Ordinació del 4-12-2025 tributària del Comú de Sant julià de Lòria per a l’exercici 2026.

Ordinació del 4-12-2025 tributària del Comú de Sant julià de Lòria per a l’exercici 2026. Vist l’article 80.2 de la Constitució del Principat d’Andorra; Vista la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, del 4 de novembre del 1993; Vist el Codi de l’Administració; Vista la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals; Vista la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; Vistos els Decrets de l’11 de febrer, del 22 d’abril i del 21 d’octubre de 2015, que aproven, respectivament, els Reglaments d’aplicació dels tributs, de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i de recaptació dels tributs, que complementen, en tots els casos la Llei de bases de l’ordenament tributari; Vist el Títol II de la Llei 43/2014 , del 18 de desembre, del saig; Vista la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament, modificada per la Llei 32/2018 , de 6 de desembre, la Llei 24/2018 , de 18 d’octubre i la Llei 18/2019 , de 15 de febrer; Ordinació tributària del Comú de Sant julià de Lòria per a l’exercici 2026 Index Títol I. Disposicions generals Article 1. Exercici de la potestat normativa Article 2. Definició i contingut de l’Ordinació tributària Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió, de recaptació i comprovadora Article 4. Exercici de la potestat sancionadora Article 5. Obligacions tributàries Article 6. Obligats tributaris Article 7. Capacitat d’obrar i representació Títol II. Taxes Capítol I. Disposicions generals en matèria de taxes Article 8. Definició i fet generador Article 9. Obligats tributaris Article 10. Entitats totalment exemptes Article 11. Quantificació del deute tributari Article 12. Període impositiu i meritament Capítol II. Taxes per a la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic Secció 1a. Taxes per a l’ocupació de la via pública Article 13. Taxa per la utilització privativa o aprofitament especial degudament autoritzat del sòl, subsol o vol sobre un bé de domini públic comunal Article 14. Taxa per guals Article 15. Taxa per reserves d’espais a la via pública Article 16. Taxa per estacionament de vehicles a la via pública i aparcaments públics oberts Article 17. Taxa per rètols Article 18. Taxa per rètols indicadors i publicitaris Article 19. Taxa per contenidors, tanques d’obra, bastides i grues d’obra Article 20. Taxa per ocupació de la via pública per a la instal·lació de terrasses Article 20. bis. Ocupació de la via pública per venda ambulant Article 21. Taxa per abocadors de Terres Inerts Secció 2a. Taxa per accés motoritzat a la pista de Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres Article 21. bis. Accés motoritzat a la pista de Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres Capítol III. Taxes per la prestació de serveis públics Article 22. Taxa sobre la higiene pública Article 23. Taxa sobre l’enllumenat públic Article 24. Taxa sobre el servei de grua de circulació Article 24. bis. Taxa sobre la inspecció i control de la tinença d’animals de companyia. Article 25. Taxa sobre la tinença de gossos Article 26. Taxa sobre el servei de cementiri Article 27. Taxa sobre el subministrament d’aigua potable Article 28. Taxa sobre la Celebració de casaments civils per les autoritats comunals Capítol IV. Taxes per la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular Article 29. Taxes sobre l’atorgament de llicències urbanístiques Article 30. Taxa per a la inscripció de béns i drets al registre del cadastre Article 31. Taxa sobre l’obtenció de certificats de cadastre Article 32. Taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals Article 33. Taxa de Certificats Article 33.1 Taxa per a la tramitació de sol·licituds de retorn o modificació Article 34. Taxa sobre l’autorització d’embrancament a les xarxes públiques Títol III. Contribucions especials Capítol I. Disposicions generals Article 35. Naturalesa jurídica i fet generador Article 36. Obligats tributaris Article 37. Entitats totalment exemptes Article 38. Base de tributació Article 39. Determinació de les quotes de tributació Article 40. Període impositiu i meritament Article 41 .Aplicació i efectivitat Article 42. Gestió, declaració i liquidació del tribut Títol IV. Impostos Capítol I. Disposicions generals Article 43. Concepte i classificació Article 44. Entitats totalment exemptes Capítol II. Impostos comunals Article 45. Impost tradicional del Foc i LLoc Article 46. Impost sobre la propietat immobiliària Article 47. Impost sobre els rendiments arrendataris Article 48. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals Article 49. Impost sobre la construcció Capítol III. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 50. Gravamen addicional de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries Títol V. Gestió tributària Capítol I: El deute tributari Secció primera: Disposicions generals Article 51. Contingut del deute tributari Article 52. Extinció del deute tributari Secció segona: Pagament Article 53. Modalitats de pagament Article 54. Temps de pagament Article 55. Imputació de pagaments Article 56. Ajornament i fraccionament del pagament Article 57. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament Article 58. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament Article 59. Terminis i imports mínims dels ajornaments i fraccionaments Article 60. Garanties en l’ajornament i el fraccionament Article 61. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament Article 62. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament Article 63. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament Article 64. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments Secció tercera: Prescripció Article 65. Terminis i còmput de prescripció Article 66. Interrupció de la prescripció Article 67. Efectes de la prescripció Secció quarta: Altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció I: La compensació Article 68. Compensació Article 69. Compensació a instància de l’obligat tributari Article 70. Compensació a instància del Comú Article 71. Efectes de la compensació Subsecció II: La condonació Article 72. Condonació Subsecció III: Insolvència provada de l’obligat tributari Article 73. Insolvència provada Article 74. Deutor en fallida i crèdit incobrable Article 75. Efectes de la baixa provisional per insolvència Article 76. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables Capítol II: L’aplicació dels tributs Secció primera: Principis generals Article 77. Àmbit d’aplicació Article 78. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris Secció segona: Del procediment de gestió tributària Article 79. Funcions de gestió tributària Article 80. Declaració tributària Article 81. Liquidació tributària Article 82. Notificació de liquidacions Secció tercera: Del procediment de la recaptació Article 83. Funcions de recaptació Article 84. Ingrés en període voluntari Article 85. Recaptació en període executiu Article 86. Suspensió del procediment de constrenyiment Article 87. Desenvolupament del procediment de constrenyiment Article 88. Contingut de la provisió de constrenyiment Article 89. Interès moratori en el període executiu Article 90. Execució de garanties Article 91. Impagament i embargament de béns i drets Secció quarta: Del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera: Aspectes generals del procediment d’inspecció Article 92. Servei d’inspecció tributària Article 93. Funcions de la inspecció Article 94. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària Article 95. Documentació de les actuacions d’inspecció Subsecció segona: Inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 96. Inici del procediment d’inspecció Article 97. Abast de les actuacions d’inspecció Article 98. Termini de comprovació de la inspecció Article 99. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció Article 100. Regularització voluntària durant la comprovació Subsecció tercera: Acabament del procediment d’inspecció Article 101. Acabament del procediment d’inspecció Article 102. Tràmit d’audiència Article 103. Acta de conformitat Article 104. Acta de disconformitat Article 105. Contingut de les actes Article 106. Classes de liquidacions Article 107. Liquidació dels interessos moratoris Títol VI. Vies d’impugnació Capítol I. Dels principis rectors Article 108. Els procediments de revisió Article 109. Requisits Capítol II. La comissió tècnica tributària Article 110. Competència Capítol III. El recurs en via administrativa Article 111. Del recurs en via administrativa Article 112. Resolució dels recursos Capítol IV. Dels procediments especials de revisió Article 113. Procediments especials Article 114. Procediment de rectificació d’errors Article 115. Procediment de devolució d’ingressos indeguts Article 116. Procediment de revocació Capítol V. Recurs davant la jurisdicció administrativa Article 117. Recurs en via jurisdiccional Títol VII. Potestat sancionadora Capítol I. Els principis de la potestat sancionadora Article 118. Potestat sancionadora del Comú Article 119. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries Capítol II. Naturalesa de la responsabilitat tributària Article 120. Subjectes de les infraccions tributàries Article 121. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries Article 122. Extinció de les sancions tributàries Capítol III. Òrgans competents per imposar sancions Article 123. Òrgans competents per imposar sancions Capítol IV. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 124. Conceptes i modalitats de les infraccions Article 125. Modalitats de sanció tributària Article 126. Infraccions simples Article 127. Infraccions de defraudació Article 128. Quantificació de les sancions: infraccions simples Article 129. Quantificació de les sancions: infraccions de defraudació Article 130. Reducció de les sancions Capítol V. Del procediment sancionador Article 131. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària Disposició addicional Disposició transitòria primera Disposició derogatòria única Disposició final única Annex 1. Tipus de gravamen aplicable per m2 de superfície computable en l’impost sobre radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals Annex 2. Plànol de les zones de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals Títol I. Disposicions generals Article 1. Exercici de la potestat normativa El Comú de Sant Julià de Lòria desplega i regula els elements essencials dels tributs conforme al que preveu la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals, mitjançant l’Ordinació tributària comunal. El Comú actualitza el tipus de gravamen dels tributs mitjançant aquesta Ordinació tributària. Per als impostos d’àmbit estatal compartits, el Comú fixa el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant aquesta Ordinació. Article 2. Definició i contingut de l’Ordinació tributària L’Ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals. Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. L’Ordinació tributària comunal regula els elements que s’assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que s’apliquen: a) La naturalesa jurídica del tribut, b) El fet generador, c) L’obligat tributari, d) La base de tributació, e) El tipus de gravamen, f) El meritament del tribut, g) La quota tributària, h) Les deduccions i les bonificacions potestatives sobre la quota, i) Les infraccions i sancions aplicables, j) El sistema de gestió, declaració i liquidació Respecte als impostos d’àmbit estatal compartits, l’Ordinació tributària comunal regula únicament el tipus de gravamen addicional aplicable pel Comú i, si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions. L’Ordinació també estableix les bonificacions obligatòries, previstes en el Títol II de la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de finances comunals. Així com, pot establir potestativament bonificacions diferents de les esmentades, que es consideri oportunes atenent raons d’interès públic, de política econòmica o de política social, que ho justifiquin i que siguin de caràcter general. L’Ordinació també regula, respecte a la totalitat dels tributs del Comú, els aspectes següents: a) El contingut del deute tributari. b) Les formes d’extinció dels deutes tributaris. c) El procediment de notificació dels tributs. d) Les declaracions tributàries. e) El procediment d’inspecció dels tributs. f) El procediment de recaptació. g) La potestat sancionadora. h) Les vies d’impugnació. Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió, de recaptació i comprovadora El Comú té, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració General. Les potestats de gestió, recaptació i comprovació en relació amb els tributs, són del Comú, si bé les pot delegar, mitjançant conveni, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut. En cas de recaptació en període de constrenyiment,, d’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon al Comú, en el marc del seu autogovern, sense perjudici de la facultat de delegació establerta en el punt anterior. En cas de concurrència de crèdits s’imputen al deute més antic, tret que es tracti de deutes de naturalesa tributària, en els que l’obligat tributari pot imputar-los com lliurement determini sempre que es trobin en període voluntari. El Comú és competent per comprovar el compliment dels tributs comunals, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 4. Exercici de la potestat sancionadora El Comú és competent per definir infraccions i aplicar sancions per incompliment de la normativa comunal en relació amb els tributs comunals, en els termes establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari, en la Llei de les finances comunals i en aquesta Ordinació. Article 5. Obligacions tributàries La relació jurídica tributària és el conjunt de drets i obligacions generats per l’aplicació dels tributs i dona lloc a obligacions principals o accessòries, materials o formals, i pot comportar la imposició de sancions en els casos d’incompliment dolós o culpós de les obligacions establertes legalment. L’obligació tributària principal consisteix en el pagament de la quota de tributació. Són obligacions tributàries accessòries les que consisteixen en prestacions pecuniàries; entre aquestes, l’obligació de satisfer els recàrrecs o els interessos moratoris, conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 6. Obligats tributaris Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui l’Ordinació imposa el compliment de les obligacions tributàries. En els casos expressament previstos en la present Ordinació, també tenen aquesta consideració les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. Els obligats tributaris ho són: a) A títol de deutors directes: - El contribuent, obligat tributari que realitza el fet generador determinat per l’Ordinació; en els casos establerts el contribuent pot o ha de transferir la quota de tributació a terceres persones. - El substitut del contribuent, obligat per imposició de l’Ordinació, en lloc d’aquell, al qual pot exigir el compliment de l’obligació tributària, a complir les prestacions materials i formals d’aquesta obligació. - El subjecte infractor de normes tributàries, per les sancions pecuniàries que se li imposin. b) A títol de deutors indirectes, en el cas d’incompliment del deutor directe i en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari: - Els responsables solidaris i subsidiaris. - Els adquirents de béns que puguin estar afectats per l’Ordinació al compliment de deutes tributaris. - Els successors dels obligats tributaris. c) A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per l’Ordinació al compliment de deures de naturalesa tributària. Article 7. Capacitat d’obrar i representació En l’ordre tributari comunal, tenen capacitat les persones físiques o jurídiques que la tinguin conforme a dret i poden actuar mitjançant representant. Les persones jurídiques actuen per mitjà de les persones que en el moment en què es produeixin les actuacions tributàries corresponents exerceixin la seva administració, sigui per disposició legal o per acord vàlidament adoptat. Els obligats tributaris que no resideixin al Principat d’Andorra han de designar un representant, persona física o jurídica, amb residència en territori andorrà quan actuïn al país per mitjà d’un establiment permanent o quan així ho estableixi l’Ordinació. Títol II. Taxes Capítol I. Disposicions generals en matèria de taxes Article 8. Definició i fet generador Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular. Les taxes per a la realització de qualsevol acte d’utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic són les següents: a) Utilització privativa o aprofitament especial degudament autoritzat del sòl, subsol o vol sobre un bé de domini públic comunal. b) Ocupació de la via pública per vehicles: - Guals - Reserves especials de la via pública - Estacionament de vehicles a la via pública i aparcaments públics oberts, sense control d’accés c) Ocupació de la via pública amb finalitats publicitàries i propagandístiques on s’inclouen: - Rètols - Rètols indicadors i publicitaris d) Ocupació de la via pública per a la instal·lació temporal d’elements necessaris per a la construcció i obres: - Contenidors, tanques d’obra, bastides i grues d’obra e) Ocupació de la via pública per a les finalitats pròpies de les activitats d’hoteleria i restauració: - Terrasses de bar f) Ocupació de la via pública per venda ambulant g) Ocupació i utilització dels terrenys comunals per a les següents activitats: - Abocadors de Terres Inerts Les taxes per prestacions de serveis públics són les següents: a) Sobre la higiene pública. b) Sobre l’enllumenat públic. c) Sobre el servei de grua de circulació. d) Sobre la tinença de gossos. e) Sobre el servei de cementiri. f) Sobre el subministrament d’aigua potable. g) Sobre la celebració de casaments civils per les autoritats comunals. Les taxes per la realització de funcions administratives són les següents: a) Sobre l’atorgament de llicències urbanístiques. b) Taxa per a la inscripció de béns i drets al registre del cadastre c) Taxa sobre l’obtenció de certificats de cadastre d) Sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals e) Sobre l’emissió de Certificats f) Sobre la tramitació de sol·licituds de retorn o modificació. g) Sobre l’autorització d’embrancament a les xarxes públiques. Article 9. Obligats tributaris Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la utilització o aprofitament del domini públic, la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa gravada, o bé les que en resulten afectades o beneficiades. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. També són obligats tributaris de les taxes, com a responsables: a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els beneficiaris respectius. b) En les taxes establertes per l’atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres, els quals, si s’escau, poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres. Article 10. Entitats totalment exemptes 1. Estan exempts de les taxes regulades en aquesta Ordinació els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre que no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. 3. Les entitats parapúbliques i els organismes autònoms públics estan exempts de les taxes comunals per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic quan estiguin directament afectats a la prestació de serveis públics. L’exempció no es fa extensiva a les taxes per les llicències d’obres, ni per l’ocupació temporal de domini públic que sigui necessària per executar els treballs. Article 11. Quantificació del deute tributari 1. Per l’ocupació o aprofitament especial del domini públic comunal, l’import de la taxa es determina tenint en compte el preu normal de mercat. 2. Per la realització dels serveis públics o funcions administratives, l’import de la taxa no pot superar el cost real del servei o de la realització de la funció administrativa de què es tracti. 3. El Comú aprova una memòria econòmica que justifica els paràmetres i les variables que determinen el cost del servei i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització. Article 12. Període impositiu i meritament 1. Els deutes tributaris derivats de les taxes es meriten a l’inici de l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic, o a la data d’inici de la prestació del servei o de la realització de l’activitat que se sol·licita, encara que a la data de l’autorització es pot exigir el pagament anticipat o dipòsit previ del seu import total o parcial. 2. En els supòsits en què l’Ordinació estableixi un meritament periòdic, aquest té lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu correspon a l’any natural, excepte els casos d’inici o finalització del fet generador, on el període impositiu es prorrateja mensualment, d’acord amb l’Ordinació. Capítol II. Taxes per a la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic Secció 1a. Taxes per a l’ocupació de la via pública Article 13. Utilització privativa o aprofitament especial degudament autoritzat del sòl, subsol o vol sobre un bé de domini públic comunal 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per utilització privativa o aprofitament especial és un tribut el fet generador de la qual és la utilització privativa del sòl, subsol o vol sobre un bé de domini públic comunal, per a la instal·lació de senyalitzacions d’itineraris d’iniciativa privada. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona, física o jurídica, sol·licitant o aquella que resulti titular de l’autorització. 3. Quota tributària 4. Període impositiu i meritament La taxa és anyal i es merita, inicialment, el dia de l’obtenció de l’autorització i, a partir del primer any, es merita anyalment el primer dia de l’any natural. En el cas que l’autorització s’obtingui amb posterioritat al dia primer de l’any, el preu es calcula prorratejant els mesos que restin per finalitzar l’any. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua a la data de la resolució favorable, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals. Article 14. Guals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per guals és un tribut el fet generador de la qual és l’autorització d’una reserva de pas a través de la voravia per a l’accés de vehicles a edificis i solars. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita el gual i que en tots els casos haurà de comptar amb l’autorització del propietari del local. 3. Quota tributària L’import d’aquesta taxa s’estableix a raó de 56,10 euros anyals per metre lineal, amb una llargada mínima de 5 metres i màxima de 15 metres, a més del cost del senyal i la pintura. 4. Període impositiu i meritament La taxa és anyal i es merita el primer dia de l’any natural. En el cas que l’autorització es lliuri després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’inici de l’activitat. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, incloent-hi el de la data en què s’ha lliurat l’autorització del gual. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 15. Reserves d’espais a la via pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per reserves d’espais és un tribut el fet generador de la qual és l’autorització per a l’ocupació de la via pública per reserves d’espai d’estacionament davant dels hotels, per a càrrega i descàrrega d’equipatges de passatgers. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és el titular administratiu que sol·licita la reserva especial. 3. Quota tributària La reserva d’espai d’estacionament a la via pública davant dels hotels, per a càrrega i descàrrega d’equipatges de passatgers, cotitza en funció dels metres lineals de reserva, a raó de 169,35 euros/any per metre lineal, a més de l’import del senyal i la pintura. Les reserves d’espai han de tenir una longitud mínima de 5 metres i màxima de 15 metres, i amplada mínima de 2,25 metres. 4. Període impositiu i meritament La taxa per reserves d’espai és anyal i es merita el primer dia de l’any natural, o bé el dia de la demanda de reserva especial. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, incloent-hi el de la data en què s’ha efectuat la demanda de reserva especial. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 16. Estacionament de vehicles a la via pública i aparcaments públics oberts, sense control d’accés 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per estacionament de vehicles és un tribut el fet generador de la qual és l’estacionament temporal de vehicles a les vies públiques, en els llocs expressament habilitats o en els aparcaments públics oberts i sense control d’accés. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és el propietari del vehicle que utilitza la zona d’estacionament. 3. Quota tributària L’import d’aquesta taxa s’estableix de la manera següent per les zones regulades: a) Zona blava: 1,85 euros/hora b) Zona verda: 0,85 euros/hora c) Abonament mensual de zona blava: 48,10 euros/mes d) Abonament mensual de zona verda: 22,10 euros/mes d) Abonament trimestral de zona blava: 133,90 euros/trimestre e) Abonament mensual de zona blava per a universitaris (de l’1 setembre al 30 juny): 32,20 euros/mes f) Abonament trimestral de zona blava per a universitaris (de l’1 setembre al 30 juny): 91,00 euros/trimestre 4. Període impositiu i meritament La taxa per estacionament es merita amb l’estacionament del vehicle a la zona de la via pública habilitada. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua en el moment de la retirada del corresponent tiquet lliurat pels expenedors o mitjançant l’App. Article 17. Rètols 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per rètols és un tribut el fet generador de la qual és l’autorització per a la instal·lació d’un rètol anunciador d’activitats comercials, industrials o professionals autoritzades pel Comú de Sant Julià de Lòria. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona, física o jurídica, sol·licitant o aquella que resulti titular de l’autorització. 3. Quota tributària L’import d’aquesta taxa s’estableix de la manera següent: a) Rètols frontals: 9,95 euros anyals per m2, amb un mínim de 31,00 euros. b) Rètols amb volada damunt la voravia: situats a una alçària mínima de 3,50 metres en el punt més baix i amb una eixida màxima del 50% de la voravia: 13,50 euros anyals per m2 amb un mínim d’imposició de 42,65 euros. c) Rètols amb volada damunt la voravia: situats a una alçària mínima de 6 metres en el punt més baix i amb una eixida màxima del 50% de la voravia: 20,40 euros anyals per m2, amb un mínim d’imposició de 39,10 euros. d) Rètols anunciadors de serveis turístics (hotels, càmpings, urbanitzacions): 25,10 euros anyals per unitat. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita inicialment el dia de l’obtenció de l’autorització i a partir del primer any, es merita anyalment el primer dia de l’any natural. En el cas que l’autorització s’obtingui amb posterioritat al dia primer de l’any, la taxa es calcula prorratejant els mesos que restin per finalitzar l’any. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 18. Rètols indicadors i publicitaris 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per rètols indicadors i publicitaris és un tribut el fet generador de la qual és l’obtenció de la resolució favorable per instal·lar rètols indicadors i publicitaris (Ordinació reguladora de la publicitat). 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona, física o jurídica, sol·licitant o aquella que resulti titular de l’autorització. 3. Quota tributària Rètols indicadors: 50,85 euros anuals per rètol 99,45 euros anuals per rètols de doble cara 288,95 euros anuals per instal·lació de rètol Rètols publicitaris: Rètols en edificis: 16,40 euros per m2 a l’any Rètols en solars: 28,10 euros per m2 a l’any 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita inicialment el dia de l’obtenció de l’autorització i a partir del primer any, es merita anyalment el primer dia de l’any natural. En el cas que l’autorització s’obtingui amb posterioritat al dia primer de l’any, la taxa es calcula prorratejant els mesos que restin per finalitzar l’any. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 19. Contenidors, tanques d’obra, bastides i grues d’obra 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per contenidors, tanques d’obra, bastides i grues és un tribut el fet generador de la qual es l’autorització per a l’ocupació de la via pública amb contenidors, tanques d’obra, bastides i grues d’obra. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita l’autorització. 3. Quota tributària L’import d’aquesta taxa s’estableix de la manera següent: a) Contenidors: l’emplaçament de contenidors a la via pública, per a dipòsit temporal de runa i enderrocs provinents de les obres, cotitzarà a raó de 30,40 euros per dia. Si es tracta de contenidors tipus “sac”, cotitzaran a raó de 12,85 euros per unitat i dia laborable. b) Tanques d’obra: l’ocupació de la via pública amb tanques d’obra cotitza a raó de 24,55 euros per metre lineal, durant el termini de 30 dies. A partir de 30 dies hi haurà un recàrrec del 25%, és a dir 30,65 euros per metre lineal. c) Bastides: L’emplaçament de bastides a la via pública, per a l’execució d’obres o treballs a les façanes, cotitza a raó de 24,55 euros per metre lineal. Quan les referides obres siguin destinades a millora o embelliment de la façana de l’edifici, aquestes quedaran exonerades de cotització pel concepte d’ocupació de la via pública durant el termini de 30 dies. A partir de 30 dies hi haurà un recàrrec del 25%, és a dir 30,65 euros per metre lineal. d) Grues d’obra: L’emplaçament amb caràcter temporal de grues d’obra a la via pública cotitza una taxa de 602,00 euros per una durada fins a 60 dies, sobrepassat el límit es pagarà a raó de 12,05 euros per dia. e) Grues mòbils: l’ocupació de la via pública amb grues mòbils cotitzarà a raó de 30,45 euros per dia en concepte de l’espai de 2 tanques, afegint 15,35 euros per espai de tanca addicional. f) Talls de carrers: l’ocupació de la via pública que comporti el tall de la circulació cotitzarà a raó de 72,45 euros per hora. g) Lloguer de tanques: l’ocupació de la via pública que requereixi l’espai reservat amb tanques cotitzarà una taxa feta de 30,45 euros per dia en concepte de lloguer de dues tanques, afegint 15,35 euros per tanca i dia segons l’extensió de l’espai a ocupar. 4. Període impositiu i meritament Per les autoritzacions puntuals o de durada temporal diària o mensual, el meritament es produeix el primer dia de la resolució favorable, sense possibilitat de prorrateig. Per les autoritzacions de durada anyal, el meritament inicial es produeix el primer dia de l’obtenció de la resolució favorable, i a partir del primer any, el meritament es produeix cada 1 de gener. En les autoritzacions de durada anyal, en el cas que la sol·licitud es produeixi després de l’1 de gener, la taxa es merita a la data de sol·licitud, i en aquest cas la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la sol·licitud. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant, en el cas que l’autorització es lliuri després del dia 1 de gener s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria en recollir la corresponent autorització. En els altres casos, el pagament s’efectua mitjançant càrrec domiciliat al compte d’una entitat bancària legalment establerta al Principat que designi l’obligat tributari. Article 20. Ocupació de la via pública per a la instal·lació de terrasses 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per terrasses és un tribut el fet generador de la qual es l’autorització per a l’ocupació de la via pública per la instal·lació de terrasses de bar. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és el titular administratiu que sol·licita l’autorització. 3. Quota tributària La instal·lació de terrasses a les places, els carrers i els espais públics de la parròquia de Sant Julià de Lòria, a raó de 37,40 euros/m2 i per any. 4. Període impositiu i meritament En el cas de primera autorització, el meritament inicial es produeix el primer dia de la resolució favorable, i a partir del primer any, el meritament es produeix cada 1 de gener. En el cas que la resolució favorable es lliuri després del dia 1 de gener, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la resolució. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant, en el cas que l’autorització es lliuri després del dia 1 de gener, s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria en recollir la corresponent autorització. En els altres casos, el pagament s’efectua mitjançant càrrec domiciliat al compte d’una entitat bancària legalment establerta al Principat que designi l’obligat tributari. Article 20 bis . Ocupació de la via pública per venda ambulant 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa pel concepte d’ocupació per venda ambulant grava l’ocupació temporal i puntual de la via pública. Constitueix el fet generador l’autorització d’ocupació de la via pública de la parròquia de forma puntual durant fires, festes commemoratives o tradicionals, mercats i exposicions artesanals. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita l’emplaçament d’una instal·lació eventual, portàtil o desmuntable a la via pública. 3. Quota tributària La taxa a satisfer per aquesta ocupació és de: 3.1. Festa Major: 10,95 € per m2, inclosa la despesa en concepte de neteja, aigua i llum (import total pels quatre dies de la Festa Major), amb un màxim de 2.000,00 €. 3.2. Vila Medieval: parades per a una única zona i segons tipus de producte. No inclou el material de la parada. La ubicació de la parada i l’ocupació queda subjecta a les bases del Mercat de la Vila Medieval. Import total pels tres dies de la Vila Medieval: Productes no alimentaris: 15,00 € el metre lineal Productes alimentaris: 25,00 € el metre lineal 3.3. Per la resta de fires, festes commemoratives o tradicionals, mercats i exposicions artesanals i altres no especificats en aquest article, l’emplaçament serà gratuït. 4. Període impositiu i meritament La taxa per l’ocupació de la via pública per l’emplaçament es merita el dia d’obtenció de l’autorització d’ocupació de la via pública. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut L’import de la taxa se satisfà en el moment d’obtenir l’autorització d’emplaçament directament a les oficines del Comú. Article 21. Abocadors de Terres Inerts 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per abocadors és un tribut el fet generador del qual és utilitzar el servei d’abocador comunal per abocar materials autoritzats. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és el sol·licitant del servei de l’abocador. En el cas de les obres promogudes pel Govern d’Andorra o pel Comú de Sant Julià de Lòria, el sol·licitant haurà d’acreditar que les obres són promogudes pel Govern d’Andorra o pel Comú. 3. Quota tributària La taxa pel servei d’abocador comunal és de 12,50 euros/tona, exceptuant les obres promogudes pel Govern d’Andorra a la parròquia de Sant Julià de Lòria, que tindran un preu públic de 8,00 euros/tona i les obres promogudes pel Comú de Sant Julià de Lòria, que tindran un preu públic de 0 euros. En els dos casos esmentats, les obres tindran una autorització específica i concreta, donat que per motius de diferència del preu públic, cal ser curosos en el seguiment de les tones dipositades a l’abocador. 4. Període impositiu i meritament La taxa per l’ús de l’abocador es merita el dia que es sol·licita l’abocament de materials. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua en el moment de retirar la corresponent autorització i pel seu import total en el servei de Tràmits. Secció 2a. Taxa per accés motoritzat a la pista de Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres Article 21 bis . Accés motoritzat a la pista de Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per accés motoritzat a la pista de Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres és un tribut el fet generador de la qual és l’accés a l’esmentat sector de la parròquia per la pista existent, a partir del PK 1+700, en el que es troba instal·lat un cartell que anuncia la prohibició i una barrera. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica, resident al Principat, que sol·licita l’autorització d’accés. 3. Supòsits de no subjecció No estan subjectes al pagament de la taxa els metges, els assistents sanitaris, les ambulàncies, els veterinaris, les grues i els vehicles d’assistència tècnica, quan hi accedeixin en el marc de la seva activitat. 4. Exempcions Estan exempts del pagament de la taxa: - Els subjectes previstos a l’article 10. - Les bicicletes amb motor elèctric o sense. 5. Quota tributària Els residents al Principat podran adquirir un carnet al servei de Tràmits del Comú, al preu de 35,00 €, per gaudir de l’accés durant l’any natural, el qual serà personal i intransferible, i, per tant, dona accés a un sol vehicle amb matrícula andorrana. 6. Període impositiu i meritament El carnet de residents serà vigent durant l’any natural i merita en el moment de la sol·licitud. 7. