Ordinació del 28-09-2016 Reguladora per a l’autorització comunal d’emplaçament d’heliports de titularitat privada.

Ordinació Ordinació del 28-09-2016 Reguladora per a l’autorització comunal d’emplaçament d’heliports de titularitat privada Vista la Llei Qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 del novembre del 1993 i les seves successives modificacions; Vist el Decret legislatiu del 12-09-2012, de publicació del text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòria i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012 , del 31 de juliol (LGOTU), i els Reglaments que la desenvolupen; Vista l’aprovació definitiva de la revisió del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial de Sant Julià de Lòria (POUPSJL), en sessió de 12 de novembre del 2015, publicat en data 9 de desembre (BOPA núm.66, any 2015); Vista la Legislació que és d’aplicació, El Consell de Comú de S ant Julià de Lòria, en la sessió ordinària del 28 de setembre del 2016, ha aprovat la següent Ordinació Exposició de motius En l’exercici de les competències que els Comuns tenen atribuïdes per l’article 80 de la Constitució, l’article 4.6 de la Llei qualificada de de limitació de competències dels Comuns i la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, correspon al Comú verificar que la instal·lació d’heliports s’adequa a les disposicions urbanístiques aplicables, mentre que l’Administració general ha de vetllar pel compliment de la normativa tècnica i de seguretat sobre navegació aèria. En conseqüència, l’autorització del Comú és preceptiva per raons urbanístiques a l’hora d’autoritzar o no la implantació d’infraestructures aeroportuàries a la Parròquia. I això, independentment de la preceptiva autorització comunal d’exercici del comerç i de la indústria. Sense perjudici de les competències pròpies del Govern en matèria de navegació aèria, la present Ordinació té per objecte dotar d’un marc normatiu genèric per trobar emplaçaments territorials idonis i sostenibles com a conseqüència de les autoritzacions que es puguin produir per part del Govern, en l’àmbit de les seves competències, d’heliports de caràcter privat. S’exclouen d’aquesta regulació, aquells heliports que es derivin d’una declaració d’Interès Nacional, en els termes dels articles 61, 63, 65 i 66 del Decret Legislatiu del 12-09-2012, de publicació del text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòria i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012 , del 31 de juliol (LGOTU), i de l’Article 3 i concordants del Decret d’aprovació del Reglament d’heliports de 13-10-2004. La regulació dels heliports, dels tràmits i dels requisits tècnics que es necessiten per al seu establiment, modificació, actualització i clausura són autoritzats pel Govern, en el marc de la Llei de navegació aèria del 9 de novembre del 2000, del Reglament d’heliports i de la Legislació sectorial de desenvolupament i d’aplicació en vigor. Per tant, l’Administració Comunal, al marge del projecte i dels procediments que ha d’aprovar el Govern, està habilitada per predeterminar, dintre del seu territori, les característiques i requisits que han de tenir les zones on es poden emplaçar aquest tipus d’activitats de caràcter privat, i preservar d’altres zones més properes al nucli de població o amb més alta intensitat. En aquest sentit, es justifica cercar emplaçaments en primer terme més industrials, o zones amb usos i activitats principalment no residencials o d’habitatge, perquè aquestes activitats es desenvolup in de manera idònia i compatible. La dinamització en aquesta matèria encara és incipient i fa necessària una mínima regulació en matèria urbanística, especialment pel que fa al seu emplaçament, amb la finalitat d’evitar determinats perjudicis i, alhora, que produeixi el mínim impacte. L’assoliment d’aquest objectiu evidencia la necessitat de trobar emplaçaments dins de la Parròquia que disposin de la particular idoneïtat que forçosament ha de conciliar els interessos particulars amb els generals de la ciutadania. L’objectiu principal és garantir que la necessitat de creixement en l’activitat dels helicòpters sigui respectuosa en matèria de soroll i del medi ambient i, alhora, que no tingui cap impacte negatiu a la ciutadania. Per aquest motiu, i amb la finalitat de preveure la possibilitat que es vulguin implantar aquestes instal·lacions a la Parròquia, es valora necessari establir un marc genèric com a mitjà d’estudi individualitzat, així com la regulació de determinades distàncies mínimes en les diferents zones per emplaçar determinats usos i activitats, amb criteris de sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. El Comú com a Administració competent en l’ordenació del territori parroquial, regula determinats aspectes que més enllà de prevenir qüestions merament tècniques, competència del Govern, busca una conciliació per trobar emplaçaments idonis per aquestes activitats, de manera coordinada, mantenint el respecte a la qualitat de vida dels ciutadans i del medi ambient. Article 1. Objecte 1.- La present Ordin ació regula el marc genèric per a l’obtenció d’una autorització comunal per a l’emplaçament d’un heliport de titularitat privada en l’àmbit del territori de la Parròquia. 