Ordinació de l'1-9-2008 per la qual s'aprova el Pla Rector del Parc natural de la Vall de Sorteny.

Ordinació del pla rector del Parc natural de la Vall de Sorteny Atès el que disposa l'article 4.8 de la Llei qualificada de competències els Comuns, Atenent a l'Ordinació de creació del Parc natural de la Vall de Sorteny (BOPA núm. 35, any 11, del 23.06.1999), Ordinació del pla rector del Parc natural de la Vall de Sorteny Article únic S'aprova el Pla Rector de la Vall de Sorteny que s'adjunta com annex a aquesta Ordinació. Disposició derogatòria De conformitat amb el que disposa l'apartat d) de l'article III de l'Ordinació de creació del Parc natural de la Vall de Sorteny, es deroga l'Ordinació del Pla rector de la Vall de Sorteny de data 13 de juliol de 2004. Disposició final La present Ordinació entrarà en vigor als 15 dies de la seva publicació. Pla rector del Parc natural de la Vall de Sorteny I. Introducció L'article IV de l'Ordinació del Parc natural de Sorteny, publicada el 23 de juny de 1999, estableix que és una de les funcions de l'Òrgan Rector, aprovar el Pla rector del Parc. El Pla rector ha de tenir en compte els objectius del Parc natural, definits a l'article I de la referida Ordinació. El que segueix és el tercer Pla rector del Parc natural de la Vall de Sorteny, aprovat per unanimitat pels membres del seu Òrgan Rector en la sessió de 6 d'agost de 2008, amb l'assessorament previ del Comitè Consultiu. Sens perjudici de les prohibicions que s'estableixen a la norma de creació del Parc natural de la Vall de Sorteny, i de la normativa dictada pel Govern en relació amb aquest Parc natural dintre del marc de les seves competències, aquest Pla rector defineix els objectius del Parc, així com el procés que facilita la integració de tots aquests objectius, i totes aquelles activitats que hi són permeses, autoritzables o no permeses. La coerció perquè es respectin les directrius establertes al Pla rector, dimana dels mateixos articles VII e) i d) i VIII de l'Ordinació de creació del Parc natural que, en essència, prohibeix tota actuació contrària al Pla rector i la contravenció a les normes establertes per l'Òrgan Rector o l'Òrgan de Gestió a què s'han de subjectar els visitants del Parc, i preveu les sancions que escaiguin. D'altra banda, s'estableix una zonificació del territori del Parc segons el valor ecològic d'acord amb la seva capacitat d'acollida, així com per preveure les mesures de conservació i correctores que pertoquen. II. Objectius i directrius generals 2.1. Objectius generals Aquest Pla rector té els objectius següents pel que fa al Parc natural de la Vall de Sorteny: 2.1.1. Conservació i protecció del patrimoni natural i cultural El primer objectiu és la conservació, la protecció i la millora dels valors naturals i culturals del Parc natural; aquest objectiu implica: La conservació del paisatge des del punt de vista de la biodiversitat i de la funcionalitat ecològica (xarxa ecològica funcional del paisatge). Es tracta d'una estratègia de conservació situant-se al nivell integrador superior al de les sèries de vegetació, dels hàbitats i de les espècies, és a dir al nivell dels complexes d'hàbitats. La conservació dels paisatges des del punt de vista sensorial i cultural: llocs remarcables per llur bellesa, considerant els paisatges modelats per l'acció de l'home (paisatges culturals), testimonis de la nostra història. La conservació de la integritat dels ecosistemes, és a dir de llur estat, llur funcionalitat i les interrelacions que generen. La conservació de la biodiversitat (interespecífica i intraespecífica). La protecció de les espècies i llur hàbitat, en particular les espècies amenaçades i els hàbitats remarcables. La conservació del patrimoni cultural, en particular l'arquitectònic. 2.1.2. Educació ambiental, acolliment i informació del públic El Parc natural és un espai públic obert a tothom, on la qualitat de l'acolliment del públic i de la informació garanteixen un ús sostenible del territori. Considerant el precepte ''més hom coneix la natura, més hom la respecta'', es tracta de potenciar l'educació ambiental i la interpretació dels valors naturals i culturals per tal d'assolir el primer objectiu de conservació del patrimoni natural i cultural. 2.1.3. Recerca aplicada a la gestió El tercer objectiu és el de potenciar la investigació i la recerca sobre els valors naturals i culturals del Parc natural per assolir els coneixements necessaris per assegurar-ne la gestió i participar de forma més general a la conservació, la protecció i la millora dels valors naturals i culturals en l'àmbit nacional i internacional. 2.2. Principis i estratègia de gestió Cal establir un procés integrador i vertebrador per tal d'assolir els objectius. A continuació s'exposen les diverses bases del procés. 2.2.1. Preparar la informació Consisteix en la recollida de dades de l'estat natural: de la flora, de la fauna i dels boscos, de l'estat cultural i de l'estat socioeconòmic, amb un posterior tractament de les dades mitjançant una base de dades i un sistema d'informació geogràfica (SIG) associat. 2.2.2. Zonificació del territori La zonificació establerta segons els valors ecològics i patrimonials permet definir la capacitat d'acollida de les activitats permeses amb la finalitat de minimitzar els impactes i optimitzar la protecció del patrimoni natural i cultural per tal d'aconseguir una gestió sostenible. Posteriorment, i segons la valoració dels recursos naturals i culturals, es deduiran les mesures de conservació i les mesures correctores. 2.2.3. Regulació sectorial La regulació de les activitats dutes a terme en el territori del parc és necessària per dur a terme els objectius de conservació. Les activitats de caràcter educatiu, científic, recreatiu, turístic, ramader, cinegètic... han de ser compatibles entre elles i amb els objectius del Parc natural. Són prioritàries les activitats menys impactants que afectin el major nombre d'usuaris o que tinguin una incidència sobre l'economia local (ramaderia i turisme), tot i respectant els objectius generals de conservació. Els sectors d'activitats a considerar són: la ramaderia l'ús social (esbarjo i turisme) la caça la pesca els aprofitaments fustaners els aprofitaments hídrics els altres aprofitaments 2.2.4. Un procés participatiu La participació de la població local és imprescindible per assegurar l'èxit de les operacions de gestió. 2.2.4.1. El Comitè Consultiu El Comitè Consultiu ha de ser un lloc de consens, on cada col·lectiu pot aportar la seva contribució a la gestió, pot fer propostes i participar en el seguiment de les actuacions. El Comitè Consultiu té un paper motor en la gestió, i ha de garantir el bon funcionament del procés integrador d'aquesta gestió. 