Ordinació del 30-07-2020 d’Organització i funcionament del Comú d’Ordino.

Ordinació Ordinació del 30-07-2020 d’Organització i funcionament del Comú d’Ordino. Exposició de motius La Constitució defineix als Comuns com a corporacions publiques, amb personalitat jurídica pròpia que administren les parròquies sota el principi d’autogovern mitjançant les competències que tenen atribuïdes per la mateixa Constitució i per la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, de 4 de novembre de 1993. El Comú d’Ordino fent ús de la potestat normativa que li atribueix la Constitució i vista la necessitat de modernitzar l’organització comunal, en sessió de 24 de novembre de 2011 va aprovar l’Ordinació d’organització i funcionament dels comuns publicada al BOPA núm. 76 de data 7 de desembre de 2011, que derogava l’anterior Reglament de funcionament dels comuns, de desembre de 1995. L’Ordinació aprovada l’any 2011, adoptada per tots els Comuns del Principat d’Andorra i les posteriors modificacions incorporades pel Comú d’Ordino de data 28 de març de 2013, 26 de març de 2015 i de 19 de febrer de 2020, si bé deixava un ampli camp de desenvolupament de funcionament intern de cada Comú, a la pràctica calia modificar diversos aspectes per donar més agilitat als actes emesos per part del Comú i millorar-ne el seu funcionament. La present Ordinació presenta canvis respecte de l’anterior en relació a la convocatòria del Consell de Comú i a la delegació de signatura del Cònsol major. En quant a la delegació de signatura es modifica l’article 9 apartat 3 amb la finalitat d’ampliar els supòsits de delegació per donar més agilitat a l’emissió de diversos actes de tràmit emesos pel Comú i en quant a la convocatòria del Consell de Comú es modifica l’article 20 amb la finalitat de prioritzar l’ús de les noves tecnologies emprant mitjans telemàtics. Per això el Consell de Comú reunit en sessió de data 30 de juliol de 2020, acorda aprovar la següent: Ordinació d’organització i funcionament del Comú d’Ordino Capítol I. Disposicions generals Article 1. Els Comuns Els comuns representen, governen i administren les parròquies. Dins l’àmbit de les seves competències, establertes per la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i d’altres que siguin atribuïdes expressament per Llei, funcionen sota el principi d’autogovern. Article 2. Òrgans comunals Els comuns s’estructuren en els òrgans següents: a) El Consell de Comú b) La Junta de Govern c) Les Comissions Capítol II. El Consell de Comú Article 3. Elecció Els consellers de comú són elegits d’acord amb la llei electoral vigent i formen el Consell de Comú. Article 4. Nombre de consellers El nombre de consellers de comú oscil·la entre deu i setze membres, sempre en nombre parell. El nombre de consellers de comú pot ésser modificat en cada parròquia d’acord amb el que preveu la Llei electoral vigent. Article 5. Constitució i presa de possessió 1. Els consellers de comú presten jurament o promesa en el decurs de la sessió tradicional del 28 de desembre posterior a les eleccions comunals, convocada pel cònsol major sortint, i prenen possessió el dia 1 de gener següent. 2. En cas de dissolució anticipada, la norma de convocatòria d’eleccions ha d’establir les dates de jurament o promesa i de presa de possessió. 3. Els consellers presten el jurament o la promesa davant el cònsol major sortint. Si aquest ha estat reelegit com a conseller, presta el seu jurament o promesa davant el cònsol menor sortint. 4. Els membres del Consell de Comú entrant elegeixen els càrrecs de cònsol major i menor, conseller major i menor i els altres càrrecs propis de cada parròquia. 5. Una volta elegits els càrrecs propis del Consell de Comú entrant, d’acord amb el que s’estableix en els articles 6 i 7 següents, aquests presten el jurament o la promesa mitjançant la fórmula tradicional de cada Comú davant del cònsol major o del cònsol menor sortints. Article 6. Elecció del cònsol major 1. L’elecció del cònsol major s’efectua pel Consell de Comú entrant d’entre els seus membres, per la durada del mandat comunal, salvat dimissió o moció de censura establertes per la llei electoral. 2. El candidat ha de ser presentat per un mínim de dos consellers. L’elecció recau en el conseller que obtingui el major nombre de vots dins del Consell. En cas d’empat, resulta elegit aquell que pertanyi a la candidatura més votada en les eleccions comunals, tenint preferència el candidat que hagi ocupat un número d’ordre superior dins de la candidatura. Article 7. Elecció del cònsol menor, dels consellers major i menor i d’altres càrrecs 1. Un cop elegit el cònsol major es procedeix a l’elecció del cònsol menor i dels consellers major i menor, seguint el procediment establert en l’article anterior. 