Ordinació del 9-12-2024 reguladora de la Intervenció Comunal del Comú d’Encamp i de l’exercici del control pressupostari.

Ordinació del 9-12-2024 reguladora de la Intervenció Comunal del Comú d’Encamp i de l’exercici del control pressupostari. Exposició de motius Vista la Llei 36/2021 , del 16 desembre, de les finances comunals, que regula la naturalesa, abast, organització i funcions de la Intervenció Comunal. Vist que l’article 93.3 i la disposició final primera de la Llei 36/2021 , del 16 desembre, de les finances comunals, preveuen l’establiment de les normes a seguir en les funcions de control pressupostari, mitjançant la corresponent ordinació específica. Vist que la Llei 32/2014 , del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal reforça la figura de l’interventor comunal i la seva independència amb la finalitat que pugui exercir les seves funcions adequadament i amb la màxima eficàcia i eficiència. Vista la Llei 14/2022 , del 12 de maig, de contractació pública. D’acord amb la normativa esmentada, el control pressupostari té la finalitat de comprovar i verificar si l’execució dels pressupostos s’ajusta a les normes i els principis, jurídics o d’una altra naturalesa, que la regeixen, als objectius que es pretenen i a l’economicitat i eficiència de la despesa comunal, i es caracteritza pel fet que s’exerceix amb plena autonomia i independència respecte de les autoritats i les societats públiques participades que controla i adopta les modalitats de control de legalitat, financer i d’oportunitat econòmica, controls dels quals és titular la intervenció comunal, així com el control d’eficàcia. Pel que fa a la figura de la Intervenció Comunal, aquesta ordinació té per objectiu desplegar els drets i deures dels interventors, a fi de garantir una seguretat jurídica en l’exercici de les seves tasques, així com d’establir els límits de les seves responsabilitats, i les conseqüències en cas d’omissió d’aquestes. En l’àmbit del control pressupostari, aquesta ordinació té per objectiu desenvolupar amb claredat els aspectes rellevants i escaients per a cadascuna de les modalitats de control, com ara les àrees subjectes a fiscalització; la seva finalitat i abast; les formes d’exercici d’aquests; les normes generals sobre els expedients de despesa i sobre el procediment de fiscalització d’aquests; així com els circuits a desenvolupar per les entitats participades. El Comú d’Encamp, en la sessió del Consell de Comú del dia 28 de novembre del 2024 ha aprovat la següent: Ordinació reguladora de la Intervenció Comunal del Comú d’Encamp i de l’exercici del control pressupostari Títol I. Disposicions generals Article 1. Objecte Aquesta ordinació té per objecte desenvolupar la naturalesa, l’abast, l’organització i les funcions de la Intervenció Comunal, així com desenvolupar el procediment, l’abast, la metodologia d’aplicació i criteris d’actuació en l’exercici del control pressupostari, els drets i deures del personal controlador, i els destinataris dels informes de control, establerts en la Llei de finances comunals, i en la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal. Article 2. Àmbit d’aplicació Aquesta ordinació és d’aplicació al Comú d’Encamp i a les entitats que poden ser objecte del control pressupostari, d’acord amb la Llei de finances comunals, i amb la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal. Títol II. La Intervenció Comunal Article 3. Naturalesa i funcions La Intervenció Comunal, conforme al que disposa la Llei de les finances comunals, és el centre: a) Director de la comptabilitat administrativa del Comú b) Titular dels controls de legalitat, d’oportunitat econòmica i financer. c) Responsable de les funcions d’estudi, informe i assessorament que d’acord amb l’ordenament jurídic, li siguin encomanades. Les funcions de la Intervenció Comunal són les establertes a la Llei de les finances comunals. Article 4. Organització 1. La Intervenció Comunal és adscrita orgànicament a la comissió encarregada de les finances. 2. L’estructura orgànica de la Intervenció Comunal l’estableix el Ple del Comú, a proposta de l’interventor comunal, amb conformitat prèvia del conseller encarregat de les finances. 3. El cap de la Intervenció Comunal és l’interventor comunal. 4. L’interventor comunal és lliurement nomenat i revocat pel Consell de Comú, a proposta dels cònsols, escoltat el conseller de les finances, sense perjudici de la possibilitat de dimissió o cessament, de conformitat amb el que estableix la normativa corresponent en cada moment vigent. 5. L’interventor comunal és nomenat pel mandat comunal i roman en el càrrec fins a la realització d’un nou nomenament, en el decurs dels tres primers mesos del mandat següent. En el transcurs del mandat, l’interventor comunal pot ser cessat únicament en virtut de la sanció imposada com a resultat d’un expedient disciplinari, en els termes establerts per la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. 6. Quan l’interventor comunal és nomenat entre funcionaris adscrits a l’Administració comunal, se li apliquen les disposicions de l’Ordinació de la funció pública del Comú d’Encamp amb caràcter subsidiari, a la Llei de la finances comunals i la normativa aplicable. 7. El nomenament de l’interventor comunal pot efectuar-se entre persones que no siguin funcionaris adscrits a l’Administració comunal. En aquest cas, es formalitza un contracte que es regeix per la Llei de relacions laborals. 8. L’interventor comunal que prèviament a l’exercici del càrrec tingui la condició de funcionari, té dret a sol·licitar l’excedència del seu lloc de treball previ amb reserva de plaça, d’acord amb els termes establerts en l’Ordinació de la funció pública del Comú d’Encamp. Article 5. Indisponiblitat de l’interventor 1. En el cas de baixa laboral o absència de l’interventor comunal, el Ple del Comú, a proposta dels Cònsols, pot nomenar un substitut d’aquest, el qual exercirà temporalment les funcions interventores. 2. Amb el mateix procediment establert en el punt anterior, aquest substitut temporal també pot esser nomenat en cas de cessament o dimissió de l’interventor comunal, mentre no es nomena un de nou. 3. La durada d’aquesta substitució establerta en l’apartat 1 anterior serà sempre de caràcter temporal. 4. Aquesta substitució temporal pot recaure en un treballador del propi Comú, amb una persona física externa al mateix o en una persona jurídica, la qual, en tot cas, haurà de ser representada per una persona física. Article 6. Funció interventora: autonomia 1. La intervenció comunal, per a l’exercici de les seves funcions, gaudeix de plena autonomia respecte a les autoritats, les societats i entitats la gestió de les quals controli, sempre en el marc de les funcions que li són atribuïdes mitjançant la present normativa, i sense que aquesta autonomia suposi un perjudici pel comú. 2. Per a l’acompliment d’aquestes funcions, la intervenció comunal ha de ser atesa, per qualsevol òrgan de l’Administració comunal al qual ho sol·liciti, en les demandes raonades que faci de dades, informes o documentació. Article 7. Signatura dels informes de fiscalització i dels pagaments Els informes de fiscalització i els pagaments els signa la Intervenció Comunal que revisa l’expedient corresponent. Article 8. Deures dels interventors 1. Les persones que exerceixin la funció interventora o realitzin el control financer han de fer una atenció especial de guardar el sigil degut en relació amb els assumptes que coneguin en l’exercici de les seves funcions. 