2.- Aquesta autorització no eximeix als seus titulars d’obtenir els permisos preceptius per a la llicència urbanística i per a l’exercici del comerç i de la indústria, si s’escau. 3.- Les instal·lacions s’han de situar preferentment en unitats d’actuació aïllades del nuclis densos de població en les que l’ús principal o dominant no sigui el residencial o l’habitatge. Alhora, d’acord amb la classificació establerta pels usos i activitats en el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial de Sant Julià de Lòria, (POUPSJL), s’estableix unes distancies mínimes per reduir l’impacte social. 4.- De forma preferent, sempre que les característiques tècniques ho permetin, l’emplaçament serà en sòls de naturalesa industrial, zone s consolidades per activitats d’emmagatzematge o similars. Article 2. Concepte d’heliport de titularitat privada. 1.- Als efectes d’aqu esta Ordinació i tal com disposa la Llei de navegació aèria de 9-11-2000 i el Decret d’aprovació del Reglament d’heliports, s’entén per heliport de caràcter privat la superfície de límits definits sobre terra i sobre terrenys de titularitat privada, destinada totalment o parcialment a l’arribada, la sortida i el moviment d’helicòpters, inclosos, si escau, els edificis i les instal·lacions complementàries. No es consideren heliports aquells indrets aptes per a un aterratge d’emergència, segons el criteri d’un pilot, utilitzats ocasionalment per a operacions de salvament, d’atenció urgent, d’accidents i d’altres actuacions anàlogues. 2.- Tampoc es consideren heliports, sempre i quan així ho consideri el Govern i, per tant, no requereixen d’autoritzacions especials, aquells indrets aptes per aterratges a criteri del pilot, destinats a aterratges esporàdics i de durada limitada inferior a tres (3) hores, amb finalitats turístiques, culturals o de lleure, sempre i quan tinguin el consentiment dels veïns que es trobin a una distància inferior als tres-cents (300) metres. 3.- Els heliports privats poden ser de titularitat privada per a usos comercials o heliports privats. 4.- S’exclouen d’aquesta regulació els heliports que s’exploten de forma privada, per règim de concessió administrativa, que han estat objecte de declaració d’Interès Nacional. 5.- El Govern és l’òrgan competent per autoritzar la instal·lació d’heliports de caràcter privat al territori andorrà, així com qualificar-los i inspeccionar-los, en el marc jurídic estatal d’aplicació. Quan queden determinades les necessitats del projecte, d’acord amb els requisits de la normativa sectorial que és d’aplicació, el Comú determina els emplaçaments possibles i òptims, en base a la política urbanística de la parròquia i als criteris més eficients de sostenibilitat mediambiental i social. Article 3 Autoritzacions i regulació de les distàncies mínimes. 1.- En els termes de l’article 1 d’aquesta Ordinació, l’emplaçament d’un heliport ha de situar-se en zones preferentment industrials, en zones consolidades per activitats d’emmagatzematge o similars i suficientment aïllat dels nuclis densos de població en els que l’ús principal o dominant és l’habitatge o residencial. 2.- Es preveu l’autorització d’implantació d’heliports de titularitat privada com a ús provisional i temporal, en el sòl urbà, sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable. Els usos provisionals s’estableixen a precari i són revocables per l’Administració comunal en qualsevol moment. El cessament d’un ús provisional no dóna al titular de l’autorització el dret a ser indemnitzat ni compensat, ni per la inversió realitzada ni pel cessament de l’activitat. 3.- Respecte a la possible coexistència dels usos permesos, s’estableixen unes distàncies mínimes: • Com a requisit previ per a l’obtenció d’una autorització per a la implantació d’aquest ús provisional, és necessària l’autorització per part de tots els propietaris dels terrenys col·lindants, fins a un radi de 300 metres al voltant de la instal·lació. • La declaració d’altitud mínima de vol sobre el sòl o sobre les edificacions és de 150 metres, llevat de les zones afectades per les petjades de la infraestructura. • Aquestes distàncies s’apliquen sempre que la legislació sectorial vigent en cada una d’aquestes activitats ho permeti. 4.- Es prohibeixen aquests equipaments en zones on es desenvolupen usos i activitats sensibles al soroll, com són les activitats vinculades a l’ús sanitari, soci-sanitari, assistencial o anàlegs. 5.- L’heliport no es pot emplaçar en zones d’elevat valor ecològic, agrícola o paisatgístic, d’acord la regulació establerta en el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial de Sant Julià de Lòria, POUPSJL, i del grau de protecció assignat. 6.- Les obres que es realitzen per dotar d’accés la infraestructura, així com les instal·lacions que afecten a tercers, poden ser utilitzades per aquests sense cap tipus de gravamen, i no assumiran eventuals plusvàlues. 7.