Ordinació del 18-12-2025 tributària per a l’any 2026.

Ordinació del 18-12-2025 tributària per a l’any 2026. Vist l’article 80.2 de la Constitució del Principat d’Andorra; Vista la Llei 19/2017 , del 20 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, del 4 de novembre del 1993; Vist el Codi de l’Administració i les seves modificacions; Vista la Llei General de les Finances públiques del 19 de desembre de 1996 i les seves modificacions. Vista la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals; Vista la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; Vist el Decret del 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels Tributs, que complementa la Llei de bases de l’ordenament tributari; Vist el Títol II de la Llei 43/2014 , del 18 de desembre, del saig; Vista la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament; Ordinació Tributària per a l’any 2026 Títol I. Disposicions Generals Article 1. Exercici de la potestat normativa 1. El Comú d’Ordino desplega i regula els elements essencials dels tributs conforme al que preveu la normativa vigent i en especial, la Llei 36/2021 de les finances comunals, mitjançant l’Ordinació tributària comunal. 2. Per als impostos d’àmbit estatal compartits, el Comú fixa el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant aquesta Ordinació. 3. El Comú actualitza el tipus de gravamen dels tributs mitjançant aquesta Ordinació. Article 2. Definició i contingut de l’Ordinació tributària 1. L’Ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals. 2. Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. 3. L’Ordinació tributària comunal regula els elements que s’assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que s’apliquen: a) La naturalesa jurídica del tribut, b) El fet generador, c) L’obligat tributari, d) La base de tributació, e) El tipus de gravamen, f) El meritament del tribut, g) La quota tributària, h) Les deduccions i les bonificacions potestatives sobre la quota, i) Les infraccions i sancions aplicables, j) El sistema de gestió, declaració i liquidació 4. Respecte als impostos d’àmbit estatal compartits, l’Ordinació tributària comunal regula únicament el tipus de gravamen addicional aplicable pel Comú, i si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions. 5. L’Ordinació estableix les bonificacions obligatòries, previstes en el Títol II de la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de finances comunals, així com també pot establir potestativament bonificacions diferents de les esmentades, que es consideri oportunes atenent raons d’interès públic, de política econòmica o de política social que ho justifiquin i que siguin de caràcter general. 6. L’Ordinació també regula, respecte a la totalitat del tributs del Comú, els aspectes següents: a) El contingut del deute tributari. b) Les formes d’extinció dels deutes tributaris. c) El procediment de notificació dels tributs. d) Les declaracions tributàries. e) El procediment d’inspecció dels tributs. f) El procediment de recaptació. g) La potestat sancionadora h) Les vies d’impugnació. Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió i comprovadora 1. El Comú té, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració General. 2. Les potestats de gestió, recaptació i comprovació en relació amb els tributs, són del Comú, si bé les pot delegar mitjançant conveni, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut. 3. En cas de recaptació en període de constrenyiment, d’acord amb el Codi de l’administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon al Comú, en el marc del seu autogovern sense perjudici de la facultat de delegació establerta en el punt anterior. 4. En cas de concurrència de crèdits s’imputen al deute més antic, tret que es tracti de deutes de naturalesa tributària, en els que l’obligat tributari pot imputar-los com lliurement determini sempre i quan es trobin en període voluntari. 5. El Comú és competent per comprovar el compliment dels tributs comunals, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 4. Exercici de la potestat sancionadora El Comú és competent per definir infraccions i aplicar sancions per incompliment de la normativa comunal en relació amb els tributs comunals, en els termes establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari, en la Llei de les finances comunals, i en aquesta ordinació. Article 5. Obligacions tributàries 1. La relació jurídica tributària és el conjunt de drets i obligacions generats per l’aplicació dels tributs i dona lloc a obligacions principals o accessòries, materials o formals, i pot comportar la imposició de sancions en els casos d’incompliment dolós o culpós de les obligacions establertes legalment. 2. L’obligació tributària principal consisteix en el pagament de la quota de tributació. 3. Són obligacions tributàries accessòries les que consisteixen en prestacions pecuniàries; entre aquestes l’obligació de satisfer els recàrrecs o els interessos moratoris, conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 6. Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui l’Ordinació imposa el compliment de les obligacions tributàries. 2. En els casos expressament previstos en aquesta ordinació, també tenen aquesta consideració les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Els obligats tributaris ho són: a) A títol de deutors directes: • El contribuent, obligat tributari que realitza el fet generador determinat per l’ordinació; en els casos establerts el contribuent pot o ha de transferir la quota de tributació a terceres persones. • El substitut del contribuent, obligat per imposició de l’ordinació, en lloc d’aquell, al qual pot exigir el compliment de l’obligació tributària, a complir les prestacions materials i formals d’aquesta obligació. • El subjecte infractor de normes tributàries, per les sancions pecuniàries que se li imposin. b) A títol de deutors indirectes, en el cas d’incompliment del deutor directe i en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari: • Els responsables solidaris i subsidiaris. • Els adquirents de béns que puguin estar afectats per l’Ordinació al compliment de deutes tributaris. • Els successors dels obligats tributaris. c) A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per l’Ordinació al compliment de deures de naturalesa tributària Article 7. Capacitat d’obrar i representació 1. En l’ordre tributari comunal tenen capacitat les persones físiques o jurídiques que la tinguin conforme a dret i poden actuar mitjançant representant. 2. Les persones jurídiques actuen per mitjà de els persones que en el moment en què es produeixin les actuacions tributàries corresponents exerceixin la seva administració, sigui per disposició legal o per acord vàlidament adoptat. 3. Els obligats tributaris que no resideixin al Principat d’Andorra han de designar un representant, persona física o jurídica, amb residència en territori andorrà quan actuïn al país per mitjà d’un establiment permanent o quan així ho estableixi l’Ordinació. Títol II. Taxes Capítol I. Disposicions generals en matèria de taxes Article 8. Definició i fet generador 1. Les taxes són tributs el fet generador del les quals és la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular. 2. Les taxes per a la realització de qualsevol acte d’utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic són les següents: a) Ocupació de la via pública per a finalitats comercials: - Instal·lació de rètols - Venda ambulant - Elements annexos a l’establiment principal a l’exterior: vitrines, aparadors, expositors, parades, etc. - Instal·lació temporal de terrasses de restauració - Instal·lació temporal de taules, cadires, barres de servei, cendrers o elements d’atenció al client durant esdeveniments. - instal·lació de fires, atraccions, paradetes i casetes de venda en esdeveniments firals. b) Ocupació de la via pública per la col·locació i instal·lació temporal d’elements necessaris per a la construcció i materials d’obra - instal·lació de contenidors per a runa. - instal·lació de bastides i de grues - Tanques i casetes d’obra - Ocupació de via per obertura de rases o remoguda de paviments de la via pública c) Ocupació de la via pública per vehicles: - Instal·lació de reserves d’estacionament o de guals. - Aparcament a espais públics senyalitzats com a zones blaves i zones verdes sense equips de control d’accés. d) Ocupació i utilització dels terrenys comunals per a les següents activitats: - Utilització del servei d’abocador - Arnes d’abelles - Extracció i venda de pedra - Tala d’arbres i venda de fusta - Reserva exclusiva d’espais públics oberts a l’aire lliure o tancats per a esdeveniments privats. e) Ocupació de la via pública per a finalitats publicitàries i propagandístiques i per a la instal·lació de senyalitzacions d’itineraris d’iniciativa privada - Instal·lació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada - Publicitat estàtica: Cartells, rètols, banderes, banderoles i cavallets. f) Concessions per a la utilització d’un lloc d’enterrament als cementiris de la parròquia g) Ocupació de la via pública per la instal·lació de miralls homologats h) Qualsevol altre tipus d’ocupació del subsol o del vol del domini públic comunal 3. Les taxes per prestacions de serveis públics són les següents: a) Subministrament d’aigua, comptador de consum d’aigua i servei de lampisteria. b) Serveis públics en general: higiene i enllumenat públic, manteniment d’espais públics, treta de neu i d’altres. c) Servei de grua comunal i dipòsit de vehicles. d) Manteniment de cementiris i servei de paleta en enterraments. e) Guardes comunes. f) Subministrament i instal·lació de plaques de numeració d’immobles. g) Celebració de matrimonis civils. 4. Les taxes per la realització de funcions administratives són les següents: a) Atorgament de llicències urbanístiques. b) Revisió de projectes c) Autorització per la transmissió de llicències urbanístiques i per la transmissió de sol·licitud de llicències urbanístiques en tràmit administratiu. d) Autorització de pròrroga de llicències urbanístiques. e) Taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals f) Emissió de certificats. g) Delimitacions, alineacions i rasants h) Emissió d’informes tècnics. i) Tramitació de sol·licituds. j) Inscripció al registre administratiu i al cadastre comunal. k) Emissió de documentació cadastral. l) Serveis a gossos de companyia m) Autorització per embrancament a les xarxes d’aigua potable i clavegueres. n) Emissió de còpia compulsada d’un constat d’accident pel servei de Circulació Article 9. Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la utilització o aprofitament del domini públic, la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa gravada, o bé les que en resulten afectades o beneficiades. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada i susceptible d’imposició. 2. També són obligats tributaris de les taxes, com a responsables: a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els beneficiaris respectius. b) En les taxes establertes per l’atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres, els quals, si s’escau, poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres. 3. D’acord amb la Llei 5/2021 de modificació del Codi de procediment civil, les taxes o impostos en contraprestació a requeriments documentals que ordeni el Tribunal i que s’adrecin al Comú seran gratuïts, i per tant no estaran subjectes a tributs. No obstant, el Comú podrà facturar aquelles costes no tributàries complementàries que resultin rellevants segons la naturalesa de l’acte requerit. Article 10. Entitats totalment exemptes 1. Estan exempts de les taxes regulades en aquesta Ordinació els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els Comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. En concret, per raó de l’article XIII de l’acord de 17 de març de 2008 entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu, l’església catòlica i les entitats creades per aquesta amb els seus propis fins, sempre i quan no estiguin destinades a la realització d’activitats econòmiques lucratives. 3. Les entitats parapúbliques i els organismes autònoms públics estan exempts de les taxes comunals per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic quan estiguin directament afectats a la prestació de serveis públics. L’exempció no es fa extensiva a les taxes per les llicències d’obres, ni per l’ocupació temporal de domini públic que sigui necessària per executar els treballs. Article 11. Quantificació del deute tributari 1. Per l’ocupació o aprofitament especial del domini públic comunal, l’import de la taxa es determina tenint en compte el preu normal de mercat. 2. Per la realització dels serveis públics o funcions administratives, l’import de la taxa no pot superar el cost real del servei o de la realització de la funció administrativa de que es tracti. 3. El Comú aprova una memòria econòmica que justifica els paràmetres i les variables que determinen el cost del servei o el preu normal de mercat, i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització. 4. En supòsits d’impossibilitat o greu dificultat de delimitar amb exactitud la base de tributació, es podrà emprar el sistema de determinació objectiva o el sistema d’estimació indirecta, per mesurar-la o quantificar-la aproximadament, a partir de signes, índex o mòduls o altres elements disponibles relacionats directament amb la base de tributació i assenyalats específicament en la Llei de cada tribut o en aquesta ordinació, d’acord amb els articles 42 i 43 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 12. Pagament de les taxes 1. La quota tributària es farà efectiva, per norma general, mitjançant càrrec domiciliat al compte corrent d’una entitat financera que estigui autoritzada a operar en el Principat d’Andorra; alternativament, la quota es pot ingressar a les oficines comunals. Article 13. Període impositiu i meritament 1. Els deutes tributaris derivats de les taxes es meriten a l’inici de l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic, o a la data d’inici de la prestació del servei o de la realització de l’activitat que se sol·licita, encara que a la data de l’autorització es pot exigir el pagament anticipat o dipòsit previ del seu import total o parcial. 2. En els supòsits en què l’Ordinació estableixi un meritament periòdic, aquest té lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu correspon a l’any natural, excepte els casos d’inici o finalització del fet generador, on el període impositiu es prorrateja mensualment, d’acord amb l’Ordinació. Capítol II. Taxes per la utilització o aprofitament especial del domini públic Article 14. Taxa per la instal·lació de rètols 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la instal·lació de rètols és un tribut, el fet generador del qual és l’obtenció de la resolució favorable per instal·lar a llarg termini, rètols indicadors i publicitaris. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona, física o jurídica, sol·licitant o aquella que resulti titular de l’autorització. L’obligat tributari, en cas de finalització de l’activitat del comerç relacionat amb el rètol autoritzat, estarà obligat a presentar la sol·licitud corresponent per a la desinstal·lació del rètol autoritzat, amb aplicació de la Taxa de tramitació de sol·licitud prevista a l’article 37 d’aquesta ordinació. 3. Quota tributària A) Rètols indicadors: 38,50 € anuals per rètol simple 76,50 € anuals per rètols de doble cara. 460 € per instal·lació de rètols. 900 € per instal·lació de rètols de doble cara. Els preus per instal·lació son d’aplicació a rètols nous com per a la modificació de rètols ja instal·lats. B) Rètols publicitaris: 7,07 € per m2 anuals, amb un mínim de 48,65 € anuals 4. Període impositiu i meritament La taxa és anyal i es merita, inicialment, el dia de l’obtenció de l’autorització i, a partir del primer any, es merita anyalment el primer dia de l’any natural. En el cas que l’autorització s’obtingui amb posterioritat al dia primer de l’any, el preu es calcula prorratejant els mesos que restin per finalitzar l’any. Per la instal·lació de rètols, la taxa és puntual, i merita el dia de la resolució favorable. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua a la data de la resolució favorable, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals. Article 15. Taxa per l’ús d’instal·lacions i ocupacions d’espais de domini públic de la parròquia, per la realització d’activitats de manera temporal. 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per l’ús d’instal·lacions i ocupacions d’espais de domini públic de la parròquia per la realització d’activitats de manera temporal, és un tribut, el fet generador del qual és l’obtenció de la resolució favorable per a l’ocupació temporal d’espais o instal·lacions de domini públic per algun dels següents conceptes: a) Terrasses: Instal·lació temporal de terrasses de bar o establiments del ram de l’hoteleria o la restauració a la via o espais públics. b) Venda ambulant o sedentària: Realitzada per una persona física o jurídica fora d’un establiment comercial permanent, a la via o espais públics, en llocs i dates variables. c) Elements annexos a establiment comercial principal: Les ocupacions de la via o espais públics que tinguin caràcter temporal o constitueixen un ús especial del domini públic, que no estiguin expressament prohibides, i que estiguin relacionades directament amb un comerç radicat a la parròquia d’Ordino, com poden ser: a) Màquines de venda automàtica, parades o tendals a l’exterior, vitrines, aparadors i expositors de productes a l’exterior o qualsevol altre element anàleg. b) instal·lació temporal de taules, cadires, barres de servei o elements d’atenció al client durant esdeveniments. d) Per motiu d’obres: d.1) Contenidors: Instal·lació a la via o espais públics de contenidors per a la recollida d’escombraries procedents d’obres. d.2) Bastides: Instal·lació d’estructures provisionals aixecades davant d’una façana per a facilitar la construcció, reparació o pintura de murs i parets. d.3) Grues: Instal·lació de grues amb estructura metàl·lica desmuntable, especialment dissenyada per treballar en la construcció o de grues mòbils, que permetin l’elevació de càrregues i que posseeixi capacitat de moviment autònom. d.4) Altres elements relacionats amb el desenvolupament d’obres i no previstos als apartats anteriors, com poden ser les tanques d’obra o casetes per a la guarda de materials i d’ús per a les persones que treballen a l’obra. d.5) Subministrament de lona microperforada. d.6) Ocupació de l’espai de voravia que confronta directament amb la parcel.la, sempre i quan estigui vinculat a una autorització d’obra major. e) Publicitat estàtica: e.1) Cartells: Per a l’exposició d’anuncis impresos. e.2) Rètols, banderes, banderoles, pancartes i tanques: Instal·lació de suports publicitaris temporals sobre teles, lones, plàstics, panells o material de poca consistència i duració. e.3) Cavallets: instal·lació de cavallets davant dels establiments comercials a la via o espais públics. f) Arnes d’abelles a domini públic: Cada arna tributarà un import per mes d’autorització. El termini d’un mes no és pot fraccionar g) Instal·lació de fires, atraccions, paradetes i casetes de venda durant esdeveniment firal. h) Altres conceptes d’ocupació de domini públic, sotmesos a l’obtenció d’autorització i no inclosos en els apartats a) a f) anteriors. És d’obligat compliment obtenir l’autorització prèvia per a l’ocupació de domini públic d’acord amb l’establert en la present ordinació. L’incompliment d’aquest precepte pot ser motiu d’infracció. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita l’autorització d’ocupació, o en el seu defecte la persona que es beneficia de l’autorització resolta. 3. Quota tributaria S’estableix una autorització temporal mínima de 24 hores, sense possibilitat de fraccionament per hores. Pel que fa a l’apartat f) el període mínim d’autorització és d’un mes i per períodes d’un mes no fraccionables. a) Terrasses b) Venda ambulant o sedentària: c) Elements annexos a establiment principal: d) Per motiu d’obres: Per les sol·licituds relatives als apartats d.1, d.2, d.3 d.4 i d.6, quan la sol·licitud es presenti entre 2 i 3 dies hàbils d’antelació a l’ocupació sol·licitada, es podrà aplicar un increment a la taxa del 100%. Quant la sol·licitud es presenti amb caràcter d’urgència, és a dir, menys de dos dies hàbils d’antelació de l’ocupació sol·licitada, es podrà aplicar un increment a la taxa del 150%. e) Publicitat estàtica: f) Arnes d’abelles: g) Casetes o espais de venda en esdeveniments firals h) Altres ocupacions d’espais públics Per les sol·licituds relatives als apartats d i h per la utilització d’espais públics: • Quan la sol·licitud es presenti entre 2 i 3 dies hàbils d’antelació a l’ocupació sol·licitada, s’aplicarà un increment a la taxa del 100%. • Quan la sol·licitud es presenti amb caràcter d’urgència, és a dir, menys de dos dies hàbils d’antelació de l’ocupació sol·licitada, s’aplicarà un increment a la taxa del 150%. • Quan l’ocupació s’hagi realitzat sense l’obtenció de l’autorització corresponent meritarà i es presentarà al cobrament la quota corresponent aplicant el preu de 5 € per m2 i dia, sense perjudici de la possibilitat d’incoació d’un expedient sancionador. • Quan l’ocupació real superi la superfície autoritzada es meritarà tàcitament i es presentarà al cobrament la quota complementària corresponent. 4. Meritament Per les autoritzacions puntuals o de durada temporal diària o mensual, el meritament es produeix el primer dia de la resolució favorable, sense possibilitat de prorrateig. Per les autoritzacions de durada anyal, el meritament inicial es produeix el primer dia de l’obtenció de la resolució favorable, i a partir del primer any, el meritament es produeix cada 1 de gener. En cas d’autorització inicial posterior a l’1 de gener, el primer any es prorrateja la quota per mesos pendents de l’any en curs. 5. Bonificacions S’estableix una bonificació del 100% sobre la quota tributària, per les ocupacions de domini públic realitzades per compte de l’Administració pública, entitats de dret públic o societats públiques, o les empreses subcontractades per aquestes. El Comú podrà atorgar bonificacions de fins el 100% a les ocupacions relacionades amb el desenvolupament d’esdeveniments turístics, esportius i/o culturals, realitzades per a terceres persones, sempre i quan, en tots els casos, siguin considerades expressament d’interès públic per part del Comú d’Ordino. Per l’apartat g) ocupació d’espais per esdeveniments firals, s’estableix una bonificació del 100% pels establiments amb productes o serveis amb segell d’empresa compromesa i/o productes artesanals i agrícoles, de la Reserva de la Biosfera d’Ordino. Les empreses bonificades hauran de documentar la circumstància que justifica l’exempció mitjançant el certificat corresponent d’estar treballant per una administració pública o entitat de dret públic, o altre document justificatiu, segons el cas. