Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional

Els governs en nom dels quals se signa aquest Conveni acorden el següent: Article preliminar
i) El Fons Monetari Internacional es constitueix i porta a terme les seves funcions i operacions seguint les disposicions originals d’aquest Conveni i les de les seves esmenes. ii) A fi de dur a terme les seves operacions i transaccions, el Fons disposa d’un Departament General i un Departament de Drets Especials de Gir. La condició de membre del Fons atorga dret a participar en el Departament de Drets Especials de Gir. iii) Les operacions i transaccions que aquest Conveni autoritza s’han d’efectuar per conducte del Departament General, que, de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni, inclou el Compte de Recursos Generals, el Compte Especial de Desemborsaments i el Compte d’Inversions; amb l’excepció que les operacions i transaccions en drets especials de gir es fan per conducte del Departament de Drets Especials de Gir. Article I. Finalitats Les finalitats del Fons Monetari Internacional són:
i) Fomentar la cooperació monetària internacional mitjançant una institució permanent que serveixi de mecanisme de consulta i col·laboració en qüestions monetàries internacionals. ii) Facilitar l’expansió i el creixement equilibrat del comerç internacional, i contribuir així a assolir i mantenir alts nivells d’ocupació i d’ingressos reals i a desenvolupar els recursos productius de tots els estats membres com a objectius primordials de política econòmica. iii) Fomentar l’estabilitat de canvi, procurar que els estats membres mantinguin règims de canvi ordenats i evitar depreciacions de canvi competitives. iv) Coadjuvar a establir un sistema multilateral de pagaments per a les transaccions corrents que es facin entre els estats membres, i eliminar les restriccions de canvi que dificultin l’expansió del comerç mundial.
v) Infondre confiança als estats membres posant a la seva disposició temporalment i amb les garanties adequades els recursos generals del Fons, i donar-los així l’oportunitat de corregir els desequilibris de les seves balances de pagaments sense recórrer a mesures pernicioses per a la prosperitat nacional o internacional. vi) D’acord amb el que s’acaba d’esmentar, escurçar la durada i minorar el grau de desequilibri de les balances de pagaments internacionals dels estats membres. El Fons ha d’atenir-se en totes les seves normes i decisions a les finalitats enunciades en aquest article. Article II. Estats membres Secció
1. Membres fundadors Són membres fundadors del Fons els estats representats en la Conferència monetària i financera de les Nacions Unides els governs dels quals acceptin ser membres del Fons abans del 31 de desembre de 1945. Secció
2. Altres membres L’ingrés en el Fons queda obert a altres estats en el moment i les condicions que determini la Junta de Governadors. Aquestes condicions, fins i tot les relatives a les subscripcions, es basen en principis compatibles amb els aplicats als estats que ja siguin membres. Article III. Quotes i subscripcions Secció
1. Quotes i pagament de subscripcions A cada estat membre se li assigna una quota expressada en drets especials de gir. Les quotes dels estats representats en la Conferència monetària i financera de les Nacions Unides que accepten ser membres del Fons abans del 31 de desembre de 1945 són les que s’indiquen en l’annex A. Les quotes de la resta d’estats membres són determinades per la Junta de Governadors. La subscripció de cada estat membre és igual a la seva quota i es paga íntegrament al Fons per conducte del dipositari que correspongui. Secció
2. Ajustament de quotes
a) La Junta de Governadors efectua a intervals de cinc anys com a màxim una revisió general de les quotes dels estats membres i, si ho considera pertinent, proposa que s’hi facin ajustaments. També pot, si ho jutja oportú, considerar en qualsevol altre moment, a sol·licitud d’un estat membre, l’ajustament de la seva quota.
b) El Fons pot proposar en qualsevol moment un augment de les quotes dels estats que eren membres el 31 d’agost de 1975, en proporció a les seves quotes en aquella data i en quantitat acumulativa no superior a les quantitats transferides del Compte Especial de Desemborsaments al Compte de Recursos Generals de conformitat amb les lletres f, i i j de la secció 12 de l’article V.
c) Es requereix una majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots per acordar qualsevol modificació de les quotes.
d) No es pot modificar la quota de cap estat membre sense el seu consentiment i fins que s’hagi efectuat o es consideri efectuat el pagament corresponent de conformitat amb la lletra b de la secció 3 d’aquest article. Secció
3. Pagaments en cas de modificació de les quotes
a) Qualsevol estat membre que accepti l’augment de la seva quota de conformitat amb la lletra a de la secció 2 d’aquest article paga al Fons, en drets especials de gir, i dins del termini que aquest últim determini, el vint-i-cinc per cent de l’augment. Això no obstant, la Junta de Governadors pot disposar que aquest pagament s’efectuï, en iguals condicions per a tots els estats membres, totalment o parcialment en les monedes d’altres estats membres que el Fons especifiqui amb la conformitat d’aquests estats o en la moneda de l’estat membre. L’Estat no participant paga, en les monedes d’altres estats membres que el Fons especifiqui amb la conformitat d’aquests estats, la proporció de l’augment que correspongui a la proporció que els estats participants paguin en drets especials de gir. L’estat membre paga la resta de l’augment en la seva pròpia moneda. Els pagaments que efectuïn els estats membres segons aquest precepte no han d’elevar les tinences del Fons en la moneda d’un estat membre per sobre del nivell a què quedarien subjectes a comissions de conformitat amb el punt ii de la lletra b de la secció 8 de l’article V.
b) Es considera que qualsevol estat membre que accepti un augment de la seva quota de conformitat amb la lletra b de la secció 2 d’aquest article ha pagat al Fons una subscripció igual a aquest augment.
c) Si un estat membre accepta la reducció de la seva quota, el Fons, dins del termini de seixanta dies, li paga una quantitat igual a la reducció. El pagament s’efectua en la moneda de l’estat membre i per la quantitat de drets especials de gir o de les monedes d’altres estats membres especificades pel Fons, amb la conformitat d’aquests estats, que sigui necessària per evitar que les tinences del Fons en la moneda de l’Estat es redueixin a menys de la nova quota; això no obstant, en circumstàncies excepcionals el Fons pot reduir les seves tinences de la moneda esmentada a menys de la nova quota mitjançant un pagament a l’estat membre en la moneda d’aquest estat.
d) Es requereix una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots per adoptar les decisions a què es refereix la lletra a, excepte les relacionades amb la determinació de terminis i l’especificació de monedes de conformitat amb aquesta disposició. Secció
4. Substitució de monedes per valors El Fons accepta de qualsevol estat membre, en substitució de la part de la moneda de l’Estat esmentat que es mantingui en el Compte de Recursos Generals i que a criteri del Fons no sigui necessària per a les seves operacions o transaccions, pagarés o obligacions similars emesos per l’estat membre o pel dipositari que aquest estat hagi designat de conformitat amb la secció 2 de l’article XIII. Aquests efectes no són negociables ni produeixen cap interès i s’hauran poder pagar a la vista al seu valor nominal mitjançant un abonament en el compte que el Fons mantingui en el dipositari designat. El que es preveu en aquesta secció s’aplica no només a les monedes subscrites pels estats membres, sinó també a qualsevol moneda que per un altre concepte es degui al Fons o que el Fons adquireixi i hagi d’ingressar-se en el Compte de Recursos Generals. Article IV. Obligacions relatives a règims de canvi Secció
1. Obligacions generals dels estats membres Reconeixent que el sistema monetari internacional té com a finalitat essencial establir un marc que faciliti l’intercanvi de béns, serveis i capital entre els estats i serveixi de base a un creixement econòmic sòlid, i que un objectiu primordial és promoure de manera constant les condicions fonamentals i ordenades necessàries per a l’estabilitat econòmica i financera, els estats membres es comprometen a col·laborar amb el Fons i entre si per establir règims de canvi ordenats i per promoure un sistema estable de tipus de canvi. En particular, qualsevol estat membre:
i) ha de fer tots els possibles, tenint degudament en compte les seves circumstàncies, per orientar les seves polítiques econòmiques i financeres cap a l’objectiu d’estimular un creixement econòmic ordenat amb raonable estabilitat de preus; ii) ha de procurar augmentar l’estabilitat fomentant condicions fonamentals i ordenades, tant econòmiques com financeres, i un sistema monetari que no tendeixi a produir pertorbacions erràtiques; iii) ha d’evitar manipular els tipus de canvi o el sistema monetari internacional per impedir l’ajustament efectiu de la balança de pagaments o obtenir avantatges competitius deslleials davant altres estats membres, i iv) ha de seguir polítiques de canvi compatibles amb les obligacions a què es refereix aquesta secció. Secció
2. Règims generals de canvi
a) Qualsevol estat membre ha de notificar al Fons, dins del termini de trenta dies a partir de la data de la segona esmena d’aquest Conveni, el règim de canvi que es proposi adoptar en compliment de les seves obligacions de conformitat amb la secció 1 d’aquest article, i ha de notificar al Fons qualsevol modificació que hi faci, sense retard.
b) Conformement a un sistema monetari internacional com el vigent l’1 de gener de 1976, els règims de canvi poden consistir:
i) en el manteniment per part d’un estat membre del valor de la seva moneda en drets especials de gir o altres denominadors, excepte l’or, segons decideixi l’estat; ii) en règims cooperatius mitjançant els quals els estats membres mantinguin el valor de la seva moneda en relació amb el valor de la moneda o monedes d’altres estats membres, o iii) en un altre règim de canvi a elecció de l’estat membre.
c) Per estar d’acord amb l’evolució del sistema monetari internacional, el Fons, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, pot dictar disposicions relatives a règims generals de canvi sense limitar el dret dels estats membres d’instituir el règim de canvi de la seva elecció sempre que sigui compatible amb les finalitats del Fons i amb les obligacions de la secció 1 d’aquest article. Secció
3. Supervisió dels règims de canvi
a) El Fons supervisa el sistema monetari internacional a fi d’assegurar-ne el bon funcionament, i vigila que cada estat membre compleixi les seves obligacions de conformitat amb la secció 1 d’aquest article.
b) A fi de desenvolupar les seves funcions de conformitat amb la lletra a, el Fons exerceix una ferma supervisió de les polítiques de tipus de canvi dels estats membres i adopta principis específics que serveixin d’orientació a tots els estats membres respecte a aquestes polítiques. Els estats membres proporcionen al Fons la informació necessària per exercir aquesta supervisió i, a sol·licitud del Fons, li consulten sobre les seves polítiques de tipus de canvi. Els principis que el Fons adopta són compatibles tant amb els règims cooperatius mitjançant els quals els estats membres mantenen el valor de la seva moneda en relació amb el valor de la moneda o monedes d’altres estats membres, com amb el règim de canvi que un estat membre ha adoptat de conformitat amb les finalitats del Fons i la secció 1 d’aquest article. Els principis respecten els sistemes socials i polítics interns dels estats membres, i en l’aplicació d’aquests principis el Fons té degudament en compte les circumstàncies dels estats membres. Secció
4. Paritats El Fons pot decidir, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, que les condicions econòmiques internacionals permetin adoptar un sistema generalitzat de règims de canvi basat en paritats estables però ajustables. Per prendre aquesta decisió el Fons s’ha d’atenir a l’estabilitat fonamental de l’economia mundial, i a aquest efecte té en compte les fluctuacions de preus i el ritme d’expansió de les economies dels estats membres. La decisió es fa tenint en compte l’evolució del sistema monetari internacional, amb referència especial a les fonts de liquiditat i, per assegurar el bon funcionament d’un sistema de paritats, a les disposicions conforme a les quals els estats membres tant amb superàvit com amb dèficit de balança de pagaments adopten, sense retard, mesures eficaces i simètriques per aconseguir l’ajustament, alhora que a les disposicions relatives a la intervenció i a la correcció dels desequilibris. En adoptar aquesta decisió, el Fons notifica als estats membres que s’han d’aplicar les disposicions de l’annex C. Secció
5. Monedes diverses en els territoris d’un estat membre
a) S’entén que les mesures que un estat membre adopta de conformitat amb aquest article en relació amb la seva moneda són igualment aplicables a les monedes de tots els territoris respecte dels quals ha acceptat aquest Conveni de conformitat amb la lletra g de la secció 2 de l’article XXXI, llevat que l’estat membre declari que les mesures es contrauen únicament a la moneda de la metròpoli, o només a una o diverses monedes que especifiqui, o a la moneda de la metròpoli i a una o diverses de la resta de monedes que especifiqui.
b) S’entén que les mesures que el Fons adopti de conformitat amb aquest article es refereixen a totes les monedes de l’Estat a què fa al·lusió la lletra a, llevat que el Fons ho declari altrament. Article V. Operacions i transaccions del Fons Secció
1. Organismes que poden tractar amb el Fons Els estats membres tracten amb el Fons només per conducte del seu ministeri de finances, banc central, fons d’estabilització o altres organismes fiscals similars, i el Fons tracta únicament amb els organismes esmentats o per conducte d’aquests organismes. Secció
2. Limitació de les operacions i transaccions del Fons
a) Llevat del que es prevegi altrament en aquest Conveni, les transaccions per compte del Fons es limiten a les que tinguin per objecte subministrar a un estat membre, a sol·licitud d’aquest estat, drets especials de gir o monedes d’altres estats membres procedents dels recursos generals del Fons, que es mantenen en el Compte de Recursos Generals, a canvi de la moneda de l’estat membre que desitgi efectuar la compra.
b) Si hi ha una sol·licitud a aquest efecte, el Fons pot adoptar la decisió de prestar serveis financers i tècnics, entre els quals l’administració de recursos proporcionats pels estats membres, sempre que siguin compatibles amb les finalitats del Fons. Les operacions que la prestació d’aquests serveis financers ocasioni no s’efectuen per compte del Fons. Els serveis que es prestin de conformitat amb aquesta lletra no imposen cap obligació a l’estat membre que els rebi llevat que aquest estat expressi el seu consentiment. Secció
3. Condicions que regulen l’ús dels recursos generals del Fons
a) El Fons adopta normes sobre l’ús dels seus recursos generals, entre els quals els acords de confirmació o altres acords similars, i pot adoptar normes especials relatives a problemes específics de balança de pagaments que ajudin els estats membres a resoldre’ls de manera compatible amb les disposicions d’aquest Conveni i que estableixin garanties adequades per a l’ús temporal dels recursos generals del Fons.
b) Qualsevol estat membre té dret a comprar al Fons les monedes d’altres estats membres, a canvi d’una quantitat equivalent de la seva pròpia moneda, si compleix les condicions següents:
i) l’estat membre ha d’utilitzar els recursos generals del Fons de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni i amb les normes que s’adoptin segons aquestes disposicions; ii) l’estat membre ha de declarar que necessita fer la compra arran de la seva posició de balança de pagaments o de reserva o de l’evolució de les seves reserves; iii) la compra proposada ha d’estar compresa en el tram de reserva, o no ha de donar lloc al fet que les tinences del Fons en la moneda de l’estat membre comprador excedeixin el dos-cents per cent de la seva quota; iv) el Fons no ha d’haver declarat prèviament, de conformitat amb la secció 5 d’aquest article, amb la secció 1 de l’article VI, o amb la lletra a de la secció 2 de l’article XXVI, que l’estat membre que desitja efectuar la compra està inhabilitat per utilitzar els recursos generals del Fons.
c) El Fons examina la sol·licitud de compra a fi de determinar si la compra proposada és compatible amb les disposicions d’aquest Conveni i amb les normes adoptades en virtut d’aquestes disposicions; no obstant això, les compres proposades en el tram de reserva no poden objectar-se.
d) El Fons adopta normes i procediments sobre la selecció de les monedes que ha de vendre, en què té en compte, en consulta amb els estats membres, la posició de balança de pagaments i de reserva d’aquests pagaments i l’evolució dels mercats de canvi, alhora que la conveniència de tractar d’aconseguir gradualment posicions equilibrades en el Fons. Això no obstant, l’estat membre que declari la seva intenció de comprar la moneda d’un altre estat membre perquè desitgi obtenir una quantitat equivalent de la seva pròpia moneda oferta per l’altre estat té dret a comprar-la, llevat que el Fons hagi declarat, de conformitat amb la secció 3 de l’article VII, que les seves tinences de la moneda esmentada són escasses en aquell moment.
e)
i) Qualsevol estat membre ha d’adoptar les mesures oportunes perquè els saldos de la seva moneda comprats al Fons siguin de moneda de lliure ús o de moneda que, en el moment de la compra, pugui canviar-se per moneda de lliure ús, a elecció de l’estat, a un tipus de canvi entre ambdós monedes equivalent al tipus de canvi aplicable entre elles segons la lletra a de la secció 7 de l’article XIX. ii) Qualsevol estat membre la moneda del qual es compri al Fons, o s’obtingui a canvi de moneda comprada al Fons, col·labora amb aquest organisme i amb la resta d’estats membres amb l’objecte que, en el moment de la compra, els saldos de la seva moneda puguin canviar-se per la moneda de lliure ús d’altres estats membres. iii) El canvi, de conformitat amb el punt i, d’una moneda que no sigui de lliure ús l’efectua l’estat membre la moneda del qual es compri, llevat que aquest i l’estat membre comprador acordin un altre procediment. iv) L’estat membre que compri al Fons la moneda de lliure ús d’un altre estat membre i desitgi canviar-la en el moment de la compra per la moneda de lliure ús d’un tercer estat membre, efectua el canvi amb l’estat esmentat si aquest últim ho sol·licita. El canvi es fa contra lliurament d’una moneda de lliure ús seleccionada pel tercer estat membre i s’efectua al tipus de canvi a què fa referència el punt i.
f) El Fons pot accedir, de conformitat amb les normes i els procediments que adopti, a proporcionar drets especials de gir en lloc de les monedes d’altres estats membres al participant que efectuï una compra de conformitat amb aquesta secció. Secció
4. Dispensa del compliment de condicions El Fons pot dispensar, a la seva discreció i en la forma que salvaguardi els seus interessos, el compliment de qualsevol de les condicions prescrites en els punts iii i iv de la lletra b de la secció 3 d’aquest article, especialment quan es tracti d’estats membres els antecedents dels quals indiquin que han evitat utilitzar de manera considerable o contínua els recursos generals del Fons. Per atorgar una dispensa, el Fons ha de tenir en compte les necessitats periòdiques o excepcionals de l’estat membre que la sol·liciti. El Fons també ha de tenir en compte l’anuència de l’estat membre a lliurar com a garantia pignorativa actius acceptables el valor dels quals sigui suficient, a criteri del Fons, per protegir els seus interessos, i pot exigir com a condició per a la dispensa la prestació d’aquesta garantia. Secció
5. Inhabilitació per utilitzar els recursos generals del Fons Sempre que el Fons consideri que un estat membre està utilitzant els recursos generals del Fons de forma contrària a les finalitats del Fons, presenta a l’estat membre un informe en què s’exposen els seus punts de vista i li fixa un termini raonable perquè contesti. Després de presentar aquest informe, el Fons pot limitar l’ús dels seus recursos generals per part de l’estat membre. Si no es rebés cap resposta a l’informe en el termini fixat o si la resposta rebuda no fos satisfactòria, el Fons pot continuar limitant l’ús dels seus recursos generals per part de l’estat membre o, després d’avisar-lo amb una anticipació raonable, declarar-lo inhabilitat per utilitzar els recursos generals del Fons. Secció
6. Altres compres i vendes de drets especials de gir que efectuï el Fons
a) El Fons pot acceptar els drets especials de gir que un participant ofereix a canvi d’una quantitat equivalent de les monedes d’altres estats membres.
b) A sol·licitud d’un participant, el Fons pot proporcionar-li drets especials de gir a canvi d’una quantitat equivalent de monedes d’altres estats membres. Aquestes transaccions no han d’elevar les tinences del Fons en la moneda d’un estat membre per sobre del nivell a què quedarien subjectes a comissions conforme al punt ii de la lletra b de la secció 8 d’aquest article.
c) Les monedes que el Fons faciliti o accepti seguint aquesta secció se seleccionen de conformitat amb normes en què es tinguin en compte els principis indicats en la lletra d de la secció 3 o en la lletra i de la secció 7 d’aquest article. El Fons pot participar en transaccions de conformitat amb aquesta secció únicament amb l’assentiment de l’estat membre la moneda del qual se subministri o accepti. Secció
7. Recompra per part d’un estat membre de la seva moneda en poder del Fons
a) Qualsevol estat membre té dret a recomprar en qualsevol moment les tinences del Fons en la seva moneda que es trobin subjectes a comissions de conformitat amb la lletra b de la secció 8 d’aquest article.
b) Normalment s’espera de l’estat membre que hagi efectuat una compra de conformitat amb la secció 3 d’aquest article que recompri, a mesura que millori la seva posició de balança de pagaments i de reserva, les tinences del Fons en la seva moneda originades per aquesta compra i subjectes a comissions de conformitat amb la lletra b de la secció 8 d’aquest article. L’estat membre ha d’efectuar la recompra d’aquestes tinences en cas que el Fons, de conformitat amb les normes que adopti sobre recompres, i després de consultar-lo, li exposi que les ha de recomprar en vista de la millora de la seva posició de balança de pagaments i de reserva.
c) Qualsevol estat membre que hagi efectuat una compra de conformitat amb la secció 3 d’aquest article recompra les tinences del Fons en la seva moneda que han estat originades per aquesta compra i subjectes a comissions de conformitat amb la lletra b de la secció 8 d’aquest article, a tot estirar cinc anys després de la data de la compra. El Fons pot disposar que l’estat membre efectuï la recompra a terminis durant un període que comença tres anys després de la data de la compra i acaba cinc anys després de la data esmentada. El Fons pot modificar, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, el període de recompra establert en aquesta lletra i qualsevol altre període que s’adopti ha de ser aplicable a tots els estats membres.