2. Els interventors han de desenvolupar amb diligència les tasques que tenen assignades amb subjecció i observança de l’ordenament jurídic, i han d’actuar d’acord amb els principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, independència, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, servei públic, excel·lència i qualitat. 3. Les dades, informes o antecedents obtinguts en l’exercici del control pressupostari només poden utilitzar-se per als fins assignats a aquest control i, si escau, per fer constar per escrit en els informes de fiscalització o control corresponents les objeccions sobre la il·legalitat o la improcedència de l’objecte de la fiscalització. 4. La Intervenció Comunal remet els informes de control pressupostari o els resultats de l’exercici del control pressupostari als òrgans de contractació, i al Tribunal de Comptes, als efectes escaients, respectivament, segons el que determini la normativa d’aplicació. Article 9. Responsabilitats dels interventors 1. La Responsabilitat de la intervenció comunal queda regulada en la Llei de finances comunals. 2. Pel que fa als informes de fiscalització que són desfavorables, favorables condicionats, o de reparament, correspon a l’òrgan de gestió que té la competència d’autoritzar les despeses d’agafar coneixement de l’informe i actuar en conseqüència. 3. Si en l’exercici de la funció interventora la Intervenció Comunal es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l’adopció de l’acord o resolució, posant-ho en coneixement de la Secretaria Comunal. En el cas que els actes fiscalitzats poguessin ser constitutius de delicte, els mateixos són objecte de denúncia d’acord amb el que preveu el Codi de Procediment Penal. Article 10. Circulars i instruccions 1. La Intervenció Comunal, en l’exercici de les seves funcions, proposa les instruccions i circulars escaients les quals han de ser aprovades pel Consell de Comú o per la Junta de Govern, i que tenen caràcter subsidiari i són d’obligat compliment. Aquestes seran publicades, d’acord amb els mitjans interns disponibles pel Comú. 2. L’incompliment d’aquesta obligació pot comportar l’obertura d’un expedient disciplinari. Títol III. El control de legalitat Capítol I. Finalitat, abast i actuacions Article 11. Finalitat 1. El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients del Comú i les societats públiques participades per aquest amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin i la recaptació i l’aplicació dels cabals. 2. Amb aquesta finalitat, el control de legalitat s’estén a comprovar i verificar, mitjançant la fiscalització de les fases dels procediments administratius a les què es refereix la Llei de les finances comunals, de la forma que es determina en aquesta ordinació i en altres disposicions, que l’execució dels drets i de les obligacions econòmiques i l’aplicació dels fons es compleixen i desenvolupen conforme a l’ordenament jurídic, i que les despeses pressupostàries s’apliquen als òrgans i als serveis que els correspon, així com a la inspecció dels pressupostos de les societats públiques participades. Article 12. F iscalització prèvia limitada 1. La fiscalització prèvia limitada correspon al control que la Intervenció Comunal exerceix sobre l’activitat administrativa amb caràcter previ i limitat a l’aprovació dels actes, els documents i els expedients del Comú i de les societats públiques participades amb incidència sobre les finances comunals. 2. La fiscalització prèvia limitada comprèn la verificació rigorosa dels aspectes de legalitat que són comuns a tots els expedients i també d’aquells aspectes addicionals per a cada tipus d’expedient, la transcendència dels quals fa que s’hagin de comprovar prèviament, amb l’abast limitat als aspectes que determina la Intervenció Comunal en els informes de fiscalització dels expedients corresponents. 3. No estan sotmesos a fiscalització prèvia les despeses de material no inventariable, els contractes menors ni els de caràcter periòdic i d’altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial de l’acte o contracte del qual derivin o les modificacions d’aquells, ni tampoc altres despeses menors de 3.000,00 euros que d’acord amb la normativa vigent es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa. En l’ordinació pressupostària es poden establir llindars més restrictius per aplicar l’excepció al tràmit de fiscalització prèvia d’aquest article. El Ple del Comú pot acordar, a proposta del cònsol i amb l’informe previ de l’òrgan interventor, que la intervenció prèvia es limiti a comprovar els aspectes establerts en l’article 95.2 de la Llei de les finances comunals. 4. El control previ no suposa la translació de la responsabilitat pròpia de l’òrgan corresponent a la Intervenció Comunal i ha de ser suficientment àgil, eficient i garant per adaptar-se a les exigències que té la gestió pública. 5. Les obligacions o les despeses sotmeses a fiscalització limitada a les que es refereixen en els apartats anteriors han de ser objecte d’una altra intervenció amb posterioritat, tal com s’exposa en l’article 18 d’aquesta ordinació. Article 13. Àrees subjectes a fiscalització prèvia Es troben subjectes a una fiscalització prèvia, entre altres, tots els actes, autoritzin, aprovin, disposin o comprometin despeses, i acordin moviments de fons i valors de les següents àrees: a) Contractació pública b) Despeses relatives al personal c) Adquisició, gravamen, arrendament i alienació de béns d) Actes amb afectació al patrimoni públic e) Subvencions, ajuts públics i transferències f) Operacions d’endeutament i despesa màxima g) Devolució d’ingressos Article 14. Normes generals sobre els expedients de despesa 1. La fiscalització de les obligacions econòmiques s’estén a comprovar i verificar les fases del procediment administratiu de l’execució de les despeses establertes a la Llei de les finances comunals. 2. Als efectes del que disposa l’apartat anterior, els òrgans de contractació han de trametre els expedients de despesa a la Intervenció Comunal, d’acord amb l’establert en la normativa de contractació vigent. 3. Respecte a les despeses que es financen amb aportacions de diverses procedències a més de les pressupostàries, ha de justificar-se en l’expedient corresponent la disponibilitat total del finançament. 4. Quan la forma d’adjudicació dels expedients de despesa sigui la modalitat de contractació directa, l’òrgan corresponent o el director o el responsable del departament respectiu ha de justificar-ho de manera raonada amb la menció de l’article de la norma al qual s’acull. 