Ordinació del 18-12-2025 pressupostària per a l’any 2026 del Comú d’Ordino.

Ordinació del 18-12-2025 pressupostària per a l’any 2026 del Comú d’Ordino. Atesa la Llei 36/2021 de les finances comunals. El Consell de Comú en sessió del 18 de desembre del 2025 aprova la següent: Ordinació pressupostària per l’any 2026 Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions Article 1. Àmbit del pressupost 1.1 Atès l’article 69 de la Llei 36/2021 de les Finances Comunals “Principi d’unitat”, el pressupost anual comunal es composa del pressupost de l’Administració comunal i de les previsions dels programes d’actuació de les societats públiques participades per l’Administració comunal, les quals han de ser trameses al Comú abans del dia 20 de setembre d’acord amb l’article 76 de la mateixa Llei. I, com estipula l’apartat 3 del mateix article, el Comú presenta en aquesta Ordinació un pressupost consolidat comprensiu amb efectes merament informatius només amb l’Associació de festivals d’Ordino. 1.2 D’acord amb l’article 76 de la Llei 36/2021 , el pressupost anual comunal s’ajusta al marc pressupostari general que cobreix el període de mandat, d’acord amb els requisits i condicions que preveu la normativa vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i ha estat elaborat d’acord amb el principi d’estabilitat pressupostària, en situació d’equilibri. En el pressupost del Comú d’Ordino, per al període comprés entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2026, s’integren: a) Les obligacions que es poden contreure i la previsió d’ingressos que les financen, derivades de l’organització de les diferents unitats que formen part de l’estructura administrativa del Comú d’Ordino. b) Les previsions de despeses i ingressos atorgades per les entitats de dret públic i les societats i entitats públiques participades, següents: • Associació dels Festivals d’Ordino • Associació Ordino Film Comission d’Andorra Pel que fa a l’Associació Ordino Film Comission d’Andorra, a la pràctica no te activitat alguna, no disposa de pressupost aprovat i es troba en procés de dissolució. 1.3 Control i fiscalització a) L’apartat 2) de l’article 62 de la Llei 36/2021 de les finances comunals estableix que l’actuació de les societats públiques comunals es desenvolupa d’acord amb les normes del dret privat, sens perjudici de romandre sotmesa al control financer en els termes establerts per l’article 97 i concordants de la mateixa llei. b) A l’article 97 s’atorga a la Intervenció comunal la direcció del control financer de les societats participades i les entitats que rebin subvencions. c) Les societats participades, a l’igual que els comuns, resten sotmeses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 32/2014 als principis de: “sostenibilitat financera”, “estabilitat pressupostària”, “transparència”, “eficiència” i “responsabilitat”. d) L’article 12 de la llei 32/2014 estableix la “limitació de l’endeutament”, l’article 15 la “despesa màxima permesa” i l’article 16 la ”regla de la despesa corrent o de funcionament”. e) Com annex número 1 d’aquesta Ordinació es detallen les Normes de control i fiscalització del present pressupost. Article 2. Estat d’ingressos i despeses A. Detall per entitats: A.1. En l’estat de despeses del Comú d’Ordino es concedeixen crèdits per un total de 21.089.794 €, dels quals, per afrontar les despeses corrents, crèdits per un import total de 14.835.650 €, per fer front a les despeses de capital, crèdits per un import de 4.774.144 € i crèdits per fer front a les despeses d’operacions financeres per un import d’1.480.000 € El pressupost de despeses del Comú d’Ordino es finança amb els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici, especificats en l’estat d’ingressos ordinaris, estimats en un total de 16.238.850 €, dels quals 7.043.050 € generats com ingressos corrents. El dèficit pressupostari de l’exercici és de 4.850.944 € que es finança en la seva totalitat, amb consum del romanent de tresoreria disponible previst al tancament de l’exercici 2025, de 8.830.136 € No es preveu la necessitat de formalització de nou endeutament per aquest exercici. A.2. La documentació presentada per l’Associació Festivals d’Ordino, confirma la participació en la propera edició d’ambdós associats (Comú d’Ordino i Fundació Crèdit Andorrà) al 50% amb una aportació de 25.000 € després de dos anys sense aportacions atesa l’existència de romanent de tresoreria disponible. No es disposa del programa d’actuació d’aquesta associació per aquest exercici atès que es troba en curs de realització. A.3. No es disposa del programa d’actuació de l’associació Ordino Film Comission. Aquesta associació no realitza activitat alguna i es troba en procés de dissolució. B. Pressupost consolidat Atès l’apartat 3 de l’article 69 “Principi d’unitat” de la Llei 36/2021 de finances comunals, cal presentar el pressupost consolidat amb efectes merament informatius. Atesa: - la manca de pressupost de l’Associació de festivals d’Ordino - la no activitat de l’Ordino film comission, en curs de dissolució. No es presenta pressupost consolidat. Article 3. Finançament i principi de suficiència L’article 11, apartat b) de la Llei 36/2021 de les Finances comunals estableix el principi de suficiència amb la finalitat que els cabals procedents dels recursos resultin suficients per a satisfer les necessitats exigides per la prestació dels serveis públics i altres actuacions a càrrec dels comuns. Els recursos econòmics de les finances comunals es defineixen a l’article 3 d’aquesta mateixa llei. L’article 3 de la Llei 18/2017 qualificada de transferències als comuns, estableix que els comuns destinen les transferències a atendre les despeses corrents previstes en el pressupost inicial comunal i les que s’habilitin, si escau, mitjançant les modificacions de crèdit oportunes, les despeses de capital o la reducció de l’endeutament, d’acord amb les facultats i sense cap més limitació que les establertes en la normativa aplicable. En aquest sentit, s’aplicarà per aquest exercici al capítol 4 de transferències corrents, si escau l’import de 7.792.600 € de la quantitat rebuda en concepte de Llei de transferències, com a import necessari per assolir la suficiència corrent, és a dir, l’equilibri entre ingressos corrents i despesa corrent i que correspon al 84,74% de la transferència rebuda. D’acord amb l’article 5 “ Revisió ”, de la Llei 18/2017 , l’import total anual de les transferències a rebre per a l’exercici s’incrementa anualment, o disminueix, si escau, a raó de la taxa de variació de l’avanç del producte interior brut anual respecte l’import anual establert per l’any anterior. La quantitat prevista rebre per aquest exercici és de 9.195.800 € Article 4. Estructura pressupostària D’acord amb l’article 75 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, l’estat de despeses del pressupost s’estructura segons la classificació administrativa, econòmica i funcional, que agrupa els crèdits segons l’òrgan gestor, la naturalesa econòmica de les despeses i la finalitat d’aquestes despeses agrupant les àrees d’actuació. Es presenten les despeses corrents (personal, consum de béns i serveis, despeses financeres i transferències corrents), les despeses de capital (inversions i transferències de capital), i les variacions d’actius i passius financers. Per aquest exercici no s’han modificat les classificacions administratives. La classificació funcional correspon al Pla pressupostari per programes aplicable als Comuns i als òrgans que en depenen, segons Decret aprovat pel Govern d’Andorra en sessió del 10 de gener del 2018 i publicat al BOPA núm. 4 del 17 de gener del 2018. L’estat d’ingressos s’estructura en els grups d’impostos directes, impostos indirectes, taxes i d’altres ingressos, ingressos patrimonials, alienació d’inversions reals, actius financers i passius financers. Article 5. Vinculació dels crèdits pressupostaris Als efectes de l’article 72 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, els crèdits consignats en l’estat de despeses, tenen un abast limitatiu i vinculant a nivell de concepte per a la generalitat de les despeses, i a nivell de programa per a les despeses d’inversió i, per consegüent, no es poden autoritzar despeses l’import de les quals excedeixi els crèdits pressupostaris d’acord amb la vinculació respectiva. Article 6. Modificacions de crèdits 1. Als efectes dels articles 79 i 80 de la Llei 36/2021 de les finances Comunals, no es consideren crèdits extraordinaris, ni suplements de crèdit, les transferències de crèdit de les despeses corrents a partides també de despesa corrent no dotades inicialment en el pressupost, però previstes en quant a concepte. 2. A l’efecte de l’article 82 de la Llei 36/2021 de les finances Comunals les transferències de crèdit relatives a despeses corrents seran acordades per la Junta de Govern, a proposta del Conseller delegat corresponent, previ informe d’Intervenció, amb les limitacions següents: a) Es poden referir només a crèdits inclosos en un mateix Departament. b) No poden afectar els crèdits per a remuneracions de personal, ni les despeses financeres, ni els crèdits dotats amb crèdits extraordinaris o suplements de crèdit. c) No poden reduir crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives ni els augmentats per suplements o transferències de crèdit. d) No poden minorar crèdits ampliables. 3. Les transferències de crèdit per a dotar despeses de capital seran acordades en forma d’Ordinació pel Consell de Comú, previ informe d’Intervenció. 4. Les transferències de crèdit que redueixin partides del capítol 4 de transferències corrents o del capítol 6 d’inversions seran acordades en forma d’Ordinació pel Consell de Comú, previ informe d’Intervenció. 5. Els crèdits extraordinaris els acorda el Consell de Comú en forma d’Ordinació, previ informe d’Intervenció. 6. Els suplements de crèdit els acorda el Consell de Comú en forma d’Ordinació, previ informe d’Intervenció. Article 7. Crèdits ampliables i Generació de crèdits En aplicació de l’article 81 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, tenen caràcter d’ampliables, per acord de la Junta de Govern, fins a una suma igual a l’import de les obligacions que calgui comprometre, els crèdits següents: 1. Els que es destinin al pagament d’interessos i amortitzacions de préstecs. 2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries i aquelles altres despeses derivades de preceptes legals. 3. Les despeses del capítol 1 del pressupost “Despeses de personal“ 4. Les despeses finançades amb l’afectació d’ingressos determinats, d’acord amb l’article 73 de la Llei de finances comunals. 5. Les despeses causades per danys que cobreix l’assegurança. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser: - una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, - una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles. - o una disminució de tresoreria. Les Generacions de crèdit s’aplicaran d’acord amb l’article 83 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, per acord de la Junta de Govern. Article 8. Avenços de fons 1. D’acord amb l’article 84 de la Llei 36/2021 , en cas d’urgència s’autoritza als Cònsols per a l’atorgament d’avenços de fons per obligacions no consignades al pressupost o amb dotació pressupostària insuficient, amb un límit màxim del 5% dels crèdits autoritzats a l’estat de despeses de l’exercici. 2. Aquests avenços han de ser objecte de ratificació posterior amb aprovació per part del Consell de Comú de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit, segons escaigui. 3. Si el Consell no aprova els crèdits extraordinaris o suplements de crèdit, els avenços de fons es cancel·len a càrrec dels crèdits del departament respectiu que acordi la Junta de govern, atenent que ocasioni el menor trasbals al servei. Article 9. Despeses pluriennals Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos D’acord amb l’article 85 “Extensió temporal dels crèdits ( despeses pluriennals)” de la Llei 36/2021 de les finances comunals: 1. Les despeses pluriennals generalment són acordades en forma d’ordinació pel Ple del Consell de Comú i es publiquen al BOPA. 2. La Junta de Govern pot aprovar despeses pluriennals corrents per a subministraments, prestació de serveis, arrendaments i atorgaments d’ajuts, i a l’igual que l’apartat anterior, s’han de publicar al BOPA. L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents: - En l’exercici immediatament següent, el 30% dels ingressos reals de l’exercici en curs. - En el segon exercici, el 30% dels ingressos reals de l’exercici en curs. - En el tercer exercici, el 40% dels ingressos reals de l’exercici en curs. El marc pressupostari per al mandat 2024/2027, així com el pressupost per aquest exercici preveuen l’execució dels següents expedients pluriennals: Capítol segon. De la gestió pressupostària i la despesa Article 10. Fases d’execució pressupostària La gestió del pressupost es realitza en les següents fases: 1. Proposta de despesa Acte intern de l’Administració de caràcter preparatori que manifesta el propòsit de realitzar una determinada despesa. La fiscalització de conformitat produeix una reserva condicional de crèdit per l’import proposat. 