2.2.4.2. La població local i el teixit socioprofessional És bàsica i fonamental la participació de la població local, i la vertebració amb els actors socioprofessionals. Els actors del món agrícola i ramader, de l'educació i del turisme, d'altres sectors, així com els caçadors, els pescadors i els visitants de forma més general, per llur cooperació en la gestió, les persones grans per llur memòria, la joventut pel seu dinamisme i voluntariat, així com els altres sectors professionals, participen tots junts en la conservació i la difusió dels valors naturals i culturals del Parc. III. Normativa general 3.1. Definició de les activitats Les activitats possibles al Parc natural han de tenir la consideració de permeses, autoritzables i no permeses en funció de llur incidència sobre els valors naturals i culturals del Parc. A continuació es precisa la definició d'aquestes activitats. Activitat permesa: activitat compatible amb els objectius de gestió, sense limitacions especials en la totalitat del Parc natural o en algunes zones. Activitat autoritzable: activitat tolerable, sense impacte ambiental excessiu ni irreversible, i en determinades condicions definides per autorització explícita de l'Òrgan de Gestió o de l'Òrgan Rector; pot ser genèrica per a tot el Parc natural o per a una zona. Activitat no permesa: tota activitat que presenti un risc massa important per al medi natural i incompatible amb els objectius del Parc natural. Pot ser genèrica per a tot el Parc natural o per a alguna zona. 3.2. Activitats sotmeses a l'avaluació d'impacte ambiental Qualsevol actuació que impliqui modificacions de l'estat de la gea, del sòl, de l'aire, dels hàbitats i de la vegetació, dels biòtops (fauna), del paisatge, mitjançant una aproximació més integradora, o que afecti el funcionament de les biocenosis, necessita una avaluació d'impacte ambiental la documentació de la qual es determina segons les lleis i reglaments d'aplicació vigents i es revisen pels departaments de Patrimoni Natural i de Medi Ambient de Govern, o segons les competències, per es determina per l'Òrgan de Gestió segons el que fixi el present Pla rector o les Ordinacions de Medi Ambient de la parròquia d'Ordino, que informarà l'Òrgan Rector sobre la mateixa, assessorat si escau pels departaments competents de Govern o per assessors exteriors o organismes públics com el CENMA. IV. Zonificació 4.1. Definició de les zones La zonificació es reflecteix als plànols de l'annex núm.1 i de l'annex núm 2. 4.1.1. Zones d'ús especial (ZUE) S'aplica la definició de zona d'ús especial a aquelles zones on es troben les infraestructures (aparcaments, pista, serveis d'informació, refugis), així com alguns elements tècnics per a la interpretació dels valors naturals i culturals i l'educació ambiental. Són set les zones d'ús especial: ZUE1: Aparcament de la Canya de la Rabassa. ZUE2: Pista des de l'aparcament de la Canya de la Rabassa fins al Cap dels Graus. ZUE3: Aparcament del Cap dels Graus. ZUE4: Camí del Cap dels Graus a la borda-refugi ZUE5: Borda-refugi i tancat per al control sanitari del bestiar ZUE6: Camí des del riu de la Cebollera fins al Pas de la Serrera. ZUE7: Orri de les Cebes. Tots els senders d'interpretació ubicats en els límits del Parc són considerats com a ZUE. 4.1.2. Zones d'ús moderat (ZUM) S'aplica la classificació de zona d'ús moderat a les zones on s'observen les condicions següents: .Presència de sistemes naturals ben conservats i sotmesos a un ús tradicional moderat, amb una fragilitat mitjana quant a les possibles actuacions que podrien ocasionar efectes negatius irreversibles en els processos ecològics. Aquestes zones permeten desenvolupar activitats tradicionals i recreatives, i potenciar activitats esportives compatibles amb el medi natural; són zones propícies per a l'educació ambiental, des d'on es poden observar les zones d'alt interès ecològic que les voregen, sense afectar-les. Són tres les zones d'ús moderat: ZUM1: Planell dels Beços ZUM2: Part baixa de la Solana del Sudorn ZUM3: Pleta de Duedra 4.1.3. Zones d'ús restringit (ZUR) S'aplica la classificació de zona d'ús restringit a les zones on s'observen les condicions següents: .Presència de sistemes naturals ben conservats i sotmesos a un ús tradicional moderat. .Valors ecològics d'alt interès, especialment respecte als hàbitats i a les poblacions d'animals i vegetals vinculades. .Fragilitat mitjana o alta quant a les possibles actuacions que podrien ocasionar efectes negatius irreversibles en els processos ecològics. Aquestes zones permeten l'activitat ramadera, així com altra activitat humana sota control, tot i que poden potenciar activitats que suposin un risc mínim per als equilibris naturals; són zones propícies per a l'educació ambiental. La conservació dels hàbitats i el seguiment de les poblacions d'animals i de comunitats vegetals d'interès són els elements prioritaris de la gestió d'aquestes zones. Es poden dur a terme actuacions de restauració dels ecosistemes. Són quatre les zones d'ús restringit: ZUR1: Roc del Quer - font de la Mata - riu de la Cebollera. ZUR2: Planell del Quer ZUR3: Forn - pic de la Serrera - pic de l'Estanyó ZUR4: Pleta de Duedra - Pleta del Llomar - pic de l'Estanyó. 4.1.4. Zones de reserva (ZRE) S'aplica la classificació de zona de reserva a les zones on s'observen les condicions següents: .Presència de sistemes naturals ben conservats que alberguen hàbitats d'interès i espècies amenaçades. .Hàbitats singulars o fràgils, en bon estat (natural o seminatural) de conservació, amb un gran potencial de recuperació d'espècies autòctones amenaçades o d'interès, zones de cria o refugi de la fauna salvatge. Aquestes zones s'han de protegir de forma estricta per tal de conservar o recuperar la biodiversitat potencial. Però, es pot deixar transitar el bestiar segons les necessitats, limitant l'accés humà a aquelles persones que tinguin cura del bestiar si escau. La filosofia en la gestió ha de ser la de no intervenir en els processos naturals, tot i que es poden dur a terme actuacions de restauració dels ecosistemes en cas de força major (incendis, plagues...). Són quatre les zones de reserva: ZRE1: Bosc de l'Obac ZRE2: Planell del Fogal - canals de la Mata -portella del Forn ZRE3: Roc del Rellotge ZRE4: Obac de la Cebollera - costa del riu de les Cebes - collada del riu de les Cebes 4.1.5. - Zones humides Totes les zones humides del Parc natural (molleres, prats higròfils i altres hàbitats inclosos en els complexes d'hàbitats humits com les zones fontinals, els rierols, i els estanys) però també els rius estan considerats com a zones d'interès patrimonial i s'integren a la zonificació. Per comoditat de lectura, les zones humides del Parc natural estan reflectides al plànol de l'annex núm2. 4.2. Normativa específica de la zonificació 4.2.1. Zona d'ús especial La normativa específica d'aquesta zona correspon a la normativa general del Parc. 4.2.2. Zona d'ús moderat La normativa específica d'aquesta zona correspon a la normativa general del Parc. 4.2.3. Zona d'ús restringit Es consideren activitats permeses: Les activitats amb finalitat educativa i científica en els límits definits en els apartats al respecte. L'accés als camins següents: Borda-refugi - estany de l'Estanyó Borda-refugi Pas de la Serrera - Collada dels Meners - pic de la Serrera Cap dels Graus - Planell dels Beços - Pleta de Duedra - estany de l'Estanyó - pic de l'Estanyó. Estany de l'Estanyó-collada de Ferreroles. La pastura. Les actuacions de restauració del medi natural i el manteniment de les infraestructures existents. Altres actuacions que explícitament es preveguin en aquest Pla rector. Es consideren activitats autoritzables: L'accés fora dels camins marcats. Les activitats esportives següents: alpinisme, escalada, acampada per activitats de gestió o per treballs especials. 