Ordinació del 4-12-2025 tributària del Comú d’Escaldes-Engordany per a l’any 2026.

Ordinació del 4-12-2025 tributària del Comú d’Escaldes-Engordany per a l’any 2026. Vist l’article 80.2 de la Constitució del Principat d’Andorra; Vista la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, del 4 de novembre del 1993, i les lleis 6/2007, del 22 de març i 19/2017, del 20 d’octubre, qualificades de modificació de la llei qualificada de delimitació de competències dels comuns; Vista la Llei 14/2023 , del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració; Vista la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de les finances comunals; Vist el Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; Vist el Decret legislatiu del 5-4-2017 de publicació del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials, del 29 de desembre del 2000; Vista la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç i la Llei 31/2022 , del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola que modifica la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç; Vista la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic; Vistos els Decrets de l’11 de febrer, del 22 d’abril i del 21 d’octubre de 2015, que aproven, respectivament, els Reglaments d’aplicació dels tributs, de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i de recaptació dels tributs, que complementen, en tots els casos, la Llei de bases de l’ordenament tributari; Vist el Títol II de la Llei 43/2014 , del 18 de desembre, del saig; Vista la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament; modificada per la Llei 32/2018 , de 6 de desembre, la Llei 24/2018 , de 18 d’octubre i la Llei 18/2019 , de 15 de febrer; Ordinació tributària per a l’any 2026 Índex Títol I. Disposicions generals Article 1. Exercici de la potestat normativa Article 2. Definició i contingut de l’Ordinació tributària Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió, de recaptació i comprovadora Article 4. Exercici de la potestat sancionadora Article 5. La relació jurídica tributària. Obligacions tributàries Article 6. Obligats tributaris Article 7. Capacitat d’obrar i representació Títol II.- Taxes Capítol I. Disposicions generals Article 8. Definició i fet generador Article 9. Obligats tributaris Article 10. Entitats totalment exemptes Article 11. Quantificació del deute tributari Article 12. Període impositiu i meritament Capítol II. Taxes per l’aprofitament i ús especial del domini públic Article 13. Instal·lació de rètols comercials o publicitaris i indicadors de serveis turístics Article 14. Tanques publicitàries i lones Article 15. Guals Article 16. Reserves d’espais a la via pública Article 17. Estacionament de vehicles a la via publica i en aparcaments públics Article 18. Emplaçament de contenidors, tanques d’obra, bastides i grues d’obra Article 19. Ocupacions de la via pública amb caràcter temporal Article 20. Autoritzacions inicials i modificacions posteriors per la instal·lació de terrasses Article 21. Terrasses Article 22. Zona Vivand Article 23. Fires Article 24. Itineraris d’iniciativa privada Capítol III. Taxes per la prestació de serveis públics Article 25. Higiene pública Article 26. Enllumenat públic Article 27. Grua de circulació i immobilització de vehicle Article 28. Mobilització d’agents de circulació i/o ús d’equipaments del Servei de Circulació Article 29. Subministrament d’aigua termal Article 30. Celebració de matrimonis civils Article 31. Identificació del número del carrer Capítol IV. Taxes per la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular Article 32. Autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals Article 33. Concessió de llicències urbanístiques i/o aprovació d’actes relacionats Article 34. Autorització d’embrancament a les xarxes públiques Article 35. Inscripció al cadastre Article 36. Lliurament de documentació cadastral Article 37. Delimitació de terres comunals Article 38. Emissió de certificats Títol III.- Contribucions especials Article 39. Fet generador Article 40. Obligats tributaris Article 41. Entitats totalment exemptes Article 42. Base de tributació Article 43. Determinació de les quotes de tributació Article 44. Meritament Article 45. Aplicació i efectivitat Article 46. Gestió, declaració i liquidació Títol IV.- Impostos Capítol I. Disposicions generals Article 47. Concepte i classificació Article 48. Entitats totalment exemptes Capítol II. Impostos comunals Article 49. Impost tradicional del Foc i Lloc Article 50. Impost sobre la propietat immobiliària Article 51. Impost sobre els rendiments arrendataris Article 52. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals Article 53. Impost sobre la construcció Capítol III. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 54. Impost sobre transmissions patrimonials Títol V.- Gestió tributària Capítol I. El deute tributari Secció primera. disposicions generals Article 55. Contingut del deute tributari Article 56. Extinció del deute tributari Secció segona. pagament Article 57. Modalitats de pagament Article 58. Temps de pagament Article 59. Imputació de pagaments Article 60. Ajornament i fraccionament del pagament Article 61. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament Article 62. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament Article 63. Garanties en l’ajornament i el fraccionament Article 64. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament Article 65. Terminis i imports mínims dels ajornaments i fraccionaments Article 66. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament Article 67. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament Article 68. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments: Secció tercera. prescripció Article 69. Terminis i còmput de prescripció Article 70. Interrupció de la prescripció Article 71. Efectes de la prescripció Secció quarta. altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció I. la compensació Article 72. Compensació Article 73. Compensació a instància de l’obligat tributari Article 74. Compensació a instància del Comú Article 75. Efectes de la compensació Subsecció II. la condonació Article 76. Condonació Subsecció III. insolvència provada de l’obligat tributari Article 77. Insolvència provada Article 78. Deutor en fallida i crèdit incobrable Article 79. Efectes de la baixa provisional per insolvència Article 80. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables Capítol II. L’aplicació dels tributs Secció primera. principis generals Article 81. Àmbit d’aplicació Article 82. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris Secció segona. del procediment de gestió tributària Article 83. Funcions de gestió tributària Article 84. Declaració tributària Article 85. Liquidació tributària Article 86. Notificació de liquidacions Secció tercera. del procediment de recaptació Article 87. Funcions de recaptació Article 88. Ingrés en període voluntari Article 89. Recaptació en període executiu Article 90. Suspensió del procediment de constrenyiment Article 91. Desenvolupament del procediment de constrenyiment Article 92. Contingut de la provisió de constrenyiment Article 93. Interès moratori en el període executiu Article 94. Execució de garanties Article 95. Impagament i embargament de béns i drets Secció quarta. del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera. aspectes generals del procediment d’inspecció Article 96. Servei d’inspecció tributaria Article 97. Funcions de la inspecció Article 98. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària Article 99. Documentació de les actuacions d’inspecció Subsecció segona. inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 100. Inici del procediment d’inspecció Article 101. Abast de les actuacions d’inspecció Article 102. Termini de comprovació de la inspecció Article 103. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció Article 104. Regularització voluntària durant la comprovació Subsecció tercera. acabament del procediment d’inspecció Article 105. Acabament del procediment d’inspecció Article 106. Tràmit d’audiència Article 107. Acta de conformitat Article 108. Acta de disconformitat Article 109. Contingut de les actes Article 110. Classes de liquidacions Article 111. Liquidació dels interessos moratoris Títol VI. Vies d’impugnació Capítol I. Dels principis rectors Article 112. Els procediments de revisió Article 113. Requisits Capítol II. La comissió tècnica tributària Article 114. Competència Capítol III. El recurs en via administrativa Article 115. Del recurs en via administrativa Article 116. Resolució dels recursos Capítol IV. Dels procediments especials de revisió Article 117. Procediments especials Article 118. Procediment de rectificació d’errors Article 119. Procediment de devolució d’ingressos indeguts Article 120. Procediment de revocació Capítol V. Recurs davant la jurisdicció administrativa Article 121. Recurs en via jurisdiccional Títol VII. Potestat sancionadora Capítol I. Els principis de la potestat sancionadora Article 122. Potestat sancionadora del Comú Article 123. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries Capítol II. Naturalesa de la responsabilitat tributària Article 124. Subjectes de les infraccions tributàries Article 125. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries Article 126. Extinció de les sancions tributàries Capítol III. Òrgans competents per imposar sancions Article 127. Òrgans competents per imposar sancions Capítol IV. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 128. Conceptes i modalitats de les infraccions Article 129. Modalitats de sanció tributària Article 130. Infraccions simples Article 131. Infraccions de defraudació Article 132. Quantificació de les sancions Article 133. Reducció de les sancions Capítol V. Del procediment sancionador Article 134. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària Disposició addicional primera Disposició addicional segona Disposició transitòria primera Disposició transitòria segona Disposició derogatòria Disposició final Annex 1. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals: relació de categories de carrers de la parròquia als efectes de la base de tributació de l’impost. Annex 2. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals: tipus de gravamen aplicables per activitats i quotes màximes de l’impost. Annex 3. Impost sobre la construcció: índex de localització en funció de les unitats d’actuació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial, als efectes de la base de tributació de l’impost. Títol I. Disposicions generals Article 1. Exercici de la potestat normativa 1. El Comú d’Escaldes-Engordany desplega i regula els elements essencials dels tributs conforme al que preveu la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals, mitjançant l’Ordinació tributària comunal. 2. El Comú actualitza el tipus de gravamen dels tributs mitjançant aquesta Ordinació tributària. 3. Per als impostos d’àmbit estatal compartits, el Comú fixa el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant aquesta Ordinació. Article 2. Definició i contingut de l’Ordinació tributària 1. L’Ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals. 2. Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. 3. L’Ordinació tributària comunal regula els elements que s’assenyalen a continuació, respecte dels tributs que s’apliquen: a) La naturalesa jurídica i/o el fet generador b) El període impositiu i/o el meritament c) L’obligat tributari d) La base de tributació i/o el tipus de gravamen i/o la quota tributària e) Les deduccions i/o les bonificacions potestatives sobre la quota f) El sistema de gestió i/o declaració i/o liquidació g) Les infraccions i sancions aplicables 4. L’Ordinació també estableix les bonificacions obligatòries previstes en el Títol II de la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de finances comunals. Així com també pot establir potestativament bonificacions diferents de les esmentades que es consideri oportunes atenent raons d’interès públic, de política econòmica o de política social que ho justifiquin i que siguin de caràcter general que seran resoltes per la Junta de Govern. 5. L’Ordinació també regula, respecte a la totalitat del tributs del Comú, els aspectes següents: a) El contingut del deute tributari b) Les formes d’extinció dels deutes tributaris c) El procediment de notificació dels tributs d) Les declaracions tributàries e) El procediment d’inspecció f) El procediment de recaptació g) La potestat sancionadora h) Les vies d’impugnació Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió, de recaptació i comprovadora 1. El Comú té, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració General. 2. Les potestats de gestió, recaptació i comprovació en relació amb els tributs són del Comú, si bé les pot delegar, mitjançant conveni, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut. 3. En cas de recaptació en període de constrenyiment, d’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon al Comú, en el marc del seu autogovern, sense perjudici de la facultat de delegació establerta en l’apartat anterior. 4. En cas de concurrència de crèdits s’imputen al deute més antic, tret que es tracti de deutes de naturalesa tributària, en els que l’obligat tributari pot imputar-los com lliurement determini sempre i quan es trobin en període voluntari. 5. El Comú és competent per comprovar el compliment dels tributs comunals, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 4. Exercici de la potestat sancionadora El Comú és competent per definir infraccions i aplicar sancions per incompliment de la normativa comunal en relació amb els tributs comunals, en els termes establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari i en aquesta Ordinació. Article 5. La relació jurídica tributària. Obligacions tributàries 1. S’entén per relació jurídica tributària el conjunt de drets i obligacions generats per a l’aplicació dels tributs. La relació jurídica tributària pot generar obligacions principals o accessòries, materials o formals, i pot comportar la imposició de sancions tributàries en els casos d’incompliment dolós o culpós de les obligacions establertes legalment. 2. L’obligació tributària principal consisteix en el pagament de la quota de tributació. 3. Són obligacions tributàries accessòries les que consisteixen en prestacions pecuniàries; entre aquestes, l’obligació de satisfer els recàrrecs o els interessos moratoris. Article 6. Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui l’Ordinació imposa el compliment de les obligacions tributàries. En els casos expressament previstos en la present Ordinació, també tenen aquesta consideració les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 2. Els obligats tributaris ho són: a) A títol de deutors directes: - El contribuent, obligat tributari que realitza el fet generador determinat per l’Ordinació; en els casos establerts el contribuent pot o ha de transferir la quota de tributació a terceres persones. - El substitut del contribuent, obligat per imposició de l’Ordinació, en lloc d’aquell, al qual pot exigir el compliment de l’obligació tributària, a complir les prestacions materials i formals d’aquesta obligació. - El subjecte infractor de normes tributàries, per les sancions pecuniàries que se li imposin. b) A títol de deutors indirectes, en el cas d’incompliment del deutor directe i en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari: - Els responsables solidaris i subsidiaris. - Els adquirents de béns que puguin estar afectats per l’Ordinació al compliment de deutes tributaris. - Els successors dels obligats tributaris. c) A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per l’Ordinació al compliment de deures de naturalesa tributària. Article 7. Capacitat d’obrar i representació 1. En l’ordre tributari tenen capacitat d’obrar les persones físiques o jurídiques que la tinguin conforme a dret. 2. Les persones jurídiques actuen per mitjà de les persones físiques que en el moment en què es produeixin les actuacions tributàries corresponents, exerceixin la seva administració, sigui per disposició legal o per acord vàlidament adoptat. 3. Els obligats tributaris amb capacitat d’obrar poden actuar mitjançant representant, amb el qual es mantenen les actuacions administratives successives, si no es fa cap manifestació en sentit contrari. 4. Els obligats tributaris que no resideixin al Principat d’Andorra han de designar un representant, persona física o jurídica, amb residència en territori andorrà quan actuïn al país per mitjà d’un establiment permanent o quan així ho estableixi l’Ordinació. Títol II. Taxes Capítol I. Disposicions generals Article 8. Definició i fet generador Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular. Article 9. Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la utilització o aprofitament del domini públic, la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa, o bé les que en resulten afectades o beneficiades. 2. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles poden fer repercutir les quotes en els beneficiaris respectius. 4. En les taxes establertes per la concessió de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres. Article 10. Entitats totalment exemptes 1. Estan exempts de les taxes regulades en aquesta Ordinació els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els Comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. 3. Les entitats parapúbliques i els organismes autònoms públics estan exempts de les taxes comunals per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic quan estiguin directament afectats a la prestació de serveis públics. L’exempció no es fa extensiva a les taxes per les llicències d’obres, ni per l’ocupació temporal de domini públic que sigui necessària per executar els treballs. 4. El Fons de l’Habitatge, regulat mitjançant la Llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, està totalment exempt de les taxes comunals derivades de la promoció i rehabilitació d’edificis per a destinar-los a habitatges de preus assequibles. Article 11. Quantificació del deute tributari 1. Per l’ocupació o aprofitament especial del domini públic comunal, l’import de la taxa es determina tenint en compte el preu normal de mercat. 2. Per la realització dels serveis públics o funcions administratives, l’import de la taxa no pot superar el cost real del servei o de la realització de la funció administrativa que es tracti. 