5. Els expedients en la fase de liquidació de les despeses que prèviament són autoritzats en les fases d’autorització i de compromís pels òrgans gestors corresponents –el Consell de Comú o la Junta de Govern pel que fa al Comú, i el Consell d’Administració pel que fa a les societats públiques participades – inclouen la documentació següent: a) El document pressupostari de liquidació signat per l’òrgan corresponent. b) La certificació d’obra, factura o document justificatiu anàleg que acredita la realització de la despesa, degudament signat per l’òrgan corresponent o el director respectiu o pel responsable del departament respectiu i, si escau, per la resta de persones responsables de la gestió i/o tramitació de la despesa donant a tal efecte la seva conformitat respecte a l’execució de l’obra o la bona qualitat de la prestació del servei, del subministrament o l’adquisició, o la realització de la despesa. 6. Els expedients de despesa en les fases d’autorització, de compromís i de liquidació, de contractes menors o d’una quantia inferior a la que determina l’Ordinació Pressupostària, i que, per tant, no requereixen l’aprovació dels òrgans gestors corresponents han de complir els requisits establerts en la llei de contractació vigent. Article 15. Actuacions per la fiscalització prèvia dels expedients de despesa 1. Les actuacions de fiscalització a dur a terme per part de la Intervenció Comunal són, entre altres, les següents: a) Requisits bàsics generals per a totes les àrees: • Existència de crèdit suficient a la partida pressupostària corresponent. • Que la partida pressupostària sigui l’escaient d’acord amb la naturalesa de la despesa o obligació que es proposi contreure. • Que les obligacions o despeses es generen per l’òrgan competent. • En cas de tractar-se de despeses de caràcter plurianual, que es compleixin els requisits establerts a la Llei de les finances comunals per aquesta classe de despeses. b) Requisits específics per àrea de control: b.1) Contractació pública Compliment dels preceptes establerts en la normativa específica, entre altres, en la Llei de contractació pública: • Verificar la correcta consideració del contracte administratiu o privat. • Verificar, si escau, el compliment dels requisits i continguts de l’expedient de contractació. • Verificar que l’objecte del contracte s’adequa al tipus de contracte concret. • Verificar la facultat de l’òrgan de contractació corresponent. • Verificar, si escau, l’existència dels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques. • Verificar que la forma d’adjudicació escollida és la correcta. • En cas d’adjudicació directa, verificar el compliment dels requisits necessaris. • Verificar la correcta composició de la mesa de contractació. • Comprovar la solvència dels adjudicataris, mitjançant l’anàlisi de la documentació al respecte prevista en la licitació o en el plec de clàusules administratives. • Verificar el compliment dels requisits establerts respecte els procediments de contractació. b.2) Despeses relatives al personal Compliment dels preceptes establerts en la normativa específica, entre altres, en l’Ordinació de la funció pública del Comú d’Encamp i la Llei de relacions laborals, si escau: • Quan siguin preceptives, verificar l’existència de les bases de la convocatòria. • Verificar que existeix una plaça pressupostada d’acord amb l’Ordinació de la funció pública. • Comprovar la raonabilitat de les variacions retributives significatives identificades respecte períodes anteriors. b.3) Adquisició, gravamen, arrendament i alienació de béns mobles i immobles • Verificar que l’òrgan que autoritza l’operació està correctament autoritzat. • Verificar que l’expedient de despesa inclou tota la documentació requerida, entre altres, els informes signats per l’òrgan que autoritza l’operació, directors o responsables dels departaments respectius. • En el cas d’adquisicions de béns immobles, verificar, si escau, l’existència de l’informe preceptiu del Departament d’Urbanisme i l’Àrea de Cadastre. • Verificar, si escau, l’informe d’oportunitat econòmica. b.4) Actes amb afectació al patrimoni públic • Verificar que l’expedient inclou tota la documentació necessària. • Verificar, si escau, l’existència del peritatge preceptiu. • Verificar el compliment del Codi de l’Administració. b.5) Subvencions, ajuts públics i transferències • Verificar, en cas que existeixi, el compliment de l’ordinació o reglament específic per cada tipus de subvenció o ajut concedit. b.6) Operacions d’endeutament i despesa màxima • Verificar el destí i ús del nou endeutament. • Verificar que les noves operacions d’endeutament situen l’endeutament formalitzat total del Comú dins dels límits establerts en Llei 36/2021 de les finances comunals i en la Llei 32/2014 de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. b.7) Devolució d’ingressos • Verificar que l’import a retornar compleix amb els requisits establerts en la normativa concreta del tribut corresponent, així com els requisits establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari, o en la normativa corresponent en cas d’ingressos de naturalesa diferent a la tributària. Article 16. Terminis de la fiscalització prèvia 1. Un cop rebut l’expedient de despesa, la Intervenció Comunal practica la fiscalització prèvia en el termini màxim de 6 dies hàbils comptats a partir de l’endemà de la data de recepció, i assenyala de forma expressa la seva conformitat o disconformitat amb relació a l’expedient de referència. Aquest termini es redueix a 2 dies hàbils computats de la mateixa manera pel que fa als expedients la tramitació dels quals consta declarada de manera raonada com a urgent en el mateix expedient. 2. Si la Intervenció Comunal considera insuficient la documentació aportada o faci ús de les funcions de control que preveu la Llei de les finances comunals, requereix a l’òrgan corresponent que li trameti els complements que estimi necessaris. En tot cas, el termini establert a l’apartat anterior es comença a comptar des del moment de la recepció de la totalitat dels complements i informes. Article 17. Documentació de la fiscalització prèvia 1. La conformitat de la Intervenció Comunal en relació amb els expedients de despesa es formalitza mitjançant l’emissió del corresponent informe de fiscalització o amb la signatura dels documents pressupostaris corresponents, d’acord amb la normativa de contractació vigent. 2. La disconformitat de la Intervenció Comunal en relació amb els expedients de despesa es formalitza amb l’emissió del corresponent informe de fiscalització. 3. La conformitat o disconformitat de la Intervenció Comunal amb relació als expedients de despesa pel que fa al pressupost del Comú, en la fase de liquidació, es formalitza mitjançant la signatura, quan el resultat de la fiscalització és favorable, del document pressupostari corresponent que acredita la fase pressupostària de la liquidació de la despesa, d’acord amb la Llei de les finances comunals. Article 18. Fiscalització amb posterioritat 1. La fiscalització amb posterioritat correspon al control que la Intervenció Comunal exerceix sobre l’activitat administrativa amb caràcter posterior a l’aprovació dels actes, els documents i els expedients del Comú i de les societats públiques participades amb incidència sobre les finances comunals. 