2. Autorització de despesa Autorització en virtut de la qual l’òrgan competent acorda o decideix la realització de la despesa objecte de la proposta. La formalització i signatura de l’autorització la realitza l’òrgan corresponent d’acord amb l’article 11 següent. 3. Compromís Que és el reflex pressupostari de l’acord o la decisió de complir una obligació voluntària. El compromís es refereix, si és el cas, a l’adjudicació definitiva o comanda al tercer. La fiscalització de la conformitat produeix una reserva ferma i definitiva del crèdit per l’import compromès. La formalització i signatura del compromís la realitza l’òrgan corresponent d’acord amb l’article 11 següent. 4. Liquidació Té per objecte verificar la realitat de l’obligació econòmica i la fixació de l’import definitiu de la despesa. La liquidació es practicada pel corresponent òrgan gestor en compliment d’una obligació legal, o en els casos d’obligacions voluntàries, quan el creditor de l’Administració ha complert o garantit la seva obligació correlativa. La fiscalització de conformitat produeix la contracció del crèdit per l’import liquidat. La formalització i signatura del la liquidació la realitza el Conseller delegat corresponent, previ vistiplau dels caps de departament corresponents. Quan la liquidació de despesa es refereix al capítol 6 d’inversions, activables a l’inventari de béns comunals, i d’acord amb el Manual de normes i procediments de l’inventari comunal del Comú d’Ordino de l’1 de juliol del 2019, s’estableix: Criteris qualitatius Els criteris generals que permeten qualificar un desemborsament econòmic com un nou bé inventariable són els següents: • Desemborsaments fets davant qualsevol nova incorporació de terrenys o d’immobles. • Desemborsaments fets en virtut de qualsevol adquisició d’un bé inclòs a l’apartat «Béns objecte d’inventari» dins la definició de cada classificació. • Desemborsaments satisfets per adquisicions de maquinària nova i altres béns amb una vida útil superior a un any. I els criteris generals per qualificar un desemborsament econòmic com una inversió o millora sobre un bé inventariable són els següents: • Els que es fan per satisfer les ampliacions i les millores substancials que suposen un increment en el valor dels béns d’immobilitzat. • Les reparacions i la renovació d’unitats que redundin en un valor més gran, més utilitat o la prolongació de la vida útil, després de descomptar prèviament el valor de les unitats retirades. En canvi, s’han de tractar com a despeses: • Els desemborsaments necessaris pel manteniment i la conservació d’un bé per garantir-ne un funcionament eficaç i continuat. • Les despeses de reparació i renovació que no afegeixin valor al bé ni n’augmentin la vida útil. • Qualsevol element amb una vida útil inferior a un any o que no compleixi les condicions de valor que s’exposen a l’apartat següent, com ara petit material d’oficina. En definitiva, aquestes darreres es consideren despesa de l’exercici en què s’adquireixen, i no són susceptibles de control d’actiu per part de l’entitat. Criteris quantitatius Com a complement als criteris qualitatius es defineix un criteri econòmic o quantitatiu d’activació que serveix de suport a l’hora de diferenciar entre bé inventariable i despesa. Aquest criteri desenvolupa uns valors mínims tant pel que fa a l’adquisició d’un nou bé com a les millores o les inversions fetes sobre béns ja existents. S’estableix com a criteri quantitatiu de referència per a l’activació de béns, per a totes les classificacions, epígraf i sub-epígraf, l’import de 2.500 € Sempre prevaldrà el criteri qualitatiu sobre el criteri quantitatiu. El Comú pot modificar la quantia d’aquest criteri mitjançant l’ordinació pressupostària anual o Ordinació que la modifiqui. Atès el Decret 296/2024 del Reglament que regula les obligacions de facturació, s’estableix que a partir de l’1/1/2026 les empreses i persones que contractin amb el Comú han de fer arribar les factures en format electrònic. Aquestes factures es lliuraran obligatòriament mitjançant el Portal de factures electròniques del sector públic. Atès l’article 23 d’aquest mateix decret, excepcionalment, el Comú pot acceptar les factures –i els documents substitutius– o els documents equivalents en format paper o en format electrònic per altres canals digitals quan, per raons tècniques o per la naturalesa de la transacció, no sigui possible lliurar-la pel Portal. Son exemples d’excepció: • Tiquets per compra al comptat mitjançant disposicions d’efectiu a justificar. • Subvencions • Transaccions telemàtiques • Gratificacions o contraprestacions a persones físiques per serveis o col·laboracions esporàdiques • Problemes tècnics del Portal de factures electròniques 5. Proposta i ordenació del pagament En virtut de la qual es disposa el pagament material o efectiu d’una obligació liquidada, d’acord amb les disponibilitats de tresoreria. D’acord amb l’article 66 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, l’ordenació del pagament correspon al Conseller de Finances, previ acord de la Junta de Govern. D’acord amb l’article 89 de la Llei 36/2021 de les finances comunals s’exceptuen del requisit previ de liquidació i de l’acord de Junta de Govern previ a l’ordenació del pagament, els pagaments urgents i pagaments a justificar, autoritzats pels cònsols, així com també: • Els pagaments de nòmines que, amb el vistiplau de la responsable del departament de gestió i desenvolupament humà, es realitzaran mitjançant la signatura dels Cònsols, o del Conseller de finances en substitució de qualsevol d’ells. • Els pagaments per càrrec directe bancari, de rebuts domiciliats corresponents al subministrament d’energia elèctrica per Nord Andorrà, SA, el subministrament del servei de telefonia i comunicacions per Andorra Telecom, i els impostos o altres rebuts domiciliats emesos per les administracions de l’estat. • Els pagaments per càrrec directe bancari, de rebuts bancaris domiciliats en concepte de despeses financeres o comissions bancàries. • Els pagaments de despeses realitzades per autorització de transaccions electròniques (Compres per internet) amb un límit de 2.000 € • Els pagaments classificats com a no pressupostaris, com son la devolució de retencions de garantia, reemborsament d’ingressos recaptats per compte de tercers, cotització de la CASS a càrrec de l’empleat, entre altres. Tots aquests pagaments es sotmetran a la fiscalització a posteriori per part d’Intervenció. Els pagaments a justificar son aquells que no es poden acompanyar de la documentació justificativa en el moment de la seva emissió, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 89 de la Llei 36/2021 , són admissibles els pagaments a justificar en els supòsits de despeses no superiors a 2.000 euros, prèvia autorització del Conseller corresponent, sempre i quan corresponguin a despeses per desplaçaments, atencions protocol·làries o subministraments menors. D’acord amb l’apartat 5 del mateix article, els perceptors dels pagaments a justificar resten obligats a presentar la liquidació, amb els comprovants documentals oportuns, de les quantitats percebudes, en el termini màxim de tres mesos des de la data en què es van rebre els fons, i en tot cas, abans del 15 de gener de l’exercici següent. 6. Pagament material o efectiu S’estableix la signatura dels dos Cònsols, del Conseller de finances i la del Conseller major de forma mancomunada, i són necessàries dues de les quatre. Atès l’article 87 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, es pot agrupar en un sol acte administratiu dues o més de les fases d’execució enumerades en aquest article, en aquelles operacions en què així es cregui convenient per a l’agilització i simplificació dels tràmits, sense perjudici dels controls escaients. Per a la despesa del capítol 1 “ Despesa de personal”, a inici de l’exercici s’aplicarà al pressupost les fases A i C d’autorització i compromís de la despesa, pels diferents imports anuals previstos i detallats en la documentació annex “Places pressupostades” de l’elaboració del pressupost per cada lloc de treball. Mensualment, en el moment de la fiscalització de la nòmina, es comptabilitza al pressupost les fases LOP de liquidació fins el pagament, en tramitació a les fases de compromís prèvies. Tanmateix, es podran incloure en un sol acte administratiu (ACLOP) totes les fases d’execució de les despeses següents: - Rebuts bancaris per càrrec de despeses financeres o comissions bancàries. - Despeses realitzades per transaccions electròniques ( Compres per internet ) - Rebuts domiciliats de pagament periòdic, com són els de les comunicacions, energia elèctrica i consum d’aigua potable. - Rebuts de quotes tributàries domiciliades d’administracions de l’estat. Aquestes despeses seran fiscalitzades a posteriori per Intervenció Atès l’article 55, apartat 5 de la Llei 14/2022 de contractació pública, excepte el que es fixa per als contractes d’obres, en un termini de trenta dies a partir de la recepció de la prestació, el poder adjudicador ha d’acordar la liquidació del saldo resultant. Aquest saldo es paga en un termini de trenta dies a partir de la presentació de la factura corresponent per part del contractista. En el cas de demora de l’Administració en el pagament, s’aplica l’interès previst en la Llei 22/2013 , del 28 de novembre, en què s’estableixen mesures contra la morositat. En el cas de certificacions d’obra els 30 dies comencen a comptar a partir de la liquidació en conformitat de la certificació presentada per part de la direcció facultativa. Article 11. Contractació pública: Autoritzacions de contractacions i òrgans de contractació: En data 1 de setembre del 2022 va entrar en vigor la Llei 14/2022 de contractació pública, que substitueix l’anterior llei del 9 de desembre del 2000. En compliment del que estableix la legislació vigent en matèria de contractació pública i en concret la Llei 14/2022 de contractació pública del 12 de maig del 2022, i per complementar l’article 88 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, s’estableix el següent: 1. Mesa de contractació: D’acord amb l’article 125 de la Llei 14/2022 , la Mesa de Contractació assisteix als òrgans de contractació i es composa per, un president, un secretari i un vocal, tots designats per l’òrgan de contractació. Addicionalment, i únicament en l’acte de qualificació de la documentació acreditativa del compliment de requisits assistirà un representant de la intervenció comunal. La composició de la mesa es publicarà en el perfil del contractant. La Mesa de contractació actuarà com a taula especial de diàleg competitiu, si escau. En cap cas, no poden formar part de la mesa càrrecs públics representatius ni càrrecs de relació especial, i prèviament a la constitució de la mesa es verificarà que cap dels seus components incorrin en les causes d’abstenció previstes en l’article 115 del Codi de l’administració, ni de l’article 10 de conflicte d’interessos de la llei 14/2022; en el cas que es doni un motiu d’abstenció d’un dels seus membres aquest serà substituït. De la mateixa manera s’actua amb els membres de l’òrgan de contractació. 2. Procediments de contractació: D’acord amb la subsecció segona de la secció segona del capítol segon de la Llei 14/2022 , els procediments de contractació poden ser: - Article 43 Procediment obert - Article 44 Procediment restringit - Article 45 Procediment negociat - Article 46 Diàleg competitiu - Article 47 Associació per a la innovació - Article 48 Concurs de projectes 3. Tipus de contractes administratius: Els procediments de contractació es refereixen als següents tipus de contractes administratius, d’acord amb el Títol III de la Llei 14/2022 : a. Article 70 Contractes mixtos b. Capítol I Contractes d’obres. Tipus de projectes: b.1. Obres de primer establiment, reforma, restauració, rehabilitació o gran reparació b.2. Obres de reparació simple b.3. Obres de conservació i manteniment b.4. Obres de demolició c. Capítol II Contractes de concessió d’obres d. Capítol III Contractes de concessió de serveis e. Capítol IV Contractes de subministrament f. Capítol V Contractes de serveis - Contractes de serveis en benefici directe de la ciutadania 4. Formes d’adjudicació: Les formes d’adjudicació de tots els tipus de contracte poden ser: a. Concurs b. Subhasta c. Adjudicació directa En supòsit de contractació directa, i sempre que sigui possible, l’òrgan contractant ha de demanar pressupost alternatius mitjançant la plataforma de contractació electrònica. Es consideren contractes menors les contractacions per una quantia igual o inferior a: - Contractes d’obres: 24.000 € - Contractes de subministraments i serveis: 15.000 € El termini per a la presentació d’ofertes en els supòsits de contractació directa de contractes menors serà com a mínim de 7 dies naturals, ampliable segons característiques i complexitat de la licitació. Per criteris de màxima simplificació i de mínim cost burocràtic, en virtut de l’article 88 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, queda justificat que la tramitació de l’expedient en els contractes administratius menors d’un import inferior o igual a 2.500 euros pugui no fer-se per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic. Tanmateix, els operadors econòmics en els quals recauen aquests contractes menors hauran d’estar donats d’alta al Registre oficial de licitadors i empreses classificades de la Plataforma de contractació del sector públic. En aquells contractes inferiors a 2.500 euros, la fiscalització comença en la fase de liquidació, sense perjudici de la realització de la reserva de crèdit pressupostària corresponent. En aquests casos la factura substitueix el document contractual i l’acta de conformitat de recepció. Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus. No es poden desagregar els compromisos de despesa o contracte que, tenint el mateix objecte o sent de la mateixa naturalesa, s’adquireixen en el mateix trimestre de l’exercici. Es consideren subministraments o serveis d’una mateixa naturalesa aquells que podrien ser susceptibles de licitar-se de forma conjunta amb un mateix procediment de publicitat i concurrència i subministrats o prestat per un mateix proveïdor. 5. Òrgans de contractació: D’acord amb l’article 8 de la Llei 14/2022 , per a qualsevol tipus de contractació les delegacions per a contractar i per l’autorització i compromís de les despeses amb càrrec al pressupost comunal són: 5.1 Per supòsits d’adjudicació directa: 5.1.1 Article 30, 1, d Contractes menors 5.1.2 Article 107.a Subministraments per renovació o ampliació d’instal·lacions existents 5.1.3 Article 107.b Subministraments d’uniformitat declarada. • Caps de departament, o persones amb la gestió de contractació delegada de forma expressa, per despeses inferiors o iguals a 2.500 € • Consellers delegats per a despeses inferiors o iguals a 15.000 € o 24.000 € en el cas d’obres. • L’òrgan de contractació podrà ser la Junta de Govern, si escau, en qualsevol dels dos supòsits anteriors. 5.1.4 Articles 30,1,a i 30,1,f, de despesa ordinària amb impossibilitat o limitació de concurrència • Caps de departament, o persones amb la gestió de contractació delegada de forma expressa per la Junta de Govern, per despeses inferiors o iguals a 2.500 € • Consellers delegats per a despeses inferiors o igual a 15.000 € o 24.000 € en cas d’obres. • L’òrgan de contractació podrà ser la Junta de Govern, si escau, en qualsevol dels dos supòsits anteriors. • Junta de Govern per a despeses superiors als dos primers supòsits i inferiors o igual a 40.000 € • Consell de Comú per a despeses superiors a 40.000 € 5.1.5 Article 30,1,e Notori caràcter artístic • Consell de Comú 5.1.6 Article 30,1,g Encàrrecs per objectius estratègics • Cònsol major, sense límit per quantia 5.1.7 Article 30, 1, j addendes per imprevistos que no superin el 20% del preu del contracte inicial • Junta de Govern 5.1.8 Article 30,1,c Despeses excepcionals de reconeguda urgència • Contractes d’obres fins a 24.000 €, Conseller delegat • Contractes d’obres superiors a 24.000 € fins a 40.000 €, Junta de Govern • Contractes de subministraments i serveis fins a 15.000 €, Conseller delegat • Contractes de subministraments i serveis superiors a 15.000 € fins a 25.000 €, Junta de Govern. 5.1.9 Article 30,1, b Despeses en tramitació d’emergència • Cònsols, Junta de Govern o Consell de Comú, sense limitació per quantia. 5.2 Per supòsits de concurs i subhasta: D’acord amb l’article 76 de la Llei de contractació pública, s’adjudicaran mitjançant concurs, en tots els casos, els contractes de quantia superior o igual a 180.000 € D’acord amb l’article 29 de la Llei 14/2022 de la contractació pública, en el cas dels contractes d’obres, la subhasta pot aplicar-se per imports inferiors a 180.000 € Els articles 31 a 48 de la Llei 14/2022 regulen les contractacions mitjançant concurs públics i els òrgans de contractació son a) Junta de Govern per despeses fins a 300.000 € b) Consell de Comú per a despeses superiors a 300.000 € 6. Formalització dels contractes: D’acord amb els articles 41 i 42 de la Llei 14/2022 , tota contractació s’haurà de formalitzar dins del termini establert en la resolució d’adjudicació, que en tot cas no pot ser inferior a quinze dies i amb un màxim de trenta dies, amb la signatura del corresponent contracte que defineixi els drets i obligacions d’ambdues parts. Els contractes de subministrament no podran tenir una durada superior als quatre anys, amb possibilitat de pròrroga fins a sis anys, d’acord amb l’article 105 de la Llei 14/2022 . Els contractes de serveis no podran tenir una durada superior als quatre anys, amb possibilitat de pròrroga fins a sis anys, d’acord amb l’article 114, apartat 5 de la Llei 14/2022 . Els contractes es poden modificar en els supòsits i els límits previstos als articles 50 i 100 de la Llei 14/2022 . Aquestes modificacions són objecte de formalització mitjançant l’addenda al contracte corresponent i es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan el seu import és superior a l’import dels contractes menors. 7. D’acord amb l’article 15 de la Llei 14/2022 de la contractació pública, per contractar amb el Comú, és requisit indispensable disposar de la classificació administrativa d’empresa contractista inscrita en el Registre oficial de licitadors i empreses classificades del Govern d’Andorra, per l’execució d’obres de pressupost superior a 150.000 € i pel subministrament de béns de pressupost superior a 60.000 €. 8. Per garantir la legitimitat per a contractar: a. En tota licitació mitjançant concurs públic o subhasta, es requerirà una declaració explícita i responsable dels empresaris licitadors, conforme no es troben en cap dels supòsits tipificats, a més dels que deriven de l’article 7 de la Llei 14/2022 de contractació pública i els regulats al Capítol 1r i 4t dels delictes contra la funció pública de la Llei qualificada del codi penal. b. Pel que respecta als òrgans de contractació: i. Els membres del Consell, Cònsols i Consellers, amb o sense competència pressupostària, estan sotmesos a l’establert a l’Ordinació del Comú d’Ordino del 22 de desembre del 2023 de Codi de conducta i bones pràctiques dels Cònsols i Consellers del Comú. Els quals han estat informats del seu contingut en la primera sessió del Consell durant la pressa de possessió del càrrec comunal. ii. Pel que respecta a òrgans de contractació de caràcter no polític, funcionaris, personal interí o altre, son informats del contingut i responsabilitats que es deriven de l’article 7 de la Llei 14/2022 de contractació pública i els regulats al Capítol 1r i 4t dels delictes contra la funció pública de la Llei qualificada del codi penal. A tal efecte els càrrecs actuals i futurs signen un document que certifica que han estat informats i son coneixedors del seu contingut. Article 12. Publicació de les adjudicacions D’acord amb l’article 41 de la Llei 14/2022 de la contractació pública, la resolució d’adjudicació es publica sempre en el perfil del contractant en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data el que l’òrgan competent hagi resolt, i s’ha de publicar al Butlletí oficial del Principat d’Andorra quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior als imports establerts per als contractes menors, és a dir, contractes d’obres a partir de 24.000 € i contractes de serveis o de subministraments a partir dels 15.000 €, sense perjudici del que estableix la Llei 33/2021 de transparència i d’accés a la informació pública. Es publicaran també aquelles contractacions amb una durada superior a un any, que en la totalitat del període superin aquests imports. A la resolució publicada s’hi ha d’especificar la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i localització del contracte, la partida pressupostària, el preu cert del contracte, impostos inclosos, i el termini d’execució. Les modificacions de contractes que no siguin menors, un cop formalitzada l’addenda al contracte, es publiquen al BOPA d’acord amb l’article 50 apartat 3 de la Llei 14/2022 . En el cas d’atorgament de subvencions o transferències, de capital o corrents, quan l’import sigui superior a 10.000 €, es fan públiques al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’hi ha d’especificar la persona física o jurídica subvencionada, la partida pressupostària, el preu cert de la subvenció i la seva finalitat, sense perjudici del que estableix la Llei 33/2021 de transparència i accés a la informació pública. Article 13. Règim de concessió de transferències corrents La Junta de govern atorgarà les transferències corrents nominatives previstes al pressupost mitjançant l’acord d’atorgament, fixant l’activitat o projecte objecte de subvenció i quina és la forma de justificació que els beneficiaris han de presentar per demostrar el compliment de la finalitat per a la qual s’ha concedit la subvenció. Les transferències corrents no nominatives fins a un import de 7.500 euros seran atorgades per acord de la Junta de Govern i les superiors a dit import mitjançant acord del Consell de Comú. Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Comú els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari. El Comú, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar-la a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari sempre que l’entitat acrediti la necessitat de tresoreria, per finançar romanents de tresoreria negatius o bé altres projectes de despesa. Article 14. Control pressupostari i Control financer Control pressupostari D’acord amb l’article 93 de la Llei de finances Comunals, en referència a les funcions de control pressupostari que recau en la Intervenció comunal, tots els elements no regulats en aquest article es regulen pel text articulat de l’Ordinació específica de regulació de les funcions de control del Comú d’Ordino que s’adjunta a la present ordinació com a Annex número 1. Control financer L’article 97 de la Llei 36/2021 de les finances comunals defineix el control financer de la següent manera: “ El control financer consisteix en comprovar el funcionament economicofinancer de les societats públiques participades per l’Administració comunal i de les entitats privades que reben subvencions, préstecs, avals i altres ajuts a càrrec del pressupost comunal. Aquest control té per objecte informar sobre la presentació adequada de la informació financera, el compliment de les normes i directrius que siguin aplicables i el grau d’eficàcia i eficiència en la consecució dels objectius previstos .” a) Àmbit d’aplicació dels treballs d’auditoria: La intervenció comunal dirigirà els treballs d’auditoria o revisió limitada de comptes que obligatòriament hauran de facilitar les entitats privades que reben subvencions superiors o iguals a 20.000 €, així com les entitats i societats participades. El Comú per motius específics degudament argumentats podrà dispensar la realització d’aquests treballs i substituir-los per un informe d’opinió de la intervenció comunal. b) Objectius i abast del treball d’auditoria b.1) Societats públiques participades per l’Administració comunal Auditoria Financera: Obtenir una seguretat raonable sobre si la comptabilitat en general i els comptes anuals i demés estats financers, expressen fidelment el resultat de la gestió i la seva adequada realitat patrimonial, d’acord amb les normes i principis generalment acceptats. Auditoria de compliment: Verificar que els actes, operacions i procediments de gestió s’han desenvolupat de conformitat amb les normes, disposicions i directrius que siguin d’aplicació. Com a mínim s’han de verificar els següents aspectes: 1) Que els actes, les operacions i els procediments de gestió s’han desenvolupat de conformitat amb les normes, les disposicions i les directrius que els hi siguin d’aplicació i d’acord amb els criteris d’eficàcia, eficiència i economia. 2) Que la comptabilitat expressi fidelment el resultat de la gestió realitzada i la realitat patrimonial, d’acord amb les normes i els principis comptables generalment acceptats. 3) Que els procediments aplicats garanteixen de forma raonable que les operacions s’han desenvolupat de conformitat amb la normativa aplicable 4) Avaluació de l’execució dels estats de previsió d’ingressos i despeses, relacionant previsions inicials, modificacions i liquidació, per tal de valorar les desviacions que s’hagin pogut produir i els treballs necessaris per dictaminar si la gestió efectuada per la societat s’ha desenvolupat de manera eficient, eficaç i econòmica, de forma que s’hagi obtingut la major prestació al menor cost possible (eficiència). 