Ordinació del 17-12-2025 tributària de l’exercici 2026 de la parròquia de Canillo.

Ordinació del 17-12-2025 tributària de l’exercici 2026 de la parròquia de Canillo. Vist l’article 80.2 de la Constitució del Principat d’Andorra; Vista la Llei 19/2017 , del 20 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns; Vist el Codi de l’Administració; Vista la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de les finances comunals; Vista la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; Vistos els Decrets de l’11 de febrer, del 22 d’abril i del 21 d’octubre de 2015, pels quals s’aproven, respectivament, els Reglaments d’aplicació dels tributs, de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i de recaptació dels tributs, que complementen, en tots els casos la Llei de bases de l’ordenament tributari; Vista la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic; Vista la Llei 3/2019 , del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges; Vist el Títol II de la Llei 18/2023 , del 2 d’octubre, de text consolidat del saig; Vista la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament El Comú de Canillo, en la seva sessió de Consell que ha tingut lloc el dia 16 de desembre de 2025 ha acordat aprovar la següent: Ordinació Tributària Títol I. Disposicions generals Article 1. Exercici de la potestat normativa El Comú de Canillo desplega i regula els elements essencials dels tributs conforme al que preveu la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals, mitjançant l’Ordinació tributària comunal. El Comú actualitza el tipus de gravamen dels tributs mitjançant aquesta Ordinació tributària. Per als impostos d’àmbit estatal compartits, el Comú fixa el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant aquesta Ordinació. Article 2. Definició i contingut de l’Ordinació tributària L’Ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals. Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. L’Ordinació tributària comunal regula els elements que s’assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que s’apliquen: a) La naturalesa jurídica del tribut, b) El fet generador, c) L’obligat tributari, d) La base de tributació, e) El tipus de gravamen, f) El meritament del tribut, g) La quota tributària, h) Les deduccions i les bonificacions potestatives sobre la quota, i) Les infraccions i sancions aplicables, j) El sistema de gestió, declaració i liquidació Respecte als impostos d’àmbit estatal compartits, l’Ordinació tributària comunal regula únicament el tipus de gravamen addicional aplicable pel Comú, i si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions. L’Ordinació també estableix les bonificacions obligatòries, previstes en el Títol II de la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de finances comunals. També pot establir potestativament bonificacions diferents de les esmentades, que es considerin oportunes atenent raons d’interès públic, de política econòmica o de política social, sempre que ho justifiquin i que siguin de caràcter general. L’Ordinació també regula, respecte a la totalitat dels tributs del Comú, els aspectes següents: a) El contingut del deute tributari. b) Les formes d’extinció dels deutes tributaris. c) El procediment de notificació dels tributs. d) Les declaracions tributàries. e) El procediment d’inspecció dels tributs. f) El procediment de recaptació. g) La potestat sancionadora h) Les vies d’impugnació. Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió, de recaptació i comprovadora El Comú té, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració General. Les potestats de gestió, recaptació i comprovació en relació amb els tributs són del Comú, si bé les pot delegar, mitjançant conveni, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut. En cas de recaptació en període de constrenyiment, d’acord amb el Codi de l’administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon al Comú, en el marc del seu autogovern, sense perjudici de la facultat de delegació establerta en el punt anterior. En cas de concurrència de crèdits s’imputen al deute més antic, tret que es tracti de deutes de naturalesa tributària, en els que l’obligat tributari pot imputar-los com lliurement determini sempre i quan es trobin en període voluntari. El Comú és competent per comprovar el compliment dels tributs comunals, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 4. Exercici de la potestat sancionadora El Comú és competent per definir infraccions i aplicar sancions per incompliment de la normativa comunal en relació amb els tributs comunals, en els termes establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari, en la Llei de les finances comunals, i en aquesta Ordinació. Article 5. Obligacions tributàries La relació jurídica tributària és el conjunt de drets i obligacions generats per l’aplicació dels tributs i dona lloc a obligacions principals o accessòries, materials o formals, i pot comportar la imposició de sancions en els casos d’incompliment dolós o culpós de les obligacions establertes legalment. L’obligació tributària principal consisteix en el pagament de la quota de tributació. Són obligacions tributàries accessòries les que consisteixen en prestacions pecuniàries; entre aquestes, l’obligació de satisfer els recàrrecs o els interessos moratoris, conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 6. Obligats tributaris Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui l’Ordinació imposa el compliment de les obligacions tributàries. En els casos expressament previstos en la present Ordinació, també tenen aquesta consideració les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició Els obligats tributaris ho són: a) A títol de deutors directes: • El contribuent, obligat tributari que realitza el fet generador determinat per l’Ordinació; en els casos establerts el contribuent pot o ha de transferir la quota de tributació a terceres persones. • El substitut del contribuent, obligat per imposició de l’Ordinació, en lloc d’aquell, al qual pot exigir el compliment de l’obligació tributària, a complir les prestacions materials i formals d’aquesta obligació. • El subjecte infractor de normes tributàries, per les sancions pecuniàries que se li imposin. b) A títol de deutors indirectes, en el cas d’incompliment del deutor directe i en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari: • Els responsables solidaris i subsidiaris. • Els adquirents de béns que puguin estar afectats per l’Ordinació al compliment de deutes tributaris. • Els successors dels obligats tributaris. c) A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per l’Ordinació al compliment de deures de naturalesa tributària. Article 7. Capacitat d’obrar i representació En l’ordre tributari comunal tenen capacitat les persones físiques o jurídiques que la tinguin conforme a dret i poden actuar mitjançant representant. Les persones jurídiques actuen per mitjà de les persones que en el moment en què es produeixin les actuacions tributàries corresponents exerceixin la seva administració, sigui per disposició legal o per acord vàlidament adoptat. Els obligats tributaris que no resideixin al Principat d’Andorra han de designar un representant, persona física o jurídica, amb residència en territori andorrà quan actuïn al país per mitjà d’un establiment permanent o quan així ho estableixi l’Ordinació. Títol II. Taxes Capítol I. Disposicions generals en matèria de taxes Article 8. Definició i fet generador Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular. Les taxes per a la realització de qualsevol acte d’utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic són les següents: a) Ocupació de la via pública amb finalitats publicitàries i propagandístiques on s’inclouen: • Publicitat a la via pública. b) Ocupació de la via pública per la col·locació i instal·lació temporal d’elements necessaris per a la construcció i materials d’obra, on s’inclouen: • Instal·lació temporal d’elements a la via pública. c) Ocupació de la via pública per vehicles: • Guals i estacionaments reservats. • Aparcaments en zones d’estacionament regulat. d) Ocupació de la via pública per a les finalitats pròpies de les activitats d’hoteleria i restauració, on s’inclouen: • Terrasses. e) Itineraris d’iniciativa privada. Les taxes per prestacions de serveis públics són les següents: a) Del servei d’higiene pública. b) Pel servei d’enllumenat públic. c) Pel servei de grua de circulació. d) Pel servei de subministrament d’aigua i comptadors. e) Per la Celebració de casaments civils per les autoritats comunals. Les taxes per la realització de funcions administratives són les següents: a) Per l’atorgament de llicències urbanístiques i actes relacionats. b) Per l’emissió de certificats i tramitació de sol·licituds. c) Per la inscripció al registre administratiu i al cadastre comunal. d) Per l’emissió de documentació cadastral e) Per la delimitació de terres comunals. f) Sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. g) Sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa pública d’aigua i de clavegueram. h) Sobre l’autorització d’embrancament de boca d’incendi. Article 9. O bligats tributaris Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la utilització o aprofitament del domini públic, la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa gravada, o bé les que en resulten afectades o beneficiades. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. També són obligats tributaris de les taxes, com a responsables: a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els beneficiaris respectius. b) En les taxes establertes per l’atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres, els quals, si s’escau, poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres. Article 10. Entitats totalment exemptes 1. Estan exempts de les taxes regulades en aquesta Ordinació els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els comuns i els Quarts (a Canillo, “veïnats”). 