2. En la mateixa sessió constitutiva es procedeix a l’elecció dels altres càrrecs propis de cada comú, si és el cas. Capítol III. Competències del Consell de Comú i del cònsol major Article 8. Competències del Consell de Comú 1. El Consell de Comú regula de manera general tots els assumptes d’àmbit i interès comunal en els límits fixats per la Constitució i les lleis. 2. El Consell de Comú té les competències que li atorguen la constitució i la normativa aplicable. 3. El Consell de Comú pot delegar l’exercici de les seves atribucions a la Junta de Govern, al cònsol major i al cònsol menor en absència d’aquest. 4. La delegació de l’exercici d’atribucions s’ha de fer mitjançant un acte escrit, datat i signat. L’acte ha d’indicar de manera precisa l’òrgan titular, l’objecte i la naturalesa de la delegació, i ha de ser publicat. Article 9. Competències del cònsol major 1. El cònsol major té les següents competències: a) Representar el comú davant de qualsevol organisme, ens o persona, públic o privat, nacional o estranger, i ostentar la representació comunal en qualsevol acte o negoci jurídic, tant extrajudicial com judicial. b) Convocar i presidir les sessions de Consell de Comú, de la Junta de Govern i decidir en cas d’empat. c) Publicar, executar i fer complir els acords comunals. d) Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació. e) Exercir accions judicials i administratives i la defensa del comú en les matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d’urgència, en matèries de la competència del Consell de Comú. En aquest últim supòsit s’ha de donar compte al Consell de Comú en la primera sessió que aquest convoqui per a la seva ratificació. f) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d’infortunis públics o de greu perill d’aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte al ple del consell en el proper Consell de Comú que se celebri. g) Les altres competències que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al comú i no atribueix a d’altres òrgans comunals. 2. El cònsol major pot delegar les competències indicades en el punt anterior. La delegació pot recaure en el cònsol menor o en un conseller de comú. En tot cas, la delegació ha de ser expressa i ha d’especificar els actes que es deleguen. 3. La signatura pertany al cònsol major. Aquesta signatura es pot delegar en el cònsol menor, en els consellers, en el secretari general i si escau en els caps de departament, funcionaris o treballadors públics de caràcter indefinit que es consideri pertinent. 4. En cas d’absència o incapacitat, el cònsol major és substituït, per aquest ordre, pel cònsol menor, pel conseller major, pel conseller menor i pels altres consellers. La precedència d’aquests darrers és establerta pel Consell de Comú. Capítol IV. La Junta de Govern Article 10. Composició La Junta de Govern es composa, com a mínim, pels cònsols major i menor i pels consellers major i menor. Article 11. Competències La Junta de Govern exerceix les competències que li delegui expressament el Consell de Comú. La Junta de Govern és l’òrgan davant el qual s’interposa els recursos administratius i és el competent per resoldre’ls. Article 12. Sessions 1. La Junta de Govern es reuneix com a mínim un cop al mes i en els casos en que sigui convocada pel cònsol major. La Junta de Govern queda vàlidament constituïda si són presents la meitat més un dels seus membres. 2. Els acords es prenen per majoria simple dels membres presents. 3. Actua com a secretari de la Junta de Govern el secretari general, que aixeca acta dels acords presos. En absència del secretari general, actua com a secretari un funcionari. 4. Les actes de la Junta de Govern es remeten als consellers de comú abans del moment de celebració de la següent sessió de Consell de Comú. 5. El cònsol major dona compte al Consell dels acords presos per la Junta de Govern. Capítol V. Comissions Article 13. Comissions d’estudi, deliberació i proposta 1. Totes les àrees de l’organització administrativa comunal queden estructurades sota la direcció d’una comissió. La constitució d’una comissió de finances i comptes és obligatòria. 2. La composició de les comissions ha de respectar el principi de proporcionalitat dels grups polítics amb representació al Consell de Comú, de manera que s’assegurarà la presència de cadascun d’ells en, almenys, un representant. Les decisions s’adopten per majoria dels seus membres. Els seus acords no són vinculants. S’admet l’existència de comissions integrades per un nombre paritari de consellers per grup polític, però amb sistema de vot ponderat. 