4.2.4. Zones de reserva Són permeses les activitats següents: Les actuacions de salvament. Les actuacions de policia. El pas i el pastoreig del bestiar. El pas del vaquer i l'eucasser quan hi peixi el bestiar. El pas dels ramaders propietaris de bestiar, per raons tècniques o sanitàries, només quan aquest bestiar peixi a les dites zones. El trànsit de visitants al camí del Quer amb un pas limitat estrictament al camí. L'Òrgan de Gestió pot decidir limitar-ne l'accés fins a prohibir-lo si escau. L'accés amb esquí de travessa, amb esquí nòrdic i amb raquetes de neu només a les zones definides al plànol de l'annex núm. 3, sempre que el mantell nival superi un gruix de 20cm de neu. Només són autoritzables les activitats següents: La investigació. Les visites acompanyades de tipus excepcional. Les actuacions de gestió que considerin oportunes o imprescindibles l'Òrgan de Gestió, així com les dels tècnics de Govern segons les seves competències. Totes les altres activitats es consideren activitats no permeses. L'Òrgan de Gestió pot prohibir-ne l'accés a qualsevol moment per raons tècniques, també per raons de conservació i protecció d'espècies de fauna si ho demana el Ministeri de Medi Ambient. 4.2.5. Zones humides De forma genèrica, la pràctica de qualsevol activitat a les zones humides definides al plànol de l'annex núm.2, incloent les zones fontinals, els rierols, i a més els rius i l'estany, pels quals s'exceptuen les activitats tècniques i d'aplicació dels plans de pesca, es considera activitat no permesa, a excepció de les actuacions dutes a terme per l'Òrgan de Gestió o pels tècnics del Ministeri encarregat de la gestió del Medi Ambient. No obstant això, quan el gruix de neu sigui inferior a 20 cm, l'accés a les zones humides està restringit als camins marcats que les travessin, i es considera activitat permesa, a excepció de les zones situades a la zona de reserva (ZRE) on s'aplica la normativa específica de la zonificació (4.2.4). El pastoreig es considera activitat autoritzable en les zones humides. L'esquí de travessa, l'esquí nòrdic i la pràctica de raquetes de neu es consideren activitats permeses només a les zones definides al plànol de l'annex núm. 3, però sempre que el mantell nival a les dites zones superi els 20 cm de gruix. No obstant això, l'Òrgan de Gestió pot prohibir-ne l'accés a qualsevol moment per raons tècniques, també per raons de conservació i protecció d'espècies de fauna si ho demana el Ministeri de Medi Ambient. V. Conservació i protecció de les espècies, dels hàbitats, del paisatge i del patrimoni cultural 5.1. Protecció de la gea Les estructures geològiques i els processos geomorfològics del Parc natural són factors que influeixen en la diversitat dels hàbitats i, per tant, en la seva biodiversitat. Amb els objectius principals de conservació i protecció del patrimoni natural i cultural, es tracta de mantenir les unitats i les formacions sense alteracions que modifiquin el seu volum, perfil i estabilitat. S'ha de preservar la seva integritat i de forma derivada la integritat dels ecosistemes associats. Totes les activitats que suposin alteració del sòl, de les roques o del relleu es consideren no permeses, a excepció de les necessàries per dur a terme els objectius generals que es limiten a la zona d'ús moderat ZUM1 o a les zones d'ús especial que seran autoritzables; també es poden realitzar, subjectes a autorització de l'Òrgan Rector les activitats: .necessàries per assegurar els béns i les persones; .necessàries per a la restauració d'hàbitats o d'ecosistemes tot i respectant la normativa específica de la zonificació. Els projectes tècnics que es redactin han de preveure la restauració dels terrenys afectats. 5.2. Protecció del medi hídric Les directius de gestió de fonts, rierols, rius, zones humides i estanys són: vetllar per la qualitat de les aigües superficials i subterrànies, conservar i protegir totes les zones humides (molleres, prats higròfils, estanys i xarxa fluvial). Són activitats no permeses al Parc les actuacions que constitueixen o puguin constituir una degradació sobre el medi físic o biològic vinculat a l'aigua.. 5.3. Conservació i protecció dels hàbitats, de la vegetació i de la fauna La protecció dels complexes d'hàbitats i dels hàbitats sol ser la millor estratègia per a la conservació de les espècies florals i dels animals d'interès; però per a algunes espècies es poden adoptar mesures particulars de protecció, adaptades a llurs característiques i problemàtiques particulars. Es consideren hàbitats d'interès els hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitat 92/43 CEE. El nivell genètic de tractament d'espècies animals o vegetals és el de la subespècie. Respecte a la protecció d'hàbitat i d'espècies s'estableix la normativa general següent: 1. Es prohibeix de forma genèrica la destrucció de la vegetació, la recol·lecció, la tallada i el desarrelament o la destrucció d'exemplars d'espècies vegetals o d'alguna de les seves parts, incloses les llavors, així com la seva comercialització. S'exceptuen d'aquesta prohibició les espècies d'ús tradicional, segons la llista de l'annex núm. 4, la collita de les quals es limita al consum propi. S'exceptua també d'aquesta prohibició, tota actuació de l'Òrgan de Gestió o dels departaments de Govern competents per a la protecció i la conservació d'espècies vegetals (recollida de llavors,...). 2. Són estrictament protegides les espècies vegetals incloses a la llista vermella de la flora vascular de l'annex núm.5 i de tota llista vermella d'espècies vegetals protegides que Govern pugui publicar i es prohibeix la seva destrucció, recol·lecció, tallada i desarrelament. S'exceptua també d'aquesta prohibició, tota actuació de l'Òrgan de Gestió o dels departaments de Govern competents per a la protecció i la conservació d'espècies vegetals (recollida de llavors,...). 3. Es prohibeix la talla d'arbres i arbusts, excepte pel compliment del Pla tècnic de gestió i millora forestal o per raons de seguretat civil i altres problemes d'ordre sanitari que puguin ser detectats per les autoritats competents. 4. Es prohibeix de forma general la introducció d'espècies i subespècies no autòctones, vegetals, a excepció de la zona d'ús especial ZUE2, sota el control tècnic de l'Òrgan de Gestió, en particular pel que fa a la zona del jardí botànic. 5. Es considera activitat autoritzable la regulació d'espècies vegetals i animals al·lòctones a tota l'àrea del Parc. La recuperació d'espècies vegetals i animals desaparegudes del Parc, quan les condicions naturals actuals ho permetin, segons les conclusions dels estudis de viabilitat, pot ser autoritzada per l'Òrgan Rector. 