d) El Fons pot establir, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, períodes diferents dels aplicables de conformitat amb la lletra c, que són iguals per a tots els estats membres, per a la recompra de tinences de monedes que hagi adquirit de conformitat amb les normes especials sobre l’ús dels seus recursos generals.
e) Els estats membres recompren al Fons, de conformitat amb les normes que el Fons adopti per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, les tinences del Fons en la seva moneda no adquirides com a resultat de compres i que estiguin subjectes a comissions de conformitat amb el punt ii de la lletra b de la secció 8 d’aquest article.
f) Qualsevol decisió que, de conformitat amb una norma sobre ús dels recursos generals del Fons, escurci el període de recompra que de conformitat amb les lletres c o d s’hagi establert, és aplicable únicament a les tinences que el Fons adquireixi després de la data de vigència de la decisió.
g) El Fons pot ajornar, a sol·licitud d’un estat membre, la data de compliment d’una obligació de recompra, però no per un període més gran que el màxim establert de conformitat amb les lletres c o d o en virtut de normes que el Fons hagués adoptat d’acord amb la lletra e, llevat que, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, resolgui que es justifica la concessió d’un període més llarg compatible amb l’ús temporal dels recursos generals del Fons, perquè la recompra a la data de venciment del termini resultaria excepcionalment onerosa per a l’estat membre.
h) Les normes que el Fons adopta de conformitat amb la lletra d de la secció 3 d’aquest article poden complementar-se, prèvia consulta amb l’estat membre, amb altres normes que l’autoritzen a disposar la venda, conforme a la lletra b de la secció 3 d’aquest article, de les seves tinences en la moneda de l’estat membre que no s’han recomprat d’acord amb aquesta secció 7, sense perjudici de les mesures que el Fons està facultat per adoptar de conformitat amb altres disposicions d’aquest Conveni.
i) Les recompres que s’efectuïn de conformitat amb aquesta secció es fan amb drets especials de gir o amb les monedes d’altres estats membres que el Fons especifiqui. El Fons adopta normes i procediments en relació amb les monedes que els estats membres utilitzin en les recompres, en què té en compte els principis de la lletra d de la secció 3 d’aquest article. La recompra no ha d’augmentar les tinences del Fons en la moneda de l’estat membre que s’utilitzi en la recompra per sobre del nivell a què quedarien subjectes a comissions de conformitat amb el punt ii de la lletra b de la secció 8 d’aquest article.
j)
i) Si la moneda d’un estat membre especificada pel Fons d’acord amb la lletra i no és de lliure ús, l’estat membre adopta les mesures pertinents perquè, en el moment de la recompra, l’estat membre comprador pugui obtenir-la a canvi d’una moneda de lliure ús que seleccioni l’estat membre la moneda del qual hagi estat especificada. El canvi de moneda conforme a aquesta disposició s’efectua al tipus de canvi entre ambdós monedes equivalent al tipus de canvi aplicable entre aquestes monedes segons la lletra a de la secció 7 de l’article XIX. ii) Qualsevol estat membre la moneda del qual sigui especificada pel Fons per efectuar recompres ha de col·laborar amb el Fons i amb altres estats membres a fi que, en el moment de la recompra, l’estat membre que es proposi efectuar-la pugui obtenir la moneda especificada a canvi de la moneda de lliure ús d’altres estats membres. iii) El canvi que s’efectuï, de conformitat amb el punt i d’aquesta lletra, es fa amb l’estat membre la moneda del qual s’especifiqui, llevat que aquest últim i l’estat membre que faci la recompra acordin un altre procediment. iv) Si, en el moment de la recompra, l’estat membre que es proposi fer-la desitja obtenir la moneda de lliure ús d’un altre estat membre especificada pel Fons de conformitat amb la lletra i, ha d’obtenir del Fons, prèvia sol·licitud de l’altre estat membre, la moneda que desitgi a canvi d’una moneda de lliure ús, al tipus de canvi a què es refereixi el punt i d’aquesta lletra. El Fons pot adoptar regles sobre la moneda de lliure ús que es lliuri en un canvi. Secció
8. Comissions
a)
i) El Fons ha de percebre una comissió per la compra que, a canvi de la seva pròpia moneda, un estat membre efectuï de drets especials de gir o de monedes d’altres estats membres mantinguts en el Compte de Recursos Generals; no obstant això, quan es tracti de compres en el tram de reserva, el Fons ha de percebre una comissió inferior a la que imposi sobre altres compres. La comissió sobre les compres en el tram de reserva no pot excedir la meitat de l’u per cent. ii) El Fons pot percebre una comissió pels acords de confirmació o altres de similars. El Fons pot decidir que la comissió per un acord es dedueixi de la comissió rebuda d’acord amb el punt i, sobre les compres efectuades de conformitat amb l’acord.
b) El Fons ha de percebre comissions sobre la mitjana dels saldos diaris de la moneda d’un estat membre mantinguts en el Compte de Recursos Generals en el grau en què:
i) els hagi adquirit conforme a una norma que hagi estat objecte d’exclusió segons la lletra c de l’article XXX, o ii) excedeixin la quota de l’estat membre un cop exclosos els saldos a què es refereix el punt i. Normalment, les taxes de les comissions augmenten a intervals en el període durant el qual es mantinguin els saldos.
c) Si un estat membre no efectua una recompra segons preveu la secció 7 d’aquest article, el Fons, prèvia consulta amb l’estat membre sobre la reducció de les tinences de la seva moneda, pot percebre les comissions que consideri apropiades sobre les seves tinences de la moneda de l’estat membre que haurien d’haver estat recomprades.
d) Cal una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots per determinar les taxes de les comissions que es percebin de conformitat amb les lletres a i b, que són uniformes per a tots els estats membres, i per les que es percebin segons la lletra c.
e) Els estats membres han de pagar totes les comissions amb drets especials de gir; no obstant això, en circumstàncies excepcionals, el Fons pot permetre que un estat membre pagui comissions amb monedes d’altres estats membres que el Fons especifiqui prèvia consulta amb aquests estats, o amb la seva pròpia moneda. Els pagaments que efectuïn altres estats membres en virtut d’aquesta disposició no han d’augmentar les tinences del Fons en la moneda d’un estat membre per sobre del nivell a què quedarien subjectes a comissió conforme al punt ii de la lletra b. Secció
9. Remuneració
a) El Fons ha de pagar una remuneració a qualsevol estat membre per l’import en què el percentatge de la quota prescrit segons les lletres b o c sobrepassi la mitjana dels seus saldos diaris de la moneda de l’estat membre mantinguts en el Compte de Recursos Generals, llevat dels adquirits conforme a una norma que hagi estat objecte d’exclusió de conformitat amb la lletra c de l’article XXX. La taxa de remuneració, que el Fons determina per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, ha de ser igual per a tots els estats membres i no ha de diferir en més ni en menys de quatre cinquenes parts del tipus d’interès que es fixi de conformitat amb la secció 3 de l’article XX. En establir la taxa de remuneració, el Fons té en compte les taxes de les comissions segons el que preveu la lletra b de la secció 8 de l’article V.
b) El percentatge de la quota aplicable a efectes de la lletra a és:
i) per als estats membres que van ingressar en el Fons abans de la segona esmena d’aquest Conveni, un percentatge corresponent al setanta-cinc per cent de la seva quota a la data de la segona esmena d’aquest Conveni, i per als estats que van ingressar en el Fons després de la data de la segona esmena d’aquest Conveni, un percentatge de quota que es calcula dividint el total de les quantitats corresponents als percentatges de quota aplicables a la resta d’estats membres a la data d’ingrés de l’estat membre pel total de les quotes de la resta d’estats membres a la mateixa data; més ii) les quantitats que, des de la data que correspongui de conformitat amb el punt i de la lletra b, l’estat membre hagi pagat al Fons en moneda o drets especials de gir segons la lletra a de la secció 3 de l’article III; i menys iii) les quantitats que, des de la data que correspongui de conformitat amb el punt i de la lletra b, l’Estat hagi rebut del Fons en moneda o drets especials de gir segons la lletra c de la secció 3 de l’article III.
c) El Fons pot elevar, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, l’últim percentatge de la quota aplicable a cada estat membre a efectes de la lletra a:
i) a un percentatge que no excedeixi el cent per cent, que es determina per a cada estat membre aplicant criteris iguals per a tots, o ii) al cent per cent per a tots els estats membres.
d) La remuneració es paga en drets especials de gir, tot i que tant el Fons com l’estat membre poden decidir que el pagament a l’estat es faci en la moneda d’aquest últim. Secció
10. Càlculs
a) El valor dels actius del Fons que es mantinguin en els comptes del Departament General s’expressa en drets especials de gir.
b) Tots els càlculs relatius a les monedes dels estats membres a efectes d’aplicar les disposicions d’aquest Conveni, excepte les de l’article IV i de l’annex C, s’efectuen segons els tipus a què el Fons comptabilitzi aquestes monedes de conformitat amb la secció 11 d’aquest article.
c) En els càlculs per determinar les quantitats de moneda en relació amb la quota a efectes d’aplicar les disposicions d’aquest Conveni, no s’hi inclou la moneda que es mantingui en el Compte Especial de Desemborsaments ni en el Compte d’Inversions. Secció
11. Manteniment del valor
a) El valor de les monedes dels estats membres dipositades en el Compte de Recursos Generals es manté en drets especials de gir als tipus de canvi a què es refereix la lletra a de la secció 7 de l’article XIX.
b) De conformitat amb aquesta secció, s’efectuen ajustaments del valor de les tinences del Fons en la moneda d’un estat membre quan s’utilitzi la moneda esmentada en una operació o transacció entre el Fons i un altre estat membre, i en la resta d’ocasions que el Fons decideixi o quan l’estat membre ho sol·liciti. Els pagaments que el Fons hagi d’efectuar o rebre en virtut d’un ajustament es fan en un termini raonable, que determina el Fons, a partir de la data de l’ajustament o en un altre moment que l’estat membre sol·liciti. Secció
12. Altres operacions i transaccions
a) En totes les seves normes i decisions conforme a aquesta secció, el Fons s’ha d’atenir als objectius indicats en la secció 7 de l’article VIII, i amb l’objectiu d’evitar que en el mercat de l’or el preu d’aquest metall sigui objecte de manipulació o que se n’estableixi un preu fix.
b) Per a les decisions del Fons de fer operacions o transaccions conforme a les lletres c, d i e següents, cal una majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots.
c) El Fons pot vendre or a canvi de la moneda d’un estat membre prèvia consulta amb aquest estat, amb la condició que, sense la conformitat de l’estat membre, la venda no ha d’augmentar les tinences de la seva moneda que el Fons mantingui en el Compte de Recursos Generals per sobre del nivell a què quedarien subjectes a comissió conforme al punt ii de la lletra b de la secció 8 d’aquest article, i que, si l’Estat ho sol·licita, el Fons, en efectuar la venda, ha de canviar per la moneda d’un altre estat membre aquella part de la moneda rebuda que produiria aquest ultrapassament. El canvi per la moneda d’un altre estat membre es fa prèvia consulta amb aquest estat i no ha d’elevar les tinences del Fons de la moneda de l’estat esmentat per sobre del nivell a què quedarien subjectes a comissió conforme al punt ii de la lletra b de la secció 8 d’aquest article. El Fons adopta normes i procediments respecte a canvis en què té en compte els principis aplicats conforme a lletra i de la secció 7 d’aquest article. Les vendes a estats membres segons aquesta disposició s’han de fer a un preu convingut per a cada transacció basat en els preus del mercat.
d) El Fons pot acceptar d’un estat membre pagaments en or, en lloc de drets especials de gir o moneda, per qualsevol operació o transacció que s’efectuï de conformitat amb aquest Conveni. Els pagaments al Fons d’acord amb aquesta disposició s’han de fer a un preu convingut per a cada operació o transacció basat en els preus del mercat.
e) El Fons pot vendre una part de l’or que tingui en el seu poder a la data de la segona esmena d’aquest Conveni als estats que eren membres el 31 d’agost de 1975 i que estiguin disposats a comprar-lo, en proporció a les seves quotes en aquella data. Si, de conformitat amb la lletra c, el Fons decidís vendre or amb les finalitats del punt i de la lletra f, pot vendre’l als estats membres en desenvolupament que estiguin disposats a comprar la part que, si s’hagués venut conforme a la lletra c, hauria produït l’excedent que se’ls podria haver distribuït de conformitat amb el punt iii de la lletra f. L’or que en virtut d’aquesta disposició hauria pogut vendre’s a un estat membre si no se l’hagués declarat inhabilitat per utilitzar els recursos generals del Fons conforme a la secció 5 d’aquest article, es ven a l’estat membre un cop cessi la inhabilitació, llevat que el Fons decideixi efectuar la venda abans. La venda d’or als estats membres que s’efectuï conforme a aquesta lletra e es fa a canvi de la moneda de l’estat membre i a un preu equivalent, en efectuar-se la venda, a un dret especial de gir per 0,888671 grams d’or fi.
f) Sempre que, de conformitat amb la lletra c, el Fons vengui or que tingui en el seu poder a la data de la segona esmena d’aquest Conveni, s’ingressa en el Compte de Recursos Generals una part del producte equivalent, en efectuar-se la venda, a un dret especial de gir per 0,888671 grams d’or fi i, llevat que el Fons decideixi una altra cosa de conformitat amb la lletra g, l’excedent es manté en el Compte Especial de Desemborsaments. Els actius del Compte Especial de Desemborsaments es mantenen separats de la resta de comptes del Departament General i poden utilitzar-se en qualsevol moment:
i) per fer transferències al Compte de Recursos Generals a fi d’efectuar operacions i transaccions immediates autoritzades per disposicions d’altres seccions d’aquest Conveni; ii) per a operacions i transaccions no autoritzades expressament per altres disposicions d’aquest Conveni, però compatibles amb les finalitats del Fons. Conforme a aquest punt ii, pot proporcionar-se ajuda amb finalitats de balança de pagaments en condicions especials als estats membres en desenvolupament que es trobin en circumstàncies difícils, i a aquests efectes el Fons té en compte el nivell de la renda per càpita; iii) per distribuir entre els països en desenvolupament que eren membres el 31 d’agost de 1975, en proporció a les seves quotes en aquella data, la part dels actius que el Fons decideixi utilitzar a efectes del punt ii, corresponent a la proporció entre les quotes dels estats membres esmentats a la data de la distribució i el total de les quotes de tots els estats membres en aquella data; amb l’excepció que la distribució de conformitat amb aquesta disposició a un estat membre a qui s’hagués declarat inhabilitat per utilitzar els recursos generals del Fons, de conformitat amb la secció 5 d’aquest article, s’efectua un cop cessi la inhabilitació, tret que el Fons decideixi efectuar-la abans. Per a les decisions relatives a l’ús d’actius de conformitat amb el punt i, cal una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, i les que s’adoptin en relació amb els punts ii i iii, una majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots.
g) El Fons pot transferir, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, una part de l’excedent a què es refereixi la lletra f al Compte d’Inversions per utilitzar-la de conformitat amb el que preveu la lletra f de la secció 6 de l’article XII.
h) Mentre la utilitzi en la forma especificada en la lletra f anterior, el Fons pot fer servir la moneda d’un estat membre mantinguda en el Compte Especial de Desemborsaments per a les inversions que determini, d’acord amb les regles i els reglaments adoptats pel Fons amb una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots. Els ingressos de la inversió i els interessos que rebi segons el punt ii de la lletra f anterior s’han de dipositar en el Compte Especial de Desemborsaments.
i) Es reemborsen periòdicament al Compte de Recursos Generals les despeses d’administració del Compte Especial de Desemborsaments que s’hagin carregat al Compte de Recursos Generals, i a aquest efecte s’efectuen transferències amb càrrec al Compte Especial de Desemborsaments basant-se en una estimació raonable de les despeses esmentades.
j) El Compte Especial de Desemborsaments es tanca en cas de dissolució del Fons o, abans de la dissolució del Fons, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots. En cas de tancar-se aquest compte per dissolució del Fons, els actius del Fons es distribueixen de conformitat amb el que preveu l’annex K. En cas de tancar-se abans de la dissolució del Fons, els actius del compte es transfereixen al Compte de Recursos Generals per ser utilitzats lliurement en operacions i transaccions. El Fons adopta, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, disposicions reglamentàries per administrar el Compte Especial de Desemborsaments.
k) Sempre que, conforme a la lletra c anterior, el Fons vengui l’or que ha adquirit després de la data de la segona modificació d’aquest Conveni, una quantitat dels guanys equivalent al preu d’adquisició de l’or s’ha de dipositar en el Compte de Recursos Generals, i l’excedent s’ha de dipositar en el Compte d’Inversions per utilitzar-lo d’acord amb les disposicions de la lletra f de la secció 6 de l’article XII. Si l’or adquirit pel Fons després de la data de la segona modificació d’aquest Conveni es ven després del 7 d’abril del 2008, però abans de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, llavors, després de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, i sense perjudici del límit establert al punt ii de la lletra f de la secció 6 de l’article XII, el Fons ha de transferir al Compte d’Inversions des del Compte de Recursos Generals un import igual als guanys d’aquesta venda menys (i) el preu d’adquisició de l’or venut, i (ii) qualsevol import d’aquests guanys que excedeixi el preu d’adquisició que ja hagi estat transferit al Compte d’Inversions abans de la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició. Article VI. T ransferències de capital Secció
1. Ús dels recursos generals del Fons per a transferències de capital
a) Excepte en el cas previst en la secció 2 d’aquest article, cap estat membre no pot utilitzar els recursos generals del Fons per fer front a una sortida considerable o contínua de capital, i el Fons pot demanar a l’estat membre que adopti mesures de control per evitar que els recursos generals del Fons es destinin a aquesta finalitat. Si després d’haver estat requerit a aquest efecte l’estat membre no aplica les mesures de control pertinents, el Fons pot declarar-lo inhabilitat per utilitzar els recursos generals del Fons.
b) Res del que està previst en aquesta secció no s’interpreta en el sentit que:
i) impedeixi utilitzar els recursos generals del Fons en transaccions de capital d’un import raonable que es necessitin per augmentar les exportacions o en el curs ordinari de les operacions comercials, bancàries o d’una altra índole, o ii) afecti els moviments de capital que l’estat membre atengui amb recursos propis; però els estats membres es comprometen al fet que aquests moviments de capital estiguin en consonància amb les finalitats del Fons. Secció
2. Disposicions especials sobre transferències de capital Qualsevol estat membre té dret a fer compres en el tram de reserva amb la finalitat d’efectuar transferències de capital. Secció
3. Control de les transferències de capital Els estats membres poden exercir els controls que considerin necessaris per regular els moviments internacionals de capital, però cap estat membre no pot exercir aquests controls de manera que restringeixi els pagaments per transaccions corrents o que retardi indegudament les transferències de fons per liquidar obligacions, excepte en els casos previstos en la lletra b de la secció 3 de l’article VII, i la secció 2 de l’article XIV. Article VII. Reposició i monedes escasses Secció
1. Disposicions per reposar les monedes en poder del Fons El Fons, quan consideri procedent reposar les tinences que mantingui en el Compte de Recursos Generals de la moneda d’un estat membre que li calguin per efectuar transaccions, pot adoptar una o ambdues de les mesures següents:
i) proposar a l’estat membre que, en els termes i les condicions que convingui amb aquest estat, li presti la seva moneda o, amb l’assentiment del mateix estat, prendre a préstec aquella moneda de qualsevol altra procedència, ja sigui en els territoris de l’estat esmentat o fora d’aquests territoris; però cap estat membre no està obligat a fer aquests préstecs al Fons, ni a donar el seu assentiment al fet que el Fons prengui en préstec la seva moneda de qualsevol altra procedència; ii) requerir a l’estat membre, si és un participant, que, sense perjudici de la secció 4 de l’article XIX, li vengui la seva moneda a canvi de drets especials de gir del Compte de Recursos Generals. En efectuar la reposició amb drets especials de gir, el Fons té degudament en compte els principis de designació previstos en la secció 5 de l’article XIX. Secció
2. Escassetat general d’una moneda Si el Fons considera que s’està produint una escassetat general d’una moneda determinada, pot comunicar-ho als estats membres i emetre un informe en què exposi les causes de l’escassetat i formuli recomanacions per solucionar-la. En la preparació d’aquest informe participa un representant de l’estat membre de la moneda del qual es tracti. Secció
3. Escassetat de les tinences del Fons en moneda
a) En cas que al Fons li resulti evident que la demanda de la moneda d’un estat membre posa en perill la capacitat del Fons per subministrar aquesta moneda, el Fons, tant si ha emès l’informe a què es refereix la secció 2 d’aquest article com en cas contrari, declara oficialment l’escassetat de la moneda esmentada, i en endavant prorrateja, quan escaigui, les seves tinences de la moneda escassa i les que vagi adquirint d’aquesta moneda, tenint degudament en compte les necessitats relatives dels estats membres, la situació econòmica internacional en general i qualsevol altra circumstància pertinent. El Fons emet també un informe sobre les disposicions que adopti.
b) La declaració oficial a què es refereix la lletra a serveix d’autorització a qualsevol estat membre per imposar, prèvia consulta amb el Fons, restriccions temporals a la llibertat de fer transaccions de canvi en la moneda escassa. Sense perjudici del que preveuen l’article IV i l’annex C, l’estat membre té plena jurisdicció per determinar la naturalesa de les restriccions esmentades, que no poden ser més restrictives del que calgui perquè la demanda de la moneda escassa es limiti a les tinences que l’estat membre posseeixi, o a les que vagi adquirint, i han d’atenuar-se i suprimir-se tan aviat com les circumstàncies ho permetin.