- Els costos d’urbanització es repercutiran als propietaris dels terrenys de les unitats d’actuació afectades en el moment d’obtenir la corresponent llicència urbanística en els termes de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. Article 4. Altres elements determinants per a l’emplaçament Per determinar i autoritzar l’emplaçament de la instal·lació s’ha de valorar, com a mínim, el següent: • Els impactes rellevants en matèria de soroll i de seguretat d’acord amb les normes de l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI). I, especialment, d’acord amb els Annexes del Conveni sobre Aviació Civil Internacional relatius a la protecció del medi ambient, i la normativa concordant. • L’accessibilitat dels terrenys atès que es tracta d’un element a tenir en compte respecte a l’accés rodat, tant pel que fa a l’accés dels particulars com al dels vehicles d’emergència, i que és exigible d’acord amb la legislació sectorial que és d’aplicació. • Les trajectòries d’entrada i sortida han d’evitar al màxim el sobrevol de zones residencials i d’altres equipaments sensibles al soroll. Aquestes trajectòries s’han d’optimitzar en el sentit que ha de dirigir-se a sobrevolar zones de baixa o de molt baixa densitat de població. Aquest criteri suggereix, sempre que sigui possible, preveure les maniobres d’entrada i sortida per sobre dels terrenys reservats a sistemes generals o locals. • L’avaluació de l’horari com a una forma de gestionar l’impacte sobre l’entorn més immediat. Les limitacions d’horari minimitzen els impactes sobre les diferents zones. Les restriccions addicionals, com les que es poden produir per qüestions climatològiques en períodes estacionals (en funció del perill), són elements per determinar l’impacte. • El número de moviments, atès que és un dels factors que determina l’impacte ambiental i social, ha de ser l’estrictament vinculat a l’ús privat i restrictiu o a l’ús comercial. • L’existència d’acords de bon veïnatge entre propietaris contigus per minimitzar l’impacte, on s’estableixen altituds mínimes de vol i/o evitar sobrevolar determinades zones més sensibles o poblades. Article 5. Acords veïnals per al desenvolupament del planejament derivat Si l’actuació és objecte de desenvolupament urbanístic mitjançant el planejament derivat, és necessari la presentació prèvia al Comú d’un document fefaent que demostri la conformitat dels propietaris dels terrenys integrats dins de l’àmbit a desenvolupar, de la forma següent: • Desenvolupament global de la unitat d’actuació, és necessari que en el document s’acrediti la conformitat dels propietaris que representin el percentatge del 75% de la totalitat de l’àmbit. • Desenvolupament per sectors o polígons, és necessari que en el document s’acrediti la conformitat dels propietaris dels terrenys que representen el percentatge de 100% de l’àmbit a sectoritzar. • El règim urbanístic del sòl urbà o urbanitzable es completa per la zonificació dels usos regulats, en els termes establerts en l’article 3 d’aquesta Ordinació. Article 6. Creació d’un òrgan consultiu i decisori. La Comissió d’Avaluació (CA) 1.- La recerca de la idoneïtat de l’emplaçament comporta una avaluació individualitzada per part del Comú de les peticions que es formulen. L’avaluació ha de determinar el mínim d’impacte social i mediambiental que produeix un projecte d’aquesta naturalesa, atesa l’especificitat i la necessitat de cada projecte. Per assolir aquest objectiu, i en funció de la complexitat de l’autorització sol·licitada, el Comú pot crear una Comissió Avaluadora (CA) que, en el marc dels criteris regulats per aquesta Ordinació, té funcions d’assessorament sobre la idoneïtat de les autoritzacions d’emplaçament d’aquests projectes. La Comissió Avaluadora és un òrgan tècnic-polític de caràcter temporal, que es constitueix mitjançant acord de Consell de Comú. En la mateixa sessió del Consell de Comú s’aprova la seva composició, les funcions i la finalització de la comissió, tot el que es publica, als efectes legals oportuns, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). 2.- La Comissió Avaluadora té per funció emetre un informe favorable o desfavorable, no vinculant, amb relació a l’autorització d’un determinat emplaçament. L’informe ha de ser evacuat en un termini màxim de tres (3) mesos amb possibilitat de pròrroga per causa justificada. 3.- Una volta emès l’Informe preceptiu per part de la Comissió Avaluadora, se sotmet a la consideració del Consell de Comú la resolució favorable o desfavorable sobre l’emplaçament proposat. Aquest Acord és susceptible de recurs per via contenciosa-administrativa. Disposició Addicional Primera. Les disposicions d’aquesta Ordinació s’apliquen, en tot allò que sigui possible, en els heliports que no siguin de titularitat privada. Disposició Addicional Segona. L’Ordinació tributària i/o de preus públics comunal fixarà l’import dels impostos, taxes, tributs i/o preus públics aplicables tant per a la construcció, la instal·lació com el funcionament d’heliports en el terme de la parròquia. Disposició final. Aquesta Ordinació entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, 28 de setembre del 2016 P.O. de l’Hble. Comú / Secretària General / Judith Albós Raya Vist i Plau per la signatura / Cònsol Major / Josep Miquel Vila Bastida