2. La fiscalització amb posterioritat s’efectua sobre àmbits administratius, patrimonials o financers que no han estat sotmesos a la fiscalització prèvia, o en el cas que sí que hagin estat sotmesos a aquesta, que el cúmul de diversos actes fiscalitzats amb conformitat de forma individual, hagués fet canviar el resultat de la fiscalització prèvia. 3. Per a la fiscalització amb posterioritat s’utilitzaran tècniques d’auditoria que compleixin amb les normes internacionals d’auditoria. Perquè les conclusions a les quals s’arriba amb aquesta revisió sobre el conjunt d’expedients o actuacions siguin vàlides, les mostres analitzades han de ser representatives de la totalitat de la població. 4. La fiscalització amb posterioritat es practica de forma addicional i complementària a la fiscalització prèvia regulada en els articles anteriors. Article 19. Abast de la fiscalització amb posterioritat A l’efecte de fiscalitzar l’aplicació dels fons, la Intervenció Comunal: a) Pot efectuar la comprovació material de la utilització de les quantitats destinades a obres, serveis i adquisicions o subministraments, així com de les transferències i altres ajuts que reben les entitats públiques i privades i els particulars a càrrec del pressupost del Comú. b) Pot verificar els efectius de personal de totes les societats públiques participades pel Comú, així com les existències en metàl·lic, valors i restants béns del patrimoni. c) Pot intervenir en la realització dels arqueigs i inventaris que són preceptius, i en pot promoure d’altres de caràcter extraordinari. Article 20. Comprovació material amb posterioritat 1. La fiscalització de la realització de les despeses o la comprovació material d’aquestes, es formalitza per un document signat pel cap del servei o el representant de l’òrgan a qui correspon rebre o acceptar els serveis, obres, adquisicions o altres despeses, d’acord amb l’especificat en la Llei de contractació pública. 2. La Intervenció pot comprovar i verificar en tot moment que les despeses han estat degudament aplicades a la finalitat de què es tracti. Article 21. Comprovació tècnica amb posterioritat 1. Si per practicar la fiscalització s’estima convenient disposar de coneixements tècnics especials, la Intervenció Comunal pot designar el personal tècnic que calgui per assistir-la, d’acord les funcions de control que preveu la Llei de les finances comunals. 2. L’esmentat personal tècnic és de l’especialitat corresponent al servei, obra o adquisició de què es tracti, no ha intervingut en el projecte, la direcció ni la licitació i no depèn del servei que els té atribuïts. Article 22. R ealització de la comprovació amb posterioritat 1. A l’efecte de dur a terme la fiscalització potestativa de les recepcions provisional i definitiva dels contractes d’obres i de concessions d’obres, el representant o responsable de l’òrgan competent a qui correspon rebre les obres executades posa en coneixement de la Intervenció Comunal, amb una antelació de no menys de set dies hàbils, el lloc, el dia i l’hora que s’efectuen les recepcions. 2. La recepció i comprovació s’han d’efectuar d’acord amb la normativa de contractació, i el representant de la Intervenció Comunal en dona fe signant l’acta corresponent. Si en l’acte de recepció es posen de manifest objeccions que no són esmenables, la Intervenció Comunal pot elevar l’expedient de recepció a l’òrgan de contractació. 3. Pel que fa als contractes de subministrament i a la resta de contractes, el cap de servei o el representant de l’òrgan corresponent a qui correspon rebre el subministrament, el servei o la despesa realitzada, reflecteix el resultat del recompte i/o de la comprovació de la despesa rebuda en una acta de recepció. 4. En els contractes menors, es pot substituir l’acta de recepció esmentada al punt anterior per la conformitat de la factura per part del cap de servei o el representant de l’òrgan corresponent, mitjançant la seva signatura i el segell amb indicació de la comprovació efectuada. Article 23. Control posterior dels drets econòmics El control posterior dels drets econòmics es realitza mitjançant l’exercici del control intern corresponent. Entre altres, l’interventor, mitjançant mostreig, pot controlar i verificar l’aplicació d’exempcions i bonificacions, cessions a precari, així com l’anul·lació o cancel·lació de rebuts. Article 24. Comprovació d’efectius de personal amb posterioritat El departament encarregat dels recursos humans del Comú comprova periòdicament la correspondència entre les dades de la nòmina i la prestació real dels serveis d’acord amb els procediments interns establerts. La Intervenció Comunal pot efectuar controls a posteriori per verificar aquest punt, respecte qualsevol tipus de retribució previst a la nòmina. Article 25. Comprovació patrimonial amb posterioritat 1. La fiscalització de les existències en metàl·lic, valors i restants béns del patrimoni que es troben dipositats en entitats alienes a l’Administració, es formalitza amb un document signat per la persona física o jurídica que custodia els actius d’aquesta naturalesa, que confirma o certifica l’existència d’aquests. 2. La fiscalització del patrimoni és efectuada per la Intervenció Comunal d’acord amb el procediment establert en el manual de procediments de l’àrea encarregada de la gestió del patrimoni. 3. La Intervenció Comunal també fiscalitza els béns cedits als comuns arran de la cessió obligatòria prevista en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 4. La Intervenció Comunal pot autoritzar la realització dels inventaris que consideri oportuns en relació amb els béns o drets que conformen el patrimoni del Comú, i dirigeix la seva execució i actualització. Capítol II. Resultats del control de legalitat Article 26. O bjeccions 1. Si la Intervenció, quan ha efectuat la fiscalització, es manifesta en desacord amb el contingut dels actes examinats o amb el procediment seguit per adoptar-los, formula les seves objeccions mitjançant un informe per escrit, amb cita dels preceptes legals en què sustenta el seu criteri, de conformitat amb l’establert a la Llei de les finances comunals. En el cas que els fets poguessin ser constitutius de delicte, són objecte de denúncia d’acord amb el que preveu el Codi de procediment penal. 2. Els diferents tipus d’informe que la intervenció emet són els següents, en funció de les objeccions detectades: a) Informe desfavorable. b) Informe favorable. 3. Opcionalment, la intervenció també pot emetre els següents tipus d’informe: a) Informe favorable condicionat. b) Informe de reparament. 4. L’informe desfavorable, el qual suspèn la tramitació de l’expedient fins que no es solucioni l’objecció, serà preceptiu quan les objeccions observades en l’expedient afectin la disposició de despeses o al reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments; o quan la continuació de la gestió administrativa pugui causar pèrdues econòmiques al tresor comunal o a un tercer, en els casos següents: a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o en una proposta de crèdit inadequada. b) Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen als pagaments. c) En els casos d’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials. d) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, subministraments, adquisicions i serveis. e) Quan la despesa sigui proposada per un òrgan que no hi tingui competència. La Intervenció Comunal eleva l’informe desfavorable a l’òrgan competent per autoritzar la despesa i es segueix el procediment previst en l’article 27 de la present ordinació. 