c) L’autorització a què es refereix la lletra b expira en el moment en què el Fons declari oficialment que la moneda de què es tracti ha deixat de ser escassa. Secció
4. Aplicació de restriccions Qualsevol estat membre que, d’acord amb el que preveu la lletra b de la secció 3 d’aquest article, imposi restriccions respecte a la moneda d’un altre estat membre considera amb ànim favorable qualsevol observació que li faci aquest darrer en relació amb l’aplicació d’aquelles restriccions. Secció
5. Efecte d’altres convenis internacionals en relació amb les restriccions Els estats membres acorden no invocar les obligacions derivades de qualsevol acord que haguessin conclòs amb altres estats membres anteriorment a aquest Conveni, de manera tal que pugui impedir l’execució de les disposicions d’aquest article. Article VIII. Obligacions generals dels estats membres Secció
1. Introducció A més de les obligacions contretes de conformitat amb altres articles d’aquest Conveni, els estats membres es comprometen a complir amb les obligacions previstes en aquest article. Secció
2. Obligació d’evitar restriccions als pagaments corrents
a) Sense perjudici d’allò previst en la lletra b de la secció 3 de l’article VII i la secció 2 de l’article XIV, cap estat membre no imposa, sense l’aprovació del Fons, restriccions als pagaments ni a les transferències per transaccions internacionals corrents.
b) Els contractes de canvi que incloguin la moneda d’un estat membre i que siguin contraris a les normes de control de canvi mantingudes o imposades per l’estat membre esmentat de conformitat amb aquest Conveni són inexigibles en els territoris de qualsevol estat membre. A més, els estats membres poden, per mutu acord, cooperar en l’aplicació de mesures que tinguin per objecte fer més eficaces les normes de control de canvi de qualsevol dels estats membres, sempre que les mesures i disposicions esmentades siguin compatibles amb aquest Conveni. Secció
3. Obligació d’evitar pràctiques monetàries discriminatòries Cap estat membre no participa, ni permet que cap dels seus organismes fiscals esmentats en la secció 1 de l’article V participi, en règims monetaris discriminatoris ni pràctiques de tipus de canvi múltiples, ni dins ni fora dels marges prescrits de conformitat amb l’article IV o establerts segons l’annex C, o de conformitat amb aquest últim, excepte en els casos autoritzats per aquest Conveni o que el Fons aprovi. Si a la data en què entri en vigor aquest Conveni existissin aquests règims i pràctiques, l’estat membre de què es tracti ha de consultar amb el Fons sobre la seva supressió progressiva, llevat que es mantinguin o imposin de conformitat amb la secció 2 de l’article XIV; en aquest cas s’ha d’aplicar el que està previst en la secció 3 del mateix article. Secció
4. Convertibilitat de saldos en poder d’altres estats membres
a) Qualsevol estat membre ha de comprar els saldos de la seva moneda que es trobin en poder d’un altre estat membre si aquest darrer, en sol·licitar que es faci la compra, declara que:
i) els saldos que han de comprar-se han estat adquirits recentment de resultes de transaccions corrents, o ii) cal la seva conversió per fer pagaments per transaccions corrents. L’estat membre comprador té l’opció de pagar en drets especials de gir, sense perjudici de la secció 4 de l’article XIX, o en la moneda de l’estat membre que sol·liciti la compra.
b) L’obligació a què es refereix la lletra a no regeix si:
i) la convertibilitat dels saldos ha estat restringida d’acord amb la secció 2 d’aquest article o la secció 3 de l’article VI; ii) els saldos s’han acumulat de resultes de transaccions efectuades abans que l’estat membre suprimís les restriccions mantingudes o imposades d’acord amb la secció 2 de l’article XIV; iii) els saldos han estat adquirits en contravenció de la normativa de canvi de l’estat membre a qui es demana que els compri; iv) la moneda de l’estat membre que sol·licita la compra ha estat declarada escassa d’acord amb la lletra a de la secció 3 de l’article VII, o
v) l’estat membre a qui es demana que faci la compra no té dret, per qualsevol motiu, a comprar al Fons monedes d’altres estats membres a canvi de la seva pròpia moneda. Secció
5. Facilitació d’informació
a) El Fons pot requerir als estats membres que li facilitin tota la informació que consideri pertinent per a les seves activitats, incloent-hi, com a mínim necessari per al compliment eficaç de la seva missió, dades de caràcter nacional sobre els temes següents:
i) tinences oficials en el seu territori i a l’estranger: 1) d’or; 2) de divises; ii) tinences en poder d’entitats bancàries i financeres que no siguin organismes fiscals oficials en el seu territori i a l’estranger: 1) d’or; 2) de divises; iii) producció d’or; iv) exportacions i importacions d’or, per estats de destí i d’origen;
v) exportacions i importacions totals de mercaderies, expressant-ne el valor en moneda nacional, per estats de destí i d’origen; vi) balança de pagaments internacionals, amb inclusió de: 1) comerç de béns i serveis, 2) transaccions en or, 3) transaccions de capital conegudes i 4) altres partides; vii) situació de les inversions internacionals, és a dir, inversions de propietat estrangera en els territoris de l’estat membre i inversions a l’estranger propietat de persones residents en els seus territoris, en la mesura en què sigui possible facilitar aquesta informació; viii) renda nacional; ix) índexs de preus, és a dir, índexs de preus de mercaderies en els mercats a l’engròs i al detall, i dels preus d’exportació i d’importació;
x) tipus de canvi comprador i venedor de monedes estrangeres; xi) controls de canvi, és a dir, un informe complet de les mesures de control de canvi en vigor en el moment d’ingressar l’estat en el Fons, alhora que detalls de les modificacions ulteriors, segons es vagin produint; i xii) en cas d’haver-hi convenis oficials de compensació, relació detallada de les quantitats pendents de compensació per concepte de transaccions comercials i financeres i del temps durant el qual hagin estat pendents.
b) En sol·licitar aquesta informació, el Fons té en compte l’aptitud respectiva de cada estat membre per facilitar les dades sol·licitades. Els estats membres no estan obligats de cap manera a facilitar la informació de manera tan detallada que reveli la situació financera de persones físiques o jurídiques. Tanmateix, els estats membres es comprometen a facilitar la informació sol·licitada en la forma més detallada i precisa que puguin i a evitar, sempre que es pugui, simples estimacions.
c) El Fons, d’acord amb els estats membres, pot prendre mesures a fi d’obtenir informació addicional. Actua com a centre per a la recopilació i l’intercanvi d’informació sobre problemes monetaris i financers i facilita així la preparació d’estudis destinats a ajudar els estats membres a desenvolupar polítiques que coadjuvin a assolir les finalitats del Fons. Secció
6. Consultes entre els estats membres respecte a convenis internacionals vigents En cas que, de conformitat amb aquest Conveni i en les circumstàncies especials o temporals que s’hi especifiquen, un estat membre estigui autoritzat a mantenir o a establir restriccions a les transaccions de canvi i hi hagi entre estats membres altres compromisos contrets amb anterioritat a aquest Conveni que siguin incompatibles amb l’aplicació d’aquestes restriccions, les parts en aquests compromisos es consulten entre si de cara a efectuar els ajustaments mútuament acceptables que siguin necessaris. El que preveu aquest article s’ha d’entendre sense perjudici de l’aplicació de la secció 5 de l’article VII. Secció
7. Obligació de col·laborar pel que fa a les polítiques relatives a actius de reserva Cada estat membre es compromet a col·laborar amb el Fons i amb altres membres perquè les seves polítiques relatives als actius de reserva siguin compatibles amb els objectius de promoure una millor supervisió internacional de la liquiditat internacional i de fer del dret especial de gir el principal actiu de reserva del sistema monetari internacional. Article IX. Condició jurídica, immunitats i privilegis Secció
1. Objecte d’aquest article A fi que el Fons pugui complir les funcions que té atribuïdes, li són atorgats en els territoris de cada estat membre la condició jurídica, les immunitats i els privilegis que aquest article prescrigui. Secció
2. Condició jurídica del Fons El Fons té plena personalitat jurídica i, en particular, capacitat per:
i) contractar; ii) adquirir i alienar béns immobles i mobles, i iii) iniciar procediments legals. Secció
3. Immunitat relativa als procediments judicials El Fons, els seus béns i els seus actius, allà on es trobin situats i independentment de qui els tingui en el seu poder, gaudeixen d’immunitat pel que fa a qualsevol classe de procediments judicials, excepte en la mesura en què el Fons renunciï expressament a aquesta immunitat a efectes de qualsevol procediment o en virtut dels termes de qualsevol contracte. Secció
4. Immunitat relativa a altres accions Els béns i els actius del Fons, allà on es trobin situats i independentment de qui els tingui en el seu poder, són immunes a escorcoll, perquisició, confiscació, expropiació o qualsevol altra forma d’embargament per actes del poder executiu o legislatiu. Secció
5. Immunitat dels arxius Els arxius del Fons són inviolables. Secció
6. Exempció de restriccions de l’actiu En la mesura necessària per dur a terme les activitats previstes en aquest Conveni, tots els béns i actius del Fons estan exempts de restriccions, regulacions, mesures de control i moratòries de qualsevol naturalesa. Secció
7. Privilegi en matèria de comunicacions Els estats membres atorguen a les comunicacions oficials del Fons el mateix tractament que a les comunicacions oficials d’altres estats membres. Secció
8. Immunitats i privilegis de funcionaris i empleats Els governadors i administradors titulars i suplents, els membres dels comitès, els representants nomenats conforme a la lletra j de la secció 3 de l’article XII, els assessors de les persones esmentades anteriorment i els funcionaris i empleats del Fons:
i) gaudeixen d’immunitat relativa als procediments judicials en relació amb els actes realitzats per ells en el desenvolupament de les seves funcions oficials, excepte quan el Fons renunciï a aquesta immunitat; ii) gaudeixen de les mateixes immunitats relatives a les restriccions d’immigració, requeriments d’inscripció com a estrangers i obligacions respecte al servei militar, i de les mateixes facilitats respecte a restriccions de canvi que atorguin els estats membres als representants, funcionaris i empleats de categoria similar d’altres estats membres, sempre que no siguin ciutadans de l’estat membre que les concedeixi, i iii) gaudeixen del mateix tractament respecte a facilitats de viatge que el que els estats membres atorguin a representants, funcionaris i empleats de categoria similar d’altres estats membres. Secció
9. Immunitat tributària
a) El Fons, els seus actius, els seus béns, els seus ingressos i les seves operacions i transaccions autoritzats per aquest Conveni estan exempts de qualsevol impost i de qualsevol dret duaner. El Fons també està exempt de responsabilitat per la recaptació o pel pagament de qualsevol impost o tribut.
b) No s’imposa cap impost sobre els sous i emoluments, o en relació amb aquests sous i emoluments, que el Fons pagui dins d’un estat membre als seus administradors, suplents, funcionaris o empleats que no siguin ciutadans, súbdits o nacionals del dit Estat.
c) No es graven amb impost de cap classe les obligacions o els títols que el Fons emeti, ni els dividends o interessos que produeixin, independentment de qui en sigui el tenidor:
i) si l’impost constitueix una discriminació contra aquesta obligació o aquest títol únicament per raó del seu origen, o ii) si l’única base jurisdiccional de l’impost és el lloc o la moneda en què s’hagin emès, siguin pagadors o hagin estat pagats, o la ubicació de qualsevol oficina o dependència que el Fons tingui. Secció
10. Aplicació d’aquest article Els estats membres adopten en els seus propis territoris les mesures necessàries per posar en pràctica, d’acord amb les seves pròpies lleis, els principis establerts en aquest article, i informen el Fons sobre les mesures específiques que hagin adoptat sobre el tema. Article X. Relacions amb altres organismes internacionals El Fons coopera, atenint-se als termes d’aquest Conveni, amb qualsevol organisme internacional de caràcter general i amb els organismes públics internacionals que tinguin activitats especialitzades en camps afins. Els acords per dur a terme aquesta cooperació que impliquin la modificació de qualsevol disposició d’aquest Conveni només es poden concloure prèvia esmena d’aquest Conveni, conforme a l’article XXVIII. Article XI. Relacions amb estats no membres Secció
1. Compromisos respecte a les relacions amb estats no membres Els estats membres es comprometen a:
i) no participar, ni permetre que cap dels seus organismes fiscals esmentats en la secció 1 de l’article V participi, en transaccions de cap classe amb estats no membres o amb persones que es trobin en els territoris d’aquests estats, si aquestes transaccions són contràries a les disposicions d’aquest Conveni o a les finalitats del Fons; ii) no cooperar amb estats no membres, ni amb persones que es trobin en els territoris d’aquests estats, en pràctiques que siguin contràries a les disposicions d’aquest Conveni o a les finalitats del Fons, i iii) cooperar amb el Fons amb la finalitat que s’apliquin en els seus territoris mesures adequades per impedir transaccions amb estats no membres o amb persones que es trobin en els territoris d’aquests estats, si aquestes transaccions són contràries a les disposicions d’aquest Conveni o a les finalitats del Fons. Secció
2. Restriccions a les transaccions amb estats no membres Res del que preveu aquest Conveni no afecta el dret dels estats membres a imposar restriccions a les transaccions de canvi amb estats no membres o amb persones que es trobin en els territoris d’aquests estats, tret que el Fons consideri que aquestes restriccions són perjudicials per als interessos dels estats membres i contràries a les finalitats del Fons. Article XII. Organització i direcció Secció
1. Estructura del Fons El Fons es compon d’una Junta de Governadors, un Consell d’Administració, un director general i el personal corresponent i un Consell, si la Junta de Governadors, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, decideix aplicar les disposicions de l’annex D. Secció
2. Junta de Governadors
a) Corresponen a la Junta de Governadors totes les facultats que no estiguin directament atribuïdes a la Junta de Governadors, al Consell d’Administració o al director general. La Junta de Governadors està formada per un governador titular i per un suplent nomenats per cada estat membre segons el procediment que cada estat determini. Els governadors titulars i els suplents desenvolupen els seus càrrecs fins que tingui lloc un nou nomenament. Els suplents no poden votar sinó en absència del titular corresponent. La Junta de Governadors escull un dels governadors com a president.
b) La Junta de Governadors pot delegar en el Consell d’Administració l’exercici de qualsevol de les facultats de què està investida, excepte les que aquest Conveni li confereix directament.
c) La Junta de Governadors celebra totes les reunions que disposi o convoqui el Consell d’Administració. Es convoca a reunió la Junta de Governadors sempre que ho sol·licitin quinze estats membres o un nombre d’estats membres que reuneixin un quart de la totalitat dels vots.
d) Constitueix quòrum en les reunions de la Junta de Governadors una majoria dels governadors que reuneixin com a mínim dos terços de la totalitat dels vots.
e) Cada governador té dret a emetre el nombre de vots assignats, de conformitat amb la secció 5 d’aquest article, a l’estat membre que l’hagi nomenat.
f) La Junta de Governadors pot establir mitjançant disposicions reglamentàries un procediment pel qual el Consell d’Administració, quan ho consideri convenient per als interessos del Fons, pugui obtenir una votació dels governadors sobre un assumpte determinat, sense necessitat de convocar a reunió la Junta.
g) La Junta de Governadors, i el Consell d’Administració en la mesura en què estigui autoritzat, poden adoptar les disposicions reglamentàries que siguin necessàries o adequades per a la gestió dels assumptes del Fons.
h) Els governadors titulars i els suplents desenvolupen els seus càrrecs sense rebre cap retribució del Fons, però el Fons els pot reemborsar les despeses raonables que tinguin per assistir a les reunions.
i) La Junta de Governadors determina la remuneració que hagi de pagar-se als administradors i als seus suplents i el sou i les condicions del contracte de serveis del director general.
j) La Junta de Governadors i el Consell d’Administració poden designar les comissions que jutgin convenients. Els membres de les comissions esmentades no han de ser necessàriament governadors ni administradors o suplents. Secció
3. Consell d’Administració
a) El Consell d’Administració té al seu càrrec la gestió de les operacions generals del Fons, i a aquest efecte exerceix totes les facultats que li delega la Junta de Governadors.
b) D’acord amb la lletra c, el Consell d’Administració està integrat per vint administradors elegits pels estats membres, i el presideix el director general.
c) Per a cada elecció ordinària d’administradors, la Junta de Governadors, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, pot augmentar o disminuir el nombre d’administradors establert en el punt b.
d) Els administradors s’elegeixen cada dos anys d’acord amb les normatives que la Junta de Governadors adopti. Aquestes normatives han d’incloure un límit en el nombre total de vots que més d’un estat membre pugui emetre pel mateix candidat.
e) Cada administrador nomena un suplent amb poders plens perquè el substitueixi durant les seves absències; tenint en compte, però, que la Junta de Governadors pot adoptar normes que permetin que un administrador elegit per un nombre d’estats membres superior a l’especificat nomeni dos suplents. Aquestes normes, si s’adopten, només es poden modificar en el context d’una elecció ordinària d’administradors i sempre que l’administrador que proposi dos suplents especifiqui: (i) quin suplent l’ha de substituir en una absència quan ambdós suplents hi siguin presents i (ii) quin suplent ha d’exercir els poders de l’administrador previstos en la lletra f. Si els administradors que els han nomenat hi són presents, els suplents poden assistir a les reunions però no poden votar.
f) Els administradors han de romandre en el càrrec fins que se n’elegeixin els successors. Si el càrrec d’administrador queda vacant durant més de noranta dies abans del final del mandat corresponent, els estats membres que van elegir l’administrador que ha causat la vacant n’han d’elegir un altre per a la resta del mandat. Per a l’elecció cal la majoria dels vots emesos. Mentre hi hagi la vacant, el suplent de l’administrador que ha causat la vacant n’exerceix les facultats, excepte la de nomenar un suplent.
g) El Consell d’Administració exerceix les seves funcions en sessió permanent a la seu del Fons i es reuneix tantes vegades com ho exigeixin els assumptes del Fons.
h) Constitueix quòrum en les reunions del Consell d’Administració una majoria dels administradors que reuneixi com a mínim la meitat de la totalitat dels vots.
i) Cada administrador té dret a emetre el nombre de vots que es van comptar per elegir-lo. ii) Quan les disposicions de la lletra b de la secció 5 d’aquest article siguin aplicables, els vots que en un altre cas un administrador tindria dret a emetre s’augmenten o disminueixen, segons correspongui. L’administrador ha d’emetre en bloc tots els vots que tingui dret a emetre. iii) Quan es consideri acabada la suspensió del dret de vot d’un estat membre conforme a la lletra b de la secció 2 de l’article XXVI, l’estat membre es pot posar d’acord amb tots els estats membres que han elegit un administrador, perquè el nombre de vots assignats a aquell estat membre siguin emesos per aquest administrador, tenint en compte que, si no hagués tingut lloc una elecció ordinària d’administradors durant el període de la suspensió, l’administrador en l’elecció del qual hagi participat l’estat membre abans de la suspensió, o el seu successor elegit de conformitat amb el punt i de la lletra c de l’apartat 3 de l’annex L o de conformitat amb la lletra f d’aquesta secció, està facultat per emetre el nombre de vots assignats a l’estat membre. Es considera que l’estat membre ha participat en l’elecció de l’administrador facultat per emetre el nombre de vots assignats a l’estat membre.
j) La Junta de Governadors ha d’adoptar els reglaments que estableixin i regulin el dret d’un estat membre a enviar un representant a una reunió del Consell d’Administració en què s’hagi de considerar una sol·licitud presentada per aquest estat membre o un assumpte que l’afecti particularment. Secció 4. director general i personal
a) El Consell d’Administració selecciona un director general, el qual no pot ser governador ni administrador. El director general presideix les reunions del Consell d’Administració, però no té vot excepte per decidir una votació en cas d’empat. Pot participar en les reunions de la Junta de Governadors, però no hi vota. El director general cessa en el càrrec quan així ho decideixi el Consell d’Administració.
b) El director general és el cap del personal del Fons i, amb l’orientació del Consell d’Administració, dirigeix els assumptes ordinaris del Fons. Sense perjudici del control general del Consell d’Administració, té al seu càrrec l’organització, el nomenament i la destitució dels funcionaris del Fons.
c) En el desenvolupament de les seves funcions, el director general i el personal del Fons es deuen completament al servei del Fons i no al de cap altra autoritat. Els estats membres del Fons respecten el caràcter internacional d’aquest deure i s’abstenen de qualsevol intent d’exercir influència sobre qualsevol funcionari en el desenvolupament de les seves funcions.
d) En designar els funcionaris, el director general, atenent la necessitat primordial d’obtenir el màxim nivell d’eficiència i de competència tècnica, té degudament en compte la importància de contractar els seus serveis sobre la base geogràfica més àmplia possible. Secció
5. Votació
a) Els vots totals de cada estat membre són iguals a la suma dels seus vots bàsics i dels seus vots per cada porció de la seva quota.
i) Els vots bàsics de cada estat membre són el nombre de vots que resulti de la distribució a parts iguals entre tots els estats membres del 5,502 per cent de la suma total de la capacitat total de vot de tots els estats membres, sempre que no hi hagi vots bàsics fraccionats. ii) Els vots per cada porció de quota de cada estat membre són el nombre de vots que resulti de l’assignació d’un vot per a cada part de la seva quota equivalent a cent mil drets especials de gir.
b) Sempre que calgui una votació de conformitat amb les seccions 4 o 5 de l’article V, cada estat membre té el nombre de vots que li corresponguin segons la lletra a, amb els ajustaments següents:
i) l’addició d’un vot per l’equivalent de cada quatre-cents mil drets especials de gir de vendes netes de la seva moneda efectuades fins a la data de la votació, o ii) la sostracció d’un vot per l’equivalent de cada quatre-cents mil drets especials de gir de les seves compres netes fetes conforme a les lletres b i f de la secció 3 de l’article V, fins a la data de la votació, a condició que en cap cas no es consideri que les compres netes o les vendes netes excedeixin en algun moment una quantitat igual a la quota de l’estat membre respectiu.