5) S’han d’examinar, analitzar i avaluar els sistemes i procediments de seguiment dels objectius aplicats dins els programes d’actuació pels òrgans gestors de manera global, així com tots aquells documents i antecedents que resultin necessaris per a determinar el grau de fiabilitat de les dades contingudes en els informes que, en relació a l’execució dels programes, hagin de rendir els òrgans gestors responsables i els treballs necessaris per dictaminar si s’han assolit els objectius programats (eficàcia). 6) Verificar l’acompliment de les obligacions derivades d’ordinacions comunals. (Autoritzacions de despesa i contractacions) 7) Examen específic de les fonts de finançament de les inversions. 8) Determinar l’estat de l’endeutament consolidable amb els comuns, a efectes dels sostres establerts per la Llei 36/2021 de les finances comunals i la Llei 32/2014 de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal. b.2) Entitats privades que reben subvencions. En el cas de beneficiaris per raó de subvencions, té per objecte comprovar la seva adequada i correcte obtenció, utilització i gaudiment d’acord amb la normativa vigent. Com a mínim s’han de verificar els següents aspectes: 1) El compliment de les condicions establertes en la normativa d’aplicació per a la seva concessió o obtenció. 2) La correcta utilització i aplicació dels fons a les finalitats previstes a la normativa d’aplicació i en l’acord de concessió i l’existència de dèficits o romanents. 3) La realitat i regularitat de les operacions finançades. 4) La possible concurrència d’altres subvencions concedides per qualsevol entitat pública o privada, nacional o internacional que impliqui un excés sobre el cost de l’operació subvencionada. Article 15. Retribucions del personal i gratificacions La graella salarial del personal del Comú es l’establerta a l’ordinació de la funció pública comunal vigent D’acord amb l’article 29 “Retribució” de l’Ordinació d’organització i funcionament del Comú del 30 de juliol del 2020, la retribució dels òrgans polítics és fixada pel Consell de Comú en el moment de l’aprovació del pressupost comunal. Com actualització de la graella salarial, les retribucions dels òrgans polítics i de tot el personal de l’administració comunal: personal de designació directa, de relació especial, funcionari, interí, etc. s’incrementaran per a l’exercici 2026 en funció de l’IPC interanual publicat al BOPA i que s’ha dotat amb una estimació del 2% per l’aprovació del pressupost. Per aquest exercici, i de forma excepcional amb la voluntat de recuperar part de la pèrdua de poder adquisitiu derivada de congelacions salarials hagudes en exercicis anteriors es dota un increment addicional de l’1,30% en els conceptes de sou base, complement de lloc i complement d’antiguitat, prenent com a base de càlcul el salari previ a l’increment per IPC. L’assistència obligatòria dels membres del Consell als diferents òrgans col·legiats s’estableix en l’article 9 de l’Ordinació del Codi de conducta i de bones pràctiques del Comú del 22 de desembre del 2023 D’acord amb l’article 19 de l’Ordinació de la Funció pública d’Ordino, “places pressupostades”, el pressupost per a l’exercici preveu els següents llocs de treball amb assignació pressupostària: - 10 places membres del Consell - 2 places de nomenament directe, Secretari i Interventor comunal - 1 plaça relació especial – Tècnic de premsa de Cònsols - 127 places funcionaris - 98 places personal interí Article 16. Actualització tipus de gravamen dels tributs i preus públics. Els tipus de gravamen dels tributs i dels diferents preus públics per a l’exercici queden actualitzats mitjançant la publicació de les ordinacions tributària i de preus públics corresponents. Capítol tercer. De les operacions financeres Article 17. Operacions d’endeutament No es preveu la necessitat de contractar noves operacions d’endeutament derivades de l’execució del pressupost per a l’exercici. El dèficit pressupostari es finançarà en la seva totalitat per romanents de tresoreria existents al tancament de l’exercici anterior. No es preveu superar els límits d’endeutament fixats per la Llei 36/2021 de les finances comunals i la Llei 32/2014 de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal. Disposició final Aquesta Ordinació entra en vigor el dia 1 de gener del 2026 i deroga la corresponent a l’exercici anterior. Ordino, 18 de desembre de 2025 Maria del Mar Coma Padilla / Cònsol major Classificació econòmica Despeses Pressupost 2026 Classificació administrativa Classificació funcional Pressupost d’ingressos 2026 / Annex 1 Vist l’apartat 3 de l’article 93 a que fa referència la disposició final primera de la Llei 36/2021 de les finances comunals: Secció vuitena. Control i fiscalització del pressupost Article 93. Finalitat i modalitats 3. El Ple del Comú estableix mitjançant ordinació específica o bé a través de l’ordinació pressupostària i financera anual les normes que han de seguir-se en les funcions de control anteriors. L’Ordinació conté, entre altres, els procediments de control, la metodologia d’aplicació, els criteris d’actuació, els drets i deures del personal controlador i els destinataris dels informes de control. S’afegeix a la present Ordinació pressupostària com annex número 1 les normes a seguir en les funcions de control i fiscalització del pressupost: Ordinació reguladora de la Intervenció comunal i de l’exercici del control i fiscalització del pressupost Vista la Llei 36/2021 , del 16 desembre, de les finances comunals, que regula la naturalesa, abast, organització i funcions de la Intervenció Comunal. Vist que l’article 93.3 i la disposició final primera de la Llei 36/2021 , del 16 desembre, de les finances comunals, preveuen l’establiment de les normes a seguir en les funcions de control pressupostari, mitjançant la corresponent ordinació específica. Vist que la Llei 32/2014 , del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal reforça la figura de l’interventor comunal i la seva independència amb la finalitat que pugui exercir les seves funcions adequadament i amb la màxima eficàcia i eficiència. Com annex a l’Ordinació pressupostària de l’exercici 2025 s’aprova el següent text articulat: Exposició de motius D’acord amb la normativa esmentada, el control pressupostari té la finalitat de comprovar i verificar si l’execució dels pressupostos s’ajusta a les normes i els principis, jurídics o d’una altra naturalesa, que la regeixen, als objectius que es pretenen i a l’economicitat i eficiència de la despesa comunal, i es caracteritza pel fet que s’exerceix amb plena autonomia i independència respecte de les autoritats i les societats públiques participades que controla i adopta les modalitats de control de legalitat, financer i d’oportunitat econòmica, controls dels quals és titular la intervenció comunal, així com els controls d’eficàcia i control polític. Pel que fa a la figura de la Intervenció Comunal, aquesta ordinació té per objectiu desplegar els drets i deures dels interventors, a fi de garantir una seguretat jurídica en l’exercici de les seves tasques, així com d’establir els límits de les seves responsabilitats, i les conseqüències en cas d’omissió d’aquestes. En l’àmbit del control pressupostari, aquesta ordinació té per objectiu desenvolupar amb claredat els aspectes rellevants i escaients per a cadascuna de les modalitats de control, com ara les àrees subjectes a fiscalització; la seva finalitat i abast; les formes d’exercici d’aquests; les normes generals sobre els expedients de despesa i sobre el procediment de fiscalització d’aquests; així com els circuits a desenvolupar per les entitats participades. Títol primer. Disposicions generals Article 1. Objecte Aquesta Ordinació té per objecte desenvolupar la naturalesa, l’abast, l’organització i les funcions de la Intervenció Comunal, així com desenvolupar el procediment, l’abast, la metodologia d’aplicació i criteris d’actuació en l’exercici del control pressupostari, els drets i deures del personal controlador, i els destinataris dels informes de control, establerts en la Llei de finances comunals, i en la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal. Article 2. Àmbit d’aplicació Aquesta Ordinació és d’aplicació al Comú d’Ordino i a les entitats que poden ser objecte del control pressupostari, d’acord amb la Llei de finances comunals, i amb la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal. Títol segon. La Intervenció Comunal Article 3. Naturalesa i funcions La Intervenció Comunal, conforme al que disposa la Llei de les finances comunals, és el centre: a) Director de la comptabilitat administrativa del Comú b) Titular dels controls de legalitat, d’oportunitat econòmica i financer. c) Responsable de les funcions d’estudi, informe i assessorament que d’acord amb l’ordenament jurídic, li siguin encomanades. Les funcions de la Intervenció Comunal són les establertes a la Llei de les finances comunals. Article 4. Organització 1. La Intervenció Comunal és adscrita orgànicament a la comissió encarregada de les finances. 2. L’estructura orgànica de la Intervenció Comunal l’estableix el Ple del Comú, a proposta de l’interventor comunal, amb conformitat prèvia del conseller encarregat de les finances. 3. El cap de la Intervenció Comunal és l’interventor comunal. 4. L’interventor comunal és lliurement nomenat i revocat pel Consell de Comú, a proposta dels Cònsols, escoltat el conseller de les finances, sense perjudici de la possibilitat de dimissió o cessament, de conformitat amb el que estableix la normativa corresponent en cada moment vigent. 5. L’interventor comunal és nomenat pel mandat comunal i roman en el càrrec fins a la realització d’un nou nomenament, en el decurs dels tres primers mesos del mandat següent. En el transcurs del mandat, l’interventor comunal pot ser cessat únicament en virtut de la sanció imposada com a resultat d’un expedient disciplinari, en els termes establerts per la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. 6. Els interventors comunals que prèviament a l’exercici del càrrec tinguin la condició de funcionaris, tenen dret a sol·licitar l’excedència del seu lloc de treball previ amb reserva de plaça, d’acord amb els termes establerts en la Llei de la funció pública. Article 5. Indisponiblitat de l’interventor 1. En el cas de baixa laboral o absència de l’interventor comunal, la Junta de Govern, a proposta del Cònsol, pot nomenar un substitut d’aquest, el qual exercirà temporalment les funcions interventores. 2. Amb el mateix procediment establert en el punt anterior, aquest substitut temporal també pot esser nomenat en cas de cessament o dimissió de l’interventor comunal, mentre no es nomena un de nou. 3. La durada d’aquesta substitució establerta en l’apartat 1 anterior serà sempre de caràcter temporal. 4. Aquesta substitució temporal pot recaure en un treballador del propi Comú, amb una persona física externa al mateix o en una persona jurídica, la qual, en tot cas, haurà de ser representada per una persona física. Article 6. Funció interventora: autonomia 1. La intervenció comunal, per a l’exercici de les seves funcions, gaudeix de plena autonomia respecte a les autoritats, les societats i entitats la gestió de les quals controli, sempre en el marc de les funcions que li son atribuïdes mitjançant la present normativa, i sense que aquesta autonomia suposi un perjudici pel comú. 2. Per a l’acompliment d’aquestes funcions, la intervenció comunal ha de ser atesa, per qualsevol òrgan de l’Administració comunal al qual ho sol·liciti, en les demandes raonades que faci de dades, informes o documentació. Article 7. Signatura dels informes de fiscalització i dels pagaments Els informes de fiscalització i els pagaments els signa la intervenció comunal que revisa l’expedient corresponent. Article 8. Deures del interventors 1. Les persones que exerceixin la funció interventora o realitzin el control financer han de fer una atenció especial de guardar el sigil degut en relació amb els assumptes que coneguin en l’exercici de les seves funcions. 2. Els interventors han de desenvolupar amb diligència les tasques que tenen assignades amb subjecció i observança de l’ordenament jurídic, i han d’actuar d’acord amb els principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, independència, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, servei públic, excel·lència i qualitat. 3. Les dades, informes o antecedents obtinguts en l’exercici del control pressupostari només podran utilitzar-se per als fins assignats a aquest control i, si escau, per fer constar per escrit en els informes de fiscalització o control corresponents les objeccions sobre la il·legalitat o la improcedència de l’objecte de la fiscalització. 