5. L’informe favorable condicionat, el qual no suspèn la tramitació de l’expedient, pot ser emès quan les objeccions observades en l’expedient, diferents a les previstes en els apartats 4 i 6 del present article, corresponguin a irregularitats o defectes que derivin de l’omissió de requisits legals o tràmits que puguin donar lloc a la nul·litat de l’acte. Si no es fa efectiu el condicionant indicat en l’informe en un termini màxim de 30 dies, automàticament l’informe passa a tenir la consideració de desfavorable, amb la conseqüent suspensió de l’expedient. L’informe favorable condicionat no es pot emetre en aquelles situacions on la continuïtat de l’expedient pugui causar pèrdues econòmiques al tresor comunal o a un tercer. 6. L’informe de reparament, el qual no suspèn la tramitació de l’expedient, pot ser emès quan les objeccions observades corresponguin a defectes que derivin de l’incompliment de requisits o tràmits no essencials que no comportin la transgressió de l’ordenament i que siguin fàcilment esmenables o reparables. 7. L’informe favorable és preceptiu quan no hi hagi objeccions o quan aquestes siguin diferents de les previstes en els apartats anteriors del present article. Article 27. Resolució del procediment 1. Quan l’òrgan a qui afecti l’objecció no hi estigui d’acord, pot plantejar la discrepància motivada per escrit, amb cita dels preceptes legals en què fonamenta el seu criteri, a la Intervenció Comunal. 2. En els casos en què la discrepància continuï existint, correspon al cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva i no delegable. No obstant l’establert en el paràgraf anterior, correspon al Ple del Comú la resolució de les discrepàncies quan es basin en insuficiència o inadequació de crèdit o es refereixin a obligacions o despeses l’aprovació de les quals sigui de la seva competència. 3. La Intervenció Comunal eleva un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos. 4. Si la resolució del cònsol o del Ple del Comú, segons escaigui, és favorable, l’expedient de despesa se segueix tramitant d’acord amb el procediment previst en la present ordinació. 5. Si la resolució del Cònsol o del Ple del Comú, segons escaigui, és desfavorable, poden acordar indemnitzar el proveïdor o el tercer per la prestació efectivament realitzada i obrir un expedient en relació amb les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar, d’acord amb Codi de l’administració. Capítol III. Conseqüències de l’omissió de submissió dels expedients a la Intervenció Article 28. Omissió d’Intervenció 1. En els supòsits en què, segons el que disposa aquesta Ordinació, la funció interventora és preceptiva i s’omet, no es pot reconèixer l’obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement aquestes actuacions fins que no es conegui i resolgui aquesta omissió en els termes previstos en aquest article. 2. Si la intervenció comunal té constància d’un expedient amb alguna de les omissions indicades en el punt anterior, emet l’informe corresponent posant-ho de manifest i l’adreça a l’òrgan competent. 3. El departament corresponent sotmet a l’òrgan competent les actuacions objecte de l’omissió, mitjançant un informe que inclou una explicació de l’omissió de la preceptiva fiscalització o intervenció prèvia, juntament amb l’informe de la Intervenció per tal que l’òrgan competent adopti la resolució escaient. 4. L’informe de la Intervenció, que no té naturalesa de fiscalització, posa de manifest, com a mínim, els punts següents: a) Les infraccions de l’ordenament jurídic que, a judici de l’interventor, s’han produït en el moment en què es va adoptar l’acte sense fiscalització o intervenció prèvia. b) Les prestacions que s’han realitzat com a conseqüència d’aquest acte. c) La possibilitat de revisió dels actes dictats amb infracció de l’ordenament. 5. L’omissió de submissió d’un expedient de despesa al control de la Intervenció és susceptible de comportar responsabilitats de conformitat amb el que estableixen la Llei de les finances comunals, i la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. Capítol IV. Ús de sistemes informàtics Article 29. Remissió de l’expedient a la Intervenció a través de sistemes informàtics 1. Quan l’expedient de despesa subjecte a la fiscalització de la Intervenció Comunal es formalitza en un document electrònic, el resultat de la fiscalització es formalitza igualment en un document electrònic que incorpora la signatura electrònica dels interventors. En aquest cas, la signatura electrònica està basada en un certificat electrònic dels previstos en la Llei de serveis de confiança electrònica i l’Ordinació reguladora de l’Administració electrònica. 2. La posada en pràctica de l’expedient a disposició de la Intervenció per ser fiscalitzat o intervingut, així com la formalització del resultat en un document electrònic i la posterior remissió d’aquest document i de l’expedient, es realitza a través d’una aplicació informàtica en què l’òrgan corresponent genera i tramita l’expedient d’acord amb els requisits que preveu aquesta ordinació. Títol IV. El control financer Article 30. Finalitat i abast 1. El control financer consisteix a comprovar el funcionament economicofinancer de les societats públiques participades pel Comú, i de les entitats privades que reben subvencions, préstecs, avals i d’altres ajuts a càrrec del pressupost comunal. 2. El control financer és dirigit per la Intervenció Comunal almenys una vegada a l’any, mitjançant procediments d’auditoria que substitueixen la fiscalització prèvia de les operacions corresponents i que se cenyeixen a la comprovació dels ingressos i els pagaments efectuats, la comprovació material de les existències i la verificació dels llibres de comptabilitat, balanços i comptes d’explotació i d’altres comptes i estats que són preceptius. 3. El control financer, concretament els procediments d’auditoria per executar el mateix, poden ser contractats a una persona o entitat especialitzada i degudament acreditada, externa al Comú. Aquesta externalització dels procediment d’auditoria no eximeix la responsabilitat dels interventors comunals en el marc del control financer que els correspon. 4. Com a resultat del control financer efectuat, la Intervenció ha d’elaborar un informe global, escrit, amb totes les observacions i conclusions que se’n dedueixin, d’acord amb l’article 34 de la present ordinació. Aquest informe, juntament amb les al·legacions que efectuïn les societats públiques i les entitats privades fiscalitzades, s’ha de remetre al Ple del Comú pel seu examen. 5. Addicionalment, d’acord amb l’establert en la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, l’informe de control financer sobre les societats públiques participades s’ha de remetre anualment al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes. Article 31. Normativa 1. L’auditoria es configura com la tècnica principal per efectuar els treballs de control financer. Les normes d’auditoria són el conjunt de regles i pautes que emmarquen el desenvolupament dels treballs, així com el comportament de l’interventor que els ha de realitzar. 