c) Llevat de disposició expressa en contra, totes les decisions del Fons s’adopten per majoria dels vots emesos. Secció
6. Reserves, distribució de l’ingrés net i inversions
a) El Fons determina anualment la part del seu ingrés net que s’assigna a la reserva general o a la reserva especial i la part que, si escau, ha de distribuir-se.
b) El Fons pot utilitzar la reserva especial per a qualsevulla de les finalitats a què pugui destinar la reserva general, excepte per distribuir-la.
c) Si s’efectués alguna distribució de l’ingrés net d’un exercici, s’efectua entre tots els estats membres en proporció a les seves quotes.
d) El Fons, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, pot decidir en qualsevol moment la distribució de qualsevol part de la reserva general. La distribució es fa entre tots els estats membres en proporció a les seves quotes.
e) Els pagaments de conformitat amb les lletres c i d s’efectuen en drets especials de gir, però tant el Fons com l’estat membre poden decidir que el pagament a l’Estat s’efectuï en la seva moneda.
f)
i) El Fons pot establir un Compte d’Inversions a efectes d’aquesta lletra. Els actius del Compte d’Inversions es mantenen separats de la resta de comptes del Departament General. ii) Conforme a la lletra g de la secció 12 de l’article V, el Fons pot decidir que es transfereixi al Compte d’Inversions una part del producte de la venda d’or i, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, pot decidir que es transfereixin a aquest compte, per a inversió immediata, les monedes que mantingui en el Compte de Recursos Generals. L’import d’aquestes transferències no excedeix l’import total de la reserva general i de la reserva especial en el moment de la decisió. iii) El Fons pot fer servir la moneda d’un estat membre mantinguda en el Compte d’Inversions per a les inversions que determini, d’acord amb les regles i els reglaments adoptats pel Fons amb una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots. Les regles i els reglaments adoptats de conformitat amb aquesta disposició s’han ajustar al que preveuen els punts vii, viii i ix següents. iv) La renda de la inversió pot invertir-se d’acord amb les disposicions d’aquesta lletra. La renda no invertida es manté en el Compte d’Inversions o pot utilitzar-se per atendre les despeses de gestió dels assumptes del Fons.
v) El Fons pot utilitzar les tinences de la moneda d’un estat membre que mantingui en el Compte d’Inversions a fi d’obtenir les monedes que necessiti per atendre les despeses de gestió dels seus assumptes. vi) El Compte d’Inversions es cancel·la en cas de liquidació del Fons i es pot cancel·lar, o la suma de la inversió es pot reduir, abans de la liquidació del Fons amb una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots. vii) En cas de tancar-se el Compte d’Inversions per dissolució del Fons, tots els seus actius es distribueixen de conformitat amb les disposicions de l’annex K, però la part d’aquests actius que correspongui a la proporció que els actius transferits al compte esmentat conforme a la lletra g de la secció 12 de l’article V representin del total dels actius transferits al mateix compte es considera actiu del Compte Especial de Desemborsaments i es distribueix de conformitat amb el punt ii de la lletra a de l’apartat 2 de l’annex K. viii) En cas de tancar-se el Compte d’Inversions abans de la dissolució del Fons, la part dels actius d’aquest compte que correspongui a la proporció que els actius transferits al compte esmentat conforme a la lletra g de la secció 12 de l’article V representin del total dels actius transferits al mateix compte es transfereix al Compte Especial de Desemborsaments si aquest Compte Especial no ha estat tancat, i el romanent dels actius del Compte d’Inversions es transfereix al Compte de Recursos Generals per al seu lliure ús en operacions i transaccions. ix) En cas que el Fons redueixi l’import de les inversions, la part de la reducció que correspongui a la proporció que els actius transferits al Compte d’Inversions conforme a la lletra g de la secció 12 de l’article V representin del total dels actius transferits al mateix es transfereix al Compte Especial de Desemborsaments si aquest Compte Especial no ha estat tancat, i el romanent de la reducció es transfereix al Compte de Recursos Generals per al seu lliure ús en operacions i transaccions. Secció
7. Publicació d’informes
a) El Fons publica un informe anual, el qual inclou un estat certificat dels seus comptes i, a intervals de tres mesos o menys, un estat resumit de les seves operacions i transaccions i de les seves tinences de drets especials de gir, or i monedes dels estats membres.
b) El Fons publica qualsevol altre informe que consideri convenient per a la consecució dels seus objectius. Secció
8. Comunicació d’opinions als estats membres En tot moment, el Fons té dret a comunicar extraoficialment a qualsevol estat membre l’opinió que té en relació amb les qüestions que sorgeixin en el marc del Conveni. El Fons pot decidir, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, que es publiqui un informe adreçat a un estat membre referent a la seva situació monetària o econòmica i a altres factors que tendeixin directament a produir un greu desequilibri en la balança de pagaments internacionals dels estats membres. L’estat membre afectat té dret a representació de conformitat amb la lletra (j) de la Secció 3 d’aquest article. El Fons no pot publicar informes que incloguin canvis en l’estructura fonamental de l’organització econòmica dels estats membres. Article XIII. O ficines i dipositaries Secció
1. Ubicació de les oficines La seu del Fons se situa en el territori de l’estat membre que tingui la quota més gran i es poden establir dependències o oficines en els territoris d’altres estats membres. Secció
2. Dipositaries
a) Qualsevol estat membre designa el seu banc central com a dipositari de les tinences del Fons en la seva moneda i, en cas de no tenir banc central, designa una altra institució que el Fons consideri acceptable.
b) El Fons pot mantenir altres actius, fins i tot or, a les dipositaries que designin els cinc estats membres que tinguin les quotes més grans, així com en altres dipositaries designades que el Fons seleccioni. Inicialment, la meitat com a mínim de les tinences del Fons es mantenen al dipositari designat per l’estat membre en els territoris del qual es trobi la seu del Fons, i el quaranta per cent com a mínim es manté en les que designin els altres quatre estats membres esmentats anteriorment. Tanmateix, per a qualsevol trasllat d’or que faci el Fons s’ha de tenir degudament en compte el cost del transport, alhora que les necessitats previstes del Fons. En cas d’emergència, el Consell d’Administració pot traslladar la totalitat o una part de les tinences d’or del Fons a qualsevol lloc on puguin estar protegides adequadament. Secció
3. Garantia relativa als actius del Fons Qualsevol estat membre garanteix tots els actius del Fons contra les pèrdues que poguessin resultar de la fallida o de l’incompliment per part del dipositari designat per l’Estat. Article XIV. Règim transitori Secció
1. Notificació al Fons Qualsevol estat membre notifica al Fons si té el propòsit d’acollir-se al règim transitori previst en la secció 2 d’aquest article, o si està en situació d’acceptar les obligacions previstes en les seccions 2, 3 i 4 de l’article VIII. L’estat membre que s’aculli al règim transitori ho ha de notificar al Fons tan aviat com el Fons estigui en situació d’assumir aquestes obligacions. Secció
2. Restriccions de canvi Malgrat el que està previst en altres articles d’aquest Conveni, l’estat membre que hagi notificat al Fons el seu propòsit d’acollir-se al règim transitori en virtut d’aquesta disposició pot mantenir i adaptar a les circumstàncies les restriccions als pagaments i transferències per transaccions internacionals corrents que estiguin en vigor a la data de la seva admissió. Tanmateix, els estats membres tenen sempre presents en la política de canvi els objectius del Fons i, tan aviat com les circumstàncies ho permetin, adopten les mesures que siguin possibles per establir amb altres estats membres pràctiques comercials i financeres que facilitin els pagaments internacionals i la promoció d’un sistema estable de tipus de canvi. En particular, els estats han d’abolir les restriccions que mantinguin de conformitat amb aquesta secció tan aviat com tinguin la certesa que, sense necessitat d’aquestes restriccions, poden equilibrar la seva balança de pagaments de manera que no dificulti el seu accés als recursos generals del Fons. Secció
3. Actuació del Fons en matèria de restriccions El Fons informa anualment sobre les restriccions que estiguin vigents en virtut de la secció 2 d’aquest article. Qualsevol estat membre que mantingui restriccions incompatibles amb les seccions 2, 3 i 4 de l’article VIII consulta anualment amb el Fons respecte al seu ulterior manteniment. El Fons pot exposar a qualsevol estat membre, si ho considera necessari i en circumstàncies excepcionals, que les condicions són propícies per a la supressió d’una restricció determinada o per a l’abandonament general de restriccions, pel fet de ser incompatible amb les disposicions de qualsevol altre article d’aquest Conveni. S’ha de donar a l’estat membre un termini adequat per respondre a aquesta exposició. Si el Fons considera que l’estat membre persisteix a mantenir restriccions incompatibles amb els seus objectius, l’Estat queda subjecte al que preveu la lletra a de la secció 2 de l’article XXVI. Article XV. Drets especials de gir Secció
1. Facultat per assignar drets especials de gir (a) A fi de satisfer la necessitat, quan sorgeixi, de complementar els actius de reserva existents, el Fons queda facultat per assignar drets especials de gir de conformitat amb les disposicions de l’article XVIII als estats membres que siguin participants en el Departament de Drets Especials de Gir. (b) A més, el Fons ha d’assignar drets especials de gir als estats membres participants en el Departament de Drets Especials de Gir d’acord amb les disposicions de l’annex M. Secció
2. Valoració del dret especial de gir El Fons determina el mètode de valoració del dret especial de gir per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, amb l’excepció que es requereix una majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots per modificar el principi de valoració o efectuar una modificació fonamental en l’aplicació del principi vigent. Article XVI. Departament General i Departament de Drets Especials de Gir Secció
1. Separació d’operacions i transaccions Totes les operacions i transaccions en drets especials de gir s’efectuen per conducte del Departament de Drets Especials de Gir. La resta d’operacions i transaccions del Fons autoritzades per aquest Conveni o de conformitat amb el Conveni s’efectuen per conducte del Departament General. Les operacions i transaccions a què es refereix la secció 2 de l’article XVII s’efectuen per conducte tant del Departament General com del Departament de Drets Especials de Gir. Secció
2. Separació d’actius i de béns Tots els actius i béns del Fons, excepte els recursos que s’administren conforme a la lletra b de la secció 2 de l’article V, es porten en el Departament General, excepte els actius i béns que el Fons adquireixi de conformitat amb la secció 2 de l’article XX, amb els articles XXIV i XXV i amb els annexos H i I, els quals es porten en el Departament de Drets Especials de Gir. No es pot disposar dels actius o béns que el Fons posseeixi en un d’aquests departaments per fer front als passius, a les obligacions o a les pèrdues que el Fons experimenti en la gestió de les operacions i transaccions de l’altre departament; no obstant això, les despeses relacionades amb la gestió del Departament de Drets Especials de Gir les paga el Fons amb càrrec al Departament General, i periòdicament es fan reembossaments en drets especials de gir a aquest últim departament mitjançant contribucions que són imposades de conformitat amb la secció 4 de l’article XX, basant-se en un càlcul raonable d’aquestes despeses. Secció
3. Registre i informació Qualsevol variació que experimentin les tinences de drets especials de gir té efecte únicament a partir del moment en què el Fons la registri en el Departament de Drets Especials de Gir. Els participants notifiquen al Fons les disposicions d’aquest Conveni conforme a les quals utilitzin els drets especials de gir. El Fons pot exigir als participants que li proporcionin qualsevol altra informació que consideri necessària per al desenvolupament de les seves funcions. Article XVII. Participants i altres tenidors de drets especials de gir Secció
1. Participants Qualsevol estat membre del Fons que hi dipositi un instrument en què declari que, de conformitat amb les seves pròpies lleis, assumeixi totes les obligacions que comporta la seva participació en el Departament de Drets Especials de Gir, i que ha pres totes les mesures pertinents per poder complir amb totes aquestes obligacions, passa a ser participant en el Departament de Drets Especials de Gir a la data en què dipositi aquell instrument; no obstant això, cap estat membre pot ser participant abans que hagin entrat en vigor les disposicions d’aquest Conveni que afecten exclusivament el Departament de Drets Especials de Gir i que els estats membres que reuneixin almenys el setanta-cinc per cent del total de les quotes hagin dipositat els instruments a què fa referència aquesta secció. Secció
2. El Fons com a tenidor El Fons pot mantenir drets especials de gir en el Compte de Recursos Generals i acceptar-los i utilitzar-los en operacions i transaccions amb els participants que s’efectuïn per conducte d’aquest compte de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni o amb tenidors autoritzats de conformitat amb els termes i les condicions previstos en la secció 3 d’aquest article. Secció
3. Altres tenidors El Fons pot:
i) prescriure que s’autoritzin com a tenidors de drets especials de gir estats no membres, estats membres que no siguin participants, institucions que desenvolupin funcions de banc central per a més d’un estat membre i altres entitats oficials; ii) fixar els termes i les condicions en què es pot permetre que els tenidors autoritzats posseeixin drets especials de gir i els admetin i utilitzin en operacions i transaccions amb els participants i altres tenidors autoritzats, i iii) fixar els termes i les condicions en què els participants i el Fons, per conducte del Compte de Recursos Generals, puguin efectuar operacions i transaccions en drets especials de gir amb tenidors autoritzats. Cal una majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots per prescriure l’autorització a què es refereix el punt i. Els termes i les condicions que el Fons estableixi han d’ajustar-se a les disposicions d’aquest Conveni i ser compatibles amb el bon funcionament del Departament de Drets Especials de Gir. Article XVIII. Assignació i cancel·lació de drets especials de gir Secció
1. Principis i consideracions que regeixen per a les assignacions i cancel·lacions
a) En totes les seves decisions referents a l’assignació i cancel·lació de drets especials de gir, el Fons tracta de satisfer la necessitat global a llarg termini, quan aquesta necessitat sorgeixi, de complementar els actius de reserva existents amb vista a facilitar l’assoliment dels seus objectius i d’evitar que es donin en el món situacions tant d’estagnació econòmica i deflació com de demanda excessiva i inflació.
b) En la primera decisió d’assignar drets especials de gir es tenen en compte, com a consideracions especials, el criteri col·lectiu que hi ha una necessitat global de complementar les reserves i l’assoliment d’un millor equilibri de balança de pagaments, alhora que la possibilitat de millorar el funcionament del procés d’ajustament en el futur. Secció
2. Assignació i cancel·lació
a) Les decisions que el Fons adopti d’assignar o cancel·lar drets especials de gir són per períodes bàsics que se succeeixen en forma consecutiva i que tenen una durada de cinc anys. El primer període bàsic comença a la data de la primera decisió d’assignar drets especials de gir o en qualsevol data posterior que s’especifiqui en aquella decisió. Qualsevol assignació o cancel·lació es duu a terme a intervals anuals.
b) La quantia de les assignacions que s’efectuïn s’expressa com a percentatge de les quotes vigents a la data corresponent a cada decisió d’assignar drets especials de gir. La quantia de les cancel·lacions de drets especials de gir que s’efectuïn s’expressa com a percentatge de les assignacions acumulatives netes de drets especials de gir fetes fins a la data de cada decisió de cancel·lar. Aquests percentatges són iguals per a tots els participants.
c) Malgrat el que està previst en les lletres a i b, en la seva decisió relativa a qualsevol període bàsic el Fons pot prescriure:
i) que la durada del període bàsic no sigui de cinc anys, o ii) que les assignacions o les cancel·lacions s’efectuïn a intervals que no siguin anuals, o iii) que les assignacions o les cancel·lacions es basin en les quotes o en les assignacions acumulatives netes efectuades fins a dates diferents d’aquelles que corresponguin a les decisions d’assignar o cancel·lar.
d) Qualsevol estat membre que esdevingui participant després d’haver-se iniciat un període bàsic rep assignacions a partir del període bàsic següent en què es facin assignacions un cop hagi esdevingut participant, llevat que el Fons decideixi que el nou participant comenci a rebre assignacions a partir de l’assignació següent que s’efectuï després del seu ingrés com a participant. Si el Fons decideix que un estat membre que esdevingui participant durant un període bàsic rebi assignacions durant la resta del període bàsic esmentat i aquell participant no era membre del Fons a les dates previstes en les lletres b o c, el Fons determina les bases conforme a les quals es fan assignacions al participant esmentat.
e) Qualsevol participant rep les assignacions de drets especials de gir que li corresponguin de conformitat amb una decisió d’assignació, llevat que:
i) el governador de l’estat participant no hagi votat a favor de la decisió, i que ii) el participant hagi notificat al Fons per escrit, amb anterioritat a la primera assignació de drets especials de gir que s’efectuï de conformitat amb aquesta decisió, que no desitja que se li assignin drets especials de gir de conformitat amb aquesta decisió. A petició del participant, el Fons pot decidir que quedi sense efecte la notificació pel que fa a les assignacions de drets especials de gir que s’efectuïn amb posterioritat a l’acabament esmentat.
f) Si a la data corresponent a qualsevol cancel·lació la quantitat de drets especials de gir que un participant posseeixi fos inferior a la seva proporció dels drets especials de gir que es volen cancel·lar, aquest participant ha d’eliminar el seu saldo negatiu tan aviat com li ho permeti la situació de les seves reserves brutes, i es manté en consulta amb el Fons a aquest efecte. Els drets especials de gir que l’estat participant adquireixi posteriorment a la data de vigència corresponent a la cancel·lació s’apliquen al seu saldo negatiu i són cancel·lats. Secció
3. Esdeveniments imprevistos d’importància El Fons pot modificar la quantia o els intervals d’assignació o de cancel·lació durant la resta d’un període bàsic o modificar la durada d’un període bàsic o iniciar-ne un de nou, si en un moment donat considera convenient fer-ho atès que han sorgit esdeveniments imprevistos d’importància. Secció
4. Decisions sobre assignacions i cancel·lacions
a) Les decisions previstes en les lletres a, b i c de la secció 2 o en la secció 3 d’aquest article són adoptades per la Junta de Governadors prenent com a base les propostes del director general que comptin amb l’assentiment del Consell d’Administració.
b) Abans de presentar una proposta, el director general, després d’haver-se cerciorat que la proposta esmentada està en harmonia amb les disposicions de la lletra a de secció 1 d’aquest article, celebra totes les consultes que li permetin verificar que aquella proposta compta amb l’ampli suport dels participants. A més, abans de presentar la proposta de la primera assignació, el director general se cerciora que s’han complert les disposicions de la lletra b de la secció 1 d’aquest article i que entre els participants hi ha un ampli suport perquè es comencin les assignacions. El director general presenta la seva proposta per a la primera assignació tan aviat com s’hagi constituït el Departament de Drets Especials de Gir i tingui la seguretat que s’han complert tots els requeriments.
c) El director general presenta propostes:
i) a tot estirar sis mesos abans que venci cada període bàsic; ii) si no s’ha pres cap decisió respecte a l’assignació o la cancel·lació de drets especials de gir per a un període bàsic, sempre que se cerciori que s’han complert els requeriments indicats en la lletra b; iii) quan, de conformitat amb la secció 3 d’aquest article, consideri que és convenient modificar la quantia o els intervals d’assignació o de cancel·lació o la durada d’un període bàsic, o iniciar-ne un de nou, o iv) dins del termini dels sis mesos següents a una sol·licitud de la Junta de Governadors o del Consell d’Administració; tot prevenint-se que el director general, en cas que comprovi que d’acord amb els punts i, iii o iv no hi ha cap proposta que al seu criteri reuneixi els requeriments que prescriu la secció 1 d’aquest article i compti amb un ampli suport dels participants conforme a la lletra b, en dona compte a la Junta de Governadors i al Consell d’Administració.
d) Per adoptar decisions d’acord amb el que està previst en les lletres a, b i c de la secció 2 o en la secció 3 d’aquest article, amb excepció de les previstes en la secció 3 que facin referència a una reducció de la quantia d’assignació, cal una majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots. Article XIX. Operacions i transaccions en drets especials de gir Secció
1. Ús dels drets especials de gir Els drets especials de gir poden utilitzar-se en les operacions i transaccions que aquest Conveni autoritzi o de conformitat amb aquest Conveni. Secció
2. Operacions i transaccions entre participants
a) Qualsevol participant té dret a utilitzar els seus drets especials de gir per obtenir, d’un altre participant que hagi estat designat conforme a la secció 5 d’aquest article, una quantitat equivalent de moneda.
b) Qualsevol participant pot, mitjançant acord amb un altre participant, utilitzar els seus drets especials de gir per obtenir d’aquest últim una quantitat equivalent de moneda.
c) El Fons, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, pot prescriure les operacions que un participant pot fer d’acord amb un altre participant en els termes i les condicions que el Fons consideri apropiats. Els termes i les condicions que el Fons estableixi són compatibles amb el bon funcionament del Departament de Drets Especials de Gir i amb l’ús correcte dels drets especials de gir de conformitat amb aquest Conveni.
d) El Fons pot exposar raons al participant que faci operacions o transaccions d’acord amb les lletres b o c en el sentit que, al seu criteri, aquestes operacions o transaccions puguin ser perjudicials per al procediment de designació segons els principis de la secció 5 d’aquest article o incompatibles amb l’article XXII. El participant que persisteixi a fer aquestes operacions o transaccions queda subjecte al que preveu la lletra b de la secció 2 de l’article XXIII. Secció
3. Principi relatiu a la necessitat
a) S’espera dels participants que en les transaccions previstes en la lletra a de la secció 2 d’aquest article, i llevat el que preveu la lletra c d’aquesta secció, utilitzin els seus drets especials de gir únicament en cas de necessitat arran de la seva posició de balança de pagaments o de reserva o de l’evolució de les seves reserves i no amb l’únic objectiu de variar-ne la composició.
