<div class="ExternalClass348A68652C1A498DAFFAD744E84C01F7">Ordinació del 22-7-2020 de la funció pública del Comú de Sant Julià de Lòria</div>

QSO20200731_12_22_27 Ordinació Ordinació del 22-7-2020 de la funció pública del Comú de Sant Julià de Lòria Vista la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, títol II, capítol segon, article 5.1; Vist el contingut de la Llei 1/2019 , del 17 de gener, de la funció pública, i concretament, l’article 118 i la disposició addicional quarta, apartat 4t, que estableix que els Comuns han d’aprovar la seva normativa pròpia de funció pública i personal en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei; Índex / Títol I. Disposicions generals / Capítol primer. Disposicions generals / Article 1. Objecte de l’Ordinació / Article 2. Principis d’actuació / Article 3. Àmbit d’aplicació de l’Ordinació / Capítol segon. Relacions d’ocupació / Article 4. Tipus de relació / Article 5. Funcionaris / Article 6. Treballadors públics indefinits / Article 7. Treballadors públics interins / Article 8. Personal de relació especial / Títol II. Règim de la funció pública / Capítol primer. Òrgans de l’Administració comunal competents en matèria de personal / Article 9. Comú / Article 10. Comissió de Personal / Article 11. Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria / Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans / Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública / Article 12. Característiques del sistema de classificació / Article 13. Elements del sistema de classificació / Article 14. Cossos / Article 15. Integració dels funcionaris i dels treballadors públics en cossos / Article 16. Famílies professionals / Article 17. Nivells de classificació / Article 18. Llocs de treball / Article 19. Places / Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració comunal / Article 20. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans / Article 21. Pla estratègic de recursos humans / Article 22. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans / Article 23. Inventari de famílies professionals / Article 24. Agrupacions de perfils competencials / Article 25. Mapa de llocs de treball / Article 26. Manual descriptiu de llocs de treball / Article 27. Creació, modificació o supressió de llocs de treball / Article 28. Oferta d’ocupació / Article 29. Plans de reestructuració / Capítol tercer. Accés i promoció / Secció primera. Sistema de provisió de places / Article 30. Disposicions generals / Article 31. Principis generals del sistema de selecció / Article 32. Requisits generals / Article 33. Procés de selecció / Article 34. Contingut dels processos selectius / Article 35. Criteris de provisió de places / Article 36. Concurs de mobilitat / Article 37. Inexistència de candidats per mobilitat interna / Article 38. Bases de la convocatòria / Article 39. Comitè Tècnic de Selecció / Article 40. Proposta de nomenament / Article 41. Gestió dels processos de provisió de places vacants o de nova creació / Secció segona. Provisió de les places de direcció / Article 42. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció / Article 43. Nomenament i cessament dels directors / Article 44. Igualtat d’oportunitats / Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic i situacions administratives / Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari o treballador públic / Article 45. Adquisició de la condició de funcionari o treballador públic / Article 46. Període de prova / Article 47. Nomenament definitiu / Secció segona. Situacions administratives / Article 48. Situacions administratives / Article 49. Servei actiu / Article 50. Excedències / Article 51 Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència / Article 52. Suspensió / Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic / Article 53. Causes de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic / Article 54. Renúncia / Article 55. Jubilació / Article 56. Separació del servei per causes disciplinàries / Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment / Secció primera. Formació i desenvolupament professional / Article 57. Formació i desenvolupament professional / Article 58. Plans de formació / Article 59. Acords i convenis per a formació / Secció segona. Carrera professional / Article 60. La carrera professional horitzontal / Article 61. La carrera professional vertical / Secció tercera. L’avaluació de l’acompliment / Article 62. L’avaluació de l’acompliment / Article 63. Elements que integren l’avaluació de l’acompliment / Capítol sisè. Mobilitat / Article 64. Principi de mobilitat / Article 65. Trasllat / Article 66. Reubicació / Article 67. Comissió de serveis / Article 68. Adscripció temporal / Article 69. Inscripció de la mobilitat / Capítol setè. Drets i obligacions / Secció primera. Drets / Article 70. Drets / Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius / Article 71. Jornada i horari de treball / Article 72. Vacances / Article 73. Permisos administratius / Secció tercera. Obligacions i règim d’incompatibilitats / Article 74. Obligacions i deures / Article 75. Incompatibilitats / Secció quarta. Règim retributiu / Article 76. Principis generals del règim retributiu / Article 77. Estructura retributiva / Secció cinquena. Seguretat i salut en el treball / Article 78. Principis generals / Article 79. Avaluació de riscos laborals / Article 80. Planificació de l’activitat preventiva / Article 81. Vigilància de la salut / Article 82. Reconeixements mèdics / Article 83. Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos / Article 84. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut / Secció sisena. Prestacions passives i mútua de funcionaris / Article 85. Prestacions passives i mútua de funcionaris i treballadors públics / Secció setena. Drets sindicals / Article 86. Llibertat i activitats sindicals / Article 87. Normativa aplicable / Capítol vuitè. Règim disciplinari / Secció primera. Disposicions generals / Article 88. Responsabilitat disciplinària / Secció segona. Procediment disciplinari / Article 89. Òrgans competents / Article 90. Actuacions prèvies / Article 91. Inici del procediment / Article 92. Instrucció de l’expedient / Article 93. Resolució de l’expedient / Article 94. Procediment abreujat / Article 95. Mesures cautelars / Article 96. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal / Secció tercera. Faltes / Article 97. Classificació / Article 98. Faltes molt greus / Article 99. Faltes greus / Article 100. Faltes lleus / Article 101. Prescripció de les faltes / Secció quarta. Sancions / Article 102. Sancions disciplinàries / Article 103. Graduació / Article 104. Prescripció / Article 105. Extinció de la responsabilitat / Article 106. Anotació de les sancions / Article 107. Notificacions i suspensió per incapacitat temporal / Títol III. Del personal interí i el personal de relació especial / Capítol primer. Personal interí / Article 108. Supòsits per al nomenament de personal interí / Article 109. Selecció del personal interí / Article 110. Nomenament del personal interí / Article 111. Cessament del personal interí / Article 112. Aplicació analògica del règim estatutari / Article 113. Efectes dels serveis prestats en règim interí / Capítol segon. Personal de relació especial / Article 114. Supòsits de personal de relació especial / Article 115. Cessament del personal de relació especial / Article 116. Nomenament i cessament d’un funcionari o treballador públic en règim de relació especial / Disposició addicional primera. Registre de la Funció Pública del Comú [i Comissió Consultiva] / Disposició addicional segona. Contractació de menors en règim laboral / Disposició addicional tercera. Referències als agents de l’Administració en la normativa anterior / Disposició transitòria primera. Expedients disciplinaris en curs / Disposició derogatòria / Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari / Disposició final segona. Entrada en vigor / Annex únic. Taula salarial anyal Títol I. Disposicions generals Capítol primer. Disposicions generals Article 1. Objecte de l’Ordinació Aquesta Ordinació té per objecte establir i regular en el Comú de Sant Julià de Lòria el règim de la funció pública, entès com el que regula les relacions d’ocupació que manté amb el seu personal, i els instruments per a la seva gestió. Article 2. Principis d’actuació 1. L’Administració comunal ha de servir amb objectivitat l’interès general d’acord amb els valors i els principis que inspiren aquesta Ordinació, i que són exigibles en el comportament de l’Administració comunal i del seu personal. 2. L’Administració comunal ha d’exercir les seves competències d’acord amb els principis d’eficiència, eficàcia, equitat, objectivitat, transparència i qualitat del servei. 3. Els funcionaris i els treballadors públics comunals han de dur a terme la seva actuació d’acord amb els principis de compromís, professionalitat, imparcialitat, probitat, honestedat, respecte, integritat, responsabilitat i transversalitat. Article 3. Àmbit d’aplicació de l’Ordinació 1. Les disposicions d’aquesta Ordinació s’apliquen a tot el personal que presta serveis al Comú de Sant Julià de Lòria, en els termes que es determinen en la mateixa Ordinació. 2. D’acord amb la legislació vigent, aquesta Ordinació se circumscriu a l’Administració comunal, i, per tant, no s’aplica als càrrecs i personal següents: a) Interventor comunal, que es regula pel que disposa la Llei general de les finances públiques, la Llei de finances comunals, la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, altres disposicions anàlogues i les disposicions que desenvolupen les referides lleis. b) Secretari general. c) Personal dels organismes autònoms, entitats i societats públiques dependents del Comú o participades per ell, els quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia. d) Membres del Servei de Circulació del Comú, que es regulen per la Llei dels agents de circulació comunal i per les normes que la desenvolupen. 3. No obstant allò que estableix l’apartat precedent, les disposicions d’aquesta Ordinació relatives a drets i obligacions, mobilitat i règim disciplinari s’apliquen, amb caràcter subsidiari, al personal a què es refereixen els apartats a) i b) de l’apartat 2 anterior. Tanmateix, les disposicions d’aquesta Ordinació relatives a drets, obligacions i mobilitat s’apliquen, amb caràcter subsidiari i en tot allò que no contradigui la Llei dels agents de circulació comunal, al personal a què es refereix l’apartat d) de l’apartat 2 anterior. Capítol segon. Relacions d’ocupació Article 4. Tipus de relació 1. El personal del Comú es classifica en: a) Funcionaris. b) Treballadors públics de caràcter indefinit. c) Treballadors públics interins. d) Personal de relació especial. 2. Els funcionaris, els treballadors públics de caràcter indefinit i els treballadors públics interins estan vinculats amb el Comú per una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per la Llei de la funció pública, per aquesta Ordinació i per les normes que les desenvolupen. 3. La relació especial és una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Ordinació i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas. 4. Els funcionaris, els treballadors públics de caràcter indefinit, els treballadors públics interins i el personal de relació especial poden ser-ho a temps complet o a temps parcial, en funció de les necessitats de l’Administració comunal. Article 5. Funcionaris 1. El personal funcionari és nomenat per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici de l’autoritat o la participació directa o indirecta en l’exercici de les prerrogatives de potestat pública comunal. 2. El personal funcionari ha de tenir la nacionalitat andorrana. 3. Els funcionaris, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració comunal per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Ordinació. Article 6. Treballadors públics indefinits 1. Els treballadors públics de caràcter indefinit són nomenats per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració comunal que no estan reservades al personal funcionari. 2. Aquesta Ordinació reconeix idèntics drets i obligacions als funcionaris i als treballadors públics de caràcter indefinit. 3. Els treballadors públics de caràcter indefinit, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració comunal per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Ordinació. Article 7. Treballadors públics interins 1. Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de treballadors públics de caràcter indefinit, per raons expressament justificades de necessitat o urgència. 2. Els treballadors públics interins queden vinculats amb l’Administració comunal per una relació d’ocupació de caràcter temporal, subjecta a dret administratiu. Article 8. Personal de relació especial El personal de relació especial presta, en virtut de lliure nomenament d’un cònsol, i amb caràcter temporal, serveis d’assessoria o d’assistència personal de confiança, no reservats a un funcionari o treballador públic. Títol II. Règim de la funció pública Capítol primer. Òrgans de l’Administració comunal competents en matèria de personal Article 9. Comú 1. El Comú determina i dirigeix la política de recursos humans i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària del règim de la funció pública. 2. La Junta de Govern és l’òrgan responsable de l’aplicació d’aquesta Ordinació, dels seus reglaments i de la impulsió dels sistemes de gestió aplicables a la funció pública del Comú. 3. El funcionari designat del departament encarregat de recursos humans és l’òrgan competent per exercir les competències i facultats que aquesta Ordinació atribueix a aquest departament i aquelles que li són delegades pel Consell de Comú o per la Junta de Govern. Article 10. Taula de Personal 1. La Taula de Personal és l’òrgan col·legiat de consulta i participació sobre funció pública. La Taula de Personal és una taula de treball, i està integrada per un Cònsol que la presideix, un/a Conseller/a vocal de la Comissió de Gestió de Persones, del/de la Secretari/ària General, del/de la funcionari/ària designat/ada del Departament de Gestió i Desenvolupament de Persones, d’una persona treballadora del Gabinet Jurídic -sense vot-, un representant i un suplent de l’associació de treballadors (ATCOSA) i de tres funcionaris titulars i tres suplents de l’administració comunal que pertanyin cada un d’ells a un dels tres grups funcionals (A, B i C). 2. Són funcions de la Taula de Personal, emetre informes, preceptius però no vinculants, sobre propostes de noves normes reglamentàries comunals relacionades amb la funció pública i, a iniciativa del Comú, informar sobre temes relacionats amb la funció pública que li siguin consultats. La Taula, a iniciativa seva, pot recomanar al Comú l’adopció de mesures dirigides a millorar el funcionament de l’Administració, les condicions de treball, i qualsevol altra que afavoreixi l’eficiència administrativa i la consideració social del personal. 3. Correspon al Comú aprovar les normes d’organització, funcionament i les modalitats de nomenament dels membres de la Taula de Personal d’acord amb la normativa vigent. Article 11. Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria 1. Tot el personal de l’Administració comunal ha de figurar inscrit en el Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria, que s’adscriu al departament encarregat de recursos humans, que depèn del Secretari General sota l’alt control de la Junta de Govern. 2. Per reglament, el Comú determina: a) Les dades personals i de vinculació amb l’Administració comunal que han de constar en el Registre de personal, les quals s’han de referir exclusivament a la vida administrativa. b) La relació del personal i els llocs de treball a l’Administració comunal. 3. La gestió del Registre de personal s’ha de fer de forma respectuosa amb el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que proclama l’article 14 de la Constitució. 4. Els responsables de la custòdia dels expedients personals i del Registre tenen deure de reserva total sobre les dades que coneguin per raó de les funcions que tenen encomanades. 