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut Les autoritzacions per l’ocupació temporal de la via pública, sotmeses a taxa segons l’aparat g), per motiu d’esdeveniments, fires, festes parroquials, o similars, s’atorgaran per ordre de presentació de la sol·licitud a partir de la convocatòria feta pel Comú. El Comú podrà reservar i/o prioritzat diferents punts per atorgar depenent de la naturalesa de la ocupació presentada. El pagament s’efectua a la data de la resolució favorable o en el moment de sol·licitar l’autorització, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals, segons el període sol·licitat. Per les renovacions tàcites anuals, s’efectuarà per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals, a partir del seu meritament. Article 16. Taxa per la instal·lació de reserves d’estacionament o de guals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per la instal·lació de reserves d’estacionament o de guals és un tribut, el fet generador del qual és l’obtenció de la resolució favorable que autoritza la ubicació i el gaudiment d’una reserva d’ús privatiu d’estacionament o de gual. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita el gual o la reserva d’estacionament i que en tots els casos haurà de comptar amb l’autorització del propietari del local. 3. Quota tributària 1. Gual per entrada i sortides de vehicles. 2. Reserva d’estacionament davant d’establiment hoteler. 3. Reserva temporal o puntual d’estacionament d’ús exclusiu dels usuaris de comerços o industries, càrrega o descàrrega o qualsevol altre supòsit no previst en els apartats anteriors. Les actuacions de manteniment i senyalització es realitzaran a demanda del titular de l’autorització o d’ofici pel mateix Comú si l’estat de la senyalització ho requereix, i caldrà abonar el preu corresponent per cada actuació. 4. Període impositiu i meritament La taxa és anyal i es merita el primer dia de l’any natural, o bé el dia de la resolució favorable. Els imports de la taxa de caràcter anuals es prorrategen per mesos naturals en els casos de primeres autoritzacions. Els imports per les actuacions de manteniment i senyalització meriten al moment de la seva autorització i no es prorrategen, ja sigui a sol·licitud del titular o d’ofici pel propi Comú. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua a la data de la resolució favorable, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals, segons el període sol·licitat. Per les renovacions tàcites anuals, s’efectuarà per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals, a partir del seu meritament. Article 17. Taxa per l’estacionament en espais públics sense equips de control d’accés 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per l’estacionament en espais públics és un tribut, el fet generador del qual consisteix en la utilització de les zones d’estacionament en espais públics definides mitjançant l’ordinació corresponent com: - Zona blava - Zona verda - Zona de caravanes i autocaravanes - Zona de vehicles de més de 3,5 Tones No estan subjectes a aquesta taxa les zones definides com: - Zona blanca - Zona per persones gestants i persones d’edat avançada - Zona comercial - Zona de càrrega i descàrrega - Zona de motocicletes - Zona per a persones amb discapacitat - Zona de vehicles elèctrics o híbrids endollables en situació de càrrega elèctrica. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el propietari del vehicle que utilitza la zona d’estacionament. Es considera com a substitut de l’obligat principal el conductor del vehicle. 3. Quota tributària 3.1 Zona blava 3.2 Zona verda 3.3 Zona de caravanes i autocaravanes L’ús de les places sotmeses a la taxa de l’apartat 3.3.C “zones de caravanes i autocaravanes”, abonament anual de 12 mesos consecutius serà exclusiu per als propietaris d’aquesta tipologia de vehicles que siguin residents a la parròquia d’Ordino. Els titulars de l’abonament anual no es veuran limitats a les 48h establertes a l’Ordinació d’estacionament i podran romandre en la mateixa plaça d’autocaravanes fins a un màxim de 7 dies consecutius. 3.4 Zona de vehicles de mes de 3,5 Tones Les quotes no poden ser fraccionades. 4. Període impositiu i meritament La taxa per estacionament es merita amb l’estacionament del vehicle a la zona de la via pública habilitada, en els dies i horaris regulats per l’Ordinació d’estacionament vigent. En els supòsits d’abonaments anyals o trimestrals, el meritament es produeix amb el lliurament de la corresponent targeta o vinyeta d’identificació o enregistrament mitjançant l’APP de gestió d’aparcaments. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut L’abonament de la taxa pels conceptes de preu hora i/o import mínim per fraccions de 15 minuts, es realitza en el moment de la retirada del corresponent comprovant mitjançant parquímetre o plataforma digital o mitjà electrònic que el Comú posi a disposició. L’abonament de la taxa pels conceptes d’abonament anual i/o abonaments trimestrals de zona verda o zones de caravanes i autocaravanes, es realitza en el servei de tràmits del Comú en el moment del lliurament de la targeta o vinyeta d’identificació corresponent o plataforma digital o mitjà electrònic que el Comú posi a disposició. 6. Bonificacions Per beneficiar-se de la no subjecció a la taxa, els usuaris d’estacionaments hauran d’acreditar el supòsit corresponent. S’estableix una bonificació del 100% de la taxa pels conceptes de preu hora i/o import mínim per fraccions de 15 minuts als obligats tributaris usuaris de qualsevol tipologia d’estacionament mitjançant la corresponent acreditació de discapacitat. El Comú podrà atorgar bonificacions puntuals per autorització singular, prèvia sol·licitud i per acord de la Junta de Govern. Article 18. Taxa per la instal·lació de cendrers 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per instal·lació de cendrers és un tribut, el fet generador del qual és l’obtenció de la resolució favorable per instal·lar temporalment un cendrer a l’entrada llindant de la voravia de bars, restaurants, pubs o discoteques. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona, física o jurídica, sol·licitant o aquella que resulti titular de l’autorització. 3. Quota tributària L’autorització d’ocupació de via pels cendrers es renovarà tàcitament de forma anual sense meritament de tribut. El Comú es reserva la facultat de limitar o denegar la sol·licitud per garantir l’espai necessari per a la circulació dels vianants. 4. Període impositiu i meritament La taxa per la instal·lació de cendrers es merita amb l’obtenció de la corresponent resolució favorable. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua a la data de la resolució favorable, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat tributari o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals. Article 19. Taxa per la utilització del servei d’abocador 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per la utilització del servei d’abocador és un tribut, el fet generador del qual és rebre l’autorització per la utilització del servei d’abocador comunal per abocar materials. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona autoritzada a l’ús del servei d’abocador. 3. Quota tributària 4. Període impositiu i meritament La taxa per l’ús de l’abocador es merita el dia que s’autoritza l’abocament de materials. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua per ingrés a les oficines comunals a la data de la resolució favorable, o subsidiàriament per càrrec domiciliat a l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat al pagament. En el cas que no s’hagi abocat el 100% del volum autoritzat, el Comú retornarà el pagament proporcional de les tones autoritzades i no abocades, sempre i quan hagi abocat, com a mínim, el 75% o més de la quantitat autoritzada. El Comú podrà fer liquidacions complementàries per increment del volum abocat. Article 20. T axa per la producció i instal·lació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per la instal·lació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada és un tribut, el fet generador del qual és obtenir l’autorització per utilitzar els suports comunals per implantar senyalització per al marcatge d’itineraris privats d’acord amb l’Ordinació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada vigent, així com els treballs de producció i instal·lació per part del Comú 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica a la qual s’autoritza la instal·lació de senyalització d’un itinerari d’iniciativa privada. 3. Quota tributària 4. Període impositiu i meritament En la taxa per la instal·lació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada, la meritació inicial es produeix el primer dia de l’obtenció de la resolució favorable, i a partir del primer any d’aquesta resolució, el meritament es anyal. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua a la data de la resolució favorable, o en el moment de finalitzar el lliurament i instal·lació de la senyalització autoritzada, i en els supòsits escaients per les renovacions tàcites anuals contemplades en l’autorització, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat al pagament o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals. Article 21. Taxa per la concessió per a la utilització d’un lloc d’enterrament als cementiris de la parròquia 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per la concessió per a la utilització d’un lloc d’enterament és un tribut, el fet imposable del qual és obtenir la concessió per a beneficiar-se de la utilització d’un lloc d’enterrament als cementiris de la parròquia gestionats pel Comú. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que obté la concessió d’un lloc d’enterrament. 3. Quota tributària A) Concessions a 99 anys: 1. Sepulcres de 4 unitats: 6.327,80 € 2. Sepulcres de 3 unitats: 6.188,54 € 3. Nínxols a) 1 forat: 1.800 € b) 2 forats: 3.400 € c) 3 forats: 5.000 € d) Conjunt de 3 forats més ossera: 5.100 € 4. Columbaris unitat: 1.700 € B) Concessions a 30 anys: 1. Nínxols 1 forat: 800 € 2. Columbaris unitats: 800 € C) Concessions a 6 anys: 1. Nínxols 1 forat: 300 € 2. Columbaris unitats: 300 € 4. Període impositiu i meritament La taxa per la concessió d’un lloc d’enterrament es merita a la data de l’atorgament de la concessió del nínxol o columbari. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua a la data de la resolució favorable, i en els supòsits escaients a la data de la resolució favorable a la renovació, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat al pagament o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals, sense perjudici de la possibilitat d’ajornament o fraccionament d’acord amb la present ordinació. Article 22. T axa d’ocupació de la via pública per la instal·lació de miralls homologats 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per la instal·lació de miralls homologats és un tribut, el fet generador del qual és la instal·lació en via pública, a demanda d’una persona física o jurídica, d’un mirall homologat amb pal d’alumini subministrat pel mateix Comú. La instal·lació es realitzarà en el lloc que el Comú consideri més idoni pel seu ús. 2. Obligat tributari L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica a la qual s’accepta la demanda d’instal·lació. 3. Quota tributària 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita al moment de la resolució favorable d’instal·lació. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua un cop instal·lat el mirall, per càrrec a l’entitat bancària legalment establerta al Principat d’Andorra que designi l’obligat al pagament o subsidiàriament per ingrés davant les oficines comunals. Capítol III. Taxes per la prestació de serveis públics Article 23. Taxa de servei de subministrament d’aigua, de comptadors i de serveis de lampisteria 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa de servei de subministrament d’aigua, de comptadors i de serveis de lampisteria és un tribut, el fet generador del qual és beneficiar-se, conjuntament o separadament dels serveis següents: a) Subministrament d’aigua potable de la xarxa pública b) Subministrament de comptador c) Intervenció de servei de lampisteria d) Subministrament d’arqueta registrable amb l’anagrama del Comú 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és el propietari de l’immoble al qual s’ha autoritzat el subministrament d’aigua, dels comptadors o el servei de lampisteria, el qual, si escau, pot fer repercutir les quotes als beneficiaris directes respectius. 3. Quota tributària L’import de les corresponents taxes, s’estableix en funció del fet generador. A aquests imports cal afegir l’impost indirecte corresponent. A) Subministrament d’aigua potable de la xarxa pública, segons el volum de consum trimestral: B) Subministrament de comptador C) Intervenció de servei de lampisteria D) Arqueta registrable amb l’anagrama del Comú, preu unitari 190,13 € 4. Període impositiu i meritament El subministrament d’aigua potable de la xarxa pública, merita trimestralment a trimestre vençut i en base als consums realitzats. El subministrament de comptadors, les intervencions de lampisteria i el subministrament d’arquetes registrables, merita al moment de realitzar-se el subministrament o la intervenció. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut A) Pel que fa el subministrament d’aigua potable de la xarxa pública, el pagament es fa efectiu al final del trimestre, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi l’obligat al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. B, C i D) En quan el subministrament de comptador, les intervencions de lampisteria i el subministrament d’arquetes registrables, el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals, immediatament després de realitzar-se el subministrament o la intervenció. Article 24. Taxa de serveis públics en general 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa de serveis públics en general és un tribut amb els fets generadors causats per la prestació de serveis en matèria de: a) Higiene pública i manteniment de la parròquia, incloent-hi la neteja de vies, jardins i espais públics, treta de neu, recollida d’escombraries i la recollida selectiva de residus urbans. b) L’enllumenat públic de la parròquia (il·luminació de vies públiques, il·luminació de festes nadalenques, equipaments urbans, locals públics comunals, esglésies, monuments, etc.) c) Qualsevol servei necessari per al manteniment de la parròquia. 2. Obligats tributaris Estan subjectes a aquesta taxa els següents obligats tributaris: a) Les persones físiques o jurídiques que siguin propietàries d’immobles. b) Els titulars administratius, persones físiques o jurídiques, inscrits al Registre de comerç de la parròquia, i en tot cas, totes aquelles persones físiques o jurídiques que estiguin desenvolupant una activitat econòmica, comercial, empresarial o professional en la parròquia. En aquest darrer cas, si no s’ha sol·licitat la llicència corresponent per a la radicació i exercici de l’activitat, el pagament de la taxa serà independent de l’obligació de sol·licitar-la i també de l’expedient sancionador que pugui instruir-se. 3. No subjectes Pel que fa als obligats tributaris de l’apartat a) (propietaris d’immobles), no estan subjectes a pagar aquest tribut els següents immobles: a) Els que es trobin en situació de ruïna. b) Els destinats a ubicar safarejos, dipòsits d’aigua, transformadors de llum, cementiris o repetidors d’ones. c) Aquells en els que hi hagi radicat un registre de comerç, per la superfície que aquest ocupi. d) Aquells que corresponguin a bordes reconstruïdes o rehabilitades segons la tipologia, les dimensions i els acabats tradicionals, respectant la seva antiga ocupació i com a habitatge no permanent, tal com es descriuen en l’article 110 Bordes, de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis de la parròquia d’Ordino, tot i que el seu ús no sigui agrícola i no siguin beneficiaris dels serveis públics comunals. En tots els casos caldrà acreditar l’afectació segons dades documentals oficials (escriptura de propietat, escriptura de divisió horitzontal o projecte autoritzat, entre d’altres). En els casos de béns immobles en situació de ruïna, l’obligat tributari haurà de presentar una sol·licitud al Comú, per la revisió tècnica de l’immoble. El Comú realitzarà i acordarà, si escau, la declaració expressa de la situació de ruïna, sense perjudici de l’obligació de pagament de les costes derivades de l’entrada de la sol·licitud i de la realització d’aquest acte. 4. Base de tributació a) Per a les persones físiques o jurídiques propietàries d’immobles, la base de tributació són el nombre de metres quadrats construïts de l’immoble. En els casos d’espais dedicats a terrasses, aparcament o trasters, només computa el 40% de la superfície d’aquests espais. b) Per a la resta de casos, la quota tributària resultant de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. 5. Tipus de gravamen a) En el cas de les persones físiques o jurídiques de l’apartat 4.a) anterior, el tipus de gravamen és d’1,33 € per metre quadrat. b) En els casos previstos a l’apartat 4.b) anterior, el tipus de gravamen s’estableix en un percentatge de la quota tributària de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, d’acord amb la taula següent, de classificació d’activitats professionals: 6. Quota tributària La quota tributària es determina aplicant a la base de tributació el tipus de gravamen corresponent a cada apartat. 7. Bonificacions S’estableix una bonificació del 100% de la quota a pagar per aquest tribut, per motius d’interès públic, social o econòmic, i en coherència amb l’article 36 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, respecte els següents immobles: a) Els destinats exclusivament a activitats agrícoles o ramaderes, incloses les activitats apícoles, sempre que les persones físiques o jurídiques constin com a titulars de l’explotació agrària i que estiguin degudament inscrites al Registre d’explotacions agràries ( REA ) del Govern. b) Aquells en els que hi hagi radicat una administració o un organisme sense ànim de lucre, per la superfície que ocupin. 8. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural i es prorrateja mensualment en cas d’inici o finalització de l’activitat comercial o en cas de transmissió o adquisició de la propietat. El meritament de la taxa es produeix l’1 de gener de cada any, o bé: a) En la data d’inscripció al Registre de propietats i cadastre comunal per als obligats tributaris descrits a l’apartat 2.a) anterior d’aquest article. b) En el cas dels obligats tributaris descrits a l’apartat 2.b) d’aquest article, en la data d’autorització administrativa. Especialment pel que fa a les propietats immobiliàries, el meritament es produirà sempre i quan es tingui constància de l’obligat tributari. En cas contrari el meritament s’iniciarà en la data de la deguda inscripció del titular de l’immoble. Quan l’activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’inici de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat. En el cas de què l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. En el cas de què l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre i s’hagi satisfet la taxa d’higiene de l’any en curs, prèvia sol·licitud de l’interessat, es retornarà la part proporcional de la quota tributària, segons el nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, sense comptar el de finalització de l’activitat 9. Gestió, declaració i liquidació del tribut La taxa de serveis públic en general es liquida i factura de forma vinculada a la liquidació i facturació dels impostos de propietat i de radicació d’activitat comercial. El pagament es realitza segons l’establert per aquests impostos mitjançant rebut conjunt. Article 25. Taxa pel servei de grua comunal 1. Naturalesa jurídica i fet generador Aquesta taxa és un tribut el fet generador de la qual és la retirada i trasllat al dipòsit comunal, per part del Servei de Circulació comunal, així com el període de dipòsit, si escau, dels vehicles que es trobin mal estacionats o en espais prohibits. L’arribada de la grua al lloc en que s’ha de prestar el servei, tot i que el vehicle no sigui traslladat finalment al dipòsit, serà subjecte a taxa. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques propietàries del vehicle, i com a substituts els conductors. 3. Base de tributació És el trasllat del vehicle o l’arribada de la grua sense trasllat i els dies que el vehicle resti en dipòsit, d’acord amb l’establert a l’ordinació del 26 d’abril del 2002 (BOPA 36, any 14 del 8 de maig del 2002). 4. Tipus de gravamen 5. Període impositiu i meritament La taxa merita en el moment en que es produeix el fet generador. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament es realitza, en el moment que el servei de circulació autoritza la retirada del vehicle per part del titular del mateix de la via pública o del dipòsit comunal. Article 26. Taxa de manteniment de cementiris 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa de manteniment de cementiris és un tribut el fet generador de la qual és el manteniment i la neteja dels cementiris, I el manteniment de les seves zones enjardinades, així com els treballs puntuals de paleta i altres treballs auxiliars realitzats pel Comú en el moment d’un enterrament. 2. Obligats tributaris Són els titulars d’una concessió o d’un lloc d’enterrament en els cementiris de la parròquia. Pel que fa al treballs puntuals de paleta i altres complementaris, son obligats tributaris les persones que legítimament sol·licitin els treballs a realitzar. Per facilitar la tramitació, els treballs podran liquidar-se mitjançant l’empresa de pompes fúnebres designada com a substituta de l’obligat tributari. 3. Base de tributació Són preus unitaris per les diferents tipologies de llocs d’enterrament, i un preu fix pels treballs realitzats d’assistència en el moment d’un enterrament. 4. Tipus de gravamen S’apliquen els següents, en funció de les unitats de les que es sigui titular: 5. Quota tributària La quota tributària es el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural. El meritament es produeix l’1 de gener, o bé a la data d’obtenció de la concessió o del lloc d’enterrament, en aquest cas, el preu es calcula prorratejant els mesos que restin per finalitzar l’any. Pel que fa als treballs de paleta i altres complementaris, el meritament es produeix a la realització dels treballs. 