5.4. Conservació i protecció del paisatge El paisatge, considerat com un complexe d'hàbitats, també està constituït d'elements estructurals o singulars (arbres monumentals, estructuració de l'espai i geometria particular,...), testimoni del passat, que cadascú interpreta segons la seva pròpia cultura. El paisatge a la Vall de Sorteny és obert a partir del Cap dels Graus i delimitat per quatre circs glacials, s'obre a d'altres valls al Planell del Quer o des dels diferents cims. Tota senyalització s'ha d'integrar al medi natural. S'ha de mantenir un nivell alt de neteja en tots els llocs on s'aculli el públic, senders, refugis i zones d'esbarjo, d'acampada o de picnic. Tot projecte tècnic de restauració o de creació de qualsevol tipus d'infraestructura ha de comportar un apartat sobre la integració paisatgística i l' impacte visual que pot generar. És obligatori preveure la restauració del paisatge en qualsevol projecte tècnic on hi hagi moviments de terra. 5.5. Conservació i restauració del patrimoni cultural S'ha de vetllar per a la recuperació del patrimoni arquitectònic (orris, cabanes, pletes...) i industrial històric (infraestructures vinculades a l'explotació del ferro,...). S'ha de fomentar la recerca sobre el patrimoni etnogràfic, la història i la cultura popular vinculada al Parc natural (usos tradicionals de les plantes, toponímia...), en relació amb el CENMA. S'ha de potenciar el patrimoni cultural del Parc natural com a recurs per a l'ús públic (interpretació), i s'ha de conservar i restaurar. La visita del patrimoni cultural ha de ser compatible amb l'objectiu principal del Parc natural de conservació i protecció del patrimoni natural i cultural. Es coordinarà tot projecte d'interpretació (rutes culturals...) amb els projectes desenvolupats pel Departament de Patrimoni Cultural del Govern, (projecte Homes de Ferro...). VI. Ús públic 6.1. Directius generals La declaració de l'àrea com a parc natural pot generar una afluència més gran de visitants a la zona. Per tant, és imprescindible gestionar els fluxos de visitants i adaptar-los als objectius de conservació i protecció del patrimoni natural i cultural del Parc. Tenint en compte la zonificació, cal una adequació de la demanda amb la capacitat d'acollida per cada zona per donar una informació i uns serveis de qualitat. Els objectius bàsics de gestió al respecte són: a) Compatibilitzar l'ús públic amb els objectius de conservació i protecció i millora dels valors naturals i culturals. b) Promoure el coneixement dels valors naturals i culturals. c) Proposar uns serveis de qualitat, adaptats als diferents públics. d) Canalitzar la demanda mitjançant la gestió d'ofertes alternatives i vinculades a l'entorn de la Vall d'Ordino, en particular a l'entorn del camí Ral i de les zones perifèriques del Parc, com la vall de La Rabassa / Rialb. Els principis d'actuacions són: A. Controlar la freqüentació. B. Proporcionar els mitjans necessaris per gaudir i tenir contacte amb la natura, tenint en compte els aspectes culturals, educatius i científics, i enriquint i especificant els purament turístics i recreatius del Parc, i per aquest motiu: Establir mecanismes adequats d' acollida i informació dels visitants. Promoure, mitjançant diferents sistemes, la interpretació dels valors naturals i culturals del Parc natural. C. Basar qualsevol actuació en la realització d'estudis tècnics sobre la capacitat d'acollida i els impactes sobre el medi natural. 6.2. Regulacions Control de la freqüentació i la definició de la capacitat d'acollida per cada zona: L'Òrgan Rector pot limitar l'accés del Parc natural quan es detecti un principi d'impacte incompatible amb l'objectiu principal de conservació i preservació del patrimoni natural i cultural del Parc. L'accés motoritzat es considera activitat no permesa en tot el Parc natural, a excepció de les zones d'ús especial, on es considera activitat autoritzable, excepte la zona ZUE1, on l'accés motoritzat es considera activitat permesa. A les zones ZUE2 i ZUE3, la circulació motoritzada es considera activitat no permesa pujant cap al Cap dels Graus entre les 10.00h i les 19.00h, en el període de l'01/06 al 30/09. La circulació motoritzada es considera activitat permesa baixant del Cap dels Graus. Fora del període de l'01/06 al 15/09, la circulació motoritzada en aquestes dos zones es considera activitat permesa. No obstant això, es permet l'accés rodat a les zones ZUE2 i ZUE3 a les persones o serveis següents: Els ramaders, propietaris de bestiar, quan aquest bestiar està peixent al Parc. Els serveis tècnics de manteniment del Comú del Parc natural. Els serveis exteriors al Comú d'Ordino, necessaris per al manteniment de les instal·lacions existents (amb la demanda de l'Òrgan de Gestió o de l'Òrgan Rector). El Cos de banders de Govern. Els Servei de Policia. El Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament. El personal autoritzat pels Ministeris competents en la gestió agrícola, del patrimoni natural i del medi ambient. L'Òrgan de Gestió pot autoritzar l'accés rodat a les zones ZUE2 i ZUE3 a: Vehicles de serveis de transport. Vehicles de serveis necessaris per controlar les activitats autoritzades i el manteniment de les instal·lacions existents. L'Òrgan de Gestió pot autoritzar de forma puntual la circulació de vehicles tipus motos de 4 o 6 rodes de baixa pressió per assegurar el manteniment de la borda-refugi a la zona ZUE4. 6.3. Equipaments i infraestructures d'ús públic 6.3.1. Centre d'Interpretació de la Natura de la Vall d'Ordino El Centre d'Interpretació de la Natura de la Vall d'Ordino (CINVO) Està integrat al Centre de Natura de La Cortinada El Departament d'Agricultura i Medi Ambient del Comú alberga la seu de l'Òrgan de Gestió. El Centre de Natura de La Cortinada integrant el CINVO, és el centre que permet difondre l'educació ambiental i la interpretació del Parc natural de la Vall de Sorteny. 6.3.2. Caseta d'informació de la Canya de la Rabassa (ZUE1) La caseta d'informació de la Canya de la Rabassa és la zona d' acollida i informació del visitant, està situada a l'entrada del Parc. És el punt de partida de diversos itineraris turístics i itineraris d'interpretació (amb guies o autoguiats). 6.3.3. La pista (ZUE2), senders botànics d'interpretació, jardí botànic i altres senders d'interpretació. La pista es considera com un itinerari pedagògic dotat d'uns senders botànics d'interpretació alternatius amb alguns punts d'observació de la fauna salvatge i consta d'un jardí botànic petit. 6.3.4. Els refugis Es consideren com a refugis al territori del Parc natural la borda-refugi del Pla de Sorteny i l'orri de les Cebes. Els refugis són un lloc de parada transitòria i no d'estada prolongada. És a dir, que no es permet estar als refugis del Parc natural més de 3 pernoctacions seguides. En tot cas, s'ha de fer una demanda escrita amb dos setmanes d'antelació precisant l'objecte de l'estada a l'Oficina de Turisme d'Ordino que tramitarà la demanda a l'òrgan de gestió que té la competència d'acceptar-la o no. Es pot modificar la capacitat i el règim d'ús de la borda-refugi amb una avaluació prèvia de l'impacte ambiental i a proposta de l'òrgan de gestió. La borda refugi pot servir de punt d'informació i d'interpretació. Està prohibit deixar escombraries als refugis del parc. És obligatori baixar-les als llocs habilitats a tal efecte a la zona ZUE1. 