4. La Intervenció Comunal remetrà els informes de control pressupostari o els resultats de l’exercici del control pressupostari als òrgans de contractació, i al Tribunal de Comptes, als efectes escaients, respectivament, segons el que determini la normativa d’aplicació. Article 9. Responsabilitats dels interventors 1. La Responsabilitat de la intervenció comunal queda regulada en la Llei de finances comunals. 2. Pel que fa als informes de fiscalització que són desfavorables, favorables condicionats, o de reparament, correspon a l’òrgan de gestió que té la competència d’autoritzar les despeses d’agafar coneixement de l’informe i actuar en conseqüència. 3. Si en l’exercici de la funció interventora la intervenció comunal es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l’adopció de l’acord o resolució, posant-ho en coneixement de la Secretaria Comunal. En el cas que els actes fiscalitzats poguessin ser constitutius de delicte, els mateixos son objecte de denúncia d’acord amb el que preveu el Codi de Procediment Penal. Article 10. Circulars i instruccions 1. La intervenció comunal, en l’exercici de les seves funcions, proposa les instruccions i circulars escaients les quals han de ser aprovades pel Consell de Comú o per la Junta de Govern, i que tenen caràcter subsidiari i són d’obligat compliment. Aquestes seran publicades, d’acord amb els mitjans interns disponibles pel Comú. 2. L’incompliment d’aquesta obligació pot comportar l’obertura d’un expedient disciplinari. Títol tercer. El control de legalitat Capítol primer. Finalitat, abast i actuacions Article 11. Finalitat 1. El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients del Comú i les societats públiques participades per aquest amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin i la recaptació i l’aplicació dels cabals. 2. Amb aquesta finalitat, el control de legalitat s’estén a comprovar i verificar, mitjançant la fiscalització de les fases dels procediments administratius a les què es refereix la Llei de les finances comunals, de la forma que es determina en aquesta ordinació i en altres disposicions, que l’execució dels drets i de les obligacions econòmiques i l’aplicació dels fons es compleixen i desenvolupen conforme a l’ordenament jurídic, i que les despeses pressupostàries s’apliquen als òrgans i als serveis que els correspon, així com a la inspecció dels pressupostos de les societats públiques participades. Article 12. Fiscalització prèvia limitada 1. La fiscalització prèvia limitada correspon al control que la Intervenció Comunal exerceix sobre l’activitat administrativa amb caràcter previ i limitat a l’aprovació dels actes, els documents i els expedients del Comú i de les societats públiques participades amb incidència sobre les finances comunals. 2. La fiscalització prèvia limitada comprèn la verificació rigorosa dels aspectes de legalitat que són comuns a tots els expedients i també d’aquells aspectes addicionals per a cada tipus d’expedient, la transcendència dels quals fa que s’hagin de comprovar prèviament, amb l’abast limitat als aspectes que determina la Intervenció Comunal en els informes de fiscalització dels expedients corresponents. 3. No estan sotmesos a fiscalització prèvia les despeses de material no inventariable, els contractes menors ni els de caràcter periòdic i d’altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial de l’acte o contracte del qual derivin o les modificacions d’aquells, ni tampoc altres despeses menors de 2.500 euros d’acord amb l’establert a l’ordinació pressupostària. El Ple del Comú pot acordar, a proposta del Cònsol i amb l’informe previ de l’òrgan interventor, que la intervenció prèvia es limiti a comprovar els aspectes establerts en l’article 95.2 de la Llei de les finances comunals. 4. El control previ no suposa la translació de la responsabilitat pròpia de l’òrgan corresponent a la intervenció comunal i ha de ser suficientment àgil, eficient i garant per adaptar-se a les exigències que té la gestió pública. 5. Les obligacions o les despeses sotmeses a fiscalització limitada a les que es refereixen en els apartats anteriors han de ser objecte d’una altra fiscalització amb posterioritat, tal com s’exposa en l’article 18 d’aquesta ordinació. Article 13. Àrees subjectes a fiscalització prèvia Es troben subjectes a una fiscalització prèvia, entre altres, tots els actes que autoritzin, aprovin, disposin o comprometin despeses, i acordin moviments de fons i valors de les següents àrees: a) Contractació pública b) Despeses relatives al personal c) Adquisició, gravamen, arrendament i alienació de béns d) Actes amb afectació al patrimoni públic e) Subvencions, ajuts públics i transferències f) Operacions d’endeutament i despesa màxima g) Devolució d’ingressos Article 14. Normes generals sobre els expedients de despesa 1. La fiscalització de les obligacions econòmiques s’estén a comprovar i verificar les fases del procediment administratiu de l’execució de les despeses establertes a la Llei de les finances comunals. 2. Als efectes del que disposa l’apartat anterior, els òrgans de contractació han de trametre els expedients de despesa a la Intervenció Comunal, d’acord amb l’establert en la normativa de contractació vigent. 3. Respecte a les despeses que es financen amb aportacions de diverses procedències a més de les pressupostàries, ha de justificar-se en l’expedient corresponent la disponibilitat total del finançament. 4. Quan la forma d’adjudicació dels expedients de despesa sigui la modalitat de contractació directa, l’òrgan corresponent o el director o el responsable del departament respectiu ha de justificar-ho de manera raonada amb la menció de l’article de la norma al qual s’acull. 5. Els expedients en la fase de liquidació de les despeses que prèviament són autoritzats en les fases d’autorització i de compromís pels òrgans gestors corresponents –el consell de comú o la Junta de Govern pel que fa al Comú, i el Consell d’Administració pel que fa a les societats públiques participades – inclouen la documentació següent: a) El document pressupostari de liquidació signat per l’òrgan corresponent. b) La certificació d’obra, factura o document justificatiu anàleg que acredita la realització de la despesa, degudament signat per l’òrgan corresponent o el director respectiu o pel responsable del departament respectiu i, si escau, per la resta de persones responsables de la gestió i/o tramitació de la despesa donant a tal efecte la seva conformitat respecte a l’execució de l’obra o la bona qualitat de la prestació del servei, del subministrament o l’adquisició, o la realització de la despesa. 6. Els expedients de despesa en les fases d’autorització, de compromís i de liquidació, de contractes menors o d’una quantia inferior a la que determina l’Ordinació Pressupostària, i que, per tant, no requereixen l’aprovació dels òrgans gestors corresponents han de complir els requisits establerts en la llei de contractació vigent. Article 15. Actuacions per la fiscalització prèvia dels expedients de despesa 1. Les actuacions de fiscalització a dur a terme per part de la Intervenció Comunal són, entre altres, les següents: a) Requisits bàsics generals per a totes les àrees: Existència de crèdit suficient a la partida pressupostària corresponent. Que la partida pressupostària sigui l’escaient d’acord amb la naturalesa de la despesa o obligació que es proposi contreure. Que les obligacions o despeses es generen per l’òrgan competent. En cas de tractar-se de despeses de caràcter plurianual, que es compleixin els requisits establerts a la Llei de les finances comunals per aquesta classe de despeses. b) Requisits específics per àrea de control: Contractació pública Compliment dels preceptes establerts en la normativa especifica, entre altres, en la Llei de contractació pública: Verificar la correcta consideració del contracte administratiu o privat. Verificar, si escau, el compliment dels requisits i continguts de l’expedient de contractació. Verificar que l’objecte del contracte s’adequa al tipus de contracte concret. Verificar si es donen les circumstàncies per tramitar un expedient en caràcter d’urgència o emergència. Verificar la facultat de l’òrgan de contractació corresponent. Verificar, si escau, l’existència dels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques. Verificar que la forma d’adjudicació escollida és la correcta. En cas d’adjudicació directa, verificar el compliment dels requisits necessaris. Verificar la correcta composició de la mesa de contractació. Comprovar la solvència dels adjudicataris, mitjançant l’anàlisi de la documentació al respecte prevista en la licitació o en el plec de clàusules administratives. Verificar el compliment dels requisits establerts respecte els procediments de contractació. Despeses relatives al personal Compliment dels preceptes establerts en la normativa específica, entre altres, en la Llei de la funció pública i en concret la Llei de relacions laborals: Quan siguin preceptives, verificar l’existència de les bases de la convocatòria. Verificar que existeix una plaça pressupostada d’acord amb la Llei de la funció pública. Comprovar la raonabilitat de les variacions retributives significatives identificades respecte períodes anteriors. Adquisició, gravamen, arrendament i alienació de béns mobles i immobles: Verificar que l’òrgan que autoritza l’operació està correctament autoritzat. Verificar que l’expedient de despesa inclou tota la documentació requerida, entre altres, els informes signats per l’òrgan que autoritza l’operació, directors o responsables dels departaments respectius. En el cas d’adquisicions, verificar, si escau, l’existència de l’informe preceptiu del departament d’urbanisme i cadastre. Emetre si escau, l’informe d’oportunitat econòmica. Actes amb afectació al patrimoni públic Verificar que l’expedient inclou tota la documentació necessària. Verificar, si escau, l’existència del peritatge preceptiu. Verificar el compliment del Codi de l’Administració. Subvencions, ajuts públics i transferències Verificar, en cas que existeixi, el compliment de l’ordinació o reglament específic per cada tipus de subvenció o ajut concedit. Devolució d’ingressos Verificar que l’import a retornar compleix amb els requisits establerts en la normativa concreta del tribut corresponent, així com els requisits establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari, o en la normativa corresponent en cas d’ingressos de naturalesa diferent a la tributària. Article 16. Terminis de la fiscalització prèvia 1. Un cop rebut l’expedient de despesa, la Intervenció Comunal practica la fiscalització prèvia en el termini màxim de 15 dies hàbils comptats a partir de l’endemà de la data de recepció, i assenyala de forma expressa la seva conformitat o disconformitat amb relació a l’expedient de referència. Aquest termini es redueix a 5 dies hàbils computats de la mateixa manera pel que fa als expedients la tramitació dels quals consta declarada de manera raonada com a urgent en el mateix expedient. 2. Si la Intervenció Comunal considera insuficient la documentació aportada o faci ús de les funcions de control que preveu la Llei de les finances comunals, requereix a l’òrgan corresponent que li trameti els complements que estimi necessaris. En tot cas, el termini establert a l’apartat anterior es comença a comptar des del moment de la recepció de la totalitat dels complements i informes. Article 17. Documentació de la fiscalització prèvia 1. La conformitat de la Intervenció Comunal en relació amb els expedients de despesa es formalitzarà mitjançant l’emissió del corresponent informe de fiscalització o amb la signatura dels documents pressupostaris corresponents, d’acord amb la normativa de contractació vigent. 2. La disconformitat de la Intervenció Comunal en relació amb els expedients de despesa es formalitzarà amb l’emissió del corresponent informe de fiscalització. 3. La conformitat o disconformitat de la Intervenció Comunal amb relació als expedients de despesa pel que fa al pressupost del Comú, en la fase de liquidació, es formalitza mitjançant la signatura, quan el resultat de la fiscalització és favorable, del document pressupostari corresponent que acredita la fase pressupostària de la liquidació de la despesa, d’acord amb la Llei de les finances comunals. Article 18. Fiscalització amb posterioritat 1. La fiscalització amb posterioritat correspon al control que la Intervenció Comunal exerceix sobre l’activitat administrativa amb caràcter posterior a l’aprovació dels actes, els documents i els expedients del Comú i de les societats públiques participades amb incidència sobre les finances comunals. 2. La fiscalització amb posterioritat s’efectua sobre àmbits administratius, patrimonials o financers que no han estat sotmesos a la fiscalització prèvia, o en el cas que sí que hagin estat sotmesos a aquesta, que el cúmul de diversos actes fiscalitzats amb conformitat de forma individual, hagués fet canviar el resultat de la fiscalització prèvia. 