primer d'aquest article pot posar com a condició per a aquest permís que la distribució a les persones que se'n beneficiïn s'efectuï sota la supervisió local de les potències protectores.

Aquests enviaments han de ser tramesos al més ràpidament possible, i l'estat que en permet el pas lliure té dret a determinar les condicions tècniques segons les quals s'autoritza aquest pas.

Article 24 Les parts en conflicte han de prendre les mesures necessàries per assegurar que els infants menors de quinze anys, orfes o separats de la seva família com a resultat de la guerra, no quedin abandonats i que tinguin en tot moment el necessari per al seu manteniment, l'exercici de la seva religió i l'educació.

La seva educació ha de ser, en la mesura del possible, confiada a persones de la seva mateixa tradició cultural.

Les parts en conflicte han de facilitar l'acolliment d'aquests infants en un país neutral durant el conflicte amb el consentiment de la potència protectora, si n'hi ha una, i si tenen la garantia que els principis establerts en el paràgraf primer seran respectats.

A més, s'han d'esforçar per prendre totes les mesures necessàries perquè tots els infants menors de dotze anys siguin identificats, mitjançant el port d'una placa d'identificació o per qualsevol altre mitjà.

Article 25 Totes les persones que estiguin en el territori d'una part en conflicte o en un territori ocupat per aquesta, han de poder donar notícies de caràcter estrictament familiar a membres de les seves famílies, independentment d'on es trobin, i a rebre'n.

Aquesta correspondència ha de ser despatxada ràpidament i sense demores injustificades.

Si, com a resultat de les circumstàncies, esdevé difícil o impossible intercanviar la correspondència familiar mitjançant el correu ordinari, les parts en conflicte interessades s'han d'adreçar a un intermediari neutral, com ara l'Agència central prevista a l'article 140, per determinar amb ell els mitjans per garantir l'execució de les seves obligacions en les millors condicions possibles, en particular, amb la cooperació de les societats nacionals de la Creu Roja (la Mitja Lluna Roja, el Lleó i el Sol Rojos).

Si les parts en conflicte consideren necessari restringir la correspondència familiar, poden com a màxim imposar l'ús de formularis estàndard que incloguin vint-i-cinc paraules lliurement escollides, i limitar-ne l'enviament a un sol formulari per mes.

Article 26 Cadascuna de les parts en conflicte ha de facilitar les investigacions començades pels membres de famílies dispersades a causa de la guerra amb l'objecte de reprendre contacte els uns amb els altres i reunir-se, si és possible.

Ha d'afavorir, en particular, el treball de les organitzacions dedicades a aquesta tasca, a condició que siguin acceptades i conformes a les seves normes de seguretat.

Títol III. Estatus i tractament de les persones protegides

Secció I. Disposicions comunes als territoris de les parts en conflicte i als territoris ocupats Article 27 Les persones protegides tenen dret, en totes les circumstàncies, al respecte a la seva persona, al seu honor, als seus drets familiars, a les seves conviccions i pràctiques religioses, als seus hàbits i als seus costums.

En tot moment han de ser tractades amb humanitat i protegides, en especial, de tots els actes o amenaces de violència, dels insults i de la curiositat pública.

Les dones s'han de protegir especialment de tot atemptat contra el seu honor, i en particular de la violació, la prostitució forçada i qualsevol forma d'agressió indecent.

Sense perjudici de les disposicions relatives al seu estat de salut, edat i sexe, totes les persones protegides han de ser tractades amb la mateixa consideració per la part en conflicte en poder de la qual estan, sense cap discriminació basada, en particular, en la raça, la religió o l'opinió política.

Tanmateix, les parts en conflicte poden prendre respecte a les persones protegides, les mesures de control i seguretat que siguin necessàries com a resultat de la guerra.

Article 28 La presència d'una persona protegida no pot ser utilitzada per posar a cobert certs punts o àrees d'operacions militars.

Article 29 La part en conflicte en poder de la qual es troben persones protegides, és responsable del tractament que els seus agents els dispensen, independentment de les responsabilitats individuals en què puguin incórrer.

Article 30 Les persones protegides han de tenir totes les facilitats per adreçar-se a les potències protectores, al Comitè Internacional de la Creu Roja, a la Societat Nacional de la Creu Roja (de la Mitja Lluna Roja, del Lleó i el Sol Rojos) del país on es trobin, com també a qualsevol organització que les pugui ajudar.

Aquests diversos organismes han de rebre amb aquesta finalitat, per part de les autoritats, totes les facilitats dins dels límits que marquin les necessitats militars o de seguretat.

A part de les visites dels delegats de les potències protectores i del Comitè Internacional de la Creu Roja, previstes per l'article 143, les potències detentores o ocupants han de facilitar, tant com sigui possible, les visites que desitgin fer a les persones protegides els representants d'altres institucions que tinguin per objecte donar ajuda espiritual o material a aquestes persones.

Article 31 Cap coerció física o moral pot ser exercida en relació amb les persones protegides, en particular per obtenir informació d'elles o de tercers.

Article 32 Les altes parts contractants acorden específicament que cadascuna d'elles té prohibit de prendre qualsevol mesura que pugui causar el patiment físic o l'exterminació de les persones protegides que estan en poder seu.

Aquesta prohibició no només s'aplica a l'assassinat, la tortura, els càstigs corporals, les mutilacions i els experiments mèdics o científics que no requereixen el tractament mèdic d'una persona protegida, sinó també a qualsevol altra brutalitat, ja sigui aplicada per agents civils o militars.

Article 33 Cap persona protegida no pot ser castigada per un delicte que no hagi comès personalment.

Es prohibeixen les penes col·lectives, així com totes les mesures d'intimidació o de terrorisme.

Es prohibeix el pillatge.

Es prohibeixen les represàlies contra persones protegides i el seu patrimoni.

Article 34 Es prohibeix la presa d'ostatges.

Secció II.

Estrangers en territori d'una part en conflicte Article 35 Totes les persones protegides que desitgin sortir del territori a l'inici o durant un conflicte, tenen dret a fer-ho, llevat que la seva sortida sigui contrària als interessos nacionals de l'estat.

Les sol·licituds de sortida d'aquestes persones han de ser tramitades d'acord amb els procediments normalment establerts i la decisió ha de ser presa al més ràpidament possible.

Les persones autoritzades a sortir han de poder portar els fons necessaris per al viatge i endur-se'n una part raonable d'efectes i objectes d'ús personal.

Les persones a les quals s'hagi denegat el permís per sortir del territori tenen dret a que la denegació sigui reconsiderada, al més aviat possible, per un tribunal o un col·legi administratiu competent, creat per la potència detentora amb aquesta finalitat.

Prèvia petició, els representants de la potència protectora poden, llevat que motius de seguretat ho impedeixin o les persones en qüestió hi facin objecció, obtenir una comunicació dels motius pels quals les persones que han fet la demanda han vist refusada l'autorització per sortir del territori i, al més promptament possible, els noms de totes les persones que es trobin en aquesta situació.

Article 36 Les sortides autoritzades en els termes de l'article anterior s'han de dur a terme en condicions satisfactòries de seguretat, d'higiene, de salubritat i d'alimentació.

Totes les despeses en què s'incorri, a partir de la sortida del territori de la potència detentora, van a càrrec del país de destinació o, en cas que s'allotgin en un país neutral, a càrrec de la potència els nacionals de la quals se'n beneficien.

Els detalls pràctics d'aquests desplaçaments es poden establir, si és necessari, mitjançant acords especials entre les potències concernides.

Tot això no ha de perjudicar els acords especials que s'hagin pogut concloure entre parts en conflicte en relació a l'intercanvi i la repatriació dels nacionals que caiguin en poder de l'enemic.

Article 37 Les persones protegides que estiguin en detenció preventiva o complint una pena de privació de llibertat, durant la seva detenció, han de ser tractades amb humanitat.

Tan bon punt siguin alliberades, poden demanar sortir del territori de conformitat amb els articles anteriors.

Article 38 A excepció de mesures especials que es puguin prendre en virtut d'aquest Conveni, en particular dels articles 27 i 41, la situació de les persones protegides ha de continuar sent regulada, en principi, per les disposicions relatives al tractament d'estrangers en temps de pau.

En qualsevol cas, se'ls han de concedir els drets següents:

1. Han de poder rebre l'ajuda individual o col·lectiva que se'ls pugui enviar.

2. Han de rebre, si el seu estat de salut ho requereix, tractament mèdic i assistència hospitalària en la mateixa mesura que els nacionals de l'estat concernit.

3. Han de poder practicar la seva religió i rebre assistència espiritual dels ministres de la seva confessió.

4. Si resideixen en una àrea particularment exposada als perills de guerra, se'ls ha d'autoritzar a desplaçar-se d'aquesta àrea en la mateixa mesura que els nacionals de l'estat concernit.

5. Els infants menors de quinze anys, les dones embarassades i les mares d'infants menors de set anys han de poder beneficiar-se de tot tracte preferent, en la mateixa mesura que els nacionals de l'estat concernit.

Article 39 A les persones protegides que, de resultes de la guerra, han perdut la seva feina remunerada, se'ls ha de concedir l'oportunitat de trobar una feina remunerada i gaudiran, a aquest efecte, d'acord amb les consideracions de seguretat i les disposicions de l'article 40, dels mateixos avantatges que els nacionals de la potència en el territori de la qual es troben.

Si una part en conflicte sotmet una persona protegida a les mesures de control el resultat dels quals sigui que no es pot mantenir i, en especial, quan aquesta persona per raons de seguretat no pot trobar una feina remunerada en condicions raonables, la referida part en conflicte ha d'atendre aquestes necessitats i a les persones que té al seu càrrec.

Les persones protegides poden, en tots els casos, rebre subsidis del seu país d'origen, de la potència protectora o de les societats de beneficència a què fa referència l'article 30. Article 40 Les persones protegides només poden ser obligades a treballar en la mateixa mesura que els nacionals de la part en conflicte en el territori de la qual es troben.

Si les persones protegides són de nacionalitat enemiga, només se les pot obligar a efectuar treballs que siguin normalment necessaris per garantir l'alimentació, l'allotjament, la roba, el transport i la salut d'éssers humans i que no estiguin directament relacionats amb la realització d'operacions militars.

En els casos esmentats en els dos paràgrafs precedents, les persones protegides obligades a treballar han de gaudir de les mateixes condicions de treball i de les mateixes mesures de protecció que els treballadors nacionals, en particular pel que fa a salaris, hores de treball, equipament, formació prèvia i indemnització per accidents de treball i malalties professionals.

Si s'infringeixen les disposicions esmentades més amunt, les persones protegides estan autoritzades a exercir el seu dret de queixa d'acord amb l'article 30. Article 41 Si la potència en poder de la qual es troben les persones protegides no considera suficients les altres mesures de control esmentades en aquest Conveni, no pot recórrer a cap altra mesura de control més severa que la de residència forçosa o l'internament, de conformitat amb les disposicions dels articles 42 i

43. En aplicar les disposicions del paràgraf segon de l'article 39 als casos de persones que han de deixar els seus llocs habituals de residència en virtut d'una decisió que les obliga a una residència forçosa en algun altre lloc, la potència detentora s'ha d'ajustar tan exactament com sigui possible a les normes relatives al tracte dels internats (títol III, secció IV d'aquest Conveni).