3. Cada comissió elegeix un president que ha de donar compte a la Junta de Govern i al Consell de Comú de la tasca realitzada. Les comissions han de designar un secretari d’entre els tècnics del Comú de cada àrea, que tindrà per comès la redacció de les actes de cada sessió. 4. El Consell de Comú pot crear comissions d’estudi sobre les qüestions que li seran confiades. Aquestes comissions podran ésser permanents o temporals. Capítol VI. El Secretari General Article 14. Nomenament i revocació 1. El secretari general del comú és lliurement nomenat i revocat pel Consell de Comú, a proposta del cònsol major. El seu càrrec finalitza, com a més tard, amb el mandat comunal, sense perjudici d’un possible nou nomenament. 2. Si la persona nomenada és funcionari públic o agent de l’administració de caràcter indefinit, passa a situació d’excedència durant el temps que exerceixi el càrrec. 3. El secretari general presta jurament o promesa i pren possessió davant del Consell de Comú. Article 15. Incompatibilitats S’apliquen al secretari general les causes d’incompatibilitat i d’inelegibilitat previstes per la legislació electoral. Article 16. Funcions El Secretari General del comú depèn directament del cònsol major i té les següents funcions: a) Assessorar els cònsols major i menor i la Junta de Govern sobre tots els assumptes comunals. b) Estendre les actes de les sessions del Consell de Comú i de la Junta de Govern. c) Certificar, d’ofici o a instància de part, els acords adoptats pel Consell de Comú, per la Junta de Govern i pel Cònsol major. d) Les altres funcions que li atribueix la normativa vigent. Article 17. Signatura La signatura del secretari general del comú sempre ha d’anar acompanyada del vist-i-plau del cònsol major, del cònsol menor o del conseller de comú que disposi de delegació per signar l’acte, llevat de delegació expressa d’actes. Capítol VII. Règim de funcionament, sessions i acords del Consell de Comú Article 18. S essions ordinàries El Consell de Comú es reuneix obligatòriament en els següents casos: a) En la sessió del 28 de desembre que segueixi unes eleccions comunals, a fi i efecte de procedir a la prestació de jurament o promesa dels consellers i a l’elecció de cònsol major, del cònsol menor i dels altres càrrecs. b) En sessió ordinària, almenys un cop cada dos mesos durant tot el mandat. Tenen el règim propi de les sessions ordinàries les sessions tradicionals establertes pels comuns. c) En el termini de quinze dies des de la votació d’una moció de censura que hagi reeixit o de la dimissió del cònsol major. En aquesta sessió es procedeix a realitzar la nova elecció. Article 19. S essions extraordinàries El Consell de Comú també ha de reunir-se, en sessió extraordinària, en els següents casos: a) Quan el convoqui el cònsol major. La convocatòria, justificadament, pot tenir un caràcter urgent. En aquest darrer cas només poden ser tractats els assumptes determinats en l’ordre del dia. b) Quan el convoqui el cònsol major, quan no convingui o no sigui possible esperar a la següent sessió ordinària, per a l’aprovació del pressupost anual o per procedir a la liquidació de comptes. c) Quan ho demani la tercera part dels consellers de comú. En aquest cas, els consellers peticionaris han d’indicar clarament els assumptes de l’ordre del dia, que són els únics susceptibles de tractament. El cònsol major té l’obligació de convocar el Consell en el transcurs de vint dies naturals següents a la presentació de la sol·licitud. Article 20. Convocatòria 1. Correspon al cònsol major la convocatòria de les sessions del Consell de Comú. 2. La convocatòria a una sessió ordinària o extraordinària sense caràcter d’urgència es regeix per les següents regles: a) S’ha de notificar per escrit a cada conseller de comú, amb un mínim de tres dies hàbils d’antelació prioritzant els mitjans telemàtics. b) La convocatòria ha d’indicar necessàriament el dia, l’hora i el lloc de la sessió, l’ordre del dia i una informació suficient sobre els seus apartats. c) La convocatòria ha d’anar acompanyada amb la documentació i la informació suficient i completa per debatre els assumptes inscrits a l’ordre del dia. 3. La convocatòria a una sessió extraordinària amb caràcter d’urgència es regeix per les següents regles: a) S’ha de notificar per escrit a cada conseller de comú, amb un mínim de vint-i-quatre hores d’antelació prioritzant els mitjans telemàtics. b) El contingut ha d’indicar necessàriament el dia, l’hora i el lloc de la sessió, l’ordre del dia i una informació suficient sobre els seus apartats. c) Al començament de la sessió celebrada amb caràcter urgent, el Consell de Comú ha de ratificar la urgència i pot decidir, a més, ajornar qualsevol punt de l’ordre del dia per a una sessió ulterior. Article 21. Quòrum de constitució 1. La vàlida constitució d’una sessió del Consell de Comú en primera convocatòria exigeix la presència, en el moment de la seva obertura, de la meitat més un dels seus membres. 