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria o en els altres punts que el Comú habiliti a aquest efecte. Capítol III. Taxes per la prestació de serveis públics Article 22. Taxa sobre la higiene pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la higiene pública és un tribut el fet generador de la qual és la prestació de serveis en matèria d’higiene pública, incloent-hi la recollida domèstica d’escombraries, la recollida selectiva de residus urbans, la neteja de vies públiques, jardins i espais públics i la treta de neu. 2. Obligats tributaris Ho són els següents: a) La unitat familiar, entesa aquesta com la persona o grup de persones físiques d’edat compreses entre els 18 i els 65 anys que habiten en un pis, casa unifamiliar, xalet o masia, així com les persones que habiten habitualment en hotels, fondes, pensions i similars, inscrites en el cens de població de la parròquia, indistintament del règim de residència. b) Els titulars administratius, persones físiques o jurídiques, de les autoritzacions de radicació d’activitats comercials, industrials i professionals. 3. Base de tributació És la següent: a) Per a les unitats familiars, la pròpia unitat familiar. b) Per als titulars administratius, persones físiques o jurídiques, de les autoritzacions de radicació d’activitats comercials, industrials i professionals, els metres quadrats computables als efectes de la liquidació anual de l’impost de radicació. 4. Tipus de gravamen Són els següents: a) Per a les unitats familiars: 52,00 euros. b) Pels comerços, indústries i professionals: 1,95 euros per metre quadrat computable recollit en la liquidació anual de l’impost de radicació. 5. Quota tributària És el resultat de multiplicar el tipus de gravamen per la base de tributació. 6. Període impositiu i meritament La taxa és anual i es merita el primer dia de l’any natural o bé: a) El dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països. b) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. c) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble. Quan una activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’autorització de radicació de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat. En cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. En cas que se sol·liciti un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular la taxa a raó del nombre de mesos naturals vençuts en els quals s’ha dut a terme l’activitat anterior i el nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any corresponent a l’activitat que es durà a terme, inclòs el d’inici de la nova activitat principal. 7. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant es pot fer efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. El Comú procedirà a les liquidacions corresponents d’acord amb les dades del cens i del registre de comerç. La liquidació de la taxa d’higiene s’efectuarà conjuntament amb: a) La liquidació de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals per als obligats tributaris d’aquest impost. b) La liquidació de l’impost tradicional del foc i lloc per als obligats tributaris d’aquest impost. Article 23. Taxa sobre l’enllumenat públic 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’enllumenat públic és un tribut el fet generador de la qual és la prestació de serveis enllumenat dels carrers, places i espais públics en general de la parròquia. 2. Obligats tributaris Ho són els següents: a) La unitat familiar, entesa aquesta com la persona o grup de persones físiques d’edats compreses entre els 18 i els 65 anys que habiten en un pis, casa unifamiliar, xalet o masia, així com les persones que habiten habitualment en hotels, fondes, pensions i similars, inscrites en el cens de població de la parròquia, indistintament del règim de residència. b) Els titulars administratius, persones físiques o jurídiques, de les autoritzacions de radicació d’activitats comercials, industrials i professionals. En aquest darrer cas, el pagament de la taxa, si no s’ha sol·licitat la llicència corresponent, serà independent de l’obligació de sol·licitar-la i també de l’expedient sancionador que pugui instruir-se. 3. Base de tributació És la següent: a) Per a les unitats familiars, la pròpia unitat familiar. b) Per als titulars administratius, persones físiques o jurídiques, de les autoritzacions de radicació d’activitats comercials, industrials i professionals, la quota tributària de l’impost de radicació. 4. Tipus de gravamen Són els següents: a) Per a les unitats familiars: 2,75 euros anuals. b) Pels comerços, indústries i professionals: 1,19%. 5. Quota tributària És el resultat de multiplicar el tipus de gravamen per la base de tributació: a) Per a les unitats familiars: 2,75 euros x unitat familiar. b) Pels comerços, indústries i professionals: 1,19% x quota tributària de l’impost de radicació, sense tenir en compte la bonificació, si és el cas. 6. Període impositiu i meritament La taxa és anual i es merita el primer dia de l’any natural o bé: a) El dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països. b) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. c) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble. Quan una activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’autorització de radicació de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat. En el cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. En cas que se sol·liciti un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular la taxa a raó del nombre de mesos naturals vençuts en els quals s’ha dut a terme l’activitat anterior i el nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any corresponent a l’activitat que es durà a terme, inclòs el d’inici de la nova activitat principal. 7. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. El Comú procedirà a les liquidacions corresponents d’acord amb les dades del cens i del registre de comerç. La liquidació de la taxa d’enllumenat s’efectuarà conjuntament amb: a) La liquidació de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals per als obligats tributaris d’aquest impost. b) La liquidació de l’impost tradicional del foc i lloc per als obligats tributaris d’aquest impost. Article 24. Taxa sobre el servei de grua de circulació 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre el servei de grua de circulació és un tribut el fet generador de la qual és la retirada per part del Servei de Circulació d’un vehicle de la via pública en trobar-se mal estacionat i el seu trasllat al dipòsit comunal o bé la seva immobilització amb parany. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques propietàries del vehicle retirat i, com a substituts, els conductors. 3. Quota de tributació La quota tributària és la següent: a) Pel servei de grua: 83,75 euros per servei. b) Per arribada de grua: 41,90 euros. c) En cas d’immobilització d’un vehicle mitjançant parany: 41,90 euros 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita en el moment de sol·licitar la retirada del vehicle del dipòsit o en el moment del servei. 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa ha de fer-se efectiva abans de retirar el vehicle del dipòsit municipal o en el moment del servei de la grua. Article 24 bis . Taxa sobre la inspecció i control de la tinença d’animals de companyia 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre el servei d’inspecció i control de la tinença d’animals de companyia, és un tribut el fet generador de la qual és la captura i trasllat per part del Servei de Circulació d’un animal abandonat a la via pública. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques propietàries de l’animal. 3. Quota de tributació La quota tributària que afecta a la inspecció i control de la tinença d’animals de companyia, és la següent: a) Pel servei de captura i trasllat d’animals: 41,90 euros per servei. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita en el moment del servei. 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa ha de fer-se efectiva en el moment de la recollida de l’animal pel seu propietari o persona designada pel mateix. Article 25. Taxa sobre la tinença de gossos 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la tinença de gossos és un tribut el fet generador del qual és la prestació de serveis d’instal·lació i manteniment dels “pipicans”, distribuïdors de bosses higièniques i altres mesures en favor dels gossos censats i de la higiene pública la parròquia. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques residents a la parròquia de Sant Julià de Lòria, que siguin propietaris d’un gos censat al registre d’animals de companyia del Govern (RAC). 3. Quota de tributació La quota tributària és de 29,60 euros. 4. Bonificacions Resten bonificades pel 100% de la quota d’aquesta taxa les persones que es trobin en algun d’aquests supòsits: - Les persones amb discapacitat segons la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la Seguretat Social i els reglaments que les desenvolupen. - Els propietaris d’un gos d’assistència o de teràpia. - El Govern d’Andorra pel que fa als gossos que serveixen als cossos de policia, banders i bombers realitzant tasques de seguretat o rescat. - Els propietaris majors de 65 anys, únicament pel que fa al primer gos. - Els gossos d’atura, sempre que justifiquin aquesta condició mitjançant un padral. - Les entitats degudament autoritzades que tinguin cura de gossos abandonats en una gossera, nucli zoològic o refugi d’animals anàleg. A les persones que adoptin un gos abandonat en una gossera, se’ls hi bonificarà el 100% del pagament de la taxa l’any de l’adopció. No s’aplica cap bonificació en cas de tinença de gos de raça considerada perillosa. La bonificació s’haurà de sol·licitar al Comú, abans de la data de meritament de l’impost, acreditant la condició que dona dret a la bonificació mitjançant document oficial. Per tal d’acreditar la condició de nucli zoològic, caldrà aportar la resolució emesa pel M.I. Govern. 5. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any o el dia de la primera sol·licitud d’inscripció al registre d’animals de companyia. 6. Gestió, declaració i liquidació La taxa s’aplicarà a partir de les dades extretes del RAC (Registre d’Animals de Companyia) a la data de meritament de l’impost, i d’acord amb el nombre de gossos per cada propietari resident a la parròquia de Sant Julià de Lòria. El pagament de la quota resultant pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. Article 26. Servei de cementiri 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per servei de cementiri és un tribut el fet generador de la qual és la prestació del servei de cementiri 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa són les persones físiques i/o jurídiques que sol·liciten el servei. 3. Quota tributària S’estableix un import de 60,25 euros per hora pel servei de cementiri. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita a l’inici del servei. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant és per servei i s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria. Article 27. Subministrament aigua potable 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa pel subministrament d’aigua és un tribut el fet generador de la qual és el consum d’aigua potable. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és el propietari de l’immoble que ha sol·licitat el subministrament d’aigua, el qual, si escau, pot fer repercutir les quotes als beneficiaris respectius. 3. Quota tributària Preu de m3 per unitats de consum mensual: I.- Preu de l’aigua: II.- Servei d’aigua a les obres: Un comptador obligatori subministrat pel Comú. Preu del m3: 4,65 euros, amb un mínim mensual de 9,35 euros Els preus públics inclosos no comprenen l’Impost General Indirecte, que es repercutirà d’acord amb la normativa que el regula. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita amb el consum mensual de l’aigua subministrada, d’acord amb els indicadors del comptador elèctric, subministrat pel Comú. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. Article 28. Celebració de casaments civils per les autoritats comunals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per celebració de casaments és un tribut el fet generador de la qual és la celebració de casaments civils per les autoritats comunals. 2. Obligats tributaris L’obligat de pagament d’aquesta taxa és la persona física que sol·licita la celebració del casament i/o unió civil. 3. Quota tributària Els imports són els següents: - No residents a la parròquia: 117,45 euros - Residents a la parròquia: 58,70 euros 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita el dia de la sol·licitud de celebració de l’acte al Comú. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant és per servei i s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria. Capítol IV. Taxes per la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular Article 29. Taxes sobre l’atorgament de llicències urbanístiques 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’atorgament de llicències urbanístiques és un tribut el fet generador de la qual és obtenir autorització administrativa per a efectuar un o varis dels següents actes, conforme a la normativa específica que els hi resulta d’aplicació: a) Urbanitzar. b) Edificar. c) Fer reformes o millores o enderrocs, que siguin obres majors o menors. d) Definició i replanteig d’eixos i límits d’edificació. e) Renovar llicències i/o transferir-les. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen una llicència urbanística per a efectuar un o varis dels actes que constitueixen el fet generador. També ho són, com a responsables, els constructors i contractistes d’obres els quals, si s’escau, poden repercutir les quotes als propietaris de les obres. 3. Quota tributària L’import de la taxa està en funció de l’acte autoritzat: Notes sobre alguns fets generadors: - Aprovació d’un pla parcial (Nota 1) A iniciativa de propietaris que representin almenys tres quartes parts dels terrenys de la UA, els quals procedeixen a redactar el pla parcial, acompanyant-ne: - Memòria justificativa. - Pla d’etapes. - Plànols d’ordenació i projecte. - Normes urbanístiques. - Conveni d’urbanització. - Estudi econòmic. - Programa d’implantació. - Sectoritzacions d’unitats d’actuació (Nota 2) Els sectors són els àmbits en què es poden subdividir les UA per desenvolupar-los de manera gradual. Si el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) permet la divisió en sectors cal la presentació prèvia de la proposta de divisió amb: - Presentació d’una ordenació que permet execució independent dels sectors. - Que entre els sectors no es produeixin diferències d’aprofitament amb relació a l’aprofitament urbanístic unitari de la UA. - Que no es produeixi una fragmentació dels terrenys subjectes a cessió. - Projecte reparcel·lació (Nota 3) Figura separada en sòl urbà consolidat per les reparcel·lacions econòmiques amb l’objectiu de fer efectiva la cessió obligatòria i gratuïta. L’aprovació de la reparcel·lació determina la transferència als comuns, amb ple domini i lliures de càrregues els terrenys destinats a espai públic. - Regularització de finques (Nota 4): Quan en UA de sòl urbà consolidat hi ha parcel·les que no compleixen les dimensions o característiques requerides perquè la parcel·la pugui ser edificada, el Comú d’ofici a instància dels propietaris interessats pot delimitar un polígon d’actuació per regularitzar les finques mitjançant projecte de regularització per part del propietari afectat o pel Comú amb: - Memòria justificativa - Relació de propietats afectades - Plànol parcel·lari i d’informació - Plànol de regularització - Compensació econòmica 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data en què es lliura l’autorització administrativa, excepte la taxa d’autorització i rètol d’obres menors, que meriten en el moment de l’entrada a tràmit. 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa és exigible en el moment de lliurar-se l’autorització administrativa i s’efectua directament a les oficines del Comú de Sant Julià de Lòria. Article 30. Taxa per a la inscripció de béns i drets al registre del cadastre 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la inscripció de béns i drets al registre del cadastre és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa d’inscripció al registre del cadastre de qualsevol alteració física o jurídica de la propietat immobiliària edificada i/o no edificada, i tots els drets reals sobre béns immobles situats al terme de la parròquia. 2. Obligatorietat de la inscripció És obligatòria la inscripció al cadastre dels béns immobles situats a la parròquia, de les persones titulars de drets sobre els mateixos així com de la modificació de les seves característiques físiques o jurídiques. La inscripció s’ha de realitzar en el termini màxim de dos mesos a partir de la data de formalització documental del negoci jurídic corresponent sobre l’immoble. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiva la inscripció, el Comú pot efectuar-la d’ofici. 3. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques interessades en la inscripció al cadastre o en la modificació de les dades cadastrals dels immobles. 4. Base de tributació La base de tributació és un preu fix. 5. Quota tributària La quota tributària de la taxa és de 59,50 euros per unitat immobiliària inscrita de forma voluntària, i de 119,10 euros per unitat immobiliària inscrita d’ofici. 6. Període impositiu i meritament La taxa es merita i és exigible: a) En el moment en què es presenta la sol·licitud d’inscripció dels béns o dels drets al registre, o b) En notificar-se la resolució d’inscripció a l’obligat tributari, en el cas que es tracti d’un expedient d’ofici. 7. Gestió, declaració i liquidació La taxa ha de fer-se efectiva a les oficines del Comú en el moment de formalitzar-se la sol·licitud. Article 31. Taxa per l’obtenció de dades del registre de cadastre 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per obtenir dades del registre de cadastre és un tribut el fet generador del qual és la prestació dels serveis tècnics i administratius necessaris per lliurar dades relacionades amb el cadastre, referides a l’obligat tributari i que el beneficien en particular. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa totes aquelles persones, tant físiques com jurídiques, que sol·liciten i obtenen les dades. 3. Quota tributària La quota tributària a satisfer serà la següent: a) Per parcel·les: 0,17 euros per metre quadrat, amb un mínim de 128,60 euros per parcel·la. b) Per unitats immobiliàries: 0,35 euros per metre quadrat, amb un mínim de 70,15 euros per unitat immobiliària. La quota inclou la impressió de plànols o lliurament en suport informàtic. En cas de sol·licitar-se altres còpies amb posterioritat, s’haurà de liquidar el preu públic de la impressió de plànols o del suport digital. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data en què se sol·liciten les dades del cadastre. 5. Gestió i liquidació La taxa ha de fer-se efectiva a les oficines del Comú en la data en què se sol·liciten les dades. Article 32. Taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals, és un tribut el fet generador de la qual és l’obtenció de l’autorització administrativa: a) Per a poder desenvolupar una activitat comercial, industrial, empresarial o professional a la parròquia. b) Que autoritza qualsevol modificació al registre de radicació d’aquestes activitats (canvi de nom del titular, del nom comercial, domicili o activitat inicial). Entre les modificacions hi figuren les de canvi de titular quan el sol·licitant s’aculli al Reglament sobre el procediment simplificat per a les sol·licituds d’obertura i trasllat de comerç, de modificació de les activitats comercials i de canvi de titular i de nom comercial. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen les autoritzacions i/o modificacions referides a activitats comercials, empresarials i professionals. 3. Quota tributària L’import de la taxa és de 64,30 euros per autorització. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data en què es lliura l’autorització administrativa. 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa és exigible en la data en què es lliura l’autorització administrativa a les oficines del Comú. Article 33. Certificats 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per certificats és un tribut el fet generador de la qual és l’expedició de certificats. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de la taxa les persones físiques o jurídiques propietàries que sol·liciten i obtenen un certificat del Comú. 3. Quota tributària Certificats de residència, fe de vida, convivència, cadastre, altes i baixes de comerç, baixes del cens de població i altres demandes de documents: 5,20 euros. Els certificats que requereixin recerca de documentació als arxius tindran un cost addicional de 42,10 euros. Els atestats del Servei de Circulació tenen la consideració de certificat i la seva taxa serà de 36,25 euros per cada atestat. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data en què se sol·licita el certificat. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament se satisfà a les oficines del Comú en el mateix moment de sol·licitar-lo. Article 33.1. Taxa per a la tramitació de sol·licituds de retorn o modificació 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa de sol·licitud de retorn o modificació és un tribut el fet generador de la qual és l’entrada d’una sol·licitud de retorn d’ingressos al Comú, quan la causa ha estat un error o omissió en la declaració del sol·licitant. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que efectuen la sol·licitud. 3. Quota tributària L’import de la taxa és de 25,00 euros per sol·licitud de retorn o modificació de cada tribut. 4. Meritament La taxa es merita en el moment de la resolució de la sol·licitud. 5. Pagament La taxa és exigible en el moment de la resolució de la sol·licitud. Article 34. Taxa sobre l’autorització d’embrancament a les xarxes públiques 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització d’embrancament a les xarxes públiques és un tribut el fet generador de la qual és l’obtenció de l’autorització d’embrancament a la xarxa pública comunal: a) D’aigües residuals. b) D’aigua potable. c) D’aigües pluvials. També grava la prestació dels serveis següents: a) Canvi de comptador. b) Intervencions del Servei d’Aigua, per reparacions. 2. Obligats tributaris Els obligats tributaris són les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen una autorització d’embrancament a qualsevol de les referides xarxes. Ho són: a) El propietari d’un immoble, o b) El titular de l’autorització de construcció que sol·liciten i obtenen l’autorització d’embrancament a qualsevol de les referides xarxes. 3. Quota tributària Resta condicionada als serveis prestats: a) Embrancament a la xarxa d’aigües residuals, a la xarxa d’aigua potable i a la xarxa d’aigües pluvials: La taxa es desglossa de la manera següent per cadascun dels embrancaments: Un import fix de 971,30 euros. Un import de 26,90 euros, en concepte de tràmit administratiu. Un import variable addicional calculat de la manera següent: Tots els treballs d’obertura, tancament de rases, paviment i reparació de voravies són a càrrec del propietari. Aquests treballs s’efectuaran sota la direcció i control dels Serveis del Comú. Les obres d’embrancament es podran efectuar sempre que el sol·licitant disposi de la sol·licitud autoritzada pel Comú. Si fos necessària la construcció d’una rasa per l’embrancament de l’aigua potable, s’haurà d’obtenir prèviament l’autorització del Comú i els treballs seran assumits pel propietari. Tot edifici haurà de tenir un comptador general accessible a l’entrada de l’immoble, de forma que el Servei d’Aigua del Comú pugui controlar-lo i fer-ne la lectura mensual. b) Taxa de canvi de comptador Quan sigui necessari el canvi de comptador, el propietari haurà de fer efectives les despeses dels materials i el valor del nou comptador. No obstant això, en cas què el propietari demani un comptador de cabal superior, el Servei d’Aigua del Comú verificarà prèviament la necessitat d’aquest canvi. c) Taxa d’intervenció del Servei d’Aigua per reparacions Les intervencions del Servei per reparacions, reformes, etc., són a càrrec de l’abonat o usuari. Els materials utilitzats en les actuacions (tubs, comptadors, aixetes, etc.) es facturaran al seu preu de cost. L’hora de treball dels empleats del Servei d’Aigua es facturarà a 26,90 euros, previ pagament. 4. Període impositiu i meritament La taxa merita en el moment de la recollida de l’autorització de l’embrancament. Pel que respecta a les prestacions de servei, la taxa merita en finalitzar la prestació. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant ha de fer-se efectiu a les oficines del Comú en el moment de lliurar-se l’autorització d’embrancament. Per les prestacions de servei referides en l’apartat 3.b i 3.c, l’abonat ingressa un pagament anticipat de 26,35 euros, corresponent a una hora de treball, la resta, si escau, a la finalització de la prestació. Títol III. Contribucions especials Capítol I. Disposicions generals Article 35. Naturalesa jurídica i fet generador Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l’acord de l’òrgan competent del Comú sobre la realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics, sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part del Comú són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquestes en milloren sensiblement les condicions. b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és competència comunal. c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquestes en milloren sensiblement les condicions. d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya. e) Creació de places públiques. f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal. g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conducció d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tractin de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. No es poden aplicar contribucions especials en els supòsits següents: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres. Article 36. Obligats tributaris Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal. S’entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l’obligat tributari que experimentin un augment de valor a conseqüència de la realització de les obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics comunals. Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, o bé si el propietari és desconegut o hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical. Són obligats tributaris per benefici singular les empreses subministradores de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes a l’apartat f), paràgraf segon, de l’article anterior d’aquesta Ordinació. S’entén com a benefici singular l’increment de valor que experimenten els béns immobles a conseqüència de les obres a què dona lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d’ús. Article 37. Entitats totalment exemptes Gaudeixen d’exempció d’aquest tribut els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns i els Quarts. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre que no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. L’existència de supòsits d’exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d’aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l’exempció són assumides únicament pel Comú. Article 38. Base de tributació La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90% del cost efectiu de l’obra que el Comú pretén dur a terme. a) El cost efectiu de l’obra inclou: b) El cost real de les obres. El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l’execució de les obres, fixat d’acord amb la Llei d’expropiació. En qualsevol cas, l’import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el Comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l’import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l’excés, si n’hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d’obligats tributaris. Article 39. Determinació de les quotes de tributació Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció dels metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal. Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses en l’apartat f), paràgraf segon, de l’article 35 d’aquesta Ordinació. Article 40. Període impositiu i Meritament Les contribucions especials es meriten a la data de l’adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d’inici de les obres. Article 41. Aplicació i efectivitat Les contribucions especials s’han d’aplicar mitjançant una ordinació específica que estableixi els elements essencials d’aquestes que en delimiti la zona d’aplicació. Les ordinacions de creació d’una contribució especial seran publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra als efectes de reclamacions i recursos. Article 42. Gestió, declaració i liquidació del tribut Les liquidacions de les contribucions especials efectuades prenent com a base el cost projectat de les obres són provisionals i es notifiquen als obligats tributaris seguint el procediment administratiu de dret comú. Un cop aprovada la liquidació pressupostària de la despesa corresponent a l’obra executada es practiquen les liquidacions definitives. Si l’import real de la despesa és diferent del calculat inicialment, les liquidacions són rectificades d’ofici pel Comú per ajustar-les a la realitat del cost. Si a causa de la rectificació, les quotes definitives són més elevades que les provisionals, l’excés s’exigeix mitjançant liquidació addicional. Si les liquidacions provisionals són superiors a les definitives, l’Administració retorna la diferència als obligats tributaris en el termini de tres mesos a comptar de la data de l’acord de rectificació. Les quotes poden ser fraccionades, per períodes anyals i per un termini màxim de cinc anys a comptar de la data del meritament, a petició expressa de l’obligat tributari, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. En el cas d’un pagament fraccionat, l’obligat tributari que se’n beneficia haurà d’abonar els interessos al tipus legal meritat pels imports amb pagament ajornat. Les contribucions especials poden fer-se efectives de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. Títol IV. Impostos Capítol I. Disposicions generals Article 43. Concepte i classificació Els impostos són tributs el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’administració. Són impostos propis del Comú, els següents: a) L’impost tradicional del foc i lloc. b) L’impost sobre la propietat immobiliària. c) L’impost sobre els rendiments arrendataris. d) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. e) L’impost sobre la construcció. Article 44. Entitats totalment exemptes Estan exempts dels impostos comunals els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els comuns i els Quarts. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre que no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. Capítol II. Impostos comunals Article 45. Impost tradicional del Foc i Lloc 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost tradicional del Foc i Lloc és un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori de la parròquia. El fet generador de l’impost és la residència principal de la persona física, en el territori de la parròquia. Als efectes d’aquest impost, s’entén com a residència principal a la parròquia el lloc on s’està censat el primer dia de l’any natural o el dia de la primera inscripció al cens comunal en cas de canvi de parròquia o per als obligats tributaris que provenen d’altres països. 2. Obligats tributaris Té la condició d’obligat tributari cada resident, censat en el territori de la parròquia que, a la data del meritament de l’impost, sigui major de 17 anys i menor de 66 anys. 3. Quota tributària La quota tributària és de 50,25 euros per obligat tributari. 4. Període impositiu i meritament L’impost és anyal i es prorrateja mensualment en cas de canvi de residència. Es merita el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a la primera inscripció al cens comunal, en cas de canvi de residència. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El Comú notifica les liquidacions de l’impost d’acord amb les dades recollides al cens. L’impost pot fer-se efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària poden ingressar el deute tributari de forma conjunta. En aquest supòsit és el titular de la unitat immobiliària qui ha d’ingressar el deute tributari. Tanmateix, i de forma opcional, els obligats tributaris d’una mateixa unitat immobiliària poden sol·licitar l’ingrés del deute tributari individualment a les oficines del Comú. S’entén per unitat immobiliària el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris. Article 46. Impost sobre la propietat immobiliària 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat al territori de la parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària. El fet generador de l’impost és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. La propietat immobiliària que no estigui edificada, no està subjecta al present impost. És obligatòria la inscripció al registre administratiu del Comú dels béns immobles situats a la parròquia, de les persones titulars de drets sobre els mateixos així com de la modificació de les seves característiques físiques o jurídiques. 2. Obligats tributaris Té la condició d’obligat tributari el propietari de l’immoble o el titular del dret real d’ús. En cas de no conèixer el titular del dret real de propietat o del dret real d’ús, és obligat tributari el titular de l’autorització de construcció. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície de l’immoble, independentment del seu ús. En el cas que la propietat immobiliària es trobi edificada, la superfície de l’immoble correspon a la total construïda, ponderant-se per un índex de localització. No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments i trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais. Com a índex de localització es considera una categoria única en la classificació dels carrers de la parròquia, que es pondera amb un coeficient equivalent a la unitat. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària edificada és de 0,64 euros per metre quadrat edificat, que es correspon amb la superfície de l’immoble. 5. Quota tributària La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 6. Bonificacions En el cas d’immobles destinats a activitats agrícoles i ramaderes -incloses les activitats apícoles-, el Comú ha d’aplicar una bonificació del 100% de les quotes tributàries, sempre que les persones físiques i jurídiques, constin com a titulars de l’explotació agrària i que estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural i es prorrateja mensualment en cas de transmissió o adquisició. Es merita el primer dia de l’any natural, o bé al mes següent a l’obtenció del títol de propietat o dret real d’ús. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut L’impost pot fer-se efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. Article 47. Impost sobre els rendiments arrendataris 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost sobre els rendiments arrendataris és un impost de naturalesa directa que grava l’obtenció de rendes derivades del lloguer d’un bé immoble situat al territori de la parròquia. El fet generador de l’impost són les rendes procedents del lloguer de béns immobles, obtingudes directament per l’arrendador dels mateixos, així com les obtingudes del sotsarrendament i derivades de contractes de gestió entesos com aquells en mèrits dels quals el titular del dret cedeix el rendiment al gestor. No estan subjectes a aquest impost els rendiments derivats de l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), de les entitats gestores dels habitatges d’ús turístic (EGHUT) i dels contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de l’impost els que obtinguin les rendes derivades del lloguer d’un bé immoble, ja sigui en virtut d’un títol de propietat o d’un dret real d’ús, o en virtut d’un sotsarrendament. Els gestors dels lloguers o drets sobre béns immobles, tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, o herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir responsabilitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació està constituïda per la suma de les rendes efectivament acreditades per l’obligat tributari durant el període impositiu. En els supòsits de sotsarrendaments i contractes de gestió, la base de tributació serà la diferència entre la renda efectivament acreditada i l’import efectivament pagat a l’arrendador o titular del dret que se cedeix en explotació. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen és del 3,10% del valor total de les rendes acreditades durant l’any. 5. Quota de tributació La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 6. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural. L’impost es merita el darrer dia del període impositiu, tret del cas de defunció en què el període impositiu finalitza el dia de la defunció. 