Article 42 L'internament o la col·locació en residència forçosa de persones protegides només pot ser ordenada si la seguretat de la potència detentora en poder de la qual es troben aquestes persones ho fa absolutament necessari.

Si una persona, mitjançant els representants de la potència protectora, sol·licita el seu internament voluntari i si la seva pròpia situació ho fa necessari, ha de ser internada per la potència en mans de la qual es troba.

Article 43 Qualsevol persona protegida que hagi estat internada o col·locada en residència forçosa té dret a que un tribunal o un col·legi administratiu competent, creat a aquest efecte per la potència detentora, reconsideri la decisió adoptada.

Si l'internament o la col·locació en una residència forçosa es manté, el tribunal o el consell administratiu ha de procedir, periòdicament i com a mínim dues vegades l'any, a examinar el cas d'aquesta persona de cara a modificar en favor seu la decisió inicial, si les circumstàncies ho permeten.

Llevat que les persones protegides en qüestió s'hi oposin, la potència detentora ha d'informar, al més aviat possible, a la potència protectora dels noms de les persones protegides que hagin estat internades o subjectes a residència forçosa i els noms de les que hagin estat alliberades de l'internament o de la residència forçosa.

Sota la mateixa reserva, les decisions dels tribunals o col·legis esmentats en el paràgraf primer del present article també han de ser notificades al més ràpidament possible a la potència protectora.

Article 44 En prendre les mesures de control previstes per aquest Conveni, la potència detentora no ha de tractar com a enemics estrangers, exclusivament sobre la base de la seva pertinença jurídica a un estat enemic, els refugiats que, de fet, no gaudeixen de la protecció de cap Govern.

Article 45 Les persones protegides no han de ser transferides a una potència que no sigui part en aquest Conveni.

Aquesta disposició no constitueix un obstacle per la repatriació de les persones protegides o pel seu retorn al seu país de residència després de la fi de les hostilitats.

Les persones protegides només poden ser traslladades per la potència detentora a una potència que sigui part en aquest Conveni després que la potència detentora s'hagi assegurat que la potència en qüestió té la voluntat i la capacitat d'aplicar aquest Conveni.

Quan les persones protegides són traslladades d'aquesta manera, la responsabilitat de l'aplicació d'aquest Conveni recau en la potència que les accepta, mentre es trobin sota la seva custòdia.

Tanmateix, si aquesta potència no aplica les disposicions d'aquest Conveni en algun punt important, la potència per mitjà de la qual les persones protegides han estat traslladades, en ser-li això notificat per la potència protectora, ha de prendre les mesures eficaces per arranjar la situació o sol·licitar que les persones protegides li siguin retornades.

Cal atendre aquesta sol·licitud.

En cap circumstància es trasllada una persona protegida a un país on pugui témer ser perseguida per les seves opinions polítiques o religioses.

Les disposicions d'aquest article no constitueixen un obstacle per a l'extradició, en virtut de tractats d'extradició conclosos abans de l'inici de les hostilitats, de persones protegides acusades de delictes contra el dret comú.

Article 46 En la mesura en què no hagin estat retirades prèviament, les mesures restrictives adoptades respecte a les persones protegides han de finalitzar al més aviat possible després de la fi de les hostilitats.

Les mesures restrictives adoptades respecte als seus béns han de cessar, d'acord amb la legislació de la potència detentora, al més aviat possible després de la fi de les hostilitats.

Secció III.

Els territoris ocupats Article 47 Les persones protegides que estan en territori ocupat no han de ser privades, en cap cas ni de cap manera, dels beneficis d'aquest Conveni per cap canvi introduït, ja sigui com a resultat de l'ocupació d'un territori, en les institucions o el Govern d'aquest territori, ni per cap acord conclòs entre les autoritats dels territoris ocupats i la potència ocupant, ni per l'annexió d'aquesta última de la totalitat o una part del territori ocupat.

Article 48 Les persones protegides que no són nacionals de la potència el territori de la qual està ocupat, poden invocar el dret de deixar el territori de conformitat amb les condicions previstes a l'article 35 i les decisions s'han de prendre segons el procediment que la potència ocupant ha d'establir d'acord amb el referit article.

Article 49 Els trasllats forçats, individuals o massius, com també les deportacions de persones protegides fora d'un territori ocupat al territori de la potència ocupant o al de qualsevol altre estat, ocupat o no, estan prohibits, independentment del motiu.

No obstant això, la potència ocupant pot efectuar l'evacuació total o parcial d'una àrea ocupada determinada, si la seguretat de la població o motius militars imperatius així ho requereixen.

Les evacuacions només poden implicar el desplaçament de persones protegides a l'interior del territori ocupat, excepte en cas d'impossibilitat material.

Les persones així evacuades han de ser retornades a les seves llars tan bon punt les hostilitats en l'àrea en qüestió hagin finalitzat.

La potència ocupant, en efectuar aquests trasllats o evacuacions ha de garantir, en la màxima mesura possible, que les persones protegides siguin acollides en instal·lacions adequades, que els trasllats es duguin a terme en condicions satisfactòries d'higiene, salut, seguretat i nutrició, i que els membres d'una mateixa família no siguin separats els uns dels altres.

La potència protectora ha de ser informada de qualsevol trasllat i evacuació tan bon punt es produeixin.

La potència ocupant no ha de retenir les persones protegides en una àrea particularment exposada als perills de la guerra, llevat que la seguretat de la població o motius militars imperatius ho requereixin.

La potència ocupant no ha de deportar ni traslladar part de la seva població civil al territori que ocupa.

Article 50 La potència ocupant ha de facilitar, amb la cooperació de les autoritats nacionals i locals, el bon funcionament dels establiments que es dediquen a l'atenció i educació del infants.

La potència ocupant ha de prendre totes les mesures necessàries per facilitar la identificació dels infants i l'enregistrament de la seva filiació.

En cap cas, no pot modificar el seu estatut personal, ni allistar-los en formacions o organitzacions subordinades a ella.

Si les institucions locals són inadequades, la potència ocupant ha de prendre les mesures per garantir el manteniment i l'educació, si és possible per persones de la seva mateixa nacionalitat, idioma i religió, dels infants orfes o separats dels seus pares com a resultat de la guerra, en absència d'un parent pròxim o d'un amic que se'n pugui fer càrrec.

Una secció especial de l'Oficina creada en virtut de les disposicions de l'article 136 és l'encarregada de prendre totes les mesures necessàries per identificar els infants amb una identitat dubtosa.

Els indicis que es tinguin sobre els seus pares o altres parents propers sempre s'han d'enregistrar.

La potència ocupant no ha de dificultar l'aplicació de mesures preferencials respecte als aliments, l'atenció mèdica i la protecció contra els efectes de la guerra que hagin estat adoptades abans de l'ocupació, a favor d'infants menors de quinze anys, mares embarassades i mares d'infants menors de set anys.

Article 51 La potència ocupant no pot obligar a persones protegides a servir en les seves forces armades o auxiliars.

Està prohibida qualsevol pressió o propaganda destinada a aconseguir l'allistament voluntari.

No pot obligar les persones protegides a treballar llevat que tinguin més de divuit anys i, en aquest cas, només en feines que siguin necessàries tant per a les necessitats de l'exèrcit d'ocupació o els serveis d'interès públic, per alimentació, allotjament, vestuari, transport o per a la salut de la població del país ocupat.

Les persones protegides no poden ser obligades a efectuar cap feina que les posaria en l'obligació de prendre part en operacions militars.

La potència ocupant no pot obligar les persones protegides a utilitzar la força per garantir la seguretat de les instal·lacions on efectuen treballs obligatoris.

El treball només pot ser dut a terme a l'interior del territori ocupat on es troben les persones els serveis de les quals es requisen.

Cadascuna d'aquestes persones s'ha de mantenir, en la mesura del possible, en el seu lloc de treball habitual.

El treball ha de ser justament remunerat i proporcional a les capacitats físiques i intel·lectuals dels treballadors.

La legislació en vigor del país ocupat respecte de les condicions laborals, i les mesures de protecció pel que fa, en particular, a les qüestions com ara salaris, hores de treball, equipament, formació preliminar i indemnització per accident de treball i malalties professionals, s'ha d'aplicar a les persones protegides assignades a les feines esmentades en aquest article.

En cap cas les demandes de mà d'obra poden desembocar en una mobilització de treballadors sota règim militar o paramilitar.

Article 52 Cap contracte, acord o reglament no pot atemptar contra el dret de tot treballador, ja sigui voluntari o no i independentment d'on es trobi, a acudir als representants de la potència protectora per tal de demanar la intervenció d'aquesta potència.

Està prohibida qualsevol mesura destinada a crear atur o que restringeixi les possibilitats per treballar dels treballadors d'un país ocupat, per tal d'induir-los a treballar per la potència protectora.

Article 53 Es prohibeix a la potència ocupant destruir béns mobles o immobles que pertanyin a particulars individualment o col·lectivament, o a l'estat o a altres col·lectivitats públiques, a organitzacions socials o cooperatives, excepte quan aquestes destruccions siguin absolutament necessàries per a les operacions militars.

Article 54 Es prohibeix a la potència ocupant modificar l'estatut dels funcionaris o dels magistrats del territori ocupat, o aplicar sancions o prendre mesures de coerció o discriminació contra ells perquè s'abstinguin d'exercir les seves funcions per motius de consciència.

Aquesta prohibició no és obstacle a l'aplicació del paràgraf segon de l'article 51. Deixa intacta la potestat de la potència ocupant de destituir els titulars de funcions públiques dels seus càrrecs.

Article 55 En la mesura màxima de les seves possibilitats, la potència ocupant té el deure de garantir el proveïment de queviures i material sanitari a la població; en particular, haurà d'importar els aliments, els subministraments mèdics i qualsevol altre article necessari quan els recursos del territori ocupat siguin insuficients.

La potència ocupant no pot requisar aliments, articles o material mèdic que es trobi en territori ocupat, excepte perquè siguin utilitzats per les forces d'ocupació i el personal administratiu; i aleshores haurà de tenir en compte les necessitats de la població civil.

D'acord amb les disposicions d'altres convenis internacionals, la potència ocupant ha de prendre les mesures necessàries perquè es pagui un preu just pels béns requisats.

Les potències protectores han de poder verificar, en qualsevol moment i sense traves, l'estat de l'aprovisionament d'aliments i medicaments en els territoris ocupats, excepte quan exigències militars imperatives facin necessàries restriccions temporals.

Article 56 En la mesura màxima de les seves possibilitats la potència ocupant ha de garantir i mantenir, amb la col·laboració de les autoritats nacionals i locals, els establiments i els serveis mèdics i hospitalaris, així com la salut i la higiene públiques en el territori ocupat, especialment amb l'adopció i aplicació de les mesures profilàctiques i preventives necessàries per combatre la propagació de malalties i epidèmies.

S'ha d'autoritzar el personal mèdic de totes les categories perquè duguin a terme les seves funcions.

Si es creen nous hospitals en territori ocupat i si els òrgans competents de l'estat ocupat no s'hi troben en funcions, les autoritats ocupants han de procedir, si escau, al reconeixement previst a l'article 18. En circumstàncies similars, les autoritats ocupants també han de procedir al reconeixement del personal dels hospitals i dels vehicles de transport d'acord amb les disposicions dels articles 20 i

21. En l'adopció de les mesures de salut i d'higiene, així com en la seva aplicació, la potència ocupant ha de prendre en consideració les exigències morals i ètiques de la població del territori ocupat.