3. El Comú aprova una memòria econòmica que justifica els paràmetres i les variables que determinen el cost real del servei o el preu normal de mercat i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització. Article 12. Període impositiu i meritament 1. Els deutes tributaris derivats de les taxes es meriten a l’inici de l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic, o a la data d’inici de la prestació del servei o de la realització de l’activitat que se sol·licita, encara que a la data de l’autorització es pot exigir el pagament anticipat o dipòsit previ del seu import total o parcial. 2. En els supòsits en què l’Ordinació estableixi un meritament periòdic, aquest té lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu correspon a l’any natural, excepte els casos d’inici o finalització del fet generador, on el període impositiu es prorrateja mensualment, d’acord amb l’Ordinació. Capítol II. Taxes per l’aprofitament i ús especial del domini públic Article 13. Taxa per la instal·lació de rètols comercials o publicitaris i indicadors de serveis turístics 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a la instal·lació de rètols d’establiments comercials, industrials, empresarials i professionals i de rètols indicadors de serveis turístics, com bars, restaurants i hotels, autoritzats per radicar-se a la parròquia d’Escaldes-Engordany. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica sol·licitant, o aquella que resulti titular de l’autorització. 3. Quota tributària Independentment de les modalitats de rètols establerts a l’Ordinació sobre publicitat, s’estableix en funció del tipus de rètol: 4. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural i es merita el primer dia de l’any. En el cas de primeres autoritzacions, la taxa es merita a la data de l’autorització i es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, incloent el de la data d’autorització. 5. Gestió, declaració i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de la taxa i la notifica a l’obligat tributari. El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització, en els casos de primeres autoritzacions i per càrrec domiciliat, pel que fa a les liquidacions anyals successives. La taxa per la instal·lació dels rètols d’establiments indicats a les lletres a), b) i c) de l’apartat 2 es liquida conjuntament amb l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. Article 14. Taxa per la instal·lació de tanques publicitàries i lones 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a la instal·lació de tanques publicitàries, pantalles i lones a les façanes dels edificis, o en tots els casos, en espais privats amb vistes al domini públic. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica sol·licitant o aquella que resulti titular de l’autorització. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus d’instal·lació: 4. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural i es merita el primer dia de l’any. En el cas de primeres autoritzacions, la taxa es merita a la data de l’autorització i es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, incloent el de la data d’autorització. 5. Gestió, declaració i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de la taxa i la notifica a l’obligat tributari. El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 15. Taxa per guals 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització d’una reserva de pas a través de la voravia per a l’entrada i sortida de vehicles a edificis i terrenys. Els guals tindran una llargada mínima de 2 metres lineals. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita el gual i que en tots els casos haurà de comptar amb l’autorització del propietari de l’immoble. 3. Quota tributària S’estableix a raó de 61,90 euros per metre lineal. La placa identificativa del gual (o les seves reposicions) es cobrarà a raó de 28,15 m 2 euros. Si és necessari tornar a pintar el gual, es cobrarà una taxa addicional a raó de 4,15 euros per metre lineal. 4. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural i es merita el primer dia de l’any. En el cas de primeres autoritzacions, la taxa es merita a la data de l’autorització i es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, incloent el de la data de l’autorització. 5. Liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització, en els casos de primeres autoritzacions i per càrrec domiciliat, pel que fa a les liquidacions anyals successives. En cas d’impagament, el Comú es reserva el dret de retirar la placa de gual. Article 16. Taxa per reserves d’espais a la via pública 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització d’una reserva d’espai per a la parada de vehicles davant dels hotels, per a càrrega i descàrrega d’equipatges de passatgers. No s’autoritzaran reserves d’espai inferiors a 5 metres lineals ni superiors a 15 metres lineals. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el titular administratiu de l’establiment hoteler que sol·licita la reserva especial i que en qualsevol cas haurà de comptar amb l’autorització del propietari del local. 3. Quota tributària S’estableix a raó de 175,90 euros per metre lineal. Les primeres autoritzacions comporten el pagament de la pintura, a raó de 39,60 euros per metre lineal i la instal·lació i subministrament de la placa identificativa de la reserva d’espai, a raó de 135,25 euros. Si és necessari tornar a pintar la reserva d’espai es cobrarà a raó de 39,60 euros per metre lineal. 4. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural i es merita el primer dia de l’any. En el cas de primeres autoritzacions, la taxa es merita a la data de l’autorització i es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, incloent el de la data de l’autorització. 5. Liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de la taxa i la notifica a l’obligat tributari. El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització, en els casos de primeres autoritzacions i per càrrec domiciliat, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 17. Taxa per estacionament de vehicles a la via pública i en aparcaments públics 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’estacionament temporal de vehicles a les vies públiques, en els llocs expressament habilitats o en els aparcaments públics, sense equips de control d’accés. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el propietari del vehicle que utilitza la zona d’estacionament. 3. Quota tributària S’estableix en funció de la zona habilitada i del tipus de tarifa següents: De 9.30 h a 13.00 i de 15.00 h a 20.00 h, excepte diumenges i festius. 4. Bonificació Els vehicles elèctrics i/o híbrids endollables disposaran de dues hores gratuïtes d’estacionament exclusivament a les places amb punt de càrrega i mentre el vehicle estigui carregant. Per poder gaudir d’aquesta bonificació, els vehicles hauran d’estar degudament identificats com a vehicles d’aquesta categoria. 5. Meritament La taxa es merita en el moment d’estacionament del vehicle. 6. Liquidació El pagament s’efectua abans de la retirada del tiquet lliurat pels expenedors habilitats. Article 18. Taxa per emplaçament de contenidors, tanques d’obra, bastides i grues d’obra 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització d’ocupació de la via pública per a l’emplaçament temporal de contenidors, tanques d’obra, bastides i grues d’obra o altres elements necessaris per a l’activitat de la construcció. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita l’autorització. L’autorització ha de sol·licitar-se amb una antelació mínima de 3 dies laborables, per tal de poder reservar l’espai a ocupar i gestionar-la administrativament. 3. Quota tributària S’estableix en funció dels tipus d’elements següents: - Contenidors per a dipòsit temporal de runa i enderrocs provinents d’obres: 20,30 euros per contenidor i per dia. - Contenidors tipus “sac”: 6,10 euros per unitat i dia. - Tanques d’obra: en funció del procés constructiu de l’edifici: - 146,50 euros si la durada de l’ocupació és inferior o igual a dos mesos i no ocupa una superfície superior als 50 m 2 . - 1,40 euros per m 2 i per dia fins a la rasant del carrer. - 4,15 euros per m 2 i per dia, a partir del nivell de la rasant del carrer. - Bastides per a l’execució d’obres o treballs a les façanes: 1,40 euros per m 2 i per dia. Quan les referides obres siguin destinades a la millora o l’embelliment de la façana de l’edifici, aquestes quedaran exemptes de pagament pel concepte d’ocupació de la via pública, durant el termini de 30 dies per cada façana. Més enllà del referit termini, es pagarà 1,85 euros per m 2 i dia. - Grues d’obra i muntacàrregues: 1.351,75 euros els quatre primers mesos i un preu fet de 4,15 euros per m 2 i per dia a partir del cinquè mes, en concepte d’instal·lació. 4. Meritament La taxa es merita a la data de l’autorització. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització o per càrrec domiciliat. Article 19. Taxa per ocupacions de la via pública amb caràcter temporal 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a l’ocupació de la via pública per a la realització d’obres menors i majors, operacions de càrrega o descàrrega comercial, serveis de mudances i esdeveniments culturals, socials i/o esportius i, estacionament d’autobusos i vehicles de més de 3,5 tones. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita l’autorització. L’autorització ha de sol·licitar-se amb una antelació mínima de 3 dies laborables, per tal de poder reservar l’espai a ocupar i gestionar-la administrativament. 3. Quota tributària S’estableix com segueix: 4. Meritament La taxa es merita a la data de l’autorització. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització o per càrrec domiciliat. Article 20. Taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors per la instal·lació de terrasses 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa necessària per a l’obtenció de les següents autoritzacions en relació a la instal·lació de terrasses: a) Alta i baixa b) Modificació i/o ampliació d’activitats, superfície d’explotació, titularitat i, en general de dades que constin al Comú en relació a la instal·lació de terrasses. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·liciti la corresponent autorització. 3. Quota tributària S’estableix en 30,85 euros per acte objecte d’autorització. 4. Meritament La taxa es merita a la data de presentació de la sol·licitud. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal a la data de presentació de la sol·licitud. Article 21. Taxa per la instal·lació de terrasses 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització de reserva d’espai a la via pública per a la instal·lació temporal de terrasses, d’acord amb l’Ordinació de modificació i refosa de l’ordinació sobre la instal·lació de terrasses vigent. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita la instal·lació de la terrassa. 3. Quota tributària S’estableix en funció de la categoria de la via publica en la qual s’autoritza la instal·lació de la terrassa: La relació de vies públiques per categories es recull a l’Annex 1 d’aquesta Ordinació. La quota tributària es reduirà, en funció de la durada de l’autorització, en els percentatges següents: - Fins a tres mesos: 10% - De quatre a sis mesos: 20% - De set a nou mesos: 30% - De deu a dotze mesos: 40% 4. Meritament La taxa es merita a la data de l’autorització, quan la seva durada és temporal. En cas que la durada de l’autorització sigui anual, el meritament és anyal i la taxa es merita el primer dia de l’any natural. Si se sol·licita la baixa de la terrassa conjuntament amb la baixa del negoci, la taxa es redueix de forma proporcional al nombre de mesos que restin fins a la finalització de l’autorització en relació a la duració inicial sol·licitada. Si se sol·licita la baixa de la terrassa mantenint l’alta del negoci no es produeix cap reducció de la quota. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament es realitza a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal o per càrrec domiciliat en el moment de retirar l’autorització en els casos de primeres autoritzacions i per càrrec domiciliat, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 22. Taxa per l’ocupació d’espais a l’Av. Carlemany i/o les seves travesseres o immediacions. 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’ocupació temporal d’espais públics situats a l’Av. Carlemany i/o les seves travesseres o immediacions per a finalitats comercials o promocionals, d’acord amb la normativa vigent comunal. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el titular de l’establiment comercial que sol·licita l’autorització. 3. Quota tributària S’estableix en funció de la zona de l’Av. Carlemany i/o les seves travesseres o immediacions, en que els espais públics susceptibles de ser ocupats temporalment es troben radicats: 4. Meritament La taxa es merita a la data de l’autorització. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització o per càrrec domiciliat. Article 23. Taxa per l’ocupació d’espais públics amb instal·lacions pròpies de fires i altres. 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’ocupació d’espais públics amb instal·lacions temporals, siguin comercials o d’esbarjo, pròpies de fires, festes majors i altres. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita l’autorització. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus d’instal·lació i/o de la superfície d’ocupació: 4. Meritament La taxa es merita a la data de l’autorització. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització. Article 24. Taxa per senyalització d’itineraris d’iniciativa privada 1. Fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a la senyalització d’itineraris d’iniciativa privada que transcorrin per zona no urbana, d’acord amb l’Ordinació del 29-9-2011 de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita la senyalització d’un itinerari d’iniciativa privada. 3. Quota tributària Els imports són els següents: 4. Meritament La taxa es merita a la data de l’autorització. Pel que fa a l’ocupació del sòl, es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, incloent el de la data en què s’ha autoritzat la senyalització. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua: a) Per la instal·lació i subministrament de les plaques i fites, a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització. b) Per l’ocupació del sòl, a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització en els casos de primeres autoritzacions i per càrrec domiciliat pel que fa a les liquidacions anyals successives. Capítol III. Taxes per la prestació de serveis públics Article 25. Taxa pel servei d’higiene pública 1. Fet generador Constitueix el fet generador la prestació de serveis públics de neteja i manteniment, incloent-hi la recollida d’escombraries, la recollida selectiva de residus, la neteja de vies públiques i qualsevol altre servei necessari pel manteniment de la parròquia. 2. Obligats tributaris Els obligats tributaris són les següents persones beneficiades pel servei: a) Les persones físiques inscrites al cens parroquial que, a la data del meritament de la taxa, tinguin una edat compresa entre els 18 i 65 anys. b) Les persones físiques propietàries d’habitatges situats a la parròquia o titulars de drets reals d’ús sobre els mateixos que no constitueixin el seu habitatge habitual. c) Les persones jurídiques propietàries d’habitatges situats a la parròquia o titulars de drets reals d’ús sobre els mateixos. d) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial. 3. Quota tributària S’estableix en funció dels obligats tributaris referits a l’apartat 2: a) Per als referits a la lletra a): 31,55 euros per obligat tributari. b) Per als referits a les lletres b) i c): - 94,50 euros per habitatge de superfície inferior a 80 m2. - 126 euros per habitatge de superfície igual o superior a 80 m2. c) Per als referits a la lletra d): la que resulti d’aplicar 1,24 euros per cada metre quadrat de superfície d’explotació, amb una quota mínima de 186 euros per a totes les activitats, i amb una quota màxima per a les activitats que consten a la taula següent: 4. Bonificacions Gaudeixen d’una bonificació del 100% de la quota: a) Les persones físiques i jurídiques que realitzin activitats agrícoles i/o ramaderes, incloses les activitats apícoles, titulars d’explotacions agràries inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. b) Les persones físiques censades, que acreditin trobar-se en estat de necessitat, segons els requisits i modalitats establertes a l’Ordinació del 29-3-2021, de modificació i refosa de l’ordinació de creació del Departament d’Acció Social i de prestacions socials del Comú. c) Les persones físiques censades que tinguin reconeguda una discapacitat igual o superior al 33%, acreditada mitjançant resolució de la CONAVA, d’acord amb la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre de 2002 i els reglaments que la desenvolupen. d) Les persones físiques censades, per motiu de defunció durant l’any natural. e) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, en cas de suspensió de l’activitat per un termini superior a sis mesos, degudament acreditada mitjançant la corresponent sol·licitud. Aquesta bonificació no es podrà sol·licitar si no s’està al corrent de pagament de la corresponent taxa i s’atorgarà per un període màxim de dos anys improrrogables, comptats des de la data de la resolució de suspensió. f) Els obligats tributaris referits a les lletres b) i c) de l’apartat 2 respecte dels habitatges que en el cens parroquial figurin com a domicili dels obligats tributaris referits a la lletra a) del mateix apartat. La bonificació s’aplicarà a instància de l’obligat tributari. Tanmateix, el Comú podrà aplicar-la d’ofici quan, d’acord amb les dades del cens parroquial, li consti la situació que determini el dret a la mateixa. 5. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural i es merita el primer dia de l’any o bé: a) Al mes següent del dia de la primera inscripció al cens parroquial per als obligats tributaris referits a la lletra a) de l’apartat 2 provinents d’altres parròquies o països. b) Al mes següent del dia de l’atorgament del títol d’adquisició de la propietat o del dret real d’ús per als obligats tributaris de les lletres b) i c) de l’apartat 2. c) A la data de l’autorització de la radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, per als obligats tributaris de la lletra d) de l’apartat 2. En els casos de canvi de residència, d’adquisició i transmissió d’habitatge, i d’inici i finalització d’activitats, el període impositiu es prorrateja mensualment de la mateixa forma que l’impost amb el que la taxa es liquida conjuntament. 