5. No ha de figurar en els expedients personals ni en el Registre cap dada referent a raça, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra condició personal o social com pot ser l’afiliació a un partit polític o a un sindicat. 6. El titular de l’expedient personal té dret d’accés i a l’obtenció de certificacions sobre tota la informació existent al seu nom en el Registre de personal, gaudeix igualment dels drets de rectificació, supressió i oposició en els termes previstos per la Llei qualificada de protecció de dades personals per als fitxers de naturalesa pública. 7. Correspon al departament encarregat de recursos humans adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter reservat de les dades del Registre de personal de l’Administració comunal. Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública Article 12. Característiques del sistema de classificació 1. El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels llocs de treball i de la prestació de serveis dels funcionaris i dels treballadors públics. 2. El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als objectius que l’Administració comunal estableixi en tot moment, amb la finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics. 3. El sistema identifica l’abast de la prestació dels funcionaris i treballadors públics i els drets i obligacions, vinculats als llocs de treball, que tenen les persones que els ocupen. Article 13. Elements del sistema de classificació Els elements que componen el sistema de classificació del personal de l’Administració comunal són els següents: a) Cossos: Segons la naturalesa de les funcions desenvolupades, els llocs de treball corresponen al Cos general o a un Cos especial. b) Famílies professionals: Cada família professional agrupa els llocs de treball per raó del caràcter homogeni de les funcions a desenvolupar, les capacitats i els coneixements necessaris per a l’accés. c) Nivells: El nivell és la posició que s’assigna a un lloc de treball dins el sistema de classificació, segons el seu contingut, funcions i responsabilitats. d) Llocs de treball: Són la unitat bàsica de l’estructura administrativa de l’ocupació pública. e) Places pressupostades: Nombre d’ocupacions d’un determinat lloc de treball que figuren pressupostades. Article 14. Cossos 1. En l’àmbit de l’Administració comunal el cos general incorpora totes les funcions de comandament, de gestió administrativa i tècnica i de serveis, sense perjudici dels cossos especials que puguin ser creats per Llei. 2. El Comú pot regular reglamentàriament, atenent a les especificitats dels diferents departaments existents que formen part del cos general, el funcionament i l’organització dels departaments que ho requereixin. Article 15. Integració dels funcionaris i dels treballadors públics en cossos 1. Els funcionaris i els treballadors públics de l’Administració comunal s’integren en el Cos general o en els cossos especials -que existeixin-, segons la naturalesa de la seva prestació; en qualsevol dels casos, la integració esmentada implica l’adscripció a un lloc de treball classificat dins d’una família professional i vinculat a una plaça pressupostada. 2. Les condicions de treball dels funcionaris i treballadors públics comunals integrats en algun dels cossos especials -que existeixin- es regeixen supletòriament per aquesta Ordinació i per les normes que la desenvolupen, en tot el que no estigui expressament regulat per la llei de creació del cos especial de què es tracti i per les normes que la desenvolupen. Article 16. Famílies professionals 1. Els llocs de treball de l’Administració comunal s’agrupen en famílies professionals per raó del caràcter homogeni de les funcions a desenvolupar, les capacitats i els coneixements comuns acreditats a través dels procediments selectius per a l’accés. 2. El sistema de classificació professional inclou les famílies professionals següents: a) Comandaments. b) Tècnics. c) Administratius. d) Manteniment i serveis tècnics. 3. Tots els llocs de treball de l’Administració comunal han d’estar classificats en una determinada família professional. 4. Amb la finalitat d’optimitzar la gestió del sistema de recursos humans, la Junta de Govern pot crear noves famílies professionals, o reestructurar la divisió en famílies professionals prevista en aquest article. Article 17. Nivells de classificació 1. Tant al Cos general com als cossos especials -que existeixin-, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar assignats a una família professional. 2. Els llocs de treball es classifiquen en set nivells per al Cos general, segons les seves estructures organitzatives. 3. L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials -que existeixin-, depèn del seu contingut, mesurat segons el sistema de valoració de llocs de treball que s’aprova per reglament. Aquest sistema es fonamenta en factors vinculats a la influència o conseqüències que pot tenir aquell lloc de treball, així com l’impacte, la dificultat tècnica, la responsabilitat i la necessitat de lideratge. Article 18. Llocs de treball 1. El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades per l’Administració comunal a cada treballador. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional. 2. S’entén per perfil professional el conjunt de coneixements, experiència, habilitats, capacitats, competències i comportaments necessaris per tal de contribuir a l’obtenció dels resultats definits per l’organització. 3. El perfil professional requerit per a cada lloc de treball serà considerat en els processos de selecció, formació, mobilitat i carrera professional. 4. Cada lloc de treball ha d’estar classificat dins d’una única família professional i amb un sol nivell de classificació. 5. En funció del lloc de treball a desenvolupar, es requereixen les formacions acadèmiques adients per garantir l’òptim encaix i rendiment en el lloc de treball. 6. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades. 7. Els funcionaris i els treballadors públics ocupen un lloc de treball d’una família professional i d’un nivell determinats. 8. L’Administració comunal pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa família professional i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions. 9. Així mateix, en el marc de la seva potestat d’autoorganització, l’Administració comunal pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball. Article 19. Places 1. El nombre de places determina el nombre d’efectius que ocupen cada lloc de treball amb assignació pressupostària. 2. Mitjançant els instruments d’ordenació dels recursos humans, la Junta de Govern, a proposta raonada del departament encarregat de recursos humans, determina el nombre de places necessàries i les incorpora a la proposta de pressupost. 3. En el moment que s’incorporen a l’Administració comunal, els funcionaris i treballadors públics són adscrits inicialment a una plaça pressupostada d’un departament i passen a ocupar un lloc de treball d’una família professional i nivell determinats. Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració comunal Article 20. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans Als efectes d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració comunal, el Comú pot aplicar alguns dels següents instruments: a) Pla estratègic de recursos humans. b) Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans. c) Inventari de famílies professionals. d) Agrupacions de perfils competencials. e) Mapa de llocs de treball. f) Manual descriptiu de llocs de treball. g) Oferta d’ocupació pública. h) Plans de reestructuració. Article 21. Pla estratègic de recursos humans La Junta de Govern pot aprovar un pla estratègic de recursos humans que ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents: a) Anàlisi de les disponibilitats de personal existent. b) Establiment dels objectius generals de les polítiques de recursos humans, línies estratègiques i accions a portar a terme incloent-hi una programació temporal. c) Previsió de les necessitats de personal. d) Inclusió de mecanismes d’avaluació durant el pla i en finalitzar el període de vigència del pla. Article 22. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans 1. L’Administració comunal pot aprovar plans per ordenar i racionalitzar els seus recursos humans, d’acord amb els plans estratègics o d’acord amb les directrius de polítiques de personal que estableixi la Junta de Govern. 2. Aquests plans poden incloure les mesures següents: a) Modificacions de les estructures organitzatives com la supressió, la fusió o la desaparició d’unitats administratives. b) Incorporació, modificació i supressió de llocs de treball. c) Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen. d) Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius. e) Establiment de programes específics de formació i capacitació. f) Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries. g) Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei. h) Reassignació a altres administracions públiques en els termes que es determinin en els convenis que, a aquest efecte, puguin subscriure’s entre aquestes administracions. i) Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat. Article 23. Inventari de famílies professionals L’inventari de famílies professionals és un instrument per ordenar el sistema de recursos humans, els processos de selecció i reclutament, el disseny de plans formatius i la carrera professional. Article 24. Agrupacions de perfils competencials 1. Cadascun dels llocs de treball s’assigna a una agrupació de perfil competencial, que compta amb la definició de les competències requerides per a cada agrupació, ja siguin competències generals o organitzacionals o competències específiques per a cadascuna de les agrupacions que s’identifiquin i les conductes bàsiques corresponents. 2. Les agrupacions de perfils competencials integren la missió, les responsabilitats comunes, les competències necessàries per al seu acompliment i la seva definició. Article 25. Mapa de llocs de treball 1. El mapa de llocs de treball és l’instrument tècnic mitjançant el qual es pot fer l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats de cada servei, i es poden recollir les característiques essencials dels llocs de treball i els requisits per ocupar-los. 2. El mapa de llocs de treball és format per tots els llocs de treball de l’Administració comunal, ocupats i vacants, classificats per cossos, si s’escau, i per famílies. Ha de contenir les dades següents: a) Denominació del lloc de treball. b) Cos. c) Família professional. d) Dotació pressupostària. e) Les altres que reglamentàriament es determinin. 3. El mapa de llocs de treball es pot modificar al llarg de l’exercici pressupostari amb les limitacions que s’estableixen en les disposicions de la legislació en matèria de finances públiques comunals i de l’Ordinació del pressupost comunal. Article 26. Manual descriptiu de llocs de treball 1. El Manual descriptiu de llocs de treball és el document que conté el conjunt de funcions bàsiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball així com el seu impacte i els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los. 2. El Manual s’actualitza en el cas que algun lloc de treball hagi modificat substancialment les seves funcions, impacte o requisits. Article 27. Creació, modificació o supressió de llocs de treball 1. La Junta de Govern, a proposta del departament encarregat de recursos humans és l’òrgan responsable de classificar i actualitzar el sistema de llocs de treball de l’Administració comunal. 2. El procediment de classificació i revisió dels llocs de treball s’aprova per reglament. Article 28. Oferta d’ocupació 1. L’oferta d’ocupació és l’instrument concret de planificació i de gestió de les necessitats de recursos humans, d’acord amb l’anàlisi de les estructures organitzatives de cada departament i el Pla Estratègic de recursos humans. 2. L’oferta d’ocupació és la relació anyal de totes les places vacants o de nova creació de l’Administració comunal amb assignació pressupostària, agrupades per cossos, si s’escau, i per famílies professionals, nivells de classificació i llocs de treball. Article 29. P lans de reestructuració 1. Correspon al Consell de Comú aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris o treballadors públics per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada. 2. Els plans de reestructuració han de preveure que els funcionaris i els treballadors públics afectats puguin optar: a) Per incorporar-se a la nova entitat, i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració comunal. b) Per incorporar-se a la nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració. c) Per no incorporar-se a la nova entitat i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb l’Administració comunal. Únicament en aquest cas poden ser indemnitzats en els termes que s’estableixin en els plans. d) Per no incorporar-se a la nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració. e) Sol·licitar sotmetre’s a una reubicació. 3. Quan el funcionari o treballador públic opti per incorporar-se a la nova entitat, ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant. Aquests drets econòmics s’han d’adaptar a l’estructura retributiva vigent a l’entitat de destinació. El temps de servei prestat pel funcionari o treballador públic a l’Administració comunal es computa com d’antiguitat, a tots els efectes, en la nova entitat. 4. Els funcionaris i treballadors públics afectats per un pla de reestructuració poden fer efectius els drets passius adquirits. Capítol tercer. Accés i promoció Secció primera. Sistema de provisió de places Article 30. Disposicions generals 1. El procés de provisió de places vacants o de nova creació, amb excepció de les places de llocs de treball de direcció que es regulen en la secció següent, s’inclou en la planificació de recursos humans que ha d’aprovar la Junta de Govern, a proposta del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans, a partir de les necessitats trameses pels directors o responsables dels departaments corresponents. 2. La creació de places noves requereix una anàlisi prèvia per part del departament encarregat de recursos humans, que comporta la descripció de les funcions essencials del lloc de treball, així com del perfil professional adequat per al seu correcte acompliment. Article 31. Principis generals del sistema de selecció 1. El sistema de selecció es basa en els principis de mèrit, capacitat i competència, com a garantia d’una valoració justa i objectiva, i té com a objectiu incorporar a l’Administració comunal els candidats més adequats i més preparats per a la plaça a cobrir, mitjançant l’aplicació d’un procediment objectiu. 2. El procés de selecció ha de garantir, així mateix, els principis de transparència, objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència; cap candidat no en pot ser exclòs per raons diferents de les previstes expressament en la legislació vigent. 3. Es poden aplicar mesures de discriminació positiva, en els termes previstos per la legislació vigent, per facilitar la integració de persones amb discapacitat. Article 32. Requisits generals 1. Per ser admès en els processos selectius de personal funcionari o de treballadors públics del Comú, s’han de complir els requisits generals següents: a) Ser major d’edat i no excedir l’edat de jubilació. b) Reunir les condicions necessàries establertes per accedir al lloc de treball de què es tracti. c) No trobar-se inhabilitat o suspès per a l’exercici d’ofici o càrrec públic mitjançant una resolució judicial ferma. d) No estar condemnat per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment per a la prescripció de la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals. e) No haver estat separat del servei a l’Administració pública, no trobar-se inhabilitat per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública o no estar suspès de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma. f) Ser declarat apte sense restriccions físicament i psíquicament quan el lloc de treball ho requereixi. g) Quan la naturalesa del lloc de treball ho aconselli, es pot demanar també que el candidat acrediti que no té antecedents penals per a determinades categories de delictes. 