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. 3. Les entitats parapúbliques i els organismes autònoms públics estan exempts de les taxes comunals per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic quan estiguin directament afectats a la prestació de serveis públics. L’exempció no es fa extensiva a les taxes per les llicències d’obres, ni per l’ocupació temporal de domini públic que sigui necessària per executar els treballs. Article 11. Quantificació del deute tributari 1. Per l’ocupació o aprofitament especial del domini públic comunal, l’import de la taxa es determina tenint en compte el preu normal de mercat. 2. Per la realització dels serveis públics o funcions administratives, l’import de la taxa no pot superar el cost real del servei o de la realització de la funció administrativa de què es tracti. 3. El Comú aprova una memòria econòmica que justifica els paràmetres i les variables que determinen el cost del servei o el preu normal de mercat, i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització. Article 12. Període impositiu i meritament 1. Els deutes tributaris derivats de les taxes es meriten a l’inici de l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic, o a la data d’inici de la prestació del servei o de la realització de l’activitat que se sol·licita, encara que a la data de l’autorització es pot exigir el pagament anticipat o dipòsit previ del seu import total o parcial. 2. En els supòsits en què l’Ordinació estableixi un meritament periòdic, aquest té lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu correspon a l’any natural, excepte els casos d’inici o finalització del fet generador, on el període impositiu es prorrateja mensualment, d’acord amb l’Ordinació. Capítol II. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament del domini públic Article 13. Publicitat a la via pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa de publicitat a la via pública és un tribut el fet generador de la qual és l’autorització per a la instal·lació de rètols comercials o publicitaris a la via pública, i si escau, el subministrament de rètols per part del Comú. Concretament, hi hauria tres fets generadors: a) Dels rètols oficials indicadors: L’autorització per al subministrament per part d’aquest Comú de rètols indicadors que estan situats en un lloc visible i que contenen informació d’un lloc d’interès general o turístic o d’una direcció d’un establiment comercial o d’un establiment d’allotjament turístic o d’una urbanització. b) Dels rètols d’establiments comercials o d’activitats professionals: L’autorització per a la instal·lació de rètols que únicament contenen referències del nom dels establiments comercials o activitats professionals o empresarials autoritzades per radicar-se a la parròquia de Canillo, ubicats a les façanes dels edificis o establiments on es desenvolupi l’activitat comercial o professional o empresarial. c) Dels rètols publicitaris: L’autorització per a la instal·lació de rètols donen a conèixer al públic una activitat comercial, professional o empresarial o bé un producte o un servei comercial. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona, física o jurídica, sol·licitant o aquella que resulti titular de l’autorització. 3. Quota tributària a) Dels rètols oficials indicadors: • Subministrament: 335,00 euros (una sola cara) i 625,00 euros (doble cara) • Instal·lació: 70,00 euros • Manteniment: 90,00 euros/any b) Dels rètols d’establiments comercials o d’activitats professionals: • 8,00 euros/m2/any amb un mínim de 50,00 euros c) Dels rètols publicitaris: • Publicitaris generals: 70 euros/m2/any • Vinils publicitaris (fins al 30% de la façana): 10 euros/m2/any 4. Bonificacions Queda bonificada al 100% la quota dels rètols de venda o lloguer d’unitats immobiliàries o de terrenys que s’instal·lin mitjançant cartells en façanes amb una superfície no superior a 0,80 m. x 0,80 m. Queda bonificada al 100% la quota dels rètols publicitaris d’activitats esportives o d’esdeveniments, fires i mercats que es celebrin a la parròquia de Canillo. Queda bonificada al 100% la quota dels rètols publicitaris de menús i/o cartes d’establiments comercials del ram de la restauració. 5. Període impositiu i meritament La taxa corresponent a l’autorització dels rètols merita a la data de la resolució favorable i, a partir del primer any, es merita anyalment el primer dia de l’any natural. En el cas que l’autorització s’obtingui amb posterioritat al dia primer de l’any, la taxa es calcula prorratejant els mesos que restin per finalitzar l’any. 6. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua en el moment del lliurament de la resolució favorable. La taxa anyal pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 14. Instal·lació temporal d’elements a la via pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per instal·lació temporal d’elements és un tribut el fet generador de la qual és l’autorització favorable d’ocupació de la via pública per a la col·locació temporal de tanques d’obra, grues, bastides, contenidors, maquinària o altre material. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita la instal·lació a la via pública. 3. Quota tributària L’import d’aquesta taxa és de 3,61 euros per metres lineals i dia. En cas d’ocupació temporal derivada de la realització d’una obra major de durada superior als tres mesos, l’import és el següent: a) Durant el primer any, de 0,37 euros per metre lineal i dia. b) A partir del segon any, de 0,47 euros per metre lineal i dia. 4. Període impositiu i meritament Aquesta taxa merita el primer dia de l’emplaçament del corresponent element a la via pública. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua en el moment del lliurament de la resolució favorable, en base al que s’estableix a l’article 48 d’aquesta ordinació. L’emplaçament temporal d’elements a la via pública requerirà la prèvia autorització del Comú el qual marcarà els indrets de col·locació. Article 15. Guals i estacionaments reservats 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per guals i estacionaments reservats és un tribut el fet generador de la qual és l’autorització per la ubicació d’un gual o un estacionament reservat. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita el gual o zona reserva d’estacionament, i que en tots els casos haurà de comptar amb l’autorització del propietari del local. 3. Quota tributària L’import d’aquesta taxa és el següent: Imports: a) Llicència de gual i manteniment de la senyalització horitzontal: • Permanent: 90,64 euros per metre lineal a l’any. • Per 12 hores (de 8 a 20 hores): 45,94 euros per metre lineal a l’any. b) Llicència de reserva d’estacionament i manteniment de la senyalització horitzontal: • Permanent: 90,64 euros per metre lineal a l’any • Per 12 hores (de 8 a 20 hores): 45,94 euros per metre lineal a l’any. c) Placa de gual provisional d’obres: 13,80 euros d) Llicència de gual provisional d’obres i manteniment de la senyalització horitzontal: • Permanent: 10,92 euros mensuals per metre lineal (import mínim mensual) • Per 12 hores: 5,97 euros mensuals per metre lineal (import mínim mensual) 4. Període impositiu i meritament La taxa per gual i estacionaments reservats és anyal i es merita el primer dia de l’any natural, o bé el dia de l’autorització favorable. En el cas de les llicències, la taxa es prorrateja per mesos naturals en els casos de primeres autoritzacions. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant referida a l’anterior apartat amb les lletres c) i d) s’efectua anyalment. El Comú es reserva el dret de retirar els elements de senyalització instal·lats, en cas d’impagament. Article 16. Aparcament en zones d’estacionament regulat 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per aparcament en zones d’estacionament regulat és un tribut el fet generador de la qual és la utilització de zones d’estacionament regulat en espais públics durant els horaris de 9 hores a 13 hores i de 15 hores a 20 hores durant tots els dies de la setmana, sense equips de control d’accés. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és el propietari del vehicle que utilitza la zona d’estacionament. 3. Quota tributària A) Zones blaves per fracció de 15 minuts: 0,30 euros. B) Zones blaves d’alta rotació per fracció de 15 minuts: 0,40 euros. C) Abonament per l’any en zones blaves (no aplicable en zones blaves d’alta rotació): • 185,40 euros/any per aquells usuaris que adquireixen l’abonament anual. • 18,50 euros/mes per aquells usuaris que adquireixen l’abonament per un o més mesos. • 0 euros per als propietaris de vehicles elèctrics i de vehicles híbrids endollables. 4. Període impositiu i meritament La taxa per aparcament es merita amb l’estacionament del vehicle a la zona de la via pública, habilitada. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua abans de la retirada del corresponent tiquet lliurat pels aparells expenedors habilitats. Pel que fa al pagament dels abonaments, s’efectua en el moment de la sol·licitud pels mitjans establerts a l’article 48 de l’Ordinació. 6. Condicions d’ús El tiquet de parquímetre o comprovant horari d’estacionament s’ha de col·locar en un lloc visible a l’interior del parabrisa del vehicle, per tal que es pugui comprovar des de l’exterior. Els abonaments corresponents s’acrediten de la forma següent: Quant a l’abonament anyal: a través de la matrícula del vehicle. L’abonament gratuït anyal per als vehicles elèctrics i per als vehicles híbrids endollables, la targeta numerada conté la matrícula del vehicle i serà, per tant, intransferible. Els abonaments anuals i mensuals per a l’estacionament en zona blava seran exclusivament accessibles per als residents amb matrícula andorrana. Els usuaris de l’estacionament limitat a les zones blaves no podran romandre estacionats en la mateixa plaça durant més de 48 hores seguides. 