6. Gestió, declaració i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de la taxa i la notifica a l’obligat tributari. La taxa pel servei d’higiene pública es liquida conjuntament amb l’impost tradicional del Foc i Lloc, o l’impost de la propietat immobiliària o l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, en funció de l’obligat tributari. El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 26. Taxa pel servei d’enllumenat públic 1. Fet generador Constitueix el fet generador la prestació del servei d’enllumenat dels carrers, places i espais públics en general de la parròquia. 2. Obligats tributaris Els obligats tributaris són les següents persones beneficiades pel servei: a) Les persones físiques inscrites al cens parroquial que, a la data del meritament de la taxa, tinguin una edat compresa entre els 18 i 65 anys. b) Les persones físiques propietàries d’habitatges situats a la parròquia o titulars de drets reals d’ús sobre els mateixos que no constitueixin el seu habitatge habitual. c) Les persones jurídiques propietàries d’habitatges situats a la parròquia o titulars de drets reals d’ús sobre els mateixos. d) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial. 3. Quota tributària S’estableix en funció dels obligats tributaris referits a l’apartat 2 anterior: a) Per als referits a la lletra a): 10,90 euros per obligat tributari. b) Per als referits a les lletres b) i c): - 32,70 euros per habitatge de superfície sigui inferior a 80 m2. - 43,60 euros per habitatge de superfície igual o superior a 80 m2. c) Per als referits a la lletra d): la que resulti d’aplicar el 6% sobre la quota tributària de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, amb una quota mínima de 52,55 euros per a totes les activitats i una quota màxima de 9.928,40 euros per a les activitats “altres tipus de mediació monetària” de les entitats financeres (codi 6419 de la CAEA-2019). 4. Bonificacions Gaudeixen d’una bonificació del 100% de la quota: a) Les persones físiques i jurídiques que realitzin activitats agrícoles i/o ramaderes, incloses les activitats apícoles, titulars d’explotacions agràries inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. b) Les persones físiques censades que acreditin trobar-se en estat de necessitat, segons els requisits i modalitats establertes al Ordinació del 29-3-2021, de modificació i refosa de l’ordinació de creació del Departament d’Acció Social i de prestacions socials del Comú. c) Les persones físiques censades amb una discapacitat igual o superior al 33%, acreditada mitjançant resolució de la CONAVA, d’acord amb la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre de 2002 i els reglaments que la desenvolupen. d) Les persones físiques censades, per motiu de defunció durant l’any natural. e) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, en cas de suspensió de l’activitat per un termini superior a sis mesos, degudament acreditada mitjançant la corresponent sol·licitud. Aquesta bonificació no es podrà sol·licitar si no s’està al corrent de pagament de la corresponent taxa, i s’atorgarà per un període màxim de dos anys improrrogables, comptats des de la data de la resolució de suspensió. f) Els obligats tributaris referits a les lletres b) i c) de l’apartat 2 respecte dels habitatges que en el cens parroquial figurin com a domicili dels obligats tributaris referits a la lletra a) del mateix apartat. La bonificació s’aplicarà a instància de l’obligat tributari. Tanmateix, el Comú podrà aplicar-la d’ofici quan, d’acord amb les dades del cens parroquial, li consti la situació que determini el dret a la mateixa. 5. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural i es merita el primer dia de l’any o bé: a) Al mes següent del dia de la primera inscripció al cens parroquial per als obligats tributaris de la lletra a) de l’apartat 2 provinents d’altres parròquies o d’altres països b) Al mes següent del dia de l’atorgament del títol d’adquisició de la propietat o del dret real d’ús per als obligats tributaris de les lletres b) i c) de l’apartat 2. c) A la data d’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, per als obligats tributaris de la lletra d) de l’apartat 2. En els casos de canvi de residència, d’adquisició i transmissió d’habitatge, i d’inici i finalització d’activitats, el període impositiu es prorrateja mensualment de la mateixa forma que l’impost amb el que la taxa es liquida conjuntament. 6. Gestió, declaració i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de la taxa i la notifica a l’obligat tributari. La taxa pel servei d’enllumenat públic es liquida conjuntament amb l’impost tradicional del Foc i Lloc, o l’impost de la propietat immobiliària o l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, en funció de l’obligat tributari. El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar l’autorització, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 27. Taxa pel servei de grua de circulació o d’immobilització de vehicles i pupil·latge al dipòsit de vehicles comunal 1. Fet generador Constitueix el fet generador la retirada per part del Servei de Circulació d’un vehicle de la via pública o bé la seva immobilització amb parany i l’estada del vehicle retirat al dipòsit comunal. 2. Obligats tributaris Els obligats tributaris són les persones físiques o jurídiques propietàries del vehicle retirat o immobilitzat. 3. Quota tributària (*) Al pupil·latge de les hores successives s’aplicarà un abonament mensual prorratejat per dies, per import de 154 € mensuals. No obstant això, la quota total exigible en concepte de pupil·latge, no podrà excedir del 20% del valor venal administratiu del vehicle en la data de la retirada de la via pública. El còmput del període de pupil·latge quedarà suspès, als efectes de liquidació, des del moment en què l’obligat tributari iniciï formalment el procediment de recuperació del vehicle, sempre que un eventual retard posterior no li sigui imputable. Als efectes d’aquest article, s’entén per valor venal administratiu del vehicle el que resulti de l’aplicació dels criteris següents: a) Amb caràcter preferent, el valor resultant de les taules oficials anuals de preus mitjans de venda de vehicles usats publicades per una administració pública de referència, amb aplicació dels percentatges de depreciació corresponents segons els anys d’ús del vehicle. b) Quan el model concret no figuri en les taules esmentades, s’utilitzarà el valor del model comparable més proper, atenent a la marca, gamma o model, any de primera matriculació, cilindrada o potència, combustible, carrosseria i categoria del vehicle. En cas d’existir diversos models comparables raonables, s’aplicarà el valor més baix. c) Quan no sigui possible determinar el valor mitjançant els criteris anteriors, el Comú podrà determinar-lo mitjançant informe tècnic, valoració professional o referències objectives de mercat degudament documentades. d) En defecte de qualsevol altra referència suficient, s’aplicaran els valors residuals administratius següents: - ciclomotors i motocicletes fins a 125 cc: 600 € - motocicletes de més de 125 cc: 1.000 € - turismes: 1.500 euros; - furgonetes i vehicles comercials lleugers: 2.000 € - camions, autobusos i vehicles industrials: 3.000 € - remolcs: 500 € L’obligat tributari podrà aportar, abans de la liquidació, una valoració pericial, justificació d’asseguradora, contracte de compravenda recent o altra documentació objectiva que acrediti un valor inferior que el Comú acceptarà si resulta suficientment acreditada. 4. Meritament La taxa es merita en el moment de l’activació, per part del Servei de Circulació, dels recursos tècnics i humans necessaris per a la retirada o immobilització del vehicle. 5. Liquidació En cas de servei de grua i trasllat del vehicle al dipòsit comunal o d’immobilització de vehicle amb parany, el pagament s’efectua al despatx del Servei de Circulació i Atenció Ciutadana abans de retirar el vehicle del dipòsit comunal o de desimmobilitzar-lo. El pagament de la quota pel desplaçament de la grua es pot fer directament a l’agent de circulació abans que el vehicle sigui traslladat al dipòsit comunal. Article 28. Taxa pel servei de mobilització d’agents de circulació i/o ús d’equipaments del Servei de Circulació 1. Fet generador Constitueix el fet generador la mobilització dels agents de circulació i/o l’ús d’equipaments varis del Servei de Circulació del Comú. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita la mobilització d’agents de circulació i/o l’ús d’equipaments del Servei de circulació. La prestació del servei ha de sol·licitar-se amb una antelació mínima d’un dia laborable. 3. Quota tributària S’estableix en funció del servei: Tot servei que es presti sense prèvia sol·licitud de 72 hores tindrà un augment sobre els imports abans referits del 20%. 4. Bonificacions Es bonificarà el 100% de la quota, en el cas que el servei sigui sol·licitat per ambaixades, administracions públiques i entitats parapúbliques pels actes de caràcter cultural, protocol·lari o tots aquells que no els comportin una utilitat econòmica. 5. Meritament La taxa es merita a la data de la sol·licitud o en el moment de l’activació, per part del Servei de Circulació del Comú, dels recursos tècnics i humans necessaris per a la prestació del servei. 6. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal a la data de retirada de l’autorització o per càrrec domiciliat. Article 29. Taxa pel servei de subministrament d’aigua termal 1. Fet generador Constitueix el fet generador el subministrament d’aigua termal de la xarxa pública. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica propietària de l’immoble que sol·licita i obté l’autorització d’embrancament. 3. Quota tributària S’estableix en funció del consum trimestral que s’acredita mitjançant la lectura dels comptadors subministrats pel Comú: - Fins a 20 m 3 : 4,50 euros/m 3 - Per cada m 3 de més: 2,80 euros/m 3 En qualsevol cas s’estableix una quantitat mínima de consum de: - 7 m 3 per habitatges, apartaments, locals i similars - 4 m 3 per habitació en hotels, residències i similars En el cas d’averia, el canvi del comptador d’aigua termal, la quota és de 70,00 euros. 4. Meritament La taxa es merita en el moment de l’autorització d’embrancament a la xarxa pública i, en qualsevol cas, des que s’utilitza el servei. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la taxa s’efectua trimestralment, a finals del trimestre, per càrrec domiciliat. Article 30. Taxa pel servei de celebració de matrimonis civils 1. Fet generador Constitueix el fet generador la celebració de matrimonis civils per les autoritats comunals. 2. Obligats tributaris Els obligats tributaris són les persones físiques que sol·liciten la celebració del matrimoni. 3. Quota tributària 4. Meritament La taxa es merita a la data de presentació de la sol·licitud. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de sol·licitar el servei o be un cop confirmada la data de celebració. Article 31. Taxa pel servei d’identificació del número del carrer 1. Fet generador Constitueix el fet generador la prestació del servei d’identificació d’un l’immoble amb la placa indicadora del número de carrer. 2. Obligat tributari L‘obligat tributari és el propietari o la comunitat de propietaris de l’immoble que sol·licita el servei. 3. Quota tributària S’estableix en 40 € euros per placa d’identificació. 4. Meritament La taxa es merita el dia en que es sol·licita el servei. 5. Gestió i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar la placa. Capítol IV. Taxes per la realització d’una funció administrativa de competència comunal de sol·licitud o de recepció obligatòria que afecti o beneficiï de forma particular a l’obligat tributari Article 32. Taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa necessària per a l’obtenció de les següents autoritzacions en relació a la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals: a) Alta i baixa b) Trasllat de domicili c) Modificació de nom d) Modificació i/o ampliació d’activitats, superfície d’explotació, titularitat i, en general de dades que constin al Comú en relació a la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·liciti la corresponent autorització. 3. Exempcions Estan exemptes de l’impost per tramitar la baixa d’un negoci al Registre de Comerç i Indústria: a) el declarat en situació de cessament de pagaments o fallida. b) el propietari del local en el què s’ubica quan no es tramita pel seu titular que ha cessat en l’exercici de l’activitat, conforme a l’article 20 de la Llei 12/2013 del 13 de juny, del comerç. 4. Quota tributària S’estableix en 100 euros per acte objecte d’autorització. 5. Meritament La taxa es merita a la data de presentació de la sol·licitud. 6. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal a la data de presentació de la sol·licitud. Article 33. Taxa per la concessió de llicències urbanístiques i/o l’aprovació d’actes relacionats 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa necessària per a la concessió de llicències urbanístiques i/o l’aprovació d’actes relacionats, conforme a la normativa específica que els hi resulta d’aplicació. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita la llicència urbanística i/o l’acte relacionat. En les taxes per a la concessió de llicències urbanístiques, també ho és, com a responsable, el constructor i el contractista de les obres, els quals, si s’escau, poden repercutir les quotes als propietaris de les obres. 3. Quota tributària S’estableix en funció de la llicència i/o acte següents: Els imports que el Comú avança al Govern per les revisions de projectes que aquest realitza i factura, seran re-facturats pel Comú a l’obligat tributari en el termini de trenta dies a comptar del de la factura de Govern. 4. Meritament Per les llicències marcades amb un ( 1 ) a l’apartat anterior la taxa es merita a la data de presentació de la sol·licitud. En la resta de casos, la taxa es merita a la data de la concessió de la llicència o a la de la resolució. Un cop meritada la taxa, l’obligació de contribuir no es veurà afectada per la denegació de la llicència ni per la renuncia o desistiment de l’obligat tributari un cop concedida i, per tant, el Comú no retornarà cap import o n’exigirà el que correspongui. En el cas que les obres s’hagin iniciat o executat sense haver obtingut la llicència, la taxa es merita quan s’iniciï l’activitat comunal relativa a determinar si l’obra en qüestió és o no autoritzable, amb independència de l’expedient administratiu que pugui derivar-se. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de les llicències i actes marcats amb un (1) a l’apartat 3 anterior s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal a la data de presentació de la sol·licitud i el de les restants, abans de retirar la llicència o la resolució. En els casos en que sigui procedent, també caldrà fer el pagament de l’import del subministrament de la placa d’obres menors. Article 34. Taxa sobre l’autorització d’embrancament a les xarxes públiques 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa d’autorització d’embrancament d’un edifici o construcció a una de les xarxes públiques comunals següents: a) d’aigües residuals b) d’aigua termal c) de fluid elèctric (a la zona del Pla d’Engolasters) d) d’aigües pluvials 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita i obté l’autorització d’embrancament. Ho és: a) El propietari d’un immoble, o b) El titular de l’autorització de construcció, el qual, si s’escau, pot repercutir la quota tributària en el propietari. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de xarxa pública amb un fixe per edifici més un variable: 4. Meritament La taxa es merita a la data de l’autorització d’embrancament. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal a la data de la retirada de l’autorització d’embrancament. Article 35. Taxa per la inscripció al cadastre 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa per a la inscripció al cadastre dels bens immobles, edificats i no edificats situats al territori de la parròquia i de la titularitat dels drets sobre els mateixos, així com qualsevol alteració de les seves característiques físiques o jurídiques. 2. Obligatorietat de la inscripció La inscripció s’ha de realitzar en el termini màxim de trenta dies a partir de la data en que s’ha produït el fet o s’ha atorgat el negoci jurídic corresponent sobre l’immoble. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet la inscripció, el Comú pot efectuar-la d’ofici. 3. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica titular de drets sobre els bens immobles obligada a realitzar la inscripció. 4. Quota tributària S’estableix en funció del motiu de la inscripció al cadastre, afegint-se un import fix de 11,05 euros per sol·licitud, en concepte de tràmit administratiu. ( 1 ) El resultat de dividir (0,21 euros/m 2 de la parcel·la) entre (√ del producte de 0,0045 x m 2 de la parcel·la). 5. Meritament La taxa es merita a la data de presentació de la sol·licitud o en el moment en que el Comú notifica la resolució a l’obligat tributari, en cas que realitzi la inscripció d’ofici. 6. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar la resolució d’inscripció o després de notificada la resolució, en cas que la inscripció es realitzi d’ofici, o per càrrec domiciliat, a excepció de l’import en concepte de tràmit administratiu que s’efectua a la data de presentació de la sol·licitud. Article 36. Taxa pel lliurament de documentació cadastral 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa necessària per al lliurament per part del Comú de documents cadastrals (certificats, plànols, etc.) que recullen dades o aspectes relacionats amb el Cadastre. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita i obté els documents o les dades. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de document, afegint-se un import fix de 10,55 euros per sol·licitud, en concepte de tràmit administratiu: ( 1 ) El resultat de dividir (0,41 euros/m 2 de la parcel·la) entre (√ del producte de 0,0045 x m 2 de la parcel·la). ( 2 ) El resultat de dividir (0,21 euros/m 2 de la parcel·la) entre (√ del producte de 0,0045 x m 2 de la parcel·la). 4. Meritament La taxa es merita a la data de la sol·licitud. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal a la data de lliurament de la documentació sol·licitada, a excepció de l’import en concepte de tràmit administratiu que s’efectua a la data de presentació de la sol·licitud. Article 37. Taxa sobre la delimitació de terres comunals 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa de delimitació de terres comunals per part del Comú. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita la delimitació. 3. Quota tributària S’estableix en: a) Un import fix de 345,00 euros per acte de delimitació. b) Un import variable de 11,00 euros per metre lineal. 4. Meritament La taxa es merita a la data de presentació de la sol·licitud. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal: a) el de l’import fix, a la data de presentació de la sol·licitud, i b) el de l’import variable, a la data de lliurament de la resolució. Article 38. Taxa sobre l’emissió de certificats 1. Fet generador Constitueix el fet generador la realització de la funció administrativa d’emissió de tot tipus de certificat que es sol·liciti al Comú. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita el certificat. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de certificat: - Certificats en general: 7,35 euros - Certificats urbanístics: 68,30 euros 4. Bonificacions Queda bonificada el 100% de la quota corresponent als certificats de residència, convivència, fe de vida i alta al cens de població de la parròquia. 5. Meritament La taxa es merita a la data de presentació de la sol·licitud. 6. Gestió, declaració i liquidació El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal a la data del lliurament del certificat. Títol III.- Contribucions especials Article 39. Fet generador 1. Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l’acord de l’òrgan competent del Comú sobre la realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics, sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. 2. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part del Comú són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquestes en milloren sensiblement les condicions. b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és competència comunal. c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquestes en milloren sensiblement les condicions. d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya. e) Creació de places públiques. f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal. g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conducció d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. 3. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tractin de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. 4. No es poden aplicar contribucions especials en els supòsits següents: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent. b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres. Article 40. Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal. S’entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l’obligat tributari que experimentin un augment de valor com a conseqüència de la realització de les obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics comunals. 2. Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, o bé si el propietari és desconegut o hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical. 3. Són obligats tributaris per benefici singular els empresaris subministradors de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes a la lletra f), apartat 2 de l’article anterior d’aquesta Ordinació. S’entén per benefici singular l’increment de valor que experimenten els béns immobles com a conseqüència de les obres a què dona lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d’ús. Article 41. Entitats totalment exemptes 1. Gaudeixen d’exempció de les contribucions especials els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els Comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. 3. L’existència de supòsits d’exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d’aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l’exempció són assumides únicament pel Comú. Article 42. Base de tributació 1. La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90% del cost efectiu de l’obra que el Comú pretén dur a terme. 2. El cost efectiu de l’obra inclou: a) El cost real de les obres b) El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l’execució de les obres, fixat d’acord amb la Llei d’expropiació 3. En qualsevol cas, l’import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el Comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l’import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l’excés, si n’hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d’obligats tributaris. Article 43. Determinació de les quotes de tributació 1. Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció dels metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal. 2. Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 39 d’aquesta Ordinació. Article 44. Meritament Les contribucions especials es meriten a la data de l’adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d’inici de les obres. Article 45. Aplicació i efectivitat Les contribucions especials s’han d’aplicar mitjançant una ordinació específica que estableixi els elements essencials d’aquestes que en delimiti la zona d’aplicació. Les ordinacions de creació d’una contribució especial seran publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra als efectes de reclamacions i recursos. Article 46. Gestió, declaració i liquidació 1. Les liquidacions de les contribucions especials efectuades prenent com a base el cost projectat de les obres són provisionals i es notifiquen als obligats tributaris seguint el procediment administratiu de dret comú. 2. Un cop aprovada la liquidació pressupostària de la despesa corresponent a l’obra executada es practiquen les liquidacions definitives. Si l’import real de la despesa és diferent al calculat inicialment, les liquidacions són rectificades d’ofici pel Comú per ajustar-les a la realitat del cost. Si a causa de la rectificació, les quotes definitives són més elevades que les provisionals, l’excés s’exigeix mitjançant liquidació addicional. Si les liquidacions provisionals són superiors a les definitives, el Comú retorna la diferència als obligats tributaris en el termini de tres mesos a comptar de la data de l’acord de rectificació. 3. Les quotes poden ser fraccionades, per períodes anyals i per un termini màxim de cinc anys a comptar de la data del meritament, a petició expressa de l’obligat tributari, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. Títol IV. Impostos Capítol I. Disposicions generals Article 47. Concepte i classificació El impostos són tributs el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’administració. Són impostos propis del Comú, els següents: a) L’impost tradicional del foc i lloc. b) L’impost sobre la propietat immobiliària. c) L’impost sobre els rendiments arrendataris. d) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. e) L’impost sobre la construcció. Article 48. Entitats totalment exemptes 1. Gaudeixen d’exempció dels impostos els Coprínceps, el Consell General, el Govern i els Comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. Capítol II. Impostos Article 49. Impost tradicional del Foc i Lloc 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost tradicional del Foc i Lloc és un impost de naturalesa directa quin fet generador és tenir la residència principal al territori de la parròquia. Als efectes d’aquest impost s’entén per residència principal el lloc on s’està censat el primer dia de l’any natural o el dia de la primera inscripció al cens comunal en cas de canvi de residència, tant per a les persones que provenen d’altres parròquies com les que provenen d’altres països. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el resident censat en el territori de la parròquia que, a la data del meritament de l’impost, tingui una edat compresa entre els 18 i 65 anys. 3. Exempcions Estan exemptes de l’impost les persones de les que s’acrediti: a) El reconeixement d’una discapacitat igual o superior al 33%, acreditada mitjançant resolució de la CONAVA, d’acord amb la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre de 2002 i els reglaments que la desenvolupen. b) La defunció durant l’any natural. 4. Quota tributària S’estableix en 25,25 euros per obligat tributari. 5. Bonificacions Els obligats tributaris es beneficien d’una bonificació del 100% de la quota tributaria quan acreditin trobar-se en estat de necessitat, segons els requisits i modalitats establerts a l’Ordinació del 29-3-2021, de modificació i refosa de l’ordinació de creació del Departament d’Acció Social i de prestacions socials del Comú. 6. Període impositiu i meritament El període impositiu és anyal i es merita el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a la primera inscripció al cens comunal, en cas de canvi de residència. El període impositiu es prorrateja mensualment en cas de canvi de residència durant l’any natural: a) En el cas que la inscripció al cens comunal es realitzi després de l’1 de gener, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, sense incloure el de la inscripció. b) En cas el cas que la inscripció al cens comunal es doni de baixa abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha estat inscrit, inclòs el de baixa de la inscripció. 7. Gestió i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost. El pagament s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal, en els casos de primeres inscripcions i per càrrec domiciliat, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Amb caràcter general, els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària ingressen el deute tributari de forma conjunta. En aquest supòsit és el cap de casa qui ha d’ingressar el deute tributari. Opcionalment, els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària poden sol·licitar ingressar el deute tributari de forma individual. S’entén per unitat immobiliària, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar, i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris. Article 50. Impost sobre la propietat immobiliària 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa quin fet generador és la propietat o la titularitat d’un dret real d’ús d’un bé immoble situat al territori de la parròquia. En el supòsit de titularitat d’un dret real d’ús, el titular resta subjecte a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. La propietat immobiliària que no estigui edificada no està subjecta a l’impost. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el propietari o el titular del dret real d’ús del bé immoble. En cas de no conèixer-lo és obligat tributari el titular de la llicència de construcció. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició. 3. Base de tributació Constitueix la base de tributació la superfície total construïda del bé immoble, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització. En els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments i trasters, només es computa el 40% de la seva superfície. Als efectes de ponderació, s’estableix una sola categoria de carrers, a la qual correspon un índex de localització 1. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen s’estableix en funció de la superfície de la base de tributació o del destí del bé immoble: a) Per la superfície que no superi 100 m 2 : 0,67 euros/m 2 b) Per la superfície que superi 100 m 2 : 0,78 euros/m 2 c) Immobles destinats a activitats agrícoles i ramaderes: 0,31 euros/m 2 5. Quota tributària Resulta d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació, amb un mínim de 10,30 euros. 6. Bonificacions En el cas de bens immobles destinats a activitats agrícoles i ramaderes -incloses les activitats apícoles-, s’aplica una bonificació del 100% de les quotes tributàries, si els obligats tributaris consten com a titulars de l’explotació agrària i estan inscrits al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és anyal i es merita el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a l’obtenció del títol de propietat o del dret real d’ús, quina inscripció al cadastre és obligatòria. El període impositiu es prorrateja mensualment en cas d’adquisició o transmissió del bé immoble o dret real d’us sobre el mateix durant l’any natural: a) En el cas que l’adquisició es realitzi després de l’1 de gener, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, sense incloure el de l’obtenció del títol de propietat o del dret real d’ús. b) En el cas que la transmissió es realitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals ha estat inscrit, inclòs el de baixa de la inscripció. 8. Gestió i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost per càrrec domiciliat. Per als propietaris d’un habitatge, persones físiques no residents o persones jurídiques, el domicili és aquell on es troba radicat l’habitatge, sempre que no n’hagin designat expressament un altre. Article 51. Impost sobre els rendiments arrendataris 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost sobre els rendiments arrendataris és un impost de naturalesa directa quin fet generador és l’obtenció de rendes derivades de l’arrendament, del sotsarrendament i de la gestió d’un bé immoble situat al territori de la parròquia. A efectes de l’impost s’entenen per contractes de gestió aquells en mèrits dels quals el titular del dret sobre el bé immoble cedeix el rendiment al gestor. No estan subjectes a aquest impost els rendiments derivats de l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), de les entitats gestores dels habitatges d’ús turístic (EGHUT) i dels contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el que obté rendes derivades de l’arrendament, ja sigui en virtut d’un títol de propietat o d’un dret real d’ús, del sotsarrendament o de la gestió d’un bé immoble. Els gestors dels lloguers o drets sobre béns immobles, tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, o herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir responsabilitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició. 3. Base de tributació Constitueix la base de tributació la suma de les rendes efectivament acreditades per l’obligat tributari, durant el període impositiu. En cas de sotsarrendament, la base de tributació estarà constituïda per la diferència entre la renda obtinguda i la renda pagada a l’arrendador. La base de tributació s’obté d’una declaració que ha de presentar l’obligat tributari, en la que ha d’informar de les rendes per lloguer acreditades en el període impositiu. En el cas de què no s’hagin produït rendes, la declaració així ho farà constar. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen s’estableix en funció de la suma de les rendes que constitueixen la base de tributació: a) Fins a 40.000 euros: 3% b) A partir de 40.000,01 euros: 4% 5. Quota tributària Resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 6. Període impositiu i meritament El període impositiu és anyal i es merita el darrer dia de l’any natural. En cas de defunció de l’obligat tributari, el període impositiu finalitza el dia de la defunció. 7. Gestió, declaració i liquidació La declaració de les rendes ha de presentar-se com a data límit el 31 de març de l’any següent a cada període impositiu. Vençut aquest termini i a manca de presentació de la declaració, si el Comú disposa d’informació que acredita que s’ha produït el fet generador, practicarà d’ofici la liquidació corresponent mitjançant el sistema d’estimació indirecta establert a la Llei de bases de l’ordenament tributari. D’acord amb la declaració informativa de les rendes de l’obligat tributari, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost, per càrrec domiciliat. Article 52. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa quin fet generador és l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional al terme de la parròquia. Són activitats comercials, empresarials i professionals, les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, realització o comercialització de béns i serveis. També té la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) i els contractes de gestió d’HUT, tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei 6/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica titular de l’activitat comercial, empresarial i/o professional. Les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. També tenen la condició d’obligats tributaris les societats civils, comunitats de béns i altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzin activitats comercials, empresarials o professionals. 3. Exempcions Està exempta de l’impost l’activitat de venda directa dels productes naturals o elaborats que, obtinguts de les activitats agrícoles o ramaderes que hi desenvolupin, realitzin els titulars d’una explotació agrària degudament inscrita al Registre d’Explotacions Agràries (REA), doncs d’acord amb l’article 8.2 de la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç, els referits titulars estan dispensats de sol·licitar l’obertura de l’establiment comercial i l’exercici de l’activitat comercial i estar inscrits al Registre de Comerç i Indústria, per a la referida activitat de venda. 4. Base de tributació Constitueix la base de tributació la superfície d’explotació ponderada per un índex de localització. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels HUT objecte d’explotació, i en el cas de les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), amb la superfície del local comercial destinat a dita activitat. Només es pren com a superfície d’explotació el 40% de la superfície: a) No construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, així com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, terrasses d’establiments de restauració i assimilats, etc. b) Construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tots tipus. c) Dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament. Als efectes de modular la base de tributació s’estableixen cinc categories de carrers a la parròquia a les quals els corresponen els següents índex de localització: En el cas de què el lloc de radicació tingui entrada o accés per més d’un carrer, es tindrà en compte la categoria del carrer a la qual correspongui l’índex més elevat. La relació de carrers per categories es recull a l’annex 1 d’aquesta Ordinació. 