2. El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places de treballador públic que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats. 3. En tot cas, han de ser coberts exclusivament amb nacionals andorrans els llocs de treball establerts per a funcionaris. 4. La normativa dels cossos especials pot establir altres requisits específics en funció de la singularitat dels llocs de treball. Article 33. Procés de selecció 1. Els processos selectius tenen caràcter obert sense perjudici del que preveuen la legislació vigent i la present Ordinació sobre la promoció interna. 2. El procés de selecció per cobrir places es porta a terme en diverses fases, que han de respondre als principis de transparència, objectivitat, publicitat i igualtat, i que tenen com a finalitat seleccionar els candidats que s’adaptin millor als llocs de treball que s’han de cobrir d’acord amb la seva capacitació, els seus mèrits i la seva experiència. Article 34. Contingut dels processos selectius Amb l’objectiu de seleccionar el candidat idoni en funció de les característiques i dels requeriments del lloc de treball corresponent a la plaça vacant, els processos selectius poden incorporar qualsevol de les proves següents: a) Entrevistes. b) Proves teòriques. c) Proves pràctiques. d) Proves físiques. e) Proves mèdiques. f) Tests psicotècnics. Article 35. Criteris de provisió de places 1. La provisió de places vacants o de nova creació, es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent: - Reingrés d’excedència sense reserva de plaça. - Reubicació. - Reserva de plaça en el marc d’un procés de selecció. - Concurs de mobilitat. - Procés selectiu d’ingrés en primera convocatòria. - Procés selectiu d’ingrés en segona convocatòria. 2. Amb caràcter excepcional, la Junta de Govern, a proposta motivada i justificada del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans, i del responsable del departament corresponent, si escau, pot decidir que la provisió de determinades places es porti a terme únicament mitjançant el procés selectiu d’ingrés. Article 36. Concurs de mobilitat 1. Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració comunal, s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna entre els funcionaris i treballadors públics indefinits de l’Administració general, de l’Administració de Justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General, que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conservaran l’antiguitat. 2. A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents: a) La formació acadèmica. b) Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir. c) L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius. d) L’experiència en l’àrea d’activitat a la qual estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informes dels caps immediats. e) Les competències professionals. f) L’actitud personal i les motivacions. g) La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic. h) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’Administració comunal el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia. 3. S’apliquen al concurs de mobilitat interna les normes dels articles 33, 34 i 35. Article 37. Inexistència de candidats per mobilitat interna Quan les places no es cobreixen per mitjà del concurs de mobilitat interna, sigui per falta de concurrència, sigui perquè no hi ha funcionaris o treballadors públics indefinits amb qualificació suficient o perquè els que són candidats per ocupar-les no reuneixen els requisits exigits, aquestes places s’han d’incloure en les convocatòries dels processos selectius d’ingrés. Article 38. Bases de la convocatòria 1. El procés selectiu per proveir places, tant en promoció interna com en provisió externa, requereix l’aprovació de la Junta de Govern i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents. 2. Les bases de la convocatòria són el document públic que recull els requisits del procés de provisió d’una o més places vacants o de nova creació, que informa del procediment que se seguirà per cobrir-la, i que conté la informació bàsica que ha de conèixer el candidat que aspira a ocupar la plaça. 3. Les convocatòries han de contenir, com a mínim, la informació següent: a) El nombre i les característiques dels llocs de treball convocats. b) Els títols, els diplomes, el grau d’experiència o altres requisits exigits per als llocs de treball a cobrir. c) Les proves selectives a superar. d) Si escau, les condicions físiques a superar i el límit d’edat. e) El lloc i la data límit per presentar les candidatures. 4. Quan es tracta de convocatòries de provisió externa, el termini de presentació de sol·licituds no pot ser inferior a deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En les convocatòries de mobilitat interna, els terminis poden reduir-se a la meitat i la publicitat s’ha de garantir a través dels mitjans que, a aquest efecte, tingui establerts el Comú. 5. Quan les característiques de la plaça vacant o de nova creació ho aconsellin, a part de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la convocatòria s’ha de publicar per altres mitjans que en garanteixin la màxima difusió. Article 39. Comitè Tècnic de Selecció 1. El Comitè Tècnic de Selecció és l’òrgan encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves de selecció, avaluar-ne els resultats i garantir l’objectivitat del procés per escollir els candidats més adequats. 2. El Comitè és un òrgan col·legiat que es regeix pels principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres. Ha d’estar integrat, com a mínim, per un representant del departament de Recursos Humans, pel director o cap del departament, pel Conseller del departament o Cònsol, i pel tècnic de l’empresa de selecció, si escau. 3. Les persones designades per a participar en el Comitè Tècnic de Selecció tenen obligació de fer-ho. Poden ser-ne dispensades per l’òrgan que els ha nomenat quan es trobin compreses en una causa d’abstenció, o per raó d’alguna circumstància personal. 4. Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts interns o externs a l’Administració comunal, en qualitat d’assessors. Article 40. Proposta de nomenament 1. Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha d’aixecar acta dels resultats del procés selectiu i de proposar per escrit a la Junta de Govern el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, hagin obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats funcionaris o treballadors públics en període de prova. 2. El nombre de candidats proposats pel Comitè Tècnic de Selecció no pot superar en cap cas el de les places vacants o de nova creació que s’han de cobrir. 3. En el supòsit que es produeixi una o més vacants en els dotze mesos següents a la finalització del procés selectiu, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu però no hagin obtingut plaça podran aspirar a la mateixa plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional. 4. El nomenament com a funcionari en període de formació o com a funcionari o com a treballador públic en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria. 5. Les disposicions precedents no s’apliquen als cossos especials -que existeixin-, que han de seguir el procediment previst en la seva normativa específica. Article 41. Gestió dels processos de provisió de places vacants o de nova creació El departament encarregat de recursos humans és l’òrgan responsable de gestionar el procés selectiu per a la provisió de les places vacants o de nova creació del Comú. Secció segona. Provisió de les places de direcció Article 42. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció 1. Les places dels llocs de treball de direcció són proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris o treballadors públics de caràcter indefinit de nacionalitat andorrana que ocupin llocs de treball corresponents a la família de tècnics o comandaments del sistema de classificació establert. 2. Els directors i directors adjunts són els alts càrrecs de l’Administració comunal, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el Consell de Comú o l’òrgan en què hagi delegat. 3. En tot cas, la persona designada per al càrrec de director o director adjunt ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Article 43. Nomenament i cessament dels directors 1. Els directors i directors adjunts són nomenats i destituïts lliurement pel Consell de Comú a proposta de la Junta de Govern, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra; han de prestar promesa o jurament davant del Consell de Comú i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Consell de Comú que els ha nomenat. 2. El nomenament d’un funcionari o d’un treballador públic de caràcter indefinit com a director o director adjunt implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari o treballador públic indefinit concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat. Secció tercera. Igualtat d’oportunitats Article 44. Igualtat d’oportunitats 1. El Comú ha de garantir la igualtat d’oportunitats en totes les etapes laborals a totes les persones que hi treballin, segons els principis d’igualtat i de no-discriminació que proclama la Constitució i les lleis que desenvolupen la defensa d’aquests principis. 2. El Comú ha d’adoptar les mesures adients per donar plena accessibilitat a totes les persones interessades a fer les proves o entrevistes corresponents als processos de selecció o de mobilitat interna i d’accés a la formació, i ha d’utilitzar sistemes d’avaluació de l’acompliment accessibles i que no discriminin la persona avaluada per raó de les seves característiques personals. 3. El Comú pot reservar un percentatge de les places previstes en cada exercici pressupostari perquè les cobreixin preferentment persones discapacitades, a condició que superin el procés de selecció i que puguin desenvolupar les condicions del lloc de treball. 4. L’Administració comunal ha de dur a terme accions dirigides a adaptar el lloc de treball a les característiques i les necessitats de les persones amb discapacitat. Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic i situacions administratives Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari o treballador públic Article 45. Adquisició de la condició de funcionari o treballador públic La condició de funcionari o treballador públic de caràcter indefinit s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents: a) Superació del procés de selecció. b) Nomenament en període de formació o en període de prova. c) Superació del període de prova, amb informes favorables del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, i del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans. d) Nomenament definitiu conferit per la Junta de Govern. e) Quan escau, acceptació per jurament o promesa de les obligacions inherents al lloc de treball, davant el Consell de Comú. Article 46. Període de prova 1. Conclòs el procés selectiu i, si escau, el procés formatiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació són nomenats per la Junta de Govern com a funcionaris o treballadors públics en període de formació o en període de prova. 2. El període de prova és de tres mesos per als qui procedeixen del torn de mobilitat interna i d’un mínim de tres mesos i un màxim d’un any de duració per als funcionaris o treballadors públics d’ingrés. L’acord de nomenament en període de prova ha de precisar la durada que s’estableix per a aquest període. 3. Durant el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic, juntament amb el funcionari designat del departament encarregat de recursos humans, ha d’avaluar l’adequació del funcionari o treballador públic als requisits del lloc de treball. 4. Si durant el període de prova el funcionari o treballador públic no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, la Junta de Govern ha de notificar-li per escrit l’acabament de la seva relació de treball, sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat. 5. Quan es tracta de funcionaris o treballadors públics que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari o treballador públic indefinit retorna a la seva plaça anterior, i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva. 6. El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia. Article 47. Nomenament definitiu Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic indefinit ho ha de comunicar a la Junta de Govern perquè ho notifiqui a la persona interessada. Tot seguit, el Secretari General ha de certificar el caràcter definitiu del nomenament per inscriure’l al Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria i per publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Secció segona. Situacions administratives Article 48. Situacions administratives Els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents: a) Servei actiu. b) Excedència. c) Suspensió. Article 49. Servei actiu 1. Els funcionaris i els treballadors públics es troben en situació de servei actiu en els casos següents: a) Quan presten servei com a funcionaris o com a treballadors públics ocupant una plaça del sistema de classificació de de l’Administració comunal. b) Durant les vacances i els permisos administratius. c) Quan es troben en comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 67 d’aquesta Ordinació. Article 50. Excedències 1. L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça. 2. Els funcionaris i treballadors públics indefinits han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça: a) Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o se’ls confia algun dels càrrecs de secretari general del Govern, secretari d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor general, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretari general d’un Comú, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers. b) Quan accedeixen a la condició de Conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General. c) Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut. d) Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns. e) Quan són designats secretaris d’un membre del Govern. f) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals, cas en el qual l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys. g) Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració comunal. Mentre dura l’excedència, el funcionari o treballador públic indefinit rep la retribució que li correspon pel nou càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari o treballador públic indefinit. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic, però únicament pel temps que duri l’excedència. La durada màxima de les excedències amb reserva de plaça que se sol·licitin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació serà de dos mandats, exceptuant-se expressament d’aquesta limitació les excedències per nomenament com a interventor comunal o secretari general del Comú, així com l’excedència prevista a la lletra f) anterior d’aquest apartat 2. Els funcionaris o treballadors públics que a l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació estiguin gaudint d’una excedència amb reserva de plaça sotmesa a la limitació temporal de dos mandats, poden mantenir la reserva de plaça per un mandat addicional. 3. Els funcionaris o treballadors públics indefinits tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin: a) Per interès particular: Aquesta excedència es pot sol·licitar quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració del Comú de Sant Julià de Lòria des de l’ingrés, o bé des del reingrés d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’Administració del Comú, després de l’informe del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari o treballador públic. b) Per plans de reestructuració: Aquesta excedència es pot sol·licitar quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat. La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys. 4. Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació d’espera de reingrés, el funcionari o treballador públic indefinit pot optar per: a) Presentar-se, per concurs de mobilitat interna, a la convocatòria per cobrir una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. b) Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari o treballador públic indefinit percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior. Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari o el treballador públic indefinit no té dret a percebre cap retribució. 5. Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents: a) Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari o el treballador públic indefinit prengui possessió del càrrec de què es tracti. b) Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència. 6. La declaració de la situació d’excedència i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris són aprovades per la Junta de Govern, a proposta del director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari i del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans. El Secretari General procedirà a notificar-ho per escrit a l’interessat. Article 51. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència 1. Reingrés de funcionaris i de treballadors públics indefinits en situació d’excedència amb reserva de plaça: a) En el termini màxim de tres mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec o en l’exercici de la funció que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari o el treballador públic indefinit ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu. Quan es tracti de consellers generals que perdin aquesta condició per dissolució del Consell General, o d’altres càrrecs electes que dimiteixin per presentar-se a unes noves eleccions generals o comunals, la situació d’excedència amb reserva de plaça es pot prorrogar fins a la constitució del nou Consell General o del nou Consell de comú. b) Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari o treballador públic indefinit pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o treballador públic indefinit o interí, aquest últim ha de ser-ne remogut per permetre la reincorporació. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors a la sol·licitud sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari o treballador públic indefinit segons el que es preveu a l’article 54. c) El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes. 2. Reingrés de funcionaris i de treballadors públics indefinits en situació d’excedència sense reserva de plaça: a) El funcionari o treballador públic indefinit en situació d’excedència sense reserva de plaça pot sol·licitar el reingrés en qualsevol moment, i ho ha de fer, obligatòriament, com a més tard tres mesos abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, o si a la data prevista per al reingrés al servei actiu, no s’incorpora a la plaça que li ha estat assignada, es considera que renuncia a la seva condició de funcionari o treballador públic de caràcter indefinit segons el que es preveu a l’article 54. b) El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte. c) El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes. Article 52. S uspensió 1. La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió, cessa en la seva activitat professional. 2. La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents: a) Suspensió cautelar de funcions en cas que el funcionari o treballador públic estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 95 d’aquesta Ordinació. La suspensió cautelar de funcions pot comportar la minoració o la suspensió del pagament de les retribucions corresponents. b) Suspensió en cas que el funcionari o treballador públic estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball. La situació és declarada d’ofici en el moment en què l’Administració comunal tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupar del lloc de treball per la privació de llibertat del funcionari o treballador públic i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis. Durant aquest temps, el funcionari o treballador públic no percep cap retribució ni genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte. c) Suspensió de funcions i de retribucions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en aquesta Ordinació i les normes que la desenvolupen. d) Suspensió de funcions en la plaça d’origen i durant el període de prova, en cas de promoció del funcionari a una altra plaça d’un lloc de treball de nivell superior. Durant el període de suspensió el funcionari percep les retribucions del lloc de treball a què correspon la plaça que passa a ocupar per promoció. e) Suspensió per impossibilitat de prestació de funcions com a conseqüència de malaltia, maternitat o accident, durant el termini que dura la baixa mèdica per aquests conceptes. La suspensió és declarada d’ofici a partir del tercer dia laboral de baixa del funcionari. En els supòsits a), b) i c) del present apartat, la durada efectiva de la suspensió descomptarà proporcionalment de la remuneració extraordinària del mes de desembre. 3. La declaració de la situació de suspensió correspon a la Junta de Govern. Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic Article 53. Causes de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic 1. La condició de funcionari o treballador públic de l’Administració comunal es perd per qualsevol de les causes següents: a) Renúncia escrita del funcionari o treballador públic. b) Defunció. c) Separació del servei, com a conseqüència d’una sanció disciplinària. d) Condemna a pena principal o accessòria que l’inhabiliti per exercir les funcions corresponents al lloc de treball. e) Renúncia com a conseqüència de plans de reestructuració. f) Jubilació. 2. La condició de funcionari es perd també per pèrdua de la nacionalitat andorrana. Article 54. Renúncia 1. Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari o treballador públic, efectuada de forma voluntària, i que s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Ordinació. 2. Salvat en els casos que estableixen la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 51 i la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 51 de la present Ordinació, la renúncia s’ha de fer per escrit, amb una antelació mínima de tres mesos, davant del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans, que ho ha de comunicar a la Junta de Govern. 3. La renúncia del funcionari o treballador públic no l’inhabilita per a un nou ingrés a la funció pública, mitjançant la participació en les proves selectives d’ingrés. Article 55. Jubilació 1. El funcionari o treballador públic es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu. 2. La jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Comú es declara d’ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta-cinc anys d’edat. 3. No obstant allò que preveu l’apartat precedent, el funcionari o treballador públic afectat i l’Administració comunal poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que el funcionari o treballador públic compleixi els setanta anys d’edat. 4. També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari o treballador públic, i sempre prèvia instrucció del corresponent expedient, quan aquell es trobi en situació d’incapacitat total permanent per a l’exercici de les seves funcions. En tal cas, el funcionari té dret a percebre les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les que deriven del Pla de Jubilació si existeix. 5. El Comú pot establir programes de jubilació voluntària anticipada per als funcionaris o treballadors públics indefinits. En aquests programes s’han de regular les condicions i els efectes d’aplicació. Article 56. Separació del servei per causes disciplinàries 1. Els funcionaris i els treballadors públics únicament poden ser separats del servei per les causes establertes en aquesta Ordinació i d’acord amb el procediment que s’hi fixa. 2. La resolució ferma que declara la separació del servei és susceptible de recurs d’acord amb les regles d’impugnació dels actes administratius. 3. Quan la resolució és declarada nul·la o anul·lada, el funcionari o treballador públic pot optar entre: a) Reincorporar-se al servei actiu, en el mateix lloc de treball que ocupava o en un altre de la mateixa família i nivell professional, si aquell lloc està cobert per un altre funcionari o treballador públic de manera definitiva. En aquest cas té dret a percebre totes les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació del lloc de treball i al reconeixement d’aquest període com de temps de servei, a tots els efectes. b) Cessar com a funcionari o treballador públic i percebre una indemnització igual a quaranta cinc dies de sou per any de servei, amb un màxim de trenta mensualitats. Per computar el temps a l’efecte de la indemnització, es té en compte també el període comprès entre la data en què va tenir efecte la separació del servei i la data de la resolució que en declara la improcedència. El cessament per aquesta causa no impedeix al funcionari o treballador públic participar en processos selectius d’ingrés posteriors. 4. Quan la resolució de separació del servei és declarada nul·la o anul·lada i afecta un treballador públic de caràcter interí, aquest té dret a percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei prestat, amb un màxim de dotze mensualitats. Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment Secció primera. Formació i desenvolupament professional Article 57. Formació i desenvolupament professional L’Administració comunal ha de facilitar eines al seu personal perquè actualitzi els seus coneixements i desenvolupi les habilitats i competències necessàries per dur a terme de forma òptima les responsabilitats del lloc de treball assignat i, alhora, perquè es pugui adaptar als canvis de l’Administració pública i de l’entorn. L’accés i les línies generals de la gestió de la formació s’estableixen reglamentàriament. En tot cas, l’Administració comunal ha de potenciar la formació del seu personal mitjançant polítiques de: a) Formació per la integració i l’adaptació dins de l’Administració comunal i a un nou lloc de treball. b) Formació per facilitar l’ampliació i l’actualització contínues de coneixements generals i específics, responent a les necessitats del personal, del lloc de treball i de l’Administració comunal, adaptant els recursos humans als canvis i potenciant-ne el desenvolupament. c) Formació per afavorir el desenvolupament professional. Article 58. Plans de formació El Comú pot aprovar plans de formació, que són els instruments que inclouen les accions formatives a desenvolupar, a partir de l’anàlisi de la detecció de necessitats formatives, per millorar les competències de les persones que treballen a l’Administració comunal. Article 59. Acords i convenis per a formació Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’article 57, el Comú pot subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals o estrangeres, tot i respectant quan sigui el cas els requisits establerts als tractats internacionals, així com les regles de la contractació pública. Secció segona. Carrera professional Article 60. La carrera professional horitzontal 1. La carrera horitzontal és el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional del personal funcionari o del treballador públic indefinit com a conseqüència de la valoració de la trajectòria i l’actuació professionals, de la qualitat i l’eficiència dels treballs realitzats, del nivell de competència assolit i, si escau, del resultat de l’avaluació de l’acompliment. 2. La carrera horitzontal suposa l’ascens o la progressió en un escalat de graus consecutius sense necessitat de canviar de lloc de treball. La progressió en la carrera horitzontal comporta la progressió en la banda salarial corresponent al lloc de treball. 3. Els graus de desenvolupament professional, un cop assolits, són consolidables sense perjudici del que disposa la regulació sobre el règim disciplinari. 4. El desenvolupament del sistema de carrera professional es porta a terme mitjançant una convocatòria periòdica a la que hi pot concórrer voluntàriament el personal funcionari i els treballadors públics indefinits que reuneixin els requisits establerts. 5. Les competències objecte d’avaluació en cada convocatòria s’estableixen en funció del lloc de treball i família professional al qual pertanyi el funcionari o treballador públic indefinit. 6. Els mecanismes de la carrera professional horitzontal es desenvolupen reglamentàriament. Article 61. La carrera professional vertical 1. La carrera professional vertical és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració comunal de què gaudeix el personal funcionari i els treballadors públics indefinits, de conformitat amb el que es determini reglamentàriament. 2. La carrera professional vertical s’instrumenta a través del concurs de mobilitat previst en aquesta Ordinació. Secció tercera. L’avaluació de l’acompliment Article 62. L’avaluació de l’acompliment 1. L’avaluació de l’acompliment del personal funcionari i del treballador públic indefinit té per objecte la valoració de la iniciativa i la participació en la millora dels serveis que es presten als ciutadans, el rendiment i l’activitat extraordinària o el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats. 2. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació. 3. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i en el sistema disciplinari. 4. L’obtenció de resultats positius en l’avaluació de l’acompliment és una condició necessària perquè el personal funcionari i el treballador públic indefinit assoleixin els graus de desenvolupament professional. 5. L’obtenció d’un resultat negatiu en l’avaluació de l’acompliment comporta la no-valoració del mèrit durant el corresponent període considerat en els processos de selecció o promoció interna en què participi el funcionari o treballador públic indefinit. 6. L’obtenció continuada de resultats negatius pot comportar el trasllat de lloc de treball, la no-continuïtat en el lloc de treball, i fins i tot la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic indefinit d’acord amb el que estableix el règim disciplinari d’aquesta Ordinació. 7. S’han de determinar per reglament els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment. Article 63. Elements que integren l’avaluació de l’acompliment 1. Els elements que integren l’avaluació de l’acompliment són els següents: a) La iniciativa i la participació en la millora dels serveis o en projectes a l’Administració. b) El rendiment i l’activitat extraordinària. c) El compliment d’objectius i l’assoliment de resultats. d) La valoració de les competències professionals. 2. Amb la iniciativa i la participació en la millora dels serveis o projectes a l’Administració es valora el grau d’interès i la iniciativa del personal en el desenvolupament de les feines encomanades, o en la participació voluntària en programes de millora que contribueixin a millorar la qualitat del servei als ciutadans. 3. Amb el rendiment i l’activitat extraordinària es valora l’eficiència en el treball i el desenvolupament de les activitats realitzades i els recursos emprats. 4. Amb el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats es valora la consecució dels objectius assignats a la persona subjecta a avaluació, així com, si escau, a l’equip de treball del qual forma part. 5. Amb la valoració de competències es valora el nivell d’assoliment de competències professionals. Capítol sisè. Mobilitat Article 64. Principi de mobilitat 1. L’àmbit de la prestació de serveis del funcionari o treballador públic és el de tota l’Administració comunal. El cap o superior jeràrquic, de manera raonada i en interès del servei, pot encomanar al funcionari o treballador públic qualsevol de les funcions que corresponen als llocs de treball que s’integren en la mateixa família professional de la plaça a la qual està adscrit. 