Article 57 La potència ocupant només pot requisar hospitals civils temporalment i només en casos de necessitat urgent, per atendre ferits i malalts militars, i amb la condició que abans es prenguin les mesures apropiades per garantir l'assistència i el tractament de les persones hospitalitzades i respondre a les necessitats de la població civil.

El material i els dipòsits dels hospitals civils no poden ser requisats mentre siguin necessaris per a la població civil.

Article 58 La potència ocupant ha de permetre que els ministres religiosos proporcionin ajuda espiritual als seus correligionaris.

La potència ocupant també ha d'acceptar els enviaments de llibres i objectes que calgui per a les necessitats religioses i facilitar-ne la distribució en territori ocupat.

Article 59 Quan la població d'un territori ocupat o una part d'aquest rep un proveïment insuficient, la potència ocupant ha d'acceptar les accions d'ajuda fetes a favor d'aquesta població i facilitar-les en la mesura de les seves possibilitats.

Aquestes accions, que poden emprendre estats o organitzacions humanitàries imparcials com ara el Comitè Internacional de la Creu Roja, han de consistir, entre altres coses, en enviaments de queviures, material sanitari i roba.

Totes les parts contractants han de permetre el lliure pas d'aquests enviaments i garantir-ne la protecció.

Una potència que admeti el lliure pas dels enviaments cap a un territori ocupat per una part adversària en conflicte té dret, no obstant això, a escorcollar els enviaments, a regular-ne el seu pas segons uns horaris i unes rutes establerts, i a obtenir garanties suficients de la potència protectora en el sentit que aquests enviaments seran utilitzats per ajudar la població necessitada i que no s'utilitzaran en benefici de la potència ocupant.

Article 60 Els enviaments d'ajuda no alliberen de cap manera la potència ocupant de cap de les responsabilitats que l'imposen els articles 55, 56 i

59. La potència ocupant no pot de cap manera desviar els enviaments d'ajuda de la finalitat a la qual estan destinats, excepte en casos de necessitat urgent, en interès de la població del territori ocupat i amb el consentiment de la potència protectora. Article 61 La distribució dels enviaments d'ajuda esmentats en els articles anteriors s'ha de dur a terme amb la col·laboració i sota la supervisió de la potència protectora. Aquesta funció també pot ser delegada, mitjançant un acord entre la potència ocupant i la potència protectora, a un estat neutral, al Comitè Internacional de la Creu Roja o a qualsevol altre organisme humanitari imparcial. Aquests enviaments estan exempts en territori ocupat de totes les càrregues, impostos i taxes duaneres, llevat que siguin necessaris en interès de l'economia del territori. La potència ocupant ha de facilitar la distribució ràpida d'aquests enviaments. Totes les parts contractants s'esforcen a permetre el trànsit i transport, sense càrrec, d'aquests enviaments d'ajuda cap als territoris ocupats. Article 62 A reserva de motius de seguretat imperatius, s'ha de permetre que les persones protegides en territoris ocupats rebin els enviaments d'ajuda individuals que els siguin enviats. Article 63 A reserva de mesures temporals que la potència ocupant imposi amb caràcter excepcional per motius de seguretat imperiosos:

a) les societats nacionals de la Creu Roja (de la Mitja Lluna Roja, del Lleó i el Sol Rojos) reconegudes han de poder prosseguir les seves activitats d'acord amb els principis de la Creu Roja, tal com estan definits per les conferències internacionals de la Creu Roja. Les altres entitats d'ajuda han de poder continuar les seves activitats humanitàries en condicions similars.

b) La potència ocupant no pot requerir cap canvi de personal o d'estructura d'aquestes entitats, que pugui perjudicar les activitats esmentades.

Els mateixos principis s'han d'aplicar a les activitats i al personal d'organismes especials de caràcter no-militar, que ja existeixin o que es creïn, amb la finalitat de garantir les condicions de vida de la població civil mitjançant el manteniment dels serveis d'utilitat pública essencials, la distribució d'ajuda i l'organització del salvament.

Article 64 La legislació penal del territori ocupat continua en vigor, excepte si la potència ocupant la deroga o suspèn en casos en què aquesta legislació constitueixi una amenaça per a la seguretat d'aquesta potència o un obstacle per a l'aplicació d'aquest Conveni.

A reserva d'aquesta última consideració i de la necessitat de garantir l'efectiva administració de la justícia, els tribunals del territori ocupat han de continuar en funcionament respecte a totes les infraccions previstes per aquesta legislació.

No obstant això, la potència ocupant pot sotmetre la població del territori ocupat a les disposicions indispensables per permetre-li complir amb les obligacions que resulten del present Conveni, i garantir l'administració regular del territori així com la seguretat de la potència ocupant, dels membres i els béns de les forces o l'administració ocupants, així com dels establiments i les línies de comunicacions que utilitzen.

Article 65 Les disposicions penals promulgades per la potència ocupant no han d'entrar en vigor fins que no hagin estat publicades i comunicades a la població, en l'idioma d'aquesta.

L'efecte d'aquestes disposicions penals no pot ser retroactiu.

Article 66 En cas d'infracció a les disposicions penals promulgades en virtut del paràgraf segon de l'article 64, la potència ocupant pot atribuir els inculpats als seus tribunals militars, no polítics i degudament constituïts, a condició que aquests tribunals estiguin en el país ocupat.

Els tribunals d'apel·lació han d'estar preferiblement en el país ocupat.

Article 67 Els tribunals només poden aplicar les disposicions legals anteriors a la infracció i que són conformes als principis generals del dret, en particular, al principi de la proporcionalitat de les penes.

Han de tenir en compte el fet que l'acusat no és un nacional de la potència ocupant.

Article 68 Quan una persona protegida comet una infracció únicament amb la intenció de perjudicar la potència ocupant, però que no constitueix un atemptat contra la vida o la integritat corporal dels membres de les forces o l'administració ocupants, ni crea un perill col·lectiu greu, ni un atemptat greu contra els béns de les forces o l'administració ocupants ni a les instal·lacions que utilitzen, aquesta persona és punible amb internament o un simple empresonament, sempre que la durada d'aquest internament o empresonament sigui proporcional a la infracció comesa.

A més, l'internament o l'empresonament per aquestes infraccions ha de ser l'única mesura privativa de llibertat que pot ser adoptada en relació amb les persones protegides.

Els tribunals establerts en l'article 66 d'aquest Conveni poden lliurement convertir la pena d'empresonament en una mesura d'internament de la mateixa durada.

Les disposicions penals promulgades per la potència ocupant d'acord amb els articles 64 i 65 només poden preveure la pena de mort respecte a les persones protegides en els casos en què aquestes siguin culpables d'espionatge, d'actes greus de sabotatge d'instal·lacions militars de la potència ocupant, o d'infraccions intencionades que hagin causat la mort d'una o més persones, sempre que aquests delictes siguin punibles amb la pena de mort segons la llei del territori ocupat en vigor abans que comencés l'ocupació.

La pena de mort no pot ser pronunciada contra una persona protegida llevat que, en particular, s'hagi cridat l'atenció del tribunal sobre el fet que ja que l'acusat, no sent un nacional de la potència ocupant, no està vinculat a aquesta per cap deure de lleialtat.

En cap cas, la pena de mort no pot ser pronunciada contra una persona protegida menor de divuit anys en el moment de la infracció.

Article 69 En tots els casos, la durada de la detenció preventiva d'una persona protegida acusada d'un delicte, en espera d'un judici o d'un càstig, s'ha de deduir del període d'empresonament que se li imposi.

Article 70 La potència ocupant no pot detenir, processar o condemnar persones protegides per actes comesos o opinions expressades abans de l'ocupació o durant una interrupció temporal d'aquesta, a excepció d'infraccions a lleis i costums de la guerra.

Els nacionals de la potència ocupant que, abans de l'inici del conflicte, haguessin cercat refugi en el territori ocupat no poden ser detinguts, processats, condemnats o deportats fora del territori ocupat, excepte per infraccions comeses després de l'inici de les hostilitats o per delictes de dret comú comesos abans de l'inici de les hostilitats que, segons la llei de l'estat amb territori ocupat, haurien justificat l'extradició en temps de pau.

Article 71 Els tribunals competents de la potència ocupant no poden dictar cap condemna que no hagi anat precedida d'un procés regular.

Les persones acusades que són processades per la potència ocupant han de ser informades amb promptitud, per escrit en un idioma que entenguin, dels detalls dels càrrecs que se'ls imputen; la seva causa ha de ser instruïda al més ràpidament possible.

La potència protectora ha de ser informada de cada diligència iniciada per la potència ocupant contra les persones protegides quan els càrrecs poden implicar la pena de mort o una pena de presó de dos o més anys; aquestes han de poder, en tot moment, obtenir informació respecte de l'estat del procés.

A més, la potència protectora ha de tenir dret, si ho demana, a obtenir tota la informació d'aquests procediments i de qualsevol altra actuació iniciada per la potència ocupant contra persones protegides.

La notificació de la potència protectora, tal com ho estipula el paràgraf anterior, s'ha d'efectuar immediatament i, en qualsevol cas, la potència protectora l'ha de rebre tres setmanes abans de la data de la primera audiència.

Si a l'obertura del judici no s'aporten proves que les disposicions d'aquest article han estat respectades completament, el judici no pot tenir lloc.

La notificació ha d'incloure els elements següents:

a) Identitat de l'acusat.

b) Lloc de residència o de detenció.

c) Especificació del càrrec o càrrecs (amb esment de les disposicions penals en virtut de les quals es basen).

d) Indicació del tribunal encarregat de jutjar el cas.

e) El lloc i la data de la primera audiència.

Article 72 Tot acusat té dret a fer valer els mitjans de prova necessaris per a la seva defensa i pot, en particular, fer citar testimonis.

Té dret a ser assistit per un defensor qualificat de la seva elecció, que ha de poder visitar-lo lliurement i gaudir de les facilitats necessàries per preparar la defensa.

Si la persona acusada no ha escollit cap defensor, la potència protectora li n'ha de procurar un.

Si l'acusat ha de respondre d'una acusació greu i no hi ha potència protectora, la potència ocupant, a reserva del consentiment de la persona acusada, ha de proporcionar-li un defensor.

Tot acusat ha de ser assistit, llevat que lliurement hi renunciï, per un intèrpret, tant durant la instrucció com durant l'audiència al tribunal.

Ha de tenir el dret en qualsevol moment de recusar l'intèrpret i demanar la seva substitució.

Article 73 Tot condemnat ha de tenir el dret a utilitzar les vies de recurs previstes per la legislació aplicada pel tribunal.

Ha de ser informat del seu dret a recórrer, i dels terminis necessaris per exercir-lo.

El procediment penal establert en aquesta secció s'aplica, per analogia, als recursos.

Si la legislació aplicada pel tribunal no preveu cap possibilitat per apel·lar, la persona condemnada ha de tenir dret a recórrer contra la sentència i la condemna davant de l'autoritat competent de la potència ocupant.