3. Per a la fiscalització amb posterioritat s’utilitzaran tècniques d’auditoria que compleixin amb les normes internacionals d’auditoria. Perquè les conclusions a les quals s’arriba amb aquesta revisió sobre el conjunt d’expedients o actuacions siguin vàlides, les mostres analitzades hauran de ser representatives de la totalitat de la població. 4. La fiscalització amb posterioritat es practica de forma addicional i complementaria a la fiscalització prèvia regulada en els articles anteriors. Article 19. Abast de la fiscalització amb posterioritat A l’efecte de fiscalitzar l’aplicació dels fons, la Intervenció Comunal: a) Pot efectuar la comprovació material de la utilització de les quantitats destinades a obres, serveis i adquisicions o subministraments, així com de les transferències i altres ajuts que reben les entitats públiques i privades i els particulars a càrrec del pressupost del Comú. b) Pot verificar els efectius de personal de totes les societats públiques participades pel Comú, així com les existències en metàl·lic, valors i restants béns del patrimoni. c) Pot intervenir en la realització dels arqueigs i inventaris que són preceptius, i en pot promoure d’altres de caràcter extraordinari. Article 20. Comprovació material amb posterioritat 1. La fiscalització de la realització de les despeses o la comprovació material d’aquestes, es formalitza per un document signat pel cap del servei o el representant de l’òrgan a qui correspon rebre o acceptar els serveis, obres, adquisicions o altres despeses, d’acord amb l’especificat en la Llei de contractació pública. 2. La Intervenció pot comprovar i verificar en tot moment que les despeses han estat degudament aplicades a la finalitat de què es tracti. Article 21. Comprovació tècnica amb posterioritat 1. Si per practicar la fiscalització s’estima convenient disposar de coneixements tècnics especials, la Intervenció Comunal pot designar el personal tècnic que calgui per assistir-la, d’acord les funcions de control que preveu la Llei de les finances comunals. 2. L’esmentat personal tècnic és de l’especialitat corresponent al servei, obra o adquisició de què es tracti, no ha intervingut en el projecte, la direcció ni la licitació i no depèn del servei que els té atribuïts. Article 22. Realització de la comprovació amb posterioritat 1. A l’efecte de dur a terme la fiscalització potestativa de les recepcions provisional i definitiva dels contractes d’obres i de concessions d’obres, el representant o responsable de l’òrgan competent a qui correspon rebre les obres executades posa en coneixement de la Intervenció Comunal, amb una antelació de no menys de set dies hàbils, el lloc, el dia i l’hora que s’efectuen les recepcions. 2. La recepció i comprovació s’han d’efectuar d’acord amb la normativa de contractació, i el representant de la Intervenció Comunal en dona fe signant l’acta corresponent. Si en l’acte de recepció es posen de manifest objeccions que no són esmenables, la intervenció comunal pot elevar l’expedient de recepció a l’òrgan de contractació. 3. Pel que fa als contractes de subministrament i a la resta de contractes, el cap de servei o el representant de l’òrgan corresponent a qui correspon rebre el subministrament, el servei o la despesa realitzada, reflecteix el resultat del recompte i/o de la comprovació de la despesa rebuda en una acta de recepció. 4. En els contractes menors, es pot substituir l’acta de recepció esmentada al punt anterior per la conformitat de la factura per part del cap de servei o el representant de l’òrgan corresponent, mitjançant la seva signatura ( preferiblement certificat digital ) amb indicació de la comprovació efectuada. Article 23. Control posterior dels drets econòmics El control posterior dels drets econòmics es realitza mitjançant l’exercici del control intern corresponent. Entre altres, l’interventor, mitjançant mostreig, pot controlar i verificar l’aplicació d’exempcions i bonificacions, cessions a precari, així com l’anul·lació o cancel·lació de rebuts. Article 24. Comprovació d’efectius de personal amb posterioritat El departament corresponent del Comú comprova periòdicament la correspondència entre les dades de la nòmina i la prestació real dels serveis d’acord amb els procediments interns establerts. La Intervenció Comunal pot efectuar controls a posteriori per verificar aquest punt, respecte qualsevol tipus de retribució previst a la nòmina. Article 25. Comprovació patrimonial amb posterioritat 1. La fiscalització de les existències en metàl·lic, valors i restants béns del patrimoni que es troben dipositats en entitats alienes a l’Administració, es formalitza per un document signat per la persona física o jurídica que custodia els actius d’aquesta naturalesa, que confirma o certifica l’existència d’aquests. 2. La fiscalització del patrimoni és efectuada per la Intervenció Comunal d’acord amb el procediment establert en el manual de procediments de l’àrea d’actius del Departament encarregat de les finances. 3. La Intervenció Comunal també fiscalitzarà els béns cedits als comuns arran de la cessió obligatòria prevista en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 4. La intervenció Comunal podrà autoritzar la realització dels inventaris que consideri oportuns en relació als béns o drets que conformen el patrimoni del Comú, i dirigirà la seva execució i actualització. Capítol segon. Resultats del control de legalitat Article 26. Objeccions 1. Si la Intervenció, quan ha efectuat la fiscalització, es manifesta en desacord amb el contingut dels actes examinats o amb el procediment seguit per adoptar-los, formula les seves objeccions mitjançant un informe per escrit, amb cita dels preceptes legals en què sustenta el seu criteri, de conformitat amb l’establert a la Llei de les finances comunals. En el cas que els fets poguessin ser constitutius de delicte, són objecte de denúncia d’acord amb el que preveu el codi de procediment penal. 2. Els diferents tipus d’informe que la intervenció emet són els següents, en funció de les objeccions detectades: a) Informe desfavorable. b) Informe favorable. 3. Opcionalment, la intervenció també podrà emetre els següents tipus d’informe: a) Informe favorable condicionat. b) Informe de reparament. 4. L’informe desfavorable, el qual suspèn la tramitació de l’expedient fins que no es solucioni l’objecció, serà preceptiu quan les objeccions observades en l’expedient afectin la disposició de despeses o al reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments; o quan la continuació de la gestió administrativa pugui causar pèrdues econòmiques al tresor comunal o a un tercer, en els següents casos: a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o en una proposta de crèdit inadequada. b) Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen als pagaments. c) En els casos d’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials. d) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, subministraments, adquisicions i serveis. e) Quan la despesa sigui proposada per un òrgan que no hi tingui competència. La intervenció comunal eleva l’informe desfavorable a l’òrgan competent per autoritzar la despesa i es segueix el procediment previst en l’article 27 de la present ordinació. 5. L’informe favorable condicionat, el qual no suspèn la tramitació de l’expedient, podrà ser emès quan les objeccions observades en l’expedient, diferents a les previstes en els apartats 4 i 6 del present article, corresponguin a irregularitats o defectes que derivin de l’omissió de requisits legals o tràmits que puguin donar lloc a la nul·litat de l’acte. Si no es fa efectiu el condicionant indicat en l’informe en un termini màxim de 30 dies automàticament l’informe passarà a tenir la consideració de desfavorable, amb la conseqüent suspensió de l’expedient. L’informe favorable condicionat no es podrà emetre en aquelles situacions on la continuïtat de l’expedient pugui causar pèrdues econòmiques al tresor comunal o a un tercer. 6. L’informe de reparament, el qual no suspèn la tramitació de l’expedient, podrà ser emès quan les objeccions observades corresponguin a defectes que derivin de l’incompliment de requisits o tràmits no essencials que no comportin la transgressió de l’ordenament i que siguin fàcilment esmenables o reparables. 7. L’informe favorable serà preceptiu quan no hi hagi objeccions o quan aquestes siguin diferents de les previstes en els apartats anteriors del present article. Article 27. Resolució del procediment 1. Quan l’òrgan a qui afecti l’objecció no hi estigui d’acord, pot plantejar la discrepància motivada per escrit, amb cita dels preceptes legals en què fonamenta el seu criteri, a la Intervenció Comunal. 2. En els casos en què la discrepància continuï existint, correspon al Cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva i no delegable. No obstant l’establert en el paràgraf anterior, correspon al Ple del Comú la resolució de les discrepàncies quan es basin en insuficiència o inadequació de crèdit o es refereixin a obligacions o despeses l’aprovació de les quals sigui de la seva competència. 3. La intervenció comunal eleva anualment un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel Cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos. 4. Si la resolució del Cònsol o del Ple del Comú, segons escaigui, és favorable, l’expedient de despesa se segueix tramitant d’acord amb el procediment previst en la present ordinació. 5. Si la resolució del Cònsol o del Ple del Comú, segons escaigui, és desfavorable, poden acordar indemnitzar el proveïdor o el tercer per la prestació efectivament realitzada i obrir un expedient en relació amb les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar, d’acord amb codi de l’administració Capítol tercer. Conseqüències de l’omissió de submissió dels expedients a la Intervenció Article 28. Omissió d’Intervenció 1. En els supòsits en què, segons el que disposa aquesta Ordinació, la funció interventora és preceptiva i s’omet, no es pot reconèixer l’obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement aquestes actuacions fins que no es conegui i resolgui aquesta omissió en els termes previstos en aquest article. 2. Si la intervenció comunal té constància d’un expedient amb alguna de les omissions indicades en el punt anterior, emet l’informe corresponent posant-ho de manifest i l’adreça a l’òrgan competent. 3. El departament corresponent sotmet a l’òrgan competent les actuacions objecte de l’omissió, mitjançant un informe que inclou una explicació de l’omissió de la preceptiva fiscalització o intervenció prèvia, juntament amb l’informe de la Intervenció per tal que l’òrgan competent adopti la resolució escaient. 4. L’informe de la Intervenció, que no té naturalesa de fiscalització, posa de manifest, com a mínim, els punts següents: a) Les infraccions de l’ordenament jurídic que, a judici de l’interventor, s’han produït en el moment en què es va adoptar l’acte sense fiscalització o intervenció prèvia. b) Les prestacions que s’han realitzat com a conseqüència d’aquest acte. c) La possibilitat de revisió dels actes dictats amb infracció de l’ordenament. 5. L’omissió de submissió d’un expedient de despesa al control de la Intervenció és susceptible de comportar responsabilitats de conformitat amb el que estableixen la Llei de les finances comunals, i la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. Capítol quart. Ús de sistemes informàtics Article 29. Remissió de l’expedient a la Intervenció a través de sistemes informàtics 1. Quan l’expedient de despesa subjecte a la fiscalització de la Intervenció Comunal es formalitza en un document electrònic, el resultat de la fiscalització es formalitza igualment en un document electrònic que incorpora la signatura electrònica dels interventors. En aquest cas, la signatura electrònica està basada en un certificat electrònic dels previstos en la Llei de serveis de confiança electrònica. 2. La posada en pràctica de l’expedient a disposició de la Intervenció per ser fiscalitzat o intervingut, així com la formalització del resultat en un document electrònic i la posterior remissió d’aquest document i de l’expedient, es realitza a través d’una aplicació informàtica en què l’òrgan corresponent genera i tramita l’expedient d’acord amb els requisits que preveu aquesta ordinació. Títol quart. El control financer Article 30. Finalitat i abast 1. El control financer consisteix a comprovar el funcionament economicofinancer de les societats públiques participades pel Comú, i de les entitats privades que reben subvencions, préstecs, avals i d’altres ajuts a càrrec del pressupost comunal. 2. El control financer és dirigit per la Intervenció Comunal almenys una vegada a l’any, mitjançant procediments d’auditoria que substitueixen la fiscalització prèvia de les operacions corresponents i que se cenyeixen a la comprovació dels ingressos i els pagaments efectuats, la comprovació material de les existències i la verificació dels llibres de comptabilitat, balanços i comptes d’explotació i d’altres comptes i estats que són preceptius. 