2. Quan l’Administració comunal requereixi atendre els serveis públics mitjançant el principi de mobilitat previst en aquest article, aquesta circumstància és valorada com a desenvolupament professional dels funcionaris i treballadors públics concernits, en l’àmbit del que estableix l’article 36. Article 65. Trasllat 1. Els funcionaris i treballadors públics poden sol·licitar el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball d’igual o inferior nivell professional que el lloc que ocupa, àdhuc si pertany a una família diferent. El trasllat és voluntari, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional. 2. Correspon als directors o responsables dels departaments concernits, conjuntament amb el departament encarregat de recursos humans, gestionar i informar les sol·licituds de trasllat de les persones interessades d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’Administració. El trasllat pot comportar un període de prova o una avaluació pel director o responsable del departament del lloc de destí, a través d’una entrevista o altres mecanismes. La decisió de trasllat l’acorda la Junta de Govern, amb l’informe raonat previ del director o responsable del departament o departaments afectats. Article 66. Reubicació 1. La reubicació és el canvi d’un funcionari o treballador públic, a iniciativa del Comú, a una plaça d’un altre lloc de treball de la mateixa família i/o nivell professional. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o treballador públic o un col·lectiu de funcionaris o treballadors públics. 2. La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris o treballadors públics, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària. 3. La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris o treballadors públics als serveis que hagi de prestar l’Administració comunal o per plans de reestructuració, i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari o treballador públic. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans. 4. La reubicació dels funcionaris i treballadors públics, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa família professional i nivell de classificació, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos. 5. Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Consell de Comú, a proposta de la Junta de Govern. L’aplicació de la reubicació individual ha de ser aprovada per la Junta de Govern. Article 67. Comissió de serveis 1. Per necessitats del servei o per la cobertura de projectes temporals, amb l’acceptació del funcionari o treballador públic afectat i per un termini no superior a quatre anys, l’Administració comunal pot adscriure un funcionari o treballador públic en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupi, o a l’execució d’un projecte o servei determinat. Quan es produeix aquesta comissió de serveis la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior. Si el termini de la comissió de serveis s’ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se efectiva una única vegada, per un període no superior a dos anys, i amb l’acceptació del funcionari o treballador públic afectat. 2. Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de la persona interessada, l’adscripció d’un funcionari o treballador públic, per un temps determinat, a altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic. Aquesta comissió de serveis pot ser sol·licitada o pel funcionari o treballador públic interessat o bé per l’administració corresponent, i les seves condicions s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi. 3. Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades per la Junta de Govern, desprès de l’informe del director o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari i del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans. Article 68. Adscripció temporal 1. Per necessitats del servei o per raons organitzatives, el Comú pot adscriure temporalment un funcionari o treballador públic a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant, però de la mateixa família professional. 2. L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents: a) Ocupar provisionalment un lloc de treball vacant o de nova creació, mentre es desenvolupa el procediment de provisió. b) Substituir el titular d’un lloc de treball en el decurs d’una baixa per malaltia, o d’una absència per permís administratiu o per una altra causa, i mentre duri aquella concreta circumstància. 3. El funcionari o treballador públic adscrit temporalment a un lloc de treball percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava, en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava. 4. Les adscripcions temporals són aprovades per la Junta de Govern, desprès de l’informe del director del departament al qual està adscrit el funcionari i del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans. Article 69. Inscripció de la mobilitat Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris i dels treballadors públics han d’anotar-se en el Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria. Capítol setè. Drets i obligacions Secció primera. Drets Article 70. Drets Els funcionaris i els treballadors públics tenen els drets següents: a) A un tracte just i respectuós dels superiors i dels companys de feina. b) A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser separats del servei per causa diferent d’alguna de les previstes en l’Ordinació i conforme als procediments que s’hi estableixen. c) A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça a la qual estan adscrits i la política retributiva definida pel Comú. d) A no ser discriminats per raons de naixement, d’origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició personal o social. e) Al respecte a la seva intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, i a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament sexual, moral, laboral i per raons de sexe. f) A ser informats sobre l’objecte, l’organització i el funcionament del departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, les obligacions i les responsabilitats que se’ls assignin en funció del lloc de treball. g) A la protecció de l’ús de la informació que consta en el Registre de personal del Comú, i la que cada departament pugui tenir internament; i també a l’accés a aquesta informació, i a obtenir-ne certificacions, així com corregir eventuals errors materials. h) A actualitzar els seus coneixements i desenvolupar les seves habilitats i competències en el marc dels programes de formació previstos pel Comú. i) A participar en els programes de desenvolupament professional previstos pel Comú pels als que reuneixin les condicions requerides. j) A participar de forma individual o a través de les associacions o organitzacions professionals i sindicals en la millora de l’Administració pública. k) A ser defensats i a exigir que el Comú els doni suport i els faciliti assistència lletrada en les reclamacions de responsabilitat civil i penal a les persones que atemptin contra la seva vida, la seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del desenvolupament de les seves funcions. l) Al fet que el Comú els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada del compliment de la seva actuació professional quan aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes dolosos o greument negligents. m) A rebre la informació i formació necessàries per a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral. n) A disposar dels mitjans tècnics materials necessaris per poder tenir cura de la seguretat i la salut laboral. o) A la jubilació en les condicions que es determinin en la norma d’aplicació. p) A tots els altres drets reconeguts per la legislació vigent i aquesta Ordinació. Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius Article 71. Jornada i horari de treball 1. La jornada ordinària dels funcionaris i treballadors públics del Comú és de, com a màxim, 40 hores setmanals. 2. La distribució de les festes setmanals pot variar en funció de les necessitats del servei que correspongui. En qualsevol cas, s’ha de respectar el dret a una jornada completa de descans setmanal. 3. Els horaris són aprovats la Junta de Govern, prèvia proposta del departament encarregat de recursos humans, i són establerts en funció de les necessitats del servei que correspongui i en funció de les diferents tipologies dels llocs de treball. 4. Els dies i l’horari de treball concret de cada funcionari o treballador públic o de cada torn de servei es fixen en la planificació horària del departament corresponent, la qual s’ha d’exposar en un lloc visible o per qualsevol mitjà telemàtic que en garanteixi la rebuda per part dels interessats. Els funcionaris i treballadors públics han de ser informats, de manera clara, de qualsevol modificació dels seus horaris, amb una antelació mínima de vuit (8) dies naturals, llevat dels supòsits de modificació de torns per raó de baixa de funcionaris o de treballadors públics o altres causes de força major. Article 72. Vacances 1. La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos queden condicionats al bon funcionament de l’Administració comunal i del servei que correspongui. 2. Els funcionaris i els treballadors públics del Comú tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director o el responsable del departament. 3. Els directors o caps de departament hauran de planificar i comunicar les vacances del personal al seu càrrec, d’acord amb el model establert a tal efecte, al Departament de Recursos Humans abans del 30 de gener de cada any. Correspon als directors o caps de departament fixar el període de vacances d’acord amb les necessitats i l’organització del servei. En defecte d’altres criteris establerts en funció de les necessitats del servei o dels desitjos del personal, les prioritats a l’hora d’establir les vacances són: en primer lloc, l’antiguitat dins del Comú i, en segon lloc, tenir nens en edat escolar. Article 73. Permisos administratius 1. Els funcionaris, sempre que no hi hagi raons de servei públic que ho impedeixin, poden obtenir permisos administratius i flexibilitat en la jornada laboral, en els casos i en les condicions que es detallin reglamentàriament. 2. L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades. Si transcorregut el període del permís el funcionari o el treballador públic no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s’ha produït abandonament del servei. Secció tercera. Obligacions i règim d’incompatibilitats Article 74. Obligacions i deures 1. El personal funcionari i els treballadors públics han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents: a) Respectar i acatar la Constitució i l’ordenament jurídic; respectar les institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom. b) Mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions. c) Abstenir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat. d) No acceptar contraprestacions de cap mena, donatius, regals, favors o privilegis. e) Complir amb el règim de jornada i els horaris establerts. f) Aplicar amb diligència les instruccions i les ordres legítimes que emanin dels superiors emmarcades en l’àmbit de les seves funcions. g) Informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent. h) Col·laborar en l’execució de funcions o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l’Administració comunal requereixi, sempre que siguin afins amb el seu lloc de treball. i) Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu lloc de treball a l’Administració en general, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu. j) Mantenir una estricta reserva sobre totes les informacions relatives als administrats que coneguin o a les quals tinguin accés per raó de la seva funció o càrrec. k) Mantenir una conducta responsable d’atenció, cordialitat i bon tracte amb el públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball. l) Mantenir actualitzats els coneixements, les capacitacions i les qualificacions professionals. m) Assistir a les accions formatives i de desenvolupament programades per l’Administració comunal i participar-hi de manera activa i amb interès. n) Aplicar els coneixements adquirits en les accions formatives i de desenvolupament en el lloc de treball. o) Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis programats o subvencionats per l’Administració comunal. p) Complir i fer complir les normes i mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals. q) Treballar amb la cura i diligència necessàries en el desenvolupament de les tasques al lloc de treball. 2. Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari del personal funcionari i dels treballadors públics del Comú. Article 75. Incompatibilitats 1. El personal funcionari i els treballadors públics en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les que s’enumeren a continuació, sempre que es facin fora de l’horari laboral: a) Les derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre que no percebin cap remuneració; b) La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos, en qualitat de ponents o formadors, per raó de la plaça que ocupen a l’Administració comunal; c) La producció i creació literària, artística, científica i tècnica; i també les publicacions derivades, sempre que aquesta producció i creació, així com les publicacions, no siguin contràries al que estableix l’article 74; d) Les de caràcter d’investigació, en qualitat d’investigadors per raó de la plaça que ocupen a l’Administració comunal; e) Les activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi la Junta de Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l’autorització. 2. El personal funcionari i els treballadors públics en situació de servei actiu, que no treballen a temps complet i aquells treballadors públics interins amb un contracte amb una durada inferior a 1 any, poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’Administració comunal ni perjudiquin la bona imatge d’aquesta. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al departament encarregat de recursos humans perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions. 3. Per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou inferior al 120% del salari mínim interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al departament encarregat de recursos humans perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions. 4. Correspon als directors i als caps immediats prevenir i, si escau, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el personal de l’Administració comunal, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent. Secció quarta. Règim retributiu Article 76. P rincipis generals del règim retributiu 1. El règim retributiu de l’Administració comunal, com a element bàsic per a la compensació, la motivació i la gestió dels seus recursos humans, s’orienta, d’una banda, a aconseguir la retribució equitativa i justa de tot el seu personal, en funció del sistema de classificació dels llocs de treball; i, per altra banda, a facilitar la consecució dels objectius del Comú. 2. Els funcionaris i treballadors públics no poden ser retribuïts per altres conceptes que els establerts per aquesta Ordinació i la seva normativa de desenvolupament. Article 77. Estructura retributiva Les retribucions econòmiques es componen dels conceptes següents: a) Sou base Correspon al nivell en què s’ubica el lloc de treball, segons el seu contingut organitzatiu i funcional. L’assignació dels llocs de treball als nivells retributius exigeix, amb caràcter previ, que s’efectuï una valoració dels llocs de treball. b) Complement de carrera Retribueix la progressió en la carrera professional de les persones treballadores en el lloc de treball. Reglamentàriament es determina la quantia i l’actualització dels imports corresponents a cada grau per a cadascun dels nivells retributius i les condicions requerides per consolidar-los. c) Complement d’antiguitat Consisteix en una quantitat igual per a totes les persones funcionàries per cada tres anys de servei efectiu prestats en l’Administració comunal. També computa, a aquest efecte, el temps de servei prestat al Govern d’Andorra, a l’Administració de justícia, als altres comuns, al Consell General o als organismes adscrits al Consell General, a condició que el termini transcorregut entre la baixa al servei d’una d’aquestes administracions i la incorporació a l’altra a l’administració no sigui