Article 74 Els representants de la potència protectora han de tenir el dret d'assistir a l'audiència de qualsevol tribunal que jutgi una persona protegida, llevat que les sessions, excepcionalment, hagin de tenir lloc a porta tancada en interès de la seguretat de la potència ocupant, que aleshores ho ha de notificar a la potència protectora.

La notificació que s'haurà d'enviar a la potència protectora ha d'incloure la indicació del lloc i de la data de l'inici de les sessions del judici a la potència protectora.

Tota sentència que impliqui la pena de mort o l'empresonament de dos anys o més, s'ha de comunicar, amb indicació dels motius i al més aviat possible, a la potència protectora; s'ha d'incloure una referència a la notificació efectuada en virtut de l'article 71 i, en cas de sentència que impliqui una pena privativa de llibertat, la indicació del lloc on es complirà.

Les altres sentències han de ser consignades en els processos verbals del tribunal i poden ser examinades pels representants de la potència protectora.

Els terminis per recórrer en el cas d'una condemna a pena de mort o a una pena privativa de llibertat de dos anys o més, no comencen a comptar fins que la potència protectora rebi la notificació de la sentència.

Article 75 En cap cas les persones condemnades a mort han de ser privades del dret a sol·licitar el perdó o l'indult.

No es pot executar cap pena de mort abans de l'expiració del termini mínim de sis mesos a partir de la data en què la potència protectora hagi rebut la notificació de la sentència ferma que confirmi aquesta condemna a mort o de la decisió que refusi el perdó o l'indult.

El termini de sis mesos pot ser reduït en determinats casos, quan així resulti per circumstàncies greus que impliquin una amenaça organitzada per a la seguretat de la potència ocupant o de les seves forces, sempre que es notifiqui a la potència protectora aquesta reducció del termini i tingui la possibilitat d'adreçar-se en un temps raonable davant les autoritats ocupants competents respecte d'aquestes condemnes a mort.

Article 76 Les persones protegides acusades han de ser detingudes en el país ocupat, i si les condemnen han de complir-hi les seves penes.

Les han de separar, si és possible, d'altres detinguts i han de set sotmeses a un règim alimentari i higiènic suficient per mantenir-les en un bon estat de salut, i que com a mínim es correspongui al règim dels establiments penitenciaris del país ocupat.

Han de rebre l'atenció mèdica que el seu estat de salut requereixi.

També han d'estar autoritzades a rebre l'ajuda espiritual que puguin demanar.

Les dones han de ser allotjades en dependències separades i estar sota la supervisió directa de dones.

S'ha de tenir en compte un règim especial previst pels menors.

Les persones protegides que es trobin detingudes tenen dret a ser visitades pels delegats de la potència protectora i del Comitè Internacional de la Creu Roja, d'acord amb les disposicions de l'article 143. Aquestes persones tenen dret a rebre com a mínim un paquet d'ajuda al mes.

Article 77 Les persones protegides que han estat acusades de delictes o condemnades pels tribunals en territori ocupat, han de ser lliurades al final de l'ocupació, amb l'expedient corresponent, a les autoritats del territori alliberat.

Article 78 Si la potència ocupant considera necessari, per motius imperatius de seguretat, prendre mesures de seguretat respecte de les persones protegides, les pot sotmetre, com a màxim, a residència forçosa o al seu internament.

Les decisions respecte a aquesta residència forçosa o internament s'han de prendre seguint un procediment regular que la potència ocupant ha d'establir de conformitat amb les disposicions d'aquest Conveni.

Aquest procediment ha de preveure el dret d'apel·lació dels interessats.

Les apel·lacions s'han de resoldre en el termini més curt possible.

En cas que es mantingui la decisió, aquesta s'ha de sotmetre a una revisió periòdica, si és possible cada sis mesos, per part d'un organisme competent constituït per la potència esmentada.

Les persones protegides sotmeses a residència forçosa i per tant obligades a abandonar el seu domicili s'han de beneficiar sense cap restricció de les disposicions de l'article 39 d'aquest Conveni.

Secció IV.

Regles relatives al tractament dels interns

Capítol I. Disposicions generals

Article 79 Les parts en conflicte no poden internar persones protegides, excepte d'acord amb les disposicions dels articles 41, 42, 43, 68 i

78. Article 80 Els reclosos han de conservar la seva plena capacitat civil i exercir els drets que se'n deriven en la mesura que siguin compatibles amb el seu estatut d'internats.

Article 81 Les parts en conflicte que internen persones protegides estan obligades a mantenir-les gratuïtament i a garantir-ne l'atenció mèdica que requereixi el seu estat de salut.

No es pot efectuar cap deducció dels subsidis, els salaris o els crèdits dels interns per reemborsar aquestes despeses.

La potència detentora ha d'ocupar-se del manteniment de les persones que depenen dels interns, si aquestes persones no tenen mitjans de subsistència suficients o són incapaces de guanyar-se la vida.

Article 82 La potència detentora ha d'allotjar, en la mesura que sigui possible, els interns segons la nacionalitat, el seu idioma i els seus costums.

Els interns que siguin nacionals del mateix país no han de ser separats només perquè parlin llengües diferents.

Al llarg de l'internament, els membres d'una mateixa família i, en particular, els pares i els seus fills, han de ser allotjats junts en el mateix lloc d'internament, excepte quan una separació de caràcter temporal sigui necessària per motius laborals o de salut o per tal de complir amb les disposicions del capítol IX d'aquesta secció.

Els interns poden demanar que els seus fills, deixats en llibertat sense vigilància dels pares, siguin internats amb ells.

Sempre que sigui possible, els interns membres de la mateixa família han d'estar allotjats en els mateixos espais i se'ls ha de donar allotjament separat dels altres interns, juntament amb les facilitats per poder dur una vida familiar correcta.

Capítol II. Llocs d'internament

Article 83 La potència detentora no ha de crear llocs d'internament en zones particularment exposades als perills de la guerra.

La potència detentora ha de comunicar a les potències enemigues, a través de les potències protectores, tota la informació útil respecte de la ubicació geogràfica dels llocs d'internament.

Sempre que les consideracions militars ho permetin, els camps d'internament han d'estar senyalitzats amb les lletres IC, col·locades de manera que siguin clarament visibles de dia des de l'aire.

Tanmateix, les potències concernides poden acordar un altre sistema de senyalització.

No es pot senyalitzar d'aquesta manera cap altre lloc que no sigui un camp d'internament.

Article 84 El interns han de ser allotjats i administrats separadament dels presoners de guerra i de les persones privades de llibertat per qualsevol altre motiu.

Article 85 La potència detentora està obligada a prendre totes les mesures necessàries i possibles perquè les persones protegides siguin allotjades, des de l'inici del seu internament, en edificis o quarters que tinguin totes les garanties d'higiene i salut, i que garanteixin una protecció eficaç contra els rigors del clima i els efectes de la guerra.

En cap cas els llocs permanents d'internament no poden estar situats en àrees insalubres o en zones amb un clima perjudicial per als interns.

En tots els casos en què aquests estiguin temporalment internats en una zona insalubre o amb un clima perjudicial per a la seva salut, les persones protegides han de ser traslladades a un lloc d'internament més apropiat tan ràpidament com les circumstàncies ho permetin.

Els locals han d'estar completament protegits de la humitat, suficientment escalfats i il·luminats, especialment des que es fa fosc fins que es fa de dia.

Els llocs per dormir han de tenir l'espai suficient i estar ben ventilats, i els interns han de disposar de l'indispensable per dormir i mantes suficients, tenint en compte el clima, l'edat, el sexe i l'estat de salut.

Els interns han de tenir a disposició, nit i dia, instal·lacions sanitàries conformes a les exigències d'higiene i constantment mantingudes en estat de netedat.

Han de tenir l'aigua i el sabó suficients per a la seva higiene personal diària i per rentar la seva roba; se'ls ha de proporcionar les instal·lacions i els serveis necessaris per a aquesta finalitat.

També han de disposar d'instal·lacions per a dutxes o banys.

Se'ls ha de reservar els temps necessari per a la seva higiene i els treballs de neteja.

Cada cop que sigui necessari, com a mesura excepcional i temporal, allotjar dones internes que no són membres d'una unitat familiar en el mateix lloc d'internament que els homes, és obligatori proveir-les de llocs per dormir i instal·lacions sanitàries separades.

Article 86 La potència detentora ha de posar a disposició de les persones internes, independentment de la seva confessió, locals adequats per exercir els seus cultes.

Article 87 A no ser que els interns puguin disposar d'altres facilitats semblants, s'han d'instal·lar cantines en tots els llocs d'internament, a fi que tinguin la possibilitat de proveir-se, a preus no més elevats que els del comerç local, d'aliments i objectes d'ús diari, incloent-hi sabó i tabac, per al seu benestar i confort personal.

Els beneficis de les cantines han de ser abonats en compte a un fons especial d'assistència en cada lloc d'internament i administrat en benefici dels interns adscrits al lloc d'internament en qüestió.

El Comitè d'Interns establert en l'article 102 ha de tenir el dret de fiscalitzar la gestió de la cantina i d'aquest fons.

Quan es dissol un lloc d'internament, el saldo creditor del fons d'assistència s'ha de transferir al fons d'assistència d'un altre lloc d'internament per a interns de la mateixa nacionalitat o, si aquest lloc no existeix, a un fons central d'assistència que ha d'administrar-se en benefici de tots els interns que romanguin en poder de la potència detentora.

En cas d'un alliberament general, la potència detentora es queda aquests beneficis, excepte acord del contrari conclòs entre les potències concernides.

Article 88 En tots els llocs d'internament exposats als bombardeigs aeris i altres perills de guerra, s'han d'instal·lar refugis adequats i en nombre suficient per garantir la protecció necessària.

En cas d'alarma, els interns s'hi ha de poder traslladar al més ràpidament possible, excepte els que participen en la protecció de les seves dependències contra els perills abans esmentats.

També se'ls ha d'aplicar qualsevol mesura de protecció que es prengui a favor de la població.

Cal adoptar precaucions suficients en llocs d'internament contra el perill d'incendi.

Capítol III. Aliments i roba

Article 89 La ració alimentària diària dels interns ha de ser suficient en quantitat, qualitat i varietat per garantir-los un bon estat de salut i per evitar-los problemes de manca. També s'ha de tenir en compte la dieta habitual dels interns. A més els interns han de rebre els mitjans per preparar-se ells mateixos qualsevol menjar addicional que posseeixin. Se'ls ha de proporcionar l'aigua potable suficient. S'ha de permetre la utilització de tabac. Els interns que treballen han de rebre un suplement d'aliments proporcional al tipus de treball que efectuen. S'ha de donar menjar addicional a les dones embarassades, a les que alleten i als infants menors de quinze anys, en proporció a les seves necessitats fisiològiques. Article 90 S'ha de donar als interns totes les facilitats perquè es proveeixin de la roba, el calçat i la roba interior de recanvi necessaris i, més endavant, es procurin material addicional si és necessari. En cas que els interns no tinguin roba suficient, tenint en compte el clima, i no puguin procurar-se'n, la potència detentora els hi ha de proporcionar gratuïtament. La roba proporcionada per la potència detentora als interns i les marques exteriors posades en aquesta roba no han de ser insultants ni els ha d'exposar al ridícul. Els treballadors han de rebre un uniforme de treball, incloent-hi roba de protecció adequada, sempre que la naturalesa del treball així ho requereixi.