5. Tipus de gravamen El tipus de gravamen s’estableix en euros per metre quadrat de la superfície d’explotació en funció de les activitats exercides, definides d’acord amb la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra. Els tipus de gravamen aplicables figuren a l’annex 2 de la present Ordinació. 6. Quota tributària Resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. S’estableixen unes quotes tributàries mínimes i màximes: a) La mínima resulta d’aplicar el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats. b) La màxima s’associa a l’activitat exercida i figura a l’annex 2 de l’Ordinació, juntament amb el tipus de gravamen. D’acord amb la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de finances comunals, per a les activitats en que no s’estableix una quota tributària màxima, aquesta és de 300.000 euros. En el cas d’activitats comercials que tinguin una durada inferior al trimestre es facturarà un únic trimestre amb un mínim de 266 euros. 7. Bonificacions L’obligat tributari es pot beneficiar de les bonificacions següents: a) Bonificació del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos d’activitat i del 50% de les que es meritin durant els dotze mesos següents, en el cas que iniciï una nova activitat comercial, empresarial o professional. b) Bonificació del 100% de les quotes tributàries, en el cas d’activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com titulars de les explotacions agràries i estiguin inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. Bonificació del 100% de les quotes tributàries en cas que l’obligat tributari suspengui la seva activitat comercial, empresarial o professional per un termini superior a sis mesos i ho acrediti degudament mitjançant la corresponent sol·licitud. Aquesta bonificació s’atorgarà per un període màxim de dos anys improrrogables, comptats des de la data de la resolució de suspensió. S’entén per període de suspensió d’una activitat comercial, empresarial o professional el període durant el qual l’obligat tributari deixa d’exercir efectivament l’activitat per la qual ha estat autoritzat. La bonificació referida a la lletra a) no s’aplica en el cas de què l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat i/o la sol·licitud d’alta sigui a conseqüència d’un canvi de titularitat. 8. Període impositiu i meritament El període impositiu és anyal i es merita el primer dia de l’any natural. El període impositiu es prorrateja mensualment en cas d’inici o finalització d’activitat: a) En el cas de què l’activitat s’iniciï després de l’1 de gener, l’impost es merita a la data d’inici de l’activitat, i en aquest cas la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de l’inici de l’activitat. b) En el cas de què l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. De sol·licitar-se un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular l’impost a raó del nombre de mesos vençuts en els que s’ha dut a terme l’activitat anterior i pel que respecta a la nova activitat a raó del nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el mes d’inici d’aquesta nova activitat. 9. Gestió i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost i la notifica a l’obligat tributari. El pagament de l’impost i de les taxes relacionades s’efectua a les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal en el moment de retirar la resolució en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 53. Impost sobre la construcció 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa quin fet generador és la realització, dins del terme de la parròquia, d’edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física o jurídica que sol·licita la llicència de construcció o ampliació de l’edifici i, en el cas que aquesta llicència no sigui preceptiva, la persona física o jurídica que presenti el projecte d’interès nacional o el pla sectorial. 3. Base de tributació Constitueix la base de tributació la superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització, el valor del qual als efectes d’aquest impost es fixa en funció de la unitat d’actuació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial en la que trobin situades les edificacions. Els índex de localització aplicables, es recullen a l’annex 3 d’aquesta Ordinació. Als efectes de l’impost, s’entén per superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen s’estableix en 50,00 euros per metre quadrat. 5. Quota tributària Resulta d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Bonificacions Les bonificacions que s’apliquen sobre la quota tributària són les següents: a) Una bonificació del 70% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin a ús d’habitatge per a ús propi d’una persona física o en règim de lloguer a preu assequible. b) Una bonificació de l’1% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin a ús d’habitatge en règim de lloguer a preu de mercat. c) Una bonificació del 70% de la quota tributaria per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d’aparcament. d) Una bonificació del 80% de la quota tributaria per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i/o ramader. En el cas de què s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó de l’ús de les edificacions o de les seves ampliacions o per raó del preu assequible del lloguer i l’obligat tributari canviés aquest ús o aquest preu assequible dins del termini dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost ha de restituir-se la bonificació aplicada. L’import a reintegrar al Comú serà l’íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus de sumar dos punts percentuals al tipus d’interès moratori, a comptar de la data d’obtenció de la primera llicència. Aquesta restitució només s’admet per edificis sencers independents, no per unitats immobiliàries producte de la divisió horitzontal. 7. Meritament L’impost es merita en el moment d’obtenir-se la llicència urbanística corresponent i, en el cas que aquesta no sigui preceptiva, en el moment de validar el projecte corresponent per part del Comú. 8. Gestió, declaració i liquidació D’acord amb les dades que consten al projecte sotmès a aprovació, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost i la notifica a l’obligat tributari. El pagament de l’impost és exigible des del moment de la notificació de l’obtenció de la llicència sol·licitada i de l’import de la liquidació corresponent a l’obligat tributari. Capítol III. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 54. Impost sobre transmissions patrimonials 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries és un impost de naturalesa indirecta que grava aquesta tipologia de transmissions i resta establert en règim de corresponsabilitat fiscal entre el Govern i els Comuns. El fet generador de l’impost és la transmissió, a títol onerós o lucratiu intervius de tota classe de béns immobles a inscriure en el registre del cadastre comunal, així com la constitució i la cessió de drets reals sobre béns immobles. 2. Tipus de gravamen El tipus de gravamen comunal que s’aplica sobre el valor de les transmissions patrimonials de béns i drets reals sobre béns immobles situats a la parròquia és del 3%. 3. Gestió i liquidació El Comú delega la gestió i liquidació de l’impost en el Govern, en la forma que determina la Llei, els Reglaments i el Conveni entre el Comú i el Govern, de data 1 de març de 2001. Títol V. Gestió tributària Capítol I. El deute tributari Secció primera. Disposicions generals Article 55. Contingut del deute tributari 1. El deute tributari consisteix en la quota o import a ingressar, derivat de l’obligació tributària principal. 2. El deute tributari inclou també, si és el cas: a) Els recàrrecs establerts sobre la base de tributació o sobre la quota de liquidació. b) Els interessos d’ajornament i fraccionament, exigibles al tipus d’interès moratori. c) Els recàrrecs per declaració extemporània. d) El recàrrec del període executiu, en els casos i pels imports establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari. e) L’interès moratori. 3. Les sancions tributàries no formen part del deute tributari. Article 56. Extinció del deute tributari Els deutes tributaris s’extingeixen per pagament voluntari o executiu, prescripció, compensació, condonació o insolvència provada de l’obligat tributari, sense perjudici de la possible derivació de responsabilitat, i sense perjudici també de la rehabilitació dels crèdits en cas de cessament de la insolvència del deutor. Secció segona. Pagament Article 57. Modalitats de pagament 1. Amb caràcter general, els deutes tributaris que es meriten periòdicament, es faran efectius mitjançant càrrec domiciliat al compte corrent d’una entitat bancària domiciliada en qualsevol dels països membres de la zona SEPA, en quin cas, es demanarà la signatura de l’ordre de domiciliació conforme a la normativa en vigor. Els terminis de pagament periòdic es fixaran anualment mitjançant publicació del calendari fiscal al BOPA i/o qualsevol altre canal de comunicació oficial establert. 2. Amb caràcter general, els deutes tributaris que es meriten ocasionalment, a la data de presentació de la sol·licitud o a la de l’autorització, així com els que es meriten en els casos de primeres autoritzacions o inscripcions, es pagaran en efectiu o mitjançant targeta de crèdit o dèbit, xec o taló conformat directament a les oficines comunals o mitjançant transferència bancària, en quin cas, per a la retirada de la resolució s’haurà d’aportar el justificant de la seva realització. Excepcionalment, es poden fer efectius mitjançant càrrec domiciliat. 3. La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu és de 3.000 €. 4. El pagament en termini voluntari o executiu pot realitzar-se en espècie i mitjançant béns d’interès general, culturals o d’altra naturalesa, a sol·licitud de l’obligat tributari. El procediment d’aquesta modalitat de pagament serà el regulat a l’article 14 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 58. Temps de pagament 1. El pagament dels deutes tributaris resultants de liquidacions practicades pel Comú, s’ha de fer efectiu en el termini d’un mes a comptar des de la notificació de l’acte de liquidació, tret que l’Ordinació estableixi terminis diferents. 2. En el cas de què la notificació de l’acte de liquidació s’efectuï mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , el termini d’un mes comença a comptar a partir de la data de la publicació. 3. El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest s’hagi fet efectiu podria determinar la meritació de l’interès moratori, sense perjudici de què puguin resultar exigibles els recàrrecs per extemporaneïtat i del període executiu. Iniciat el període executiu, el pagament del deute tributari s’ha de realitzar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la provisió de constrenyiment. Article 59. Imputació de pagaments 1. Els deutes tributaris són independents entre sí, tant per la totalitat de l’import respectiu com quant a les porcions en els casos de fraccionament, de tal forma que el pagament d’un deute tributari o d’un ingrés a compte de venciment posterior no extingeix la facultat del Comú d’exigir els anteriors no pagats. 2. L’obligat al pagament de diversos deutes tributaris pot imputar cada pagament al deute que lliurement determini. Si els deutes es troben en període executiu, la imputació es farà al deute més antic. Article 60. Ajornament i fraccionament del pagament 1. Per a què produeixi l’efecte d’extingir l’obligació tributària el pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari. 2. No obstant això, quan la situació economicofinancera de l’obligat tributari l’impedeixi efectuar, de forma transitòria, el pagament del deute tributari en els terminis establerts aquest pot sol·licitar al Comú l’ajornament o el fraccionament del deute, tant en període voluntari com de constrenyiment, en general, amb oferta de garantia. 3. En cap cas poden ser ajornats o fraccionats els deutes que es derivin de sancions tributàries. 4. L’ajornament o el fraccionament comporten la meritació de l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades. No obstant, pels tributs següents es podrà sol·licitar el fraccionament sense la meritació d’interès moratori únicament en període voluntari sempre que els terminis sol·licitats es trobin dins de l’any natural: - Impost tradicional del Foc i Lloc - Impost sobre la propietat immobiliària - Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals - Taxes pels serveis d’higiene pública i d’enllumenat relacionades amb els referits impostos. 5. La resta d’elements no regulats en la present ordinació, queden regulats pel Reglament de recaptació dels tributs. Article 61. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament L’òrgan comunal competent en aquesta matèria és la Junta de Govern. Article 62. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament 1. Les sol·licituds han d’adreçar-se a l’òrgan del Comú competent per a resoldre-les. Poden referir-se a deutes (una o vàries liquidacions) que es trobin dins del termini voluntari de pagament o bé en període executiu, en qualsevol moment abans de l’execució de l’embargament. En període voluntari, la sol·licitud d’ajornament o fraccionament impedeix l’inici del període de constrenyiment. 2. Com a mínim, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament han de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social completa, NRT i domicili de l’obligat al pagament i, si s’escau, del seu representant. b) Concepte, import del deute i període a què es refereix, així com la data del termini del període voluntari de pagament. c) Causes que motiven la sol·licitud. d) Terminis i condicions sol·licitades. e) Garanties que s’ofereixen; en cas de sol·licitud de dispensa total o parcial, motivació de les causes. f) Ordre de domiciliació bancària, amb indicació del codi IBAN o el número de compte corrent de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. g) Lloc, data i signatura del sol·licitant. 3. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament s’han d’acompanyar de la documentació següent: a) Compromís d’aval o fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada per a operar al Principat d’Andorra. En el cas d’impossibilitat d’obtenir aval o fiança, s’ha d’adjuntar la documentació que s’especifica als apartats corresponents d’aquest article. b) Documentació que acredita, si s’escau, la representació i el domicili als efectes de notificacions. c) Qualsevol altre document que s’estimi oportú. En qualsevol cas, ha d’acreditar-se l’existència de dificultats econòmic financeres que impedeixen efectuar, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts. d) Una sol·licitud de compensació dels crèdits que el Comú pugui reconèixer a favor de l’obligat al pagament durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. 4. En el cas de què es sol·liciti l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents requerits al paràgraf anterior ha d’aportar-se la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la que constin les gestions efectuades a aquest efecte. b) Valoració, per expert independent, dels béns oferts en garantia. c) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. 5. De sol·licitar-se dispensa total o parcial de garantia, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament, s’ha d’acompanyar aquesta amb la següent documentació: a) Declaració responsable i justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia. b) Justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la que constin les gestions efectuades a aquest efecte. c) Valoració, per expert independent, dels béns oferts en garantia. d) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. En els cas d’empresaris o professionals, pla de viabilitat o qualsevol altra informació o documentació que justifiqui la possibilitat de complir amb l’ajornament o fraccionament del deute 6. En el cas de què la sol·licitud d’ajornament o fraccionament no reuneixi els requisits establerts anteriorment, la Junta de Govern del Comú requerirà al sol·licitant que, en el termini de 10 dies a comptar a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni els defectes o aporti els documents que hi manquin. El requeriment indicarà que en cas de no ser atès, la sol·licitud es tindrà per no presentada, arxivant-se. Article 63. Garanties en l’ajornament i el fraccionament 1. La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament i, addicionalment, un 10% de la suma d’ambdues partides; en el cas d’aportar-se diverses garanties, aquestes han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris del deute en període voluntari, els interessos moratoris que puguin generar-se en l’ajornament i, a més, l’esmentat 10%. 2. La Junta de Govern apreciarà la suficiència de la garantia aportada. 3. En el cas d’aportar-se aval, aquest ha de tenir vigència de tres mesos addicionals a la finalització de període d’ajornament o fraccionament sol·licitat. 4. Sempre i quan l’import del deute no superi els 10.000 euros la garantia pot consistir en una fiança personal i solidària prestada per dos persones de reconeguda solvència a criteri del Comú. 5. El termini per a formalitzar les garanties és d’un mes a partir de la concessió de l’ajornament o fraccionament, restant aquesta condicionada a l’efectiva prestació de la garantia. 6. L’acceptació de la garantia l’efectua la Junta de Govern, notificant-ho al sol·licitant i, si s’escau, als registres corresponents. 7. Un cop satisfeta la totalitat del pagament les garanties s’alliberen de forma immediata. En el cas de garanties parcials, aquestes s’alliberen un cop realitzat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles. Article 64. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament 1. Ateses les circumstàncies del deutor, el Comú pot dispensar total o parcialment de garantia l’obligat tributari per les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quant l’import en conjunt dels deutes que es trobin tant en període voluntari com executiu no excedeixin de 2.500 euros. 2. Per a determinar la referida quantitat, s’acumulen en el moment de la sol·licitud els deutes a què es refereix aquesta així com qualsevol altres del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés dels deutes ajornats o fraccionats, excepte aquells que es trobin degudament garantits. 