3. El control financer, concretament els procediments d’auditoria per executar el mateix, poden ser contractats a una persona o entitat especialitzada i degudament acreditada, externa al Comú. Aquesta externalització dels procediment d’auditoria no eximeix la responsabilitat dels Interventors Comunals en el marc del control financer que els correspon. 4. Com a resultat del control financer efectuat, la intervenció ha d’elaborar un informe global, escrit, amb totes les observacions i conclusions que se’n dedueixin, d’acord amb l’article 34 de la present ordinació. Aquest informe s’ha de remetre al Ple del Comú pel seu examen. 5. Addicionalment, d’acord amb l’establert en la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, l’informe de control financer sobre les societats públiques participades s’ha de remetre anualment al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes. Article 31. Normativa 1. L’auditoria es configura com la tècnica principal per efectuar els treballs de control financer. Les normes d’auditoria són el conjunt de regles i pautes que emmarquen el desenvolupament dels treballs, així com el comportament de l’interventor que els ha de realitzar. 2. Les normes d’auditoria de referència perquè la Intervenció Comunal dugui a terme el control financer són les Normes Internacionals d’Auditoria (NIA) –de general acceptació a Europa i que són les que recullen les directives i els reglaments de la Unió Europea–, les quals contenen criteris adaptatius específics per al sector públic. Article 32. Procediments 1. El control financer té per objecte la verificació del funcionament de l’Administració en els aspectes economicofinancers, per comprovar el compliment de la normativa aplicable, i en general que la gestió s’ajusta als principis de la bona gestió financera. 2. El control financer té com a finalitat promoure la millora de les tècniques i procediments de gestió economicofinancera, mitjançant les propostes que es derivin dels resultats de les actuacions, en els aspectes econòmics, financers, patrimonials, pressupostaris i de procediment. 3. El control financer consisteix entre altres comprovacions en: a) L’examen de registres comptables, comptes o estats financers, mitjançant l’aplicació de procediments d’anàlisi. b) L’examen d’operacions concretes. c) La comprovació d’aspectes concrets d’una sèrie d’actuacions desenvolupades per l’ens fiscalitzat. d) La comprovació material d’inversions i altres actius, així com de serveis, subministraments i despeses. e) L’anàlisi dels sistemes i procediments de gestió. f) La revisió dels sistemes informàtics de la gestió economicofinancera, per verificar la seva fiabilitat, integritat, precisió i disponibilitat. g) Altres actuacions i comprovacions de control en atenció a l’ens o les circumstàncies concretes. 4. Les proves d’auditoria proposades s’han d’adequar en cada cas en funció de l’objectiu i l’abast del treball, així com als sistemes de control intern i les fonts d’informació disponibles en cada dependència. Article 33. Planificació 1. El control financer exercit per la Intervenció Comunal consta inicialment d’una memòria de planificació tal com preveuen les normes internacionals d’auditoria. 2. La planificació del control financer s’elabora en funció de l’anàlisi de riscos aplicada sobre els objectius que es vulguin assolir, les prioritats de cada exercici i els mitjans disponibles, i inclou les actuacions a realitzar, l’assignació de mitjans, l’abast i metodologia dels treballs i els terminis per a l’execució i remissió dels informes associats. 3. El contingut de la planificació es pot adequar en el decurs de l’exercici, en funció de l’evolució dels treballs i sempre amb l’aprovació de la Intervenció Comunal. Article 34. Informe de control financer 1. Els informes de control financer comprenen els fets, les conclusions i les recomanacions resultants de les actuacions realitzades. 2. Les actuacions relatives a l’exercici del control financer es documenten i arxiven d’acord amb les Normes internacionals d’auditoria, així com amb les mateixes instruccions que emet la Intervenció Comunal al respecte. 3. L’estructura i el contingut bàsic de l’informe de control financer són els següents: a) Introducció: Indica l’òrgan de control que l’emet, el programa de control pressupostari anual marc on està inclòs, i les normes d’auditoria o instruccions aplicades. b) Consideracions generals: Recull informació bàsica sobre l’entitat objecte del control financer i la normativa particular i específica aplicable a l’entitat. c) Objecte i abast del treball de control financer: Informa de l’objecte general del treball, els objectius específics i l’abast del treball i les limitacions a aquest abast. d) Resultats del treball: Inclou per a cada àrea el resum de les comprovacions efectuades, les conclusions de les proves, els incompliments, les irregularitats o debilitats de control intern, els ajustaments i reclassificacions en els comptes anuals, així com les mesures correctores i recomanacions. e) Conclusions generals: Fa referència a l’objectiu i l’abast del treball i als aspectes més significatius del resultat del treball (ajustaments, irregularitats, incompliments, etc.). Finalment, si escau, s’explicita una opinió sobre els comptes anuals subjectes al control. f) L’informe és datat i signat per la intervenció comunal. Article 35. Comprovació de les subvencions i de les transferències públiques 1. El control financer de les transferències, tant corrents com de capital, així com els préstecs, avals i altres ajuts, a càrrec del pressupost del Comú, que reben les societats o entitats i els particulars, s’efectua, com a norma general, mitjançant procediments d’auditoria sota les Normes Internacionals d’Auditoria, amb l’examen i verificació dels documents comptables dels beneficiaris que acrediten la realització de la despesa d’acord amb l’abast que determina aquesta ordinació en virtut de l’establert a la llei de les finances comunals. 2. A l’efecte del control referit a l’apartat anterior, la Intervenció Comunal emet un informe amb indicació de les tasques de comprovació realitzades i de les conclusions escaients, d’acord amb les bases reguladores que regeixen la concessió de les ajudes públiques i amb la normativa vigent de les ajudes corresponents. 3. A banda del que preveuen els apartats 1 i 2 d’aquest article, els procediments de control intern i extern que preveuen les actuacions de control financer, pel que fa a la comprovació de les subvencions i les transferències públiques, els ha de portar a terme l’òrgan concedent –amb la fiscalització o validació de la Intervenció Comunal–, amb la verificació de la documentació requerida en les bases per atorgar subvencions o transferències, emetent un informe en què consti la relació normativa per a la concessió, la documentació entregada pels beneficiaris, les proves o verificacions realitzades per l’òrgan concedent i els seus resultats, i una conclusió que digui explícitament si la comprovació ha estat favorable. 4. Als efectes de l’apartat 3 d’aquest article, l’òrgan condecent ha d’informar expressament a la Intervenció Comunal dels resultats desfavorables. 5. Als efectes del que preveuen els apartats 3 i 4 d’aquest article, la Intervenció Comunal efectua les proves escaients per validar l’eficiència del control efectuat pels òrgans concedents. En concret es verificarà, entre altres: a) El compliment de les condicions per la seva concessió establerts en la normativa corresponent. b) La seva correcta destinació a les finalitats previstes. c) La realitat de les operacions finançades. d) Possibles excessos de finançament, produïts per concurrències de subvencions. 6. En cas de resistència o obstrucció a la informació o documentació, o de comprovacions amb conclusions desfavorables, la Intervenció Comunal ho posa en coneixement del Conseller encarregat de les finances i de l’òrgan concedent de l’ajut als efectes, si escau, de retirada de la subvenció o ajut o rescissió del préstec o aval i els reintegraments. Títol cinquè. El control d’oportunitat econòmica Article 36. Finalitat 1. El control d’oportunitat econòmica té per finalitat: a) Determinar, tant qualitativament com quantitativament, les conseqüències que la realització de determinades despeses tindria per a les finances comunals i la normal execució del pressupost Comunal i, singularment, l’estimació de les noves despeses que previsiblement es derivarien de la que és objecte del control. b) Qualificar la incidència d’una determinada despesa sobre l’economia comunal i la situació conjuntural. 2. Aquest tipus de control s’efectua arran de la proposta de despesa i es formalitza, quan escau, mitjançant informe en cada cas de la Intervenció Comunal. 3. Sense perjudici dels informes escaients del punt anterior la Intervenció Comunal ha de remetre anualment al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes, d’acord amb l’article 8.3 de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, un informe sobre l’exercici del control d’oportunitat econòmica que hagi realitzat sobre les administracions i societats o entitats subjectes al seu control. Article 37. Abast del control d’oportunitat econòmica 1.La Intervenció Comunal adequa el control d’oportunitat econòmica en cada cas, en funció de l’objectiu i l’abast del treball, així com dels sistemes de control intern i les fonts d’informació disponibles en cada ens subjecte a aquest control d’acord amb el programa anual de control pressupostari. La naturalesa i l’abast dels procediments a aplicar per la Intervenció Comunal es concreta per a cada ens en funció de l’anàlisi prèvia de riscos que aquesta Intervenció realitza. Les actuacions relatives al control d’oportunitat econòmica han de fer compatible la millor utilització dels recursos disponibles amb l’assoliment d’un grau raonable de seguretat en la detecció de situacions que puguin afectar el principi d’economia o que tinguin un impacte sobre el pressupost de l’any en curs o d’anys posteriors, o amb una incidència sobre l’economia comunal o la situació conjuntural. D’altra banda, aquestes actuacions també vetllen pel principi d’eficiència, pel qual les polítiques de despesa pública han d’enquadrar-se en un marc de planificació pluriennal i de programació pressupostària, atenent la situació econòmica del Comú, els objectius de política econòmica fixats per la Junta de Govern i el compliment dels objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària. 2. El control d’oportunitat econòmica s’efectua, en funció de l’ens fiscalitzat, simultàniament amb la funció interventora o de control de legalitat, o bé simultàniament amb el control financer 3. Pels ens subjectes a la funció interventora o de control de legalitat, els controls d’oportunitat econòmica es formalitzen, si escau, mitjançant informe en cada cas de la Intervenció Comunal, sense perjudici dels informes periòdics globals que aquesta Intervenció consideri adients. 4. Per als ens subjectes a control financer, aquests controls es realitzen a posteriori. En aquest sentit, les verificacions necessàries per a l’execució dels treballs s’efectuen sistemàticament mitjançant l’aplicació de procediments d’anàlisi de les operacions o actuacions seleccionades a l’efecte, que permeten tenir una evidència suficient, pertinent i vàlida. 5. Les actuacions a realitzar poden consistir, entre altres, en: a) L’examen de registres comptables, comptes, estats financers o estats de seguiment elaborats per l’ens. b) L’examen d’operacions individualitzades i concretes. c) La comprovació d’aspectes parcials i concrets d’un conjunt d’actes. d) La verificació material de la realització efectiva i conforme d’obres, serveis, subministraments i despeses. e) L’anàlisi dels sistemes i procediments de gestió. f) La revisió dels sistemes informàtics de gestió que siguin necessaris. g) Altres comprovacions pel que fa a les característiques especials de les activitats economicofinanceres exercides per l’ens i als objectius que es persegueixin. Títol sisè. El control d’eficàcia Article 38. Finalitat i abast 1. El control d’eficàcia té bàsicament dos objectius: per una banda verificar, per part dels òrgans, departaments o societats participades corresponents, si s’han assolit els resultats o objectius establerts en els diferents programes inclosos en el pressupost i, per altra banda, analitzar els costos de funcionament i el rendiment o utilitat dels serveis prestats pel Comú. 2. D’acord amb la Llei de les Finances Comunals, la intervenció comunal emet un informe global sobre l’exercici del control d’eficàcia que s’hagi realitzat sobre òrgans, departaments i societats participades corresponents. 