Capítol IV. Higiene i assistència mèdica

Article 91 Cada lloc d'internament ha de tenir una infermeria adequada, sota l'autoritat d'un metge qualificat, on els interns rebin l'assistència de què puguin tenir necessitat, com també una dieta apropiada.

S'han de separar els locals d'aïllament per als casos de malalties contagioses o mentals.

Les parteres i els interns que pateixin malalties greus, o l'estat dels quals requereixi un tractament especial, una operació quirúrgica o l'hospitalització, cal que siguin admesos en qualsevol establiment qualificat per tractar-los i han de rebre una assistència no inferior a la que es proporciona al conjunt de la població.

Els interns han de ser tractats, preferentment, per personal mèdic de la seva nacionalitat.

No es pot impedir als interns que es presentin a les autoritats mèdiques per ser examinats.

Les autoritats mèdiques de la potència detentora han d'expedir, si els ho demanen, a cada intern que hagi fet un tractament una declaració oficial on consti la naturalesa de la seva malaltia o de les seves ferides, la durada del tractament i l'atenció rebuda.

S'ha d'enviar un duplicat d'aquesta declaració a l'Agència central establerta en l'article 140. El tractament, així com el subministrament de qualsevol aparell necessari per al manteniment dels interns en bon estat de salut, en particular pròtesis, dentals o altres, i ulleres, han de ser gratuïts per a l'intern.

Article 92 Les inspeccions mèdiques dels interns s'han d'efectuar com a mínim un cop al mes.

La seva finalitat ha de ser, en particular, supervisar l'estat general de salut i de nutrició i la netedat dels interns, així com detectar les malalties contagioses, en especial, la tuberculosi, la malària i les malalties venèries.

Aquestes inspeccions han d'incloure, en particular, el control del pes de cada intern i, com a mínim un cop l'any, un examen radioscòpic.

Capítol V. Activitats religioses, intel·lectuals i físiques

Article 93 Els interns han de tenir la plena llibertat per exercir els seus deures religiosos, incloent-hi l'assistència als oficis de la seva confessió, a condició que compleixin les regles de disciplina establertes per les autoritats detentores.

S'ha d'autoritzar als interns que són ministres d'un culte que exerceixin plenament el seu ministeri entre els seus companys.

Amb aquesta finalitat la potència detentora ha de vetllar perquè siguin repartits d'una manera equitativa entre els diferents llocs d'internament on els interns parlen el mateix idioma i pertanyen a la mateixa religió.

En cas que no hi hagi un nombre suficient d'aquests ministres, la potència detentora els ha de donar les facilitats necessàries, incloent-hi els mitjans de transport, per desplaçar-se d'un lloc d'internament a un altre, i els ha d'autoritzar a visitar els interns que estiguin hospitalitzats.

Els ministres d'un culte han de gaudir de la llibertat de mantenir correspondència en assumptes relatius al seu ministeri amb les autoritats religioses del país de detenció i, en la mesura del possible, amb les organitzacions religioses internacionals de la seva confessió.

No s'ha de considerar que aquesta correspondència formi part de la quota esmentada en l'article 107 però està subjecta a les disposicions de l'article 112. Quan els interns no disposen de l'assistència de ministres de la seva confessió, o el nombre d'aquests darrers fos insuficient, l'autoritat religiosa local de la mateixa confessió pot nomenar, d'acord amb la potència detentora, un ministre de la mateixa confessió que la del interns o bé, si aquesta via és factible des d'un punt de vista confessional, un ministre d'un culte similar o un laic qualificat.

Aquest darrer ha de gaudir dels avantatges atribuïts a la funció que assumeix.

Les persones així nomenades s'han d'adaptar a tots els reglaments establerts per la potència detentora, en interès de la disciplina i la seguretat.

Article 94 La potència detentora ha de fomentar les activitats intel·lectuals, educatives, recreatives i esportives dels interns, alhora que els ha de donar la llibertat de participar-hi o no. Ha d'adoptar totes les mesures possibles per garantir-ne l'exercici i, en particular, ha de posar a la seva disposició locals adequats.

S'han de concedir totes les facilitats possibles als interns per continuar els seus estudis o per començar-ne de nous.

S'ha de garantir l'educació dels infants i dels joves; se'ls ha de permetre anar a l'escola ja sigui dins del lloc d'internament o fora.

Els interns han de tenir la possibilitat de fer exercicis físics, participar en esports i jocs a l'aire lliure.

Amb aquesta finalitat, s'han de reservar espais lliures suficients en tots els llocs d'internament.

S'han de reservar llocs especials per als infant i els joves.

Article 95 La potència detentora no pot utilitzar els interns com a treballadors, llevat que ho desitgin.

Estan prohibits en qualsevol cas: el treball que, si s'imposés a una persona protegida no internada per la força, constituiria una infracció dels articles 40 i 51 d'aquest Conveni, així com l'ús per a treballs de caràcter degradant o humiliant.

Després d'un període de treball de sis setmanes, els interns poden renunciar a treballar en tot moment mitjançant un preavís de vuit dies.

Aquestes disposicions no constitueixen cap obstacle al dret de la potència detentora a obligar als metges, dentistes o altres membres del personal sanitari internats, a exercir la seva professió a favor dels seus companys interns; a ocupar interns per a tasques administratives i de manteniment del lloc d'internament; d'encarregar a aquestes persones feines a la cuina o altres tasques domèstiques, o finalment ocupar aquestes persones en treballs destinats a protegir els interns contra els bombardeigs aeris o altres riscs resultants de la guerra.

No obstant això, no es pot obligar cap intern que efectuï tasques per a les quals un metge de l'administració l'ha declarat físicament no apte.

La potència detentora ha d'assumir tota la responsabilitat de totes les condicions laborals, l'assistència mèdica, el pagament dels salaris i ha de garantir la reparació dels accidents de treball i les malalties professionals.

Les condicions laborals així com la reparació dels accidents de treball i les malalties professionals han de ser conformes amb la legislació nacional i el costum; en cap cas han de ser inferiors a les que s'apliquen per una feina de la mateixa naturalesa en la mateixa zona.

Els salaris s'han de determinar d'una manera equitativa a través d'acord entre els interns, la potència detentora i, si escau, els altres patrons que la potència detentora, tenint en compte l'obligació de la potència detentora d'ocupar-se gratuïtament del manteniment dels interns i concedir-los l'atenció mèdica que el seu estat de salut pugui requerir.

Els interns destinats permanentment als treballs esmentats en el tercer paràgraf d'aquest article han de rebre de la potència detentora un sou just; les condicions laborals i la reparació dels accidents de treball i de les malalties professionals no han de ser inferiors a les que s'apliquen a una feina de la mateixa naturalesa en la mateixa zona.

Article 96 Tots els destacaments laborals han de romandre part i dependre d'un lloc d'internament.

Les autoritats competents de la potència detentora i el comandant del lloc d'internament són responsables de l'observança en els destacaments de treball de les disposicions d'aquest Conveni.

El comandant ha de tenir una llista actualitzada dels destacaments de treball que depenen d'ell i l'ha de comunicar als delegats de la potència protectora, del Comitè Internacional de la Creu Roja o d'altres organitzacions humanitàries que visitin els llocs d'internament.

Capítol VI. Béns personals i recursos econòmics

Article 97 Els interns han d'estar autoritzats a conservar els seus objectes i efectes d'ús personal.

No se'ls pot confiscar els diners, xecs, títols, etc. així com els objectes de valor que posseeixin, llevat que es faci de conformitat amb un procediment establert.

Se'ls ha de donar rebuts detallats.

Les quantitats s'han de pagar al compte de cada intern tal com ho estableix l'article 98. Aquestes quantitats no es poden convertir a una altra divisa llevat que la legislació en el territori en el qual el propietari està internat ho requereixi o si l'intern hi dóna el seu consentiment.

Els objectes que sobretot tenen un valor personal o sentimental no poden ser confiscats.

Una dona internada només pot ser escorcollada per una dona.

En el moment del seu alliberament o de la seva repatriació, els interns han de rebre tots els objectes, els diners, xecs, títols, etc. que se'ls haguessin confiscat durant l'internament, i han de rebre en efectiu el saldo creditor dels seus comptes portats d'acord amb l'article 98, llevat dels objectes o valors retinguts per la potència detentora en virtut de la seva legislació en vigor.

Si es retenen els béns d'un intern amb motiu d'aquesta legislació, l'interessat ha de rebre un rebut detallat.

Els documents familiars o d'identitat que estiguin en mans dels interns només poden ser retirats amb un contrarebut.

En cap moment s'han de deixar els interns sense documents d'identitat.

Si no en tenen, han de rebre documents especials que han d'establir les autoritats detentores i que els serviran com a documents d'identitat fins al final del seu internament.

Els interns poden conservar a sobre una certa quantitat de diners, en efectiu o en forma de vals de compra, perquè puguin comprar.

Article 98 Tots els interns han de rebre regularment assignacions per poder comprar articles i objectes, com ara tabac, articles de bany, etc. Aquestes assignacions poden tenir la forma de crèdits o de vals de compra.

A més, els interns poden rebre subsidis de la potència de la qual són nacionals, de les potències protectores, de qualsevol organisme que els pugui prestar ajuda o de la seva família, així com les rendes dels seus béns d'acord amb la legislació de la potència detentora.

Els imports dels subsidis concedits per la potència d'origen han de ser els mateixos per a totes les categories d'interns (invàlids, malalts, dones embarassades, etc.) i no poden ser assignats per aquesta potència ni distribuïts per la potència detentora sobre la base de discriminacions prohibides per l'article 27 d'aquest Conveni.

La potència detentora ha de tenir un compte corrent per a cada intern, al qual s'han d'ingressar les assignacions esmentades en el present article, els salaris guanyats per l'intern i els pagaments rebuts, així com les quantitats que se'ls retirin i que puguin estar disponibles de conformitat amb la legislació en vigor en el territori on es trobi l'intern.

S'han de concedir a l'intern totes les facilitats compatibles amb la legislació en vigor en el territori interessat per enviar diners a la seva família i a altres persones que depenen econòmicament d'ell.

Pot treure d'aquest compte les quantitats necessàries per a les seves despeses personals, dins els límits fixats per la potència detentora.

En tot moment se'ls han de donar les facilitats raonables per consultar i obtenir extractes del seu compte.

Aquest compte s'ha de comunicar a la potència protectora, si ho demana, i en cas de trasllat, el compte ha de seguir l'intern.

Capítol VII. Administració i disciplina

Article 99 Cada lloc d'internament s'ha de posar sota l'autoritat d'un oficial o funcionari responsable, escollit dins les forces militars regulars o dins el marc de l'administració civil regular de la potència detentora.

L'oficial o el funcionari encarregat del lloc d'internament ha de tenir una còpia d'aquest Conveni en la llengua oficial, o en una de les llegües oficials, del seu país i ha de ser responsable de la seva aplicació.

El personal de vigilància ha de rebre formació sobre les disposicions del present Conveni i dels reglaments que tinguin per objecte la seva aplicació.

El text d'aquest Conveni i els texts dels acords especials conclosos en virtut d'aquest Conveni s'han d'anunciar dins del lloc d'internament, en un idioma que els interns entenguin, o bé han d'estar en poder del Comitè d'Interns.