2. Les normes d’auditoria de referència perquè la Intervenció Comunal dugui a terme el control financer són les Normes Internacionals d’Auditoria (NIA) –de general acceptació a Europa i que són les que recullen les directives i els reglaments de la Unió Europea–, les quals contenen criteris adaptatius específics per al sector públic. Article 32. Procediments 1. El control financer té per objecte la verificació del funcionament de l’Administració en els aspectes economicofinancers, per comprovar el compliment de la normativa aplicable, i en general que la gestió s’ajusta als principis de la bona gestió financera. 2. El control financer té com a finalitat promoure la millora de les tècniques i procediments de gestió economicofinancera, mitjançant les propostes que es derivin dels resultats de les actuacions, en els aspectes econòmics, financers, patrimonials, pressupostaris i de procediment. 3. El control financer consisteix entre altres comprovacions en: a) L’examen de registres comptables, comptes o estats financers, mitjançant l’aplicació de procediments d’anàlisi. b) L’examen d’operacions concretes. c) La comprovació d’aspectes concrets d’una sèrie d’actuacions desenvolupades per l’ens fiscalitzat. d) La comprovació material d’inversions i altres actius, així com de serveis, subministraments i despeses. e) L’anàlisi dels sistemes i procediments de gestió. f) La revisió dels sistemes informàtics de la gestió economicofinancera, per verificar la seva fiabilitat, integritat, precisió i disponibilitat. g) Altres actuacions i comprovacions de control en atenció a l’ens o les circumstàncies concretes. 4. Les proves d’auditoria proposades s’han d’adequar en cada cas en funció de l’objectiu i l’abast del treball, així com als sistemes de control intern i les fonts d’informació disponibles en cada dependència. Article 33. Planificació 1. El control financer exercit per la Intervenció Comunal consta inicialment d’una memòria de planificació tal com preveuen les normes internacionals d’auditoria. 2. La planificació del control financer s’elabora en funció de l’anàlisi de riscos aplicada sobre els objectius que es vulguin assolir, les prioritats de cada exercici i els mitjans disponibles, i inclou les actuacions a realitzar, l’assignació de mitjans, l’abast i metodologia dels treballs i els terminis per a l’execució i remissió dels informes associats. 3. El contingut de la planificació es pot adequar en el decurs de l’exercici, en funció de l’evolució dels treballs i sempre amb l’aprovació de la Intervenció Comunal. Article 34. Informe de control financer 1. Els informes de control financer comprenen els fets, les conclusions i les recomanacions resultants de les actuacions realitzades. 2. Les actuacions relatives a l’exercici del control financer es documenten i arxiven d’acord amb les Normes internacionals d’auditoria, així com amb les mateixes instruccions que emet la Intervenció Comunal al respecte. 3. L’estructura i el contingut bàsic de l’informe de control financer són els següents: a) Introducció: indica l’òrgan de control que l’emet, el programa de control pressupostari anual marc on està inclòs, i les normes d’auditoria o instruccions aplicades. b) Consideracions generals: recull informació bàsica sobre l’entitat objecte del control financer i la normativa particular i específica aplicable a l’entitat. c) Objecte i abast del treball de control financer: informa de l’objecte general del treball, els objectius específics i l’abast del treball i les limitacions a aquest abast. d) Resultats del treball: inclou per a cada àrea el resum de les comprovacions efectuades, les conclusions de les proves, els incompliments, les irregularitats o debilitats de control intern, els ajustaments i reclassificacions en els comptes anuals, així com les mesures correctores i recomanacions. e) Conclusions generals: fa referència a l’objectiu i l’abast del treball i als aspectes més significatius del resultat del treball (ajustaments, irregularitats, incompliments, etc.). Finalment, si escau, s’explicita una opinió sobre els comptes anuals subjectes al control. f) L’informe és datat i signat per la Intervenció Comunal. Article 35. Comprovació de les subvencions i de les transferències públiques 1. El control financer de les transferències, tant corrents com de capital, així com els préstecs, avals i altres ajuts, a càrrec del pressupost del Comú, que reben les societats o entitats i els particulars, s’efectua, com a norma general, mitjançant procediments d’auditoria sota les Normes Internacionals d’Auditoria, amb l’examen i verificació dels documents comptables dels beneficiaris que acrediten la realització de la despesa d’acord amb l’abast que determina aquesta ordinació en virtut de l’establert a la Llei de les finances comunals. 2. A l’efecte del control referit a l’apartat anterior, la Intervenció Comunal emet un informe amb indicació de les tasques de comprovació realitzades i de les conclusions escaients, d’acord amb les bases reguladores que regeixen la concessió de les ajudes públiques i amb la normativa vigent de les ajudes corresponents. 3. A banda del que preveuen els apartats 1 i 2 d’aquest article, els procediments de control intern i extern que preveuen les actuacions de control financer, pel que fa a la comprovació de les subvencions i les transferències públiques, els ha de portar a terme l’òrgan concedent –amb la fiscalització o validació de la Intervenció Comunal–, amb la verificació de la documentació requerida en les bases per atorgar subvencions o transferències, emetent un informe en què consti la relació normativa per a la concessió, la documentació entregada pels beneficiaris, les proves o verificacions realitzades per l’òrgan concedent i els seus resultats, i una conclusió que digui explícitament si la comprovació ha estat favorable. 4. Als efectes de l’apartat 3 d’aquest article, l’òrgan condecent ha d’informar expressament a la Intervenció Comunal dels resultats desfavorables. 5. Als efectes del que preveuen els apartats 3 i 4 d’aquest article, la Intervenció Comunal efectua les proves escaients per validar l’eficiència del control efectuat pels òrgans concedents. En concret es verifica, entre altres: a) El compliment de les condicions per la seva concessió establerts en la normativa corresponent. b) La seva correcta destinació a les finalitats previstes. c) La realitat de les operacions finançades. d) Possibles excessos de finançament, produïts per concurrències de subvencions. 6. En cas de resistència o obstrucció a la informació o documentació, o de comprovacions amb conclusions desfavorables, la Intervenció Comunal ho posa en coneixement del Conseller encarregat de les finances i de l’òrgan concedent de l’ajut als efectes, si escau, de retirada de la subvenció o ajut o rescissió del préstec o aval i els reintegraments. Títol V. El control d’oportunitat econòmica Article 36. Finalitat 1. El control d’oportunitat econòmica té per finalitat: a) Determinar, tant qualitativament com quantitativament, les conseqüències que la realització de determinades despeses tindria per a les finances comunals i la normal execució del pressupost comunal i, singularment, l’estimació de les noves despeses que previsiblement es derivarien de la que és objecte del control. b) Qualificar la incidència d’una determinada despesa sobre l’economia comunal i la situació conjuntural. 