7. Sancions La sanció per manca de tiquet de parquímetre, per tiquet caducat o per manca de l’abonament anyal corresponent és de 35,00 euros. Regularització de l’excés, únicament en zones blaves (per tant no aplicable en les zones blaves d’alta rotació) de l’excés establert al tiquet corresponent, efectuada dins del mateix dia mitjançant els aparells expenedors habilitats: 14,40 euros. La sanció per estacionament de més de 48 hores seguides en la mateixa plaça és de 100 euros. Els vehicles que fora de l’horari regulat, s’estacionin en aquests espais, bé perquè hagin sobrepassat el límit horari o bé perquè no disposin del tiquet o abonament corresponent que els permeti l’estacionament, podran ser traslladats al dipòsit comunal. Les despeses de trasllat i pupil·latge corresponents, a més, hauran de ser abonades en el moment de la seva retirada. Article 17. Terrasses 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per terrasses és un tribut el fet generador de la qual és l’autorització de reserva d’espai a la via pública per a la instal·lació temporal de terrasses de bars i restaurants (Ordinació de 15-12-2016, reguladora de les terrasses de bar de la parròquia de Canillo). 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita la instal·lació de la terrassa d’acord amb la legislació vigent. 3. Quota tributària L’import d’aquesta taxa s’estableix com segueix: a) 6,90 euros/m2 per mes, si la superfície de la terrassa suposa menys del 33% de la superfície d’explotació total del local, incloent la terrassa. b) 11,43 euros/m2 per mes, si la superfície de la terrassa suposa entre el 33% i el 50% de la superfície d’explotació total del local, incloent la terrassa. 4. Període impositiu i meritament L’import d’aquesta taxa per a la instal·lació de terrasses merita en el moment de la presentació de la sol·licitud de la instal·lació. Les llicències de terrassa es poden acollir a diferents períodes: a) Llicències semestrals: • Temporada d’hivern: de l’1 de novembre al 30 d’abril (6 mesos) • Temporada d’estiu: de l’1 de maig al 31 d’octubre (6 mesos) b) Llicència anual: • De l’1 de gener al 31 de desembre (12 mesos) El canvi de llicència es produirà mitjançant sol·licitud al comú i es calcularà mitjançant prorrata mensual. En el cas que la sol·licitud es produeixi després de l’1 de gener, la taxa es merita a la data de sol·licitud, i en aquest cas la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any o el semestre, inclòs el de la sol·licitud. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant es satisfarà en el moment de presentació de la sol·licitud a les oficines del Comú de Canillo. Posteriorment es realitzarà la corresponent verificació per part dels tècnics del Comú, sobre les superfícies sol·licitades i si escau, es regularitzarà l’import abonat. La instal·lació en espais públics de terrasses de bars i restaurants o establiments amb activitats anàlogues, es limita al període indicat en la sol·licitud d’instal·lació dins dels períodes establerts al punt 4 anterior. Fora d’aquest període, els titulars de les corresponents autoritzacions o llicències han de retirar tots els elements que ocupin els espais públics. En cas contrari, el Comú pot retirar-los, i en aquest supòsit van a càrrec del titular de l’autorització o llicència totes les despeses que l’actuació pugui generar, a banda de les sancions que s’escaiguin. Les persones sol·licitants de l’autorització o llicència han d’acreditar, de forma prèvia a l’obtenció de la resolució administrativa i durant la seva vigència, la contractació i manteniment d’una pòlissa d’assegurança que garanteixi suficientment els riscos i danys que es puguin derivar de la instal·lació, utilització i desmuntatge de la terrassa, ja sigui per respondre davant el Comú o terceres persones. Article 18. Itineraris d’iniciativa privada 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per itineraris d’iniciativa privada és un tribut el fet generador de la qual és la instal·lació de senyalitzacions d’itineraris d’iniciativa privada regulats a l’Ordinació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada (Ordinació del 7-10-2011 de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada, BOPA núm. 72, de 24.11.2011). 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita la senyalització d’un itinerari d’iniciativa privada permanent. S’entén per itinerari temporal el que, com a màxim, es perllonga durant un període de set dies naturals consecutius, i es considera itinerari permanent el que vagi més enllà d’aquesta durada. 3. Quota tributària Els imports són els següents: a) Instal·lació de plaques i fites: 15,45 euros/hora b) Subministrament de la placa: 4,02 euros c) Subministrament de la fita: 53,35 euros d) Ocupació del sòl: 11,43 euros any per senyal 4. Període impositiu i meritament El meritament d’aquesta taxa es produeix el dia de la instal·lació i subministrament de la fita o placa, i per l’ocupació del sòl, inicialment el dia d’obtenció de l’autorització, i posteriorment de forma anual. Per l’ocupació de sol, en cas que l’autorització inicial sigui posterior a l’1 de gener, la taxa es calcula proporcionalment als mesos restants per finalitzar l’any, inclòs el de la mateixa autorització. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua davant les oficines comunals. Capítol III. Taxes per la prestació de serveis públics Article 19. Taxa del servei d’higiene pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa servei d’higiene pública és un tribut el fet generador de la qual és la prestació dels serveis públics destinats a la neteja i el manteniment de la parròquia, incloent-hi la neteja de vies i espais públics, treta de neu, recollida d’escombraries, recollida selectiva de residus urbans i qualsevol altre servei necessari per al bon manteniment de la parròquia. 2. Obligats tributaris Ho són els següents, beneficiats pels serveis: a) Les persones censades d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. b) Els propietaris d’immobles persones físiques no residents, les persones jurídiques titulars d’un bé immoble o el titular del dret real d’ús sobre el mateix immoble. c) Els titulars administratius, persones físiques o jurídiques, de les autoritzacions de radicació d’activitats comercials, industrials i professionals. d) Les persones físiques o jurídiques que explotin habitatges d’ús turístic. Aquestes persones han de comunicar al Comú de Canillo l’ús com a habitatge d’ús turístic de l’immoble. 3. Quota tributària La quota tributària és la següent: a) Per a les persones censades al Comú és de 64,27 euros b) Per a les persones físiques titulars de béns immobles a la parròquia i que no hi figurin inscrits al cens de residents del Comú, i per a les persones jurídiques titulars de béns immobles a la parròquia, la quota es calcula en funció de la superfície dels immobles: • Fins a 70 m2 de superfície construïda, 199,92 euros. • Superior a 70 m2 de superfície construïda, 254,82 euros. c) Per a les persones físiques o jurídiques i per a les entitats titulars d’una autorització d’activitat comercial, empresarial o professional en el terme de la parròquia és la que s’indica a l’Annex 1 de l’Ordinació, en funció també de la superfície de l’immoble. En aquest cas, s’estableixen unes quotes tributàries mínimes i màximes, que es recullen al referit Annex. En el cas de les persones físiques o jurídiques que explotin habitatges d’ús turístic, la superfície d’explotació és la suma de la superfície de tots els habitatges destinats a aquesta activitat, així com la dels locals destinats a administració i/o comercialització. 4. Bonificacions Els obligats tributaris censats a la parròquia menors de 25 anys d’edat que convisquin amb algun dels seus progenitors, tutors legals i/o amb algun familiar de fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat, i acreditin cursar estudis, tenen dret a la devolució del 75% de la quota tributària, amb acreditació prèvia de la seva situació. Aquesta bonificació es pot sol·licitar durant l’any en què ha de tenir efectes, sempre abans del dia 31 de desembre. En cas d’acreditar el compliment dels requisits abans de 1 de gener, es procedirà a la facturació del 25% de la quota corresponent, ja deduïda la present bonificació. Aquesta bonificació es incompatible amb el fraccionament del rebut. El procediment per a la devolució és el que preveu el capítol VIII del Codi de l’Administració, la resolució del qual és susceptible de recurs administratiu. Tanmateix, també es gaudirà d’una bonificació del 100% de la quota en els següents casos: a) Les persones amb discapacitat segons la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la Seguretat Social i la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i els reglaments que les desenvolupen. La bonificació s’haurà de sol·licitar al Comú, acreditant-se la discapacitat mitjançant document oficial. b) Els immobles propietat de persones físiques no residents o de persones jurídiques que estiguin arrendats a persones físiques censades, sense perjudici de la condició de responsable subsidiari del propietari de l’immoble. La situació d’arrendament ha de ser acreditada pel propietari, sense perjudici que es pugui aplicar d’ofici per constar dita situació al Comú per la inscripció al cens de l’arrendatari. 5. Període impositiu i meritament La taxa és anual i es merita el primer dia de l’any natural o bé: a) El dia de la primera inscripció al cens comunal. b) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. c) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble. El període impositiu es prorratejarà mensualment en casos d’inici o finalització del fet generador durant l’any natural i en els tres supòsits de subjecció a la taxa. Quan una activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’autorització de radicació de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat. En el cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. En cas que es sol·liciti un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular la taxa a raó del nombre de mesos vençuts en els quals s’ha dut a terme l’activitat anterior i el nombre de mesos que restin per finalitzar l’any corresponents a l’activitat que es durà a terme, inclòs el d’inici de la nova activitat principal. 