Els reglaments, ordres, notificacions i avisos de tot tipus han de ser comunicats als interns i anunciats en els llocs d'internament, en un idioma que entenguin.

Totes les ordres i manaments adreçats als interns individualment s'han de donar, així mateix, en un idioma que entenguin.

Article 100 El règim disciplinari en els llocs d'internament ha de ser compatible amb els principis humanitaris i, en cap circumstància, no ha d'incloure reglaments que imposin als interns cap esforç físic perillós per a la seva salut o que impliqui un tracte vexatori físic o moral.

Està prohibida la identificació mitjançant tatuatges o l'aplicació de senyals o marques en el cos.

En particular, està prohibit fer estar dret o passar llista prolongadament, els exercicis físics de càstig, els exercicis de maniobres militars o la reducció de les racions alimentàries.

Article 101 Els interns tenen dret a presentar a les autoritats en poder de les quals es troben les seves peticions respecte al règim al qual estan sotmesos.

També tenen el dret d'adreçar-se sense restricció a través del Comitè d'Interns o directament, si ho consideren necessari, als representants de la potència protectora, per tal d'indicar-los els punts sobre els quals puguin tenir queixes per formular respecte del règim d'internament.

Aquestes peticions i queixes han de ser transmeses immediatament i sense cap modificació, fins i tot si aquestes darreres són reconegudes com infundades, no poden donar peu a cap càstig.

Els comitès d'interns poden enviar informes periòdics sobre la situació dels llocs d'internament i les necessitats dels interns als representants de la potència protectora.

Article 102 En cada lloc d'internament, els interns han d'escollir lliurement en una votació secreta cada sis mesos, els membres d'un comitè encarregat de representar- los davant de les autoritats de la potència detentora, i la protectora, del Comitè Internacional de la Creu Roja i de qualsevol altre organisme que els pugui ajudar.

Els membres del comitè són reelegibles.

Els interns elegits entren en funcions després que l'autoritat detentora hagi aprovat la seva elecció.

Els motius de denegació o destitució eventuals han de ser comunicats a les potències protectores en qüestió.

Article 103 Els comitès d'interns han de contribuir al benestar físic, espiritual i intel·lectual dels interns.

En particular, en cas que els interns decidissin organitzar un sistema d'ajuda mútua entre ells, aquesta organització estaria dins de la competència dels comitès, independentment de les funcions especials que tenen assignades en virtut d'altres disposicions d'aquest Conveni.

Article 104 No s'ha de requerir dels membres dels comitès d'interns que duguin a terme qualsevol altra feina, si aquesta fa més difícil l'acompliment de les seves funcions.

Els membres dels comitès poden nomenar entre els interns els auxiliars que els siguin necessaris.

Se'ls han de concedir totes les facilitats materials, en particular, una certa llibertat de moviment necessària per a l'acompliment de les seves funcions (visites a destacaments de treball, recepció de mercaderies, etc.).

També s'han de donar totes les facilitats als membres dels comitès perquè puguin comunicar-se per correu i telègraf amb les autoritats detentores, les potències protectores, el Comitè Internacional de la Creu Roja i els seus delegats, així com amb els organismes que prestin ajuda als interns.

Els membres dels comitès que es troben dins dels destacaments han de gaudir de les mateixes facilitats per comunicar-se amb el seu comitè del principal lloc d'internament.

Aquestes comunicacions no s'han de limitar, ni considerar que formin part de la quota esmentada en l'article 107. Cap membre del comitè pot ser traslladat sense que se l'hagi deixat un temps raonable per posar al corrent al seu successor dels assumptes en curs.

Capítol VIII. Relacions amb l'exterior

Article 105 Immediatament després d'internar persones protegides, les potències detentores les han d'informar, i també a la potència de la qual en són nacionals i a la seva potència protectora, de les mesures previstes per executar les disposicions d'aquest capítol.

Així mateix, les potències detentores han de notificar qualsevol modificació aportada a aquestes mesures.

Article 106 Tan aviat com sigui internat, o com a més tard una setmana després de la seva arribada al lloc d'internament, i també en els casos de malaltia o de trasllat a una altre lloc d'internament o a un hospital, s'ha de permetre a cada intern enviar directament a la seva família, d'una banda, i a l'Agència central establerta per l'article 140, de l'altra, una targeta d'internament establerta, si és possible, segons el model annexat a aquest Conveni, informant-los del seu internament, la seva adreça i el seu estat de salut.

Aquestes targetes s'han d'enviar al més ràpidament possible i no es poden demorar de cap manera.

Article 107 S'ha d'autoritzar els interns a enviar i rebre cartes i postals.

Si la potència detentora creu necessari limitar el nombre de cartes i postals enviades per cada intern, aquest nombre no pot ser inferior a dues cartes i quatre postals al mes; han de ser redactades segons el model annexats a aquest Conveni.

Si s'han d'efectuar limitacions respecte a la correspondència adreçada als interns, només poden ser ordenades per la potència d'origen, eventualment a petició de la potència detentora.

Aquestes cartes i postals s'han de transportar dins d'un termini raonable; no es poden demorar o retenir per raons disciplinàries.

S'ha d'autoritzar els interns que porten molt de temps sense notícies de la seva família o que es troben amb la impossibilitat de rebre notícies dels seus familiars o de donar-los notícies per la via ordinària, com també aquells que es troben a una distància considerable de les seves llars, a enviar telegrames, contra pagament de les taxes telegràfiques en la moneda de què disposin.

Així mateix, s'han de beneficiar d'aquesta disposició en cas d'urgència reconeguda.

Com a regla general, el correu dels interns ha d'estar escrit en la seva llengua materna.

Les parts en conflicte poden autoritzar correspondència en altres idiomes.

Article 108 S'ha d'autoritzar els interns a rebre, per correu o per qualsevol altre mitjà, enviaments individuals o col·lectius que continguin, en particular, aliments, roba, medicaments, com també llibres i objectes destinats a respondre a les seves necessitats en matèria de religió, estudis o d'oci.

Aquests enviaments no poden alliberar, de cap manera, la potència detentora de les obligacions que li incumbeixen en virtut d'aquest Conveni.

En cas que sigui necessari, per motius de caràcter militar, limitar la quantitat d'aquests enviaments, s'ha d'avisar degudament la potència protectora, el Comitè Internacional de la Creu Roja o qualsevol altre organisme que ajudi els interns i que sigui responsable de transmetre aquests enviaments.

Les modalitats relatives a l'expedició d'enviaments individuals o col·lectius han de ser l'objecte, si és necessari, d'acords especials entre les potències concernides, que en cap cas poden retardar la recepció per part dels interns dels enviaments de socors.

Les trameses de roba o d'aliments no poden incloure llibres.

El material mèdic de socors s'ha d'enviar, en general, en paquets col·lectius.

Article 109 En absència d'acords especials entre les parts en conflicte sobre les modalitats relatives a la recepció i distribució d'enviaments d'ajuda col·lectiva, s'ha d'aplicar el reglament relatiu als enviaments col·lectius que s'annexa a aquest Conveni.

En cap cas, els acords especials establerts més amunt, no poden restringir el dret dels comitès d'interns de prendre possessió d'enviaments d'ajuda col·lectius destinats als interns, de procedir a la seva distribució i disposar-ne en interès dels destinataris.

Aquests acords tampoc poden restringir el dret dels representants de la potència protectora, del Comitè Internacional de la Creu Roja, o de qualsevol altre organisme que ajudi els interns i que estiguin encarregats de transferir aquests enviaments col·lectius, de supervisar-ne la distribució als seus destinataris.

Article 110 Tots els enviaments d'ajuda per als interns estan exempts de taxes d'importació, duana i altres.

Tots els enviaments incloent-hi els paquets postals d'ajuda i els enviaments de diners, provinents d'altres països, destinats als interns o expedits per ells per via postal, ja sigui directament o mitjançant les oficines d'informació establertes en l'article 136 i l'Agència central d'informació establerta en l'article 140, estan exempts de totes les taxes postals tant en els països d'origen i de destí com en els països intermediaris.

Amb aquesta finalitat, en particular, les exempcions previstes en el Conveni postal universal de 1947 i en els acords de la Unió Postal Internacional a favor de civils de nacionalitat enemiga retinguts en camps o presons civils, s'ha d'estendre a altres persones internades protegides sota el règim del present Conveni.

Els països no signataris dels acords més amunt esmentats han de ser obligats a concedir les franquícies en les mateixes condicions.

Les despeses de transport dels enviaments d'ajuda destinats als interns i que, per motius de pes o per qualsevol altre motiu, no es poden enviar per via postal, són a càrrec de la potència detentora en tots els territoris sota el seu control.

Les altres potències part en el present Conveni han d'assumir les despeses de transport en els seus territoris respectius.

Les despeses relacionades amb el transport d'aquests enviaments, que no estan cobertes pels paràgrafs anteriors, van a càrrec dels remitent.

Les altes parts contractants s'han d'esforçar a reduir, al màxim possible, les taxes telegràfiques pels telegrames enviats pels interns o adreçats a ells.

Article 111 En cas que les operacions militars impedeixin que les potències concernides compleixin amb la seva obligació de garantir el transport dels enviaments establerts en els articles 106, 107, 108 i 113, les potències protectores en qüestió, el Comitè Internacional de la Creu Roja i qualsevol altre organisme degudament aprovat per les parts en conflicte, poden començar a garantir el transport d'aquests enviaments amb els mitjans adequats (vagons, vehicles de motor, vaixells o avió, etc.).

Amb aquesta finalitat, les altes parts contractants s'han d'esforçar a proveir-los amb aquests mitjans de transport i permetre'n la circulació, en especial, concedint els salconduits necessaris.

Aquests mitjans de transport també es poden utilitzar per despatxar:

a) La correspondència, les llistes i els informes intercanviats entre l'Agència central d'informació a què fa referència l'article 140 i les oficines nacionals esmentades en l'article 136.

b) La correspondència i els informes relatius als interns que les potències protectores, el Comitè Internacional de la Creu Roja i qualsevol altre organisme que ajudi els interns intercanviïn amb els seus propis delegats o amb les parts en conflicte.

Aquestes disposicions no limiten de cap manera el dret de qualsevol part en conflicte a organitzar altres mitjans de transport si així ho prefereix i de lliurar salconduits, segons les condicions que puguin ser acordades.

Les despeses ocasionades per l'ús d'aquests mitjans de transport van a càrrec, proporcionalment a la importància dels enviaments, de les parts en conflicte, els nacionals de les quals es beneficien d'aquests serveis.

Article 112 La censura de la correspondència adreçada als interns o expedida per ells s'ha d'efectuar al més ràpidament possible.

El control de les trameses destinades als interns no s'ha de dur a terme en condicions que puguin comprometre la conservació dels productes que contenen i s'ha d'efectuar en presència del destinatari o d'un company apoderat per aquest.

El lliurament als interns de trameses individuals o col·lectives no s'ha de demorar amb el pretext de dificultats de censura.

Qualsevol prohibició de correspondència decretada per les parts en conflicte ja sigui per motius militars o polítics, només pot ser temporal i ha de durar el mínim possible.

Article 113 Les potències detentores han de proporcionar totes les facilitats raonables per transmetre, a través de la potència protectora o de l'Agència Central establerta en l'article 140, o per altres mitjans requerits, testaments, poders, o tots altres documents adreçats als interns o expedits per ells.