6.3.5. Els senders Els senders d'accés permès són: Aparcament de puntal - Cap dels Graus Cap del Graus - borda-refugi Cap dels Graus - Planell dels Beços- Pleta de Duedra - estany de l'Estanyó Borda-refugi - estany de l'Estanyó Borda-refugi - Planell del Quer Borda-refugi - pas de la Serrera - collada dels Meners - pic de la Serrera Estany de l'Estanyó - pic de l'Estanyó Estany de l'Estanyó - collada de Ferreroles Pic de l'Estanyó - pic de la Cabaneta - collada dels Meners Riu de la Cebollera - Portella del Forn - Pleta del Racó Tot sender d'interpretació. 6.4. Accés L'accés principal al Parc natural és la zona ZUE1. Segons el nivell d'afluència, l'Òrgan Rector pot decidir limitar el Parc natural. L'Òrgan de Gestió pot limitar l'accés a qualsevol zona d'accés lliure o autoritzat segons l'afluència a la dita zona. 6.5. Interpretació i educació ambiental 6.5.1. Servei de guies El Parc natural consta d'un servei oficial de guies. Tot servei de guies privat ha de tenir una autorització escrita per l'Òrgan de Gestió per poder actuar dintre dels límits del Parc, per la qual és obligatori fer- ne la demanda per escrit, on cal donar un breu descriptiu de les activitats dutes a terme en els límits del parc, els circuits emprats així com el nombre màxim de visitants per sortida i la freqüència de les sortides, tot i precisant la planificació de les mateixes. 6.5.2. Interpretació dels valors naturals i culturals La interpretació dels valors naturals i culturals provoca un canvi de comportament i permet una conscienciació i una participació més importants pel que fa a la conservació del patrimoni natural i cultural. L'òrgan de gestió del parc disposa de diverses eines per tal de promoure la interpretació. Aquestes eines són: a) El Centre de Natura de La Cortinada (amb el CINVO). b) El Centre de Documentació a la biblioteca comunal (informació i divulgació, - cursos, sessions de treball, sortides, edicions de material formatiu i divulgatiu). c) Els itineraris pedagògics autoguiats. d) El servei de guies. e) Els itineraris d'interpretació de Vall d'Ordino (camí Ral, mola i serradora, mines de Llorts...). 6.6. Activitats esportives i recreatives 6.6.1. Principis generals Les pràctiques esportives i recreatives estan sempre supeditades als interessos de conservació, de recerca i d'aprofitament i en particular a la normativa específica de cada zona. De forma genèrica, l'òrgan de gestió està habilitat per autoritzar qualsevol activitat, a excepció dels casos on s'explicita que aquesta competència és de l'òrgan rector. Per raons de conservació, seguretat o afluència excessiva en determinades èpoques i/o circumstàncies, l'òrgan rector, a proposta de l'òrgan de gestió, pot establir l'autorització d'algunes activitats per practicar-les a tot el Parc o en zones determinades. Les pràctiques esportives de competició es consideren activitats autoritzables. L'autorització es pot concedir quan es compleixin les condicions següents: No presenti incompatibilitats amb altres usos públics. Siguin compatibles amb les normes de conservació i de protecció del medi i principalment respectuoses amb la fauna i la flora d'interès. Es garanteixi la recollida d'escombraries. A continuació es detallen les regulacions de les activitats principals del parc. 6.6.2. Regulació del senderisme S'entén per senderisme el recorregut a peu d'itineraris que transcorren per pistes o senders existents a l'actualitat. L'obertura de nous senders es considera activitat no permesa en les zones de reserva i d'ús restringit, a excepció d'actuacions de gestió autoritzades per l'òrgan rector. A les zones d'ús moderat i d'ús especial té la consideració d'activitat autoritzable. A les zones humides situades a les zones d'ús moderat i d'ús restringit, l'òrgan rector pot autoritzar l'obertura de senders, si escau amb passera de fusta, per a la interpretació. Aquesta autorització està supeditada a les directrius del Pla d'Acció Nacional de les Zones Humides desenvolupat per Govern. 6.6.3. Regulació de l'alpinisme S'entén per alpinisme les ascensions a pics elevats difícilment accessibles, l'escalada i les travesses d'alta muntanya per crestes o rutes sense camins marcats. Queda exclòs d'aquesta definició l'ascens als pics de la Serrera i de l'Estanyó pels camins marcats. La pràctica de l'alpinisme a l'interior de les zones de reserva es considera activitat no permesa. A la resta del parc, la pràctica de l'alpinisme es considera activitat autoritzable. 6.6.4. Regulació de l'esquí de travessa i de l'esquí nòrdic L'esquí de travessa i l'esquí nòrdic es consideren activitats permeses només a les zones definides al plànol de l'annex núm. 3. L'accés amb esquí de travessa o amb esquí nòrdic a les zones humides definides al plànol de l'annex núm. 2 es considera activitat permesa sempre que el gruix del mantell nival superi els 20 cm. No obstant això, l'òrgan de gestió pot prohibir l'accés a qualsevol zona del parc amb esquí de travessa o amb esquí nòrdic a qualsevol moment per raons tècniques i, en particular, per raons de conservació i protecció d'espècies de fauna si ho demana el departament de Govern encarregat d'aquesta gestió. 6.6.5. Regulació del picnic La pràctica del picnic amb equipament especial com taules plegables i altres equipaments associats es considera activitat no permesa en tot el parc natural fora dels llocs habilitats a tal efecte, però subjectes a la capacitat d'acollida; a excepció d'esdeveniments populars que es puguin organitzar, pels quals l'òrgan rector pot autoritzar de forma puntual el muntatge d'equipaments, només en zones d'ús moderat o d'ús especial. No s'autoritza la instal·lació de noves àrees de picnic a l'interior del parc, a excepció de les zones d'ús especial. L'òrgan de gestió definirà si escau aquestes noves àrees que s'aprovaran per l'òrgan rector. 6.6.6. Sortides amb raquetes de neu Les sortides amb raquetes de neu es consideren activitats permeses només a les zones definides al plànol de l'annex núm. 3. L'accés amb raquetes de neu a les zones humides definides al plànol de l'annex núm. 2, es considera activitat permesa sempre que el gruix del mantell nival superi 20cm. No obstant això, l'òrgan de gestió pot prohibir l'accés a qualsevol zona del parc amb raquetes de neu a qualsevol moment per raons tècniques i en particular per raons de conservació i protecció d'espècies de fauna si ho demana el departament de Govern encarregat d'aquesta gestió. 