superior a tres mesos. Per mobilitat entre administracions, es manté l’import consolidat d’aquest complement, i a partir del moment que el personal funcionari ocupa el nou lloc de treball, es comença a calcular el nou complement en aplicació del preu establert en la nova administració a la qual queda orgànicament adscrit. d) Complement de responsabilitat addicional (CRA) Retribueix de forma provisional i transitòria la circumstància per la quina una persona treballadora assumeix la totalitat de les tasques laborals d’un lloc de treball de nivell superior. En cas que s’assumeixin parcialment les tasques laborals d’un lloc de treball de nivell superior, s’entendrà com un complement de responsabilitat addicional parcial, quina retribució i particularitats s’hauran de determinar reglamentàriament. Els requisits i supòsits per l’atorgament d’un CRA, es determinen reglamentàriament al corresponent Reglament de compensacions. e) Complement específic El complement específic és un complement estructural que retribueix les circumstàncies de treball dels agents del Servei de Circulació Comunal en l’exercici de les seves funcions i que integra: el torn que consisteix en l’ocupació successiva i constant del lloc de treball d’agent de Circulació Comunal, en períodes horaris diferents, que pot incloure dies festius i jornada nocturna, fet que impossibilita la retribució d’un complement addicional de nocturnitat; les funcions permanents que impliquen la missió i les funcions atribuïdes al Servei de Circulació Comunal que s’han de prestar de manera continuada; i la contingència especial que comporta les circumstàncies especials que puguin implicar perjudicis pels agents de Circulació Comunals tals com el risc personal en l’exercici habitual de les seves funcions i la funció repressora. f) Complement d’absorció Consisteix en una quantitat retributiva que excedeix la banda màxima del nivell de classificació que tingui assignat el funcionari, derivada de sistemes retributius anteriors o derivada de l’aplicació de les casuístiques d’adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut. En els supòsits que per canvis patits per persones treballadores derivats de reclassificacions o esdeveniments anàlegs, també es considerarà complement d’absorció aquella quantitat salarial que garanteixi la mateixa retribució que la persona afectada percebia abans del canvi. g) Altres conceptes El Reglament de compensacions ha d’identificar i descriure altre conceptes retributius, no inclosos en els conceptes anteriors, com a conseqüència de circumstàncies laborals i d’organització del treball. Les retribucions establertes en els apartats precedents, a excepció de la d’altres conceptes que així ho estableixi el corresponent reglament de compensacions, es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària el mes de desembre. La tretzena paga es prorrateja, si escau, en funció del temps de servei en actiu de l’anualitat. Secció cinquena. Seguretat i salut en el treball Article 78. Principis generals 1. La seguretat i la salut del personal funcionari i dels treballadors públics són dos de les prioritats essencials de la política de personal del Comú, amb l’objectiu i el compromís de consolidar una autèntica cultura preventiva i garantir la seguretat i la salut laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva en tots els nivells de gestió. 2. L’Administració comunal, per tal de promoure els principis preventius necessaris, s’ha de regir, en tot el que li sigui aplicable, per la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball. 3. El Comú ha de garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i dels treballadors públics en tots els aspectes relacionats amb la feina que desenvolupen. 4. El personal funcionari i els treballadors públics tenen dret a una prevenció i protecció eficaces en matèria de seguretat i salut laboral, així com el deure de complir les mesures de prevenció de riscos que prevegi la normativa i els reglaments que la desenvolupin. Article 79. Avaluació de riscos laborals 1. L’avaluació dels riscos laborals és el procés adreçat a valorar els riscos que no s’hagin pogut evitar, per tal d’obtenir la informació necessària perquè l’Administració comunal estigui en condicions de prendre una decisió adequada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives. 2. Els elements i factors de risc s’identifiquen a partir de la informació que s’obtingui sobre l’organització, les característiques i la complexitat del treball, els materials i els equips de treball, i l’estat de salut de les persones que hi treballen. 3. L’avaluació dels riscos s’ha d’efectuar mitjançant la intervenció de personal competent i s’ha d’actualitzar i revisar quan canviïn les condicions de treball. Els riscos s’han d’avaluar de forma regular per garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics. 4. Si el resultat de l’avaluació ho requereix, l’Administració comunal ha de planificar l’activitat preventiva necessària amb la finalitat de garantir un nivell de protecció adequat de la seguretat i la salut del seu personal. Article 80. Planificació de l’activitat preventiva 1. L’Administració comunal ha de planificar convenientment l’activitat preventiva amb l’objectiu de controlar, reduir o eliminar els riscos laborals, tenint en compte la seva magnitud i el nombre de persones potencialment afectades. L’activitat preventiva ha d’integrar tant les mesures en cas d’emergència i la vigilància de la salut, com les referents a donar informació i formació al personal en matèria preventiva i a la coordinació de tots aquests aspectes. Alhora, cal que s’estableixin les fases i prioritats del seu desenvolupament com també el seu seguiment i control periòdic. 2. Totes les mesures d’activitat preventiva han de ser comunicades als sindicats o associacions legalment constituïdes de funcionaris o treballadors públics de l’Administració comunal, si així ho sol·liciten. Article 81. Vigilància de la salut 1. Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, el Comú ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut del seu personal, en funció dels riscos inherents de l’activitat que desenvolupen. 2. La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat del personal, així com la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut. Article 82. Reconeixements mèdics 1. L’Administració comunal ha de portar a terme reconeixements mèdics voluntaris al seu personal d’acord amb la periodicitat establerta en els protocols mèdics específics, els quals han de tenir en compte, fonamentalment, les característiques del lloc de treball que ocupi el personal funcionari o el treballador públic. En tot cas la periodicitat no pot ser superior al període establert per la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball. 2. El reconeixement mèdic té caràcter obligatori en els supòsits establerts en la legislació vigent en matèria de seguretat i salut en el treball i en els reglaments de desenvolupament corresponents. 3. Els resultats dels reconeixements mèdics es comuniquen a l’interessat. 4. L’Administració comunal únicament ha de rebre informació de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats, per conèixer l’aptitud del personal per desenvolupar les seves funcions o la necessitat d’introduir mesures de prevenció i protecció. Article 83. Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos 1. El Comú ha de garantir de manera específica la protecció del personal funcionari i dels treballadors públics sensibles als riscos derivats del treball, ateses les seves característiques personals, estat biològic o discapacitat física, psíquica o sensorial adientment reconeguda. 2. El personal que per les característiques descrites en l’apartat anterior pot resultar afectat per les condicions específiques del seu lloc de treball, ha de sol·licitar una valoració mèdica d’acord amb el que estableixi la reglamentació o els protocols sobre persones especialment sensibles a determinats riscos. 3. És obligatori sotmetre’s als reconeixements mèdics en cas que hi hagi indicis que un funcionari o un treballador públic pateixi alguna patologia física o psíquica que pugui afectar el seu treball, la seva capacitat per desenvolupar la feina o que pugui suposar un risc per a la seva integritat física o la de terceres persones. 4. Aquests reconeixements mèdics específics els efectua el metge especialista en medicina del treball i, si escau, un comitè mèdic integrat pels metges especialistes o professionals tècnics que siguin necessaris, designats pel departament encarregat de recursos humans. El facultatiu ha d’emetre preceptivament un dictamen vinculant. Article 84. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut 1. Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari o treballador públic indefinit, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions a desenvolupar. 2. Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, s’ha d’adscriure el funcionari o treballador públic indefinit a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. L’adscripció es realitzarà, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament. 3. Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari o treballador públic indefinit no pot continuar realitzant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha d’adscriure a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. Si pot continuar realitzant les mateixes funcions que realitzava, però la situació d’invalidesa li impedeix la realització del treball a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral. 4. El funcionari o treballador públic indefinit destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació. En el supòsit de reducció de la jornada de treball per motius de salut se li ajusten les retribucions en proporció al nombre d’hores de la nova jornada, garantint-li aquestes amb les mateixes consideracions que al paràgraf anterior. Quan el mínim garantit no es pugui encabir en l’estructura retributiva del lloc de treball, l’excés passa a formar part del complement d’absorció. 5. Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball a l’Administració comunal, es garanteix al funcionari o treballador públic el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Comú li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 6. L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon a la Junta de Govern, a proposta del departament encarregat de recursos humans. En tot cas, el funcionari o treballador públic indefinit haurà de lliurar al Comú la documentació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que acrediti el seu grau d’invalidesa i l’import de la pensió que percebi d’aquesta. Secció sisena. Prestacions passives i mútua de funcionaris Article 85. Prestacions passives i mútua de funcionaris i treballadors públics 1. Es reconeix als funcionaris i als treballadors públics de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria. 2. El Comú pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general a tots els funcionaris i treballadors públics de caràcter indefinit. En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració comunal, aportacions dels funcionaris i treballadors públics de caràcter indefinit interessats. 3. La percepció de prestacions de jubilació a càrrec de l’Administració comunal, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit o interí, per serveis prestats al sector públic. En el cas de prestació de serveis a l’Administració per funcionaris o treballadors públics en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació a càrrec de l’Administració comunal queden en suspens mentre duri la relació especial. 4. El Comú pot crear una mútua de funcionaris i treballadors públics comunals, mitjançant Ordinació específica que en reguli la gestió i el funcionament. Secció setena. Drets sindicals Article 86. Llibertat i activitats sindicals 1. Els funcionaris i treballadors públics tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable. 2. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans. 3. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti puntualment un espai adequat per exercir les seves activitats, a les dependències que determini la Junta de Govern. 4. Els representants de les organitzacions sindicals i de les associacions de funcionaris i treballadors públics legalment constituïdes han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i amb l’abast que s’estableixin per la via reglamentària, per tal que no perjudiquin el bon funcionament i el servei de l’Administració comunal. Article 87. Normativa aplicable La constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme, es regeixen per la Llei qualificada d’acció sindical i patronal. Capítol vuitè. Règim disciplinari Secció primera. Disposicions generals Article 88. Responsabilitat disciplinària 1. El personal funcionari i els treballadors públics del Comú estan sotmesos a responsabilitat disciplinària. 2. Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi l’incompliment de les obligacions i els deures als quals està sotmès el personal funcionari i els treballadors públics de l’Administració comunal, i que estigui tipificada com a tal en aquesta Ordinació. 3. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Ordinació d’acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l’audiència i la defensa de l’inculpat. 4. L’exigència de responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris i treballadors públics per l’incompliment dels seus deures i les seves obligacions. 5. És responsable disciplinàriament el funcionari o treballador públic que sigui autor de la falta. Es considera autor qui comet la falta personalment, ja sigui individualment o conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o hi coopera amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement dels fets, tenint l’obligació d’evitar-ne el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat. 6. Als efectes d’aquesta Ordinació s’entén per reiteració que s’hagin comès dos vegades els fets de què es tracti en el termini d’un any. Secció segona. Procediment disciplinari Article 89. Òrgans competents 1. És competent per incoar un expedient disciplinari el director o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada. Si la persona expedientada és el director o responsable d’un departament, és competent per incoar el Secretari General. 2. És competent per instruir l’expedient disciplinari el funcionari designat del departament encarregat de recursos humans. En el cas que concorri una causa d’abstenció o inhibició, o qualsevol altra causa que impedeixi la instrucció per part del funcionari designat del departament encarregat de recursos humans, instrueix el Secretari General o la persona en qui aquest delegui. 3. És competent per resoldre els expedients disciplinaris la Junta de Govern. Article 90. Actuacions prèvies 1. Abans d’acordar la incoació d’un procediment disciplinari, l’òrgan competent pot obrir un període d’informació prèvia per tal de determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que ho justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a determinar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables, i les altres circumstàncies rellevants. 2. Les actuacions prèvies les fa la persona o l’òrgan que designi l’òrgan competent per incoar el procediment. Article 91. Inici del procediment 1. El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic s’inicia sempre d’ofici, per acord de l’òrgan competent, ja sigui per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia. 2. Quan es tracta de conductes qualificades de faltes lleus, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir que es tramiti pel procediment abreujat. En el cas de conductes qualificades de faltes greus o molt greus, s’ha de seguir sempre el procediment ordinari. 3. L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari comunica l’inici del procediment, amb indicació de la identitat de l’instructor, al departament encarregat de recursos humans. 4. L’abstenció i la recusació de l’instructor s’han de plantejar davant de l’òrgan competent per resoldre l’expedient disciplinari, que resol en el termini de cinc dies hàbils. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar posteriorment en el recurs que es formuli contra la resolució definitiva de l’expedient disciplinari. 5. La providència mitjançant la qual s’acorda la incoació de l’expedient disciplinari, que ha d’incorporar la identitat de l’instructor, s’ha de notificar per escrit a la persona expedientada. Article 92. Instrucció de l’expedient 1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre declaració de la persona expedientada. 2. A la vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs. El plec de càrrecs ha d’expressar, com a mínim, la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica, amb indicació de la disposició o les disposicions de l’Ordinació que els tipifiquen com a infracció, i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició de l’Ordinació que l’estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent el seu aixecament o, quan sigui el cas, la seva pròrroga. 3. L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot acordar l’ampliació d’aquest termini, en la meitat del mateix, per causa justificada. 4. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per a la seva defensa. 5. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de rebutjar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el rebuig s’ha de motivar expressament i s’ha de fer constar a la proposta de resolució. 6. En vista de les al·legacions, quan se n’hagin presentat, i de les proves practicades, quan sigui el cas, l’instructor formula una proposta de resolució, en què fixa de forma definitiva els fets, la seva qualificació jurídica i la persona o les persones que en resulten responsables, i proposa la imposició de la sanció que correspongui o bé el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient. 7. L’instructor notifica la proposta de resolució a la persona expedientada, li concedeix un nou termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient i formular al·legacions, i incorpora a l’expedient les al·legacions que es presentin dins d’aquest termini. Això no obstant, quan la proposta de resolució no modifiqui el plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats i la seva qualificació jurídica, i tampoc no modifiqui a l’alça la sanció proposada, l’instructor pot prescindir d’aquest tràmit. 8. Conclosa la instrucció, en un termini de cinc dies hàbils, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre. 9. Tots els òrgans del Comú estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció. Article 93. Resolució de l’expedient 1. Rebut l’expedient, l’òrgan competent per resoldre ha de dictar la resolució disciplinària que posa fi al procediment en el termini de quinze dies hàbils, si es tracta de faltes lleus; de trenta dies hàbils, si es tracta de faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils, si es tracta de faltes molt greus. 2. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent pot ordenar a l’instructor que faci les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui també s’ha de donar trasllat de les actuacions efectuades, i concedir-li un termini de cinc dies hàbils perquè al·legui el que consideri convenient. 3. La resolució ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. La resolució ha de motivar la denegació de les proves sol·licitades que no s’hagin practicat, quan sigui el cas, i ha d’informar sobre les vies de recurs; pot acordar el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que siguin compatibles amb la resolució, fins al moment en què aquesta adquireixi fermesa i siguin substituïdes per mesures d’execució. 4. La resolució disciplinària s’ha de notificar a la persona expedientada; se n’ha de trametre còpia al departament encarregat de recursos humans, i és susceptible de recurs en els termes previstos pel Codi de l’Administració. Article 94. Procediment abreujat 1. Quan es tracta de conductes qualificades de falta lleu, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir la tramitació pel procediment abreujat. En aquest cas, notifica la providència d’incoació a la persona expedientada juntament amb el plec de càrrecs i li concedeix un termini de deu dies per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, per aportar els documents que cregui oportuns i per demanar la pràctica de les altres proves que consideri necessàries. La providència d’incoació ha d’anunciar que es tramitarà per procediment abreujat, salvat que la persona expedientada demani la tramitació pel procediment ordinari, d’acord amb el que preveu l’apartat 3. 2. Transcorregut el termini esmentat a l’apartat precedent, l’òrgan competent incorpora a l’expedient les al·legacions i els documents eventualment presentats, o deixa constància que no ho han estat, practica les proves que considera pertinents, denega motivadament les altres i eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre. 3. En rebre la providència d’incoació d’un expedient disciplinari pel procediment abreujat, la persona expedientada pot demanar que l’expedient es tramiti pel procediment ordinari. Ha de formular aquesta petició en lloc de les al·legacions, i dins del termini concedit per formular-les. En rebre aquesta petició, es dicta una nova providència d’incoació, i l’expedient segueix els tràmits del procediment ordinari. Article 95. Mesures cautelars 1. En qualsevol moment posterior a la incoació d’un expedient disciplinari, l’òrgan competent per resoldre l’expedient pot adoptar, motivadament, a demanda de l’òrgan que incoa, de l’òrgan que instrueix o a iniciativa pròpia, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de la resolució que pugui recaure. L’adopció de mesures cautelars requereix l’audiència prèvia de la persona expedientada, excepte en els casos en què les mesures podrien perdre la seva virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després d’aquest tràmit; en aquests casos l’audiència prèvia es pot substituir per un tràmit d’al·legacions immediatament posterior. 2. En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball. 3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic. 4. La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada. 5. El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar per la falta presumptament comesa. El temps de suspensió cautelar s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari. 6. En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar a la persona expedientada les retribucions deixades de percebre, majorades amb l’interès legal fins a la data de pagament, en els supòsits següents: a) Si la sanció que s’imposa no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions. A aquests efectes, s’entén que comporten pèrdua de retribucions les sancions de separació del servei i d’inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració comunal. b) Si se sobreseu o s’arxiva l’expedient disciplinari. Article 96. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal 1. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per iniciar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. 2. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment disciplinari encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació, fins que recaigui una resolució en la via penal. 3. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin. 4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables les disposicions de l’article 95, però, en aquest cas, les mesures cautelars es poden prorrogar fins que es dicti una resolució definitiva en la via penal. Secció tercera. Faltes Article 97. Classificació Les faltes disciplinàries comeses pel personal funcionari i els treballadors públics es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Article 98. Faltes molt greus Són faltes molt greus: a) La falta d’assistència al lloc de treball durant tres o més dies hàbils consecutius, sense haver-ho comunicat al superior o sense causa justificada. b) La manca de rendiment manifesta i no justificada quan ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei. c) Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres funcionaris i treballadors o amb els ciutadans. d) La ignorància inexcusable de les normes o dels procediments que hagi d’aplicar en el desenvolupament del seu lloc de treball. e) El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal. f) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la dignitat dels funcionaris o els treballadors públics de l’Administració comunal o d’altres administracions públiques, i contra la imatge de la mateixa Administració. g) Tot comportament o conducta, en l’àmbit laboral, que atempti contra el respecte de la intimitat i la dignitat de la dona o l’home mitjançant l’ofensa, física o verbal, de caràcter sexual. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d’una posició jeràrquica, aquest fet constitueix una circumstància agreujant. h) L’obtenció d’una tercera avaluació negativa consecutiva en el procés d’avaluació de l’acompliment, o bé de forma discontínua en un període de vuit anys. i) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis molt greus per a l’Administració o per als ciutadans. j) L’emissió d’informes, l’adopció de decisions o qualsevol altra actuació de contingut manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració o als ciutadans. k) El falsejament voluntari de les dades o de la informació relativa al servei. l) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari. m) El fet de causar danys dolosos als béns del Comú. n) L’apropiació de béns, materials o equipaments que pertanyen a al Comú o a tercers. o) La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn. p) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa, o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan ocasioni un perjudici material o d’imatge greu al servei, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dona aquesta situació. q) Tota actuació que signifiqui una discriminació greu per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. r) L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. s) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici per a l’Administració o per als ciutadans. t) No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts. u) Promoure o participar en una vaga que d’acord amb la legislació aplicable tingui la consideració de prohibida o abusiva. v) Ocupar el centre de treball o qualsevol de les dependències durant una vaga, o dificultar o impedir l’accés al lloc de treball o el desenvolupament normal de les activitats dels funcionaris i els treballadors públics que hagin decidit no participar-hi. w) Realitzar actes que atemptin contra la seguretat o la integritat de les persones o dels béns durant una vaga, o contra els locals, la maquinària, les instal·lacions o les mercaderies de l’Administració pública o de les empreses que realitzin obres o serveis per compte de l’Administració pública concernida per la vaga. x) Realitzar actes intimidatoris o violents de qualsevol naturalesa adreçats contra els funcionaris o treballadors públics que optin lliurement per exercir el dret de treballar. y) Incomplir els laudes de compliment obligatori o els acords executius de la Junta de Govern adoptats per resoldre el conflicte que ha provocat una vaga o per garantir el funcionament dels serveis essencials, o l’acord vàlid i eficaç de les parts en conflicte per posar-hi fi. z) No respectar els serveis o els treballs de manteniment convinguts, establerts per la Junta de Govern en cas que no hagin estat impugnats, o establerts de forma executiva pel Consell del Comú en cas contrari, en una situació de vaga. aa) Qualsevol acció o omissió adreçada a impedir o dificultar que s’insti un conflicte col·lectiu. bb) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics, o per a terceres persones. cc) La comissió d’una segona falta greu, encara que sigui de distinta naturalesa, dins el període d’un any des de la comissió de la primera de les faltes, i sempre que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta. Article 99. Faltes greus Són faltes greus: a) L’incompliment de la jornada de treball sense causa justificada quan se’n derivin perjudicis greus per al servei. b) La segona falta d’assistència d’un dia al lloc de treball durant un període de sis mesos sense autorització del superior o sense causa justificada. c) Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball personal o d’un altre funcionari o treballador. d) La falta d’assistència a les reunions de treball o a les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada. e) El refús de sotmetre’s a la revisió mèdica, les proves psicotècniques o els exàmens de salut laborals relacionats amb el lloc de treball, quan aquests resultin obligatoris. f) La tercera falta d’assistència sense causa justificada als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball degudament convocats. g) No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que són exigibles d’acord amb el lloc de treball. h) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes en aquesta Ordinació. i) La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada. j) L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització, si en resulten danys o perjudicis. k) La desobediència als caps o superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes. l) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes als ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys. m) La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques. n) L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos del Comú per a fins aliens a les funcions atribuïdes. o) L’emissió d’informes o l’adopció de decisions que, amb motiu d’una actuació negligent, causin un perjudici greu a l’Administració comunal o als usuaris o al públic, quan no constitueixin una falta molt greu. p) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats o que té a la disposició, si en resulten danys i perjudicis. q) La pèrdua del material, els equips o els documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan ocasioni un perjudici greu a l’Administració o als ciutadans. r) L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat del Comú, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions de forma reiterada. s) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol treball que li hagi estat encomanat i que produeixi una pertorbació important en el servei. t) Portar a terme actuacions que comportin un descrèdit greu de l’Administració. u) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan ocasioni perjudicis a terceres persones, o perjudicis d’imatge a l’Administració. v) Simular una malaltia o un accident per justificar un retard, l’abandonament o l’absència a la feina. w) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions. x) Intervenir en un procediment administratiu quan es doni alguna de les causes d’abstenció legalment establertes. y) L’incompliment de l’obligació d’informar el superior de tot assumpte que li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que en requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis. z) L’obtenció de dos avaluacions negatives consecutives en el procés d’avaluació de l’acompliment, o bé de forma discontínua en un període de cinc anys. aa) L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades. bb) La realització de treballs de qualsevol tipus per compte propi o per compte d’altri mentre es trobi en situació d’incapacitat temporal, i també tota manipulació, engany o conducta personal inconseqüent que comporti una prolongació de la situació de baixa. cc) La imprudència durant el treball que pugui implicar risc d’accident, personalment o per a altres treballadors o terceres persones, o risc d’avaria o dany material dels béns o les instal·lacions. dd) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan no constitueixi una falta molt greu, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dóna aquesta situació. ee) Qualsevol conducta dolosa en l’exercici de les funcions que sigui constitutiva de contravenció penal. ff) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu. gg) Encobrir