En tots els casos les potències detentores han de facilitar als interns l'establiment i la legalització en la forma legal deguda d'aquests documents, en particular els han d'autoritzar a consultar un jurista.

Article 114 La potència detentora ha de proporcionar als interns totes les facilitats per permetre'ls de gestionar els seus béns, que siguin compatibles amb el règim d'internament i la legislació en vigor.

Amb aquesta finalitat, aquesta potència pot autoritzar-los a sortir del lloc d'internament en casos urgents i si les circumstàncies ho permeten.

Article 115 Sempre que un intern sigui part en un procediment de qualsevol tribunal, la potència detentora ha de fer que, si l'interessat ho requereix, s'informi el tribunal del seu arrest i ha de vetllar, dins dels límits legals, perquè es duguin a terme totes les mesures necessàries per impedir que pateixin cap perjudici a causa del seu internament, respecte a la preparació i la tramitació de la seva causa o respecte a l'execució de tota sentència del tribunal.

Article 116 S'ha d'autoritzar els interns a rebre visites, en especial dels parents propers, a intervals regulars i al més freqüentment possible.

En cas d'urgència i en la mesura del possible, s'ha d'autoritzar els interns a visitar les seves famílies, en particular en casos de mort o de malaltia greu de parents.

Capítol IX. Sancions penals i disciplinàries

Article 117 Amb subjecció a les disposicions d'aquest capítol, la legislació en vigor en el territori on es troben continuarà aplicant-se als interns que cometin delictes durant l'internament.

Si les lleis, reglaments o ordres generals declaren punibles els actes comesos pels interns, mentre que els mateixos actes no són punibles quan els cometen persones que no són internes, aquests actes només poden causar sancions disciplinàries.

No es pot castigar cap intern més d'una vegada per un mateix fet, o per un mateix càrrec.

Article 118 Els tribunals o les autoritats quan dicten una sentència han de tenir en compte, en la mesura del possible, el fet que el processat no és un nacional de la potència detentora.

Han de tenir la llibertat per reduir la pena prescrita per la infracció per la qual s'acusa l'intern i no estan obligats, a aquest efecte, a aplicar la pena mínima prescrita.

Estan prohibits tots els empresonaments en locals sense llum natural i, en general, qualsevol forma de crueltat.

Els interns condemnats no poden, després d'haver complert les condemnes que els hagin estat infligides disciplinàriament o judicialment, a ser tractats diferentment dels altres interns.

La durada de la detenció preventiva d'un intern s'ha de deduir de tota pena privativa de llibertat que li hagi estat infligida disciplinàriament o judicialment.

Els comitès d'interns han de ser informats de tots els processos judicials incoats contra els interns dels quals ells són els representats, així com dels seus resultats.

Article 119 Les sancions disciplinàries aplicables als interns són les següents:

1. Una multa fins a un total del 50 per cent del salari previst a l'article 95 i durant un període no superior als trenta dies.

2. La supressió dels avantatges concedits a més del tracte establert per aquest Conveni.

3. Tasques dures, que no superin dos hores al dia, i executades en relació amb el manteniment del lloc d'internament.

4. Les detencions.

En cap cas les penes disciplinàries han de ser inhumanes, brutals o perilloses per a la salut dels interns.

Han de tenir en compte la seva edat, el sexe i l'estat de salut.

La durada d'una mateixa pena en cap cas ha de sobrepassar un màxim de trenta dies consecutius, malgrat que l'intern hagi de respondre disciplinàriament per diversos fets quan es jutgi el seu cas, independentment de si aquests fets estan relacionats o no. Article 120 Els interns que es tornin a capturar després d'una fuga o d'una temptativa de fuga, només han d'estar subjectes a sancions disciplinàries respecte a aquest acte, fins i tot si són reincidents.

En derogació de l'article 118, paràgraf 3, els interns castigats a continuació d'una fuga o d'una temptativa de fuga, poden estar subjectes a un règim de vigilància especial, a condició que aquest règim no afecti el seu estat de salut, que s'exerceixi en un lloc d'internament i que no ocasioni la supressió de cap de les garanties atorgades per aquest Conveni.

Els interns que hagin cooperat a una fuga o una temptativa de fuga, només estan subjectes per aquest càrrec a una sanció disciplinària.

Article 121 La fuga o la temptativa de fuga, fins i tot si hi ha reincidència, no s'han de considerar com una circumstància agreujant en el cas en què l'intern sigui denunciat als tribunals per infraccions comeses durant la seva fuga.

Les parts en conflicte han de vetllar perquè les autoritats competents siguin indulgents en les seves apreciacions per saber si una infracció comesa per un intern ha de ser castigada disciplinàriament o judicialment, en especial, respecte als fets relacionats amb la fuga o amb la temptativa de fuga.

Article 122 Els actes que constitueixin una infracció contra la disciplina s'han d'investigar immediatament.

Aquesta norma s'ha d'aplicar en particular, en casos de fuga o temptativa de fuga i l'intern que es torna a capturar s'ha de lliurar a les autoritats competents al més aviat possible.

En cas d'infracció disciplinària, s'ha de reduir la presó preventiva a un mínim estricte per a tots els interns, i no ha d'excedir de catorze dies.

En tots els casos la seva durada s'ha de deduir de la pena privativa de llibertat que li sigui infligida.

Les disposicions dels articles 124 i 125 s'han d'aplicar als interns detinguts preventivament per una infracció disciplinària.

Article 123 Sense perjudici de la competència dels tribunals i de les autoritats superiors, les sancions disciplinàries només poden ser pronunciades pel comandant del lloc d'internament, o per un oficial o un funcionari responsable al qual hagi delegat el seu poder disciplinari.

Abans que es pronunciï una pena disciplinària, s'ha d'informar amb precisió l'intern processat dels fets de què se l'acusa i se l'ha d'autoritzar a justificar la seva conducta, a defensar-se, a citar testimonis i recórrer, si és necessari, als serveis d'un intèrpret qualificat.

La decisió ha de ser pronunciada en presència de l'acusat i d'un membre del Comitè d'Interns.

No ha de passar més d'un mes entre la decisió disciplinària i la seva execució.

Quan s'imposa a un intern una nova sanció disciplinària, un termini de com a mínim tres dies ha de separar l'execució de cadascuna de les sancions, si la durada d'una d'aquestes és de deu dies o més.

El comandant del lloc d'internament ha de tenir un registre de les sancions disciplinàries pronunciades que ha d'estar a disposició dels representants de la potència protectora.

Article 124 En cap cas els interns poden ser traslladats a establiments penitenciaris (presons, penitenciaries, centres de convictes, etc.) per complir-hi les sancions disciplinàries.

Els locals en els quals es compleixen les sancions disciplinàries han de ser conformes a les exigències d'higiene, i en particular, han de tenir material suficient per dormir.

S'ha de permetre als interns que compleixen sancions que es mantinguin en estat de netedat.

Les dones internes que compleixin una sanció disciplinària s'han de recloure en dependències separades de les dels homes i han d'estar sota la supervisió immediata de dones.

Article 125 Els interns sancionats disciplinàriament tenen la facultat de fer exercici cada dia i estar a l'aire lliure com a mínim dues hores diàries.

Se'ls ha d'autoritzar, si així ho demanen, a presentar-se al reconeixement mèdic diari.

Han de rebre l'assistència que requereixi el seu estat de salut i, si és necessari, se'ls ha de traslladar a la infermeria del lloc d'internament o a un hospital.

Se'ls ha d'autoritzar a llegir i escriure, així com a enviar i rebre cartes.

No obstant això, se'ls pot retenir els paquets i trameses de diners fins a l'expiració de la pena; mentrestant, aquestes trameses s'han de confiar al Comitè d'Interns, que lliurarà a la infermeria els productes peribles que continguin els paquets.

Cap intern sancionat disciplinàriament pot ser privat del benefici de les disposicions dels articles 107 i 143. Article 126 Els articles 71 a 76 ambdós inclosos s'han d'aplicar, per analogia, a les actuacions contra interns que estiguin en el territori nacional de la potència detentora.

Capítol X. Trasllats d'interns

Article 127 El trasllat d'interns sempre s'ha d'efectuar amb humanitat.

Com a norma general, s'ha de dur a terme per ferrocarril o per altres mitjans de transport i en condicions com a mínim iguals a les que obtenen les forces de la potència detentora en els seus desplaçaments.

Si, excepcionalment, aquests trasllats s'han d'efectuar a peu, no poden realitzar-se llevat que els interns estiguin en un bon estat de salut i, en cap cas, no se'ls pot exposar a un cansament excessiu.

La potència detentora ha de proporcionar als interns, durant el trasllat, aigua potable i aliments suficients en quantitat, qualitat i varietat per mantenir-los en bona salut, i també la roba necessària, l'allotjament adequat i l'atenció mèdica necessària.

La potència detentora ha de prendre totes les precaucions necessàries per garantir la seva seguretat durant el trasllat i ha d'establir, abans de la seva sortida, la llista completa de tots els interns traslladats.

Els interns malalts, ferits o invàlids, i les parteres no han de ser traslladats si el viatge pogués perjudicar el seu estat de salut, llevat que la seva seguretat ho requereixi imperativament.

Si el front s'aproxima a un lloc d'internament, no s'han de traslladar els interns que s'hi trobin llevat que es pugui dur a terme el seu trasllat en condicions de seguretat suficients, o llevat que s'exposin a més riscs si es queden en el lloc que si se'ls trasllada Un cop decidit el trasllat dels interns, la potència detentora ha de tenir en compte els seus interessos, en particular de cara a no fer augmentar les dificultats de repatriació o de retorn al seu domicili.

Article 128 En cas de trasllat, s'ha d'avisar oficialment als interns de la sortida i de la seva nova adreça postal.

Aquesta comunicat se'ls ha de fer amb temps suficient perquè puguin preparar el seu equipatge i informar-ne les seves famílies.

Se'ls ha d'autoritzar a emportar-se els seus efectes personals, la seva correspondència i els paquets que els hagin arribat a la seva adreça.

El pes d'aquest equipatge es pot limitar si les condicions de trasllat així ho requereixen, però en cap cas per sota de vint-i-cinc quilograms per intern.

El correu i els paquets adreçats a l'antic lloc d'internament se'ls han de transmetre sense demora.

El comandant del lloc d'internament ha de prendre, d'acord amb el Comitè d'Interns, les mesures necessàries per efectuar el transport dels béns de la comunitat d'interns i dels equipatges que els interns no poden endur-se amb ells a causa d'una restricció adoptada en virtut del paràgraf segon d'aquest article.

Capítol XI. Defuncions

Article 129 Els interns poden remetre els seus testaments a les autoritats responsables que n'assumeixen la guarda.

En cas de defunció d'un intern s'ha de trametre el seu testament sense demora a la persona que aquell hagi designat.

La defunció de cada intern ha de ser certificada per un metge i s'ha d'expedir un certificat on constin les causes de la mort i en quines circumstàncies s'ha produït.

S'ha d'establir un certificat de defunció oficial, degudament enregistrat, d'acord amb les disposicions en vigor en el territori on està situat el lloc d'internament, i s'ha de transmetre ràpidament una còpia legalitzada a la potència protectora i també a l'Agència Central a què fa referència l'article 140. Article 130 Les autoritats detentores han de vetllar perquè els interns morts en captivitat siguin enterrats honorablement, si és possible d'acord amb els ritus de la religió a la qual pertanyien i que les seves tombes siguin respectades, convenientment mantingudes i marcades de tal manera que sempre puguin ser retrobades.