7. Gestió, declaració i liquidació del tribut La base de tributació de l’impost s’obté d’una declaració que ha de presentar l’obligat tributari, en la que ha d’informar de les rendes per lloguer acreditades en el període impositiu. En el cas que no s’hagin produït rendes, la declaració així ho farà constar. És obligatori omplir tots els camps de la declaració. La declaració informativa d’aquestes rendes ha de presentar-se com a data límit el 31 de març de l’any següent al d’obtenció de les rendes. Vençut aquest termini i a manca de presentació de la declaració, si el Comú disposa d’informació que acredita que s’ha produït el fet generador, liquidarà l’impost d’ofici, mitjançant el sistema d’estimació indirecta establert en la Llei de bases de l’ordenament tributari. Als efectes de l’aplicació de sancions tributàries, la manca de presentació de la declaració comprensiva de les rendes obtingudes pot constituir una infracció de defraudació i l’aplicació dels recàrrecs per presentació extemporània d’acord amb l’article 24 de la Llei 21/2014 de bases de l’ordenament tributari. L’impost pot fer-se efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. Article 48. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori de la parròquia. El fet generador de l’impost és l’exercici de qualsevol de les referides activitats al terme de la parròquia. Són activitats comercials, empresarials i professionals les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, realització o comercialització de béns i serveis. També té la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) i els contractes de gestió de HUT, tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei,16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic. Els HUT, els EGHUT i els contractes de gestió de HUT, queden definits en la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic. 2. Obligats tributaris És obligada tributària la persona física o jurídica titular administrativa de l’autorització de radicació de l’activitat comercial, empresarial i/o professional. Les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. A més, tenen la condició d’obligats tributaris les entitats, com ara societats civils, comunitats de béns, i d’altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzin activitats comercials, empresarials o professionals. 3. Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació, ponderada per un índex de localització. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges d’ús turístic objecte d’aquesta explotació, expressada en metres quadrats, i en el cas de les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), la superfície d’explotació es correspon amb el local comercial destinat a la dita activitat. En els casos següents s’ha de prendre com a superfície d’explotació el 40% de: a) La superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, així com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. b) La superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tota mana. c) La superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui la d’aparcament. En els supòsits d’establiments radicats fora de la parròquia i que en aquesta es desenvolupi únicament l’activitat de dipòsit o emmagatzematge, la base de tributació serà del 100%. Als efectes de modular la base de tributació s’estableixen uns índexs de localització associats a les zones de la parròquia detallades al plànol que acompanya la present ordinació –annex 2-, que són els següents: En cas que el lloc de radicació tingui entrada o accés per més d’un carrer, es tindrà en compte el carrer pel qual tingui l’entrada el comerç, o en cas de dubte, el carrer al qual correspongui l’índex més elevat. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen es calcula en euros per metre quadrat de la superfície d’explotació computable, atenenint-nos a l’activitat comercial, empresarial o professional exercida, definides d’acord amb la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra. L’annex 1 mostra els tipus de gravamen aplicable en funció de l’activitat exercida. 5. Quota tributària La quota tributària és la que resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. S’estableix una quota tributària mínima, resultant d’aplicar a cada activitat que desenvolupi l’obligat tributari el tipus de gravamen que correspongui a la base de tributació següent: (20 metres quadrats de superfície mínima x índex de localització). Això no obstant, la quota tributària determinada no pot excedir els 300.000 euros. 6. Bonificacions Les bonificacions aplicables sobre la quota tributària són les següents: a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers 12 mesos, en el cas d’inici d’una activitat. b) Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotació Agràries (RAE) del Govern. La bonificació referida a la lletra a) no s’aplica en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui a conseqüència d’un canvi de titularitat. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural, i es prorrateja mensualment en cas d’inici o finalització d’activitat. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. En cas que l’activitat s’iniciï després de l’1 de gener, l’impost es merita a la data d’inici de l’activitat, i en aquest cas, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el de l’inici de l’activitat. En cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. De sol·licitar-se un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular l’impost a raó del nombre de mesos naturals vençuts en els quals s’ha dut a terme l’activitat anterior i pel que respecta a la nova activitat a raó del nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el mes d’inici d’aquesta nova activitat. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut L’impost pot fer-se efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 53 d’aquesta Ordinació. L’impost pot exigir-se en règim d’autoliquidació en els termes que estableixi el Comú. Per tal d’efectuar les verificacions que cregui oportunes, el Comú es reserva el dret de visitar i/o sol·licitar informació sobre qualsevol local destinat a l’exercici d’una activitat comercial, empresarial i/o professional. Els obligats tributaris estan obligats a presentar al Comú les declaracions d’alta d’activitat, manifestant ensems tots els elements necessaris per a la liquidació de l’impost, així amb posterioritat totes aquelles variacions d’ordre físic, econòmic o jurídic que tinguin transcendència als efectes de la liquidació de l’impost. En el supòsit d’inici de l’activitat i de primer meritament, caldrà fer efectiva la quota tributària a la data d’autorització de l’obertura, d’exercici i inscripció al Registre de comerç del Comú. Ara bé, els pagaments s’efectuaran segons la part proporcional del total de l’impost que li correspongui de conformitat amb l’establert en el paràgraf anterior. En el cas de finalització o cessament de les activitats, el Comú regularitzarà d’ofici la devolució d’ingrés de l’excés de quota tributària en el moment de resoldre sobre la sol·licitud de la baixa. Als efectes de què no es generi l’obligació tributària corresponent, en cas de baixa o cessament de les activitats, resulta necessari que el titular presenti declaració de baixa del cens de radicació. En cas contrari, l’impost es meritarà i s’imposarà en els termes establerts a l’Ordinació. En aquest supòsit, l’obligat tributari no tindrà dret al retorn de la quota tributària. Article 49. Impost sobre la construcció 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d’edificacions de nova planta o l’ampliació de les ja existents. El fet generador de l’impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d’edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la llicència de construcció o ampliació de l’edifici, i en el cas que aquesta llicència no sigui preceptiva, és obligat tributari la persona, física o jurídica, que presenti el projecte d’interès nacional o el pla sectorial. 3. Base de tributació La base de tributació és la superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització, el valor del qual als efectes d’aquest impost es fixa en 1,5 per a tot el territori de la parròquia. Als efectes de l’impost s’entén per superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen aplicable és de 38,60 euros per metre quadrat. 5. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. D’acord amb el tipus de gravamen, de 39,40 euros el metre quadrat, i el valor de ponderació fixat en 1,5, l’import total de l’impost serà de 59,10 euros. 6. Bonificacions Les bonificacions que s’apliquen sobre la quota tributària són les següents: a) Una bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin a ús d’habitatges. En el cas que l’obligat tributari sigui una persona física, la bonificació és aplicable indiferentment si l’habitatge és per a l’ús propi o en règim de lloguer; si l’obligat és una persona jurídica, la bonificació només s’aplica si l’ús de l’habitatge és en règim de lloguer. b) Una bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d’aparcament. c) Una bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i/o ramader. En cas que s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó de l’ús de les edificacions o de les seves ampliacions i l’obligat tributari canviés aquest ús dins del termini dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost, ha de restituir-se la bonificació aplicada. L’import a reintegrar al Comú serà l’íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus de sumar dos punts percentuals al tipus d’interès moratori, a comptar a partir de la data d’obtenció de la primera llicència. Aquesta restitució només s’admet per edificis sencers independents, no per unitats immobiliàries producte de la divisió horitzontal. 7. Període impositiu i meritament L’impost es merita en el moment d’obtenir-se la llicència urbanística corresponent, i en el cas que aquesta no sigui preceptiva, en el moment de validar el projecte corresponent per part del Comú. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut. El pagament de l’impost ha de fer-se efectiu amb anterioritat a la retirada de la llicència urbanística administrativa, juntament amb les quotes tributàries de les taxes corresponents. Sense el pagament d’aquestes quotes i sense la retirada física de l’autorització de la llicència urbanística, aquesta no té eficàcia, i qualsevol actuació urbanística es considera efectuada sense llicència i comporta infracció urbanística. Capítol III. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 50. Gravamen addicional de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries és un impost de naturalesa indirecta que grava aquesta tipologia de transmissions i resta establert en règim de corresponsabilitat fiscal entre el Govern i els Comuns. El fet generador de l’impost són les transmissions, a títol onerós o lucratiu intervius de tota classe de béns immobles a inscriure en el registre del cadastre comunal, així com la constitució i la cessió de drets reals sobre béns immobles. 2. Tipus de gravamen El tipus de gravamen comunal que s’aplica sobre el valor de les transmissions patrimonials de béns i drets reals sobre béns immobles radicats a la parròquia és del 3%. 3. Gestió, declaració i liquidació del tribut El Comú delega la gestió i liquidació de l’impost en el Govern, en la forma que determina la Llei, els Reglaments i el Conveni entre el Comú i el Govern, de data 1 de març de 2001. Títol V. Gestió tributària Capítol I. El deute tributari Secció primera. Disposicions generals Article 51. Contingut del deute tributari El deute tributari consisteix en la quota o import a ingressar, derivat de l’obligació tributària principal. El deute tributari inclou també, si és el cas: a) Els recàrrecs, establerts sobre la base de tributació o sobre la quota de liquidació. b) Els interessos d’ajornament i fraccionament, exigibles al tipus d’interès moratori. c) Els recàrrecs per declaració extemporània. d) El recàrrec del període executiu, en els casos i pels imports establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari. e) L’interès moratori. Les sancions tributàries no formen part del deute tributari. Article 52. Extinció del deute tributari Els deutes tributaris s’extingeixen per pagament voluntari o executiu, prescripció, compensació, condonació o insolvència provada de l’obligat tributari, sense perjudicis de la possible derivació de responsabilitat i sense perjudici també de la rehabilitació dels crèdits en cas de cessament de la insolvència del deutor. Secció segona. Pagament Article 53. Modalitats de pagament Amb caràcter general, el deute tributari es farà efectiu mitjançant càrrec domiciliat al compte corrent d’una entitat financera que estigui autoritzada a operar en el Principat d’Andorra; alternativament, el deute es pot fer efectiu mitjançant transferència bancària, xec o taló conformat, targeta de crèdit i dèbit o bé en efectiu a les oficines comunals. La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu és de 10.000 euros. El pagament en termini voluntari o executiu pot realitzar-se en espècie i mitjançant béns d’interès general, cultural o d’altra naturalesa, a sol·licitud de l’obligat tributari. El procediment d’aquesta modalitat de pagament serà el regulat a l’article 14 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 54. Temps de pagament En els deutes tributaris resultants de liquidacions practicades pel Comú, el pagament s’ha de fer efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació, tret que l’Ordinació estableixi terminis diferents. En cas que la notificació de l’acte de liquidació s’efectuï mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , el termini d’un mes comença a comptar a partir de la data de la publicació. El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest s’hagi fet efectiu podria determinar la meritació de l’interès moratori, sense perjudici de què puguin resultar exigibles els recàrrecs per extemporaneïtat i del període executiu. Iniciat el període executiu, el pagament del deute tributari s’ha de realitzar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la provisió de constrenyiment. Article 55. Imputació de pagaments Els deutes tributaris són independents entre sí, tant per la totalitat de l’import respectiu com quant a les porcions en els casos de fraccionament, de tal forma que el pagament d’un deute tributari o d’un ingrés a compte de venciment posterior no extingeix la facultat del Comú d’exigir els anteriors no pagats. L’obligat al pagament de diversos deutes tributaris pot imputar cada pagament al deute que lliurement determini. Si els deutes es troben en període executiu, la imputació es farà al deute més antic. Article 56. Ajornament i fraccionament del pagament Per a què produeixi l’efecte d’extingir l’obligació tributària, el pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari. No obstant això, quan la situació econòmica financera de l’obligat tributari l’impedeixi efectuar, de forma transitòria, el pagament del deute tributari en els terminis establerts aquest pot sol·licitar al Comú l’ajornament o el fraccionament del deute, tant en període voluntari com de constrenyiment, en general, amb oferta de garantia. En cap cas poden ser ajornats o fraccionats els deutes que es derivin de sancions tributàries. L’ajornament o el fraccionament comporten la meritació de l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades. La resta d’elements no regulats en la present ordinació, queden regulats pel Reglament de recaptació dels tributs. Article 57. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament L’òrgan comunal competent en aquesta matèria és la Junta de Govern del Comú. Article 58. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament Les sol·licituds han d’adreçar-se a l’òrgan del Comú competent per a resoldre-les. Poden referir-se a deutes que es trobin dins del termini voluntari de pagament o bé en període executiu, en qualsevol moment abans de l’execució de l’embargament. En període voluntari, la sol·licitud d’ajornament o fraccionament impedeix l’inici del període de constrenyiment. Com a mínim, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament han de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social completa, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili de l’obligat al pagament i, si s’escau, del seu representant. b) Concepte, import del deute i període a què es refereix, així com la data del termini del període voluntari de pagament. c) Causes que motiven la sol·licitud. d) Terminis i condicions sol·licitades. e) Garanties que s’ofereixen; en cas de sol·licitud de dispensa total o parcial, motivació de les causes. f) Ordre de domiciliació bancària amb indicació del codi IBAN o el número de compte corrent de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. g) Lloc, data i signatura del sol·licitant Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament s’han d’acompanyar de la documentació següent: a) Compromís d’aval o fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada per a operar al Principat d’Andorra. En el cas d’impossibilitat d’obtenir aval o fiança, s’ha d’adjuntar la documentació que s’especifica als apartats corresponents d’aquest article. b) Documentació que acredita, si s’escau, la representació i el domicili als efectes de notificacions. c) Qualsevol altre document que s’estimi oportú. En qualsevol cas, ha d’acreditar-se l’existència de dificultats econòmiques financeres que impedeixen efectuar, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts. d) Una sol·licitud de compensació dels crèdits que el Comú pugui reconèixer a favor de l’obligat al pagament durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. En cas que se sol·liciti l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents requerits al paràgraf anterior, ha d’aportar-se la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la que constin les gestions efectuades a aquest efecte. b) Valoració, per experts independents, dels béns oferts en garantia. c) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. De sol·licitar-se dispensa total o parcial de garantia, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i la documentació que ha d’acompanyar aquesta, s’ha d’aportar la següent documentació: a) Declaració responsable i justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia. b) Justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la qual constin les gestions efectuades a aquest efecte. c) Valoració, per experts independents, dels béns oferts en garantia. d) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat i informe d’auditoria, sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. e) En el cas d’empresaris o professionals, pla de viabilitat o qualsevol altra informació o documentació que justifiqui la possibilitat de complir amb l’ajornament o fraccionament del deute. En cas que la sol·licitud d’ajornament o fraccionament no reuneixi els requisits establerts anteriorment, la Junta de Govern del Comú requerirà al sol·licitant que, en el termini de 10 dies a comptar a partir de l’endemà a la notificació del requeriment, esmeni els defectes o aporti els documents que hi manquin. El requeriment indicarà que en cas de no ser atès, la sol·licitud es tindrà per no presentada, arxivant-se. Article 59. Terminis i imports mínims dels ajornaments i fraccionaments L’import mínim de les quotes ajornades i fraccionades no podrà ser, en cap cas, inferior a 30 euros. Els ajornaments i fraccionaments tindran com a venciment el darrer dia de cada període i podran ser: a) Sense oferiment de garantia: per un període igual o inferior a dos mesos, a comptar des de la data de finalització del període de pagament voluntari. b) Amb oferiment de garantia, en qualsevol de les formes previstes: per un període superior a dos mesos i amb un màxim d’11 mesos a comptar des de la data de finalització del període de pagament voluntari. El primer venciment es produirà sempre a finals del primer període natural ajornat a comptar des de la data de la resolució. Article 60. Garanties en l’ajornament i el fraccionament La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament i, addicionalment, un 10% de la suma d’ambdues partides; en cas d’aportar-se diverses garanties, aquestes han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris del deute en període voluntari, els interessos moratoris que puguin generar-se en l’ajornament i, a més, l’esmentat 10%. La Junta de Govern del Comú apreciarà la suficiència de la garantia aportada. En el cas d’aportar-se aval, aquest ha de tenir vigència de tres mesos addicionals a la finalització de període d’ajornament o fraccionament sol·licitat. Sempre que l’import del deute no superi els 10.000,00 euros, la garantia pot consistir en una fiança personal i solidària prestada per dos persones de reconeguda solvència a criteri del Comú. El termini per a formalitzar les garanties és d’un mes a partir de la concessió de l’ajornament o fraccionament, restant aquesta condicionada a l’efectiva prestació de la garantia. L’acceptació de la garantia l’efectua la Junta de Govern del Comú, notificant-ho al sol·licitant i, si s’escau, als registres corresponents. Un cop satisfeta la totalitat del pagament, les garanties s’alliberen de forma immediata. En el cas de garanties parcials, aquestes s’alliberen un cop realitzat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles. Article 61. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament Ateses les circumstàncies del deutor, el Comú pot dispensar total o parcialment de garantia l’obligat tributari per les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quan l’import en conjunt dels deutes que es trobin tant en període voluntari com executiu no excedeixin de 2.500 euros. Per a determinar la referida quantitat, s’acumulen en el moment de la sol·licitud els deutes a què es refereix aquesta, així com qualsevol altre del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés dels deutes ajornats o fraccionats, excepte aquells que es trobin degudament garantits. En cas que es sol·liciti ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, sigui total o parcial, el Comú comprovarà si hi ha béns o drets susceptibles de ser aportats com a garantia. En cas que n’hi hagi, la Junta de Govern del Comú notifica a l’obligat tributari el termini per aportar els drets o béns identificats. En cas de concessió d’un ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, l’obligat tributari ha de comunicar al Comú, en qualsevol moment fins a la satisfacció del deute, qualsevol variació del seu patrimoni que permeti garantir els deutes ajornats o fraccionats, concedint-se en aquest cas el termini d’un mes per a establir les noves garanties. Si el Comú té coneixement d’aquestes variacions patrimonials ha de notificar-ho a l’obligat tributari per a què en el termini de 10 dies aquest formuli les al·legacions que estimi pertinents. Transcorregut aquest termini, el Comú requerirà a l’obligat tributari la constitució, en el termini d’un mes, de la garantia corresponent als béns i drets identificats. Article 62. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament La Junta de Govern del Comú examina les sol·licituds d’ajornament o fraccionament, especialment els casos de manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos, la suficiència de la garantia o, si s’escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties. Realitzat aquest examen, emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari. Durant la tramitació de la sol·licitud i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats en la sol·licitud. En el cas d’incompliment d’aquests terminis durant el període de tramitació pot denegar-se automàticament la sol·licitud presentada. Article 63. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament La Junta de Govern del Comú disposa d’un termini de dos mesos per a notificar les resolucions, prorrogable per un altre mes addicional. La resolució relativa a l’ajornament o fraccionament sol·licitat ha de notificar-se a l’obligat tributari, incloent-hi: a) El càlcul dels interessos moratoris exigibles. b) Els efectes que es deriven de la no constitució de garanties (comprovació per part del Comú de l’existència de béns i drets susceptibles de constituir garantia, comunicació de variacions en el patrimoni de l’obligat tributari, etc.). c) El codi IBAN o el número de compte de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. d) Els terminis de pagament. e) Altres possibles condicions de l’acord En el cas de dispensa de garanties, s’entén que des de la resolució es formula una sol·licitud de compensació de crèdits que té efectes en el moment en què els crèdits o dèbits siguin exigibles, encara que això suposi un venciment anticipat dels terminis, sense perjudici del nou càlcul dels interessos moratoris. La resolució pot contenir terminis diferents dels sol·licitats per l’obligat tributari, així com exigir i condicionar el manteniment de l’acord de concessió de l’ajornament o fraccionament al fet que el sol·licitant es trobi al corrent de les seves obligacions tributàries durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. En el cas de resolucions de fraccionament que incloguin deutes en període voluntari i d’altres en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud, l’acord de concessió no acumularà en una mateixa fracció deutes que es trobin en diferents períodes d’ingrés, havent-se de satisfer primer els deutes que es trobin en període executiu. En el cas de resolució denegatòria, se’n deriven els efectes següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre l’endemà de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, els interessos s’exigiran fins a la finalització del termini d’ingrés obert a conseqüència de la denegació. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, prossegueix aquest període. Contra la denegació de sol·licituds es pot interposar recurs en via administrativa. Article 64. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments: En cas d’ajornament i un cop vençut el termini atorgat, la manca de pagament determina: En període voluntari, l’exigència immediata en via de constrenyiment de la part del deute ajornat que hagi esdevingut impagat. a) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu. b) En cas de fraccionament, la manca de pagament d’un sol termini determina: En període voluntari, l’exigència immediata per via de constrenyiment de les quantitats vençudes; si aquestes no s’ingressen, es consideren vençuts els restants terminis pendents, els quals s’exigiran per via de constrenyiment. a) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu per raó dels terminis pendents. b) En el supòsit d’incompliment reiterat, el Comú considerarà vençuda la totalitat del deute fraccionat i exigirà a l’obligat tributari el pagament per la via de constrenyiment. A aquests efectes, es considera incompliment reiterat la falta de pagament per part de l’obligat tributari de dues o més fraccions del deute, tant de forma consecutiva en el temps com de forma no consecutiva. Secció tercera: Prescripció Article 65. Terminis i còmput de prescripció Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents: a) El dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna. b) L’acció per imposar sancions tributàries c) El dret a sol·licitar i, en el seu cas, obtenir les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts. d) El dret del Comú a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats. e) El dret del Comú a exigir el pagament de les sancions tributàries. El termini de prescripció comença a comptar, respectivament: a) Des del moment en què s’hagin comès les infraccions respectives. b) Des de la data en què s’acabi el termini per sol·licitar la devolució corresponent derivada de la normativa dels tributs o, en defecte de termini, des del dia en què la devolució es va poder sol·licitar. c) Des de la data en què s’hagi fet efectiu l’ingrés indegut. d) Des de la data de la notificació de la liquidació. e) Des de la data en què s’acabi el termini per fer el pagament del deute tributari en període voluntari. f) Des de la data de la notificació de l’acord d’imposició de sanció. g) Des de la data en què s’acabin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa dels tributs o des de la data de notificació de l’acord en què es reconegui el dret a percebre la devolució dels ingressos indeguts. El termini de prescripció pot ampliar-se en un termini màxim d’un any en cas que es produeixi la interrupció a conseqüència de la realització d’alguna de les actuacions previstes a l’article següent. Quant als terminis de prescripció, per a exigir l’obligació de pagament als responsables solidaris o subsidiaris s’aplicarà segons preveu l’article 54 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 66. Interrupció de la prescripció El termini de prescripció s’interromp per: a) Qualsevol acció del Comú, notificada a l’obligat tributari d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària. b) Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant del Comú o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena. c) En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què el Comú reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan el Comú en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena. El període d’interrupció de la prescripció s’inclou dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs, excepte en el supòsit establert al paràgraf següent. Si el termini de prescripció s’interromp per la interposició d’un recurs judicial, el termini es reprèn de nou quan el Comú rebi la notificació de la sentència o de la resolució ferma que posa fi al procediment judicial. En qualsevol cas, el temps transcorregut abans de l’inici de la interrupció s’inclourà igualment dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs. En cas que el termini de prescripció s’interrompi per la declaració en estat de cessament de pagament o fallida del deutor, el termini es reprèn en el moment en què es clausuri el procediment concursal. En el cas de diversos deutes en relació a un obligat tributari, la interrupció de la prescripció només té efectes en relació amb el deute al que es refereixi. Interromput el termini de prescripció per un obligat tributari, aquest s’estén a tots els altres obligats tributaris, inclosos els responsables. Tret del cas d’interrupció per la interposició de recurs judicial, en la resta de casos les interrupcions no poden suposar l’allargament del termini de prescripció inicial superior a un any. Article 67. Efectes de la prescripció La prescripció s’aplica d’ofici, mitjançant resolució de l’òrgan competent, sense necessitat que s’invoqui o s’exceptuï per part de l’obligat tributari. La prescripció guanyada extingeix el deute tributari. Secció quarta. Altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció I. La compensació Article 68. Compensació Les quotes i, si és el cas, els deutes tributaris en general i les sancions, es poden extingir, total o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits que els obligats tributaris ostentin davant el Comú, sempre que aquest els hagi reconegut. La compensació pot tenir lloc d’ofici per part del Comú o a instància de l’obligat tributari. La presentació de la sol·licitud interromp el termini de pagament, que s’ha de reprendre en cas de denegació. Article 69. Compensació a instància de l’obligat tributari L’obligat que pretengui la compensació ha de sol·licitar-la a la Junta de Govern del Comú com a òrgan competent per a resoldre-la. La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat al pagament i, si escau, del seu representant. b) Identificació detallada del deute que es pretén compensar, que indiqui com a mínim l’import, el concepte i la data de venciment del període d’ingrés voluntari. c) Identificació del crèdit reconegut que s’ofereix en compensació i documentació que l’acrediti, indicant-ne, com a mínim, l’import i el concepte. d) Lloc, data i signatura del sol·licitant. En cas que la sol·licitud no reuneixi els requeriments exigits o que no s’acompanyi la documentació sobre el crèdit, l’òrgan competent ha de notificar-ho a l’obligat tributari, per tal que aquest efectuï les esmenes corresponents, en el termini de 10 dies. De no obtenir-se resposta o en cas que aquesta resulti insuficient, la sol·licitud s’arxivarà, notificant-ho a l’interessat. En cas d’inexistència del crèdit acreditada pel Comú, no resultarà necessari el requeriment d’esmenes a l’obligat tributari, arxivant-se la sol·licitud sense més tràmits que la notificació a l’interessat. A discreció del Comú, la presentació de la sol·licitud pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets en els casos d’embargament. La resolució de la sol·licitud ha de notificar-se a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A manca de notificació, pot considerar-se denegada la sol·licitud, podent-se interposar el recurs corresponent. En cas de resolució estimatòria, els deutes tributaris són objecte de compensació per part del Comú. En cas de resolució negativa, les conseqüències que se’n deriven són les següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre l’endemà de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, s’inicia el període executiu, liquidant-se els interessos moratoris corresponents al període entre la data de finalització del pagament en període voluntari i la data d’inici del període executiu, sense perjudici dels que posteriorment es puguin liquidar. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquest ja s’hagués iniciat anteriorment. La compensació de deutes pot sol·licitar-se juntament amb el seu ajornament o fraccionament. Article 70. Compensació a instància del Comú En cas que un deutor del Comú, per raó de tributs sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, el Comú pot compensar d’ofici el deute. La compensació pot produir-se respecte de qualsevol crèdit, independentment de la naturalesa d’aquest. Article 71. Efectes de la compensació La compensació produeix l’extinció del deute per la part compensada, havent-se de notificar a l’obligat tributari l’acord corresponent. En cas que el deute a favor del Comú sigui superior al crèdit del qual és titular l’obligat tributari, per la part no compensada se segueix el procediment establert per al seu cobrament, segons correspongui. En cas contrari, es retorna el sobrant a l’obligat tributari. Subsecció II. La condonació Article 72. Condonació Les quotes i els deutes tributaris només poden ser objecte de condonació durant el temps en la quantia i amb els requisits que estableixi una llei específica per a cada cas o cada grup de casos homogenis. Subsecció III. Insolvència provada de l’obligat tributari Article 73. Insolvència provada En cas que en el desenvolupament del procediment de constrenyiment esdevingui la insolvència provada, total o parcial, dels obligats tributaris, el Comú pot declarar provisionalment extingit qualsevol dret de cobrament tributari a favor seu. No obstant això, si el Comú té coneixement de la solvència dels obligats tributaris, aquests poden ser rehabilitats dins del termini de prescripció, i continuar amb el procediment de constrenyiment, rehabilitant-se també el crèdit. Article 74. Deutor en fallida i crèdit incobrable Es considera deutor en fallida a l’obligat tributari que no ha satisfet el deute i del que se’n desconeixen béns o drets embargables per a satisfer-lo, o bé que disposant de béns o drets embargables, aquests no cobreixen la totalitat del deute i les sancions tributàries. La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari. Són crèdits incobrables aquells que no s’han pogut fer efectius en el període de constrenyiment. Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament ha d’adreçar-se envers els responsables subsidiaris. De no existir aquests, o bé en ser declarats també en fallida, la Junta de Govern del Comú declara el crèdit com a incobrable. També tenen la consideració de crèdits incobrables aquells deutes que, trobant-se en el període de constrenyiment, el seu import recuperable resulti ser inferior als costos en què el Comú hagi d’incórrer per a la seva realització. La seva declaració com a tals, que ha d’aprovar la Junta de Govern del Comú, requereix informe previ de la Intervenció comunal. Article 75. Efectes de la baixa provisional per insolvència La baixa per insolvència és provisional i només és efectiva per prescripció. Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats al pagament. Article 76. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables La Junta de Govern del Comú ha de vigilar la possible solvència sobrevinguda del deutor i d’altres obligats al pagament. En cas que es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es procedeix a rehabilitar els crèdits declarats incobrables i es continua amb el procediment de recaptació partint de la situació en la qual es trobaven els deutes en el moment en què van ser declarats com a incobrables. Capítol II. L’aplicació dels tributs Secció primera. Principis generals Article 77. Àmbit d’aplicació L’aplicació dels tributs per part del Comú comprèn les següents activitats: a) Informació i assistència dels obligats tributaris. b) Gestió, inspecció i recaptació dels tributs. c) Qualsevol actuació de l’obligat tributari en exercici dels seus drets en el marc de la relació jurídica tributària. Article 78. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris El Comú té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions. Els mitjans a través pels quals s’informa són els següents: a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes dels tributs. b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris. c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants. Secció segona. Del procediment de gestió tributària Article 79. Funcions de gestió tributària Les funcions de gestió tributària són les següents: a) Recepció i comprovació de declaracions i la resta de documents amb transcendència tributària i també procediments propis de rectificació i substitució. b) La informació i l’assistència tributària. c) Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals. d) Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació. e) Recepció de consultes verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris. f) Emissió de certificats tributaris. g) Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris necessaris per a cada tribut. h) Recepció, comprovació i, si s’escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció de les denúncies tributàries. i) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. j) Altres funcions relacionades amb l’aplicació de tributs. Article 80. Declaració tributària Té la consideració de declaració tributària tot document presentat davant el Comú en què l’obligat tributari comunica informacions o manifestacions rellevants per a l’aplicació dels tributs. La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, acceptació o reconeixement per l’obligat tributari de la procedència de l’obligació tributària. Article 81. Liquidació tributària La liquidació és un acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent del Comú realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària i determina, amb abast definitiu o provisional, l’import del deute. Article 82. Notificació de liquidacions D’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari el Comú notifica als obligats tributaris les liquidacions pertinents, en les quals s’indiquen les dades de les quals es deriva l’import d’aquestes, amb la motivació suficient, els mitjans d’impugnació que es poden exercir, amb expressió dels terminis i els òrgans competents per a resoldre-les i el lloc, termini i forma de compliment de la quota de tributació. El Comú pot notificar col·lectivament per edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les liquidacions corresponents a tributs de caràcter repetitiu, a partir del segon període. En cas que l’obligat tributari domiciliï el pagament de l’impost en una entitat financera degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra, la notificació es considera efectuada amb la presentació del rebut a l’entitat bancària. En cas que, conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari no pugui practicar-se la notificació a l’obligat tributari, aquesta s’efectuarà mitjançant edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Secció tercera. Del procediment de la recaptació Article 83. Funcions de recaptació Entre d’altres, les funcions de la recaptació són les següents: a) Gestió de cobrament dels deutes tributaris i de les sancions, tant en període voluntari com executiu i, si és el cas, dels expedients de compensació o qualsevol altre procediment encaminat a l’extinció dels deutes tributaris i de les sancions. b) Gestió dels pagaments derivats de les devolucions. c) Qualsevol actuació destinada al cobrament o altres situacions d’extinció dels deutes tributaris i de les sancions, incloses les mesures d’execució forçosa del patrimoni de l’obligat al pagament. d) Tramitació de les sol·licituds de fraccionament o ajornament. e) Tramitació dels expedients de derivació de responsabilitat. Article 84. Ingrés en període voluntari Els terminis per a ingressar els deutes tributaris en període voluntari es recullen a l’article 54 de l’Ordinació. Article 85. Recaptació en període executiu La recaptació en període executiu s’inicia: a) En el cas de deutes liquidats pel Comú, l’endemà del termini d’un mes a comptar des de la data de notificació, individual o col·lectiva. b) En el cas d’impagament d’imports ajornats en sol·licituds d’ajornament formulades en període voluntari, de manera immediata, el dia de l’impagament. c) En el cas d’impagament d’ajornaments sol·licitats ja en la fase executiva, la data de l’impagament dona lloc a què es reprengui el procediment executiu. d) Si l’impagament prové de fraccionaments sol·licitats en el període voluntari: la data en què es produeix l’impagament d’un dels terminis comporta l’inici de l’exigència immediata per via de constrenyiment de la quantitat vençuda. e) En el cas d’impagament d’un sol termini en fraccionaments sol·licitats en període executiu, la data en què es produeix l’impagament marca la represa del procediment executiu amb relació al termini i a la resta de terminis pendents. Iniciat el període executiu, el Comú efectua la recaptació dels deutes tributaris pel procediment administratiu de constrenyiment. L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i dels recàrrecs del període executiu que resultin d’aplicació d’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei de bases de l’ordenament tributari i, en cas de trava o execució de béns en la fase d’embargament, també dels costos en què hagi incorregut el Comú o en qui hagi delegat aquest l’execució forçosa del cobrament. Article 86. Suspensió del procediment de constrenyiment Són causes que comporten la suspensió d’ofici i de forma automàtica del procediment de constrenyiment les següents: a) Quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute. b) Quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament. c) Quan se sol·licita la compensació amb un dret de cobrament a favor del deutor, fins que es resolgui l’expedient de compensació. d) Quan se sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits establerts reglamentàriament per a la presentació de garanties. A manca d’aportació de garanties o bé si aquestes no cobreixen la totalitat del deute, el procediment segueix el seu curs. Ambdues operacions poden sol·licitar-se abans que s’executi l’embargament (article 53.3 de LBOT). e) Quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients. f) Quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. En cas que el deutor no disposi d’altres béns o drets, el procediment es manté en suspens fins a resoldre’s sobre la titularitat; en altre cas, el procediment segueix el seu curs. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti, se li ha de notificar a suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 87. Desenvolupament del procediment de constrenyiment Finalitzat el termini de pagament en període voluntari, el procediment de constrenyiment s’inicia i s’impulsa d’ofici, sense perjudici dels drets de suspensió que empara l’obligat tributari en els supòsits previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. La Intervenció comunal emet el certificat de descobert que acredita l’impagament dels deutes. El procediment s’inicia quan la Junta de Govern del Comú aprova la provisió de constrenyiment, acte administratiu que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament. En la provisió el Comú identifica el deute pendent, liquida els recàrrecs que corresponguin i insta a l’obligat tributari a efectuar el pagament. La provisió ha de ser objecte de notificació, té caràcter executiu, és títol suficient per a iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força que una sentència judicial per procedir contra els béns i drets executats. L’obligat tributari pot oposar-s’hi en cas que: a) Acrediti l’extinció total del deute o la prescripció del dret a exigir-ne el pagament. b) Hagi presentat sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari o per altres causes de suspensió del procediment de recaptació. c) Acrediti manca de notificació de la liquidació del deute. d) Hagi estat anul·lada la liquidació. e) S’hagi produït error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeixi la identificació del deutor o del deute contret. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti, se li ha de notificar a suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 88. Contingut de la provisió de constrenyiment La provisió de constrenyiment ha de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat al pagament. b) Concepte, import del deute o sanció tributaris, període a què correspon i lloc on s’ha d’ingressar. c) Indicació que el deute no ha estat satisfet en període voluntari. d) Menció a l’inici de la meritació d’interessos moratoris. e) Liquidació del recàrrec en període executiu. f) Requeriment a l’obligat tributari perquè realitzi el pagament del deute i sancions tributaris, interessos moratoris i recàrrec en el termini d’un mes, segons disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. g) Advertència que, en cas contrari, es procedirà a l’embargament dels béns o drets del deutor o a l’execució de les garanties que hi pugui haver. h) Repercussió, si escau, de les costes del procediment. i) Possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament en el pagament. j) Indicació que la suspensió del procediment es produirà en els casos i condicions previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. k) Recursos que poden interposar-se contra la provisió de constrenyiment, amb indicació dels òrgans davant dels quals es poden interposar i el termini per a la interposició. Article 89. Interès moratori en el període executiu Les quantitats que han de satisfer-se en el període executiu meriten interessos moratoris. Per al seu càlcul s’hi estarà al que preveu l’article 39 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 90. Execució de garanties En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, es procedirà a executar la garantia. Si la garantia consisteix en un aval o fiança, es requerirà a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries en el termini d’un mes, segons estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia. Aquests es meritaran des de la notificació fins al pagament per part de l’avalador o fiador. Si no es fa l’ingrés, s’embargaran els seus béns i drets sense necessitat d’una nova notificació. En cas de garanties hipotecàries o altres drets reals sobre béns immobles, s’alienaran pel procediment establert als articles 53 a 58 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs i de conformitat amb la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament. En el supòsit de garanties constituïdes sobre béns o drets de persones diferents de l’obligat al pagament, es notificarà a aquestes persones, requerint-les perquè posin a disposició del Comú els béns o drets esmentats en el termini establert a l’article 51, apartat 4, de la Llei de bases de l’ordenament tributari, tret que es realitzi el pagament corresponent als deutes o sancions tributaris. En cas d’incompliment, es procedirà segons es preveu al paràgraf anterior. En cas que la garantia sigui manifestament insuficient, es continuarà amb el procediment de constrenyiment sense necessitat d’esperar-ne l’execució. Aquest fet haurà de motivar-se. Article 91. Impagament i embargament de béns i drets Si l’obligat tributari no s’hi oposa al constrenyiment i no efectua el pagament dins del termini establert en la provisió de constrenyiment, el Comú procedirà a l’embargament i a l’execució del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i els costos del procediment de constrenyiment i embargament. Si el deute està garantit, s’executa la garantia, en primer lloc conforme al qual s’indica a l’article anterior. El procediment d’embargament es regirà per: a) Els articles 109 a 113 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. b) El capítol tercer del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. c) La Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’Embargament. d) El Títol II de la Llei 43/2014 , del 18 de desembre, del Saig. Secció quarta. Del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera. Aspectes generals del procediment d’inspecció Article 92. Servei d’inspecció tributària Mitjançant els serveis que depenen de la Conselleria de Finances, el Comú efectua les actuacions de la inspecció de tributs. Tot allò no regulat en la present ordinació, queda regulat per la Llei de bases de l’ordenament tributari i el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 93. Funcions de la inspecció Les funcions de la inspecció són les següents: a) Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir fets amb transcendència tributària que el Comú desconeix. b) Comprovar el contingut de les declaracions i autoliquidacions tributàries. c) Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passiu, en els casos en què sigui necessari per a determinar l’obligació tributària. d) Comprovar el compliment dels requisits exigits per a obtenir beneficis fiscals i devolucions tributàries. e) Amb motiu d’actuacions inspectores, informar els obligats tributaris dels seus drets i obligacions i la forma en què les han de complir. f) Elaborar informes tècnics per al Comú en matèria financera i tributària. g) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. Article 94. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària A banda de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot: a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines. b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin. Els funcionaris que realitzen actuacions d’inspecció es consideren agents de l’autoritat i han d’acreditar la seva condició quan així siguin requerits per a fer-ho fora de les oficines del Comú. Els obligats tributaris han d’atendre la inspecció i li han de prestar la deguda col·laboració en el desenvolupament de les seves funcions. Article 95. Documentació de les actuacions d’inspecció Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes. Les comunicacions són documents mitjançant els quals el Comú notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix, o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Poden incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin. Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la qual s’entenguin les actuacions. No poden contenir propostes de liquidacions tributàries. Els informes són documents que contenen informació emesa pel Comú, com administració tributària. Els òrgans de l’Administració tributària emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els que sol·licitin altres òrgans o serveis de les administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per a l’aplicació dels tributs. El contingut mínim de les comunicacions, diligències i informes és el previst al Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs. Les actes són documents públics emesos per la inspecció que recullen el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció i en els que es proposa a l’obligat tributari la regularització que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat. Tenen valor probatori d’un document públic, pel que els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari. Subsecció segona. Inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 96. Inici del procediment d’inspecció El procediment pot iniciar-se bé d’ofici o a petició de l’obligat tributari. S’inicia d’ofici mitjançant notificació, en la que ha de fer-se constar la naturalesa i abast de la comprovació, així com els drets i obligacions en el curs d’aquestes actuacions. La notificació ha d’assenyalar el lloc, dia i hora de la compareixença i la documentació i altres elements que l’obligat tributari haurà de tenir a disposició de la Inspecció. A més, la comunicació ha de fer constar el que s’estableix al Reglament d’aplicació dels tributs. En actuacions d’abast parcial, l’obligat tributari pot sol·licitar l’ampliació de les actuacions i que aquestes tinguin abast de caràcter general. Article 97. Abast de les actuacions d’inspecció Les actuacions poden tenir un abast general o parcial, segons s’indiqui a la notificació corresponent. Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació. Els obligats tributaris que siguin objecte d’una actuació inspectora de caràcter parcial podran sol·licitar al Comú que la inspecció tingui caràcter general respecte al tribut i exercicis afectats per l’actuació, sense que la sol·licitud interrompi les actuacions en curs. La sol·licitud s’efectuarà en el termini de trenta dies des que es produeixi la notificació de l’inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, havent-se d’iniciar la comprovació de caràcter general en el termini de tres mesos des de la recepció de la sol·licitud. L’incompliment d’aquest termini determinarà que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general. Article 98. Termini de comprovació de la inspecció El termini de comprovació de l’actuació inspectora és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. S’entendrà que les actuacions finalitzen en la data en què es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant de les mateixes. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari. En els casos previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari, les actuacions d’inspecció es poden ampliar per un altre període que no podrà excedir de sis mesos addicionals, amb el requisit de documentar-ne els motius, d’acord amb el Reglament d’aplicació dels tributs. Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, ampliat en el seu cas segons preveu l’apartat anterior, s’entendrà caducat el procediment. Article 99. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció El lloc i l’horari de les actuacions d’inspecció es desenvolupen: a) A les oficines del Comú, dins l’horari establert per a l’atenció al públic. b) Als locals de l’obligat tributari, respectant-ne l’horari normal de la seva activitat, podent-ne establir altres, per mutu acord. L’òrgan d’inspecció determina el lloc de les actuacions. L’anàlisi de la documentació necessària per dur a terme l’actuació inspectora s’ha de practicar al lloc on legalment s’han de trobar els llibres de comptabilitat o documents, amb les excepcions previstes al Reglament d’aplicació dels tributs. Article 100. Regularització voluntària durant la comprovació Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents: a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació. b) Es meriten interessos entre el moment en què va finalitzar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament. c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable. En el cas d’ingrés del deute, havent superat el procediment inspector el límit de dotze mesos de l’article 81, l’ingrés es considera voluntari, de manera que és aplicable el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment sense que sigui possible una sanció per aquesta causa. Subsecció tercera. Acabament del procediment d’inspecció Article 101. Acabament del procediment d’inspecció Conclòs en el seu cas el tràmit d’audiència, la fase d’instrucció del procediment inspector es documentarà en una proposta d’acta que reflectirà el resultat de les actuacions inspectores, així com una proposta de regularització en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. A efectes de la seva tramitació les actes d’inspecció poden ser de conformitat o de disconformitat. Si l’obligat tributari es nega a rebre o subscriure l’acta, aquesta es tramitarà com de disconformitat. Les actes requereixen l’aprovació del responsable del Servei d’Inspecció Tributària. Les actes han de ser signades per l’inspector instructor i l’obligat tributari. Article 102. Tràmit d’audiència Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització. L’obligat tributari disposa de vint-i-un dies hàbils per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització. Article 103. Acta de conformitat Quan l’obligat tributari o el seu representant manifestin la seva conformitat amb la proposta de regularització que formuli el Servei d’Inspecció de Tributs, aquesta circumstància es farà constar expressament en l’acta. S’entendrà produïda i notificada la liquidació tributària d’acord amb la proposta formulada en l’acta si, en el termini de deu dies comptats des de l’endemà a la data de l’acta, no s’hagués notificat a l’interessat un acord de l’òrgan competent per liquidar amb algun dels següents continguts: a) Rectificant errors materials. b) Ordenant completar l’expedient mitjançant la realització de les actuacions que procedeixin. c) Confirmant la liquidació proposada en l’acta. d) Estimant que en la proposta de liquidació ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques i concedint a l’interessat termini d’audiència previ a la liquidació que es practiqui. Si per part de l’òrgan competent per liquidar es detectessin els referits errors de fet o de dret, aquest podrà rectificar l’acta, la qual, presentada a l’obligat tributari, podrà ser, alhora, signada en disconformitat i tramitada com a tal. L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de disconformitat i se segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades. Per a la imposició de les sancions que puguin procedir a conseqüència d’aquestes liquidacions seran d’aplicació les reduccions previstes en la Llei de bases de l’ordenament tributari per als supòsits de conformitat i pagament voluntari, sense que s’impugni la liquidació ni la sanció. L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de disconformitat, inclosa la pèrdua del dret a la reducció de les sancions. Article 104. Acta de disconformitat Amb caràcter previ a la signatura de l’acta de disconformitat, es concedirà tràmit d’audiència a l’interessat perquè al·legui el que convingui al seu dret. Quan l’obligat tributari o el seu representant no subscriguin l’acta, manifestin la seva disconformitat amb la proposta de regularització que formuli el Servei d’Inspecció de Tributs, o bé no compareguin en la data assenyalada per a signar-la, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta, que inclourà els fonaments de dret en què es basi la proposta de regularització. En el termini de vint-i-un dies hàbils des de la data en què s’hagi emès l’acta o des de la notificació de la mateixa, l’obligat tributari podrà formular al·legacions davant l’òrgan competent per liquidar. Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions el responsable del Servei d’Inspecció de Tributs, podrà acordar la pràctica d’actuacions complementàries, les quals donaran com a resultat: a) La rectificació, si escau, de l’acta i la notificació a l’obligat tributari perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior. b) La confirmació de la liquidació realitzada en el procediment d’inspecció. c) Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra. Article 105. Contingut de les actes Quant al contingut de les actes, s’hi estarà al que preveu el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 106. Classes de liquidacions D’acord amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció tenen caràcter definitiu o provisional. Les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast parcial sempre tenen caràcter provisional. Tret dels casos previstos en el Reglament d’aplicació dels tributs, les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast general tenen caràcter definitiu. Les liquidacions provisionals minoren els imports de les que posteriorment o simultàniament es practiquin respecte de l’obligació tributària i el període objecte de regularització. Article 107. Liquidació dels interessos moratoris Quant a l’aplicació d’interessos moratoris sobre liquidacions derivades del procediment inspector, s’hi estarà al que preveu el Reglament de la recaptació dels tributs. Títol VI. Vies d’impugnació Capítol I. Dels principis rectors Article 108. Els procediments de revisió Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant: a) El recurs administratiu. b) Altres procediments especials de revisió. Un cop esdevenen ferms, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries no són revisables per la via administrativa, excepte en el cas de rectificació d’errors en els supòsits i pel procediment establert en l’article 113. Un cop confirmats per sentència judicial ferma, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions no poden ser revisables en cap cas. Article 109. Requisits Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient. La resolució del recurs d’alçada i dels procediments especials posa fi a la via administrativa. La determinació de la quantia als efectes del procediment, així com les regles d’acumulació de procediments i altres requisits, són els establerts reglamentàriament. Capítol II. La comissió tècnica tributària Article 110. Competència Conforme a la Llei de bases de l’ordenament tributari, la Comissió Tècnica Tributària és l’òrgan competent per a resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Administració tributària en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries. Capítol III. El recurs en via administrativa Article 111. Del recurs en via administrativa Conforme a la Llei de bases de l’Ordenament Tributari, el Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i el Codi de l’Administració, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa. La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional. El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs. L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns. El recurs sotmet al coneixement de la Comissió Tècnica Tributària per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. L’execució se suspèn sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest. La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia. El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta és el previst al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. Article 112. Resolució dels recursos L’òrgan competent per conèixer el recurs és la Comissió Tècnica Tributària. El termini màxim per a resoldre’l és de dos mesos comptant des de la data de la seva presentació. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió. Capítol IV. Dels procediments especials de revisió Article 113. Procediments especials Els procediments especials de revisió són: a) El procediment de rectificació d’errors. b) El procediment de devolució d’ingressos indeguts. c) El procediment de revocació. Article 114. Procediment de rectificació d’errors El Comú ha de modificar d’ofici o a instància de la persona interessada els errors materials, de fet o aritmètics dels actes i les resolucions tributàries. En el cas d’inici d’ofici ha de notificar-se a l’interessat, per tal que aquest pugui formular al·legacions en el termini de deu dies a comptar des de l’endemà de la notificació de la proposta. Només es poden rectificar actes o resolucions que no hagin prescrit. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos des que es presenta la sol·licitud per part de l’obligat tributari o des que es notifica l’inici del procediment d’ofici. L’expiració d’aquest termini permet considerar que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs d’alçada. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. Article 115. Procediment de devolució d’ingressos indeguts Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa té dret a la devolució d’ofici o a instància de part, llevat que hagi prescrit el dret a la devolució. Tenen també dret a la devolució els hereus o causahavents de l’obligat tributari. El procediment pot iniciar-se d’ofici o bé a instància de la persona interessada. El procediment per al reconeixement del dret a la devolució i la forma de fer-la efectiva són els regulats al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. En la devolució dels ingressos indeguts es liquida l’interès moratori calculat des de la data en què es va realitzar l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordena la devolució. Article 116. Procediment de revocació L’Administració tributària pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari sempre que aquests actes infringeixin manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari. La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic. L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar, i s’ha de donar audiència als interessats. Els procediments de revocació s’inicien i s’impulsen d’ofici. Només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit. La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon a l’òrgan que va dictar l’acte o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària. El termini màxim per resoldre el procediment és d’un any. L’expiració d’aquest termini sense resolució expressa suposa la caducitat del procediment. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment de revocació pel mateix acte o resolució de contingut tributari. Capítol V. Recurs davant la jurisdicció administrativa Article 117. Recurs en via jurisdiccional Les resolucions que posen fi a la via administrativa són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. Títol VII. Potestat sancionadora Capítol I. Els principis de la potestat sancionadora Article 118. Potestat sancionadora del Comú El Comú exerceix la potestat sancionadora d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari, la Llei de finances comunals i la present Ordinació. Article 119. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries La mateixa acció o omissió que s’hagi d’aplicar com a circumstància que determini la qualificació d’una infracció com a greu o molt greu no pot ser sancionada com a infracció independent. Les sancions derivades de la comissió d’infraccions tributàries són compatibles amb l’exigència de l’interès moratori i dels recàrrecs del període executiu. Capítol II. Naturalesa de la responsabilitat tributària Article 120. Subjectes de les infraccions tributàries Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats que realitzin les accions o les omissions doloses o culposes tipificades com a infraccions tributàries, i singularment: a) Els obligats tributaris, tant els directes com els indirectes. b) Els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat d’obrar. La concurrència de diversos subjectes infractors en la realització d’una mateixa infracció tributària determina que estiguin obligats solidàriament al pagament de la sanció davant del Comú. Article 121. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix per les causes següents: a) Per la defunció del subjecte infractor. b) Per prescripció del dret d’imposar sancions. c) Pel transcurs dels terminis als quals es refereixen els apartats 1 i 6 de l’article 135 de la Llei de bases de l’ordenament tributari Article 122. Extinció de les sancions tributàries Les sancions tributàries s’extingeixen per les causes següents: a) Pagament, compensació o compliment de la sanció. b) Defunció dels obligats a pagar-les. c) Prescripció del dret a exigir-ne el pagament. d) Condonació. Capítol III. Òrgans competents per imposar sancions Article 123. Òrgans competents per imposar sancions L’establiment i la imposició de les sancions tributàries correspon: a) Pel Consell del Comú si l’import de la sanció és superior a 3.000 euros. b) Per la Junta de Govern del Comú en tots els casos restants. Capítol IV. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 124. Conceptes i modalitats de les infraccions Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions en aquesta Ordinació tributària. Les infraccions tributàries es classifiquen en simples i de defraudació. Article 125. Modalitats de sanció tributària Les infraccions tributàries se sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i de sancions no pecuniàries de caràcter accessori quan procedeixi. Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa fixa o proporcional. Les sancions no pecuniàries adoptaran la modalitat de prohibició, durant un termini màxim de tres anys, de formalitzar contractes amb el Comú, o d’inhabilitació, durant un termini màxim de tres anys, per rebre subvencions del Comú. Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants. Article 126. Infraccions simples Són infraccions simples els incompliments d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin infracció de defraudació. Es consideren infraccions simples les següents: a) La manca de presentació de declaracions o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes que no doni lloc a incidències en les liquidacions. b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que efectuï el Comú. c) L’incompliment de les obligacions de caràcter censal, requerides per a determinats tributs i taxes. d) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT). e) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions del Comú, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment dels tributs. Article 127. Infraccions de defraudació Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic pel Comú. També tindran la consideració d’infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar del gaudi indegut de beneficis fiscals. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents: a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut i també quan, després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions. b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació. c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne. d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota. Article 128. Quantificació de les sancions: infraccions simples Conforme al que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 i 3.000 euros. Les sancions establertes pel Comú per a les infraccions simples són les següents: a) Per manca de presentació de declaracions: 150 euros. b) Per la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació: 150 euros. c) Per l’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que efectuï el Comú: 150 euros pel primer incompliment, i 300 euros pels successius. d) Per l’incompliment de les obligacions de caràcter censal: 150 euros. (mínim de la LBOT) e) Per l’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT): 150 euros. f) Quant a la resistència, negativa o obstrucció a les actuacions del Comú, en fase de gestió d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment dels tributs: - 150,00 euros, en cas d’incompliment per primera vegada d’un requeriment. - 300,00 euros, en cas d’incompliment per segona vegada. - 600,00 euros, si s’incompleix per tercer cop, així com 600,00 euros addicionals. g) En altres casos, els imports que prevegi la LBOT. Article 129. Quantificació de les sancions: infraccions de defraudació D’acord amb la Llei de bases de l’Ordenament tributari, atesa la graduació de les infraccions de defraudació, les sancions aplicables són les següents: a) Per infracció lleu, un 50% de l’import no liquidat. b) Per infracció greu, el 100% de l’import no liquidat. c) Per infracció molt greu, el 150% de l’import no liquidat. Per a qualificar la graduació de les sancions s’hi estarà al que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. Les sancions de defraudació poden també comportar: a) La prohibició de celebrar contractes amb el Comú durant un termini de tres anys. b) La inhabilitació per rebre subvencions del Comú durant un termini màxim de tres anys. Article 130. Reducció de les sancions La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament voluntari de la pròpia liquidació. L’import de la reducció practicada s’exigeix, amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització. L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat del 30% es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari i no s’impugna la liquidació ni la sanció. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció. Capítol V. Del procediment sancionador Article 131. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària La imposició de sancions requereix l’obertura i instrucció prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents: a) Per les normes establertes en aquesta Ordinació. b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, La Llei de bases de l’ordenament tributari i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa. Disposició addicional En tot allò no previst en la present Ordinació serà d’aplicació l’establert a la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i als Reglaments que la desenvolupen, així com a la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de les finances comunals. Disposició transitòria primera Tots els actes, sol·licituds o procediments que es trobin en curs el dia de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació es regeixen per la normativa anterior. Se n’exceptuen les normes de la present Ordinació relatives a la prescripció, les sancions i els recàrrecs en tot allò que sigui més favorable als administrats. Disposició derogatòria única Resten derogades totes les normes amb el mateix rang o inferior que s’hi oposin al contingut de la present Ordinació. Disposició final única La present Ordinació entrarà en vigor el dia 1 de gener del 2026. Casa Comuna de Sant Julià de Lòria el dia 4 de desembre del 2025 P.O. de l’Hble. Comú Vist i Plau / Secretària general Cònsol major / Judith Albós Raya Cerni Cairat Perrigault Annex 1. Tipus de gravamen aplicable per m2 de superfície computable en l’impost sobre radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals Annex 2. Plànol de les zones de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals Annex 2 Plànol índex radicació /