b) Encara que l’ús dels drets especials de gir no estigui subjecte a objeccions en virtut del principi previst en la lletra a, el Fons pot exposar raons al participant que no observi aquest principi. El participant que persisteixi en l’incompliment d’aquest principi queda subjecte al que preveu la lletra b de la secció 2 de l’article XXIII.
c) El Fons pot eximir del compliment del principi previst en la lletra a al participant que utilitzi drets especials de gir per obtenir una quantitat equivalent de moneda d’un altre participant, designat de conformitat amb la secció 5 d’aquest article, en una transacció que contribueixi que aquest últim aconsegueixi la reconstitució a què es refereix la lletra a de la secció 6 d’aquest article, eviti o redueixi un saldo negatiu del participant esmentat o contraresti l’efecte de l’incompliment per part d’aquell participant del principi previst en la lletra a. Secció
4. Obligació de proporcionar moneda
a) Qualsevol participant que el Fons hagi designat conforme a la secció 5 d’aquest article proporciona, quan li sigui sol·licitada, moneda de lliure ús al participant que utilitzi drets especials de gir segons el que preveu la lletra a de la secció 2 d’aquest article. L’obligació d’un participant de proporcionar moneda no pot superar el límit en què les seves tinences de drets especials de gir en excés de la seva assignació acumulativa neta siguin iguals al doble de l’assignació esmentada o un límit més gran que haguessin acordat el participant i el Fons.
b) Els participants poden proporcionar moneda en excés del límit obligatori o d’un altre límit més gran que s’hagi acordat. Secció
5. Designació dels participants que proporcionen moneda
a) A fi d’assegurar que qualsevol participant pugui utilitzar els seus drets especials de gir, el Fons designa els participants que proporcionen moneda a canvi de determinades quantitats de drets especials de gir, a efectes de la lletra a de la secció 2 i de la secció 4 d’aquest article. Les designacions s’efectuen de conformitat amb els principis generals següents, els quals es complementen amb els que el Fons adopti en endavant:
i) Queda subjecte a designació qualsevol participant la posició de balança de pagaments i de reserves brutes del qual sigui prou ferma, sense que això exclogui la possibilitat que es designi un participant la posició de reserva del qual sigui sòlida encara que la seva balança de pagaments presenti un dèficit moderat. La designació d’aquests participants té lloc amb vista a aconseguir gradualment una distribució equilibrada entre ells de les tinences de drets especials de gir. ii) Els participants estan subjectes a designació a fi de facilitar la reconstitució a què es refereix la lletra a de la secció 6 d’aquest article, reduir els saldos negatius que presentin les tinences de drets especials de gir o contrarestar l’efecte de l’incompliment del principi previst en la lletra a de la secció 3 d’aquest article. iii) En designar als participants, el Fons normalment dona prelació als que necessitin adquirir drets especials de gir per satisfer els objectius de designació a què es refereix el punt ii.
b) Amb la finalitat d’aconseguir gradualment una distribució equilibrada de les tinences de drets especials de gir conforme al punt i de la lletra a, el Fons aplica les normes sobre designació que figuren en l’annex F o altres que adopti de conformitat amb la lletra c.
c) Les normes sobre designació poden revisar-se en qualsevol moment i se n’adoptaran d’altres si escau. Si no s’adopten noves normes, es continuen aplicant les que estiguin en vigor en el moment d’efectuar-se la revisió. Secció
6. Reconstitució
a) Els participants que utilitzin els seus drets especials de gir reconstitueixen les seves tinences dels mateixos drets de conformitat amb les normes sobre reconstitució que figuren en l’annex G o amb les que s’adoptin d’acord amb la lletra b.
b) Les normes sobre reconstitució poden revisar-se en qualsevol moment, i se n’adoptaran d’altres si escau. Si no s’adopten noves normes ni tampoc una decisió de derogar les vigents, es continuen aplicant les que estiguin en vigor en el moment d’efectuar-se la revisió. Per a les decisions relatives a l’adopció, modificació o derogació de les normes sobre reconstitució cal una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots. Secció
7. Tipus de canvi
a) Excepte el que està previst en la lletra b d’aquesta secció, els tipus de canvi per a les transaccions que es facin entre participants conforme a les lletres a i b de la secció 2 d’aquest article són de tal natura que els participants que utilitzin drets especials de gir reben el mateix valor siguin quines siguin les monedes que se subministrin i siguin quins siguin els participants que les forneixin, i el Fons adopta disposicions reglamentàries per posar en pràctica aquest principi.
b) El Fons pot adoptar, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, normes conforme a les quals, en circumstàncies excepcionals, i per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, pot autoritzar els participants que facin transaccions de conformitat amb la lletra b de la secció 2 d’aquest article a acordar tipus de canvi diferents dels aplicables segons la lletra a.
c) El Fons consulta els participants sobre el procediment per determinar els tipus de canvi de les respectives monedes.
d) A efectes d’aquesta disposició, el terme participant comprèn els participants que considerin acabada la seva participació. Article XX. Departament de Drets Especials de Gir: interessos i comissions Secció
1. Interessos El Fons paga un tipus igual d’interès a tots els tenidors de drets especials de gir per les seves tinences de drets especials de gir. El Fons paga la quantitat que es degui a cada tenidor encara que no hagi rebut una quantitat suficient per concepte de comissions per atendre el pagament d’aquests interessos. Secció
2. Comissions Tots els participants paguen al Fons una taxa igual de comissió per la suma de les respectives assignacions acumulatives netes de drets especials de gir i sobre qualsevol saldo negatiu que tinguin o comissions que deguin. Secció
3. Tipus d’interès i taxa de la comissió El Fons determina el tipus d’interès per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots. La taxa de la comissió és igual al tipus d’interès. Secció
4. Contribucions Si es decideix, de conformitat amb la secció 2 de l’article XVI, que han d’efectuar-se reembossaments, el Fons imposa a aquest efecte a tots els participants la mateixa taxa de contribució sobre les seves corresponents assignacions acumulatives netes. Secció
5. Pagament d’interessos, comissions i contribucions Els interessos, les comissions i les contribucions es paguen en drets especials de gir. Qualsevol participant que necessiti drets especials de gir per efectuar el pagament de qualsevol comissió o contribució té l’obligació i el dret d’obtenir-ne a canvi de monedes que siguin acceptables per al Fons, mitjançant una transacció amb el Fons que es duu a terme per conducte del Compte de Recursos Generals. Si no es pot obtenir així prou drets especials de gir, el participant té l’obligació i el dret d’adquirir-ne del participant que el Fons especifiqui, a canvi de moneda de lliure ús. Els drets especials de gir que un participant adquireixi posteriorment a la data del pagament s’apliquen a les comissions que degui i són cancel·lats. Article XXI. Administració del Departament General i del Departament de Drets Especials de Gir
a) L’administració del Departament General i del Departament de Drets Especials de Gir es duu a terme de conformitat amb el que preveu l’article XII i sense perjudici del següent:
i) En les reunions o decisions de la Junta de Governadors sobre assumptes que es refereixin exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir només compten, a efectes de convocar a reunió, constituir quòrum o d’adoptar decisions mitjançant les majories requerides, les sol·licituds, la presència i els vots de governadors designats per estats membres que siguin participants. ii) En les decisions del Consell d’Administració sobre assumptes que es refereixin exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir només tenen dret a votar els administradors elegits per almenys un estat membre participant. Cadascun d’aquests administradors té dret a emetre el nombre de vots assignats als estats membres participants els vots dels quals hagin contribuït a la seva elecció. A efectes de determinar si hi ha quòrum o d’adoptar una decisió mitjançant les majories requerides, només compta la presència dels administradors elegits pels estats membres participants i els vots assignats als estats membres participants. iii) Els assumptes que pertoquen a l’administració general del Fons, fins i tot el dels reembossaments a què es refereix la secció 2 de l’article XVI, i qualsevol qüestió que se susciti sobre si un assumpte correspon a ambdós departaments o exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir, es resolen com si corresponguessin únicament al Departament General. Les decisions referents al mètode de valoració del dret especial de gir, a l’acceptació i tinença de drets especials de gir en el Compte de Recursos Generals del Departament General i a la utilització d’aquests drets i altres decisions que afectin les operacions i transaccions que hagin d’efectuar-se, tant per conducte del Compte de Recursos Generals del Departament General com del Departament de Drets Especials de Gir, s’adopten mitjançant les majories requerides per a les decisions d’assumptes que corresponguin exclusivament a cada departament. En les decisions d’assumptes que afectin el Departament de Drets Especials de Gir, s’hi fa constar aquesta circumstància.
b) A més dels privilegis i immunitats que preveu l’article IX d’aquest Conveni, no es graven amb impostos de cap classe els drets especials de gir ni les operacions o transaccions que s’efectuïn en drets especials de gir.
c) Les qüestions d’interpretació de les disposicions d’aquest Conveni sobre assumptes que facin referència exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir són sotmeses al Consell d’Administració conforme al que preveu la lletra a de l’article XXIX i únicament a petició d’un participant. En els casos en què el Consell d’Administració ha pres una decisió sobre una qüestió d’interpretació que correspon exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir, només els participants poden exigir que la qüestió se sotmeti a la Junta de Governadors conforme al que preveu la lletra b de l’article XXIX. La Junta de Governadors decideix si el governador nomenat per un estat membre que no sigui participant té dret a vot en la Comissió d’Interpretació sobre les qüestions que corresponguin exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir.
d) En cas de desacord entre el Fons i un participant que hagi considerat acabada la seva participació en el Departament de Drets Especials de Gir o entre el Fons i un participant durant la liquidació del Departament de Drets Especials de Gir sobre qualsevol afer relacionat exclusivament amb la participació en el Departament de Drets Especials de Gir, el desacord se sotmet a arbitratge conforme al procediment establert en la lletra c de l’article XXIX. Article XXII. Obligacions generals dels participants A més de les obligacions que els participants contraguin en relació amb els drets especials de gir de conformitat amb altres articles d’aquest Conveni, els participants es comprometen a col·laborar amb el Fons i entre si a fi de facilitar el bon funcionament del Departament de Drets Especials de Gir i l’ús correcte dels drets especials de gir de conformitat amb aquest Conveni i amb vista que el dret especial de gir esdevingui el principal actiu de reserva del sistema monetari internacional. Article XXIII. Suspensió de les operacions i transaccions en drets especials de gir Secció
1. Disposicions d’emergència En cas d’emergència o de presentar-se circumstàncies imprevistes que amenacin de dificultar les activitats del Fons relacionades amb el Departament de Drets Especials de Gir, el Consell d’Administració, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, pot suspendre per un any com a màxim l’aplicació de qualsevulla de les disposicions referents a les operacions i transaccions en drets especials de gir, i en aquest cas s’observarà el que preveuen les lletres b, c i d de la secció 1 de l’article XXVII. Secció
2. Incompliment d’obligacions
a) Si el Fons determina que un participant ha deixat de complir amb les obligacions que li imposa la secció 4 de l’article XIX, el dret del participant d’utilitzar els seus drets especials de gir queda suspès llevat que el Fons ho decideixi altrament.
b) Si el Fons determina que un participant ha deixat de complir amb qualsevol altra obligació relacionada amb els drets especials de gir, pot suspendre el dret del participant esmentat d’utilitzar els drets especials de gir que adquireixi després d’acordada la suspensió.
c) S’adopten disposicions reglamentàries perquè, abans de procedir contra un participant de conformitat amb el que preveuen les lletres a o b, se l’informi immediatament de la queixa que hi hagi en contra seva i se li doni l’oportunitat que expliqui el seu cas, tant verbalment com per escrit. Sempre que a un participant se l’informi de l’existència d’una queixa de l’índole a què es refereix la lletra a, no utilitza els seus drets especials de gir mentre estigui pendent la resolució de la queixa.
d) La suspensió a què es refereixen les lletres a o b o la limitació en virtut de la lletra c no eximeixen el participant de la seva obligació de proporcionar moneda segons el que preveu la secció 4 de l’article XIX.
e) El Fons pot en qualsevol moment donar per acabada una suspensió imposada conforme a les lletres a o b; no obstant això, la suspensió que hagi estat imposada a un participant de conformitat amb la lletra b per no haver complert amb les obligacions que estableix la lletra a de la secció 6 de l’article XIX no pot considerar-se acabada fins que hagin transcorregut cent vuitanta dies des de l’expiració del primer trimestre civil durant el qual el participant hagi complert les normes sobre reconstitució.
f) El dret d’un participant d’utilitzar els seus drets especials de gir no li és suspès perquè hagi estat declarat inhabilitat per utilitzar els recursos generals del Fons segons el que preveuen la secció 5 de l’article V, la secció 1 de l’article VI o la lletra a de la secció 2 de l’article XXVI. No s’aplicarà la secció 2 de l’article XXVI pel fet que el participant no hagi complert amb qualsevol obligació referent als drets especials de gir. Article XXIV. Acabament de la participació Secció
1. Dret a considerar acabada la participació
a) Qualsevol participant pot considerar acabada en qualsevol moment la seva participació en el Departament de Drets Especials de Gir mitjançant notificació per escrit al Fons adreçada a la seu del Fons. L’acabament té efecte a la data en què es rebi la comunicació esmentada.
b) S’entén que el participant que es retiri com a membre del Fons considera acabada simultàniament la seva participació en el Departament de Drets Especials de Gir. Secció
2. Liquidació en acabar la participació
a) Quan un participant consideri acabada la seva participació en el Departament de Drets Especials de Gir, cessen totes les operacions i transaccions del participant esmentat en drets especials de gir, llevat de les que estiguin permeses per acord conclòs de conformitat amb la lletra c a fi de facilitar la liquidació o amb el que està previst en les seccions 3, 5 i 6 d’aquest article o en l’annex H. Els interessos i les comissions produïts fins a la data de l’acabament i les contribucions imposades abans d’aquella data que es deguin es paguen en drets especials de gir.
b) El Fons està obligat a redimir tots els drets especials de gir que posseeixi el participant que consideri acabada la seva participació i aquest participant està obligat a pagar al Fons un import igual a la seva assignació acumulativa neta i qualsevol altra quantitat vençuda i pagadora arran de la seva participació en el Departament de Drets Especials de Gir. Aquestes obligacions es compensen les unes amb les altres i queda cancel·lat l’import dels drets especials de gir del participant esmentat que s’hagi utilitzat en la compensació per extingir la seva obligació amb el Fons.
c) Amb una rapidesa raonable es liquida, mitjançant acord entre el participant que consideri acabada la seva participació i el Fons, qualsevulla obligació del participant o del Fons que quedi pendent després que s’hagi efectuat la compensació a què es refereix la lletra b. Si no s’arriba aviat a un acord per liquidar-la, s’apliquen les disposicions de l’annex H. Secció
3. Interessos i comissions Després de la data d’acabament, el Fons paga interessos per qualsevol saldo pendent de drets especials de gir que posseeixi el participant que consideri acabada la seva participació, i el participant paga comissions sobre qualsevol obligació que tingui pendent amb el Fons, en els terminis i segons les taxes que preveu l’article XX. Els pagaments s’efectuen en drets especials de gir. El participant que consideri acabada la seva participació té dret a obtenir, a canvi de moneda de lliure ús, drets especials de gir per efectuar el pagament de comissions o contribucions mitjançant una transacció amb el participant que el Fons especifiqui o mitjançant un acord amb un altre tenidor, o per disposar dels drets especials de gir que hagi rebut en concepte d’interessos en una transacció amb qualsevol participant designat segons l’article XIX, secció 5, o mitjançant un acord amb un altre tenidor. Secció
4. Liquidació d’obligacions amb el Fons El Fons utilitza la moneda que rep del participant que consideri acabada la seva participació per redimir els drets especials de gir que posseeixin els participants en proporció a l’import en què les tinences de drets especials de gir de cadascun excedeixi la seva assignació acumulativa neta en el moment en què el Fons rebi la moneda. Són cancel·lats tant els drets especials de gir que es redimeixin d’aquesta manera com aquells que, conforme a les disposicions d’aquest Conveni, hagi adquirit el participant que consideri acabada la seva participació a l’objecte de pagar qualsevol termini que es degui en virtut d’un acord de liquidació o conforme a l’annex H i que hagin estat aplicats al pagament del termini esmentat. Secció
5. Liquidació d’obligacions amb el participant que consideri acabada la seva participació Sempre que el Fons hagi de redimir drets especials de gir que pertanyin a un participant que consideri acabada la seva participació, efectua la redempció utilitzant la moneda que proporcionin els participants que el Fons especifiqui. Aquests participants s’especifiquen de conformitat amb els principis enunciats en la secció 5 de l’article XIX. Qualsevol participant que s’especifiqui té l’opció de proporcionar al Fons ja sigui la moneda del participant que consideri acabada la seva participació o una moneda de lliure ús, i rep a canvi una quantitat equivalent de drets especials de gir. No obstant això, el participant que consideri acabada la seva participació pot utilitzar els seus drets especials de gir per obtenir la seva pròpia moneda, una moneda de lliure ús o un altre actiu de qualsevol tenidor, si el Fons així ho autoritza. Secció
6. Transaccions del Compte de Recursos Generals A fi de facilitar la liquidació amb el participant que consideri acabada la seva participació, el Fons pot decidir si aquest participant:
i) ha d’utilitzar els drets especials de gir que posseeixi després que s’hagi efectuat la compensació a què es refereix la lletra b de la secció 2 d’aquest article i que haguessin de ser redimits, mitjançant una transacció amb el Fons per conducte del Compte de Recursos Generals per obtenir, a opció del Fons, la seva pròpia moneda o una moneda de lliure ús, o ii) ha d’obtenir a canvi d’una moneda acceptable per al Fons, mitjançant una transacció amb el Fons per conducte del Compte de Recursos Generals, drets especials de gir per satisfer el pagament de qualsevol comissió o termini que es degui en virtut d’un acord o conforme a les disposicions de l’annex H. Article XXV. Dissolució del Departament de Drets Especials de Gir
a) El Departament de Drets Especials de Gir només pot ser dissolt per decisió de la Junta de Governadors. En cas d’emergència, si el Consell d’Administració decideix que cal dissoldre el Departament de Drets Especials de Gir, pot suspendre temporalment les assignacions i cancel·lacions i totes les operacions i transaccions en drets especials de gir en espera del que decideixi la Junta de Governadors. La decisió de la Junta de Governadors de dissoldre el Fons causa la dissolució tant del Departament General com del Departament de Drets Especials de Gir.
b) Si la Junta de Governadors decideix dissoldre el Departament de Drets Especials de Gir, cessen totes les assignacions i cancel·lacions i totes les operacions i transaccions en drets especials de gir alhora que les activitats del Fons relacionades amb el Departament de Drets Especials de Gir, llevat de les que es refereixen a l’exacte compliment de les obligacions dels participants i del Fons en relació amb els drets especials de gir, i cessen igualment totes les obligacions que el Fons i els participants han contret conforme a aquest Conveni en relació amb els drets especials de gir, excepte les indicades en aquest article, en l’article XX, en la lletra d de l’article XXI, en l’article XXIV, en la lletra c de l’article XXIX i en l’annex H, o en virtut de qualsevol acord conclòs de conformitat amb l’article XXIV, sense perjudici de l’apartat 4 de l’annex H i l’annex I.
c) En liquidar-se el Departament de Drets Especials de Gir, es paguen en drets especials de gir els interessos i les comissions produïts fins a la data de la dissolució alhora que les contribucions imposades abans d’aquella data que es deguin. El Fons està obligat a redimir tots els drets especials de gir que posseeixin els tenidors, i qualsevol participant està obligat a pagar al Fons un import igual a la seva assignació acumulativa neta de drets especials de gir més qualsevol altra quantitat que degui i sigui pagadora arran de la seva participació en el Departament de Drets Especials de Gir.
d) La liquidació del Departament de Drets Especials de Gir s’efectuarà de conformitat amb les disposicions de l’annex I. Article XXVI. Retirada dels estats membres Secció
1. Dret dels estats membres a retirar-se Qualsevol estat membre pot retirar-se del Fons en qualsevol moment prèvia notificació per escrit al Fons adreçada a la seva seu. La retirada té efecte a la data en què es rep aquesta comunicació. Secció
2. Separació obligatòria
a) Si un estat membre deixa de complir amb qualsevol de les seves obligacions segons aquest Conveni, el Fons pot declarar-lo inhabilitat per utilitzar els recursos generals del Fons. Res del que està previst en aquesta secció s’entén en el sentit que limita les disposicions de la secció 5 de l’article V, o de la secció 1 de l’article VI.
b) Si, transcorregut un termini raonable després d’una declaració d’inhabilitació conforme a la lletra a, l’estat membre persisteix en l’incompliment de qualsevol de les seves obligacions segons aquest Conveni, el Fons, per una majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, pot suspendre el dret de vot de l’estat membre. Durant el període de la suspensió s’apliquen les disposicions de l’annex L. El Fons, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, pot considerar acabada la suspensió en qualsevol moment.
c) Si, transcorregut un termini raonable després d’una decisió de suspensió conforme a la lletra b, l’estat membre persisteix en l’incompliment de qualsevol de les seves obligacions segons aquest Conveni, pot exigir-se a l’estat membre que es retiri del Fons per decisió de la Junta de Governadors adoptada per una majoria dels governadors que reuneixi el vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots.