2. Si no hi ha quòrum, té lloc una segona convocatòria durant el dia següent. La vàlida constitució del Consell en segona convocatòria exigeix la presència, en el moment d’obertura, de la meitat dels seus membres. Article 22. Ordre del dia 1. La fixació de l’ordre del dia de les sessions del Consell de Comú correspon al cònsol major. 2. El Cònsol major a l’inici de cada sessió podrà incloure assumptes no previstos en l’ordre del dia, i haurà de demanar a les resta de membres si desitgen debatre o incloure nous assumptes no previstos. En cas que es proposi un assumpte no previst en l’ordre del dia, la proposta haurà d’ésser aprovada per la majoria dels consellers presents. Article 23. Direcció dels debats i publicitat de les sessions 1. El cònsol major dirigeix els debats durant les sessions del Consell de Comú. 2. En concret, el cònsol major té les següents atribucions: a) Fixar un temps de paraula raonable per a cada conseller que ho demani i per a cada assumpte a tractar. b) Decidir el moment en què s’han de posar els assumptes a votació. c) Suspendre o aixecar la sessió. 3. Les sessions del Consell de Comú són públiques. No obstant, en determinats casos d’interès parroquial les sessions poden ser a porta tancada, prèvia l’aprovació per majoria absoluta del Ple del Consell de Comú. Alhora, poden ser secrets el debat i la votació dels assumptes que puguin afectar el dret a la intimitat reconegut per l’article 14 de la Constitució, si així s’acorda per majoria absoluta del nombre legal de consellers. Article 24. Votació i escrutini 1. No s’admet la delegació de vot. 2. Les votacions es fan sempre a mà alçada o de viva veu. 3. Els acords es prenen per majoria simple dels sufragis expressats, excepte que la legislació exigeixi un quòrum favorable qualificat. Es considera que hi ha majoria simple quan hi ha més vots afirmatius que negatius. En cas d’empat, el cònsol que presideixi la sessió dirimeix amb vot de qualitat. Article 25. Acta de la sessió 1. L’acta de la sessió és redactada pel secretari general del comú o, en la seva absència, per un funcionari comunal designat a aquest efecte pel cònsol major. L’acta és aprovada a la següent sessió ordinària del Consell de Comú, llevat que per motius d’un curt període de temps entre dos sessions ho impedeixi. 2. L’acta ha d’incloure obligatòriament les mencions següents: a) El dia, l’hora i el lloc de la sessió. b) L’ordre del dia. c) La llista dels consellers presents. d) Si escau, la ratificació del caràcter urgent de la sessió. e) La relació dels acords presos per delegació per altres òrgans comunals des de la darrera sessió del Consell de Comú. f) La síntesi de les deliberacions, el nom dels consellers que participen a cada votació, els resultats definitius i els acords presos. g) Les intervencions amb constància sol·licitada expressament per un conseller de comú. 3. L’acta de la sessió és pública. L’acta queda reproduïda al llibre d’actes del comú, on ha de constar signada pel cònsol major i pel secretari general. 4. Qualsevol persona que tingui un interès legítim, té dret a obtenir la certificació d’un acord pres, un cop hagi estat aprovada l’acta. Capítol VIII. Drets i deures dels consellers de comú Articles 26. Contingut Els drets i deures previstos en aquest capítol s’entenen sense perjudici dels que es derivin de la resta de la present Ordinació i de la legislació vigent. Article 27. Dret i deure d’assistència i lliure expressió 1. Els consellers han d’assistir a les sessions del Consell de Comú i, si en són membres, a les sessions de la Junta de Govern i de les diferents comissions. Els consellers absents s’excusen davant del cònsol major o del president de la comissió de la qual formin part. Tanmateix, els consellers es poden fer substituir per un altre conseller en les sessions de les comissions de què formin part, per simple manifestació verbal al president. 