6.6.7. Regulació de l'acampada i del bivac S'entén per acampada lliure la pernocta al camp mitjançant la instal·lació de cabanes, tendes, caravanes, vehicles o qualsevol altre habitacle no permanent. S'entén per bivac la pernoctació al camp sense cap instal·lació de les esmentades al paràgraf anterior. L'acampada lliure es considera activitat no permesa de forma genèrica en tot l'àmbit del parc natural, excepte a la tanca situada al darrere de la borda refugi, sempre que no hi hagi la presència de bestiar en aquest lloc. Excepcionalment, l'òrgan de gestió pot autoritzar acampades per a activitats professionals relacionades amb la gestió del parc natural amb treballs especials prèviament autoritzats pel mateix òrgan. Amb excepció de les zones de reserva, es permet el bivac d'alta muntanya en zones de cota superior a 2.300 m entre les 18 hores i les 8 hores del dia següent i per un període no superior a una pernoctació. VII. Aprofitaments 7.1. Aprofitaments hídrics S'aplica la normativa vigent per a qualsevol aprofitament hídric que regula la realització d'obres que modifiquin els cursos d'aigua o alterin els llits i els marges dels cursos i les masses d'aigua, i s'apliquen les mesures de protecció especials per tal d'assegurar la reproducció de les espècies dels ecosistemes aquàtics en tot l'àmbit del parc natural. És activitat autoritzable qualsevol obra que modifiqui els cursos d'aigua o alteri els llits i els marges dels cursos i les masses d'aigua. L'òrgan de gestió ha de tramitar la sol·licitud d'autorització de les obres als serveis competents del Govern. El projecte adjunt a la sol·licitud ha d'incloure obligatòriament una avaluació d'impacte ambiental segons la normativa vigent. 7.2. Ramaderia Es considera la ramaderia com una activitat tradicional imprescindible per al manteniment de la qualitat de les pastures d'alta muntanya amb una influència en la distribució i l'existència d'algunes comunitats vegetals que afavoreixen la biodiversitat i per aquesta raó es fomentarà la ramaderia al parc. La determinació de la capacitat de càrrega de les zones de pastura permet optimitzar-ne l'ús tot i respectant els objectius bàsics de conservació i de protecció de les espècies vegetals d'interès. La Taba d'Ordino és el document que regula l'aprofitament de les pastures comunals de la parròquia i, en particular, les pastures comunals situades als límits del parc natural. Al Consell de la Taba, que té lloc el dimecres abans de la setmana de Carnaval, es determinen les rutines i les dates a les quals el bestiar gros (vacada i eugassada comunal) i el bestiar menut poden entrar i sortir del Cortó de Sorteny, els límits del qual se situen íntegrament al territori del Parc natural. L'òrgan de gestió presenta al Consell de la Taba una proposta de gestió de l'aprofitament de les pastures comunals del Parc natural, amb la consulta prèvia als representants de l'Associació de Pagesos-Ramaders de la parròquia (Taula d'Agricultura). Mentre sigui el bestiar a la zona del parc, els ramaders i els vaquers i els eucassers estan autoritzats a l'accés rodat a les zones ZUE2 i ZUE3. Mentre peix el seu bestiar en el territori del Parc, un ramader pot accedir, per necessitats tècniques o sanitàries, a tot el territori del Parc, incloses les zones de reserva quan el seu bestiar peix en aquestes zones. 7.3. Caça 7.3.1. Consideracions generals Les activitats cinegètiques han de respectar la normativa vigent en matèria de caça. Totes les decisions vinculades amb l'activitat cinegètica són preses per l'òrgan competent, que es constitueix i es reuneix d'acord amb el que estableix la normativa vigent en la matèria. 7.3.2. El pla de gestió Els límits del parc natural fixen la unitat de gestió cinegètica amb què s'aplica el pla de gestió de les espècies caçables. Aquest pla és redactat pel Ministeri de Govern competent. 7.3.3. Les activitats tècniques El Departament de Govern competent per la regulació de la caça coordina les activitats tècniques vinculades amb la gestió de les espècies caçables. 7.3.4. L'aplicació dels plans de caça D'acord amb el que estableix la normativa vigent en la matèria, l'òrgan competent pot acordar la captura de determinades unitats de les espècies sotmeses al pla de caça segons el que fixi el pla de gestió de les espècies caçables. 7.4. Pesca 7.4.1. Consideracions generals Les activitats relacionades amb les poblacions aquàtiques han de respectar la normativa vigent en matèria de pesca. Totes les decisions vinculades amb l'activitat aquàtica són preses per l'òrgan competent, d'acord amb el que estableix la normativa vigent en la matèria. 7.4.2. El pla de gestió El departament de Govern competent en la gestió de la pesca elabora el pla de gestió de les espècies aquàtiques al parc. 7.4.3. Les activitats tècniques El departament de Govern competent en la gestió de la pesca coordina les activitats tècniques vinculades amb la gestió de les espècies aquàtiques. 7.4.4. L'aplicació dels plans de pesca D'acord amb el que estableix la normativa vigent en la matèria, l'òrgan competent pot acordar l'establiment d'un pla de pesca de les espècies pescables segons el que fixi el pla de gestió. 7.5. Gestió forestal La gestió forestal del parc, basada sobre el criteri del torn biològic, està supeditada a la normativa de la zonificació i al pla d'ordenació forestal o Pla Tècnic de Millora i Gestió Forestal de la parròquia. L'ús de fusta morta per al foc es considera ús permès només a la zona d'ús moderat ZUM2. A la resta del territori es considera ús no permès. 7.6. Collita de bolets i fruits La collita de fruits del bosc i de bolets es considera activitat permesa a tot el Parc natural a excepció de les zones de reserva; l'ús d'eines especials està prohibit per collir qualsevol fruit; la collita dels bolets només es pot practicar mitjançant un ganivet, tota altra eina està prohibida. VIII. Gestió de zones d'interès especial 8.1. Tarteres La riquesa florística de les tarteres a tota la zona del Parc natural és considerable, i es considera activitat autoritzable el trànsit per totes les tarteres del Parc, a excepció dels camins marcats. El trànsit per les tarteres està permès amb esquí de travessa, esquí nòrdic i raquetes de neu a les zones definides al plànol de l'annex núm.3, sempre que el gruix de neu superi els 20 cm. 8.2. Altres hàbitats d'interès Es consideren hàbitats d'interès els hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitat 92/43 CEE. Es portarà una particular atenció als prats higròfils, als prats de dall, als complexes d'hàbitats humits, als hàbitats fontinals i aquàtics, a les zones de transició (ecotons), al bosc de ribera, als boscos pioners de beços i trèmols, a les avetoses, a les zones forestals envetllides, a les landes rases i les landes en general. Pel que fa a les landes, es vetllarà a llur dinàmica (tancament dels medis), en particular en les zones de reproducció de galliformes. Pel que fa al risc d'incendi, es vetllarà a controlar l'extenció de la landa de bàlec de la solana. L'òrgan de gestió durà les gestions convenients en col·laboració amb els departaments competents de Govern. L'òrgan rector, a proposta de l'òrgan de gestió, en qualsevol moment pot limitar- ne l'accés lliure. IX. Infraestructures i serveis 9.1. Regulacions El parc natural consta de dos aparcaments, un se situa a la Canya de la Rabassa, entrada del Parc (ZUE1), i l'altre al cap dels Graus ZUE 3), l'accés del qual està regulat. Pel que fa a l'accés rodat de la pista d'accés al Cap dels Graus, la regulació d'ús està definida a l'apartat 6.2. No es pot ampliar la xarxa de pistes i de camins en