d) S’adopten les disposicions reglamentàries pertinents perquè, abans de procedir contra un estat membre conforme a les lletres a, b o c, se l’informi amb una anticipació raonable de la queixa que hi hagi en contra seva i se li doni l’oportunitat d’explicar el seu cas, tant verbalment com per escrit. Secció
3. Liquidació de comptes amb estats membres que es retirin En cas que un estat membre es retiri del Fons cessen les operacions i transaccions ordinàries del Fons en la moneda de l’estat esmentat, i tots els comptes entre l’estat i el Fons es liquiden de mutu acord amb una diligència raonable. Si no s’arriba aviat a un acord, s’apliquen a la liquidació de comptes les disposicions de l’annex J. Article XXVII. Disposicions d’emergència Secció
1. Suspensió temporal
a) En cas d’emergència o de presentar-se circumstàncies imprevistes que amenacin de dificultar les activitats del Fons, el Consell d’Administració, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, pot suspendre per un any com a màxim l’aplicació de qualsevulla de les disposicions següents:
i) Article V, seccions 2, 3, 7 i 8 lletres a, i i e; ii) Article VI, secció 2; iii) Article XI, secció 1, i iv) Annex C, apartat 5.
b) La suspensió de l’aplicació de qualsevulla de les disposicions a què es refereix la lletra a no pot prolongar-se més d’un any. No obstant això, la Junta de Governadors, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, pot prorrogar la suspensió per un termini addicional de dos anys com a màxim si determina que persisteixen la situació d’emergència o les circumstàncies imprevistes a què fa al·lusió la lletra a.
c) El Consell d’Administració, per majoria de la totalitat dels vots, pot considerar acabada la suspensió esmentada en qualsevol moment.
d) El Fons pot adoptar regles respecte a l’assumpte a què es refereixi una disposició durant el termini en què estigui suspesa la seva aplicació. Secció
2. Dissolució del Fons
a) El Fons només pot dissoldre’s per acord de la Junta de Governadors. En cas d’emergència, si el Consell d’Administració decideix que cal dissoldre el Fons, pot suspendre temporalment totes les operacions i transaccions en espera del que resolgui la Junta de Governadors.
b) Si la Junta de Governadors decideix dissoldre el Fons, el Fons cessa immediatament d’exercir totes les seves activitats, excepte les relatives al cobrament i a la liquidació en forma ordenada del seu actiu i al pagament del seu passiu, i cessen totes les obligacions dels estats membres derivades d’aquest Conveni, llevat de les establertes en aquest article, en la lletra c de l’article XXIX, en l’apartat 7 de l’annex J i en l’annex K.
c) La liquidació es practica conforme al que preveu l’annex K. Article XXVIII. Esmenes
a) Qualsevol proposta per modificar aquest Conveni, ja sigui que emani d’un estat membre, d’un governador o del Consell d’Administració, es comunica al president de la Junta de Governadors, que la sotmet a aquesta Junta. Si la Junta de Governadors aprova l’esmena proposada, el Fons pregunta a tots els estats membres, mitjançant carta circular o telegrama, si accepten l’esmena proposada. Si tres cinquenes parts dels estats membres els vots dels quals sumin el vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots accepten l’esmena proposada, el Fons ho certifica així mitjançant una comunicació oficial adreçada a tots els estats membres.
b) Malgrat el que preveu la lletra a, cal l’acceptació de tots els estats membres per a qualsevol esmena que modifiqui:
i) el dret a retirar-se del Fons (secció 1, article XXVI), ii) la disposició que no es modifica la quota de cap estat membre sense el seu consentiment (lletra d, secció 2, article III) i iii) la disposició que no pot modificar-se la paritat de la moneda d’un estat membre llevat que sigui a proposició d’aquest estat (apartat 6, annex C).
c) Les esmenes entren en vigor per a tots els estats membres tres mesos després de la data de la comunicació oficial, llevat que en la carta circular o el telegrama s’indiqui un període més curt. Article XXIX. Interpretació
a) Qualsevol qüestió relativa a la interpretació de les disposicions d’aquest Conveni que sorgeixi entre un estat membre i el Fons o entre estats membres del Fons s’ha de sotmetre a la decisió del Consell d’Administració. Si la qüestió afecta en particular un estat membre, aquest estat té dret a fer-se representar d’acord amb la lletra j de la secció 3 de l’article XII.
b) En els casos en què el Consell d’Administració hagi pres una decisió d’acord amb la lletra a, qualsevol estat membre pot exigir dins del termini dels tres mesos següents a la data de la decisió que la qüestió se sotmeti a la Junta de Governadors, la decisió de la qual és definitiva. Qualsevol qüestió d’interpretació que se sotmeti a la Junta de Governadors es resol per una Comissió d’Interpretació de la mateixa Junta. Cada membre de la Comissió té un vot. La Junta de Governadors resol sobre la composició de la dita Comissió, els seus procediments i les majories que calen per prendre acords. Les decisions que la Comissió adopti es consideren decisions de la Junta de Governadors llevat que aquesta Junta, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, decideixi una altra cosa. Mentre estigui pendent la resolució de la Junta de Governadors, el Fons pot actuar, en allò que consideri necessari, sobre la base de la decisió del Consell d’Administració.
c) En cas que sorgeixi un desacord entre el Fons i un estat membre que s’hagi retirat o entre el Fons i un estat membre durant la liquidació del Fons, aquest desacord se sotmet a un tribunal d’arbitratge compost de tres àrbitres, un nomenat pel Fons, un altre per l’estat membre o per l’estat membre que s’hagi retirat i un tercer en discòrdia, el qual, llevat que les parts ho acordin altrament, és nomenat pel president del Tribunal Internacional de Justícia o per qualsevol altra autoritat que prevegi el reglament adoptat pel Fons. El tercer en discòrdia té plens poders per resoldre totes les qüestions de procediment en els casos en què les parts estiguessin en desacord. Article XXX. Explicació de conceptes En interpretar les disposicions d’aquest Conveni, el Fons i els estats membres s’han d’atenir a les disposicions següents:
a) En les tinences del Fons en la moneda d’un estat membre mantingudes en el Compte de Recursos Generals es consideren inclosos tots els valors que el Fons hagi acceptat conforme a la secció 4 de l’article III.
b) Per acord de confirmació s’entén una decisió del Fons mitjançant la qual s’assegura a un estat membre que pot efectuar compres al Compte de Recursos Generals de conformitat amb els termes de la decisió durant un termini determinat i fins a una suma específica.
c) Per compres en el tram de reserva s’entenen les de drets especials de gir o de la moneda d’un estat membre que un altre estat membre efectuï a canvi de la seva pròpia moneda i que no donin lloc al fet que les tinences del Fons en la moneda de l’estat membre comprador mantingudes en el Compte de Recursos Generals excedeixin la seva quota; no obstant això, a efectes d’aquesta definició, el Fons pot excloure les compres i tinences conformement a:
i) normes sobre l’ús dels seus recursos generals per al finançament compensatori de les fluctuacions de les exportacions; ii) normes sobre l’ús dels seus recursos generals en relació amb el finançament d’aportacions a existències reguladores internacionals de productes primaris, i iii) altres normes sobre l’ús dels seus recursos generals, respecte de les quals el Fons decideixi, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, que resulta procedent la seva exclusió.
d) Per pagaments per transaccions corrents s’entenen els que no tenen com a finalitat efectuar transferències de capital i comprenen, sense limitació: 1) tots els pagaments relacionats amb el comerç exterior, amb altres transaccions corrents, fins i tot serveis, i amb els serveis bancaris i de crèdit ordinaris a curt termini; 2) pagaments per concepte d’interessos de préstecs i d’ingressos nets procedents d’altres inversions; 3) pagaments d’un import moderat per concepte d’amortització de préstecs o de depreciació d’inversions directes, i 4) remeses moderades per atendre despeses de manteniment de la família. El Fons, prèvia consulta amb els estats membres interessats, pot decidir si certes transaccions específiques han de considerar-se transaccions corrents o de capital.
e) Per assignació acumulativa neta de drets especials de gir s’entén l’import total dels drets especials de gir assignats a un participant menys la part dels seus drets especials de gir que hagi estat cancel·lada d’acord amb el que preveu la lletra a de la secció 2 de l’article XVIII.
f) Per moneda de lliure ús s’entén la d’un estat membre que, a criteri del Fons,
i) s’utilitzi àmpliament, de fet, per fer pagaments per transaccions internacionals, i ii) es negociï extensament en els principals mercats de divises.
g) Entre els estats que eren membres el 31 d’agost de 1975 s’hi inclouen els que han acceptat la condició de membre després d’aquella data de conformitat amb una resolució de la Junta de Governadors adoptada abans de la data esmentada.
h) Per transaccions del Fons s’entén el canvi que el Fons efectuï d’actius monetaris per altres actius monetaris. Per operacions del Fons s’entén la resta d’actes que impliquin la utilització o la recepció d’actius monetaris per part del Fons.
i) Per transaccions en drets especials de gir s’entén el canvi de drets especials de gir per altres actius monetaris. Per operacions en drets especials de gir s’entenen altres usos dels drets especials de gir. Article XXXI. Disposicions finals Secció
1. Entrada en vigor Aquest Conveni entra en vigor un cop hagi estat signat en nom de governs que reuneixin el seixanta-cinc per cent del total de les quotes que figuren en l’annex A i quan els instruments a què es refereix la lletra a de la secció 2 d’aquest article hagin estat dipositats en nom dels governs esmentats, però en cap cas entra en vigor abans de l’1 de maig de 1945. Secció
2. Signatura del Conveni
a) Qualsevol govern en nom del qual se signi aquest Conveni lliura per al seu dipòsit al Govern dels Estats Units d’Amèrica un instrument en què fa constar que ha acceptat aquest Conveni d’acord amb les seves pròpies lleis i que ha pres les mesures necessàries per complir amb totes les obligacions contretes de conformitat amb el mateix Conveni.
b) Cada estat és membre del Fons a partir de la data en què es dipositi en el seu nom l’instrument a què es refereix la lletra a; però cap estat no pot ser membre abans que aquest Conveni entri en vigor segons el que està previst en la secció 1 d’aquest article.
c) El Govern dels Estats Units d’Amèrica notifica als governs dels estats els noms dels quals figurin en l’annex A, i als governs de tots els estats la condició de membre dels quals hagi estat aprovada d’acord amb la secció 2 de l’article II, tots els casos en què se subscrigui aquest Conveni i el dipòsit de tots els instruments a què es refereixi la lletra a.
d) Cada govern, en el moment en què se signi aquest Conveni en el seu nom, remet al Govern dels Estats Units d’Amèrica, en or o en dòlars dels Estats Units, la centèsima part de l’u per cent de la seva subscripció total a fi de sufragar les despeses d’administració del Fons. El Govern dels Estats Units d’Amèrica conserva aquests fons en un compte de dipòsit especial i els transferirà a la Junta de Governadors del Fons quan es convoqui la seva primera reunió. Si aquest Conveni no ha entrat en vigor el 31 de desembre de 1945, el Govern dels Estats Units d’Amèrica retorna aquests fons als governs que els van remetre.
e) Aquest Conveni queda obert, a la ciutat de Washington, a la signatura dels governs dels estats els noms dels quals figuren en l’annex A fins al 31 de desembre de 1945.
f) A partir del 31 de desembre de 1945, aquest Conveni queda obert a la signatura del govern de qualsevol estat l’ingrés del qual en qualitat de membre hagi estat aprovat conforme a la secció 2 de l’article II.
g) En subscriure aquest Conveni, tots els governs l’accepten tant en el seu propi nom com respecte a totes les seves colònies i territoris, tots els territoris sota el seu protectorat, sobirania o autoritat i tots els territoris sobre els quals exerceixin mandat.
h) La lletra d entra en vigor respecte a cada govern signatari a partir de la data en què signa el Conveni. [La clàusula referent a la signatura i al dipòsit que es reprodueix a continuació s’ajusta al text de l’article XX del Conveni constitutiu original.] Adoptat a Washington, en un únic exemplar que romandrà dipositat en els arxius del Govern dels Estats Units d’Amèrica, el qual remetrà còpies certificades a tots els governs els noms dels quals es consignin en l’annex A i a tots els governs que siguin admesos en qualitat de membres de conformitat amb la secció 2 de l’article II. Annex A Quotes (En milions de dòlars dels Estats Units) Austràlia 200 Bèlgica 225 Bolívia 10 Brasil 150 Canadà 300 Colòmbia 50 Costa Rica 5 Cuba 50 Txecoslovàquia 125 Dinamarca* * Equador 5 Egipte 45 El Salvador 2,5 Estats Units d’Amèrica 2.750 Etiòpia 6 Filipines 15 França 450 Grècia 40 Guatemala 5 Haití 5 Hondures 2,5 Índia 400 Iran 25 Iraq 8 Islàndia 1 Iugoslàvia 60 Libèria 0,5 Luxemburg 10 Mèxic 90 Nicaragua 2 Noruega 50 Nova Zelanda 50 Països Baixos 275 Panamà 0,5 Paraguai 2 Perú 25 Polònia 125 Regne Unit 1.300 República Dominicana 5 Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques 1.200 Unió Sud-africana 100 Uruguai 15 Veneçuela 15 Xile 50 Xina 550 * El Fons determinarà la quota de Dinamarca després que el Govern danès hagi declarat que està en condicions de signar aquest Conveni i abans que procedeixi a signar-lo. Annex B Disposicions transitòries sobre recompra, pagament de subscripcions addicionals, or i certes qüestions de procediment
1. Les obligacions de recompra contretes conforme a la lletra b de la secció 7 de l’article V abans de la data de la segona esmena d’aquest Conveni que estiguin pendents de compliment en aquella data són satisfetes a tot estirar a la data o les dates en què hagin de complir-se de conformitat amb el que preveu aquest Conveni abans de la segona esmena.
2. Els estats membres salden amb drets especials de gir les obligacions pagadores en or al Fons per recompres o subscripcions que es trobin pendents a la data de la segona esmena d’aquest Conveni; no obstant això, el Fons pot disposar que els pagaments es facin totalment o parcialment en les monedes d’altres estats membres que especifiqui. Els no participants salden amb les monedes d’altres estats membres que el Fons especifiqui les obligacions que en virtut d’aquesta disposició siguin pagadores en drets especials de gir.
3. A efectes de l’apartat 2, un dret especial de gir equival a 0,888671 grams d’or fi, i la quantitat de moneda pagadora conforme a l’apartat 2 esmentat es determina sobre aquesta base i sobre la base del valor de la moneda expressat en drets especials de gir a la data del pagament.
4. Les tinences del Fons en la moneda d’un estat membre que excedeixin el setanta-cinc per cent de la quota de l’Estat a la data de la segona esmena d’aquest Conveni i no estiguin subjectes a recompra conforme a l’apartat 1 es recompren d’acord amb les normes següents:
i) Les tinences resultants d’una compra es recompren d’acord amb la norma sobre ús dels recursos generals del Fons en virtut de la qual es va fer la compra. ii) La resta de tinences es recompren a tot estirar quatre anys després de la data de la segona esmena d’aquest Conveni.
5. Les recompres a què es refereixi l’apartat 1 que no estiguin subjectes al que preveu l’apartat 2, alhora que les recompres conforme a l’apartat 4 i les especificacions de moneda a què fa al·lusió l’apartat 2, es fan d’acord amb la lletra i de la secció 7 de l’article V.
6. Totes les disposicions reglamentàries, les taxes, els procediments o les decisions vigents a la data de la segona esmena d’aquest Conveni continuen en vigor fins que es modifiquin d’acord amb les disposicions del mateix Conveni.
7. En la mesura en què, abans de la data de la segona esmena d’aquest Conveni, no s’hagin pres disposicions que de fet equivalguin a les lletres a i b, el Fons:
a) ven fins a 25 milions d’unces de l’or que estigui en el seu poder el 31 d’agost de 1975 als estats que eren membres en aquella data i estiguin disposats a comprar-lo, en proporció a les seves quotes en aquella data. Les vendes als estats membres conforme a aquesta lletra a s’efectuen a canvi de la seva moneda i a un preu equivalent, en el moment d’efectuar-se la venda, a un dret especial de gir per 0,888671 grams d’or fi, i
b) ven fins a 25 milions d’unces de l’or fi que estigui en el seu poder el 31 d’agost de 1975 en benefici dels estats membres en desenvolupament que eren membres en aquella data, amb l’excepció, tanmateix, que la part dels guanys o plusvàlua de l’or corresponent a la proporció entre la quota de cadascun d’aquests estats el 31 d’agost de 1975 i el total de les quotes de tots els estats membres en aquella data es transfereix directament a cadascun d’aquests estats. El requisit previst en la lletra c de la secció 12 de l’article V que el Fons consulti un estat membre, obtingui la seva conformitat o canviï la moneda de l’estat membre per la d’altres estats membres en certes circumstàncies s’aplica a la moneda que de conformitat amb aquesta disposició el Fons rebi per la venda d’or, llevat de les vendes que efectuï a estats membres a canvi de la seva pròpia moneda, i ingressi en el Compte de Recursos Generals. En vendre’s or conforme al que preveu aquest apartat 7, una part del producte de la venda en les monedes rebudes, equivalent en el moment d’efectuar-se la venda a un dret especial de gir per 0,888671 grams d’or fi, s’ingressa en el Compte de Recursos Generals, i la resta d’actius que es trobin a les mans del Fons en virtut de les operacions que s’hagin efectuat de conformitat amb la lletra b es mantenen separats dels recursos generals del Fons. Els actius que encara puguin ser alienats pel Fons en concloure les operacions a què es refereix la lletra b es transfereixen al Compte Especial de Desemborsaments. Annex C Paritats
1. El Fons notifica als estats membres que poden establir-se paritats a efectes d’aquest Conveni, d’acord amb les seccions 1, 3, 4 i 5 de l’article IV, i amb aquest annex, expressades en drets especials de gir o un altre denominador comú que el Fons determini. El denominador comú no és l’or ni una moneda.
2. Els estats membres que projectin establir una paritat per a la seva moneda la proposen al Fons en un termini raonable després d’haver rebut la notificació a què es refereix l’apartat 1.
3. Els estats membres que no projectin establir una paritat per a la seva moneda conforme a l’apartat 1 consulten el Fons i adopten les mesures pertinents perquè el seu règim de canvi sigui compatible amb les finalitats del Fons i adequat per complir amb les seves obligacions conforme a la secció 1 de l’article IV.
4. El Fons accepta o objecta la paritat proposada en un termini raonable després de rebre la proposta. Cap paritat proposada no entra en vigor a efectes d’aquest Conveni si el Fons l’objecta, i l’estat membre queda subjecte al que preveu l’apartat 3. El Fons no fa objeccions arran de l’ordenament sociopolític de l’estat membre que proposi la paritat.
5. Els estats membres per a la moneda dels quals s’hagi establert una paritat s’obliguen a aplicar mesures apropiades compatibles amb aquest Conveni, a fi que els tipus màxim i mínim per a les transaccions de canvi al comptat que s’efectuïn en els seus territoris entre la seva moneda i les d’altres estats membres que mantinguin paritats no difereixin de la corresponent relació de paritat en més del quatre i mig per cent o en un altre marge o marges que el Fons estableixi per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots.
6. Els estats membres no proposen una modificació de la paritat de la seva moneda excepte per corregir un desequilibri fonamental, o evitar que sorgeixi. Només pot modificar-se la paritat a proposició de l’estat membre i prèvia consulta amb el Fons.
7. En proposar-se una modificació, el Fons l’accepta o objecta en un termini raonable després de rebre la proposició. L’accepta si li consta que és necessària per corregir un desequilibri fonamental, o evitar que sorgeixi. El Fons no fa objeccions arran de l’ordenament sociopolític de l’estat membre que proposi la modificació. Cap proposta de modificació de paritat no entra en vigor a efectes d’aquest Conveni si el Fons l’objecta. L’estat membre que modifiqui la paritat de la seva moneda malgrat l’objecció del Fons queda subjecte a allò previst en la secció 2 de l’article XXVI. El Fons desanima el manteniment de paritats que no s’ajustin a la realitat.
8. La paritat de la moneda d’un estat membre establerta de conformitat amb aquest Conveni cessa a efectes d’aquest si l’estat comunica al Fons que té intenció de suprimir-la. El Fons pot objectar, per decisió d’una majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, la supressió de la paritat. L’estat membre que disposi la supressió de la paritat de la seva moneda malgrat l’objecció del Fons queda subjecte al que preveu la secció 2 de l’article XXVI. La paritat de la moneda d’un estat membre establerta de conformitat amb aquest Conveni cessa a efectes d’aquest Conveni si l’estat disposa la seva supressió malgrat l’objecció del Fons o si el Fons verifica que l’estat no manté tipus concordes amb l’apartat 5 per a un volum considerable de transaccions de canvi, amb l’excepció que el Fons no fa aquesta verificació sense consultar prèviament l’estat membre i comunicar-li amb seixanta dies d’antelació que projecta considerar la possibilitat d’efectuar-la.
9. En cas que un estat membre suprimeixi la paritat de la seva moneda conforme a l’apartat 8, ha de consultar el Fons i adoptar les mesures pertinents perquè el seu règim de canvi sigui compatible amb les finalitats del Fons i adequat per complir amb les seves obligacions conforme a la secció 1 de l’article IV.
10. Els estats membres que hagin suprimit la paritat de la seva moneda conforme a l’apartat 8 poden proposar en qualsevol moment una nova paritat per a la seva moneda.