o consentir la comissió d’una falta molt greu, o cooperar-hi amb actes no necessaris. Comet encobriment qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, intervé amb posterioritat i ajuda l’autor a aprofitar-se’n, o a amagar o destruir proves. hh) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si no se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics, o per a terceres persones. ii) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies. Article 100. Faltes lleus Són faltes lleus: a) L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada, sempre que no se’n derivin perjudicis greus per al funcionament del servei. b) La falta d’assistència al lloc de treball d’un dia, o l’abandonament del lloc de treball o del servei durant la jornada laboral, sense autorització del superior. c) L’incompliment de la jornada de treball o la falta d’assistència al lloc de treball per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic. d) La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball o les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada. e) La falta d’assistència, sense causa justificada, als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball als quals ha estat convocat. f) La poca diligència en l’execució de les instruccions del superior en el compliment de les funcions pròpies del lloc de treball. g) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació greu al servei. h) La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada. i) Negligir la higiene personal o la presentació, sempre que sigui de tal índole que produeixi una queixa justificada de la resta de treballadors o dels ciutadans. j) Portar a terme actuacions que comportin el descrèdit de l’Administració, quan no revesteixin el caràcter de falta greu. k) L’incompliment dels procediments, els reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats o notificats degudament, que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització de l’Administració, si no en resulten danys i perjudicis. l) No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats o programats per l’Administració comunal, o participar-hi amb falta notòria d’interès. m) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan no constitueixi una falta greu. n) La incorrecció, la falta de respecte o la falta de diligència amb els ciutadans, els superiors, els subordinats i els companys, quan no constitueixi una falta greu. o) La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques. p) La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats, si no en resulten danys o perjudicis. q) La pèrdua del material, dels equips o dels documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan no revesteixi el caràcter de falta greu. r) L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat del Comú, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions. s) Encobrir o consentir la comissió d’una falta lleu, o cooperar-hi amb actes no necessaris. t) Mostrar una falta notòria d’interès en el servei o incomplir les instruccions dels superiors o les ordres de servei que es dictin, quan no constitueixi una falta greu. u) En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies. Article 101. Prescripció de les faltes 1. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què el Comú hagi tingut coneixement del fet causant i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora. 2. El termini de prescripció de les faltes s’interromp per qualsevol actuació efectuada amb coneixement formal de l’interessat que s’adreci a la investigació, la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. 3. Produïda la interrupció, es torna a iniciar el còmput del termini de prescripció a partir de la data de la interrupció. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment sancionador queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona interessada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti a l’expedient disciplinari. 4. En cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, o per causa d’incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció de la falta resta igualment suspès fins que l’òrgan competent per incoar l’expedient tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal, en el primer cas, o de la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva, en el segon. Secció quarta. Sancions Article 102. Sancions disciplinàries 1. Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a l’Ordinació, són les següents: a) Per la comissió d’una falta molt greu: - Separació del servei i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració comunal. - Reubicació obligatòria definitiva a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. - Suspensió temporal de funcions i de retribucions d’un mes i un dia fins a sis mesos. - La penalització a l’efecte de carrera, promoció i mobilitat voluntària d’entre dos i quatre anys. - La prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys. La comissió d’una falta molt greu pot comportar, addicionalment a la sanció imposada, la reubicació o la destitució del càrrec de comandament a què fa referència l’apartat de faltes greus. b) Per la comissió d’una falta greu: - Suspensió temporal de funcions i de retribucions de quinze dies a un mes. - Reubicació obligatòria temporal a un altre lloc de treball per un període no superior a un any, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. - La penalització a l’efecte de carrera, promoció i mobilitat voluntària de fins a un màxim de dos anys. - Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquest fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període màxim de dos anys. - La prohibició d’ocupar llocs de comandament per a un període màxim de dos anys. c) Per la comissió d’una falta lleu: - Amonestació verbal. - Amonestació escrita. - Suspensió temporal de funcions i de retribucions fins a un màxim de catorze dies. 2. Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic hagi produït danys materials al Comú, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat. 3. En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat. 4. No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Ordinació i en les normes que la desenvolupen. Article 103. Graduació Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents: a) La responsabilitat del lloc de treball. b) El grau d’intencionalitat o negligència. c) El grau de pertorbació del servei. d) La gravetat dels danys i perjudicis causats. e) La reiteració o reincidència. f) Les circumstàncies de l’expedient personal. Article 104. Prescripció 1. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys, i les imposades per faltes molt greus, al cap de quatre anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà de la data de la resolució sancionadora. 2. El termini de prescripció de les sancions s’interromp per l’inici, amb el coneixement de la persona sancionada, de l’execució de la sanció. Article 105. Extinció de la responsabilitat 1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o treballador públic, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció. 2. Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic de la persona expedientada, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el funcionari o treballador públic hagi estat en servei actiu. Article 106. Anotació de les sancions 1. Les resolucions sancionadores que s’imposin als funcionaris o treballadors públics s’han de notificar el Secretari General per tal d’anotar-les en l’expedient personal del Registre de personal. 2. Les anotacions de les sancions s’han de cancel·lar, del Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria, a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de l’Administració, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la data de la resolució que les ha imposat: a) Un any en el cas de faltes lleus. b) Dos anys en el cas de faltes greus. c) Quatre anys en el cas de faltes molt greus. 3. El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici. Article 107. Notificacions i suspensió per incapacitat temporal 1. Les notificacions es practiquen per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona expedientada o de qui la representi, inclosos els sistemes de comunicació interns del Comú, si permeten acreditar la recepció. L’acreditació de la notificació practicada s’incorpora a l’expedient. 2. Per regla general, la notificació es practica al lloc de treball o al domicili de la persona expedientada. 3. Quan la notificació es practica al domicili de la persona expedientada, si aquesta persona no es troba present en el moment del lliurament, se’n pot fer càrrec qualsevol altra persona que convisqui en el domicili i que faci constar la seva identitat. 4. Quan la persona expedientada, o qui la representi, rebutja la notificació d’una actuació administrativa, se n’ha de deixar constància a l’expedient, juntament amb l’acreditació de dos testimonis. El rebuig de la notificació no impedeix la continuació del procediment. 5. Quan la notificació personal resulta infructuosa, la notificació es practica mitjançant la publicació d’un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 6. La situació d’incapacitat temporal de la persona expedientada no impedeix la tramitació de l’expedient disciplinari, si està en condicions d’exercir la seva defensa. Altrament, s’ha de suspendre la tramitació del procediment fins que acabi aquella situació. Títol III. Del personal interí i el personal de relació especial Capítol primer. Personal interí Article 108. Supòsits per al nomenament de personal interí Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de treballadors públics de caràcter indefinit, per raons expressament justificades, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) L’existència de vacants, mentre es desenvolupa el procediment de provisió. b) La substitució provisional del funcionari o treballador públic que té assignada la plaça. c) La cobertura de funcions estructurals i periòdiques. d) L’execució de projectes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a dos anys, ampliable per una sola vegada per un termini màxim de fins a dotze mesos. e) L’excés o acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos dins d’un període de dotze mesos. Article 109. Selecció del personal interí Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública. Article 110. Nomenament del personal interí Els treballadors públics interins són nomenats per la Junta de Govern; el seu nomenament té sempre caràcter provisional, i no s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Article 111. Cessament del personal interí Els treballadors públics interins perden la seva condició quan no calen els seus serveis, quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, pel transcurs del temps especificat en el nomenament, o en cas de renúncia. Perden també la seva condició quan s’acorda revocar-ne el nomenament, per manca de rendiment, per incapacitat manifesta, o per altra causa justificada, sempre prèvia audiència de l’interessat. El cessament del personal interí no genera dret a indemnització. Article 112. Aplicació analògica del règim estatutari Al personal interí li és aplicable, amb caràcter analògic, el règim estatutari propi dels funcionaris i dels treballadors públics indefinits, en allò que resulti adequat a la naturalesa de la seva relació. Els reglaments que desenvolupin aquesta Ordinació poden precisar les condicions i especialitats d’aquest règim. Article 113. Efectes dels serveis prestats en règim interí La prestació de serveis en règim interí no pot constituir dret preferent per a l’accés a la condició de personal funcionari o de treballador públic de caràcter indefinit. No obstant això, el temps de serveis prestat, l’experiència i la formació poden ser valorats com a mèrit en el concurs selectiu d’ingrés, quan siguin adequats a la família professional i el lloc de treball a què corresponguin les places convocades. En cas que una persona que hagi prestat serveis a l’administració comunal en règim interí s’incorpori a l’Administració comunal com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d’antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació a l’Administració comunal amb el nou règim no sigui superior a tres mesos. Capítol segon. Personal de relació especial Article 114. Supòsits de personal de relació especial El personal de relació especial presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal, exclusivament als cònsols, o s’integra en els seus gabinets d’assistència personal i tècnica; el seu nomenament correspon directament a aquestes autoritats, i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Article 115. Cessament del personal de relació especial El personal de relació especial és nomenat i cessat lliurement per l’autoritat a la qual presta servei, i cessa en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que el va nomenar. El seu cessament no genera, en cap cas, dret a indemnització. Article 116. Nomenament i cessament d’un funcionari o treballador públic en règim de relació especial Quan la persona nomenada com a personal de relació especial té la condició de funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, passa a la situació d’excedència amb reserva de plaça mentre dura la relació especial. Una vegada cessa com a personal de relació especial, el funcionari o treballador públic de caràcter indefinit es pot reintegrar a la plaça que ocupava anteriorment; el temps de servei prestat es computa com de servei actiu a tots els efectes. Disposició addicional primera. Registre de la Funció Pública del Comú i Comissió Consultiva 1. El Registre de la Funció Pública del Comú passa a denominar-se “Registre de personal del Comú de Sant Julià de Lòria”. 2. La Comissió Consultiva passa a denominar-se “Comissió de Personal”. Disposició addicional segona. Contractació de menors en règim laboral Per excepció a allò que estableix l’article 4 d’aquesta Ordinació, el Comú pot contractar menors d’edat en règim laboral, i d’acord amb les especialitats pròpies d’aquesta modalitat de contractació establertes en la normativa laboral vigent. Disposició addicional tercera. Referències als agents de l’Administració en la normativa anterior Les referències contingudes en qualsevol ordinació o reglament comunal als agents de l’Administració de caràcter indefinit o als agents de l’Administració de caràcter eventual, s’han d’entendre fetes, endavant, als treballadors públics de caràcter indefinit i als treballadors públics de caràcter interí, respectivament, amb les adaptacions necessàries a la naturalesa estatutària de la seva relació, quan escaigui. Disposició transitòria primera. Expedients disciplinaris en curs Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data d’entrada en vigor d’aquesta Ordinació es continuen regint per les disposicions de l’Ordinació de la funció pública vigents a la data de la incoació de l’expedient, llevat que les disposicions substantives d’aquesta Ordinació sobre tipificació de les faltes i determinació de les sancions siguin més beneficioses per a la persona expedientada, en quin cas s’apliquen aquestes. Disposició derogatòria 1. Es deroga l’Ordinació de la funció pública del Comú de Sant Julià de Lòria de data 30 de desembre del 2002 i les seves successives modificacions, i totes aquelles altres disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Ordinació. Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari 1. El Comú ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta Ordinació en el termini màxim de divuit mesos des de la data en què entri en vigor. 2. Mentre el Comú de Sant Julià de Lòria no hagi aprovat els reglaments a què fa referència l’apartat precedent, continuen sent aplicables els reglaments que desenvolupen l’Ordinació de la funció pública del Comú de Sant Julià de Lòria, en tot el que no contradigui les disposicions d’aquesta Ordinació. Disposició final segona. Entrada en vigor Aquesta Ordinació entrarà en vigor el dia primer del mes immediatament posterior al de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Annex únic. Taula salarial anyal