3. Al tancament de cada exercici, els ens subjectes al control d’eficàcia han d’elaborar un estudi relatiu a l’anàlisi dels costos de funcionament i el rendiment o la utilitat dels serveis, les obres i les adquisicions, així com el compliment dels objectius dels programes inclosos en el pressupost de l’exercici precedent. En aquest sentit, els ens subjectes al control d’eficàcia han de trametre a la Intervenció Comunal, en la fase d’elaboració de l’avantprojecte de pressupost anual respectiu, una memòria que ha de contenir una descripció detallada dels diversos programes i objectius a assolir, tant quantitativament com qualitativament. Els objectius s’han de concretar també mitjançant indicadors de gestió que puguin ser objecte de seguiment. 4. Els indicadors de gestió es poden distribuir principalment en tres tipologies: a) Indicadors d’eficàcia: són aquells que mesuren el grau en què s’han assolit els objectius previstos des d’un punt de vista físic. Per a l’obtenció d’aquests indicadors, és necessari determinar per a cada ens del comú, en l’elaboració del seu pressupost anual, de manera precisa i diferenciada, els objectius a assolir concretats en magnituds físiques. Aquests objectius han de ser referits al conjunt de programes o activitats de l’ens. b) Indicadors d’eficiència: són aquells que relacionen el cost de producció amb la producció obtinguda. En aquest sentit, s’entén que un ens és plenament eficient quan aconsegueix ser eficaç minimitzant el cost dels recursos emprats per aconseguir aquesta eficàcia. Per a l’obtenció d’aquests indicadors, serà necessari determinar per a cada ens del comú, en l’elaboració del seu pressupost anual, de manera precisa i diferenciada, els costos previstos en la realització dels programes o activitats objecte de mesura a través d’aquests indicadors. c) Indicadors d’economia: són aquells que pretenen expressar l’adquisició racional dels factors de producció en un ens, a partir d’un indicador bàsic que relaciona el preu o cost d’adquisició d’un factor amb el seu preu mitjà en el mercat. La memòria d’aprovació dels pressupostos anuals detalla, per a cada programa o activitat, les accions previstes, l’òrgan gestor responsable, els mitjans previstos, els objectius i els indicadors que permetin valorar el grau de consecució dels objectius, així com les desviacions dels dos anys anteriors en relació amb la previsió inicial de l’exercici. Els mitjans previstos recullen els mitjans personals, materials i financers que es posen a disposició del gestor per al compliment dels programes o activitats. La informació relativa a aquests mitjans s’ha de comparar amb la dels últims dos anys indicant els mitjans pressupostats i els realment aplicats. L’estudi relatiu a l’anàlisi dels costos de funcionament i del rendiment o la utilitat dels serveis, les obres i les adquisicions, així com del compliment dels objectius dels programes inclosos en el pressupost, es posa a disposició de la Intervenció Comunal conjuntament amb la documentació de tancament de l’exercici. 5. L’objectiu de l’informe global que haurà d’emetre la Intervenció Comunal consisteix en verificar el grau de consecució dels controls d’eficàcia per part dels òrgans, departaments o societats participades corresponents i emetre una opinió al respecte. L’estructura i contingut bàsic de l’informe són els següents: a) Part introductòria: on s’identificaran els òrgans, departaments o societats participades corresponents, així com la seva estructura organitzativa dins l’administració comunal. b) Objectius i abast del treball: on es recull l’objecte general del treball, els objectius específics i l’abast i les seves limitacions. c) Consideracions generals: on quedin resumits els procediments duts a terme per cada òrgan, departament o societat participada corresponent, relatius a la anàlisis corresponent al control d’eficàcia realitzat. d) Resultats del treball: inclou un resum de les comprovacions efectuades per la Intervenció Comunal, les irregularitats detectades i les recomanacions i aspectes de millora que es considerin oportuns. e) Conclusions: la Intervenció Comunal haurà d’emetre, de forma argumentada, unes conclusions finals sobre la suficiència, o no, del control d’eficàcia realitzat sobre els òrgans, departaments o societats participades corresponents. f) L’informe es datat i signat per la intervenció comunal. Títol setè. Controls financer, d’oportunitat econòmica i d’eficàcia Article 39. Informació i documentació què cal disposar en les actuacions 1. En les actuacions dels controls financer, d’oportunitat econòmica i d’eficàcia s’examinen tots els antecedents, la documentació i la informació que siguin necessaris als efectes de les actuacions de control. 2. A aquests efectes, els responsables dels ens controlats faciliten la informació de caràcter econòmic o d’una altra naturalesa que és rellevant per exercir les actuacions de control. 3. L’interventor responsable de l’execució del control pot sol·licitar als ens objecte de control la documentació comptable, mercantil, fiscal, laboral i administrativa o d’un altre tipus, inclosos informes interns o externs, que es consideri necessària per a l’acompliment de les actuacions. 4. Les actuacions d’obtenció d’informació es poden iniciar en qualsevol moment una vegada notificat l’inici del control sense que es necessiti un requeriment escrit previ. 5. En cap cas la intervenció comunal no té l’obligació de procurar-se per si mateix la documentació i informació directament dels arxius i de les aplicacions i bases de dades informàtiques, sense perjudici que es pugui utilitzar aquest procediment quan la intervenció comunal i els responsables de l’ens objecte del control ho acordin i sempre que la documentació sigui fàcilment accessible. L’interventor responsable del control fixa el termini de resposta a les peticions de documentació i informació tenint en compte la naturalesa, el volum i la dificultat d’obtenir-les. 6. En els supòsits en què s’aprecia obstrucció o falta de col·laboració amb el personal encarregat de l’execució del control, la intervenció comunal comunica aquesta circumstància al titular de l’ens objecte de control per tal que adopti les mesures correctores oportunes. En tot cas, la falta de col·laboració es pot fer constar a l’informe de control. 7. És responsabilitat de l’ens controlat documentar els seus procediments i operacions de forma que la Intervenció Comunal pugui realitzar el seguiment dels controls d’oportunitat econòmica i eficàcia. En aquest sentit, els circuits de control intern de l’ens i els seus procediments de gestió han de ser els adients per donar resposta als principis d’economia (oportunitat econòmica), eficiència i eficàcia en els termes previstos a la Llei de les Finances Comunals, i a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal. Títol vuitè. Altres obligacions d’informació Article 40. Obligacions d’informació i de control en el marc de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal 1. Els Interventors Comunals col·laboraran en tot moment per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. Especialment, col·laboraran en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari dels comuns, dels pressupostos de l’Administració dels comuns i dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals. 2. El control dels interventors es realitzarà d’acord amb el següent: a) Els òrgans interventors dels comuns formularan objeccions a les disposicions de despeses, el reconeixement d’obligacions i l’ordenació de pagaments dels comuns, respectivament, quan s’incompleixin les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en matèria de deute, despesa permesa i dèficit dels comuns. b) Juntament amb el projecte de pressupost que es remeti al consell de cada comú, s’acompanyarà un informe de la intervenció respectiva sobre el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en matèria de deute, despesa permesa i de dèficit públic dels comuns i sobre la seva conformitat al marc pressupostari aplicable. c) Si en l’execució del pressupost dels comuns els interventors comunals detecten un incompliment o un risc greu d’incompliment de les obligacions establertes a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, relatives al deute, a la despesa permesa o al dèficit públic dels comuns, d’acord amb el marc pressupostari aprovat, informaran al Tribunal de Comptes de les esmentades desviacions perquè aquest pugui exercir les seves competències de control. d) Els interventors comunals elaboraran un informe trimestral sobre l’execució del pressupost comunal, dins dels tres mesos següents al trimestre vençut, que trametran al Tribunal de Comptes. Aquests informes faran atenció especialment al compliment de les obligacions relatives al deute públic, el dèficit dels comuns, i en el seu cas, els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals i les mesures dels plans d’equilibri financer. e) En relació amb l’execució del pressupost, els interventors comunals tenen l’obligació d’informar al Tribunal de Comptes sobre les desviacions que s’hi produeixin, sempre que siguin superiors al 5%. f) D’acord amb l’article 8.3 de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, els Interventors Comunals emetran anualment un informe global sobre l’exercici del control d’oportunitat econòmica i del control d’eficàcia que hagi realitzat sobre les administracions, societats i entitats subjectes al seu control. Aquest informe es pot formalitzar, si escau, conjuntament amb el que s’ha d’emetre en relació amb l’exercici del control financer, i s’ha de remetre al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes. Disposició derogatòria única Amb l’entrada en vigor d’aquesta ordinació queden derogades les disposicions contràries del mateix rang o de rang inferior anteriors. Disposició final única Aquesta ordinació entra en vigor en data 1 de gener del 2026 com a part integrant de l’Ordinació pressupostària per a l’exercici 2026. Annex 2. Comú d’Ordino - Informe d’impacte de gènere Comissió de Finances i Intervenció Atesa la Llei 13/2019 per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, publicada al BOPA 27 del 20 de març del 2019 de la qual es desprèn que les administracions públiques, incloses els comuns, han d’integrar el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en totes les seves actuacions i en l’adopció i l’execució de les disposicions normatives i les polítiques públiques de caràcter general. Atesa la Llei 6/2022 del 31 de març, publicada al BOPA 48 del 20 d’abril del 2022 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes. Vist l’article 30 “ Informes d’impacte de gènere ” d’aquesta Llei del qual es desprèn que el projecte d’Ordinació pressupostària per a l’exercici 2026 del Comú d’Ordino ha d’incloure un informe sobre llur impacte de gènere que faci visible l’impacte diferenciat sobre les dones i els homes de les mesures projectades, i atengui especialment els factors interseccionals i les situacions d’especial vulnerabilitat de determinats col·lectius de dones. S’informa que en el mes de març del 2024 el Comú d’Ordino va adoptar un Pla d’Igualtat de gènere, que entre altres disposicions va incloure les mesures a desenvolupar en el període 2024 a 2028. Des del departament que gestiona el desenvolupament humà del Comú es van executant aquestes accions. S’ha dotat llocs de “menstrual point”, on el personal pot accedir a material d’higiene femenina quan ho requereixi. Els estudis realitzats indiquen que el 56% del total del personal és femení i es conclou que no existeix bretxa salarial diferencial entre gèneres. El Consell general i la Junta de Govern es composen, ambdós òrgans, al 50% de gènere. Pel que fa als òrgans funcionaris responsables de gestió el 57% és femení. Analitzat i revisat el projecte de revisió del marc pressupostari per al mandat 2024/2027 i el projecte d’Ordinació pressupostària i detall del pressupost econòmic per a l’exercici 2026, així com les Ordinació tributària i de preus públics per a l’exercici 2026, es conclou que es considera de manera adequada la perspectiva de gènere, promovent una distribució equitativa dels recursos i no s’identifiquen accions que afectin a homes i dones de manera diferent que provoquin desigualtats. Pel que fa a la consideració de situacions especials de vulnerabilitat, l’Ordinació tributària i la de preus públics, inclouen bonificacions i accions per facilitar l’accés als serveis i a les tramitacions administratives dirigides especialment a famílies monoparentals i a la gent gran. Com a despesa en execució es destaca les inversions en adaptar tots els passos de vianants de la parròquia amb rampes per una millor accessibilitat amb equipaments rodats (cadires, cotxets de bebè) i zones d’aparcament per a dones embarassades. Per tot l’exposat, s’inclou el present informe en l’expedient que es sotmet a tràmit al proper Consell de Comú del 18 de desembre del 2025 per l’aprovació del pressupost 2026. Document associat