6. Gestió, declaració i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de la taxa i la notifica a l’obligat tributari a l’adreça registrada al Comú. Per a les persona físiques i/o jurídiques titulars d’un bé immoble i no residents, el domicili es aquell on es trobi radicat l’immoble, sempre que no hagin expressament designat un altre. La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 20. Taxa pel servei d’enllumenat públic 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’enllumenat públic és un tribut el fet generador de la qual és la prestació de serveis d’enllumenat dels carrers, places i espais públics en general de la parròquia. 2. Obligats tributaris Ho són els següents, beneficiats pels serveis: a) Les persones censades d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. b) Els propietaris d’immobles persones físiques no residents, les persones jurídiques titulars d’un bé immoble o el titular del dret real d’ús sobre el mateix immoble. c) Els titulars administratius, persones físiques o jurídiques, de les autoritzacions de radicació d’activitats comercials, industrials i professionals. d) Les persones físiques o jurídiques que explotin habitatges d’ús turístic. Aquestes persones han de comunicar al Comú de Canillo l’ús com a habitatge d’ús turístic de l’immoble. 3. Quota tributària La quota tributària és la següent: a) Per a les persones censades al Comú és de 26,37 euros. b) Per a les persones físiques titulars de béns immobles a la parròquia i que no hi figurin inscrits al cens de residents del Comú, i per a les persones jurídiques titulars de béns immobles a la parròquia, la quota es calcula en funció de la superfície dels immobles: • Fins a 70 m2 de superfície construïda, 82,50 euros. • Superior a 70 m2 de superfície construïda, 107,12 euros. c) Per a les persones físiques o jurídiques i per a les entitats titulars d’una autorització d’activitat comercial, empresarial o professional en el terme de la parròquia és la que s’indica a l’Annex 1 de l’Ordinació, en funció també de la superfície de l’immoble. En aquest cas, s’estableixen unes quotes tributàries mínimes i màximes, que es recullen al referit Annex. En el cas de les persones físiques o jurídiques que explotin habitatges d’ús turístic, la superfície d’explotació és la suma de la superfície de tots els habitatges destinats a aquesta activitat, així com la dels locals destinats a administració i/o comercialització. 4. Bonificacions Els obligats tributaris censats a la parròquia menors de 25 anys d’edat que convisquin amb algun dels seus progenitors, tutors legals i/o amb algun familiar de fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat, i acreditin cursar estudis, tenen dret a la devolució del 75% de la quota tributària, amb acreditació prèvia de la seva situació. Aquesta bonificació es pot sol·licitar durant l’any en què ha de tenir efectes, sempre abans del dia 31 de desembre. En cas d’acreditar el compliment dels requisits abans de 1 de gener, es procedirà a la facturació del 25% de la quota corresponent, ja deduïda la present bonificació. Aquesta bonificació es incompatible amb el fraccionament del rebut. El procediment per a la devolució és el que preveu el capítol VIII del Codi de l’Administració, la resolució del qual és susceptible de recurs administratiu. Tanmateix, també es gaudirà d’una bonificació del 100% de la quota, en els següents casos: a) Les persones amb discapacitat segons la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la Seguretat Social i la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i els reglaments que les desenvolupen. La bonificació s’haurà de sol·licitar al Comú, acreditant-se la discapacitat mitjançant document oficial. b) Els immobles propietat de persones físiques no residents o de persones jurídiques que estiguin arrendats a persones físiques censades, sense perjudici de la condició de responsable subsidiari del propietari de l’immoble. La situació d’arrendament ha de ser acreditada pel propietari, sense perjudici que es pugui aplicar d’ofici per constar dita situació al Comú per la inscripció al cens de l’arrendatari. 5. Període impositiu i meritament La taxa és anual i es merita el primer dia de l’any natural o bé: a) El dia de la primera inscripció al cens comunal. b) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. c) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble. El període impositiu es prorratejarà mensualment en casos d’inici o finalització del fet generador durant l’any natural i en els tres supòsits de subjecció a la taxa. Quan una activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’autorització de radicació de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat. En el cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. En cas que es sol·liciti un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular la taxa a raó del nombre de mesos vençuts en els quals s’ha dut a terme l’activitat anterior i el nombre de mesos que restin per finalitzar l’any corresponents a l’activitat que es durà a terme, inclòs el d’inici de la nova activitat principal. 6. Gestió, declaració i liquidació D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de la taxa i la notifica a l’obligat tributari a l’adreça registrada al Comú. Per a les persones físiques i/o jurídiques titulars d’un bé immoble i no residents, el domicili és aquell on es trobi radicat l’immoble, sempre que no hagin expressament designat un altre. La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 21. Taxa pel servei de grua de circulació 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre el servei de grua de circulació és un tribut el fet generador de la qual és l’activació del servei per la retirada i trasllat al dipòsit comunal, o bé la seva immobilització amb parany d’un vehicle per part del Servei de Circulació, quan aquest hagi estat constatat a la via pública incomplint les Ordinacions Comunals i/o del Codi de Circulació vigent. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques propietàries del vehicle retirat, i com a substituts els conductors. 3. Quota tributària Són les següents: a) Per l’arribada de la grua,48,70 euros. b) Per l’arribada de la grua i la retirada del vehicle, 97,30 euros. c) En el cas d’immobilització del vehicle amb parany, 54,10 euros. d) En concepte de manteniment al dipòsit o amb parany a la via pública fins a la retirada del vehicle, s’aplicarà la tarifa diària vigent dels aparcaments comunals. 4. Període impositiu i meritament El meritament d’aquesta taxa es produeix en el moment de l’activació, per part del Servei de Circulació, dels recursos tècnics i humans necessaris per la retirada del vehicle o per la seva immobilització amb parany. 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. El pagament s’ha de satisfer al moment de retirar el vehicle. Article 22. Subministrament d’aigua i de comptadors 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa pel subministrament d’aigua és un tribut el fet generador de la qual és beneficiar-se, conjuntament o separadament dels serveis següents: • Subministrament d’aigua potable de la xarxa pública • Manteniment de la xarxa i dels seus elements • Canvi de contracte 2. Obligats tributaris L’obligat tributari d’aquesta taxa és el propietari de l’immoble que ha sol·licitat el subministrament d’aigua, el qual, si escau, pot fer repercutir les quotes als beneficiaris respectius. 3. Quota tributària L’import de la taxa és el següent: a) Subministrament d’aigua potable de la xarxa pública (excepte el destinat a contra incendis), segons el volum de consum trimestral: • Fins a 30 metres cúbics: 0,42 euros per m3. • Des de 30 metres cúbics a 55 metres cúbics: 0,59 euros per m3 • Més de 55 metres cúbics: 0,80 euros per m3 En qualsevol cas s’ha de facturar un mínim de 30 m3 trimestrals. b) Subministrament d’aigua potable de la xarxa pública destinat a contra incendis, segons el volum de consum trimestral: • Fins a 5 metres cúbics: 0,42 euros/m3 • Més de 5 metres cúbics: 1,70 euros/m3 c) Manteniment de la xarxa i dels seus elements: • Hotels, aparthotels: 3,45 euros/trimestre per cada habitació i/o apartament. • Locals comercials i/o agrícoles: 40,17 euros/trimestre per local. • Habitatges: 6,90 euros/trimestre per unitat immobiliària. • Contraincendis: 11,43 euros/trimestre per unitat. L’import mínim del concepte manteniment trimestral de la xarxa i dels seus elements és de 34,61 euros. d) Retirada, pupil·latge i reconnexió de comptador: 172,11 euros e) Canvi de contracte: 87,76 euros 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita amb el consum mensual de l’aigua subministrada, d’acord amb els indicadors del comptador, subministrat pel Comú. 5. Gestió, declaració i liquidació El pagament d’aquesta taxa s’efectua de forma trimestral a trimestre vençut, excepte en el cas del canvi de contracte que serà en el moment de la sol·licitud. a) Pel que fa el subministrament d’aigua potable de la xarxa pública: El pagament és trimestral i es fa efectiu a trimestre vençut, en funció dels m3 consumits (amb un mínim de 10 m3 mensuals), conjuntament amb l’import relatiu al manteniment de la xarxa i dels seus elements, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària del Principat que designi el beneficiari, o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. b) En quant al subministrament de comptadors i el canvi de contracte: El pagament s’efectua per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària del Principat que designi el beneficiari o subsidiàriament per ingrés a les oficines comunals. Article 23. Celebració de casaments civils per les autoritats comunals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per Celebració de casaments és un tribut el fet generador de la qual és la celebració de casaments civils per les autoritats comunals. 