3. En el cas de què es sol·liciti ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, ja sigui total o parcial, el Comú comprovarà si hi ha béns o drets susceptibles de ser aportats com a garantia. En cas de què n’hi hagi, la Junta de Govern notifica a l’obligat tributari el termini per aportar els drets o béns identificats. 4. En cas de concessió d’un ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, l’obligat tributari ha de comunicar al Comú, en qualsevol moment fins a la satisfacció del deute, qualsevol variació del seu patrimoni que permeti garantir els deutes ajornats o fraccionats, concedint-se en aquest cas el termini d’un mes per a establir les noves garanties. Si el Comú té coneixement d’aquestes variacions patrimonials ha de notificar-ho a l’obligat tributari per a què en el termini de 10 dies aquest formuli les al·legacions que estimi pertinents. Transcorregut aquest termini, el Comú requerirà a l’obligat tributari la constitució, en el termini d’un mes, de la garantia corresponent als béns i drets identificats. Article 65. Terminis i imports mínims dels ajornaments i fraccionaments 1. L’import mínim de les quotes tributàries a fraccionar o ajornar no podrà ser, en cap cas, inferior a 70 euros tret del darrer import del fraccionament. Les quotes tributàries es podran fraccionar en un termini màxim de 24 mesos correlatius a partir del mes següent de la resolució 2. Els fraccionaments tindran com a venciment, el darrer dia de cada període mensual. 3. El primer venciment es produirà sempre al final del primer període natural ajornat a comptar des de la data de la resolució. 4. Els deutes derivats de la concessió de llicències urbanístiques han de ser liquidats en la seva totalitat al moment de sol·licitar la primera ocupació, abonant íntegrament les quotes que puguin restar pendents de venciment en mèrits del fraccionament acordat. Article 66. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament 1. La Junta de Govern examina les sol·licituds d’ajornament o fraccionament, especialment els casos de manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos, la suficiència de la garantia o, si s’escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties. 2. Realitzat aquest examen, emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari. 3. Durant la tramitació de la sol·licitud i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats en la sol·licitud. En el cas d’incompliment d’aquests terminis durant el període de tramitació pot denegar-se automàticament la sol·licitud presentada. Article 67. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament 1. La Junta de Govern disposa d’un termini de dos mesos per a notificar les resolucions, prorrogable per un altre mes addicional. 2. La resolució relativa a l’ajornament o fraccionament sol·licitat ha de notificar-se a l’obligat tributari, incloent-hi: a) El càlcul dels interessos moratoris exigibles. b) Els efectes que es deriven de la no constitució de garanties (comprovació per part del Comú de l’existència de béns i drets susceptibles de constituir garantia, comunicació de variacions en el patrimoni de l’obligat tributari, etc.). c) El codi IBAN o el número de compte de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. d) Els terminis de pagament. e) Altres possibles condicions de l’acord. 3. En el cas de dispensa de garanties, s’entén que des de la resolució es formula una sol·licitud de compensació de crèdits que té efectes en el moment en què els crèdits o dèbits siguin exigibles, encara que això suposi un venciment anticipat del terminis, sense perjudici del nou càlcul dels interessos moratoris. 4. La resolució pot contenir terminis diferents dels sol·licitats per l’obligat tributari, així com exigir i condicionar el manteniment de l’acord de concessió de l’ajornament o fraccionament al fet que el sol·licitant es trobi al corrent de les seves obligacions tributàries durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. 5. En el cas de resolucions de fraccionament que incloguin deutes en període voluntari i d’altres en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud, l’acord de concessió no acumularà en una mateixa fracció deutes que es trobin en diferents períodes d’ingrés, havent-se de satisfer primer els deutes que es trobin en període executiu. 6. En el cas de resolució denegatòria, se’n deriven els efectes següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, els interessos s’exigiran fins a la finalització del termini d’ingrés obert com a conseqüència de la denegació. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, prossegueix aquest període. 7. Contra la denegació de sol·licituds es pot interposar recurs en via administrativa. Article 68. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments: 1. En cas d’ajornament i un cop vençut el termini atorgat, la manca de pagament determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata en via de constrenyiment de la part del deute ajornat que hagi esdevingut impagat. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu. 2. En cas de fraccionament, la manca de pagament d’un sol termini determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata per via de constrenyiment de les quantitats vençudes; si aquestes no s’ingressen, es consideren vençuts els restants terminis pendents, els quals s’exigiran per via de constrenyiment. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu per raó dels terminis pendents. 3. En el supòsit d’incompliment reiterat, el Comú considerarà vençuda la totalitat del deute fraccionat i exigirà a l’obligat tributari el pagament per la via de constrenyiment. A aquests efectes, es considera incompliment reiterat la falta de pagament per part de l’obligat tributari de dues o més fraccions del deute, tant de forma consecutiva en el temps com de forma no consecutiva. Secció tercera. Prescripció Article 69. Terminis i còmput de prescripció 1. Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents: a) El dret del Comú a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna. b) L’acció per imposar sancions tributàries. c) El dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts. d) El dret del Comú a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats. e) El dret del Comú a exigir el pagament de les sancions tributàries. 2. El termini de prescripció comença a comptar, respectivament: a) Des del moment en què s’hagin comès les infraccions respectives. b) Des de la data en què s’acabi el termini per sol·licitar la devolució corresponent derivada de la normativa dels tributs o, en defecte de termini, des del dia en què la devolució es va poder sol·licitar. c) Des de la data en què s’hagi fet efectiu l’ingrés indegut. d) Des de la data de la notificació de la liquidació. e) Des de la data en què s’acabi el termini per fer el pagament del deute tributari en període voluntari. f) Des de la data de la notificació de l’acord d’imposició de sanció. g) Des de la data en què s’acabin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa dels tributs o des de la data de notificació de l’acord on es reconegui el dret a percebre la devolució dels ingressos indeguts. 3. El termini de prescripció pot ampliar-se en un termini màxim d’un any en el cas de què es produeixi la interrupció com a conseqüència de la realització d’alguna de les actuacions previstes a l’article següent. 4. Quant al termini de prescripció per a exigir l’obligació de pagament als responsables solidaris o subsidiaris s’estarà segons preveuen els apartats 3 i 4 de l’article 54 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 70. Interrupció de la prescripció 1. El termini de prescripció s’interromp: a) Per qualsevol acció del Comú, notificada a l’obligat tributari d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària. b) Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant del Comú, o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena. c) En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què el Comú reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan el Comú en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena. 2. El període d’interrupció de la prescripció s’inclou dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs, excepte en el supòsit establert al paràgraf següent. 3. Si el termini de prescripció s’interromp per la interposició d’un recurs judicial, el termini es reprèn de nou quan el Comú rebi la notificació de la sentència o de la resolució ferma que posa fi al procediment judicial. En qualsevol cas, el temps transcorregut abans de l’inici de la interrupció s’inclourà igualment dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs. 4. En el cas de què el termini de prescripció s’interrompi per la declaració en estat de cessament de pagament o fallida del deutor, el termini es reprèn en el moment en què es clausuri el procediment concursal. 5. En el cas de diversos deutes en relació a un obligat tributari, la interrupció de la prescripció només té efectes en relació amb el deute al que es refereixi. 6. Interromput el termini de prescripció per un obligat tributari, aquets s’estén a tots els altres obligats tributaris, inclosos els responsables. 7. Tret del cas d’interrupció per la interposició de recurs judicial, en la resta de casos les interrupcions no poden suposar l’allargament del termini de prescripció inicial superior a un any. Article 71. Efectes de la prescripció La prescripció s’aplica d’ofici, mitjançant resolució de la Junta de Govern, sense necessitat que s’invoqui o s’exceptuï per part de l’obligat tributari. La prescripció guanyada extingeix el deute tributari. Secció quarta. Altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció I. La compensació Article 72. Compensació Les quotes i, si és el cas, els deutes tributaris en general i les sancions, es poden extingir, total o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits que els obligats tributaris ostentin davant el Comú, sempre i quan aquest els hagi reconegut. La compensació pot tenir lloc d’ofici per part del Comú o a instància de l’obligat tributari. La presentació de la sol·licitud interromp el termini de pagament, que s’ha de reprendre en cas de denegació. Article 73. Compensació a instància de l’obligat tributari 1. L’obligat que pretengui la compensació ha de sol·licitar-la a la Junta de Govern com a òrgan competent per a resoldre-la. 2. La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat al pagament i, si escau, del seu representant. b) Identificació detallada del deute que es pretén compensar, que indiqui com a mínim l’import, el concepte i la data de venciment del període d’ingrés voluntari. c) Identificació del crèdit reconegut que s’ofereix en compensació i documentació que l’acrediti, indicant-ne com a mínim l’import i el concepte. d) Lloc, data i signatura del sol·licitant. 3. En el cas de què la sol·licitud no reuneixi els requeriments exigits o que no s’acompanyi la documentació sobre el crèdit, l’òrgan competent ha de notificar-ho a l’obligat tributari, per tal de què aquest efectuï les esmenes corresponents, en el termini de 10 dies. De no obtenir-se resposta o en cas de què aquesta resulti insuficient, la sol·licitud s’arxivarà, notificant-ho a l’interessat. En el cas d’inexistència del crèdit acreditada pel Comú, no resultarà necessari el requeriment d’esmenes a l’obligat tributari, arxivant-se la sol·licitud sense més tràmits que la notificació a l’interessat. 4. A discreció del Comú, la presentació de la sol·licitud pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets en els casos d’embargament. 5. La resolució de la sol·licitud ha de notificar-se a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A manca de notificació, pot considerar-se denegada la sol·licitud, podent-se interposar el recurs corresponent. 6. En cas de resolució estimatòria, els deutes tributaris són objecte de compensació per part del Comú. 7. En cas de resolució negativa, les conseqüències que se’n deriven són les següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, s’inicia el període executiu, liquidant-se els interessos moratori corresponents al període entre la data de finalització del pagament en període voluntari i la data d’inici del període executiu, sense perjudici dels que posteriorment es puguin liquidar. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquest ja s’hagués iniciat anteriorment. 8. La compensació de deutes pot sol·licitar-se juntament amb el seu ajornament o fraccionament. Article 74. Compensació a instància del Comú En el cas de què un deutor del Comú per raó de tributs sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, el Comú pot compensar d’ofici el deute. La compensació pot produir-se respecte de qualsevol crèdit, independentment de la naturalesa d’aquest. Article 75. Efectes de la compensació 1. La compensació produeix l’extinció del deute per la part compensada, havent-se de notificar a l’obligat tributari l’acord corresponent. 2. En el cas de què el deute a favor del Comú sigui superior al crèdit del que és titular l’obligat tributari, per la part no compensada es segueix el procediment establert per al seu cobrament, segons correspongui. En cas contrari, es retorna el sobrant a l’obligat tributari. Subsecció II. Condonació Article 76. Condonació Les quotes i els deutes tributaris només poden ser objecte de condonació durant el temps en la quantia i amb els requisits que estableixi una llei específica per a cada cas o cada grup de casos homogenis. Subsecció III. Insolvència provada de l’obligat tributari Article 77. Insolvència provada 1. En el cas de què en el desenvolupament del procediment de constrenyiment esdevingui la insolvència provada, total o parcial, dels obligats tributaris, la Junta de Govern pot declarar provisionalment extingit qualsevol dret de cobrament tributari al seu favor. 2. No obstant això, si el Comú té coneixement de la solvència dels obligats tributaris, aquests poden ser rehabilitats dins del termini de prescripció, i continuar amb el procediment de constrenyiment, rehabilitant-se també el crèdit. Article 78. Deutor en fallida i crèdit incobrable 1. Es considera deutor en fallida a l’obligat tributari que no ha satisfet el deute i del que se’n desconeixen béns o drets embargables per a satisfer-lo, o bé que disposant de béns o drets embargables, aquests no cobreixen la totalitat del deute i les sancions tributàries. 2. La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari. 3. Són crèdits incobrables aquells que no s’han pogut fer efectius en el període de constrenyiment. 4. Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament ha d’adreçar-se envers els responsables subsidiaris. De no existir aquests, o bé en ser declarats també en fallida, la Junta de Govern declara el crèdit com a incobrable. 5. També tenen la consideració de crèdits incobrables aquells deutes que, trobant-se en el període de constrenyiment, el seu import recuperable resulti ser inferior als costos en que el Comú hagi d’incórrer per a la seva realització. La seva declaració com a tals, que ha d’aprovar la Junta de Govern, requereix informe previ de la Intervenció comunal. Article 79. Efectes de la baixa provisional per insolvència 1. La baixa per insolvència és provisional i nomes és efectiva per prescripció. 2. Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats al pagament. Article 80. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables 1. El Departament de Finances i Administració del Comú ha de vigilar la possible solvència sobrevinguda del deutor i d’altres obligats al pagament. 2. En el cas de què es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es procedeix a rehabilitar els crèdits declarats incobrables i es continua amb el procediment de recaptació partint de la situació en la qual es trobaven els deutes en el moment en que van ser declarats com a incobrables. Capítol II. L’aplicació dels tributs Secció primera. Principis generals Article 81. Àmbit d’aplicació L’aplicació dels tributs per part del Comú comprèn les següents activitats: a) Informació i assistència dels obligats tributaris. b) Gestió, inspecció i recaptació dels tributs. c) Qualsevol actuació de l’obligat tributari en exercici dels seus drets en el marc de la relació jurídica tributària. Article 82. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris El Comú té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions. Els mitjans a través dels quals informa són els següents: a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes dels tributs. b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris. c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants. Secció segona. Del procediment de gestió tributària Article 83. Funcions de gestió tributària Les funcions de gestió tributària són les següents: a) Recepció i comprovació de declaracions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució. b) La informació i l’assistència tributària. c) Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals. d) Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació. e) Recepció de consultes verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris. f) Emissió de certificats tributaris. g) Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris necessaris per a cada tribut. h) Recepció, comprovació i, si s’escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció de les denúncies tributàries. i) Incoació i tramitació d’expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. j) Altres funcions relacionades amb l’aplicació de tributs. Article 84. Declaració tributària 1. Té la consideració de declaració tributària tot document presentat davant el Comú en què l’obligat tributari comunica informacions o manifestacions rellevants per a l’aplicació dels tributs. 2. La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, acceptació o reconeixement per l’obligat tributari de la procedència de l’obligació tributària. Article 85. Liquidació tributària La liquidació és un acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent del Comú realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària i determina, amb abast definitiu o provisional l’import del deute. Article 86. Notificació de liquidacions 1. D’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari el Comú notifica als obligats tributaris les liquidacions pertinents, en les quals s’indiquen les dades de les quals es deriva l’import d’aquestes, amb la motivació suficient, els mitjans d’impugnació que es poden exercir, amb expressió dels terminis i els òrgans competents per a resoldre-les i el lloc, termini i forma de compliment de la quota de tributació. 