tota l'àrea del parc, excepte per raons de gestió. X. Investigació científica 10.1. Generalitats L'activitat d'investigació està directament vinculada a l'objectiu principal de conservació i de protecció dels valors naturals del parc natural. Els mitjans humans i financers del parc natural són limitats per dur a terme un programa d'investigació, i els estudis que es puguin realitzar de forma interna, escassos, i per tant s'ha de fomentar aquesta activitat i regular-la. 10.1.1. Regulacions Per molt que les activitat d'investigació no solen ser de caràcter agressiu per al medi ambient, es tracta de compatibilitzar les actuacions, en particular a aquelles zones de protecció especial, com les zones de reserva. Per tal de tenir els coneixements necessaris per dur a terme una gestió eficient dels sistemes naturals i els valors culturals del parc, la realització de treballs científics d'investigació es considera activitat autoritzable a tot el parc, unes presentacions i valoracions prèvies del projecte de recerca a l'òrgan de gestió, que ha de consultar l'òrgan rector i el comitè consultiu, en particular els assessors científics competents. Si l'activitat de recerca afecta una zona de reserva, s'ha de justificar la necessitat de fer-la en aquesta zona. Els criteris d'aprovació d'aquestes activitats a les zones de reserva són: a/ Competència de l'equip de recerca. b/ Objectius de la recerca. c/ Mètodes i material emprats. La instal·lació de càmeres fixes per a la filmació es considera activitat autoritzable a tot el Parc. Tot el que s'ha dit en aquest apartat és sense perjudici de les competències del Govern. XI. Planificació de la gestió A principi de cada legislatura comunal, l'òrgan rector aprova la planificació de la gestió per un període de quatre anys, en un termini màxim de tres mesos, després de l'aprovació del pla rector pel mateix òrgan. No obstant això, l'òrgan de gestió presenta anualment un balanç de la gestió per tal de permetre l'actualització del pla de gestió i la programació de les actuacions a dur a terme per a l'any següent (cronograma) així com el pressupost provisional corresponent. L'òrgan rector aprova anualment la gestió de l'òrgan de gestió i la planificació de la gestió per a l'any següent, derivada de l'actualització del pla de gestió per a quatre anys aprovat pel mateix òrgan a principi de la legislatura comunal. Annex núm. 3 Annex núm. 4 Espècies vegetals d'ús tradicionals el coscoll (Melopospermum peloponnesiacum) el comí (Carum carvi) l'espinac de muntanya (Chenopodium bonus-henricus) l'origà (Origanum vulgare) l'enciam de font (Saxifraga aquatica) la salsafraja (Peucedanum ostruthium) la timona (Thymus vulgaris) l'ortiga (Urtica dioica) l'all junciforme (Allium schoenoprasum) la xicoia (Taraxacum pyrenaicum) la gençana groga (Gentiana lutea) L'àrnica (Arnica montana) La salsafraja (Peucedanum ostruthium) Els fruits de bosc Els bolets Annex núm. 5 Llista vermella de la flora vascular del Parc natural de la Vall de Sorteny (Amb un asterisc s'indiquen les espècies de llista vermella de la flora d'Andorra, considerades com a espècies en estat crític de conservació, en perill d'extinció o vulnerables) Aconitum anthora Alchemilla fissa Alchemilla glaucescens Alopecurus gerardii Androsace vandellii *Arenaria biflora Armeria maritima subsp. alpina *Artemisia gabriellae *Astragalus penduliflorus Avenula marginata Avenula versicolor Calamintha grandiflora *Calycocorcus stipitatus Campanula pusilla *Campanula serrata subsp.recta *Carex atrata *Carex curta *Carex macrostylon Carex praecox *Carex pulicaris *Carex rupestris *Carum verticillatum *Centaurea montana Cerastium alpinum *Cerastium alpinum subsp. glabratum Cerastium alpinum subsp. squadilum Cerastium pyrenaicum *Cicerbita alpina *Colchicum autumnale *Corydalis solida Crepis mollis *Cystopteris fragilis Dianthus barbatus subsp. barbatus *Draba dubia subsp. laevipes Draba nemorosa Draba subnivalis *Drosera rotundifolia Empetrum nigrum subsp. hermaphroditum Epilobium obscurum Erigeron uniflorus *Eriophorum gracile Eriophorum vaginatum Eryngium bourgatii *Festuca alpina *Gagea lutea *Galanthus nivalis Galium hypnoides *Gnaphalium norvegiacum Huperzia selago *Hypericum richeri subsp. burseri *Juncus squarrosus Juncus tenuis *Knautia godetii *Laserpitium siler Lathyrus latifolius *Lepidium villarsii subsp.villarsii *Leucanthemum vulgare subsp. catalaunicum Lilium pyrenaicum *Listera cordata *Lonicera alpigena subsp. alpigena Mucizonia sedoides Myosotis discolor *Myosotis alpina *Myrrhis odorata *Orchis mascula *Ornithogalum pyrenaicum Oxyria digina Oxytropis halleri Paradisea liliastrum Paris quadrifolia *Pedicularis comosa Pedicularis palustris Pedicularis verticillata *Phyteuma globulariifolium subsp. pedemontanum Phyteuma charmelii Poa feratiana Poa glauca Poa laxa Potentilla brauniana *Potentilla frigida Primula integrifolia *Prunus padus Pseudorchis albida Ranunculus aconitifolius *Ranunculus glacialis *Ranunculus montanus subsp. gouanii(Ranunculus guanii) Rhodiola rosea *Ribes uva-crispa Ribes petraeum *Rumex acetosa subsp. amplexicaulis Salix aurita *Salix ceretana (Salix ceretana subsp. lapponum) *Salix phylicifolia subsp. basaltica Salix herbacea Salix nigricans Saussurea alpina *Saxifraga clusii Saxifraga moschata Saxifraga nervosa Saxifraga pentadactylis *Saxifraga pubescens Saxifraga retusa *Saxifraga rotundifolia Scabiosa cinerea Scabiosa columbaria cinerea Scrophularia pyrenaica Senecio sylvaticus Sibbaldia procumbens Streptopus amplexifolius Thlaspi caerulescens Thymus praecox *Tragopogon dubius Trifolium hybridum Trifolium patens Tulipa sylvestris subps. Australis *Veronica nummularia Veronica verna *Woodsia alpina *Xatardia scabra Annex núm. 6 Característiques del parc natural 1. Medi físic 1.1. Situació Situada al nord-oest del Principat d'Andorra (el seu límit nord forma frontera amb França), la vall de Sorteny és una vall secundària dins de la conca del riu Valira del Nord, vertebrada pel riu de Sorteny, els afluents del qual provenen de quatre circs glacials que tanquen la vall i que són: el Forn, la Cebollera, la Serrera i l'Estanyó. La superfície total és de 1.080 hectàrees. Entre el límit inferior al pont de Puntal a 1.660 m i el límit superior al pic de l'Estanyó a 2915 m d'altitud, el Parc natural presenta els estatges montà superior, subalpí i alpí. 1.2. Climatologia La vall de Sorteny, situada a la zona axial dels Pirineus, gaudeix d'un clima de muntanya; però el gradient altitudinal, l'orientació est-oest de la vall principal i les orientacions diferents de les petites valls penjades determinen una gran varietat de microclimes. La manca d'estació meteorològica no permet donar les dades precises de la zona. S'han de donar aproximacions a partir de les dades de les estacions de Ransol, de les Salines, de Rialb i d'Ordino-Arcalís (innivació). Les temperatures es caracteritzen per una oscil·lació elevada tant diària com anyal. Trobem quasi 200 dies de gelada, el 17% amb temperatura inferior a 0ºC, quant al 83% restant, es produeixen fenòmens de gel-desgel que influeixen en la geomorfologia i la vegetació. Segons l'estació de Ransol (66/89), la temperatura mitjana anual és de 5,3ºC. El mes més fred sol ser el de gener amb una mitjana de -1,5ºC, i el més càlid és el de juliol amb una mitjana de 14ºC (66/90). Pel que fa a les precipitacions anyals, aquestes són aproximadament de 950 mm per 1.660 m i 1100 mm per 2.200 m (respectivament, Ransol - 62/89 i Rialb - 71/76), i hi ha un augment progressiu de les pluges amb l'altitud. Els màxims de precipitació són a la primavera i a l'estiu. De novembre a abril, bona part de les precipitacions són en forma de neu. L'estació d'Ordino-Arcalís (2.080 m) dóna una mitjana de precipitacions sòlides acumulades al llarg de la temporada de 508 cm. La mitjana de les altures mitjanes mensuals de neu entre desembre i abril és de 87,5 cm (84/94). 