Els interns difunts s'han d'enterrar en tombes individuals, llevat que casos de força major imposin l'ús d'una tomba col·lectiva.

Els cossos només poden ser incinerats per motius imperatius d'higiene o tenint en compte la religió de la persona difunta o d'acord amb el desig que aquesta hagi expressat a aquest efecte.

En cas d'incineració, se n'ha de fer menció amb indicació dels motius en el certificat de defunció dels interns.

Les autoritats responsables han de conservar amb cura les cendres i les han de traslladar al més aviat possible als parents més propers, si així ho sol·liciten.

Tan aviat com les circumstàncies ho permetin, i com a molt tard a la fi de les hostilitats, la potència detentora ha d'enviar llistes de les tombes dels interns difunts a les potències de les quals depenien, a través de les oficines d'informació previstes en l'article 136. Aquestes llistes han d'incloure tots els detalls necessaris per la identificació dels interns difunts i per la localització exacta de les seves tombes.

Article 131 La potència detentora ha d'obrir immediatament una investigació oficial per cada mort o ferida greu d'un intern, causada o presumptament causada per un sentinella, un altre intern o qualsevol altra persona, com també qualsevol mort per causa desconeguda.

S'ha d'enviar immediatament una comunicació sobre aquest assumpte a la potència protectora.

S'han de recollir les declaracions de tots els testimonis, elaborar un informe que les inclogui i comunicar-lo a la dita potència.

Si la investigació estableix la culpabilitat d'una o més persones, la potència detentora ha de prendre totes les mesures per emprendre diligències judicials contra la persona o les persones responsables.

Capítol XII. Alliberament, repatriació i hospitalització en països neutrals

Article 132 La potència detentora ha d'alliberar tota persona internada tan bon punt desapareguin les causes que han motivat el seu internament.

A més, les parts en conflicte s'han d'esforçar durant les hostilitats, a concloure acords per alliberar, repatriar, retornar al lloc de domicili o d'hospitalització en un país neutral de certes classes d'interns, en particular els infants, les dones embarassades i les mares amb nadons i infants petits, els ferits i els malalts o els interns que hagin sofert un llarg captiveri.

Article 133 L'internament s'ha d'acabar al més aviat possible després de l'acabament de les hostilitats.

Els interns en territori d'una part en conflicte contra els quals hi hagi actuacions penals pendents per infraccions que no estan exclusivament subjectes a una sanció disciplinària, poden ser retinguts fins a la fi del procediment i, si les circumstàncies ho requereixen, fins a l'expiració de la pena.

El mateix s'aplica als interns que hagin estat condemnats prèviament a una pena privativa de llibertat.

Per acord entre la potència detentora i les potències concernides, s'han d'instituir comissions després de l'acabament de les hostilitats o de l'ocupació de territoris, per buscar els interns dispersats.

Article 134 Les altes parts contractants han d'esforçar-se, a l'acabament de les hostilitats o de l'ocupació, per garantir el retorn de tots els interns a la seva darrera residència, o per facilitar la seva repatriació.

Article 135 La potència detentora assumeix les despeses de retorn dels interns alliberats als llocs on residien quan se'ls va internar, o, si se'ls va capturar durant el seu viatge o en alta mar, el cost d'acabar el viatge o el retorn al seu punt de partida.

Si la potència detentora refusa el permís per residir en el seu territori a un intern alliberat que prèviament hi havia tingut el seu domicili regular, ha de pagar les despeses de la seva repatriació.

Si, tanmateix, l'intern prefereix retornar al seu país sota la seva responsabilitat o per obeir el Govern al qual deu lleialtat, la potència detentora no està obligada a pagar aquestes despeses més enllà del seu territori.

La potència detentora no està obligada a pagar les despeses de repatriació d'un intern que va ser internat a petició d'ell mateix.

Si els interns són traslladats de conformitat amb l'article 45, la potència que els trasllada i la que els acull s'han de posar d'acord sobre la part de les despeses que ha d'assumir cadascuna d'elles.

Aquestes disposicions no han de perjudicar els acords especials que es puguin concloure entre les parts en conflicte en relació amb l'intercanvi i la repatriació dels seus nacionals en mans enemigues.

Secció V. Oficines i Agència Central d'Informació Article 136 Des de l'inici d'un conflicte i en tots els casos d'ocupació, cadascuna de les parts en conflicte ha d'establir una oficina oficial d'informació encarregada de rebre i transmetre les informacions sobre les persones protegides que tingui en el seu poder.

Cadascuna de les parts en conflicte ha de facilitar, en el termini més breu possible, a la referida oficina les informacions sobre les mesures adoptades contra tota persona protegida i detinguda durant més de dues setmanes, subjecta a residència forçosa o internada.

A més, ha de requerir dels diversos serveis concernits que proporcionin ràpidament a l'oficina abans esmentada les indicacions relatives als canvis que sobrevinguin en l'estat de salut d'aquestes persones protegides, com ara, els trasllats, els alliberaments, les repatriacions, les fugues, les hospitalitzacions, els naixements i les defuncions.

Article 137 L'Oficina Nacional d'Informació ha d'enviar immediatament les informacions relatives a les persones protegides a través dels mitjans més ràpids a la potència de què són nacionals les persones o a la potència en el territori de les quals residien, amb la mediació de les potències protectores i també a través de l'Agència Central creada en virtut de l'article 140. Les oficines també han de contestar totes les sol·licituds que es puguin rebre respecte a les persones protegides.

Les oficines d'informació han de transmetre les informacions relatives a una persona protegida, llevat que la seva transmissió pugui ser perjudicial per a la persona en qüestió o la seva família.

Fins i tot en aquest cas, l'Agència Central no pot retenir les informacions i, quan se li notifiquin les circumstàncies, prendrà les precaucions necessàries indicades en l'article 140. Qualsevol comunicació per escrit emesa per tota oficina ha de ser autenticada amb una signatura o un segell.

Article 138 Les informacions rebudes i transmeses per l'Oficina Nacional d'Informació ha de ser de tal naturalesa que permeti identificar exactament la persona protegida i avisar ràpidament la seva família.

Les informacions en relació amb cada persona han d'incloure com a mínim els cognoms, el nom, el lloc i la data completa de naixement, la nacionalitat, la darrera residència, les dades personals, el cognom del pare i el cognom de la mare, la data i la naturalesa de les mesures preses respecte a l'individu, així com el lloc on ha estat capturada, la direcció a la qual se li pot enviar correspondència i el nom i l'adreça de la persona que s'ha d'informar.

Igualment, les informacions sobre l'estat de salut dels interns malalts o ferits greument han de ser proporcionades regularment i, si és possible, cada setmana.

Article 139 L'Oficina Nacional d'Informació, a més, és l'encarregada de recollir tots els objectes personals de valor deixats per les persones protegides esmentades en l'article 136, en particular en el moment de la seva repatriació, alliberament, fuga o defunció; i els ha de transmetre a les persones interessades, directament o, si és necessari, a través de l'Agència Central.

L'Oficina ha d'enviar aquests objectes en paquets precintats per l'oficina; s'han d'afegir a aquests paquets les declaracions que estableixen amb precisió la identitat de les persones a les quals pertanyien aquests objectes així com un inventari complet del paquet.

S'han de mantenir registres detallats de la recepció i de l'expedició de tots aquests objectes de valor.

Article 140 Una agència central d'informació per a les persones protegides, en particular per a interns, ha de ser creada en un país neutral.

El Comitè Internacional de la Creu Roja ha de proposar, si ho considera necessari, a les potències concernides l'organització d'aquesta agència, que pot ser la mateixa que la prevista en l'article 123 del Conveni de Ginebra relatiu al tractament degut als presoners de guerra del 12 d'agost de 1949. Aquesta agència és l'encarregada de concentrar totes les informacions del tipus exposat en l'article 136 que pugui obtenir a través de les vies oficials o privades i les ha de transmetre al més ràpidament possible al país d'origen o de residència de les persones concernides, llevat del cas en què aquesta transmissió pugui perjudicar les persones relacionades amb aquestes dades, o per a la seva família.

Ha de rebre de les parts en conflicte totes les facilitats raonables per efectuar aquestes transmissions.

Es demana a les altes parts contractants, i en particular a aquelles els nacionals de les quals es beneficien dels serveis de l'Agència Central, que donin a aquesta Agència l'ajuda econòmica que pugui necessitar.

Les disposicions anteriors en cap cas s'han d'interpretar en el sentit que restringeixin l'activitat humanitària del Comitè Internacional de la Creu Roja i de les societats d'ajuda mencionades en l'article 142. Article 141 Les oficines nacionals d'informació i l'Agència Central d'Informació han de gaudir de la franquícia de port per a tot el correu, i també de les exempcions establertes en l'article 110, i, en la mesura del possible, de la franquícia telegràfica o com a mínim d'importants reduccions de les taxes.

Títol IV. Execució del

Conveni Secció I. Disposicions generals Article 142 A reserva de les mesures que les potències detentores considerin indispensables per garantir la seva seguretat o satisfer qualsevol altra necessitat raonable, han d'acollir les organitzacions religioses, les entitats d'ajuda o qualsevol altre organisme que ajudi les persones protegides.

Han de concedir-los totes les facilitats necessàries així com als seus delegats degudament acreditats per visitar les persones protegides, per distribuir-los l'ajuda i el material de qualsevol procedència destinat a fins educatius, recreatius o religiosos, o per ajudar-los a organitzar el seu temps lliure en els llocs d'internament.

Les societats o organismes abans esmentats es poden constituir en el territori de la potència detentora, o en qualsevol altre país, o poden tenir un caràcter internacional.

La potència detentora pot limitar el nombre de societats i organismes amb delegats autoritzats a desenvolupar les seves activitats en el seu territori i sota la seva supervisió, a condició, tanmateix, que aquesta limitació no impedeixi proporcionar ajuda eficaç i suficient a totes les persones protegides.

La posició especial del Comitè Internacional de la Creu Roja en aquest camp ha de ser reconeguda i respectada en tot moment.

Article 143 Els representants o els delegats de les potències protectores han de tenir permís per anar als llocs on es troben les persones protegides, en particular als llocs d'internament, de detenció i de treball.

Han de tenir accés a tots els locals utilitzats per les persones protegides i poden parlar amb elles sense testimonis, o a través d'un intèrpret, si és necessari.

Aquestes visites no s'han de prohibir llevat per raons de necessitats militars imperatives, i només com una mesura excepcional i temporal.

La seva durada i freqüència no poden ser limitades.

Els representants i delegats de les potències protectores han de tenir tota la llibertat d'escollir els llocs que volen visitar.

La potència detentora o ocupant, la potència protectora i quan sorgeixi l'ocasió la potència d'origen de les persones que es volen visitar, poden acordar que es permeti els compatriotes dels interns a participar en les visites.

Els delegats del Comitè Internacional de la Creu Roja han de gaudir de les mateixes prerrogatives.

El nomenament d'aquests delegats s'ha de sotmetre a l'aprovació de la potència sota l'autoritat de la qual es troben els territoris on han d'exercir la seva activitat.