2. El Comú pot notificar col·lectivament per edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les liquidacions corresponents a tributs de caràcter repetitiu, a partir del segon període. 3. En el cas de què l’obligat tributari domiciliï el pagament de l’impost en una entitat financera degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra la notificació es considera efectuada amb la presentació del rebut a l’entitat bancària. 4. En el cas de què conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari no pugui practicar-se la notificació a l’obligat tributari aquesta s’efectuarà mitjançant edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Secció tercera. Del procediment de la recaptació Article 87. Funcions de recaptació Entre d’altres, les funcions de la recaptació són les següents: a) Gestió de cobrament dels deutes tributaris i de les sancions, tant en període voluntari com executiu i, si és el cas, dels expedients de compensació o qualsevol altre procediment encaminat a l’extinció dels deutes tributaris i de les sancions. b) Gestió dels pagaments derivats de les devolucions. c) Qualsevol actuació destinada al cobrament o altres situacions d’extinció dels deutes tributaris i de les sancions, incloses les mesures d’execució forçosa del patrimoni de l’obligat al pagament. d) Tramitació de les sol·licituds de fraccionament o ajornament. e) Tramitació dels expedients de derivació de responsabilitat. Article 88. Ingrés en període voluntari Els terminis per a ingressar els deutes tributaris en període voluntari es recullen a l’article 58 d’aquesta l’Ordinació. Article 89. Recaptació en període executiu La recaptació en període executiu s’inicia: a) Cas de deutes liquidats pel Comú, l’endemà del termini d’un mes a comptar des de la data de notificació, individual o col·lectiva. b) Cas d’impagament d’imports ajornats en sol·licituds d’ajornament formulades en període voluntari, de manera immediata, el dia de l’impagament. c) Cas de d’impagament d’ajornaments sol·licitats ja en la fase executiva, la data de l’impagament dona lloc a què es reprengui el procediment executiu. d) Si l’impagament prové de fraccionaments sol·licitats en el període voluntari: la data en què es produeix l’impagament d’un dels terminis comporta l’inici de l’exigència immediata per via de constrenyiment de la quantitat vençuda. e) Cas d’impagament d’un sol termini en fraccionaments sol·licitats en període executiu, la data en què es produeix l’impagament marca la represa del procediment executiu en relació al termini i a la resta de terminis pendents. Iniciat el període executiu, el Comú efectua la recaptació dels deutes tributaris pel procediment administratiu de constrenyiment. L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i dels recàrrecs del període executiu que resultin d’aplicació d’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei de bases de l’ordenament tributari i, en cas de trava o execució de béns en la fase d’embargament, també dels costos en què hagi incorregut el Comú o en qui hagi delegat aquest l’execució forçosa del cobrament. Article 90. Suspensió del procediment de constrenyiment 1. Són causes que comporten la suspensió d’ofici i de forma automàtica del procediment de constrenyiment les següents: a) Quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute. b) Quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament. c) Quan es sol·licita la compensació amb un dret de cobrament a favor del deutor, fins que es resolgui l’expedient de compensació. d) Quan es sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits establerts reglamentàriament per a la presentació de garanties. A manca d’aportació de garanties o bé si aquestes no cobreixen la totalitat del deute, el procediment segueix el seu curs. Ambdues operacions poden sol·licitar-se abans de què s’executi l’embargament. e) Quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients. f) Quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. En el cas de què el deutor no disposi d’altres béns o drets el procediment es manté en suspens fins a resoldre’s sobre la titularitat; en altre cas, el procediment segueix el seu curs. 2. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti se li ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. 3. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 91. Desenvolupament del procediment de constrenyiment 1. Finalitzat el termini de pagament en període voluntari, el procediment de constrenyiment s’inicia i s’impulsa d’ofici, sense perjudici del drets de suspensió que empara l’obligat tributari en els supòsits previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. La Intervenció comunal emet el certificat de descobert que acredita l’impagament dels deutes. 2. El procediment s’inicia quan la Junta de Govern aprova la provisió de constrenyiment, acte administratiu que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament. 3. En la provisió de constrenyiment el Comú identifica el deute pendent, liquida els recàrrecs que corresponguin i insta a l’obligat tributari a efectuar el pagament. 4. La provisió de constrenyiment ha de ser objecte de notificació, té caràcter executiu, és títol suficient per a iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força que una sentència judicial per procedir contra els béns i drets executats. 5. L’obligat tributari pot oposar-s’hi en cas de què: a) Acrediti l’extinció total del deute o la prescripció del dret a exigir-ne el pagament. b) Hagi presentat sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari o per altres causes de suspensió dels procediment de recaptació. c) Acrediti manca de notificació de la liquidació del deute. d) Hagi estat anul·lada la liquidació. e) S’hagi produït error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeixi la identificació del deutor o del deute contret. 6. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti se li ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. 7. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 92. Contingut de la provisió de constrenyiment La provisió de constrenyiment ha de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, NRT i domicili fiscal de l’obligat al pagament. b) Concepte, import del deute o sanció tributaris, període a què correspon i lloc on s’ha d’ingressar. c) Indicació que el deute no ha estat satisfet en període voluntari. d) Menció a l’inici de la meritació d’interessos moratoris. e) Liquidació del recàrrec en període executiu. f) Requeriment a l’obligat tributari perquè realitzi el pagament del deute i sancions tributaris, interessos moratoris i recàrrec en el termini d’un mes, segons disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. g) Advertència que, en cas contrari, es procedirà a l’embargament dels béns o drets del deutor o a l’execució de les garanties que hi puguin haver. h) Repercussió, si escau, de les costes del procediment. i) Possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament en el pagament. j) Indicació que la suspensió del procediment es produirà en els casos i condicions previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. k) Recursos que poden interposar-se contra la provisió de constrenyiment, amb indicació dels òrgans davant dels quals es poden interposar i el termini per a la interposició. Article 93. Interès moratori en el període executiu 1. Les quantitats que han de satisfer-se en el període executiu meriten interessos moratoris. 2. Per al seu càlcul s’hi estarà al que preveu l’article 39 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 94. Execució de garanties 1. En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, es procedirà a executar la garantia. 2. Si la garantia consisteix en un aval o fiança, es requerirà a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries en el termini d’un mes, segons estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia. Aquests es meritaran des de la notificació fins al pagament per part de l’avalador o fiador. Si no es fa l’ingrés, s’embargaran els seus béns i drets, sense necessitat d’una nova notificació. 3. En el cas de garanties hipotecàries o altres drets reals sobre béns immobles, s’alienaran pel procediment establert als articles 53 a 58 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs i de conformitat amb la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’Embargament. 4. En el supòsit de garanties constituïdes sobre béns o drets de persones diferents de l’obligat al pagament, es notificarà a aquestes persones, requerint-les perquè posin a disposició del Comú els béns o drets esmentats en el termini establert a l’article 51, apartat 4, de la Llei de bases de l’ordenament tributari, tret que es realitzi el pagament corresponent als deutes o sancions tributaris. En cas d’incompliment, es procedirà segons es preveu al paràgraf anterior. 5. En el cas de què la garantia sigui manifestament insuficient, es continuarà amb el procediment de constrenyiment, sense necessitat d’esperar-ne l’execució. Aquest fet haurà de motivar-se. Article 95. Impagament i embargament de béns i drets 1. Si l’obligat tributari no s’oposa al constrenyiment i no efectua el pagament dins del termini establert en la provisió de constrenyiment, el Comú procedirà a l’embargament i a l’execució del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i les costes del procediment de constrenyiment i embargament. 2. Si el deute està garantit s’executa la garantia en primer lloc, conforme al que s’indica a l’article anterior. 3. El procediment d’embargament es regirà per: a) Els articles 109 a 113 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. b) El capítol tercer del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. c) La Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’Embargament. d) El Títol II del Decret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text refós de la Llei 43/2014 , del 18 de desembre, del saig. Secció quarta. Del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera. Aspectes generals del procediment d’inspecció Article 96. Servei d’inspecció tributaria 1. Mitjançant els serveis que depenen del Departament de Finances i Administració, el Comú efectua les actuacions de la inspecció de tributs. 2. Tot allò no regulat en la present ordinació, queda regulat per la Llei de bases de l’ordenament tributari i el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 97. Funcions de la inspecció Les funcions de la inspecció són les següents: a) Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir fets amb transcendència tributària que el Comú desconeix. b) Comprovar el contingut de les declaracions i autoliquidacions tributàries. c) Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passiu, en els casos en què sigui necessari per a determinar l’obligació tributària. d) Comprovar el compliment dels requisits exigits per a obtenir beneficis fiscals i devolucions tributàries. e) Amb motiu d’actuacions inspectores, informar als obligats tributaris dels seus drets i obligacions i la forma en què les han de complir. f) Elaborar informes tècnics per al Comú en matèria financera i tributària. g) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. Article 98. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària 1. A més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot: a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines. b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin. 2. Els funcionaris que realitzen actuacions d’inspecció és consideren agents de l’autoritat i han d’acreditar la seva condició quan així siguin requerits per a fer-ho fora de les oficines del Comú. 3. Els obligats tributaris han d’atendre la inspecció i li han de prestar la deguda col·laboració en el desenvolupament de les seves funcions. Article 99. Documentació de les actuacions d’inspecció 1. Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes: a) Les comunicacions són documents mitjançant els quals el Comú notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix, o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Poden incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin. b) Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la que s’entenguin les actuacions. No poden contenir propostes de liquidacions tributàries. c) Els informes són documents que contenen informació emesa pel Comú, com administració tributària. Els òrgans competents del Comú emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els que sol·licitin altres òrgans o serveis de les Administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per a l’aplicació dels tributs. d) Les actes són documents públics emesos per la inspecció que recullen el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i en els que es proposa a l’obligat tributari la regularització que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat. Tenen valor probatori d’un document públic, pel que els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari. 2. El contingut mínim de les comunicacions, diligències i informes és el previst al Decret d’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs. Subsecció segona: inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 100. Inici del procediment d’inspecció 1. El procediment s’inicia d’ofici o a petició de l’obligat tributari. 2. S’inicia d’ofici mitjançant notificació, en la que ha de fer-se constar la naturalesa i abast de la comprovació, així com els drets i obligacions en els curs d’aquestes actuacions. La notificació ha d’assenyalar el lloc, dia i hora de la compareixença i la documentació i altres elements que l’obligat tributari haurà de tenir a disposició de la Inspecció. A més, la comunicació ha de fer constar el que s’estableix al Reglament d’aplicació dels tributs. 3. S’ha d’iniciar a petició de l’obligat tributari quan sigui objecte d’actuacions d’inspecció d’abast parcial, per tal que tinguin abast de caràcter general respecte al tribut i els períodes afectats, segons les disposicions de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 101. Abast de les actuacions d’inspecció 1. Les actuacions poden tenir un abast general o parcial, segons s’indiqui a la notificació corresponent. 2. Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació. 3. Els obligats tributaris que estiguin essent objecte d’una actuació inspectora de caràcter parcial, podran sol·licitar al Comú que la inspecció tingui caràcter general respecte al tribut i exercicis afectats per l’actuació, sense que la sol·licitud interrompi les actuacions en curs. La sol·licitud s’efectuarà en el termini de trenta dies des de què es produeixi la notificació de l’inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, havent-se d’iniciar la comprovació de caràcter general en el termini de tres mesos des de la recepció de la sol·licitud. L’incompliment d’aquest termini determinarà que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general. Article 102. Termini de comprovació de la inspecció 1. El termini de comprovació de l’actuació inspectora és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. S’entendrà que les actuacions finalitzen en la data en què es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant de les mateixes. 2. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari. 3. En els casos previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari, les actuacions d’inspecció es poden ampliar per un altre període que no podrà excedir de sis mesos addicionals, amb el requisit de documentar-ne els motius, d’acord amb el Reglament d’aplicació dels tributs. 4. Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, ampliat en el seu cas segons el previst en l’apartat anterior, s’entendrà caducat el procediment. Article 103. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció 1. El lloc i l’horari de les actuacions d’inspecció es desenvolupen: a) A les oficines del Comú o a la Seu electrònica comunal, dins l’horari establert per a l’atenció al públic. b) Als locals de l’obligat tributari, respectant-ne l’horari normal de la seva activitat, podent-ne establir altres, per mutu acord. 2. L’òrgan d’inspecció determina el lloc de les actuacions. 3. L’anàlisi de la documentació necessària per dur a terme l’actuació inspectora s’ha de practicar al lloc on legalment s’han de trobar els llibres de comptabilitat o documents, amb les excepcions previstes al Reglament d’aplicació dels tributs. Article 104. Regularització voluntària durant la comprovació 1. Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció, l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents: a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació. b) Es meriten interessos entre el moment en què va finalitzar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament. c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable. 2. En el cas d’ingrés del deute havent superat el procediment inspector el límit de dotze mesos de l’article 102, l’ingrés es considera voluntari, de manera que és aplicable el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, sense que sigui possible una sanció per aquesta causa. Subsecció tercera: acabament del procediment d’inspecció Article 105. Acabament del procediment d’inspecció 1. Conclòs en el seu cas el tràmit d’audiència, la fase d’instrucció del procediment inspector es documentarà en una proposta d’acta que reflectirà el resultat de les actuacions inspectores, així com una proposta de regularització en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. 2. A efectes de la seva tramitació les actes d’inspecció poden ser de conformitat o de disconformitat. Si l’obligat tributari es negués a rebre o subscriure l’acta, aquesta es tramitarà com de disconformitat. 3. Les actes requereixen l’aprovació del responsable del Departament de Finances i Administració. 4. Les actes han de ser signades per l’inspector instructor i l’obligat tributari. Article 106. Tràmit d’audiència 1. Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització. 