7. Sistema de gestió, declaració i liquidació del tribut La gestió del servei sotmès a taxa es regula pel Reglament de cementiris vigent. La taxa es liquida per facturació anual o en el moment de l’atorgament de la concessió. Els treballs de paleta i altres complementaris es liquidaran per facturació expressa al meritament. Els pagaments es materialitzaran per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 27. Taxa per guardes comunes i drets de pastura pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per guardes comunes és un tribut, el fet generador de la qual és l’obtenció de l’autorització administrativa per permetre l’accés del bestiar (boví, equí, oví i cabrum) a les muntanyes comunals, per a satisfer els drets de pastura i de guardes comunes, és a dir, de gaudir del servei de vaquer i eugasser comunal. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de la taxa les persones físiques o jurídiques que es beneficien de l’accés del bestiar a les muntanyes comunals. 3. Base de tributació És quantifica atenent al nombre de caps i tipus de bestiar: a) Nombre de caps de bestiar boví i equí d’edat superior a 12 mesos en guarda comuna a la muntanya. b) Nombre de caps de bestiar boví i equí d’edat superior a 12 mesos sense guarda comuna a la muntanya, pels drets de pastura pública. c) Nombre de caps ovins i cabrums d’edat superior a 12 mesos sense guarda comuna a la muntanya, pels drets de pastura pública. 4. Tipus de gravamen a) Quota de 140 euros per cap de bestiar boví i equí d’edat superior als 12 mesos, per guarda comuna a la muntanya. b) Quota de 50 euros per cap de bestiar boví i equí d’edat superior als 12 mesos, per drets de pastura. c) Quota d’1,65 euros per cap de bestiar oví i cabrum d’edat superior als 12 mesos, per drets de pastura. 5. Quota tributària És el resultat de multiplicar el nombre de caps de bestiar pel tipus de gravamen. 6. Bonificacions Atenent a què l’aprofitament de les pastures supraforestals realitzat per aquest bestiar facilita la conservació de la biodiversitat, manté i millora la productivitat i la qualitat farratgera de les pastures de muntanya i atenua els riscos naturals, especialment els incendis i les allaus, s’aplicarà una subvenció del 99% a la quota tributària de la taxa, que en cap cas podrà ser inferior a 33 euros un cop aplicada la subvenció. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural. El meritament es produeix a la data d’accés del bestiar a les pastures. 8. Sistema de gestió, declaració i liquidació del tribut La sol·licitud del servei i de les variables que constitueixen la base de tributació seran recollides pel cap del Departament d’Agricultura i Medi Ambient del Comú, mitjançant inventari dels caps i dels titulars que se’n beneficien. El pagament de la taxa suposa l’autorització administrativa. La liquidació es realitza per facturació anual, i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 28. Taxa pel subministrament i instal·lació de plaques de numeració d’immobles 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa pel subministrament i instal·lació de plaques de numeració d’immobles és un tribut, el fet generador de la qual és el subministrament i la instal·lació per part del Comú de plaques homologades de numeració d’immobles. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de la taxa les persones físiques o jurídiques titulars dels immobles identificats i numerats. 3. Base de tributació És el número de plaques subministrades i instal·lades 4. Tipus de gravamen Preu unitari: 50 € per placa. 5. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Període impositiu i meritament El meritament es produeix en el moment en què les plaques resten instal·lades. 7. Sistema de gestió, declaració i liquidació del tribut La sol·licitud del subministrament i instal·lació de plaques es realitzarà al servei de tràmits del Comú d’Ordino La liquidació es realitza en el moment de la resolució favorable i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 29. Taxa per la celebració de matrimonis civils 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa és en concepte de la celebració de matrimonis civils per les autoritats comunals. 2. Obligats tributaris L’obligat de pagament d’aquest preu és la persona física que sol·licita la celebració del matrimoni civil. 3. Quota tributària L’import és de 115 € per acte. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita el dia de la sol·licitud de celebració de l’acte al Comú. 5. Bonificacions Els residents a la parròquia d’Ordino gaudeixen d’una bonificació del 50% sobre aquesta taxa. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut La Taxa s’ha de liquidar i pagar abans de la celebració de l’acte al servei de tràmits del Comú o amb els mitjans d’administració electrònica que el Comú posi a disposició. Capítol IV. Taxes per la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular Article 29. Taxes per l’atorgament de llicències urbanístiques 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per l’atorgament de llicències urbanístiques és un tribut el fet generador de la qual és obtenir la llicència administrativa per a efectuar algun dels següents actes, conforme a la normativa específica que els hi resulta d’aplicació: a) Reforma i rehabilitació. b) Modificació de projecte. c) Aprovació de pla parcial. d) Projecte d’urbanització. e) Parcel·lacions, segregacions, divisions de finques. f) Informe tècnic d’avantprojectes. g) Obres d’urbanització (conforme el que preveu al respecte el Reglament de construcció). h) Obertura de rases. i) Obra menor. j) Enderroc d’edificis. k) Ús o primera ocupació. l) Modificació d’ús. m) Per moviments de terra o millora de finques. n) Terraplenat. o) Per regularització de finques. p) Col·locació d’ancoratges. q) Sectorització. r) Obres de nova planta d’edificacions i instal·lacions de tota mena. s) Instal·lació de grues També sobre règims especials d’autorització: a) Per obres i usos provisionals o temporals (exceptuant els moviments de terra que disposa de regulació específica). b) En zones exposades a riscos naturals, per les instal·lacions o equipaments destinats a la protecció. c) Per actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable promogudes per particulars. També s’haurà d’abonar l’import que correspongui segons el tipus d’obra que es tracti i segons els apartats anteriors per autorització d’obres. La sol·licitud de llicència ha d’anar associada a una única edificació. Si en una parcel·la s’hi projecten diverses edificacions, caldrà una llicència per a cada una. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen l’autorització, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació de la taxa és l’activitat administrativa i d’atorgament de la llicència corresponent. 4. Quota tributària La quota tributària és de 234,60 € per cadascun dels actes autoritzats. Per a l’apartat s) Instal·lació de grua la quota és de 94,43 € per cada llicència. Pel que fa a les llicències autoritzades per l’apartat i) d’obres menors la quota és: En el cas de llicències que impliquin autorització per a l’execució de treballs cal afegir l’import suplementari del preu públic per subministrament del rètol d’obra corresponent. L’atorgament de noves llicències que comporti la disminució dels paràmetres de càlcul de la quota tributària respecte a llicències atorgades anteriorment no comportarà, en cap cas, per part del Comú el reembossament de la diferència de l’import de les taxes. En el cas de què per causes no imputables al Comú la llicència o autorització urbanística resti anul·lada o sense efectes no es retornarà l’import de les taxes aplicades. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data de la resolució administrativa per la qual s’atorga la llicència. No obstant, la quota tributària d’aplicació serà la vigent en el moment de l’entrada de la sol·licitud de llicència. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut L’execució dels actes autoritzats resta condicionada al pagament previ de la taxa corresponent. De no efectuar-se aquest i en cas de no retirar-se físicament la llicència, aquesta no té validesa, el que comporta infracció. De no sol·licitar-se llicència, el pagament de la taxa serà independent de l’obligació de sol·licitar-la i també de l’expedient sancionador que pugui instruir-se. Article 30. Taxa sobre la revisió de projectes i emissió d’informes d’avantprojectes 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la revisió de projectes i/o emissió d’informes tècnics, si escau, d’avantprojectes és un tribut, el fet generador de la qual és la prestació dels serveis tècnics i administratius previs a la resolució de qualsevol classe de llicència urbanística sol·licitada, segons la normativa aplicable sobre els següents supòsits: a) Construccions de nova planta o ampliacions d’edificacions existents b) Reforma, rehabilitació, modificacions de projecte i modificacions d’ús. c) Projectes de plans parcials. d) Projectes d’urbanització. e) Projectes d’enderroc. f) Avantprojectes. g) Moviments de terra. h) Projectes de terraplenat. i) Zones exposades a riscos naturals, per les instal·lacions i equipaments destinats a la protecció. j) Per actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable promogudes per particulars. L’emissió d’un informe tècnic en relació a un avantprojecte no atorga cap tipus de dret ni garantia ni llicència de caràcter urbanístic, i s’emet a petició de l’interessat com a resposta de consultes concretes sobre possibles projectes futurs. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que han sol·licitat la llicència, objecte de la revisió del projecte i/o els sol·licitants d’un informe tècnic en relació a un avantprojecte, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació de la taxa és la superfície o cubicatge revisada 4. Quota tributària La quota tributaria és el resultant d’aplicar a la superfície revisada els següents tipus de gravamen segons l’acte realitzat A aquests imports cal afegir-hi un altre de variable, en funció de les despeses necessàries, efectives i justificades incorregudes pel Comú per a efectuar l’informe tècnic 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en el moment d’adreçar al Comú la sol·licitud de llicència, objecte de revisió del projecte i/o la sol·licitud d’informe tècnic relatiu a un avantprojecte, amb independència de que la resolució, o en el seu cas l’informe tècnic, resulti favorable o desfavorable Un cop meritat el tribut, l’obligació de contribuir no es veurà afectada per la denegació, l’atorgament condicionat a la modificació del projecte i/o la no acceptació de l’informe tècnic emès relacionat amb l’avantprojecte presentat, ni per la renúncia a la sol·licitud presentada. 6. Gestió, declaració i liquidació del pagament Juntament amb la notificació de la resolució d’atorgament de la llicència es notifica als obligats tributaris la quota tributària a pagar d’acord amb l’article “Notificació de liquidacions” d’aquesta ordinació. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent d’aquesta liquidació. i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals, sense perjudici de la possibilitat de formalització d’ajornament o fraccionament del deute. En el cas de sol·licituds d’informe tècnic d’avantprojectes en presentar la sol·licitud ha de fer-se efectiva la part fixa de la quota tributària. En finalitzar-se l’informe i abans de lliurar-lo al sol·licitant, si escau, s’ha de realitzar el pagament de la resta de la taxa per imports variables. En el cas de què la resolució de la llicència sigui desfavorable, o per causes no imputables al Comú la llicència resti anul·lada o sense efectes no es retornaran els imports cobrats per aquesta taxa de revisió de projecte ni la corresponent a l’informe tècnic emès en relació a un avantprojecte. Article 31. Taxa d’autorització per la transmissió de llicències urbanístiques i de sol·licitud de llicències urbanístiques en tràmit administratiu. 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa d’autorització per la transmissió de llicències urbanístiques i de sol·licitud de llicències urbanístiques en tràmit administratiu és un tribut, el fet generador de la qual és la prestació dels serveis tècnics i administratius necessaris per l’obtenció de la resolució d’autorització per transmetre una llicència urbanística o bé els drets i obligacions dimanants de la sol·licitud d’una llicència urbanística en tràmit administratiu. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen la resolució d’autorització, favorable o desfavorable, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació la constitueix la resolució administrativa que autoritza favorable o desfavorablement la transmissió. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de 2.334,88€ per cada resolució administrativa. 5. Període, impositiu i meritament La taxa es merita en la data de notificació o lliurament de la resolució administrativa de l’autorització sol·licitada. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut Juntament amb la resolució d’autorització de transmissió de llicència es notifica als obligats tributaris la quota tributària a pagar d’acord amb l’article “Notificació de liquidacions” d’aquesta ordinació. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent d’aquesta liquidació, i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals, sense perjudici de la possibilitat de formalització d’ajornament o fraccionament del deute. En el cas de què la resolució d’autorització de transmissió sigui desfavorable, o per causes no imputables al Comú l’autorització resti anul·lada o sense efectes no es retornaran els imports cobrats per aquesta taxa. Article 32. Taxa d’autorització de pròrroga de llicències urbanístiques. 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa d’autorització de pròrroga de llicències urbanístiques és un tribut, el fet generador de la qual és la prestació dels serveis tècnics i administratius per obtenir la resolució d’autorització de pròrroga dels terminis previstos en una llicència urbanística atorgada prèviament. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques titulars de la llicència inicial que obtenen la resolució, favorable o desfavorable, a la demanda d’autorització de pròrroga, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació la constitueix el nombre de llicències de pròrroga resoltes. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultant d’aplicar el tipus de gravamen de 234,60 € per llicència prorrogada. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data de notificació o lliurament de la resolució administrativa favorable o desfavorable de la pròrroga sol·licitada. 7. Gestió, declaració i liquidació del tribut Juntament amb la resolució d’autorització de pròrroga de llicència es notifica als obligats tributaris la quota tributària a pagar d’acord amb l’article “Notificació de liquidacions” d’aquesta ordinació. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent d’aquesta liquidació, i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals, sense perjudici de la possibilitat de formalització d’ajornament o fraccionament del deute. En el cas de què la resolució d’autorització de pròrroga sigui desfavorable, o per causes no imputables al Comú l’autorització resti anul·lada o sense efectes no es retornaran els imports cobrats per aquesta taxa. Article 33. Taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador 1. La taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals, és un tribut el fet generador de la qual és l’obtenció de l’autorització administrativa: a) Per a poder desenvolupar una activitats comercial, industrial, empresarial o professional a la parròquia. b) Que autoritza qualsevol modificació al registre de radicació d’aquestes activitats, conforme a les causes que es preveuen a l’article 3 del Reglament sobre el procediment simplificat per a les sol·licituds d’obertura i trasllat del comerç, de modificació de les activitats i de canvi de titular i de nom comercial. 2. Atesos l’article 4.5 de la Llei qualificada de competències dels Comuns i la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç, tota persona que desenvolupi una activitat comercial, industrial, professional i de serveis en el terme de la parròquia, té l’obligació d’obtenir la deguda autorització d’obertura i exercici de l’activitat i d’inscriure’s al registre comunal. 3. Es consideraran modificacions del registre de radicació d’activitats comercials les que estableix l’article 3 del Reglament sobre el procediment simplificat per a les sol·licituds d’obertura i trasllat del comerç, de modificació de les activitats comercials i de canvi de titular i de nom comercial, publicat al BOPA núm. 38 de data 8 d’agost de 2012. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen l’autorització, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació la constitueix el nombre de comerços: a) Amb resolució d’obertura favorable. b) Amb resolució de modificació favorable. 4. Tipus de gravamen a) Per resolució d’obertura favorable, l’import de 250 € b) Per resolució de modificació favorable, l’import de 200 € 5. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data de la resolució administrativa que atorga l’autorització. 7. Gestió, declaració i liquidació del tribut La liquidació i pagament de la taxa s’han de realitzar en el servei de tràmits del Comú al retirar la resolució. Article 34. Taxa sobre l’emissió de certificats 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’emissió de certificats és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa d’emissió i lliurament de tot tipus de certificat que es sol·liciti al Comú. Entre aquests, els següents: a) De residència b) De convivència c) De baixa d) De no deute e) De còpia conforme a l’original f) De propietat g) De comerç h) D’informació urbanística i) De garantia urbanística j) D’acords k) De qualificació d’execució de contractes l) Altres tipus de certificats. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten el certificat, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació és un preu fix, per certificat emès. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen en funció del tipus de certificat: a) Certificat d’informació urbanística: 82,62 € per certificat emès. b) Certificat de garantia urbanística: 438,50 € per certificat emès. c) Certificat en general: 5,60 € per certificat emès d) Certificat que comporta recerca de documentació als arxius administratius: 26,50 € per certificat emès. e) Per compulsa de còpies: 5,60 € per compulsa. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en sol·licitar-se el certificat o la compulsa. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut La liquidació i pagament de la taxa s’han de realitzar en el servei de tràmits del Comú en el moment de sol·licitar el certificat. Article 35. Taxa per delimitacions, alineacions i rasants 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per delimitacions, alineacions i rasants és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa de delimitació per part del Comú, com poden ser: límits d’edificació, límits d’unitats d’actuació, límits de vials (carreteres, camins, etc) i d’altres. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten el certificat, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació és un preu fix, per cada acte de delimitació i per còpia certificada. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultant d’aplicar a la base de tributació, els tipus de gravamen corresponent següents: a) 234,60 € per acte de delimitació. b) 28,56 € per còpia certificada. A aquests imports cal afegir-hi un altre de variable, en funció de les despeses necessàries, efectives i justificades incorregudes pel Comú per a efectuar la delimitació. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en formalitzar-se la sol·licitud de delimitació. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut En presentar la sol·licitud ha de fer-se efectiva la part fixa de la quota tributària. Al lliurament de la resolució de l’acte administratiu de delimitació es formalitza el pagament de la resta de la taxa. Article 36. Taxa per l’emissió d’informes tècnics 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per l’emissió d’informes tècnics és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa d’elaboració i lliurament d’aquests. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els informes, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació és un preu fix, per informe tècnic emès i per còpia certificada. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultant d’aplicar a la base de tributació, els tipus de gravamen corresponent següents: a) 234,60 € per informe realitzat. b) 28,56 € per còpia certificada. A aquests imports cal afegir-hi un altre de variable, en funció de les despeses necessàries, efectives i justificades incorregudes pel Comú per a efectuar l’informe. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en formalitzar-se la sol·licitud de l’informe. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut En presentar la sol·licitud ha de fer-se efectiva la part fixa de la quota tributària. En finalitzar-se l’informe i abans de lliurar-lo al sol·licitant ha de realitzar el pagament de la resta de la taxa. Article 37. Taxa per tramitació de sol·licituds 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per tramitació de sol·licituds és un tribut el fet generador de la qual és l’entrada d’una sol·licitud al Comú. No estan subjectes a aquesta taxa les sol·licituds referents a baixes de comerços presentades a instància de la propietat per defecte del titular del comerç. Entre d’altres, relatives a: a) El cens de població. b) El cens electoral. c) L’adquisició de contenidors. d) La concessió de guals. e) La concessió de reserves d’estacionament. f) El desballestament de vehicles. g) La inscripció de comunitats de propietaris. h) Aspectes relacionats a obres. i) L’emplaçament i desinstal·lació de rètols. j) La utilització d’espais públics. k) Al comerç. l) Al servei d’aigua potable. m) A abocadors. n) A la tala d’arbres o vegetació o) A declaracions d’estat de runa. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que efectuen la sol·licitud, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació és un preu fix per sol·licitud. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultant d’aplicar a la base de tributació, els tipus de gravamen corresponent següents: a) En el cas dels assumptes referits als apartats 1.a) a 1.g) anteriors, 3,80 € per sol·licitud; b) Pels detallats als apartats 1.h) a 1.o), 15,75 € per sol·licitud. Per les sol·licituds relatives a l’apartat j) per la utilització d’espais públics quan la sol·licitud es presenti entre 2 i 3 dies hàbils d’antelació a l’ocupació sol·licitada, s’aplicarà un increment a la taxa del 100%. Quant la sol·licitud es presenti amb caràcter d’urgència, és a dir, menys de dos dies hàbils d’antelació de l’ocupació sol·licitada, s’aplicarà un increment a la taxa del 150%. c) Per altres no detallats es consideren no subjectes a la taxa. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en presentar-se la sol·licitud. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut. La liquidació i pagament de la taxa es realitza en el servei de tràmits en el moment de presentar la sol·licitud. Article 38. Taxa per a la inscripció al registre administratiu i al cadastre comunal 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la inscripció al registre administratiu i al cadastre comunal és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa d’inscripció al registre administratiu de béns immobles i al registre del cadastre, de qualsevol alteració física o jurídica d’una propietat immobiliària situada a la parròquia d’Ordino, es trobi edificada o no, així com dels drets reals sobre aquesta. No estaran subjectes a aquesta Taxa, aquelles inscripcions al registre que corresponguin a modificacions fruit d’un conveni de cessió o transmissió per qüestions d’interès públic, com pugui ser, a títol d’exemple, els convenis d’eixampla de carreteres o altres vials. 2. Obligatorietat de la inscripció És obligatòria la inscripció al cadastre dels béns immobles situats a la parròquia, de les persones titulars de drets sobre els mateixos així com de la modificació de les seves característiques físiques o jurídiques. La inscripció s’ha de realitzar en el termini màxim de dos mesos a partir de la data de formalització documental del negoci jurídic corresponent sobre l’immoble. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiva la inscripció, el Comú pot efectuar-la d’ofici. 3. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques interessades en la inscripció al cadastre o en la modificació de les dades cadastrals dels immobles, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 4. Base de tributació La base de tributació és un preu fix per acte inscriptible. 5. Tipus de gravamen a) La Taxa és de 20,37 € per cada unitat cadastral sobre la qual s’inscriu al registre del cadastre un dels drets següents: Dret de propietat, Dret real de superfície, Dret de cens emfitèutic o Concessió administrativa. b) La taxa de la inscripció al cadastre per raó d’enderroc o de modificació de les dades descriptives és de 20,37 € per unitat cadastral inscrita. c) En el cas de tractar-se de canvis físics i/o jurídics (nova construcció, ampliació, reforma, reparcel·lació, segregació, agrupació, canvi d’ús, divisió de finca horitzontal etc) la taxa es calcula segons el tipus d’immoble, d’acord amb la taula següent: d) Les inscripcions al cadastre realitzades d’ofici pel Comú resten subjectes a les mateixes taxes, més un import complementari de 20,37 € per unitat cadastral en concepte de gestions i recerca de documentació. 6. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 7. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data en què es presenta la sol·licitud d’inscripció o de modificació al servei de tràmits del Comú. En els casos en què la inscripció es tramiti d’ofici, la taxa es merita en la data en què es fa efectiva la inscripció. En el cas de tractar-se d’obra nova, la taxa es merita en la data d’autorització de la llicència de primera ocupació. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut 1. Les sol·licituds d’inscripció d’immobles al cadastre han d’acompanyar-se de la documentació següent: a) De l’escriptura o títol que acrediti el dret del titular i l’acte jurídic atorgat pel qual es sol·licita la inscripció. b) El document original de liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries en aquells casos en que l’adquisició de la propietat o l’adquisició o constitució de drets reals sobre aquesta hagin donat lloc al pagament d’aquest impost. 2. Quan es tracti d’inscripcions de nova creació, modificació, segregacions, agregacions, reparcel·lacions o d’altres alteracions d’unitats cadastrals ha d’adjuntar-se també la següent documentació addicional: a) El plànol topogràfic de les parcel·les o dels terrenys en coordenades Lambert III definides d’acord amb la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA), a escala 1:200, en format paper i en suport digital DWG, DGN o DFX. En aquest plànol hi ha de constar la identificació de la parcel·la o del terreny d’acord amb les següents característiques: • El perímetre de la parcel·la o del terreny ha de ser un polígon tancat. • Els vèrtexs del polígon s’han de designar amb lletres correlatives. • S’ha d’incloure al plànol una taula amb la llista dels vèrtexs i les seves coordenades Lambert III. b) El plànol de planta de cada edifici i de la seva situació dins de la parcel·la en coordenades Lambert III definides d’acord amb la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA), així com de cada unitat immobiliària de què consti l’edificació, en format paper i en suport digital DWG, DGN o DFX, amb la nomenclatura dels fitxers segons taula que hi figura a l’Annex 1 del Reglament de gestió del cadastre de la parròquia, publicat al BOPA. En aquest plànol hi han de constar en forma de polígons tancats: • El perímetre de l’edifici que correspondrà a la intersecció del perímetre construït amb el nivell de terra. • El perímetre de l’edifici en la seva ocupació en el soterrani o aparcament. • El perímetre de les unitats immobiliàries, com els habitatges, les places d’aparcament, els trasters i d’altres situades a cada planta, assenyalant l’ús a què es destina cada unitat immobiliària. c) Si es tracta d’un immoble amb divisió d’unitats immobiliàries independents sotmeses al règim de propietat horitzontal, l’original de l’escriptura pública de divisió i construcció del règim de propietat horitzontal o la seva modificació. Els plànols en suport digital han de ser exclusivament en format vectorial i no poden contenir informació en format “raster”. Article 39. Taxa per l’emissió de documentació cadastral 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’emissió de documentació cadastral és un tribut el fet generador de la qual és el lliurament per part del Comú d’un document cadastral (certificat, plànol, etc.) que recull aspectes que d’acord amb la normativa aplicable són de competència comunal. Els documents cadastrals sobre els que recau la taxa són els següents: a) Certificats cadastrals: acrediten les dades físiques i jurídiques que consten en el cadastre parroquial en la data de la certificació. Poden tenir les modalitats següents: a.a) Certificat negatiu o d’absència d’inscripció: en el cas de què el sol·licitant no tingui béns immobles inscrits en el cadastre. a.b) Certificat literal: de les dades descriptives de la naturalesa física de l’immoble i de les dades jurídiques. Aquestes només constaran en el certificat quan es compleixin els condicionants establerts en l’Ordinació cadastral. a.c) Certificat literal i gràfic: a banda de les dades del certificat literal, inclou la informació gràfica de l’immoble. b) Fulls de cartografia cadastral: Mapa cadastral amb representació de les parcel·les i edificis inscrits al cadastre. Aquests fulls resten definits pel tall de fulls establert segons el Reglament de cartografia cadastral. c) Cartografia cadastral de finques i/o zones específiques: mapes cadastrals que inclouen les parcel·les concretes sol·licitades. d) Fitxa de dades descriptives: document que conté les dades descriptives d’una parcel·la. Inclou les dades següents: referència, nom de parcel·la, ubicació, superfície cadastral, confrontacions i si és tracta d’una parcel·la edificada, relació d’edificacions incloses a la parcel·la, indicant-ne el codi, nom de l’edifici, adreça, tipus i ús. e) Relació de titulars cadastrals de parcel·les: document que conté els noms i domicilis dels titulars cadastrals de les parcel·les sol·licitades que compleixin alguna de les condicions següents: • Parcel·les contigües a la parcel·la del titular que efectua la sol·licitud. • Parcel·les incloses dins de la mateixa Unitat d’Actuació del POUP que la parcel·la del titular que efectua la sol·licitud. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen dades i documentació cadastral, així com aquelles que malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació és un preu fix, en funció del tipus de document cadastral a emetre. 4. Tipus de gravamen a) Certificats cadastrals: b) Fulls de cartografia cadastral: c) Cartografia cadastral de finques i/o zones específiques: d) Fitxa de dades descriptives: e) Relació de titulars cadastrals de parcel·les: 5. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data d’entrada de la sol·licitud al Servei de tràmits del comú. 7. Gestió, declaració i liquidació del tribut La liquidació i pagament de la taxa es realitza en el moment de l’entrada de la sol·licitud al Servei de tràmits del comú. Article 40. Taxa per serveis a gossos de companyia. 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per a serveis a gossos de companyia és un tribut, el fet generador del qual són els serveis d’instal·lació i el manteniment d’equipaments, com el parc d’esbarjo caní, i altres possibles equipaments i mesures en benefici dels gossos de companyia censats, així com de la higiene pública. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de la taxa, les persones físiques o jurídiques residents a la parròquia d’Ordino que son propietaris de gossos de companyia majors de sis mesos, censats al Registre d’Animals de Companyia (RAC) de Govern. 3. Base de tributació La quantitat de gossos de companyia d’un mateix obligat tributari. 4. Tipus de gravamen El preus de la taxa per gos és de 33 €. 5. Quota tributària És el resultat d’aplicar a la base de tributació, el tipus de gravamen corresponent. 6. Bonificacions S’aplica una bonificació del 100 % pels gossos d’assistència, pels gossos de teràpia o pels gossos de rescat dels agents de l’administració (policia, bombers i banders) S’aplica una bonificació del 100% als gossos d’atura sempre i quan el propietari sigui ramader amb el seu bestiar registrat al Padral. S’aplica una bonificació del 100 % als gossos de caça, guardats en nucli zoològic. S’aplica una bonificació del 100% pel primer gos, a les persones d’edat igual o superior als 65 anys a la data de meritament que tinguin gossos de companyia des de fa al menys un any. S’aplica una bonificació del 100% de les persones amb discapacitat segons la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la Seguretat Social i els reglaments que les desenvolupen. S’aplica una bonificació del 100% als gossos sense titular directe que es troben dipositats en gosseres públiques o privades. Per gaudir de les bonificacions establertes, l’obligat tributari haurà d’aportar la declaració i la prova que justifiqui que reuneix les condicions per gaudir-ne com a màxim fins a la fi del període voluntari de pagament. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural. El meritament es produeix el dia 1 de gener de cada any natural, o bé, dia de la primera sol·licitud d’inscripció al registre d’animals de companyia de Govern. En cas que es realitzi la inscripció al RAC després de l’1 de gener, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any. En el cas en que la inscripció al registre es cancel·li o s’acrediti una exempció tributària abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals durant els quals la propietat del gos ha estat inscrita al registre, inclòs el de la cancel·lació, o durant els quals no ha estat aplicable l’exempció corresponent, inclòs el mes de l’acreditació de l’exempció. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament de la taxa serà exigible en el segon trimestre de l’any a la data que s’estipuli en el calendari tributari publicat pel Comú. La Taxa s’aplica en base a les dades derivades del RAC (Registre d’Animals de Companyia) de Govern, segons el nombre de gossos de cada propietari resident a la parròquia d’Ordino. El pagament es realitzarà, per norma general, per presentació al cobrament del rebut corresponent per domiciliació bancària, sense perjudici d’altres vies de pagament en període voluntari. Article 41. Taxa sobre l’autorització d’embrancament nou, reforma i modificació d’embrancaments a la xarxa de clavegueram, pluvials i residuals i d’aigua potable o termals. 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa de clavegueram i d’aigua potable és un tribut, el fet generador de la qual és l’autorització administrativa que atorga el dret continuat d’ús de les xarxes i la realització de les despeses d’embrancament des de la canonada general. 2. Obligat tributari Es obligat tributari principal per aquesta taxa, el titular beneficiari de la resolució favorable de la llicència d’embrancament. 3. Base de tributació La base de contribució la constitueixen els metres quadrats construïts i les despeses efectives incorregudes pels serveis comunals. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultant d’aplicar el tipus de gravamen de 24,41 euros per metre quadrat, més les costes reals dels treballs d’embrancament. 5. Període impositiu i meritament La taxa merita en la data de resolució de l’autorització; per defecte, en la data d’inici de gaudiment del servei. 6. Gestió, declaració i liquidació Amb caràcter previ a l’execució dels treballs l’obligat tributari ha de fer efectiva la liquidació provisional de la taxa, d’acord amb la base de tributació vinculada a la superfície, juntament amb el cost estimatiu dels treballs a realitzar, segons el pressupost elaborat pels serveis tècnics del Comú. Aquesta liquidació es notificarà a l’obligat tributari i el període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent de la liquidació. En finalitzar els treballs i amb la documentació que ho acrediti, el Comú realitzarà i notificarà, si escau, la liquidació definitiva, descomptant-ne l’import de la liquidació provisional i exigint-ne l’ingrés del diferencial o bé reintegrant l’import en què la liquidació provisional excedeixi del de la liquidació definitiva. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent de la liquidació. Article 42. Taxa sobre l’emissió de còpia compulsada de constat d’accident pel servei de circulació 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’emissió de còpia compulsada de constat d’accident pel servei de circulació, és un tribut, el fet generador de la qual és obtenir del servei de circulació d’Ordino una còpia degudament compulsada d’un constat d’accident per una persona degudament legitimada. 2. Obligat tributari Es obligat tributari principal per aquesta taxa, la persona que fa la demanda i obté la còpia compulsada. 3. Base de tributació La base de contribució és el número de còpies compulsades i si la còpia conté document gràfic en CD com fotografies i/o vídeos. 4. Tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultant d’aplicar el tipus de gravamen de 53 euros per cada còpia compulsada, més 5,30 euros per CD subministrat amb material gràfic, si escau. 5. Període impositiu i meritament La taxa merita en el moment de la sol·licitud de la còpia compulsada 6. Gestió, declaració i liquidació Amb caràcter previ al lliurament de la documentació per part del servei de circulació, l’obligat tributari ha de fer efectiva la liquidació de la taxa. Títol III. Contribucions especials Capítol I. Disposicions generals Article 43. Naturalesa jurídica i fet generador Les contribucions especials són tributs el fet generador del quals és l’acord de l’òrgan competent del Comú sobre la realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics, sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part del Comú són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquestes en milloren sensiblement les condicions b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és competència comunal c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquestes en milloren sensiblement les condicions d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya e) Creació de places públiques f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conducció d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tractin de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. No es poden aplicar contribucions especials en els supòsits següents: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres. Article 44. Obligats tributaris Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal. S’entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l’obligat tributari que experimentin un augment de valor com a conseqüència de la realització de les obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics comunals. Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, o bé si el propietari és desconegut o hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical. Són obligats tributaris per benefici singular les empreses subministradores de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes a l’apartat f), paràgraf segon, de l’article anterior d’aquesta Ordinació. S’entén com a benefici singular l’increment de valor que experimenten els béns immobles com a conseqüència de les obres a què dona lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d’ús. Article 45. Entitats totalment exemptes Gaudeixen d’exempció d’aquest tribut els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns i els Quarts. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. Per raó de l’article XIII de l’acord de 17 de març de 2008 entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu, l’església catòlica i les entitats creades per aquesta amb els seus propis fins, sempre i quan no estiguin destinades a la realització d’activitats econòmiques lucratives. L’existència de supòsits d’exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d’aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l’exempció són assumides únicament pel Comú. Article 46. Base de tributació La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90% del cost efectiu de l’obra que el Comú pretén dur a terme. El cost efectiu de l’obra inclou: a) El cost real de les obres. b) El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l’execució de les obres, fixat d’acord amb la Llei d’expropiació. En qualsevol cas, l’import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el Comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l’import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l’excés, si n’hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d’obligats tributaris. Article 47. Determinació de les quotes tributàries Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció del metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal. Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses a l’apartat f), paràgraf segon, de l’article30d’aquesta Ordinació Article 48. Període impositiu i meritament Les contribucions especials es meriten a la data de l’adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d’inici de les obres. Article 49. Aplicació i efectivitat Les contribucions especials s’han d’aplicar mitjançant una ordinació específica que estableixi els elements essencials d’aquestes que en delimiti la zona d’aplicació. Les ordinacions de creació d’una contribució especial seran publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra als efectes de reclamacions i recursos. Article 50. Gestió i liquidació Les liquidacions de les contribucions especials efectuades prenent com a base el cost projectat de les obres són provisionals i es notifiquen als obligats tributaris seguint el procediment administratiu de dret comú. Un cop aprovada la liquidació pressupostària de la despesa corresponent a l’obra executada es practiquen les liquidacions definitives. Si l’import real de la despesa és diferent al calculat inicialment, les liquidacions són rectificades d’ofici pel Comú per ajustar-les a la realitat del cost. Si a causa de la rectificació, les quotes definitives són més elevades que les provisionals, l’excés s’exigeix mitjançant liquidació addicional. Si les liquidacions provisionals són superiors a les definitives, l’Administració retorna la diferència als obligats tributaris en el termini de tres mesos a comptar de la data de l’acord de rectificació. Les quotes poden ser fraccionades, per períodes anyals i per un termini màxim de cinc anys a comptar de la data del meritament, a petició expressa de l’obligat tributari, d’acord amb la llei de bases de l’ordenament tributari. En el cas d’un pagament fraccionat, l’obligat tributari que se’n beneficia haurà d’abonar els interessos al tipus legal meritat pels imports amb pagament ajornat. Títol IV. Impostos Capítol I. Disposicions generals Article 51. Concepte i classificació El impostos són tributs el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’administració Són impostos propis del Comú, els següents: L’impost tradicional del foc i lloc. L’impost sobre la propietat immobiliària. L’impost sobre els rendiments arrendataris. L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. L’impost sobre la construcció Article 52. Entitats totalment exemptes Gaudeixen d’exempció d’aquests impostos els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns i els Quarts. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. Com és, per raó de l’article XIII de l’acord de 17 de març de 2008 entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu, l’església catòlica i les entitats creades per aquesta amb els seus propis fins, sempre i quan no estiguin destinades a la realització d’activitats econòmiques lucratives. Capítol II. Impostos comunals Article 53. Impost tradicional del foc i lloc 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost tradicional del Foc i Lloc és un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori de la parròquia d’Ordino. El fet generador de l’impost és la residència principal en el territori de la parròquia d’Ordino de la persona física. Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal a la parròquia el lloc on s’està censat el primer dia de l’any natural o el dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països o en cas de canvi de parròquia. 