11. Malgrat el que preveu l’apartat 6, el Fons pot efectuar, per majoria del setanta per cent de la totalitat dels vots, modificacions uniformes i proporcionals de totes les paritats si el denominador comú és el dret especial de gir i si les modificacions no afecten el seu valor. Tanmateix, no es modifica la paritat de la moneda de cap estat membre de conformitat amb aquest precepte si l’estat comunica al Fons, dins del termini dels set dies següents a la decisió del Fons, que no desitja que la paritat de la seva moneda sigui modificada per aquesta decisió. Annex D Consell 1.
a) Cada estat membre o grup d’estats membres que faci emetre per un administrador el nombre de vots que li han estat assignats pot nomenar un conseller per al Consell, i aquest conseller ha de ser governador, ministre del govern de l’estat membre o una persona d’un rang similar, i pot nomenar fins a set adjunts. La Junta de Governadors pot, per majoria del vuitanta-cinc per cent de la totalitat dels vots, modificar el nombre d’adjunts que es poden nomenar. Un conseller o un adjunt ha de romandre en el càrrec fins que tingui lloc un nou nomenament o fins a la següent elecció ordinària d’administradors, segons el que esdevingui primer.
b) Els administradors, o en absència seva els seus suplents, i els adjunts tenen dret a assistir a les reunions del Consell, llevat que el Consell decideixi limitar-ne l’assistència. Qualsevol estat membre i qualsevol grup d’estats membres que nomeni un conseller designa un suplent, que té dret a assistir a les reunions del Consell i plens poders per actuar en lloc del titular quan aquest últim no es trobi present. 2.
a) El Consell supervisa la gestió i l’adaptació del sistema monetari internacional, fins i tot el funcionament continu del procés d’ajustament i l’evolució de la liquiditat global i, a aquest efecte, examina l’evolució de la transferència de recursos reals als estats en desenvolupament.
b) El Consell considera les propostes que segons el que preveu la lletra a de l’article XXVIII es presentin per modificar el Conveni constitutiu. 3.
a) La Junta de Governadors pot delegar en el Consell l’exercici de qualsevulla de les facultats de què estigui investida, excepte les que aquest Conveni li confereixi privativament.
b) Cada conseller té dret a emetre el nombre de vots que conforme a la secció 5 de l’article XII correspongui a l’estat o grup d’estats membres que l’hagi nomenat. El conseller nomenat per un grup d’estats membres pot emetre separadament els vots assignats a cada estat del grup. Si el nombre de vots assignats a un estat membre no pot ser emès per un administrador, l’estat membre pot posar-se d’acord amb un conseller perquè emeti el nombre de vots corresponents a l’Estat.
c) El Consell no adopta, en l’exercici de les facultats que li hagi delegat la Junta de Governadors, cap disposició que sigui incompatible amb alguna altra presa per la Junta, i el Consell d’Administració no adopta, en exercici de les facultats que li hagi delegat la Junta de Governadors, cap disposició que sigui incompatible amb alguna altra presa per la Junta o el Consell.
4. El Consell selecciona un conseller com a president, adopta les disposicions reglamentàries que siguin necessàries o adequades per al compliment de les seves funcions i resol sobre qualsevulla qüestió relativa al seu procediment. El Consell celebra totes les reunions que disposi o que convoqui el Consell d’administració. 5.
a) El Consell té facultats similars a les del Consell d’Administració conforme a les disposicions següents: lletres c, f, g i j de la secció 2 de l’article XII; lletres a i c punt iv de la secció 4 de l’article XVIII; secció 1 de l’article XXIII, i lletra a de la secció 1 de l’article XXVII.
b) En les decisions del Consell sobre assumptes que es refereixin exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir, només tenen dret a votar els consellers nomenats per un estat membre que sigui participant o per un grup d’estats membres un dels quals sigui almenys participant. Cadascun d’aquests consellers té dret a emetre el nombre de vots assignats a l’estat membre participant que l’hagi nomenat o als estats membres participants del grup d’estats membres que l’hagi nomenat, i pot emetre els vots assignats a un participant amb qui s’hagi posat d’acord de conformitat amb la darrera oració de la lletra b de l’apartat 3.
c) El Consell pot adoptar disposicions reglamentàries per establir un procediment mitjançant el qual el Consell d’Administració, quan consideri que el Consell ha de votar sobre un assumpte determinat la decisió del qual no pot retardar-se fins a la propera reunió ordinària del Consell i no es justifiqui la convocatòria a reunió extraordinària, pugui obtenir la votació dels consellers sense necessitat de reunió del Consell.
d) La secció 8 de l’article IX, és aplicable als consellers titulars i suplents, als adjunts i a qualsevol altra persona facultada per assistir a una reunió del Consell.
e) Quan un administrador estigui facultat per emetre el nombre de vots assignats a un estat membre de conformitat amb el punt iii de la lletra i de la secció 3 de l’article XII, el conseller nomenat pel grup els estats membres del qual van elegir aquest administrador està facultat per votar i emetre el nombre de vots assignats a aquest estat membre. Es considera que l’estat membre ha participat en el nomenament del conseller facultat per votar i emetre el nombre de vots assignats a l’estat membre.
6. Es considera que en la primera oració de la lletra a de la secció 2 de l’article XII s’hi inclou el Consell. Annex E Disposicions transitòries en relació amb els administradors
1. Amb l’entrada en vigor d’aquest annex: (a) Es considera que cada administrador que havia estat nomenat d’acord amb l’antic punt i de la lletra b o la lletra c de la secció 3 de l’article XII, i que estava en el càrrec immediatament abans de l’entrada en vigor d’aquest annex, ha estat elegit per l’estat membre que el va nomenar; i (b) Es considera que cada administrador que va emetre el nombre de vots d’un estat membre d’acord amb els antics punts i i ii de la secció 3 de l’article XII, immediatament abans de l’entrada en vigor d’aquest annex, ha estat elegit per aquest estat membre. Annex F Designació Durant el primer període bàsic regeixen per a la designació de participants les normes següents:
a) La designació de participants a què es refereix al punt i de la lletra a de la secció 5 de l’article XIX es fa per les quantitats que contribueixin a igualar gradualment les raons entre les seves tinences de drets especials de gir en excés de les seves assignacions acumulatives netes i les seves tinences oficials d’or i divises.
b) La fórmula que s’utilitza per dur a terme el que preveu la lletra a és tal que la designació de participants es faci:
i) en proporció a les seves tinences oficials d’or i divises en cas que les raons a què es refereixi la lletra a siguin iguals, i ii) de forma que redueixi gradualment la diferència a què fa referència la lletra a entre raons baixes i altes. Annex G Reconstitució
1. Durant el primer període bàsic regeixen per a la reconstitució les normes següents:
a)
i) Qualsevol participant utilitza i reconstitueix les seves tinences de drets especials de gir de manera que, cinc anys després de la primera assignació i, des de llavors en endavant, en finalitzar cada trimestre civil, la mitjana de les seves tinences totals diàries de drets especials de gir durant el període de cinc anys més recent no sigui inferior al trenta per cent de la mitjana de la seva assignació acumulativa neta diària de drets especials de gir durant el mateix període. ii) Dos anys després de la primera assignació i, des de llavors en endavant, en finalitzar cada mes civil, el Fons efectua càlculs pel que fa a cada participant a fi de determinar si necessiten adquirir drets especials de gir entre la data del càlcul i l’expiració de qualsevol període de cinc anys i en quina quantitat, a fi de complir amb el requeriment previst en punt i. El Fons adopta disposicions reglamentàries pel que fa a les bases conforme a les quals han de fer-se aquests càlculs i respecte al moment en què es fa la designació dels participants segons el punt ii de la lletra a de la secció 5 de l’article XIX, a fi d’ajudar-los a complir amb el requeriment previst en el punt i. iii) El Fons envia una notificació especial al participant quan els càlculs a què fa referència al punt ii indiquin que no és probable que el participant pugui complir amb el requeriment previst en el punt i llevat que cessi d’utilitzar els drets especials de gir durant la resta del període que abraça el càlcul efectuat segons el punt ii. iv) Qualsevol participant que necessiti adquirir drets especials de gir a fi de complir amb aquesta obligació estarà obligat i té dret a obtenir-ne, a canvi d’una moneda acceptable per al Fons, mitjançant una transacció per conducte del Compte de Recursos Generals. Si no pot obtenir així prou drets especials de gir per complir amb l’obligació esmentada, està obligat i té dret a adquirir-ne del participant que el Fons especifiqui, a canvi d’una moneda de lliure ús.
b) Qualsevol participant té també degudament en compte la conveniència d’aconseguir gradualment una relació equilibrada entre les seves tinences de drets especials de gir i la resta de les seves reserves.
2. En cas que un participant deixi de complir amb les normes sobre reconstitució, el Fons determina si les circumstàncies justifiquen o no decretar la suspensió prevista en la lletra b de la secció 2 de l’article XXIII. Annex H Acabament de la participació
1. Si l’obligació que quedi pendent després que s’hagi efectuat la compensació a què es refereix la lletra b de la secció 2 de l’article XXIV és a favor del participant que hagi considerat acabada la seva participació, i si en el decurs dels sis mesos següents a la data d’haver considerat acabada la seva participació no s’ha arribat a un acord de liquidació entre el Fons i el participant esmentat, el Fons redimeix el corresponent saldo de drets especials de gir en terminis semestrals iguals dins del termini màxim de cinc anys, a partir de la data de l’acabament. El Fons redimeix aquest saldo a la seva opció, ja sigui
a) pagant al participant que hagi considerat acabada la seva participació les quantitats que li proporcionin la resta de participants segons el que preveu la secció 5 de l’article XXIV, o
b) permetent que el participant esmentat utilitzi els seus drets especials de gir per obtenir del participant que el Fons especifiqui, del Compte de Recursos Generals o de qualsevol altre tenidor, la seva pròpia moneda o moneda de lliure ús.
2. Si l’obligació que quedi pendent després que s’hagi efectuat la compensació a què es refereix la lletra b de la secció 2 de l’article XXIV és a favor del Fons, i si en el decurs dels sis mesos següents a la data de l’acabament no s’ha arribat a un acord de liquidació, el participant que hagi considerat acabada la seva participació liquida l’obligació esmentada en terminis semestrals iguals dins del termini de tres anys, a partir de la data de l’acabament o d’un període més gran que estableixi el Fons. El participant que hagi considerat acabada la seva participació liquida l’obligació esmentada, segons determini el Fons, ja sigui
a) pagant al Fons amb moneda de lliure ús, o
b) obtenint del Compte de Recursos Generals o mitjançant un acord amb el participant que el Fons especifiqui o de qualsevol altre tenidor drets especials de gir, de conformitat amb la secció 6 de l’article XXIV, i aplicant aquests drets especials de gir al pagament del termini que es degui.
3. Els terminis a què es refereixen els apartats 1 i 2 vencen sis mesos després de la data en què s’hagi considerat acabada la participació i, a partir d’aleshores, a intervals semestrals.
4. En cas que dins del termini dels sis mesos següents a la data en què un participant consideri acabada la seva participació es procedeixi a la liquidació del Departament de Drets Especials de Gir de conformitat amb el que preveu l’article XXV, la liquidació entre el Fons i el participant esmentat es fa de conformitat amb el que preveu l’article XXV i l’annex I. Annex I. Procediment per efectuar la liquidació del Departament de Drets Especials de Gir
1. En cas de liquidació del Departament de Drets Especials de Gir, els participants salden les obligacions que tinguessin pendents amb el Fons en deu terminis semestrals, o en el període més gran que a criteri del Fons sigui necessari, en moneda de lliure ús i en les monedes de participants que tinguin drets especials de gir que hagin de redimir-se en qualsevol termini, en la mesura de la redempció i segons determini el Fons. El pagament del primer termini semestral s’efectua al cap de sis mesos d’haver-se acordat la decisió de dissoldre el Departament de Drets Especials de Gir.
2. Si dins del termini dels sis mesos següents a la data de la decisió de dissoldre el Departament de Drets Especials de Gir s’acorda dissoldre el Fons, no es procedeix a la liquidació del Departament de Drets Especials de Gir fins que les tinences de drets especials de gir del Compte de Recursos Generals hagin estat distribuïdes conforme a la regla següent: Un cop efectuada la distribució que disposen les lletres a i b de l’apartat 2 de l’annex K, el Fons prorrateja els drets especials de gir que mantingui en el Compte de Recursos Generals entre tots els estats membres que siguin participants, en proporció a les quantitats que es deguin a cadascun després d’haver-se efectuat la distribució que preveu la lletra b de l’apartat 2 de l’annex K. A fi de determinar la quantitat que es deu a cada estat membre a efectes de prorratejar el romanent de les seves tinences de cada moneda conforme a la lletra d de l’apartat 2 de l’annex K, el Fons dedueix la quantitat de drets especials de gir que hagi distribuït conforme a aquesta regla.
3. Amb les quantitats que rebi de conformitat amb l’apartat 1, el Fons redimeix els drets especials de gir que tinguin els tenidors, en la forma i l’ordre següents:
a) Els drets especials de gir en poder de governs dels estats que hagin considerat acabada la seva participació amb més de sis mesos d’antelació a la data en què la Junta de Governadors decideixi dissoldre el Departament de Drets Especials de Gir es redimeixen de conformitat amb les condicions establertes en els acords que s’hagin conclòs de conformitat amb l’article XXIV o l’annex H.
b) Els drets especials de gir en poder de tenidors que no siguin participants es redimeixen abans que els de participants, i la redempció es fa en proporció a la quantitat que tingui cada tenidor.
c) El Fons determina la proporció dels drets especials de gir que tingui cada participant en relació amb la seva assignació acumulativa neta. El Fons redimeix primerament els drets especials de gir dels participants que tinguin la proporció més elevada fins que aquella proporció es redueixi al nivell de la immediata inferior; el Fons procedeix aleshores a redimir els drets especials de gir d’aquests participants de conformitat amb les seves assignacions acumulatives netes, fins que les proporcions es redueixin al nivell de la que sigui la tercera més elevada en proporció, i així successivament fins que la quantitat disponible per a redempció quedi exhaurida.
4. Qualsevol quantitat pagadora a un participant per concepte de redempció segons l’apartat 3 es dedueix de les quantitats que correspongui pagar segons l’apartat 1 d’aquest annex.
5. Durant la liquidació, el Fons paga interessos per la quantitat de drets especials de gir que tingui cada tenidor, i cada participant paga comissions per l’assignació acumulativa neta dels drets especials de gir que hagi rebut menys qualsevol pagament efectuat segons l’apartat 1. El Fons fixa el tipus d’interès, les comissions i el moment del pagament. Els pagaments d’interessos i de comissions es fan en drets especials de gir en la mesura en què es pugui. El participant que no tingui prou drets especials de gir per satisfer alguna comissió efectua el pagament en la moneda que el Fons especifiqui. Els drets especials de gir que hagin estat rebuts en concepte de pagament de comissions i l’import dels quals sigui necessari per satisfer despeses d’administració no s’apliquen al pagament d’interessos sinó que es transfereixen al Fons i són redimits en primer terme amb les monedes que el Fons utilitzi per atendre les seves despeses.
6. Mentre un participant no hagi efectuat qualsevol dels pagaments establerts als apartats 1 o 5, no se li paga cap quantitat de conformitat amb els apartats 3 o 5.
7. Si després que s’hagin efectuat els pagaments definitius als participants resulta que els que no es troben pendents d’un pagament no posseeixen drets especials de gir en proporció igual a la seva assignació acumulativa neta, els participants que tinguin una proporció més baixa han de comprar als que posseeixin una proporció més alta l’import que procedeixi de conformitat amb el que prevegi el Fons, de manera que la proporció de les seves tinences de drets especials de gir resulti la mateixa. Qualsevol participant que es declari en fallida paga en la seva pròpia moneda al Fons una quantitat igual a la que deu. Les monedes que el Fons rebi per aquest concepte i qualsevol dret residual les distribueix entre els participants proporcionalment a l’import dels drets especials de gir que tingui cadascun, i aquests drets especials de gir són cancel·lats. El Fons procedeix aleshores a tancar la comptabilitat del Departament de Drets Especials de Gir, i cessen totes les obligacions del Fons derivades de l’assignació de drets especials de gir i de l’administració del Departament de Drets Especials de Gir.
8. Qualsevol participant la moneda del qual hagi estat distribuïda entre altres participants de conformitat amb aquest annex garanteix l’ús sense restriccions d’aquesta moneda en qualsevol moment per a la compra de béns o per al pagament de quantitats que es deguin al participant o a persones que es trobin en els seus territoris. El participant a qui incumbeixi aquesta obligació es compromet a rescabalar la resta de participants de qualsevol pèrdua que resulti de la diferència entre el valor al qual el Fons hagi distribuït la moneda d’aquest participant conforme a aquest annex i el valor obtingut pels participants esmentats en el moment d’alienar-la. Annex J Liquidació de comptes amb estats membres que es retirin
1. La liquidació de comptes en relació amb el Compte de Recursos Generals s’efectua de conformitat amb els apartats 1 a 6 d’aquest annex. El Fons està obligat a retornar a l’estat membre que es retira una quantitat igual a la seva quota, més qualsevulla altra quantitat que li degui, menys les quantitats que l’estat membre deu al Fons, inclosos els càrrecs que es meritin després de la data de la seva retirada; però no s’efectua cap pagament fins que hagin transcorregut sis mesos des de la data de la retirada. Els pagaments es fan en la moneda de l’estat membre que es retira i, a aquest efecte, el Fons pot transferir al Compte de Recursos Generals, a canvi d’una quantitat equivalent de monedes d’altres estats membres mantinguda en aquest compte que amb la conformitat d’aquells el Fons seleccioni, les tinences en la moneda de l’estat membre mantingudes en el Compte Especial de Desemborsaments o en el Compte d’Inversions.
2. Si les tinences del Fons en la moneda de l’estat membre que es retira no són suficients per pagar la quantitat neta que el Fons li deu, el saldo es paga en moneda de lliure ús o tal com s’acordi altrament. Si el Fons i l’estat membre que es retira no arriben a un acord dins del termini de sis mesos a partir de la data de la retirada, la moneda en qüestió en poder del Fons es lliura immediatament a l’estat membre que s’hagi retirat. El saldo que es deu es paga en deu terminis semestrals en el decurs dels cinc anys següents. Cadascun d’aquests terminis es paga, a opció del Fons, bé en la moneda de l’estat membre retirat, adquirida després de la retirada d’aquest, o bé en moneda de lliure ús.
3. Si el Fons deixa de satisfer qualsevol dels terminis que deu de conformitat amb els apartats precedents, l’estat membre que s’hagi retirat té dret a exigir al Fons el pagament del termini en qualsevulla altra moneda que el Fons tingui en el seu poder, excepte les que hagin estat declarades escasses segons la secció 3 de l’article VII.
4. Si les tinences del Fons en la moneda d’un estat membre que es retira excedeixen la quantitat deguda a aquest estat, i si dins del termini de sis mesos a partir de la data de la retirada no s’ha arribat a un acord pel que fa a la manera de liquidar els comptes, l’estat que s’hagi retirat del Fons està obligat a redimir aquest excedent amb moneda de lliure ús. La redempció es fa als tipus a què el Fons vengui la moneda esmentada a la data en què l’estat membre es retiri del Fons. L’estat membre que es retira completa la redempció dins del termini de cinc anys a partir de la data de la seva retirada o en un termini més gran que pot fixar el Fons, però no està obligat a redimir a cada semestre més d’una desena part de l’excés de les tinences de la seva moneda que el Fons tingui en el seu poder a la data de la retirada, més les adquisicions posteriors de la seva moneda que hagin tingut lloc durant aquell semestre. Si l’estat membre que es retira no compleix aquesta obligació, el Fons pot liquidar ordenadament en qualsevol mercat la quantitat de moneda que s’hagi hagut de redimir.
5. Qualsevol estat membre que desitja obtenir la moneda d’un estat que s’hagi retirat l’adquireix comprant-la al Fons, en la mesura que tingui accés als recursos del Fons i en què la moneda esmentada es trobi disponible de conformitat amb l’apartat 4.
6. L’estat membre que es retira garanteix l’ús sense restriccions en qualsevol moment de la moneda que s’utilitzi conforme als apartats 4 i 5 per a la compra de béns o el pagament de quantitats que es deguin a l’Estat o a persones que es trobin en els seus territoris. Compensa el Fons de qualsevol pèrdua que resulti de la diferència entre el valor de la seva moneda en drets especials de gir a la data de la retirada i el valor en drets especials de gir que hagi obtingut el Fons en el moment d’alienar-la d’acord amb els apartats 4 i 5.
7. Si l’estat membre que es retira té un deute amb el Fons de resultes de transaccions efectuades per conducte del Compte Especial de Desemborsaments conformement al punt ii de la lletra f de la secció 12 de l’article V, el deute es paga de conformitat amb les condicions en què s’hagi contret.
8. Si el Fons manté en el Compte Especial de Desemborsaments o en el Compte d’Inversions moneda de l’estat membre que es retira, pot, un cop l’hagi utilitzat de conformitat amb el que preveu l’apartat 1, canviar de forma ordenada en qualsevol mercat, per les monedes d’altres estats membres, el romanent de la moneda esmentada que es mantingui en cada compte, i el producte del canvi de la quantitat que hi hagi en cada compte es manté en el compte respectiu. S’apliquen a la moneda de l’estat membre que es retira l’apartat 5 i la primera oració de l’apartat 6.
9. Si el Fons manté en el Compte Especial de Desemborsaments, en virtut de la lletra h de la secció 12 de l’article V, o en el Compte d’Inversions obligacions emeses per l’estat membre que es retira, el Fons pot mantenir-les fins a la data en què vencin o alienar-les abans. S’apliquen al producte d’aquesta desinversió les disposicions de l’apartat 8.
10. En cas de dissolució del Fons conforme a la secció 2 de l’article XXVII, abans que transcorrin sis mesos des de la data de la retirada d’un estat membre, els comptes entre el Fons i el govern de l’estat esmentat es liquiden d’acord amb la secció 2 de l’article XXVII i l’annex K. Annex K Procediment per efectuar la liquidació
1. En cas de liquidació tenen prioritat en la distribució de l’actiu del Fons les obligacions contretes pel Fons que no siguin en concepte de reemborsament de subscripcions. Per satisfer cadascuna d’aquestes obligacions, el Fons utilitza el seu actiu en l’ordre següent:
a) la moneda en què sigui pagadora l’obligació;
b) or;
c) totes les altres monedes en proporció, fins allà on es pugui, a les quotes dels estats membres.