2. Aquest tipus de control s’efectua arran de la proposta de despesa i es formalitza, quan escau, mitjançant informe en cada cas de la Intervenció Comunal. 3. Sense perjudici dels informes escaients del punt anterior la Intervenció Comunal ha de remetre anualment al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes, d’acord amb l’article 8.3 de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, un informe sobre l’exercici del control d’oportunitat econòmica que hagi realitzat sobre les administracions i societats o entitats subjectes al seu control. Article 37. Abast del control d’oportunitat econòmica 1.La Intervenció Comunal adequa el control d’oportunitat econòmica en cada cas, en funció de l’objectiu i l’abast del treball, així com dels sistemes de control intern i les fonts d’informació disponibles en cada ens subjecte a aquest control d’acord amb el Programa anual de control pressupostari. La naturalesa i l’abast dels procediments a aplicar per la Intervenció Comunal es concreta per a cada ens en funció de l’anàlisi prèvia de riscos que aquesta Intervenció realitza. Les actuacions relatives al control d’oportunitat econòmica han de fer compatible la millor utilització dels recursos disponibles amb l’assoliment d’un grau raonable de seguretat en la detecció de situacions que puguin afectar el principi d’economia o que tinguin un impacte sobre el pressupost de l’any en curs o d’anys posteriors, o amb una incidència sobre l’economia comunal o la situació conjuntural. D’altra banda, aquestes actuacions també vetllen pel principi d’eficiència, pel qual les polítiques de despesa pública han d’enquadrar-se en un marc de planificació pluriennal i de programació pressupostària, atenent la situació econòmica del Comú, els objectius de política econòmica fixats pel Consell de Comú i el compliment dels objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària. 2. El control d’oportunitat econòmica s’efectua, en funció de l’ens fiscalitzat, simultàniament amb la funció interventora o de control de legalitat, o bé simultàniament amb el control financer 3. Per als ens subjectes a la funció interventora o de control de legalitat, els controls d’oportunitat econòmica es formalitzen, si escau, mitjançant informe en cada cas de la Intervenció Comunal, sense perjudici dels informes periòdics globals que aquesta Intervenció consideri adients. 4. Per als ens subjectes a control financer, aquests controls es realitzen a posteriori. En aquest sentit, les verificacions necessàries per a l’execució dels treballs s’efectuen sistemàticament mitjançant l’aplicació de procediments d’anàlisi de les operacions o actuacions seleccionades a l’efecte, que permeten tenir una evidència suficient, pertinent i vàlida. 5. Les actuacions a realitzar poden consistir, entre altres, en: a) L’examen de registres comptables, comptes, estats financers o estats de seguiment elaborats per l’ens. b) L’examen d’operacions individualitzades i concretes. c) La comprovació d’aspectes parcials i concrets d’un conjunt d’actes. d) La verificació material de la realització efectiva i conforme d’obres, serveis, subministraments i despeses. e) L’anàlisi dels sistemes i procediments de gestió. f) La revisió dels sistemes informàtics de gestió que siguin necessaris. g) Altres comprovacions pel que fa a les característiques especials de les activitats economicofinanceres exercides per l’ens i als objectius que es persegueixin. Títol VI. El control d’eficàcia Article 38. Finalitat i abast 1. El control d’eficàcia té bàsicament dos objectius: per una banda verificar, per part dels òrgans, departaments o societats participades corresponents, si s’han assolit els resultats o objectius establerts en els diferents programes inclosos en el pressupost i, per altra banda, analitzar els costos de funcionament i el rendiment o utilitat dels serveis prestats pel Comú. 2. D’acord amb la Llei de les finances comunals, la Intervenció Comunal emet un informe global sobre l’exercici del control d’eficàcia que s’hagi realitzat sobre òrgans, departaments i societats participades corresponents. 3. Al tancament de cada exercici, els ens subjectes al control d’eficàcia han d’elaborar un estudi relatiu a l’anàlisi dels costos de funcionament i el rendiment o la utilitat dels serveis, les obres i les adquisicions, així com el compliment dels objectius dels programes inclosos en el pressupost de l’exercici precedent. En aquest sentit, els ens subjectes al control d’eficàcia han de trametre a la Intervenció Comunal, en la fase d’elaboració de l’avantprojecte de pressupost anual respectiu, una memòria que ha de contenir una descripció detallada dels diversos programes i objectius a assolir, tant quantitativament com qualitativament. Els objectius s’han de concretar també mitjançant indicadors de gestió que puguin ser objecte de seguiment. 4. Els indicadors de gestió es poden distribuir principalment en tres tipologies: a) Indicadors d’eficàcia: són aquells que mesuren el grau en què s’han assolit els objectius previstos des d’un punt de vista físic. Per a l’obtenció d’aquests indicadors, és necessari determinar per a cada ens del comú, en l’elaboració del seu pressupost anual, de manera precisa i diferenciada, els objectius a assolir concretats en magnituds físiques. Aquests objectius han de ser referits al conjunt de programes o activitats de l’ens. b) Indicadors d’eficiència: són aquells que relacionen el cost de producció amb la producció obtinguda. En aquest sentit, s’entén que un ens és plenament eficient quan aconsegueix ser eficaç minimitzant el cost dels recursos emprats per aconseguir aquesta eficàcia. Per a l’obtenció d’aquests indicadors, serà necessari determinar per a cada ens del comú, en l’elaboració del seu pressupost anual, de manera precisa i diferenciada, els costos previstos en la realització dels programes o activitats objecte de mesura a través d’aquests indicadors. c) Indicadors d’economia: són aquells que pretenen expressar l’adquisició racional dels factors de producció en un ens, a partir d’un indicador bàsic que relaciona el preu o cost d’adquisició d’un factor amb el seu preu mitjà en el mercat. La memòria d’aprovació dels pressupostos anuals detalla, per a cada programa o activitat, les accions previstes, l’òrgan gestor responsable, els mitjans previstos, els objectius i els indicadors que permetin valorar el grau de consecució dels objectius, així com les desviacions dels dos anys anteriors en relació amb la previsió inicial de l’exercici. Els mitjans previstos recullen els mitjans personals, materials i financers que es posen a disposició del gestor per al compliment dels programes o activitats. La informació relativa a aquests mitjans s’ha de comparar amb la dels últims dos anys indicant els mitjans pressupostats i els realment aplicats. L’estudi relatiu a l’anàlisi dels costos de funcionament i del rendiment o la utilitat dels serveis, les obres i les adquisicions, així com del compliment dels objectius dels programes inclosos en el pressupost, es posa a disposició de la Intervenció Comunal conjuntament amb la documentació de tancament de l’exercici. 