2. L’obligat tributari disposa de vint-i-un dies hàbils per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització. Article 107. Acta de conformitat 1. Quan l’obligat tributari o el seu representant manifestin la seva conformitat amb la proposta de regularització que formuli el Departament de Finances i Administració, aquesta circumstància es farà constar expressament en l’acta. 2. S’entendrà produïda i notificada la liquidació tributària d’acord amb la proposta formulada en l’acta si, en el termini de deu dies comptats des del dia següent a la data de l’acta, no s’hagués notificat a l’interessat un acord de l’òrgan competent per liquidar, amb algun dels següents continguts: a) Rectificant errors materials. b) Ordenant completar l’expedient mitjançant la realització de les actuacions que procedeixin. c) Confirmant la liquidació proposada en l’acta. d) Estimant que en la proposta de liquidació ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques i concedint a l’interessat termini d’audiència previ a la liquidació que es practiqui. Si per part de l’òrgan competent per liquidar es detectessin els referits errors de fet o de dret, aquest podrà rectificar l’acta, la qual, presentada a l’obligat tributari, podrà ser, alhora, signada en disconformitat i tramitada com a tal. 3. L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de disconformitat i es segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades. 4. Per a la imposició de les sancions que puguin procedir com a conseqüència d’aquestes liquidacions seran d’aplicació les reduccions previstes en la Llei de bases de l’ordenament tributari per als supòsits de conformitat i pagament voluntari, si no s’ha impugnat la liquidació ni la sanció. 5. L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de disconformitat, inclosa la pèrdua del dret a la reducció de les sancions. Article 108. Acta de disconformitat 1. Amb caràcter previ a la signatura de l’acta de disconformitat es concedirà tràmit d’audiència a l’interessat per que al·legui el que convingui al seu dret. 2. Quan l’obligat tributari o el seu representant no subscriguin l’acta, manifestin la seva disconformitat amb la proposta de regularització que formuli el Departament de Finances i Administració, o bé no compareguin en la data assenyalada per a signar-la, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta, que inclourà els fonaments de dret en què es basi la proposta de regularització. 3. En el termini de vint-i-un dies hàbils des de la data en que s’hagi emès l’acta o des de la notificació de la mateixa, l’obligat tributari podrà formular al·legacions davant l’òrgan competent per liquidar. 4. Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions el responsable del Departament de Finances i Administració podrà acordar la pràctica d’actuacions complementàries, les quals donaran com a resultat: a) La rectificació, en el seu cas, de l’acta i la notificació a l’obligat tributari, perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior. b) La confirmació de la liquidació realitzada en el procediment d’inspecció. c) Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra. Article 109. Contingut de les actes Quant al contingut de les actes s’hi estarà al que preveu el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 110. Classes de liquidacions 1. D’acord amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció tenen caràcter definitiu o provisional. 2. Les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast parcial sempre tenen caràcter provisional. 3. Tret dels casos previstos en el Reglament d’aplicació dels tributs, les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast general tenen caràcter definitiu. 4. Les liquidacions provisionals minoren els imports de les que posteriorment o simultàniament es practiquin respecte de l’obligació tributària i el període objecte de regularització. Article 111. Liquidació dels interessos moratoris Quant a l’aplicació d’interessos moratoris sobre liquidacions derivades del procediment inspector s’estarà al que preveu el Reglament de la recaptació dels tributs. Títol VI. Vies d’impugnació Capítol I. Dels principis rectors Article 112. Els procediments de revisió 1. Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant: a) El recurs administratiu. b) Altres procediments especials de revisió. 2. Un cop esdevenen ferms, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries no són revisables per la via administrativa, excepte en el cas de rectificació d’errors, en els supòsits i pel procediment establert en l’article 118. 3. Un cop confirmats per sentència judicial ferma, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions no poden ser revisables en cap cas. Article 113. Requisits 1. Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient. 2. La resolució del recurs i dels procediments especials posa fi a la via administrativa. 3. La determinació de la quantia als efectes del procediment, així com les regles d’acumulació de procediments i altres requisits són els establerts reglamentàriament. Capítol II. La comissió tècnica tributària Article 114. Competència Conforme a la Llei de bases de l’ordenament tributari la Comissió Tècnica Tributària és l’òrgan competent per a resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats pel Comú en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries. Capítol III. El recurs en via administrativa Article 115. Del recurs en via administrativa 1. Conforme a la Llei de bases de l’Ordenament Tributari, el Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i el Codi de l’Administració els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa. 2. La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional. 3. El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs. 4. L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns. 5. El recurs sotmet al coneixement de la Comissió Tècnica Tributària per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. 6. La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat. 7. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici del Comú, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. 8. L’execució es suspèn sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest. 9. La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia. 10. El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta és el previst al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs Article 116. Resolució dels recursos 1. L’òrgan competent per conèixer el recurs és la Comissió Tècnica Tributària. 2. El termini màxim per a resoldre’l és de dos mesos comptant des de la data de la seva presentació. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. 3. La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió. Capítol IV. Dels procediments especials de revisió Article 117. Procediments especials Els procediments especials de revisió són: a) El procediment de rectificació d’errors. b) El procediment de devolució d’ingressos indeguts. c) El procediment de revocació. Article 118. Procediment de rectificació d’errors 1. El Comú ha de modificar d’ofici o a instància de la persona interessada els errors materials, de fet o aritmètics dels actes i les resolucions tributàries. 2. En el cas d’inici d’ofici ha de notificar-se a l’interessat, per tal que aquest pugui formular al·legacions en el termini de deu dies a comptar des de l’endemà de la notificació de la proposta. 3. Només es poden rectificar actes o resolucions que no hagin prescrit. 4. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos des que es presenta la sol·licitud per part de l’obligat tributari o des de què es notifica l’inici del procediment d’ofici. 5. L’expiració d’aquest termini permet considerar que la sol·licitud ha estat desestimada. 6. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs. 7. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici del Comú, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs Article 119. Procediment de devolució d’ingressos indeguts 1. Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa té dret a la devolució d’ofici o a instància de part, llevat que hagi prescrit el dret a la devolució. 2. Tenen també dret a la devolució els hereus o causahavents de l’obligat tributari. 3. El procediment pot iniciar-se d’ofici o bé a instància de la persona interessada. 4. El procediment per al reconeixement del dret a la devolució i la forma de fer-la efectiva són els regulats al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. 5. En la devolució dels ingressos indeguts es liquida l’interès moratori calculat des de la data en què es va realitzar l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordena la devolució. Article 120. Procediment de revocació 1. El Comú pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari, sempre que aquests actes infringeixin manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari. 2. La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic. 3. L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar, i s’ha de donar audiència als interessats. 4. Els procediments de revocació s’inicien i s’impulsen d’ofici. 5. Només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit. 6. La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon a l’òrgan que va dictar l’acte, o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària. 7. El termini màxim per resoldre el procediment és d’un any. L’expiració d’aquest termini sense resolució expressa suposa la caducitat del procediment. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment de revocació pel mateix acte o resolució de contingut tributari. Capítol V. Recurs davant la jurisdicció administrativa Article 121. Recurs en via jurisdiccional Les resolucions que posen fi a la via administrativa són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. Títol VII. Potestat sancionadora Capítol I. Els principis de la potestat sancionadora Article 122. Potestat sancionadora del Comú El Comú exerceix la potestat sancionadora d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari, la Llei de finances comunals i la present Ordinació Article 123. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries 1. La mateixa acció o omissió que s’hagi d’aplicar com a circumstància que determini la qualificació d’una infracció com a greu o molt greu no pot ser sancionada com a infracció independent. 2. Les sancions derivades de la comissió d’infraccions tributàries són compatibles amb l’exigència de l’interès moratori i dels recàrrecs del període executiu. Capítol II. Naturalesa de la responsabilitat tributària Article 124. Subjectes de les infraccions tributàries Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats que realitzin les accions o les omissions doloses o culposes tipificades com a infraccions tributàries, i singularment: a) Els obligats tributaris, tant els directes com els indirectes. b) Els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat d’obrar. La concurrència de diversos subjectes infractors en la realització d’una mateixa infracció tributària determina que estiguin obligats solidàriament al pagament de la sanció davant del Comú. Article 125. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix per les causes següents: a) Per la defunció del subjecte infractor. b) Per prescripció del dret d’imposar sancions. c) Pel transcurs dels terminis als que es refereixen els apartats 1 i 6 de l’article 135 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 126. Extinció de les sancions tributàries Les sancions tributàries s’extingeixen per les causes següents: a) Pagament, compensació o compliment de la sanció. b) Defunció dels obligats a pagar-les. c) Prescripció del dret a exigir-ne el pagament. d) Condonació. Capítol III. Òrgans competents per imposar sancions Article 127. Òrgans competents per imposar sancions L’establiment i la imposició de les sancions tributàries correspon a la Junta de Govern. Capítol IV. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 128. Conceptes i modalitats de les infraccions 1. Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions en aquesta Ordinació tributària. 2. Les infraccions tributàries es classifiquen en simples i de defraudació. Article 129. Modalitats de sanció tributària 1. Les infraccions tributàries es sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i de sancions no pecuniàries de caràcter accessori, quan procedeixi. 2. Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa fixa o proporcional. 3. Les sancions no pecuniàries adoptaran la modalitat de prohibició, durant un termini màxim de tres anys, de formalitzar contractes amb el Comú, o d’inhabilitació, durant un termini màxim de tres anys, per rebre subvencions del Comú. 4. Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants. Article 130. Infraccions simples 1. Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin infracció de defraudació. 2. Es consideren infraccions simples les següents: a) La manca de presentació de declaracions o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes que no donin lloc a incidències en les liquidacions. b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que efectuï el Comú. c) L’incompliment de les obligacions de caràcter censal, requerides per a determinats tributs i taxes. d) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar l’NRT. e) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions del Comú, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment dels tributs. Article 131. Infraccions de defraudació 1. Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic pel Comú. També tindran la consideració d’infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar del gaudi indegut de beneficis fiscals. 2. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents: a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions. b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació. c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne. d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota. Article 132. Quantificació de les sancions 1. Les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 i 3.000 euros. 2. Atenent a la graduació de les infraccions de defraudació, les sancions aplicables són les següents: a) Per infracció lleu, un 50% de l’import no liquidat. b) Per infracció greu, el 100% de l’import no liquidat. c) Per infracció molt greu, el 150% de l’import no liquidat. 3. Per a qualificar la graduació de les sancions s’estarà al que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. 4. Les sancions de defraudació poden també comportar: a) La prohibició de celebrar contractes amb el Comú durant un termini màxim de tres anys. b) La inhabilitació per rebre subvencions del Comú durant un termini màxim de tres anys. Article 133. Reducció de les sancions 1. La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament voluntari de la pròpia liquidació. 2. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització. 3. L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat del 30%, es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari i no s’impugna la liquidació ni la sanció. 4. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció. Capítol V. Del procediment sancionador Article 134. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària La imposició de sancions requereix l’obertura i instrucció prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents: a) Per les normes establertes en aquesta Ordinació. b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, la Llei de bases de l’ordenament tributari i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa. Disposició addicional primera Es modifiquen les normes del barem relatiu al cost de les places addicionals d’aparcament, conforme a l’art. 30 del Reglament de construcció, publicades per Edicte del 30-7-2009 com segueix: Les normes del barem relatiu al cost de creació de places d’aparcament en nous aparcaments públics, tancats i coberts, que preveu l’article 30 del Reglament de construcció, desenvolupat per l’Ordinació urbanística de regulació de les condicions alternatives a l’exigència d’apartament i criteris de valoració de les aportacions i compensacions econòmiques, són les següents: Cost de construcció per m 2 (sense afectar valor del sòl): 1.400,00 €. Superfície mínima d’una plaça d’aparcament (amb els seus accessos, rampes i vies de distribució): 25 m 2 . Disposició addicional segona En tot allò no previst en la present Ordinació serà d’aplicació l’establert a la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i als Reglaments que la desenvolupen, així com a la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de les finances comunals. Disposició transitòria primera Tots els actes, sol·licituds o procediments que es trobin en curs el dia de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació es regeixen per la normativa anterior. Se n’exceptuen les normes de la present Ordinació relatives a la prescripció, les sancions i els recàrrecs, en tot allò que sigui més favorable als administrats. Disposició transitòria segona La sanció d’estacionament a la zona blava sense tiquet reglamentari és de 30 € i la sanció d’estacionament per tiquet caducat és de 20 € fins l’entrada en vigor de l’Ordinació reguladora del servei d’estacionament amb limitació horària de vehicles de la parròquia d’Escaldes-Engordany. Disposició derogatòria Resten derogades totes les normes amb el mateix rang o inferior que s’oposin al contingut de la present Ordinació. Disposició final. Entrada en vigor Aquesta Ordinació entrarà en vigor el dia de la seva publicació. Cosa que es fa pública per a general coneixement i efectes Escaldes-Engordany, Casa Comuna, 4 de desembre de 2025 Vist i plau / La cònsol major / Rosa Gili Casals P. o. del Consell de Comú / La secretària general / Sandra Tudó Montanya Annex 1 Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals: relació de categories de carrers de la parròquia als efectes de la base de tributació de l’impost | Av. Sant Jaume | Annex 2 Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals: tipus de gravamen aplicables per activitats i quotes màximes de l’impost. Aquelles activitats econòmiques en les quals no consti tipus de gravamen ni màxims es tindrà en compte l’activitat principal a dos dígits. 1 ncaa: no classificats en altres apartats. Annex 3 Impost sobre la construcció: índex de localització en funció de les unitats d’actuació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial, als efectes de la base de tributació de l’impost Unitats d’actuació en sòl urbà consolidat (SUC) Polígons d’actuació (PA): Unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat (SUNC) amb planejament aprovat: Unitats d’actuació de sòl urbanitzable (SUble) amb planejament aprovat: Construccions provisionals i temporals en unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat (SUNC) i/o sòl urbanitzable (SUble), i sòl no urbanitzable (SNU) S’estableix un únic índex de localització pels tres tipus de sòl, equivalent a 0,5.