2. Un cop pagades les obligacions del Fons de conformitat amb l’apartat 1, el romanent del seu actiu es distribueix i prorrateja de la manera següent:
a)
i) El Fons calcula el valor de l’or en el seu poder el 31 d’agost de 1975 que conservi a la data de la decisió de dissolució. El càlcul s’efectua de conformitat amb l’apartat 9 d’aquest annex i també sobre la base d’un dret especial de gir per 0,888671 grams d’or fi a la data de la liquidació. L’or equivalent a l’excés del primer valor sobre el segon es distribueix entre els estats que eren membres el 31 d’agost de 1975 proporcionalment a les seves quotes en aquella data. ii) El Fons distribueix els actius que tingui en el Compte Especial de Desemborsaments a la data de la decisió de dissolució entre els estats que eren membres el 31 d’agost de 1975 proporcionalment a les seves quotes en aquella data. Cada classe d’actiu es distribueix proporcionalment entre els estats membres.
b) El Fons distribueix la resta de les seves tinences d’or entre els estats membres de les monedes dels quals tingui en el seu poder un import inferior a les seves quotes en proporció a la quantitat en què les seves quotes excedeixin de tinences de les seves monedes; però no en excés de la quantitat en què les seves quotes excedeixin les tinences del Fons en la seva moneda.
c) El Fons lliura a cada estat membre la meitat de les seves tinences de la moneda d’aquest estat, però sense excedir el cinquanta per cent de la quota de l’estat.
d) El Fons prorrateja la resta de les seves tinences d’or i de cada moneda:
i) entre tots els estats membres, proporcionalment a les quantitats que es deguin a cadascun després d’haver efectuat les distribucions previstes en les lletres b i c, però sense excedir aquestes quantitats; amb l’excepció que no es té en compte la distribució conforme a la lletra a d’aquest apartat per determinar les quantitats que es deuen, i ii) el romanent de les seves tinences d’or i monedes, entre tots els estats membres en proporció a les seves quotes.
3. Cada estat membre redimeix les tinences de la seva moneda que s’hagin prorratejat entre altres estats membres conforme a la lletra d de l’apartat 2 i acorda amb el Fons, dins del termini de tres mesos a partir de la decisió de dissolució, el procediment ordenat que cal seguir per efectuar la redempció.
4. Si després que hagi transcorregut el termini de tres mesos a què es fa referència en l’apartat 3 un estat membre no arriba a un acord amb el Fons, el Fons utilitza les monedes d’altres estats membres, adjudicades a l’estat esmentat conforme a la lletra d de l’apartat 2, per redimir la moneda d’aquest estat adjudicada a altres estats membres. Les monedes prorratejades a un estat membre amb el qual no s’hagi arribat a un acord s’utilitzen, com es pugui, per redimir la seva moneda prorratejada a qualsevol estat membre que hagi conclòs un acord amb el Fons conforme a l’apartat 3.
5. Si un estat membre arriba a un acord amb el Fons conforme a l’apartat 3, el Fons utilitza les monedes d’altres estats membres adjudicades a aquell estat conforme a la lletra d de l’apartat 2 per redimir la moneda de l’estat membre esmentat prorratejada als estats membres que hagin conclòs un acord amb el Fons conforme a l’apartat 3. Cada quantitat que es redimeix així ho és en la moneda de l’estat membre al qual s’hagi adjudicat la moneda esmentada.
6. Un cop complert el que preveuen els apartats anteriors, el Fons paga a cada estat membre la resta de les monedes que encara mantingui pel seu compte.
7. L’estat membre la moneda del qual ha estat distribuïda entre altres estats membres conforme a l’apartat 6 redimeix aquesta moneda en la moneda de l’estat membre que sol·liciti la redempció o tal com acordin ambdós altrament. Si els estats membres interessats no ho acorden altrament, l’estat membre que ha d’efectuar la redempció la completa dins del termini dels cinc anys següents a la data de la distribució, però no se li exigeix que redimeixi en cap període semestral més d’una desena part de la quantitat distribuïda a cadascun de la resta d’estats membres. Si l’estat membre no compleix aquesta obligació, la quantitat de moneda que hagi hagut de redimir pot liquidar-se ordenadament en qualsevol mercat.
8. Qualsevol estat membre la moneda del qual hagi estat distribuïda entre altres estats membres conforme a l’apartat 6 garanteix la lliure utilització en qualsevol moment de la moneda esmentada per a la compra de béns o per al pagament de quantitats que es deguin a l’estat esmentat o a persones que es trobin en els seus territoris. Qualsevol estat membre a qui incumbeixi aquesta obligació es compromet a rescabalar a altres estats membres qualsevulla pèrdua que resulti de la diferència entre el valor de la seva moneda en termes de drets especials de gir a la data de la decisió de dissolució del Fons i el valor en drets especials de gir obtingut per aquests estats en el moment d’alienar la moneda esmentada.
9. A efectes d’aquest annex, el Fons determina el valor de l’or prenent per base els preus de mercat.
10. A efectes d’aquest annex, es considera que les quotes s’han augmentat al màxim que puguin aconseguir de conformitat amb la lletra b de la secció 2 de l’article III d’aquest Conveni. Annex L Suspensió del dret de vot En el cas d’una suspensió del dret de vot d’un estat membre conforme a la lletra b de la secció 2 de l’article XXVI, s’apliquen les disposicions següents:
1. L’estat membre no pot:
a) participar en l’adopció d’un projecte d’esmena al Conveni, ni ser comptat amb aquesta finalitat en el nombre total d’estats membres, excepte en el cas d’una esmena que requereixi l’acceptació de tots els estats membres conforme a la lletra b de l’article XXVIII o que es refereixi exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir;
b) nomenar un governador o un governador suplent, nomenar un conseller o un conseller suplent o participar en el seu nomenament, o elegir un administrador o participar en la seva elecció.
2. El nombre de vots assignats a l’estat membre no es poden emetre en cap òrgan del Fons. No es poden incloure en el càlcul de la totalitat de vots, excepte amb les finalitats següents: (a) acceptar un projecte d’esmena que es refereixi exclusivament al Departament de Drets Especials de Gir, i (b) calcular els vots bàsics d’acord amb el punt i de la lletra a de la secció 5 de l’article XII. 3.
a) El governador i el governador suplent que han estat nomenats per l’estat membre cessaran en el càrrec.
b) El conseller i el conseller suplent que han estat nomenats per l’estat membre, o en el nomenament o l’elecció dels quals hagi participat aquest estat, cessen en el càrrec, amb l’excepció que, si el conseller esmentat té dret a emetre els vots assignats a altres estats membres el dret de vot dels quals no s’hagi suspès, els estats membres esmentats nomenen un altre conseller i conseller suplent conforme a l’annex D, i, fins que no s’efectuï aquell nomenament, el conseller i el conseller suplent continuen ocupant el càrrec, però només per un màxim de trenta dies des de la data de la suspensió.
c) L’administrador nomenat per l’estat membre, o en l’elecció del qual l’estat membre ha participat, cessa en el càrrec, llevat que aquest administrador tingui dret a emetre el nombre de vots assignats a altres estats membres als quals no s’hagi suspès el dret de vot. En aquest cas:
i) si falten més de noranta dies per a la propera elecció ordinària d’administradors, aquests altres estats membres elegeixen un altre administrador per a la resta del termini, per majoria de vots emesos; fins que se celebri l’elecció esmentada, l’administrador continua ocupant el càrrec, però només per un màxim de trenta dies des de la data de la suspensió; ii) si no falten més de noranta dies fins a la propera elecció ordinària d’administradors, l’administrador continua ocupant el càrrec durant la resta del seu mandat.
4. L’estat membre té dret a enviar un representant per assistir a les reunions de la Junta de Governadors, del Consell o del Consell d’Administració, però no a una reunió de les seves comissions, quan s’hagi de tractar una sol·licitud presentada per l’estat membre esmentat o una qüestió que l’afecti en especial. Annex M Assignació especial única de drets especials de gir
1. D’acord amb el punt 4, l’estat membre que des del 19 de setembre de 1997 sigui un participant del Departament de Drets Especials de Gir rebrà, 30 dies després de l’entrada en vigor de la quarta modificació d’aquest Conveni, una assignació de drets especials de gir en una quantitat que resultarà en el fet que la seva assignació acumulada neta de drets especials de gir sigui igual al 29,315788813 per cent de la seva quota a partir del 19 de setembre de 1997, tenint en compte que, per als participants als qui no s’han ajustat les quotes segons es va proposar a la Resolució núm. 45-2 de la Junta de Governadors, els càlculs s’han de fer basats en les quotes proposades en aquesta resolució.
2. (a) D’acord amb el punt 4, cada país que esdevingui participant del Departament de Drets Especials de Gir després del 19 de setembre de 1997, sense que hagin passat més de tres mesos des de la data en què es va adherir al Fons, rebrà una assignació de drets especials de gir en un import calculat d’acord amb les lletres b i c següents quan hagin passat 30 dies des que hagi tingut lloc un dels esdeveniments següents, el que es produeixi més tard: (i) la data en què el nou estat membre esdevé participant del Departament de Drets Especials de Gir, o (ii) la data d’entrada en vigor de la quarta modificació d’aquest Conveni. (b) A efectes de la lletra a anterior, cada participant rebrà una quantitat de drets especials de gir que resultarà en el fet que l’assignació acumulada neta d’aquest participant sigui igual al 29,315788813 per cent de la seva quota a partir de la data en què l’estat membre esdevé participant del Departament de Drets Especials de Gir, segons s’ajusti: (i) primer, multiplicant 29,315788813 per cent per la proporció de quotes totals, tal com es calcula en el punt 1, dels participants descrits en la lletra c següent, en relació amb el total de quotes d’aquests participants a partir de la data en què l’estat membre va esdevenir participant del Departament de Drets Especials de Gir, i (ii) segon, multiplicant el producte del punt i per la proporció de la totalitat de la suma de les assignacions acumulades netes de drets especials de gir rebuts segons l’article XVIII dels participants descrits en la lletra c a partir de la data en què l’estat membre va esdevenir participant del Departament de Drets Especials de Gir i les assignacions rebudes per aquests participants segons el punt 1 anterior en relació amb el total de la suma d’assignacions acumulades netes de drets especials de gir rebuts segons l’article XVIII d’aquests participants a partir del 19 de setembre de 1997 i les assignacions rebudes per aquests participants segons el punt
1. (c) A efectes dels ajustaments que s’han de fer segons la lletra b, els participants del Departament de Drets Especials de Gir seran els estats membres que siguin participants a partir del 19 de setembre de 1997 i que (i) continuïn sent-ne a partir de la data en què l’estat membre va esdevenir participant del Departament de Drets Especials de Gir, i (ii) hagin rebut totes les assignacions efectuades pel Fons després del 19 de setembre de 1997.
3. (a) D’acord amb el punt 4, la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia / Montenegro), si aconsegueix pertànyer al Fons i participar en el Departament de Drets Especials de Gir de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia, d’acord amb els termes i les condicions de la Decisió del Consell d’Administració núm. 10237-(92/150), adoptada el 14 de desembre de 1992, rebrà una assignació de drets especials de gir en un import calculat de conformitat amb la lletra b 30 dies després de la data en què hagi tingut lloc un dels esdeveniments següents, el que es produeixi en darrer lloc: (i) la data en què la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia / Montenegro) aconsegueix formar part del Fons i participar en el Departament de Drets Especials de Gir d’acord amb els termes i les condicions de la Decisió del Consell d’Administració núm. 10237- (92/150), o (ii) la data d’entrada en vigor de la quarta modificació d’aquest Conveni. (b) A efectes de la lletra a, la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia / Montenegro) rebrà una quantitat de drets especials de gir que resultarà en el fet que la seva assignació acumulada neta sigui igual al 29,315788813 per cent de la quota que se li ha proposat segons la lletra c de l’apartat 3 de la Decisió del Consell d’Administració núm. 10237- (92/150), segons s’ajusta d’acord amb el punt ii de la lletra b i la lletra c de l’apartat 2, a partir de la data en què la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia / Montenegro) reuneix els requisits per a una assignació segons la lletra a.
4. El Fons no assignarà drets especials de gir segons aquest annex als participants que, abans de la data d’assignació, hagin notificat per escrit al Fons que no volen rebre l’assignació.
5. (a) Si, en el moment en què es faci una assignació a un participant segons els punts 1, 2 o 3 anteriors, el participant té obligacions vençudes amb el Fons, els drets especials de gir assignats es dipositaran i es mantindran en un compte de garantia bloquejat dins el Departament de Drets Especials de Gir i es lliuraran al participant després que hagi complert totes les obligacions vençudes amb el Fons. (b) Els drets especials de gir que es conserven en un compte de garantia bloquejat no estan disponibles per a cap ús i no es poden incloure en cap càlcul d’assignacions o explotacions de drets especials de gir a efectes dels Estatuts, tret que sigui per als càlculs previstos en aquest annex. Si els drets especials de gir assignats a un participant es mantenen en un compte de garantia bloquejat, quan el participant deixi de participar en el Departament de Drets Especials de Gir o quan es decideixi liquidar el Departament de Drets Especials de Gir, aquests drets especials de gir quedaran cancel·lats. (c) A efectes d’aquest apartat, les obligacions vençudes amb el Fons consisteixen en les readquisicions i els costos vençuts del Compte de Recursos Generals, el principal i els interessos vençuts dels préstecs del Compte Especial de Desemborsaments, els costos i els càlculs vençuts del Departament de Drets Especials de Gir, i els passius vençuts amb el Fons com a fideïcomissari. (d) Amb l’excepció de les disposicions d’aquest apartat, es manté el principi de separació entre el Departament General i el Departament de Drets Especials de Gir i el caràcter incondicional dels drets especials de gir com a actius de reserva. Situació el 29 de juliol del 2020 del Conveni Constitutiu del Fons Monetari Internacional Estats part: Data efectiva d’adhesió al Fons Afganistan 14 de juliol de 1955 Albània 15 d’octubre de 1991 Alemanya 14 d’agost de 1952 Algèria 26 de setembre de 1963 Angola 19 de setembre de 1989 Antigua i Barbuda 25 de febrer de 1982 Aràbia Saudita 26 d’agost de 1957 Argentina 20 de setembre de 1956 Armènia 28 de maig de 1992 Austràlia 5 d’agost de 1947 Àustria 27 d’agost de 1948 Azerbaidjan 18 de setembre de 1992 Bahames 21 d’agost de 1973 Bahrain 7 de setembre de 1972 Bangla Desh 17 d’agost de 1972 Barbados 29 de desembre de 1970 Bèlgica 27 de desembre de 1945 Belize 16 de març de 1982 Benín 10 de juliol de 1963 Bhutan 28 de setembre de 1981 Bielorússia 10 de juliol 1992 Bolívia, Estat Plurinacional de 27 de desembre de 1945 Bòsnia I Hercegovina 14 de desembre de 1992 Botswana 24 de juliol de 1968 Brasil 14 de gener de 1946 Brunei Darussalam 10 d’octubre de 1995 Bulgària 25 de setembre de 1990 Burkina Faso 2 de maig de 1963 Burundi 28 de setembre de 1963 Cambodja 31 de desembre de 1969 Camerun 10 de juliol de 1963 Canadà 27 de desembre de 1945 Cap Verd 20 de novembre de 1978 Colòmbia 27 de desembre de 1945 Comores 21 de setembre de 1976 Congo 10 de juliol de 1963 Costa d’Ivori 11 de març de 1963 Costa Rica 8 de gener de 1946 Croàcia 14 de desembre de 1992 Dinamarca 30 de març de 1946 Djibouti 29 de desembre de 1978 Dominica 12 de desembre de 1978 Egipte 27 de desembre de 1945 El Salvador 14 de març de 1946 Emirats Àrabs Units 22 de setembre de 1972 Equador 28 de desembre de 1945 Eritrea 6 de juliol de 1994 Eslovàquia 1 de gener de 1993 Eslovènia 14 de desembre de 1992 Espanya 15 de setembre de 1958 Estats Units d’Amèrica 27 de desembre de 1945 Estònia 26 de maig de 1992 Eswatini 22 de setembre de 1989 Etiòpia 27 de desembre de 1945 Federació de Rússia 1 de juny de 1991 Fiji 28 de maig de 1971 Filipines 27 de desembre de 1945 Finlàndia 14 de gener de 1948 França 27 de desembre de 1945 Gabon 10 de setembre de 1963 Gàmbia, República de 21 de setembre de 1967 Geòrgia 5 de maig de 1992 Ghana 20 de setembre de 1957 Grècia 27 de desembre de 1945 Grenada 27 d’agost de 1975 Guatemala 28 de desembre de 1945 Guinea 28 de setembre de 1963 Guinea Bissau 24 de març de 1977 Guinea Equatorial 22 de desembre de 1969 Guyana 26 de setembre de de 1966 Haití 8 de setembre de 1953 Hondures 27 de desembre de 1945 Hongria 6 de maig de 1982 Iemen 22 de setembre de 1990 Illes Marshall 21 de maig de 1992 Illes Salomó 22 de setembre de 1978 Índia 27 de desembre de 1945 Indonèsia 21 de febrer de 1967 República Islàmica de l’Iran 29 de desembre de 1945 Iraq 27 de desembre de 1945 Irlanda 8 d’agost de 1957 Islàndia 27 de desembre de 1945 Israel 12 de juliol de de 1954 Itàlia 27 de març de 1947 Jamaica 21 de febrer de 1963 Japó 13 d’agost de 1952 Jordània 29 d’agost de 1952 Kazakhstan 15 de juliol 1992 Kènia 3 de febrer de 1964 Kirguizistan 8 de maig de 1992 Kiribati 3 de juny de 1986 Kuwait 13 de setembre de 1962 Lesotho 25 de juliol de 1968 Letònia 19 de maig de 1992 Líban 14 d’abril de 1947 Libèria 28 de març de 1962 Líbia 17 de setembre de 1958 Lituània 29 d’abril de 1992 Luxemburg 27 de desembre de 1945 Macedònia 14 de desembre de 1992 Madagascar 25 de setembre de 1963 Malàisia 7 de març de 1958 Malawi 19 de juliol de 1965 Maldives 13 de gener de 1978 Mali 27 de setembre de 1963 Malta 11 de setembre de 1968 Marroc 25 d’abril de 1958 Maurici 23 de setembre de 1968 Mauritània 10 de setembre de 1963 Mèxic 31 de desembre de 1945 Micronèsia, Estats Federats de 24 de juny de 1993 Moçambic 24 de setembre de 1984 Mongòlia 15 d’octubre de 1991 Montenegro 18 de gener del 2007 Myanmar 3 de gener de 1952 Namíbia 25 de setembre de 1990 Nauru 12 d’abril del 2016 Nepal 6 de setembre de 1961 Nicaragua 14 de març de 1946 Níger 24 d’abril de 1963 Nigèria 30 de març de 1961 Noruega 27 de desembre de 1945 Nova Zelanda 31 d’agost de 1961 Oman 23 de desembre de 1971 Països Baixos 27 de desembre de 1945 Pakistan 11 de juliol de 1950 Palau 16 de desembre de 1997 Panamà 14 de març de 1946 Papua Nova Guinea 9 d’octubre de 1975 Paraguai 28 de desembre de 1945 Perú 31 de desembre de 1945 Polònia 12 de juny de 1986 Portugal 29 de març de 1961 Qatar 8 de setembre de 1972 Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 27 de desembre de 1945 República Àrab Siriana 10 d’abril de 1947 República Centreafricana 10 de juliol de 1963 República de Corea 26 d’agost de 1955 República de Moldàvia 12 d’agost1992 República Democràtica del Congo 28 de setembre de 1963 República Dominicana 28 de desembre de 1945 República Popular Democràtica de Laos 5 de juliol de 1961 República Txeca 1 de gener de 1993 República Unida de Tanzània 10 de setembre de 1962 Romania 15 de desembre de 1972 Rwanda 30 de setembre de 1963 Saint Christopher i Nevis 15 d’agost de 1984 Saint Lucia 15 de novembre de 1979 Saint Vincent i les Grenadines 28 de desembre de 1979 Samoa 28 de desembre de 1971 San Marino 23 de setembre de 1992 São Tomé i Príncipe 30 de setembre de 1977 Senegal 31 d’agost de 1962 Sèrbia 14 de desembre de 1992 Seychelles 30 de juny de 1977 Sierra Leone 10 de setembre de 1962 Singapur 3 d’agost de 1966 Somàlia 31 d’agost de 1962 Sri Lanka 29 d’agost de 1950 Sud-àfrica 27 de desembre de 1945 Sudan 5 de setembre de 1957 Sudan del Sud 18 d’abril del 2012 Suècia 31 d’agost de 1951 Suïssa 29 de maig de 1992 Surinam 27 d’abril de 1978 Tadjikistan 27 d’abril de 1993 Tailàndia 3 de maig de 1949 Timor Oriental 23 de juliol del 2002 Togo 1 d’agost de 1962 Tonga 13 de setembre de 1985 Trinitat i Tobago 16 de setembre de 1963 Tunísia 14 d’abril de 1958 Turkmenistan 22 de setembre de 1992 Turquia 11 de març de 1947 Tuvalu 24 de juny del 2010 Txad 10 de juliol de 1963 Ucraïna 3 de setembre de 1992 Uganda 27 de setembre de 1963 Uruguai 11 de març de 1946 Uzbekistan 21 de setembre de 1992 Vanuatu 28 de setembre de 1981 República Bolivariana de Veneçuela 30 de desembre de 1946 Vietnam 21 de setembre de 1956 Xile 31 de desembre de 1945 Xina 27 de desembre de 1945 Xipre 21 de desembre de 1961 Zàmbia 23 de setembre de 1965 Zimbabwe 29 de setembre de 1980