5. L’objectiu de l’informe global que ha d’emetre la Intervenció Comunal consisteix en verificar el grau de consecució dels controls d’eficàcia per part dels òrgans, departaments o societats participades corresponents i emetre una opinió al respecte. L’estructura i contingut bàsic de l’informe són els següents: a) Part introductòria: on s’identifiquen els òrgans, departaments o societats participades corresponents, així com la seva estructura organitzativa dins l’Administració comunal. b) Objectius i abast del treball: on es recull l’objecte general del treball, els objectius específics i l’abast i les seves limitacions. c) Consideracions generals: on queden resumits els procediments duts a terme per cada òrgan, departament o societat participada corresponent, relatius a l’anàlisi corresponent al control d’eficàcia realitzat. d) Resultats del treball: inclou un resum de les comprovacions efectuades per la Intervenció Comunal, les irregularitats detectades i les recomanacions i aspectes de millora que es consideren oportuns. e) Conclusions: la Intervenció Comunal ha d’emetre, de forma argumentada, unes conclusions finals sobre la suficiència, o no, del control d’eficàcia realitzat sobre els òrgans, departaments o societats participades corresponents. f) L’informe és datat i signat per la Intervenció Comunal. Títol VII. Controls financer, d’oportunitat econòmica i d’eficàcia Article 39. Informació i documentació què cal disposar en les actuacions 1. En les actuacions dels controls financer, d’oportunitat econòmica i d’eficàcia s’examinen tots els antecedents, la documentació i la informació que siguin necessaris als efectes de les actuacions de control. 2. A aquests efectes, els responsables dels ens controlats faciliten la informació de caràcter econòmic o d’una altra naturalesa que és rellevant per exercir les actuacions de control. 3. L’interventor responsable de l’execució del control pot sol·licitar als ens objecte de control la documentació comptable, mercantil, fiscal, laboral i administrativa o d’un altre tipus, inclosos informes interns o externs, que es consideri necessària per a l’acompliment de les actuacions. 4. Les actuacions d’obtenció d’informació es poden iniciar en qualsevol moment una vegada notificat l’inici del control sense que es necessiti un requeriment escrit previ. 5. En cap cas la Intervenció Comunal no té l’obligació de procurar-se per si mateix la documentació i informació directament dels arxius i de les aplicacions i bases de dades informàtiques, sense perjudici que es pugui utilitzar aquest procediment quan la Intervenció Comunal i els responsables de l’ens objecte del control ho acordin i sempre que la documentació sigui fàcilment accessible. L’interventor responsable del control fixa el termini de resposta a les peticions de documentació i informació tenint en compte la naturalesa, el volum i la dificultat d’obtenir-les. 6. En els supòsits en què s’aprecia obstrucció o falta de col·laboració amb el personal encarregat de l’execució del control, la intervenció comunal comunica aquesta circumstància al titular de l’ens objecte de control per tal que adopti les mesures correctores oportunes. En tot cas, la falta de col·laboració es pot fer constar a l’informe de control. 7. És responsabilitat de l’ens controlat documentar els seus procediments i operacions de forma que la Intervenció Comunal pugui realitzar el seguiment dels controls d’oportunitat econòmica i eficàcia. En aquest sentit, els circuits de control intern de l’ens i els seus procediments de gestió han de ser els adients per donar resposta als principis d’economia (oportunitat econòmica), eficiència i eficàcia en els termes previstos a la Llei de les finances comunals, i a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal. Títol VIII. Altres obligacions d’informació Article 40. Obligacions d’informació i de control en el marc de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal 1. Els interventors comunals col·laboren en tot moment per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. Especialment, col·laboren en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari del Comú, del pressupost del Comú i dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals. 2. El control dels interventors es realitza d’acord amb el següent: a) Els òrgans interventors del Comú formulen objeccions a les disposicions de despeses, el reconeixement d’obligacions i l’ordenació de pagaments del Comú, respectivament, quan s’incompleixin les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en matèria de deute, despesa permesa i dèficit dels comuns. b) Juntament amb el projecte de pressupost que es remeti al consell de comú, s’acompanya un informe de la Intervenció Comunal sobre el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en matèria de deute, despesa permesa i de dèficit públic dels comuns i sobre la seva conformitat al marc pressupostari aplicable. c) Si en l’execució del pressupost del Comú els interventors comunals detecten un incompliment o un risc greu d’incompliment de les obligacions establertes a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, relatives al deute, a la despesa permesa o al dèficit públic dels comuns, d’acord amb el marc pressupostari aprovat, informen al Tribunal de Comptes de les esmentades desviacions perquè aquest pugui exercir les seves competències de control. d) Els interventors comunals elaboren un informe trimestral sobre l’execució del pressupost comunal, dins dels tres mesos següents al trimestre vençut, que trameten al Tribunal de Comptes. Aquests informes fan atenció especialment al compliment de les obligacions relatives al deute públic, el dèficit del Comú, i en el seu cas, els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals i les mesures dels plans d’equilibri financer. e) En relació amb l’execució del pressupost, els interventors comunals tenen l’obligació d’informar al Tribunal de Comptes sobre les desviacions que s’hi produeixin, sempre que siguin superiors al 5%. f) D’acord amb l’article 8.3 de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, els interventors comunals emeten anualment un informe global sobre l’exercici del control d’oportunitat econòmica i del control d’eficàcia que hagi realitzat sobre les administracions, societats i entitats subjectes al seu control. Aquest informe es pot formalitzar, si escau, conjuntament amb el que s’ha d’emetre en relació amb l’exercici del control financer, i s’ha de remetre al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes. Disposició derogatòria única Amb l’entrada en vigor d’aquesta ordinació queden derogades les disposicions contràries del mateix rang o de rang inferior anteriors. Disposició final única Aquesta ordinació entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Informació es fa pública per a coneixement general. Encamp, 9 de desembre de 2024 Laura Mas Barrionuevo / Cònsol major