2. Obligats tributaris Té la condició d’obligat tributari cada resident, censat en el territori de la parròquia que, a la data del meritament de l’impost, sigui major de 17 anys i menor de 66 anys. 3. Base de tributació, tipus de gravamen i quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de 27,60 euros per cada obligat tributari. 4. Període impositiu i meritament L’impost és anyal i es prorrateja mensualment en cas de canvi de residència. Es merita el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a la primera inscripció al cens comunal, en cas de canvi de residència 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut L’impost es notifica als obligats tributaris d’acord amb l’article “Notificació de liquidacions” d’aquesta ordinació. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent d’aquesta liquidació. Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària poden ingressar el deute tributari de forma conjunta. En aquest supòsit és la persona designada com a titular del domicili qui ha d’ingressar el total de la quota tributaria, independent de la responsabilitat individual o solidària del pagament del tribut de cadascun dels obligats. Tanmateix, i de forma opcional, els obligats tributaris d’una mateixa unitat immobiliària poden sol·licitar l’ingrés del deute tributari individualment a les oficines del Comú. S’entén per domicili, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar i en habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixin l’habitatge habitual d’un o de diversos obligats tributaris. La liquidació es realitza per facturació anual i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 54. Impost sobre la propietat immobiliària edificada 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble edificat i situat al territori de la parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària. El fet generador de l’impost és la propietat o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. La propietat immobiliària que no estigui edificada, no està subjecta al present impost. És obligatòria la inscripció al registre administratiu del Comú dels béns immobles situats a la parròquia, de les persones titulars de drets sobre els mateixos així com de la modificació de les seves característiques físiques o jurídiques. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles i els titulars de drets reals d’ús sobre aquests béns. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. En el cas de no conèixer el titular del dret de propietat o del dret real d’ús, serà l’obligat tributari el titular de l’autorització de construcció. En el supòsit de superfícies destinades a zones comunes d’immobles, l’obligat tributari és la comunitat de propietaris. 3. Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície de l’immoble, independentment del seu ús. En el cas de què la propietat immobiliària es trobi edificada, la superfície de l’immoble correspon a la total construïda, ponderant-se per un índex de localització. En els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments o trasters, només es computa com a propietat edificada el 40% de la superfície d’aquests espais. S’inclou en aquesta reducció els espais comuns dels aparcaments comunitaris. 4. Tipus de gravamen Els tipus de gravamen aplicables a la propietat immobiliària edificada és de 0,75 € per metre quadrat de superfície total construïda. Com a índex de localització es considera una categoria única en la classificació dels carrers de la parròquia, que es pondera amb un coeficient equivalent a la unitat. 5. Quota tributària La quota tributària es determina aplicant a la base de tributació el tipus de gravamen (tipus de gravamen x número de metres quadrats construïts x índex de localització) i en cap cas pot ser inferior a 7,50 €. 6. Bonificacions a) Gaudeixen d’una bonificació del 100% de la quota tributària de l’impost, la propietat de les superfícies construïdes en les que s’hi radica un transformador de llum, les definides com a orris o cabanes de muntanya i aquelles que estiguin cedides a precari a l’administració per a destinar-les a l’ús públic, per la superfície que ocupi aquesta destinació. b) Gaudeixen també d’una bonificació del 100%, d’acord amb l’article 36 de la Llei 36/2021 de les finances comunals, els immobles destinats exclusivament a activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, sempre que les persones físiques o jurídiques titulars de l’immoble, constin com a titulars de l’explotació agrària i que estiguin degudament inscrites al Registre d’explotacions agràries ( REA ) del Govern. c) Gaudeixen d’una bonificació mitjançant un tipus de gravamen reduït de 0,33 € per les superfícies totals construïdes dels següents immobles: • Els que es trobin en situació de ruïna. • Els destinades a ubicar-hi safarejos, dipòsits d’aigua, cementiris o repetidors d’ones. • Els que corresponguin a bordes reconstruïdes o rehabilitades segons la tipologia, les dimensions i els acabats tradicionals, respectant la seva antiga ocupació i com a habitatge no permanent, tal com es descriuen en l’article 110 Bordes, de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis de la parròquia, tot i que el seu ús no sigui agrícola. En tots els casos s’haurà de justificar l’afectació segons dades documentals oficials (escriptura de propietat, escriptura de divisió horitzontal o projecte autoritzat). En els casos d’immobles en situació de ruïna, l’obligat tributari ha de presentar una sol·licitud al Comú per la revisió tècnica de l’immoble. El Comú realitzarà i acordarà, si s’escau, la declaració expressa de situació de ruïna, sense perjudici de l’obligació de pagament de les costes derivades de l’entrada de la sol·licitud i de la realització d’aquest acte. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural i es prorrateja mensualment en cas de transmissió o adquisició. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. El meritament es produirà sempre i quan es tingui constància de l’obligat tributari. En cas contrari, el meritament s’iniciarà en la data de la deguda inscripció del titular de l’immoble, i obligatòriament s’haurà de regularitzar el pagament dels tributs corresponents a tots els anys des de la data en que el titular hagi adquirit aquesta qualitat. 8. Gestió, declaració i liquidació L’impost es notifica als obligats tributaris d’acord amb l’article “Notificació de liquidacions” d’aquesta ordinació. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent d’aquesta liquidació. La liquidació es realitza per facturació anual, o en el moment de la inscripció en cas de transmissió o adquisició, i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 55. Impost sobre els rendiments arrendataris 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost sobre els rendiments arrendataris és un impost de naturalesa directa que grava l’obtenció de rendes derivades del lloguer d’un bé immoble situat al territori de la parròquia. El fet generador de l’impost són les rendes procedents del lloguer de béns immobles, obtingudes directament per l’arrendador dels mateixos, així com les obtingudes del sotsarrendament i derivades de contractes de gestió entesos com aquells en mèrits dels quals el titular del dret cedeix el rendiment al gestor. No estan subjectes a aquest impost els rendiments derivats de l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), de les entitats gestores dels habitatges d’ús turístic (EGHUT) i dels contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de l’impost els que obtinguin rendes derivades del lloguer d’un bé immoble, ja sigui en virtut d’un títol de propietat o d’un dret real d’ús, o en virtut d’un sotsarrendament. Els gestors dels lloguers o drets sobre béns immobles, tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, o herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir responsabilitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació està constituïda per la suma de les rendes efectivament acreditades per l’obligat tributari, durant el període impositiu. En els supòsits de sotsarrendaments i contractes de gestió, la base de tributació serà la diferència entre la renda efectivament acreditada i l’import efectivament pagat a l’arrendador o titular del dret que es cedeix en explotació. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen és del 2 % de les rendes anuals efectivament acreditades, amb un mínim de 33,65 € per unitat immobiliària arrendada. 5. Quota de tributació La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 6. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural. L’impost es merita el darrer dia del període impositiu, tret del cas de defunció de l’obligat tributari, en què el període impositiu finalitza el dia de la defunció. 7. Gestió, declaració i liquidació del tribut La base de tributació de l’impost s’obté d’una declaració que ha de presentar l’obligat tributari, en la que aquest ha d’informar de les rendes per lloguer acreditades en el període impositiu. En el cas de què no s’hagin produït rendes, la declaració així ho farà constar. La declaració compressiva d’aquestes rendes ha de presentar-se dins del termini d’un mes a comptar des de la data de meritament de l’impost, és a dir, abans del 31 de gener de l’any següent al que es declara. Vençut aquest termini i a manca de presentació de la declaració, si el Comú disposa d’informació que acredita que s’ha produït el fet generador liquidarà l’impost d’ofici, mitjançant estimació indirecta, prenent com a base de tributació el preu mig actualitzat que estableix el Ministeri encarregat de l’habitatge, o la declaració de l’exercici anterior actualitzada segons IPC, segons les característiques de la unitat immobiliària i sense perjudici de les sancions que resultin aplicables. Als efectes de l’aplicació de sancions tributàries, la manca de presentació de la declaració comprensiva de les rendes obtingudes pot constituir una infracció de defraudació i l’aplicació dels recàrrecs per presentació extemporània d’acord amb l’article 24 de la Llei 21/2014 de bases de l’ordenament tributari. L’impost es notifica als obligats tributaris d’acord amb l’article “Notificació de liquidacions” d’aquesta ordinació. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent d’aquesta liquidació. La liquidació es realitza per facturació anual i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 56. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori de la parròquia d’Ordino. El fet generador de l’impost és l’exercici de qualsevol de les referides activitats. Són activitats comercials, empresarials i professionals, les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, la realització o la comercialització de béns i serveis. També té la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) i els contractes de gestió de HUT, tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei,16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotja ment turístic. Els HUT, els EGHUT i els contractes de gestió de HUT, queden definits en la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic 2. Obligats tributaris És obligat tributari la persona física o jurídica titular administratiu de l’autorització de l’activitat econòmica, i en tot cas, aquella persona, física o jurídica, que l’estigui exercint d’acord amb el fet generador. També tenen la mateixa consideració d’obligats tributaris, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada quan realitzin activitats comercials, empresarials o professionals. En el supòsit de l’activitat relacionada amb l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT) és l’obligat tributari, el titular de l’immoble objecte d’explotació o, si escau, el seu substitut. L’explotació directa sense intermediaris de fins a dos HUT per part d’un mateix propietari es considera rendiment patrimonial i no requereix la inscripció en el Registre de Comerç, per la qual cosa, l’enregistrament a efectes fiscals es realitzarà d’acord amb la resolució d’inscripció al registre d’habitatges d’ús turístics del Ministeri corresponent. Les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. 3. Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació, ponderada per un índex de localització. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges d’ús turístic objecte d’aquesta explotació, expressada en metres quadrats, i en el cas de les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), la superfície d’explotació es correspon amb el local comercial destinat a dita activitat. En els casos següents s’ha de prendre com a superfície d’explotació un màxim del 40% de la superfície: a) Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe. b) Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tot tipus. Mentre que en els següents, només ha de considerar-se com a superfície d’explotació l’1% de la superfície: a) No construïda o descoberta dedicada, en general, a qualsevol aspecte de l’activitat de què es tracti, inclosos els aspectes accessoris o complementaris d’aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. b) Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui la d’aparcament. En el supòsits d’establiments radicats fora de la parròquia i que en aquesta únicament es desenvolupi l’activitat de dipòsit o emmagatzematge, la base de tributació serà el 100% de la superfície amb aplicació del tipus de gravamen establert al codi 52.1. de la classificació d’activitats econòmiques. En aquests casos el titular d’aquesta activitat te l’obligació de comunicar al Comú aquesta situació, als efectes del registre fiscal. Als efectes de modular la base de tributació, els índex de localització establerts a la parròquia són els següents: a) Coeficient d’1,25 pels comerços radicats en la zona del casc antic, restant definida aquesta zona segons les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis que forma part del Pla d’Ordinació urbanística parroquial (POUP), vigent. b) Coeficient d’1 pels comerços radicats a la resta de la parròquia. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen aplicable, es calcula en euros per metres quadrats, segons l’activitat principal definida d’acord amb la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra, tal i com es fixa a continuació: 5. Quota de tributació La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. S’estableixen les següents quotes mínimes i màximes de l’impost: a) Mínima: resultant de (tipus de gravamen de l’activitat que correspongui x base de tributació de 20 metres quadrats x índex de localització del carrer), que no pot ser inferior a 33,70 €. b) Màxima: 300.000 euros. 6. Bonificacions 6.1 En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es pot beneficiar de les bonificacions següents: a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers 12 mesos a comptar des de l’inici de l’activitat, o bé, b) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els 12 mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de 24 mesos posteriors a l’esmentat inici de l’activitat. c) Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’explotacions agràries (REA) del Govern. La bonificació no resulta aplicable en el cas d’haver-se exercit l’activitat amb anterioritat, encara que sigui com a conseqüència d’un canvi de titularitat. En cas que s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó dels apartats a) i b), i que l’obligat tributari sol·liciti la baixa del comerç per qualsevol circumstància dins el període de vigència de la bonificació sol·licitada; aquest haurà d’abonar íntegrament l’import bonificat. El Comú procedirà d’ofici a emetre la facturació corresponent. 6.2 Amb la voluntat d’ampliar el recolzament al sector primari de la parròquia, que complementen la seva activitat agrícola/ramadera amb rendiments patrimonials derivats d’explotacions d’immobles com a HUT s’estableix una bonificació del 50% sobre la quota tributària d’aquelles explotacions com habitatge d’ús turístic on l’obligat tributari és titular d’una explotació agrícola/ramadera, degudament enregistrada al registre d’explotacions agràries del Govern d’Andorra. Per gaudir d’aquesta bonificació l’obligat tributari haurà de disposar de la prova conforme està degudament enregistrat. El Comú es reserva el dret a sol.licitar l’aportació obligatòria d’aquesta prova sempre que ho consideri necessari. Atès l’apartat 2 de l’article 57 d’aquesta ordinació aquesta bonificació es limita a un màxim de dos HUT que es considerin rendiments patrimonials. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. En el cas de què l’activitat s’iniciï després de l’1 de gener, l’impost es merita a la data d’inici de l’activitat. En aquest cas la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el de l’inici de l’activitat. En el cas de què l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. De sol·licitar-se un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular l’impost a raó del nombre de mesos naturals vençuts en els que s’ha dut a terme l’activitat anterior i pel que respecta a la nova activitat a raó del nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut D’acord amb la Llei qualificada de competències dels comuns i la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç, per a l’exercici de qualsevol activitat comercial o industrial dins el territori de les Valls d’Andorra i en concret a la parròquia d’Ordino, és indispensable i obligatori gaudir de l’autorització del Comú i trobar-se inscrit als corresponents registres comunals. L’incompliment d’aquesta obligació serà constitutiu d’infracció i de la corresponent sanció. En el cas de no haver-se sol·licitat l’autorització corresponent i haver-se produït el fet generador, el pagament de l’impost serà independent de l’obligació de sol·licitar-la i també de l’expedient sancionador que pugui instruir-se. Amb caràcter previ a tramitar-se qualsevol sol·licitud relacionada amb l’impost, el bé immoble en el que radiqui l’activitat haurà d’estar degudament inscrit als diferents registres comunals. En supòsits d’inici d’activitat, caldrà fer efectiva la quota tributària a la data d’autorització de l’obertura, d’exercici i inscripció al Registre de comerç del Comú. En el cas de finalització o cessament de les activitats, en el moment de resoldre sobre la sol·licitud de la baixa, el Comú formalitzarà d’ofici la devolució d’ingrés de la part proporcional de la quota tributària liquidada en excés, d’acord amb l’article 38.9 de la Llei 36/2021 de les finances comunals. Als efectes de què no es generi l’obligació tributària corresponent, en cas de baixa o cessament de les activitats resulta necessari que el titular presenti declaració de baixa del cens de radicació. En cas contrari, l’impost es meritarà i s’imposarà en els termes establerts a l’Ordinació. En aquest supòsit, l’obligat tributari no tindrà dret al retorn de la quota tributària. L’impost es notifica als obligats tributaris d’acord amb l’article “Notificació de liquidacions” d’aquesta ordinació. El període voluntari de pagament s’inicia a partir de la notificació fefaent d’aquesta liquidació. La liquidació es realitza per facturació anual, o en el moment de la inscripció, i el pagament es fa efectiu per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 57. Impost sobre la construcció 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d’edificacions de nova planta o l’ampliació de les ja existents. El fet generador de l’impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d’edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la llicència de construcció o ampliació de l’edifici, i en el cas que la llicència no sigui preceptiva, és obligat tributari la persona física o jurídica que presenti el projecte d’interès nacional o el pla sectorial. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Base de tributació La base de tributació és la superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització, el valor del qual als efectes d’aquest impost es fixa en 1,90 per a tot el territori. S’entén per superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen aplicable és de 50 € per metre quadrat. 5. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Bonificacions de la quota Les bonificacions que s’apliquen sobre la quota tributària són les següents: a) Habitatge en règim de lloguer: Bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents destinades a ús d’habitatge en règim de lloguer. Per gaudir d’aquesta bonificació, el projecte ha de contemplar destinar a ús de lloguer un mínim del 50% de la superfície de l’edifici dedicat a vivendes i a zones comuns que hi estiguin directament vinculades ( exclosos soterranis, i altres espais destinats a aparcaments i trasters ) b) Habitatge per a ús propi: • b.1) Bonificació del 90% per raons d’interès econòmic, d’acord amb els objectius del pla urbanístic de preservació dels terrenys, sempre que l’obligat tributari sigui persona física i acrediti la titularitat del terreny amb una antiguitat mínima de 10 anys. En cas de transmissió per donació o herència, el còmput de l’antiguitat inclourà el període de titularitat del transmissor. • b.2) Bonificació del 10% per a la resta de llicències que no compleixin els requisits de l’apartat b.1. c) Altres usos específics: Bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents destinades íntegrament a ús d’aparcament o exclusivament a ús agrícola i/o ramader. Si l’obligat tributari és persona física, la bonificació és aplicable tant si l’habitatge és per a ús propi com en règim de lloguer. Si l’obligat tributari és persona jurídica, la bonificació només s’aplica si l’habitatge es destina a règim de lloguer. En cas que s’hagi concedit una bonificació i l’ús de l’edificació o ampliació canviï dins dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost, l’obligat tributari haurà de reintegrar íntegrament la bonificació aplicada, incrementada amb els interessos meritats al tipus legal més dos punts percentuals. Aquest reintegrament es produirà també si amb el canvi d’ús dins d’aquest termini es redueix a menys del 50% la superfície de l’edifici dedicada a habitatges de lloguer. El còmput dels 10 anys s’inicia en el moment d’atorgar la llicència de primera ocupació de l’immoble. Els interessos meritats es calcularan segons el tipus d’interès legal vigent en cada exercici, publicat per Govern en la Llei de pressupost. 