2. Els consellers tenen dret a expressar la seva opinió sobre qualsevol dels assumptes inscrits a l’ordre del dia, sense perjudici de la potestat de direcció dels debats del cònsol major. 3. Els consellers tenen dret a demanar constància en acta de les opinions expressades. Article 28. Dret d’informació 1. Els consellers tenen dret a rebre informació suficient i completa dels assumptes inscrits a l’ordre del dia de les sessions del Consell del Comú. 2. A més, els consellers poden demanar informació i documentació complementària sobre qualsevol assumpte d’interès per al comú. Aquesta sol·licitud es regeix per les següents regles: a) La petició s’ha de fer al cònsol major i aquest ha de resoldre en un termini raonable d’acord amb la petició formulada que, com a màxim, és de dos mesos. b) La sol·licitud d’informació i documentació pot ser denegada pel cònsol major per motius justificats d’interès públic, quan es posi en perill evident el funcionament del servei o per a protegir l’honor i la intimitat de persones concretes. Article 29. Retribució 1. Els consellers tenen dret a una retribució mensual. 2. Aquesta retribució es regeix per les següents regles: a) És fixada pel Consell de Comú en el moment de l’aprovació del pressupost comunal. b) Per a la seva graduació, s’ha de tenir en compte la càrrega de treball de cadascun dels consellers i la complexitat de les tasques assignades. En especial, la retribució dels cònsols major i menor ha de ser superior a la dels altres consellers. Capítol IX. Els grups polítics Article 30. Constitució i organització 1. Els consellers s’agrupen en grups polítics, que coincideixen amb les candidatures concurrents a les eleccions comunals. Per formar un grup polític comunal cal un nombre mínim de dos consellers. 2. Els grups polítics nomenen un president i comuniquen aquesta decisió al cònsol major. 3. Els consellers que, per qualsevol motiu, deixin de pertànyer a un determinat grup polític s’integren en el grup mixt. Article 31. Estructura de funcionament Cada grup polític té atribuït un espai per al correcte desenvolupament de la seva tasca. Dins de les possibilitats pressupostàries del comú, aquests espais compten amb els mitjans materials que assegurin la dignitat i l’eficàcia del treball dels consellers. Capítol X. Participació ciutadana Article 32. Formes i límits de la participació 1. Els reglaments comunals de funcionament intern poden establir fórmules per afavorir la participació dels ciutadans. En concret, s’hi poden preveure: a) La convocatòria de consultes populars no vinculants. b) La realització de fòrums i debats públics en presència dels ciutadans o de comissions designades ad hoc. c) Altres mecanismes que afavoreixin la participació ciutadana i que no siguin contraris a la legislació vigent. 2. Les formes, els mitjans i els procediments de participació establerts pels comuns no poden, en cap cas, menystenir les competències i les facultats de decisió que corresponen als òrgans comunals establertes per la legislació vigent. Capítol XI. Dret d’associació Article 33. Associació entre comuns i altres entitats locals En l’exercici de les seves competències, i d’acord amb la legislació vigent, es reconeixen els drets dels comuns de: a) Cooperar i associar-se amb altres comuns i col·lectivitats locals per a la realització de tasques d’interès comú. b) Adherir-se a associacions per a la protecció i la promoció de llurs interessos i a associacions internacionals d’àmbit local. c) Cooperar amb entitats locals d’altres Estats. Article 34. Composició i representació de la Reunió de Cònsols La Reunió de cònsols es composa dels cònsols major i menor de cadascuna de les set parròquies del Principat. Els cònsols major i menor representen el Comú en la Reunió de cònsols. Tanmateix, poden delegar la seva presència en un conseller de la respectiva parròquia. Article 35. Funcionament de la reunió de cònsols Els cònsols han d’adoptar, en el termini de sis mesos, un Reglament intern de funcionament de la Reunió de cònsols que ha de determinar, com a mínim, la periodicitat de les reunions, quòrum de constitució i de votació, presidència i funcions. Disposició derogatòria Queden derogades totes aquelles disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Ordinació i concretament es deroga l’Ordinació del 28-3-2013 de modificació de l’Ordinació d’organització i funcionament del Comú d’Ordino i les seves posteriors modificacions. Disposició final Aquesta Ordinació entrarà en vigor l’endemà de la publicació al BOPA. Tot el que es fa públic per general coneixement i efectes. Ordino, 30 de juliol de 2020 J. Àngel Mortés Pons / Cònsol major