1.3. Geologia La vall de Sorteny pertany al gran sector metamòrfic del nord andorrà, constituïda per materials cambroordovicians, roques estratificades d'origen sedimentari, molt metamorfosades. A grans trets, la sèrie estratigràfica es pot descriure com una alternança de gresos i lutites en la qual podem diferenciar alguns trams de caràcter més carbonatat, quarsític o microconglomeràtic. La successió sedimentària es divideix en les formacions litològiques següents: Formació metamòrfica de Tristaina (cambroordovicià) Formació esquistosa de la Massana (cambroordovicià) Formació quarsítica de Ransol (ordovicià) Formació esquistosa de Canòlic (silurià) Formació calcària de Casamanya (devonià) A 2.510 m d'altitud, cal destacar la mineralització constituida per filons de ferro i coure de la zona de la Serrera, als clots dels Meners, relacionada amb pirites (categoria B). Aquesta zona va ser aprofitada per explotacions mineres (segles XVII a XIX). 1.4. Geomorfologia La morfologia de la conca de Sorteny ha estat modelada principalment pel gel ja sigui per les glaceres del quaternari ja sigui pel fenomen de gel-desgel. Així trobem formes d'origen glacial com les formes d'erosió que són els quatre circs, les cubetes de sobreexcavació glacial (estany de l'Estanyó) o els substrats polits (Cebollera) i les formes d'acumulació que són les morenes dipositades a les zones de circ i les glaceres rocalloses molt ben desenvolupades al circ de la Serrera i de l'Estanyó. Les formes d'origen periglacial comporten també formes d'erosió d'entre les quals destaquen la gelifracció, les crestes i els pics (de la Serrera a l'Estanyó), la soligelifluxió (solanes de gespit) i les formes d'acumulació com els cons d'esllavissament per graveta (tarteres del Roc del Rellotge) o les canals i cons d'allaus presents a tota la vall. 1.5. Hidrografia El riu de Sorteny és l'element vertebrador de la xarxa hidrogràfica de la vall de Sorteny, neix a 2.082 m d'altitud quan conflueixen els rius de la Serrera i de la Cebollera que respectivament naixen a 2.680 m (naixement a major altitud d'Andorra) i 2.485 m. La xarxa ve completada pels rius de les Cebes i de l'Estanyó. Els rius tenen una velocitat de corrent elevada amb un pendent mitjà de 17% amb aigües molt fredes (11,4ºC a l'agost). La zona té un únic estany, l'estany de l'Estanyó, d'una superfície de 1,5 ha que se situa a 2.339 m d'altitud. A més, trobem algunes basses, molleres i prats higròfils, zones humides que presenten un alt interès ecològic. 2. Medi natural i cultural 2.1. Vegetació La vall de Sorteny presenta una gran varietat d'hàbitats, la majoria dels quals formen part de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE; també presenta una gran riquesa florística. S'han inventariat més de set-centes espècies fanerògames, una seixantena de les quals són endèmiques dels Pirineus (8% de la flora), uns cent-vint taxons són d'interès patrimonial (més de 15% de la flora) una vintena dels quals són considerats com a molt rars o amenaçats (classificats en la llista vermella de la flora d'Andorra en les categories CR o EN). Tradicionalment, la població local sol collir algunes espècies ja sigui per les seves virtuts medicinals (comí, genciana,...) ja sigui perquè són comestibles (coscoll, salsafraja, enciam de font), sense oblidar els bolets, collits principalment als boscos d'obaga. 2.2. Fauna Malgrat la seva superfície reduïda, la vall de Sorteny gaudeix d'una bona riquesa faunística. L'isard, el cabirol i el porc senglar són els ungulats més freqüents, el cèrvol pot passar però no es queda en la zona del parc; d'altres mamífers d'interès com el gat salvatge, l'almesquera i la marta hi són presents. L'ós passa de forma esporàdica pel parc natural. S'hi troben una seixantena d'espècies d'ocells, alguns dels quals són de gran interès, com el trencalòs, l'àguila daurada o l'àguila marcenca que no nidifiquen a la zona, però també la perdiu blanca, el gall de bosc, la perdiu xerra, el picot verd, la merla d'aigua, el bitxac rogenc o la merla de pit blanc. Els amfibis i els rèptils hi són poc representats, però es nota la presència del tritó pirinenc. Cal destacar la presència d'una espècie endèmica que només es troba al Pallars i al nord d'Andorra, la sargantana pallaresa (Sorteny sent el seu límit oriental). El grup dels insectes, poc estudiat fins ara, hi hauria de ser bastant ben representat si es considera la riquesa floral del Parc natural. Finalment, pel que fa als peixos, als rius de l'estatge montà i subalpí s'hi troba la truita comuna autòctona, acompanyada d'una espècie introduïda, la truita irisada, que trobem també a l'estany. 2.3. Patrimoni cultural El patrimoni cultural de la vall prové de dos activitats principals, una ancestral que és la ramaderia (orris, pletes, parets seques, cabanes i aixoplucs) i l'altra més recent però desapareguda, la mineria (senders empedrats, cabana - les carboneres han desaparegut dins del bosc). Sota el límit inferior del parc, a Puntal, s'edificà la primera farga a Andorra (1620), però avui no en queda res. El patrimoni toponímic és ric; el nom de Sorteny voldria dir "la plana de les bruixes" (Anglada). 3. Medi socioeconòmic Les activitats econòmiques a la vall de Sorteny se centraven en la ramaderia, l'explotació forestal, l'aprofitament farratger i unes activitats vinculades amb l'explotació de les mines de ferro de Ransol i la Serrera del segle XVII al segle XIX. La caça i la pesca completaven les activitats tradicionals. La vall de Sorteny ha sigut sempre reservada per la vacada comunal, s'arrendava el cortó de Sorteny i els prats de dall del pla de Sorteny. L'activitat ramadera continua avui amb uns tres-cent caps de bestiar gros (150 vaques, 100 eugues, 60 anolles), però la tendència és a la baixa. El bestiar segueix rutines tradicionals, l'ús ramader del territori està definit en un document anomenat La Taba. Finalment l'activitat turística i recreativa, tant a l'estiu com a l'hivern, va creixent, i la freqüentació humana a la vall va augmentar des del moment en què es va obrir la carretera fins a la Canya de la Rabassa i posteriorment la pista des de la Canya de la Rabassa fins al Cap dels Graus. Aquesta zona representa un recurs no solament per als professionals del turisme de la parròquia d'Ordino sinó també per a tot el país.