7. Període impositiu i meritament L’impost es merita en el moment d’obtenir-se la llicència urbanística corresponent, i en el cas que aquesta no sigui preceptiva, en el moment de validar el projecte corresponent per part del Comú 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut Juntament amb la notificació de la resolució d’atorgament de llicència s’informa a l’obligat tributari de les quotes a pagar. El pagament de l’impost es preceptiu per a l’inici de la construcció autoritzada, sense perjudici de la possibilitat de formalitzar ajornament o fraccionament del deute. La liquidació es notifica en el moment de presentació al Comú de la formalització d’inici d’obres i el pagament es fa efectiu en període voluntari, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al Principat que designi la persona obligada al pagament, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunal, en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Capítol III. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 58. Gravamen addicional de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries està regulat per la Llei amb la mateixa denominació, del 29 de desembre de 2000, és un impost de naturalesa indirecta que grava aquesta tipologia de transmissions i resta establert en règim de corresponsabilitat fiscal entre el Govern i els comuns. 2. Tipus de gravamen El tipus de gravamen comunal que s’aplica sobre el valor de les transmissions patrimonials de béns i drets reals sobre béns immobles radicats a la parròquia és del 3%. 3. Gestió, declaració i liquidació del tribut El Comú delega la gestió i liquidació de l’impost en el Govern, en la forma que determina la Llei, els Reglaments i el Conveni entre el Comú i el Govern, de data 1 de març de 2001. Títol V. Gestió tributària Capítol I. El deute tributari Secció primera. disposicions generals Article 59. Contingut del deute tributari El deute tributari consisteix en la quota o import a ingressar, derivat de l’obligació tributària principal. El deute tributari inclou també, si és el cas: a) Els recàrrecs, establerts sobre la base de tributació o sobre la quota de liquidació. b) Els interessos d’ajornament i fraccionament, exigibles al tipus d’interès moratori. c) Els recàrrecs per declaració extemporània. d) El recàrrec del període executiu, en els casos i pels imports establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari. e) L’interès moratori. Les sancions tributàries no formen part del deute tributari. Article 60. Extinció del deute tributari Els deutes tributaris s’extingeixen per pagament voluntari o executiu, prescripció, compensació, condonació o insolvència provada de l’obligat tributari, sense perjudicis de la possible derivació de responsabilitat, i sense perjudici també de la rehabilitació dels crèdits en cas de cessament de la insolvència del deutor. Secció segona. pagament Article 61. Modalitats de pagament Amb caràcter general, el deute tributari es farà efectiu mitjançant càrrec domiciliat al compte corrent d’una entitat financera que estigui autoritzada a operar en el Principat d’Andorra; alternativament, el deute es pot fer efectiu mitjançant transferència bancària, xec o taló conformat, targeta de crèdit i dèbit o bé en efectiu a les oficines comunals. La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu davant de les caixes de les oficines comunals és de deu mil euros (10.000 €). El pagament en termini voluntari o executiu pot realitzar-se en espècie i mitjançant béns d’interès general, culturals o d’altra naturalesa, a sol·licitud de l’obligat tributari. El procediment d’aquesta modalitat de pagament serà el regulat a l’article 14 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Qui realitzi el pagament d’un deute d’acord amb aquesta ordinació té dret a que se li lliuri un justificant del pagament realitzat. El pagador pot sol·licitar al Comú una certificació acreditativa del pagament. Article 62. Temps de pagament En els deutes tributaris resultants de liquidacions practicades pel Comú, el pagament s’ha de fer efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació, tret que l’Ordinació estableixi terminis diferents. En el cas de què la notificació de l’acte de liquidació s’efectuï mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , el termini d’un mes comença a comptar a partir de la data de la publicació. El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest s’hagi fet efectiu pot determinar la meritació de l’interès moratori, sense perjudici de què puguin resultar exigibles els recàrrecs per extemporaneïtat i del període executiu. Iniciat el període executiu, el pagament del deute tributari s’ha de realitzar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la provisió de constrenyiment. Article 63. Imputació de pagaments Els deutes tributaris són independents entre sí, tant per la totalitat de l’import respectiu com quant a les porcions en els casos de fraccionament, de tal forma que el pagament d’un deute tributari o d’un ingrés a compte de venciment posterior no extingeix la facultat del Comú d’exigir els anteriors no pagats. L’obligat al pagament de diversos deutes tributaris pot imputar cada pagament al deute que lliurement determini. Si els deutes es troben en període executiu, la imputació es farà al deute més antic. Article 64. Ajornament i fraccionament del pagament Per a què produeixi l’efecte d’extingir l’obligació tributària el pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari. No obstant això, quan la situació economico-financera de l’obligat tributari l’impedeixi efectuar, de forma transitòria, el pagament del deute tributari en els terminis establerts aquest pot sol·licitar al Comú l’ajornament o el fraccionament del deute, tant en període voluntari com de constrenyiment, amb oferta de garantia. En cap cas poden ser ajornats o fraccionats els deutes que es derivin de sancions tributàries. L’ajornament o el fraccionament comporten la meritació de l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades. La resta d’element no regulats en la present ordinació, queden regulats pel Reglament de recaptació dels tributs. Article 65. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament L’òrgan comunal competent en aquesta matèria és la Junta de Govern del Comú, sense perjudici de delegació expressa. Article 66. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament Les sol·licituds han d’adreçar-se a l’òrgan del Comú competent per a resoldre-les. Poden referir-se a deutes que es trobin dins del termini voluntari de pagament o bé en període executiu, en qualsevol moment abans de l’execució de l’embargament. En període voluntari, la sol·licitud d’ajornament o fraccionament impedeix l’inici del període de constrenyiment. Com a mínim, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament han de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social completa, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili de l’obligat al pagament i, si s’escau, del seu representant. b) Concepte, import del deute i període a què es refereix, així com la data del termini del període voluntari de pagament. c) Causes que motiven la sol·licitud. d) Terminis i condicions sol·licitades. e) Garanties que s’ofereixen; en cas de sol·licitud de dispensa total o parcial, motivació de les causes. f) Ordre de domiciliació bancària, amb indicació del codi IBAN o el número de compte corrent de client i les dades d’identificació de l’entitat bancària. g) Lloc, data i signatura del sol·licitant Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament s’han d’acompanyar de la documentació següent: a) Compromís d’aval o fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada per a operar al Principat d’Andorra. En el cas d’impossibilitat d’obtenir aval o fiança, s’ha d’adjuntar la documentació que s’especifica als apartats corresponents d’aquest article. b) Documentació que acredita, si s’escau, la representació i el domicili als efectes de notificacions. c) Qualsevol altre document que s’estimi oportú. d) Una sol·licitud, si escau, de compensació dels crèdits que el Comú pugui reconèixer a favor de l’obligat al pagament durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. En el cas de què es sol·liciti l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents requerits al paràgraf anterior ha d’aportar-se, si escau, la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la que constin les gestions efectuades a aquest efecte. b) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia. c) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. De sol·licitar-se dispensa total o parcial de garantia, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i la documentació que ha d’acompanyar aquesta, cal aportar, si escau, la següent documentació: a) Declaració responsable i justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia. b) Justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la que constin les gestions efectuades a aquest efecte. c) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia. d) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. e) En els cas d’empresaris o professionals, pla de viabilitat o qualsevol altra informació o documentació que justifiqui la possibilitat de complir amb l’ajornament o fraccionament del deute. En el cas de què la sol·licitud d’ajornament o fraccionament no reuneixi els requisits establerts anteriorment, la Junta de Govern del Comú requerirà al sol·licitant que, en el termini de 10 dies a comptar a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni els defectes o aporti els documents que hi manquin. El requeriment indicarà que en cas de nos ser atès, la sol·licitud es tindrà per no presentada, arxivant-se. Article 67. T erminis i imports mínims dels ajornaments i fraccionaments L’import mínim de les quotes fraccionades i ajornades no podrà ser, en cap cas, inferior a 35 euros. Els fraccionaments tindran com a venciment el darrer dia de cada període i podran ser: a) Mensuals, amb 12 pagaments anuals. b) Bimestrals, amb sis pagaments anuals. c) Trimestrals, amb quatre pagaments anuals. d) Semestrals, amb dos pagaments anuals. e) Un pagament anual, pels ajornaments superiors a un any. El primer venciment es produirà sempre a finals del primer període natural ajornat a comptar des de la data de la resolució. Els ajornaments podran ser: a) Fins a l’import de 250.000 euros, màxim per a un any. b) Per sobre d’aquesta xifra i fins a 750.000 d’euros, màxim per a dos anys. c) Per quantitats superiors a 750.000 d’euros, màxim de tres anys. Article 68. Garanties en l’ajornament i el fraccionament La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament i, addicionalment, un 10% de la suma d’ambdós partides; en el cas d’aportar-se diverses garanties, aquestes han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris del deute en període voluntari, els interessos moratoris que puguin generar-se en l’ajornament i, a més, l’esmentat 10%. L’òrgan competent comunal apreciarà la suficiència de la garantia aportada. En el cas d’aportar-se aval, aquest ha de tenir vigència de tres mesos addicionals a la finalització de període d’ajornament o fraccionament sol·licitat. Sempre i quan l’import del deute no superi els 10.000 euros la garantia pot consistir en una fiança personal i solidària prestada per dos persones de reconeguda solvència a criteri del òrgan competent comunal. El termini per a formalitzar les garanties és d’un mes a partir de la concessió de l’ajornament o fraccionament, restant aquesta condicionada a l’efectiva prestació de la garantia. L’acceptació de la garantia l’efectua l’òrgan competent comunal, notificant-ho al sol·licitant mitjançant la resolució favorable d’ajornament o fraccionament. Un cop satisfeta la totalitat del pagament les garanties s’alliberen de forma immediata. En el cas de garanties parcials, aquestes s’alliberen un cop realitzat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles. Article 69. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament Ateses les circumstàncies del deutor, el Comú pot dispensar total o parcialment de garantia l’obligat tributari per les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quant l’import en conjunt dels deutes que es trobin tant en període voluntari com executiu no excedeixin de 2.500 euros. Per a determinar la referida quantitat, s’acumulen en el moment de la sol·licitud els deutes a què es refereix aquesta així com qualsevol altres del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés dels deutes ajornats o fraccionats, excepte aquells que es trobin degudament garantits. En el cas de què es sol·liciti ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, ja sigui total o parcial, el Comú comprovarà si hi ha béns o drets susceptibles de ser aportats com a garantia. En cas de què n’hi hagi, l’òrgan competent comunal notifica a l’obligat tributari el termini per aportar els drets o béns identificats. En cas de concessió d’un ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, l’obligat tributari ha de comunicar al Comú, en qualsevol moment fins a la satisfacció del deute, qualsevol variació del seu patrimoni que permeti garantir els deutes ajornats o fraccionats, concedint-se en aquest cas el termini d’un mes per a establir les noves garanties. Si el Comú té coneixement d’aquestes variacions patrimonials ha de notificar-ho a l’obligat tributari per a què en el termini de 10 dies aquest formuli les al·legacions que estimi pertinents. Transcorregut aquest termini, el Comú requerirà a l’obligat tributari la constitució, en el termini d’un mes, de la garantia corresponent als béns i drets identificats. Article 70. T ramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament L’òrgan competent comunal examina les sol·licituds d’ajornament o fraccionament, especialment els casos de manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos, la suficiència de la garantia o, si s’escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties. Realitzat aquest examen, emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari. Durant la tramitació de la sol·licitud i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats en la sol·licitud. En el cas d’incompliment d’aquests terminis durant el període de tramitació pot denegar-se automàticament la sol·licitud presentada. Article 71. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament L’òrgan competent comunal disposa d’un termini de dos mesos per a notificar les resolucions., prorrogable per un altre mes addicional. A manca de notificació, pot considerar-se denegada la sol·licitud, podent-se interposar el recurs corresponent. La resolució relativa a l’ajornament o fraccionament sol·licitat ha de notificar-se a l’obligat tributari, incloent-hi: a) El càlcul dels interessos moratoris exigibles. b) Els efectes que es deriven de la no constitució de garanties (comprovació per part del Comú de l’existència de béns i drets susceptibles de constituir garantia, comunicació de variacions en el patrimoni de l’obligat tributari, etc). c) El codi IBAN o el número de compte de client i les dades d’identificació de l’entitat bancària. d) Els terminis de pagament. e) Altres possibles condicions de l’acord. En el cas de dispensa de garanties, s’entén que des de la resolució es formula una sol·licitud de compensació de crèdits que té efectes en el moment en què els crèdits o dèbits siguin exigibles, encara que això suposi un venciment anticipat del terminis, sense perjudici del nou càlcul dels interessos moratoris. La resolució pot contenir terminis diferents dels sol·licitats per l’obligat tributari, així com exigir i condicionar el manteniment de l’acord de concessió de l’ajornament o fraccionament al fet que el sol·licitant es trobi al corrent de les seves obligacions tributàries durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. En el cas de resolucions de fraccionament que incloguin deutes en període voluntari i d’altres en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud, l’acord de concessió no acumularà en una mateixa fracció deutes que es trobin en diferents períodes d’ingrés, havent-se de satisfer primer els deutes que es trobin en període executiu. En el cas de resolució denegatòria, se’n deriven els efectes següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, els interessos s’exigiran fins a la finalització del termini d’ingrés obert com a conseqüència de la denegació. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, prossegueix aquest període. Contra la denegació de sol·licituds es pot interposar recurs en via administrativa. Article 72. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments: En cas d’ajornament i un cop vençut el termini atorgat, la manca de pagament determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata en via de constrenyiment de la part del deute ajornat que hagi esdevingut impagat. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu. En cas de fraccionament, la manca de pagament d’un sol termini determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata per via de constrenyiment de les quantitats vençudes; si aquestes no s’ingressen, es consideren vençuts els restants terminis pendents, els quals s’exigiran per via de constrenyiment. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu per raó dels terminis pendents. En el supòsit d’incompliment reiterat, el Comú considerarà vençuda la totalitat del deute fraccionat i exigirà a l’obligat tributari el pagament per la via de constrenyiment. A aquest efectes, es considera incompliment reiterat la falta de pagament per part de l’obligat tributari de dues o més fraccions del deute, tant de forma consecutiva en el temps com de forma no consecutiva. Article 73. Sistema de pagament a terminis dels tributs i taxes de cobrament periòdic S’estableix la possibilitat que, prèvia petició expressa, els obligats tributaris puguin acollir-se a un sistema de pagament fraccionat, a terminis, instrumentat mitjançant domiciliació bancària mensual de rebuts, dels tributs i taxes següents, de cobrament periòdic: a) Impost tradicional del foc i lloc. b) Impost sobre la propietat immobiliària edificada. c) Impost sobre els rendiments arrendataris. d) Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. e) Taxa de serveis públics en general. El mecanisme de pagament fraccionat en cap cas dona lloc a la repercussió als obligats tributaris de cap tipus de recàrrec ni a l’aplicació d’interessos moratoris. Un cop l’obligat tributari opta per acollir-se a la modalitat de pagament, aquesta s’aplica en exercicis pressupostaris successius, tret que l’obligat manifesti la seva voluntat expressa de renunciar a la mateixa, o bé si el Comú decideix no oferir aquest sistema. Per acollir-se a la modalitat cal que es compleixin els següents requeriments: a) No mantenir amb el Comú deute pendent per raó de tributs, taxes i preus públics. S’exceptuen d’aquest requisit, els casos en què s’hagi sol·licitat i obtingut del Comú l’ajornament o el fraccionament en el pagament de deutes de naturalesa tributària o d’altres de dret públic. b) Cal presentar la sol·licitud abans del 15 de gener de l’any natural en el que hagin de causar efectes. En aquest sentit, els obligats tributaris de l’Impost sobre els rendiments arrendataris hauran d’adjuntar a la sol·licitud la declaració de les rendes del període impositiu corresponent. Quant a les condicions d’atorgament, són les següents: a) Els imports dels tributs i taxes a considerar als efectes dels sistema de pagament seran els corresponents a l’any natural anterior de la liquidació, o en el seu cas aquells que ja es coneguin amb certesa de l’any corrent. En aquest sentit, s’admetran regularitzacions en les quotes tributàries tenint en compte aquelles modificacions del fets imposables que encara no estiguin contemplades als registres del Comú. b) S’inclouran dins de la quota tributària a fraccionar tots els imports referits als tributs i taxes en què el sol·licitant resulti ser l’obligat tributari. c) L’import mínim per acollir-se al sistema de pagament serà de 300 euros. d) El total dels imports dels tributs i taxes acollits al sistema es dividiran entre 10, resultant-ne una quota mensual que serà objecte de càrrec en compte corrent entre els mesos de març a desembre. Un cop el Comú disposi d’informació sobre els imports definitius corresponents als tributs i taxes de l’exercici, les quotes corresponents als mesos d’octubre a desembre s’ajustaran a l’alça o la baixa, atenent als referits imports. e) Els pagaments han de domiciliar-se obligatòriament en un compte corrent obert en qualsevol entitat financera autoritzada a operar al Principat d’Andorra, acceptant-se un únic compte de domiciliació. En cas d’impagament de qualsevol de les quantitats fraccionades restarà sense efectes aquesta modalitat de pagament, recuperant-se els terminis normals de pagament en període voluntari establerts per a cada tribut o taxa. Secció tercera. Prescripció Article 74. Terminis i còmput de prescripció Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents: a) El dret del Comú a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna. b) L’acció per imposar sancions tributàries c) El dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts. d) El dret del Comú a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats. e) El dret del Comú a exigir el pagament de les sancions tributàries. El termini de prescripció comença a comptar, respectivament: a) Des del moment en què s’hagin comès les infraccions respectives. b) Des de la data en què s’acabi el termini per sol·licitar la devolució corresponent derivada de la normativa dels tributs o, en defecte de termini, des del dia en què la devolució es va poder sol·licitar. c) Des de la data en què s’hagi fet efectiu l’ingrés indegut. d) Des de la data de la notificació de la liquidació. e) Des de la data en què s’acabi el termini per fer el pagament del deute tributari en període voluntari. f) Des de la data de la notificació de l’acord d’imposició de sanció. g) Des de la data en què s’acabin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa dels tributs o des de la data de notificació de l’acord on es reconegui el dret a percebre la devolució dels ingressos indeguts. El termini de prescripció pot ampliar-se en un termini màxim d’un any en el cas de què es produeixi la interrupció com a conseqüència de la realització d’alguna de les actuacions previstes a l’article següent. Quant al terminis de prescripció, per a exigir l’obligació de pagament als responsables solidaris o subsidiaris, s’actuarà segons preveu l’article 52 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 75. Interrupció de la prescripció El termini de prescripció s’interromp per: a) Qualsevol acció del Comú, notificada a l’obligat tributari d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària. b) Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant del Comú, o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena. c) En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què el Comú reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan el Comú en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena. El període d’interrupció de la prescripció s’inclou dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs, excepte en el supòsit establert al paràgraf següent. Si el termini de prescripció s’interromp per la interposició d’un recurs judicial, el termini es reprèn de nou quan el Comú rebi la notificació de la sentència o de la resolució ferma que posa fi al procediment judicial. En qualsevol cas, el temps transcorregut abans de l’inici de la interrupció s’inclourà igualment dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs. En el cas de què el termini de prescripció s’interrompi per la declaració en estat de cessament de pagament o fallida del deutor, el termini es reprèn en el moment en què es clausuri el procediment concursal. En el cas de diversos deutes en relació a un obligat tributari, la interrupció de la prescripció només té efectes en relació amb el deute al que es refereixi. Interromput el termini de prescripció per un obligat tributari, aquets s’estén a tots els altres obligats tributaris, inclosos els responsables. Tret del cas d’interrupció per la interposició de recurs judicial, en la resta de casos les interrupcions no poden suposar l’allargament del termini de prescripció inicial superior a un any. Article 76. Efectes de la prescripció La prescripció s’aplica d’ofici, mitjançant resolució de l’òrgan competent, sense necessitat que s’invoqui o s’exceptuï per part de l’obligat tributari. La prescripció guanyada extingeix el deute tributari. Secció quarta. Altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció I. La Compensació Article 77. Compensació Les quotes i, si és el cas, els deutes tributaris en general i les sancions, es poden extingir, total o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits que els obligats tributaris ostentin davant el Comú, sempre i quan aquest els hagi reconegut. La compensació pot tenir lloc d’ofici per part del Comú o a instància de l’obligat tributari. La presentació de la sol·licitud interromp el termini de pagament, que s’ha de reprendre en cas de denegació. Article 78. Compensació a instància de l’obligat tributari L’obligat que pretengui la compensació ha de sol·licitar-la al Comú. La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat al pagament i, si escau, del seu representant. b) Identificació detallada del deute que es pretén compensar, que indiqui com a mínim l’import, el concepte i la data de venciment del període d’ingrés voluntari. c) Identificació del crèdit reconegut que s’ofereix en compensació i documentació que l’acrediti, indicant-ne com a mínim l’import i el concepte. d) Lloc, data i signatura del sol·licitant. En el cas de què la sol·licitud no reuneixi els requeriments exigits o que no s’acompanyi la documentació sobre el crèdit, l’òrgan competent ha de notificar-ho a l’obligat tributari, per tal de què aquest efectuï les esmenes corresponents, en el termini de 10 dies. De no obtenir-se resposta o en cas de què aquesta resulti insuficient, la sol·licitud s’arxivarà, notificant-ho a l’interessat. En el cas d’inexistència del crèdit acreditada pel Comú, no resultarà necessari el requeriment d’esmenes a l’obligat tributari, arxivant-se la sol·licitud sense més tràmits que la notificació a l’interessat. A discreció del Comú, la presentació de la sol·licitud pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets en els casos d’embargament. La resolució de la sol·licitud ha de notificar-se a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A manca de notificació, pot considerar-se denegada la sol·licitud, podent-se interposar el recurs corresponent. En cas de resolució favorable, els deutes tributaris són objecte de compensació per part del Comú. En cas de resolució negativa, les conseqüències que se’n deriven són les següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, s’inicia el període executiu, liquidant-se els interessos moratori corresponents al període entre la data de finalització del pagament en període voluntari i la data d’inici del període executiu, sense perjudici dels que posteriorment es puguin liquidar. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquets ja s’hagués iniciat anteriorment. La compensació de deutes pot sol·licitar-se juntament amb el seu ajornament o fraccionament. Article 79. Compensació a instància del Comú En el cas de què un deutor del Comú per raó de tributs sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, el Comú pot compensar d’ofici el deute. La compensació pot produir-se respecte de qualsevol crèdit, independentment de la naturalesa d’aquest. Article 80. Efectes de la compensació La compensació produeix l’extinció del deute per la part compensada, havent-se de notificar a l’obligat tributari l’acord corresponent. En el cas de què el deute a favor del Comú sigui superior al crèdit del que és titular l’obligat tributari, per la part no compensada es segueix el procediment establert per al seu cobrament, segons correspongui. En cas contrari, es retorna el sobrant a l’obligat tributari. Subsecció II. La Condonació Article 81. Condonació Les quotes i els deutes tributaris només poden ser objecte de condonació durant el temps en la quantia i amb els requisits que estableixi una llei específica per a cada cas o cada grup de casos homogenis. Subsecció III. Insolvència provada de l’obligat tributari Article 82. I nsolvència provada En el cas de què en el desenvolupament del procediment de constrenyiment esdevingui la insolvència provada, total o parcial, dels obligats tributaris, el Comú pot declarar provisionalment extingit qualsevol dret de cobrament tributari al seu favor. No obstant això, si el Comú té coneixement de la solvència dels obligats tributaris, aquests poden ser rehabilitats dins del termini de prescripció, i continuar amb el procediment de constrenyiment, rehabilitant-se també el crèdit. Article 83. Deutor en fallida i crèdit incobrable Es considera deutor en fallida a l’obligat tributari que no ha satisfet el deute i del que se’n desconeixen béns o drets embargables per a satisfer-lo, o bé que disposant de béns o drets embargables, aquests no cobreixen la totalitat del deute i les sancions tributàries. La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari. Són crèdits incobrables aquells que no s’han pogut fer efectius en el període de constrenyiment. Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament ha d’adreçar-se envers els responsables subsidiaris. De no existir aquests, o bé en ser declarats també en fallida, l’òrgan competent del Comú declara el crèdit com a incobrable. També tenen la consideració de crèdits incobrables aquells deutes que, trobant-se en el període de constrenyiment, el seu import recuperable resulti ser inferior als costos en que el Comú hagi d’incórrer per a la seva realització. La seva declaració com a tals, que ha d’aprovar l’òrgan competent del Comú, requereix informe previ de la Intervenció comunal. Article 84. Efectes de la baixa provisional per insolvència La baixa per insolvència és provisional i nomes és efectiva per prescripció. Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats al pagament. Article 85. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables L’òrgan competent del Comú ha de vigilar la possible solvència sobrevinguda del deutor i d’altres obligats al pagament. En el cas de què es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es procedeix a rehabilitar els crèdits declarats incobrables i es continua amb el procediment de recaptació partint de la situació en la qual es trobaven els deutes en el moment en que van ser declarats com a incobrables. Capítol II: L’aplicació dels tributs Secció primera: Principis generals Article 86. À mbit d’aplicació L’aplicació dels tributs per part del Comú comprèn les següents activitats: a) Informació i assistència dels obligats tributaris. b) Gestió, inspecció i recaptació dels tributs. c) Qualsevol actuació de l’obligat tributari en exercici dels seus drets en el marc de la relació jurídica tributària. Article 87. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris El Comú té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions. Els mitjans a través dels quals informa són els següents: a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes dels tributs. b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris. c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants. Secció segona: Del procediment de gestió tributària Article 88. Funcions de gestió tributària Les funcions de gestió tributària són les següents: a) Recepció i comprovació de declaracions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució. b) La informació i l’assistència tributària. c) Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals. d) Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació. e) Recepció de consultes verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris. f) Emissió de certificats tributaris. g) Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris necessaris per a cada tribut. h) Recepció, comprovació i, si s’escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció de les denúncies tributàries. i) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. j) Altres funcions relacionades amb l’aplicació de tributs. Article 89. Declaració tributària Té la consideració de declaració tributària tot document presentat davant el Comú en què l’obligat tributari comunica informacions o manifestacions rellevants per a l’aplicació dels tributs. La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, acceptació o reconeixement per l’obligat tributari de la procedència de l’obligació tributària. Article 90. Liquidació tributària La liquidació és un acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent del Comú realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària i determina, amb abast definitiu o provisional l’import del deute. Article 91. Notificació de liquidacions D’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari el Comú notifica als obligats tributaris les liquidacions pertinents, en les quals s’indiquen les dades de les quals es deriva l’import d’aquestes, amb la motivació suficient, els mitjans d’impugnació que es poden exercir, amb expressió dels terminis i els òrgans competents per a resoldre-les i el lloc, termini i forma de compliment de la quota de tributació. El Comú pot notificar col·lectivament per edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les liquidacions corresponents a tributs de caràcter repetitiu, a partir del segon període. En el cas de què l’obligat tributari domiciliï el pagament de l’impost en una entitat financera degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra la notificació es considera efectuada amb la presentació del rebut a l’entitat bancària. En el cas de què conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari no pugui practicar-se la notificació a l’obligat tributari aquesta s’efectuarà mitjançant edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Secció tercera. Del procediment de la recaptació Article 92. Funcions de recaptació Entre d’altres, les funcions de la recaptació són les següents: a) Gestió de cobrament dels deutes tributaris i de les sancions, tant en període voluntari com executiu i, si és el cas, dels expedients de compensació o qualsevol altre procediment encaminat a l’extinció dels deutes tributaris i de les sancions. b) Gestió dels pagaments derivats de les devolucions. c) Qualsevol actuació destinada al cobrament o altres situacions d’extinció des deutes tributaris i de les sancions, incloses les mesures d’execució forçosa del patrimoni de l’obligat al pagament. d) Tramitació de les sol·licituds de fraccionament o ajornament. e) Tramitació dels expedients de derivació de responsabilitat. Article 93. Ingrés en període voluntari Els terminis per a ingressar els deutes tributaris en període voluntari es recullen a l’article 62 d’aquesta Ordinació. Article 94. Recaptació en període executiu La recaptació en període executiu s’inicia: a) En el cas de deutes liquidats pel Comú, l’endemà del termini d’un mes a comptar des de la data de notificació, individual o col·lectiva. b) En el cas d’impagament d’imports ajornats en sol·licituds d’ajornament formulades en període voluntari, de manera immediata, el dia de l’impagament. c) En el cas de d’impagament d’ajornaments sol·licitats ja en la fase executiva, la data de l’impagament dona lloc a què es reprengui el procediment executiu. d) Si l’impagament prové de fraccionaments sol·licitats en el període voluntari: la data en què es produeix l’impagament d’un dels terminis comporta l’inici de l’exigència immediata per via de constrenyiment de la quantitat vençuda. e) En el cas d’impagament d’un sol termini en fraccionaments sol·licitats en període executiu, la data en què es produeix l’impagament marca la represa del procediment executiu en relació al termini i a la resta de terminis pendents. Iniciat el període executiu, el Comú efectua la recaptació dels deutes tributaris pel procediment administratiu de constrenyiment. L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i dels recàrrecs del període executiu que resultin d’aplicació d’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei de bases de l’ordenament tributari i, en cas de trava o execució de béns en la fase d’embargament, també dels costos en què hagi incorregut el Comú o en qui hagi delegat aquest l’execució forçosa del cobrament. Article 95. Suspensió del procediment de constrenyiment Són causes que comporten la suspensió d’ofici i de forma automàtica del procediment de constrenyiment les següents: a) Quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute. b) Quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament. c) Quan es sol·licita la compensació amb un dret de cobrament a favor del deutor, fins que es resolgui l’expedient de compensació. d) Quan es sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits establerts reglamentàriament per a la presentació de garanties. A manca d’aportació de garanties o bé si aquestes no cobreixen la totalitat del deute, el procediment segueix el seu curs. Ambdós operacions poden sol·licitar-se abans de què s’executi l’embargament (article 53.3 de LBOT). e) Quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients. f) Quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. En el cas de què el deutor no disposi d’altres béns o drets el procediment es manté en suspens fins a resoldre’s sobre la titularitat; en altre cas, el procediment segueix el seu curs. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti se li ha de notificar a suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per òrgan competent del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 96. Desenvolupament del procediment de constrenyiment Finalitzat el termini de pagament en període voluntari, el procediment de constrenyiment s’inicia i s’impulsa d’ofici, sense perjudici del drets de suspensió que empara l’obligat tributari en els supòsits previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. La Intervenció comunal emet el certificat de descobert que acredita l’impagament dels deutes. El procediment s’inicia quan l’òrgan competent del Comú aprova la provisió de constrenyiment, acte administratiu que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament. En la provisió el Comú identifica el deute pendents, liquida els recàrrecs que corresponguin i insta a l’obligat tributari a efectuar el pagament. La provisió ha de ser objecte de notificació, té caràcter executiu, és títol suficient per a iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força que una sentència judicial per procedir contra els béns i drets executats. L’obligat tributari pot oposar-s’hi en cas de què: a) Acrediti l’extinció total del deute o la prescripció del dret a exigir-ne el pagament. b) Hagi presentat sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari o per altres causes de suspensió dels procediment de recaptació. c) Acrediti manca de notificació de la liquidació del deute. d) Hagi estat anul·lada la liquidació. e) S’hagi produït error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeixi la identificació del deutor o del deute contret. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti se li ha de notificar a suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per òrgan competent del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 97. Contingut de la provisió de constrenyiment La provisió de constrenyiment ha de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat al pagament. b) Concepte, import del deute o sanció tributaris, període a què correspon i lloc on s’ha d’ingressar. c) Indicació que el deute no ha estat satisfet en període voluntari. d) Menció a l’inici de la meritació d’interessos moratoris. e) Liquidació del recàrrec en període executiu. f) Requeriment a l’obligat tributari perquè realitzi el pagament del deute i sancions tributaris, interessos moratoris i recàrrec en el termini d’un mes, segons disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. g) Advertència que, en cas contrari, es procedirà a l’embargament dels béns o drets del deutor o a l’execució de les garanties que hi puguin haver. h) Repercussió, si escau, de les costes del procediment. i) Possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament en el pagament. j) Indicació que la suspensió del procediment es produirà en els casos i condicions previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. k) Recursos que poden interposar-se contra la provisió de constrenyiment, amb indicació dels òrgans davant dels quals es poden interposar i el termini per a la interposició. Article 98. Interès moratori en el període executiu Les quantitats que han de satisfer-se en el període executiu meriten interessos moratoris. Per al seu càlcul s’hi estarà al que preveu l’article 39 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 99. Execució de garanties En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, es procedirà a executar la garantia. Si la garantia consisteix en un aval o fiança, es requerirà a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries en el termini d’un mes, segons estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia. Aquests es meritaran des de la notificació fins al pagament per part de l’avalador o fiador. Si no es fa l’ingrés, s’embargaran els seus béns i drets, sense necessitat d’una nova notificació. En el cas de garanties hipotecàries o altres drets reals sobre béns immobles, s’alienaran pel procediment establert als articles 53 a 58 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs i de conformitat amb la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’Embargament. En el supòsit de garanties constituïdes sobre béns o drets de persones diferents de l’obligat al pagament, es notificarà a aquestes persones, requerint-les perquè posin a disposició del Comú els béns o drets esmentats en el termini establert a l’article 51, apartat 4, de la Llei de bases de l’ordenament tributari, tret que es realitzi el pagament corresponent als deutes o sancions tributaris. En cas d’incompliment, es procedirà segons es preveu al paràgraf anterior. En el cas de que la garantia sigui manifestament insuficient, es continuarà amb el procediment de constrenyiment, sense necessitat d’esperar-ne l’execució. Aquest fet haurà de motivar-se. Article 100. Impagament i embargament de béns i drets Si l’obligat tributari no s’hi oposa al constrenyiment i no efectua el pagament dins del termini establert en la provisió de constrenyiment, el Comú procedirà a l’embargament i a l’execució del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i els costes del procediment de constrenyiment i embargament. Si el deute està garantit s’executa la garantia en primer lloc, conforme al que s’indica a l’article anterior. El procediment d’embargament es regirà per: a) Els articles 109 a 113 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. b) El capítol tercer del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. c) La Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’Embargament. d) El Títol II de la Llei43/2014, del 18 de desembre, del Saig. Secció quarta. Del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera. Aspectes generals del procediment d’inspecció Article 101. Servei d’inspecció tributaria Mitjançant els serveis que depenen de la Comissió de Finances, el Comú efectua les actuacions de la inspecció de tributs. Tot allò no regulat en la present ordinació, queda regulat per la Llei de bases de l’ordenament tributari i el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 102. Funcions de la inspecció Les funcions de la inspecció són les següents: a) Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir fets amb transcendència tributària que el Comú desconeix. b) Comprovar el contingut de les declaracions i autoliquidacions tributàries. c) Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passiu, en els casos en què sigui necessari per a determinar l’obligació tributària. d) Comprovar el compliment dels requisits exigits per a obtenir beneficis fiscals i devolucions tributàries. e) Amb motiu d’actuacions inspectores, informar als obligats tributaris dels seus drets i obligacions i la forma en què les han de complir. f) Elaborar informes tècnics per al Comú en matèria financera i tributària. g) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. Article 103. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària A banda de més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot: a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines. b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin. Els funcionaris que realitzen actuacions d’inspecció és consideren agents de l’autoritat i han d’acreditar la seva condició quan així siguin requerits per a fer-ho fora de les oficines del Comú. Els obligats tributaris han d’atendre la inspecció i li han de prestar la deguda col·laboració en el desenvolupament de les seves funcions. Article 104. Documentació de les actuacions d’inspecció Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes. Les comunicacions són documents mitjançant els quals el Comú notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix, o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Poden incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin. Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la que s’entenguin les actuacions. No poden contenir propostes de liquidacions tributàries. Els informes són documents que contenen informació emesa pel Comú, com administració tributària. Els òrgans competents comunals emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els que sol·licitin altres òrgans o serveis de les Administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per a l’aplicació dels tributs. El contingut mínim de les comunicacions, diligències i informes és el previst al Decret d’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs. Les actes són documents públics emesos per la inspecció que recullen el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i en els que es proposa a l’obligat tributari la regularització que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat. Tenen valor probatori d’un document públic, pel que els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari. Subsecció segona: Inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 105. Inici del procediment d’inspecció El procediment pot iniciar-se bé d’ofici o a petició de l’obligat tributari. S’inicia d’ofici mitjançant notificació, en la que ha de fer-se constar la naturalesa i abast de la comprovació, així com els drets i obligacions en els curs d’aquestes actuacions. La notificació ha d’assenyalar el lloc, dia i hora de la compareixença i la documentació i altres elements que l’obligat tributari haurà de tenir a disposició de la Inspecció. A més, la comunicació ha de fer constar el que s’estableix al Reglament d’aplicació dels tributs. En actuacions d’abast parcial l’obligat tributari pot sol·licitar l’ampliació de les actuacions i que aquestes tinguin abast de caràcter general. Article 106. Abast de les actuacions d’inspecció Les actuacions poden tenir un abast general o parcial, segons s’indiqui a la notificació corresponent. Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació. Els obligats tributaris que estiguin essent objecte d’una actuació inspectora de caràcter parcial, podran sol·licitar al Comú que la inspecció tingui caràcter general respecte al tribut i exercicis afectats per l’actuació, sense que la sol·licitud interrompi les actuacions en curs. La sol·licitud s’efectuarà en el termini de trenta dies des de què es produeixi la notificació de l’inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, havent-se d’iniciar la comprovació de caràcter general en el termini de tres mesos des de la recepció de la sol·licitud. L’incompliment d’aquest termini determinarà que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general. Article 107. Termini de comprovació de la inspecció El termini de comprovació de l’actuació inspectora és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. S’entendrà que les actuacions finalitzen en la data en què es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant de les mateixes. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari. En els casos previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari, les actuacions d’inspecció es poden ampliar per un altre període que no podrà excedir de sis mesos addicionals, amb el requisit de documentar-ne els motius, d’acord amb el Reglament d’aplicació dels tributs. Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, ampliat en el seu cas segons el previst en l’apartat anterior, s’entendrà caducat el procediment. Article 108. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció El lloc i l’horari de les actuacions d’inspecció es desenvolupen: a) A les oficines del Comú, dins l’horari establert per a l’atenció al públic. b) Als locals de l’obligat tributari, respectant-ne l’horari normal de la seva activitat, podent-ne establir altres, per mutu acord. L’òrgan d’inspecció determina el lloc de les actuacions. L’anàlisi de la documentació necessària per dur a terme l’actuació inspectora s’ha de practicar al lloc on legalment s’han de trobar els llibres de comptabilitat o documents, amb les excepcions previstes al Reglament d’aplicació dels tributs. Article 109. Regularització voluntària durant la comprovació Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció, l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents: a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació. b) Es meriten interessos entre el moment en què va finalitzar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament. c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable. En el cas d’ingrés del deute havent superat el procediment inspector el límit de dotze mesos de l’article 93, l’ingrés es considera voluntari, de manera que és aplicable el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, sense que sigui possible una sanció per aquesta causa. Subsecció tercera: Acabament del procediment d’inspecció Article 110. Acabament del procediment d’inspecció Conclòs en el seu cas el tràmit d’audiència, la fase d’instrucció del procediment inspector es documentarà en una proposta d’acta que reflectirà el resultat de les actuacions inspectores, així com una proposta de regularització en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. A efectes de la seva tramitació les actes d’inspecció poden ser de conformitat o de disconformitat. Si l’obligat tributari es negués a rebre o subscriure l’acta, aquesta es tramitarà com de disconformitat. Les actes requereixen l’aprovació del responsable del Servei de recaptació comunal. Les actes han de ser signades per la persona responsable de la instrucció i per l’obligat tributari. Article 111. Tràmit d’audiència Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització. L’obligat tributari disposa de vint-i-un dies hàbils per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització. Article 112. Acta de conformitat Quan l’obligat tributari o el seu representant manifestin la seva conformitat amb la proposta de regularització que formuli el Comú, aquesta circumstància es farà constar expressament en l’acta. S’entendrà produïda i notificada la liquidació tributària d’acord amb la proposta formulada en l’acta si, en el termini de deu dies comptats des del dia següent a la data de l’acta, no s’hagués notificat a l’interessat un acord de l’òrgan competent per liquidar, amb algun dels següents continguts: a) Rectificant errors materials. b) Ordenant completar l’expedient mitjançant la realització de les actuacions que procedeixin. c) Confirmant la liquidació proposada en l’acta. d) Estimant que en la proposta de liquidació ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques i concedint a l’interessat termini d’audiència previ a la liquidació que es practiqui. Si per part de l’òrgan competent per liquidar es detectessin els referits errors de fet o de dret, aquest podrà rectificar l’acta, la qual, presentada a l’obligat tributari, podrà ser, alhora, signada en disconformitat i tramitada com a tal. L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de disconformitat i es segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades. Per a la imposició de les sancions que puguin procedir com a conseqüència d’aquestes liquidacions seran d’aplicació les reduccions previstes en la Llei de bases de l’ordenament tributari per als supòsits de conformitat i pagament voluntari. L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de disconformitat, inclosa la pèrdua del dret a la reducció de les sancions. Article 113. Acta de disconformitat Amb caràcter previ a la signatura de l’acta de disconformitat es concedirà tràmit d’audiència a l’interessat per que al·legui el que convingui al seu dret. Quan l’obligat tributari o el seu representant no subscriguin l’acta, manifestin la seva disconformitat amb la proposta de regularització que formuli el Comú o bé no compareguin en la data assenyalada per a signar-la, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta, que inclourà els fonaments de dret en què es basi la proposta de regularització. En el termini de vint-i-un dies hàbils des de la data en que s’hagi emès l’acta o des de la notificació de la mateixa, l’obligat tributari podrà formular al·legacions davant l’òrgan competent per liquidar. Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions el Comú podrà acordar la pràctica d’actuacions complementàries, les quals donaran com a resultat: a) La rectificació, en el seu cas, de l’acta i la notificació a l’obligat tributari, perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior. b) La confirmació de la liquidació realitzada en el procediment d’inspecció. c) Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra. Article 114. Contingut de les actes Quant al contingut de les actes s’hi estarà al que preveu el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 115. Classes de liquidacions D’acord amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció tenen caràcter definitiu o provisional. Les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast parcial sempre tenen caràcter provisional. Tret dels casos previstos en el Reglament d’aplicació dels tributs, les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast general tenen caràcter definitiu. Les liquidacions provisionals minoren els imports de les que posteriorment o simultàniament es practiquin respecte de l’obligació tributària i el període objecte de regularització. Article 116. Liquidació dels interessos moratoris Quant a l’aplicació d’interessos moratoris sobre liquidacions derivades del procediment inspector s’hi estarà al que preveu el Reglament de recaptació dels tributs. Títol VI. Vies d’impugnació Capítol I. Dels principis rectors Article 117. Els procediments de revisió Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant: a) El recurs administratiu. b) Altres procediments especials de revisió. Un cop esdevenen ferms, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries no són revisables per la via administrativa, excepte en el cas de rectificació d’errors, en els supòsits i pel procediment establerts. Un cop confirmats per sentència judicial ferma, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions no poden ser revisables en cap cas. Article 118. Requisits Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient. La resolució del recurs i dels procediments especials posa fi a la via administrativa. Capítol II. La comissió tècnica tributària Article 119. Competència Conforme a la Llei de bases de l’ordenament tributari la Comissió Tècnica Tributària és l’òrgan competent per a resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’òrgan competent en matèria tributària comunal en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries. Capítol III. El recurs en via administrativa Article 120. Del recurs en via administrativa Conforme a la Llei de bases de l’Ordenament Tributari, el Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i el Codi de l’Administració els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa. La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional. El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs. L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns. El recurs sotmet al coneixement de la Comissió Tècnica Tributària, per a la seva resolució, totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. L’execució es suspèn sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest. La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia. El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta és el previst al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs Article 121. Resolució dels recursos L’òrgan competent per resoldre el recurs és la Comissió Tècnica Tributària. El termini màxim per a resoldre’l és de dos mesos comptant des de la data de la seva presentació. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió. Capítol IV. Dels procediments especials de revisió Article 122. Procediments especials Els procediments especials de revisió són: a) El procediment de rectificació d’errors. b) El procediment de devolució d’ingressos indeguts. c) El procediment de revocació. Article 123. Procediment de rectificació d’errors El Comú ha de modificar d’ofici o a instància de la persona interessada els errors materials, de fet o aritmètics dels actes i les resolucions tributàries. En el cas d’inici d’ofici ha de notificar-se a l’interessat, per tal que aquest pugui formular al·legacions en el termini de deu dies a comptar des de l’endemà de la notificació de la proposta. Només es poden rectificar actes o resolucions que no hagin prescrit. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos des que es presenta la sol·licitud per part de l’obligat tributari o des de què es notifica l’inici del procediment d’ofici. L’expiració d’aquest termini permet considerar que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. Article 124. P rocediment de devolució d’ingressos indeguts Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa té dret a la devolució d’ofici o a instància de part, llevat que hagi prescrit el dret a la devolució. Tenen també dret a la devolució els hereus o causahavents de l’obligat tributari. El procediment pot iniciar-se d’ofici o bé a instància de la persona interessada. Quan es tracti de devolucions de quota de l’impost tradicional del foc i lloc per baixa del cens de població de la parròquia, la part proporcional pagada en excés es retornarà prèvia instància de l’interessat, mitjançant presentació de la sol.licitud corresponent en el servei de tràmits del Comú. La devolució sol.licitada, es realitzarà per resolució favorable del Conseller encarregat de les finances comunals. En la devolució dels ingressos indeguts es liquida, si escau, l’interès moratori calculat des de la data en què es va realitzar l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordena la devolució. Article 125. Procediment de revocació El Comú pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari, sempre que aquests actes infringeixin manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari. La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic. L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar, i s’ha de donar audiència als interessats. Els procediments de revocació s’inicien i s’impulsen d’ofici. Només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit. La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon a l’òrgan que va dictar l’acte, o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària. El termini màxim per resoldre el procediment és d’un any. L’expiració d’aquest termini sense resolució expressa suposa la caducitat del procediment. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment de revocació pel mateix acte o resolució de contingut tributari. Capítol V. Recurs davant la jurisdicció administrativa Article 126. Recurs en via jurisdiccional Les resolucions que posen fi a la via administrativa són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. Títol VII. Potestat sancionadora Capítol I. Els principis de la potestat sancionadora Article 127. Potestat sancionadora del Comú El Comú exerceix la potestat sancionadora d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari, la Llei de finances comunals i la present ordinació Article 128. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries La mateixa acció o omissió que s’hagi d’aplicar com a circumstància que determini la qualificació d’una infracció com a greu o molt greu no pot ser sancionada com a infracció independent. Les sancions derivades de la comissió d’infraccions tributàries són compatibles amb l’exigència de l’interès moratori i dels recàrrecs del període executiu. Capítol II. Naturalesa de la responsabilitat tributària Article 129. Subjectes de les infraccions tributàries Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats que realitzin les accions o les omissions doloses o culposes tipificades com a infraccions tributàries, i singularment: a) Els obligats tributaris, tant els directes com els indirectes. b) Els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat d’obrar. La concurrència de diversos subjectes infractors en la realització d’una mateixa infracció tributària determina que estiguin obligats solidàriament al pagament de la sanció davant del Comú. Article 130. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix per les causes següents: a) Per la defunció del subjecte infractor. b) Per prescripció del dret d’imposar sancions. c) Pel transcurs dels terminis als que es refereixen els apartats 1 i 6 de l’article 135 de la Llei de bases de l’ordenament tributari Article 131. Extinció de les sancions tributàries Les sancions tributàries s’extingeixen per les causes següents: a) Pagament, compensació o compliment de la sanció. b) Defunció dels obligats a pagar-les. c) Prescripció del dret a exigir-ne el pagament. d) Condonació. Capítol III. Òrgans competents per imposar sancions Article 132. Òrgans competents per imposar sancions L’establiment i la imposició de les sancions tributàries correspon: a) Pel Consell del Comú si l’import de la sanció és superior a 3.000 euros. b) Per la Junta de Govern en tots els casos restants. Capítol IV. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 133. Conceptes i modalitats de les infraccions Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions en aquesta Ordinació tributària. Les infraccions tributàries es classifiquen en simples i de defraudació. Article 134. Modalitats de sanció tributària Les infraccions tributàries es sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i de sancions no pecuniàries de caràcter accessori, quan procedeixi. Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa fixa o proporcional. Les sancions no pecuniàries adoptaran la modalitat de prohibició, durant un termini màxim de tres anys, de formalitzar contractes amb el Comú, o d’inhabilitació, durant un termini màxim de tres anys, per rebre subvencions del Comú. Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants. Article 135. Infraccions simples Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin infracció de defraudació. Es consideren infraccions simples les següents: a) La manca de presentació de declaracions o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes que no donin lloc a incidències en les liquidacions. b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que efectuï el Comú. c) L’incompliment de les obligacions de caràcter censal, requerides per a determinats tributs i taxes. d) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT). e) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions del Comú, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment dels tributs. Article 136. Infraccions de defraudació Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic pel Comú. També tindran la consideració d’infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar de gaudir indegudament de beneficis fiscals. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents: a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions. b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació. c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne. d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota. Article 137. Quantificació de les sancions Conforme el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, per la comissió d’una infracció simple s’estableix multa fixa d’entre 150 i 3.000 €. Per la comissió d’infraccions de defraudació les sancions poden ser: a) Per infracció lleu, un 50% de l’import no liquidat. b) Per infracció greu, el 100% de l’import no liquidat. c) Per infracció molt greu, el 150% de l’import no liquidat. d) La prohibició, durant un termini de tres anys, de celebrar contractes amb el Comú. e) La inhabilitació durant un termini màxim de tres anys per rebre subvencions del Comú. Per a qualificar la graduació de les sancions s’hi estarà al que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 138. Reducció de les sancions La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament voluntari de la pròpia liquidació. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització. L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat del 30%, es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari i no s’impugna la liquidació ni la sanció. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció. Capítol V. Del procediment sancionador Article 139. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària La imposició de sancions requereix l’obertura i instrucció prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents: a) Per les normes establertes en aquesta Ordinació. b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, La Llei de bases de l’ordenament tributari, el Reglament regulador del procediment sancionador i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa. Disposició addicional primera En tot allò no previst en la present ordinació, serà d’aplicació l’establert a la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i la Llei 36/2021 de les Finances Comunals. Disposició transitòria primera Tots els fets, actes o procediments que es trobin en curs de tramitació el dia de l’entrada en vigor de la present Ordinació es regeixen per la normativa vigent en la data de registre de l’inici del procediment, sempre i quan no entrin en contradicció a l’establert per la Llei 36/2021 entrada en vigor el dia 1 de gener del 2022 S’exceptuen les normes relatives a prescripció, a sancions i al règim de recàrrecs en tot allò que sigui més favorable als administrats. En els supòsits de sol·licituds de llicència de construcció que es trobin en curs a l’entrada en vigor d’aquesta ordinació, a efectes de l’impost de construcció, s’aplicarà el nou articulat pel que fa a l’establiment de l’inici del període voluntari de pagament en relació a la data de notificació de la liquidació. Disposició transitòria segona En els supòsits de sol·licituds de modificació d’ús que afectin edificacions que van ser autoritzades per lloguer i vulguin ser destinades a la venda, anteriors a l’entrada en vigor de l’impost sobre la construcció, sempre i quan no hagin transcorregut 10 anys des de l’autorització corresponent, el sol·licitant abonarà en concepte de taxa de llicència urbanística, la diferència entre la taxa abonada en el moment de l’autorització a lloguer i l’import que li correspon segons la present ordinació com a impost sobre la construcció per la venda. Disposició derogatòria La present Ordinació deroga la normativa d’igual o inferior rang d’aquest Comú que s’hi contradigui. Disposició final Aquesta Ordinació entra en vigor el dia 1 de gener del 2026. Ordino, 18 de desembre de 2025 Maria del Mar Coma Padilla / Cònsol major Document associat