2. Obligats tributaris L’obligat tributari és la persona física que sol·licita la celebració del casament i/o unió civil. 3. Quota tributària Els imports són els següents: • Dies feiners (de 10.00h a 16.30h): 55,72 euros. • Dissabtes (de 10.00h a 13.00h): 111,45 euros. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita el dia de la sol·licitud de celebració de l’acte al Comú. 5. Gestió, declaració i liquidació del tribut El pagament s’efectua en el moment de sol·licitar el servei de casament, a les oficines comunals. Capítol IV. Taxes per la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular Article 24. Taxes per la tramitació de llicències urbanístiques i actes relacionats 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per l’atorgament de llicències urbanístiques i actes relacionats és un tribut, el fet generador del qual és la prestació dels serveis tècnics i administratius previs a la concessió de qualsevol classe de llicència urbanística, segons estableix la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen una llicència urbanística per a efectuar un o varis dels actes que constitueixen el fet generador. També ho són, com a responsables, els constructors i contractistes d’obres els quals, si s’escau, poden repercutir les quotes als propietaris de les obres. 3. Base de tributació Constitueix la base de tributació de la taxa l’activitat administrativa i tècnica que precisi la llicència, segons el tipus d’acte requerit. 4. Tipus de gravamen i quota de tributació Són els que hi figuren a l’Annex 2 d’aquesta Ordinació, en funció del fet generador al que es refereixen. 5. Període impositiu i meritament La quota tributària es merita en el moment d’adreçar al Comú la sol·licitud de llicència, amb independència de l’aprovació final de la sol·licitud. En el cas que les obres s’hagin iniciat o executat sense haver obtingut l’oportuna llicència, la taxa meritarà quan s’iniciï efectivament l’activitat comunal relativa a determinar si l’obra en qüestió és o no autoritzable, amb independència de l’expedient administratiu que pugui instruir-se. Un cop s’ha originat, l’obligació de contribuir no es veurà afectada: a) Per la denegació de la llicència sol·licitada, o b) Pel seu atorgament condicionat a la modificació del projecte presentat, c) Ni per la renúncia o desistiment de la persona que l’ha sol·licitada, un cop concedida la llicència. 6. Gestió, declaració i liquidació Els obligats tributaris han de practicar l’autoliquidació en imprès normalitzat. La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. La llicència es lliurarà a la persona interessada prèvia presentació del justificant de pagament comunal segellat per l’entitat bancària en la qual s’hagi efectuat el pagament. Els obligats tributaris estan obligats a mostrar la llicència atorgada als tècnics del despatx tècnic del Comú quan es presentin a la finca per a la comprovació de què les obres s’ajusten a l’objecte de la llicència sol·licitada. En els casos que sigui procedent, també caldrà fer efectiu l’import de 125,97 euros pel subministrament del rètol d’obra. Article 25. Taxa per l’emissió de certificats i tramitació de sol·licituds 1. Naturalesa jurídica i fet generador Els fets generadors d’aquesta taxa són els següents: a) La sol·licitud d‘emissió de certificats d’aspectes que són de competència o de coneixement del Comú, d’acord amb la normativa aplicable. b) L’entrada per la tramitació de sol·licitud a les oficines comunals. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la realització de les funcions administratives d’emissió i lliurament de certificats o de tramitació de sol·licituds. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de certificat o sol·licitud: a) Per l’emissió de certificats: • En general, 5,50 euros. • Urbanístic, de parcel·la, terreny, unitat immobiliària o edifici: 125,97 euros. • De garantia urbanística: 313,33 euros. b) Per la tramitació de sol·licituds: • En general és de 5,40 euros per sol·licitud. • Per les sol·licituds de subvencions o relatives a queixes és de 0 euros. • En sol·licituds que s’efectuïn de manera telemàtica, també és de 0 euros. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita a la data de la sol·licitud. 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa ha de fer-se efectiva a la data de sol·licitud. La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 26. Taxa per la inscripció al registre administratiu i al cadastre comunal 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la inscripció al registre del cadastre és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa d’inscripció al registre del cadastre de tota propietat immobiliària edificada o/i no edificada situada a la parròquia, així com de la titularitat de drets sobre la propietat i dels canvis de destinació de la mateixa. S’entén per canvi de destinació de la propietat la modificació de l’ús de l’edificació respecte a la determinada en la llicència inicial (ús propi o venda) o la destinació a qualsevol tipus d’habitatge d’ús turístic. 2. Obligatorietat de la inscripció És obligatòria la inscripció al cadastre dels béns immobles situats a la parròquia, de les persones titulars de drets sobre els mateixos així com de la modificació de les seves característiques físiques o jurídiques o la destinació de la propietat. La inscripció s’ha de realitzar en el termini màxim de dos mesos a partir de la data de formalització documental del negoci jurídic corresponent sobre l’immoble. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiva la inscripció, el Comú pot efectuar-la d’ofici. En el cas del canvi de destinació de la propietat, aquest s’ha de sol·licitar i registrar abans que sigui efectiu. 3. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques interessades en la inscripció al cadastre dels immobles o bé en la modificació de dades cadastrals ja inscrites. 4. Quota tributària Són les següents: a) Per la inscripció al cadastre motivada per una transmissió patrimonial: 19,26 euros per unitat cadastral inscrita. b) Per la inscripció al cadastre motivada per canvis físics (nova construcció, reparcel·lació, segregacions, etc.) es calcularà segons el tipus d’immoble, d’acord amb la taula següent: c) Per la inscripció al cadastre motivada per enderroc, ampliacions, reformes, o modificació de les dades descriptives: 19,26 euros per unitat cadastral inscrita. d) Per les inscripcions al cadastre realitzades d’ofici, resten subjectes a les mateixes taxes que les assenyalades a l’apartat b) anterior, afegint-hi un import complementari de 25,24 euros per unitat cadastral, en concepte de gestions i recerca de documentació. e) Per la inscripció al cadastre del canvi de destinació, 114,74 euros per unitat cadastral. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data en què es presenta la sol·licitud d’inscripció de l’acte sobre els béns o drets, o bé en el moment que el Comú pren coneixement de la transacció efectuada, efectuant-ne la inscripció. En cas d’obra nova, el meritament es produeix a la data d’autorització de la llicència de primera ocupació. 6. Gestió, declaració i liquidació La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. La sol·licitud d’inscripció al cadastre ha d’acompanyar-se de la documentació següent: a) L’escriptura o el títol que justifiqui el dret del titular i l’acte jurídic atorgat en virtut del qual es sol·licita la inscripció. b) L’original del document de liquidació de l’impost de transmissions patrimonials immobiliàries quan l’adquisició de la propietat o la constitució o l’adquisició del dret real hagi generat el pagament d’aquest impost. Quan es tracti d’inscripcions de nova creació, modificació, segregacions, agregacions, reparcel·lacions o altres alteracions d’unitats cadastrals, les sol·licituds hauran d’acompanyar-se de la següent documentació: a) El plànol topogràfic de les parcel·les o dels terrenys en coordenades Lambert III definides d’acord amb la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA), a escala 1:200, en format paper i en suport digital DWG, DGN o DXF. En aquest plànol ha de constar la identificació de la parcel·la o del terreny d’acord amb les següents característiques: • El perímetre de la parcel·la o del terreny ha de ser un polígon tancat. • Els vèrtexs del polígon s’han de designar amb lletres correlatives. • S’ha d’incloure en el plànol una taula amb la llista dels vèrtexs i les seves coordenades Lambert. b) El plànol en planta de cada edifici i de la seva situació dins de la parcel·la en coordenades Lambert III definides d’acord amb la xarxa geodèsica d’Andorra (XGA), així com de cada unitat immobiliària de què consti l’edifici, en format paper i en suport digital DWG, DGN o DXF, i amb la nomenclatura dels fitxers segons taula que figura a l’Annex 1 del Reglament de gestió del cadastre de la parròquia, publicat al BOPA. En aquest plànol hi han de constar en forma de polígons tancats: • El perímetre de l’edifici que correspondrà a la intersecció del perímetre construït amb el nivell del terra. • El perímetre de l’edifici en la seva ocupació en el soterrani o aparcament. El perímetre de les unitats immobiliàries, com els habitatges, les places d’aparcaments, els trasters i altres, situades dins de cada planta, indicant l’ús a què està destinada cada unitat immobiliària. c) Si es tracta d’un bé immoble amb divisió d’unitats immobiliàries independents sotmeses al règim de propietat horitzontal, l’original de l’escriptura pública de divisió i constitució del règim de propietat horitzontal o la seva modificació. Els plànols en suport digital han de ser exclusivament en format vectorial i no poden contenir informació en format “raster”. Article 27. Taxa per l’emissió de documentació cadastral 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’emissió de documentació cadastral és un tribut el fet generador de la qual és el lliurament per part del Comú d’un document cadastral (certificat, plànol, etc.) que recull aspectes que d’acord amb la normativa aplicable són de competència comunal. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen dades i documentació cadastral. 3. Base de tributació La base de tributació és un import fix, en funció del tipus de document cadastral a emetre. 4. Tipus de gravamen a) Certificats cadastrals: • Per certificat negatiu o d’absència d’inscripció: 25,24 euros per certificat. • Taxa per certificat literal: 25,24 euros per unitat cadastral. • Taxa per certificat literal i gràfic (suport paper): 48,31 euros per unitat cadastral. b) Fulls de cartografia cadastral: • Plànol en suport paper: 114,74 euros per full • Plànol en suport digital format PDF: 109,18 euros per full. c) Cartografia cadastral de finques i/o zones específiques: • Plànol en suport paper: 34,51 euros per parcel·la sol·licitada. • Plànol en suport digital format PDF: 24,10 euros per parcel·la sol·licitada. • Plànol en suport digital i format DXF, DGN o DWG: 48,31 euros per parcel·la sol·licitada. d) Fitxa de dades descriptives: taxa per fitxa 17,30 euros per parcel·la. e) Relació de titulars cadastrals de parcel·les: • Relació dels titulars cadastrals de parcel·les contigües a la del sol·licitant: 51,71 euros per sol·licitud • Relació dels titulars cadastrals de totes les parcel·les incloses en la UA del POUP sol·licitada: 103,21 euros per sol·licitud 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data d’entrada de la sol·licitud al Servei de tràmits del Comú. 6. Gestió, declaració i liquidació Es fa efectiva a la data en què es sol·liciten les dades. La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 28. Taxa per delimitació de terres comunals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per delimitació és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa de delimitació per part del Comú. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la delimitació. 3. Quota tributària El cost de la taxa és de: a) Un import fix de 132,66 euros per acte de delimitació. b) Un import fix per còpia certificada: • A4 o A3: 6,08 euros. • Format superior: 32,55 euros c) Un import variable, en funció de les despeses reals justificades que hagin estat necessàries per a efectuar la delimitació. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita en formalitzar-se la sol·licitud de delimitació. 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa ha de fer-se efectiva: a) L’import fix, en el moment de la resolució. b) L’import variable, en lliurar-se la resolució de delimitació. La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 29. Taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un tribut el fet generador de la qual és la realització de les funcions administratives següents: a) Alta i baixa d’autoritzacions de radicació. b) Canvis de radicació. c) Modificació i/o ampliació de l’activitat econòmica. d) Modificació de nom comercial, empresarial o professional. e) Modificació i/o ampliació de la superfície d’explotació. f) Modificació i/o ampliació de la titularitat de la radicació, i g) En general, qualsevol modificació de dades que constin al Comú en relació a la radicació. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’autorització d’activitats comercials, empresarials i professionals No son obligats tributaris d’aquesta taxa, els propietaris dels immobles on estiguin radicats els establiments comercials que instin la inscripció del cessament definitiu de l’activitat de dit establiment al Registre de Comerç. 3. Quota tributària La quota tributària és de 37,40 euros. 4. Meritament La taxa es merita en la data en què es formalitza la sol·licitud. 5. Pagament La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 30. Taxa sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa d’aigua i de clavegueram 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització d’embrancament a les xarxes públiques d’aigua o d’aigües residuals o clavegueram és un tribut, el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa d’autorització: a) D’embrancament d’un edifici o construcció a la xarxa pública d’abastament d’aigua, o b) D’embrancament a la xarxa pública d’evacuació d’aigües residuals o clavegueram. 2. Obligats tributaris Ho són: a) El propietari d’un immoble, o b) El titular del domini útil d’un immoble, o c) El titular de l’autorització de construcció que sol·liciten i obtenen l’autorització d’embrancament a qualsevol de les xarxes. 3. Base de tributació La base de tributació són els metres quadrats construïts, afegint-hi les despeses pels serveis que s’hi destinin (lampisteria, enginyeria, obra civil, etc.), sota la direcció i control dels serveis tècnics del Comú. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen és: a) Pel que fa l’embrancament a la xarxa pública d’abastament d’aigua, per edificis o construccions de qualsevol tipus i usos, el tipus de gravamen és de 11,02 euros per m2 construït, amb un mínim de 826,58 euros, salvat el que es dirà al paràgraf següent. Com a excepció, pel que fa l’embrancament a la xarxa pública d’abastament d’aigua d’un edifici o construcció ja existent que ja es trobi embrancat a una xarxa privada d’abastament d’aigua potable o a una font comunal, es bonificarà amb una reducció sobre l’import total de la taxa segons la taula següent: Per a beneficiar-se d’aquesta bonificació, serà condició indispensable presentar els següents documents: • En el cas de trobar-se embrancat a una xarxa privada d’abastament, un certificat de baixa de la subministradora i en el que consti els anys que l’edificació ha estat embrancada. b) Pel que fa l’embrancament a la xarxa pública d’evacuació d’aigües residuals o clavegueram per edificis o construccions de qualsevol tipus i usos el tipus de gravamen és de 2,16 euros per m2 construït. 5. Període impositiu i meritament La taxa es merita en la data de resolució d’autorització de l’embrancament; per defecte, en la data d’inici de gaudiment del servei. 6. Gestió, declaració i liquidació La taxa es liquida seguint el mateix procediment que en el cas de la taxa per llicències urbanístiques i actes relacionats; en defecte de llicència urbanística la liquidació s’efectuarà en la data en què es comenci a gaudir del servei. En ambdós casos l’obligat tributari haurà de fer efectiva la liquidació provisional relativa a la base de tributació del cost estimatiu de l’obra, segons els pressupostos elaborats pels serveis tècnics del Comú. Un cop hagin finalitzat els treballs i de forma degudament justificada, el Comú realitzarà la liquidació definitiva, procedint a la regularització de la taxa. La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. El pagament s’ha de realitzar en la data d’acreditament de la taxa, si va vinculada a una llicència urbanística, seguint el mateix procediment previst per al pagament de la taxa per llicències urbanístiques i actes relacionats. Article 31. Taxa sobre l’autorització d’embrancament de boca d’incendi 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització d’embrancament de boca d’incendi és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa de sol·licitud d’autorització d’embrancament d’un edifici o construcció a la xarxa pública d’aigua. 2. Obligats tributaris Ho són: a) El propietari d’un immoble, o b) El titular del domini útil d’un immoble, o c) El titular de l’autorització de construcció que sol·liciten l’autorització. 3. Quota tributària La quota tributària és de 1.646,46 euros. 4. Període impositiu i meritament La taxa es merita a la data de la sol·licitud d’autorització d’embrancament per defecte, en la data d’inici de gaudiment del servei 5. Gestió, declaració i liquidació La taxa pot fer-se efectiva de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Títol III. Contribucions especials Capítol I. Disposicions generals Article 32. Naturalesa jurídica i fet generador Les contribucions especials són tributs el fet generador dels quals és l’acord de l’òrgan competent del Comú sobre la realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics, sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part del Comú són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquestes en milloren sensiblement les condicions b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és competència comunal c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquestes en millora sensiblement les condicions d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya e) Creació de places públiques f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conducció d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tractin de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. No es poden aplicar contribucions especials en els supòsits següents: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres. Article 33. Obligats tributaris Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal. S’entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l’obligat tributari que experimentin un augment de valor com a conseqüència de la realització de les obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics comunals. Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, o bé si el propietari és desconegut o hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical. Són obligats tributaris per benefici singular les empreses subministradores de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes a l’apartat f), paràgraf segon, de l’article anterior d’aquesta Ordinació. S’entén com a benefici singular l’increment de valor que experimenten els béns immobles com a conseqüència de les obres a què dona lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d’ús. Article 34. Entitats totalment exemptes Gaudeixen d’exempció d’aquest tribut, els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern, els Comuns i els Quarts (a Canillo, “veïnats”). Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. L’existència de supòsits d’exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d’aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l’exempció són assumides únicament pel Comú. Article 35. B ase de tributació La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90% del cost efectiu de l’obra que el Comú pretén dur a terme. El cost efectiu de l’obra inclou: a) El cost real de les obres. b) El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l’execució de les obres, fixat d’acord amb la Llei d’expropiació. En qualsevol cas, l’import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el Comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l’import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l’excés, si n’hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d’obligats tributaris. Article 36. Determinació de les quotes de tributació Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció dels metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal. Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses en l’apartat f), paràgraf segon, de l’article 32 d’aquesta Ordinació. Article 37. Període impositiu i meritament Les contribucions especials es meriten a la data de l’adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d’inici de les obres. Article 38. Aplicació i efectivitat Les contribucions especials s’han d’aplicar mitjançant una ordinació específica que estableixi els elements essencials d’aquestes que en delimiti la zona d’aplicació. Les ordinacions de creació d’una contribució especial seran publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra als efectes de reclamacions i recursos. Article 39. Gestió, declaració i liquidació del tribut Les liquidacions de les contribucions especials efectuades prenent com a base el cost projectat de les obres són provisionals i es notifiquen als obligats tributaris seguint el procediment administratiu de dret comú. Un cop aprovada la liquidació pressupostària de la despesa corresponent a l’obra executada es practiquen les liquidacions definitives. Si l’import real de la despesa és diferent al calculat inicialment, les liquidacions són rectificades d’ofici pel Comú per ajustar-les a la realitat del cost. Si a causa de la rectificació, les quotes definitives són més elevades que les provisionals, l’excés s’exigeix mitjançant liquidació addicional. Si les liquidacions provisionals són superiors a les definitives, l’Administració retorna la diferència als obligats tributaris en el termini de tres mesos a comptar de la data de l’acord de rectificació. Les quotes poden ser fraccionades, per períodes anyals i per un termini màxim de cinc anys a comptar de la data del meritament, a petició expressa de l’obligat tributari, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. Títol IV. Impostos Capítol I. Disposicions generals Article 40. Concepte i classificació Els impostos són tributs el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’administració. Són impostos propis del Comú, els següents: a) L’impost tradicional del foc i lloc. b) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. c) L’impost sobre la construcció. Article 41. Entitats totalment exemptes Gaudeixen d’exempció d’aquest tribut els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns i els Quarts (a Canillo, “veïnats”). Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. Capítol II. Impostos comunals Article 42. Impost tradicional del foc i lloc 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost tradicional del Foc i Lloc és un impost de naturalesa directa, el fet generador del qual és la residència principal de la persona física, al territori de la parròquia. Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal a la parròquia el lloc on s’està censat el primer dia de l’any natural o el dia de la primera inscripció al cens comunal en cas de canvi de parròquia o per als obligats tributaris que provenen d’altres països. 2. Obligats tributaris Té la condició d’obligat tributari cada resident, censat en el territori de la parròquia que, a la data del meritament de l’impost, sigui major de 17 anys i menor de 66 anys. 3. Quota tributària La quota d’aquest impost és de 25,60 euros per obligat tributari. 4. Bonificacions Els obligats tributaris es beneficien de les bonificacions següents; a) Bonificació del 75% de les quotes tributàries per aquells obligats tributaris menors de 25 anys que estiguin censats a la parròquia, convisquin amb algun dels seus progenitors, tutors legals i/o amb algun familiar de fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat, i acreditin cursar estudis, sempre i quan es presenti una sol·licitud al Comú, informant aquest fet, durant l’any en què ha de tenir efectes i abans del dia 31 de desembre d’aquell any. En cas d’acreditar el compliment dels requisits abans de l’1 de gener, es procedirà a la facturació del 25% de la quota corresponent, ja deduïda la present bonificació. Aquesta bonificació és incompatible amb el fraccionament del rebut. b) Bonificació del 100% de les quotes tributàries per aquells obligats tributaris que tinguin alguna de les discapacitats establertes a la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la Seguretat Social i la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i els reglaments que les desenvolupen, sempre i quan es presenti una sol·licitud al Comú, acreditant la discapacitat corresponent mitjançant document oficial. 5. Període impositiu i meritament L’impost és anyal i es prorrateja mensualment en cas de canvi de residència. Es merita el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a la primera inscripció al cens comunal, en cas de canvi de residència. 6. Gestió, declaració i liquidació del tribut D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost i la notifica a l’obligat tributari a l’adreça registrada al Comú. L’impost pot fer-se efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 43. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori de la parròquia. El fet generador de l’impost és l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional al terme de la parròquia. Són activitats comercials, empresarials i professionals, les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, realització o comercialització de béns i serveis. També té la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) i els contractes de gestió d’HUT, tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei, 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic. Els HUT, els EGHUT i els contractes de gestió d’HUT, queden definits en la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic. 2. Obligats tributaris És obligat tributari la persona física o jurídica titular administrativa de l’autorització de radicació de l’activitat comercial, empresarial i/o professional. Les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. A més, tenen la condició d’obligats tributaris les entitats, com ara societats civils, comunitats de béns, i d’altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzin activitats comercials, empresarials o professionals. 3. Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació, ponderada per un índex de localització. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges d’ús turístic objecte d’aquesta explotació, expressada en metres quadrats, i en el cas de les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), la superfície d’explotació es correspon amb el local comercial destinat a dita activitat. En els casos següents s’ha de prendre com a superfície d’explotació el 40% de: a) La superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, així com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. b) La superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tot tipus. c) La superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui la d’aparcament. Als efectes de modular la base de tributació s’estableixen dues categories de carrers a la parròquia, a cadascuna de les quals els hi correspon un índex de localització. Les categories de carrers i els índexs de localització associats són les següents: a) Zona A: carrers i places amb confluència amb carretera general: índex, 1,20. b) Zona B: carrers i places en altres zones: índex, 1. En el cas que el lloc de radicació té entrada o accés per més d’un carrer, es tindrà en compte el carrer al qual correspongui l’índex més elevat. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen es calcula en euros per metre quadrat de la superfície d’explotació computable, atenent a l’activitat comercial, empresarial o professional exercida, definides d’acord amb la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra. Els tipus aplicables figuren a l’Annex 1 de l’Ordinació. 5. Quota tributària La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. S’estableixen unes quotes tributàries mínima i màxima. La primera resulta d’aplicar el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats. La quota màxima s’associa a l’activitat que es desenvolupa i es mostra a l’Annex 1 de l’Ordinació. 6. Bonificacions L’obligat tributari es pot beneficiar de les següents bonificacions: a) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers 2 anys natural, en el cas d’inici d’una activitat. b) Reducció del 100% de les quotes tributàries, en el cas d’activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. c) A fi d’impulsar la creació de noves empreses a la parròquia per part de joves emprenedors, reducció del 100% sobre la quota tributària resultant dels dos primers anys per als obligats tributaris que iniciïn la seva activitat durant l’any. A aquests efectes s’entén com a joves emprenedors, els nous titulars administratius d’autoritzacions de radicació d’activitats comercials, persones físiques, empresarials i/o professionals, amb edat compresa entre 18 i 35 anys. També poden ser beneficiaris d’aquesta bonificació les societats en què tots els socis tinguin edats compreses entre 18 i 35 anys sempre que aquesta condició es mantingui els dos anys en què s’apliqui la bonificació. Aquesta bonificació serà reclamada en la seva totalitat si aquesta condició no es compleix. Les bonificacions referides a les lletres a) no s’apliquen en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui com a conseqüència d’un canvi de titularitat. 7. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural, i es prorrateja mensualment en cas d’inici o finalització d’activitat L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. En el cas de què l’activitat s’autoritzi després de l’1 de gener, l’impost es merita a la data d’autorització de l’activitat. En aquest cas la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de l’inici de l’activitat. En el cas de què l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. De sol·licitar-se un canvi en l’activitat principal, l’obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular l’impost a raó del nombre de mesos vençuts en els que s’ha dut a terme l’activitat anterior i pel que respecta a la nova activitat a raó del nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el mes d’inici d’aquesta nova activitat. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut D’acord amb les dades que consten als seus registres, el Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost i la notifica a l’obligat tributari a l’adreça registrada al Comú. L’impost pot fer-se efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. Article 44. Impost sobre la construcció 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d’edificacions de nova planta o l’ampliació de les ja existents. El fet generador de l’impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d’edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la llicència de construcció o ampliació de l’edifici, i en el cas que aquesta llicència no sigui preceptiva, és obligat tributari la persona, física o jurídica, que presenti el projecte d’interès nacional o el pla sectorial. 3. Base de tributació La base de tributació és la superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització, el valor del qual als efectes d’aquest impost es fixa en 2 per a tot el territori de la parròquia. Als efectes de l’impost s’entén per superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen aplicable és de 36,77 euros per metre quadrat. 5. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Bonificacions Les bonificacions que s’apliquen sobre la quota tributària són les següents: a) Una bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin a ús d’habitatges. En el cas que l’obligat tributari sigui una persona física, la bonificació és aplicable indiferentment si l’habitatge és per a l’ús propi o en règim de lloguer; si l’obligat és una persona jurídica, la bonificació només s’aplica si l’ús de l’habitatge és en règim de lloguer. b) Una bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d’aparcament. c) Una bonificació del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i/o ramader. En el cas de què s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó de l’ús de les edificacions o de les seves ampliacions i l’obligat tributari canviés aquest ús dins del termini dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost ha de restituir-se la bonificació aplicada. L’import a reintegrar al Comú serà l’íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus de sumar dos punts percentuals al tipus d’interès moratori, a comptar a partir de la data d’obtenció de la primera llicència. Aquesta modificació només s’admetrà per edificis sencers independents, no per unitats immobiliàries producte de la divisió horitzontal. D’igual forma s’haurà de restituir la bonificació cas que, en el decurs dels treballs de construcció i fins a l’obtenció de la llicència d’ús de l’edificació, es produís la transmissió del terreny i/o la transmissió de la llicència urbanística d’edificació, atenent a que ja no es considerarà com a ús propi o en règim de lloguer. En dit supòsit la transmissió de la llicència quedarà supeditada a la restitució de la bonificació més els interessos, a detallar en la corresponent liquidació complementària. 7. Període impositiu i meritament L’impost es merita en el moment d’obtenir-se la llicència urbanística corresponent, i en el cas que aquesta no sigui preceptiva, en el moment de validar el projecte corresponent per part del Comú. 8. Gestió, declaració i liquidació del tribut El Comú procedeix d’ofici a la liquidació de l’impost d’acord amb les dades del projecte sotmès a aprovació i la notifica a l’obligat tributari. L’impost pot fer-se efectiu de qualsevol de les maneres previstes a l’article 48 d’aquesta Ordinació. El pagament de l’impost ha de fer-se efectiu amb anterioritat a la retirada de la llicència urbanística administrativa, juntament amb la quota tributària de la taxa corresponent, així com amb la de la taxa d’autorització d’embrancament a la xarxa pública d’aigua i clavegueram i si s’escau la del rètol d’autorització d’obra. Sense el pagament d’aquestes quotes i sense la retirada física de l’autorització de la llicència urbanística, aquesta no té eficàcia, i qualsevol actuació urbanística es considera efectuada sense llicència i comporta infracció urbanística, essent d’aplicació el títol XI de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Capítol III. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 45. Impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries és un impost de naturalesa indirecta que grava aquesta tipologia de transmissions i resta establert en règim de corresponsabilitat fiscal entre el Govern i els comuns. El fet generador de l’impost són les transmissions, a títol onerós o lucratiu intervius de tota classe de béns immobles a inscriure en el registre del cadastre comunal, així com la constitució i la cessió de drets reals sobre béns immobles. 2. Tipus de gravamen El tipus de gravamen comunal que s’aplica sobre el valor de les transmissions patrimonials de béns i drets reals sobre béns immobles radicats a la parròquia és del 3%. 3. Gestió, declaració i liquidació del tribut El Comú delega la gestió i liquidació de l’impost en el Govern, en la forma que determina la Llei, els Reglaments i el Conveni entre el Comú i el Govern, de data 1 de març de 2001. Títol V. Gestió tributària Capítol I. El deute tributari Secció primera. Disposicions generals Article 46. Contingut del deute tributari El deute tributari consisteix en la quota o import a ingressar, derivat de l’obligació tributària principal. El deute tributari inclou també, si és el cas: a) Els recàrrecs, establerts sobre la base de tributació o sobre la quota de liquidació. b) Els interessos d’ajornament i fraccionament, exigibles al tipus d’interès moratori. c) Els recàrrecs per declaració extemporània. d) El recàrrec del període executiu, en els casos i pels imports establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari. e) L’interès moratori. Les sancions tributàries no formen part del deute tributari. Article 47. Extinció del deute tributari Els deutes tributaris s’extingeixen per pagament voluntari o executiu, prescripció, compensació, condonació o insolvència provada de l’obligat tributari, sense perjudicis de la possible derivació de responsabilitat, i sense perjudici també de la rehabilitació dels crèdits en cas de cessament de la insolvència del deutor. Secció segona. Pagament Article 48. Modalitats de pagament Amb caràcter general, el deute tributari es farà efectiu mitjançant càrrec domiciliat al compte corrent d’una entitat financera que estigui autoritzada a operar en el Principat d’Andorra. En aquest cas, es demanarà la signatura de l’ordre de domiciliació conforme a la normativa SEPA en vigor; alternativament, el deute es pot fer efectiu mitjançant transferència bancària, xec o taló conformat, targeta de crèdit i dèbit o bé en efectiu a les oficines comunals o per qualsevol mitjà de pagament electrònic autoritzat al Principat d’Andorra i acceptat pel Comú de Canillo. La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu és de 10.000 euros. Article 49. Temps de pagament En els deutes tributaris resultants de liquidacions practicades pel Comú, el pagament s’ha de fer efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació, tret que l’Ordinació estableixi terminis diferents. En el cas de què la notificació de l’acte de liquidació s’efectuï mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , el termini d’un mes comença a comptar a partir de la data de la publicació. El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest s’hagi fet efectiu podria determinar la meritació de l’interès moratori, sense perjudici de què puguin resultar exigibles els recàrrecs per extemporaneïtat i del període executiu. Iniciat el període executiu, el pagament del deute tributari s’ha de realitzar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la provisió de constrenyiment. Article 50. Imputació de pagaments Els deutes tributaris són independents entre sí, tant per la totalitat de l’import respectiu com quant a les porcions en els casos de fraccionament, de tal forma que el pagament d’un deute tributari o d’un ingrés a compte de venciment posterior no extingeix la facultat del Comú d’exigir els anteriors no pagats. L’obligat al pagament de diversos deutes tributaris pot imputar cada pagament al deute que lliurement determini. Si els deutes es troben en període executiu, la imputació es farà al deute més antic. Article 51. Ajornament i fraccionament del pagament Per a què produeixi l’efecte d’extingir l’obligació tributària el pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari. No obstant això, quan la situació economicofinancera de l’obligat tributari l’impedeixi efectuar, de forma transitòria, el pagament del deute tributari en els terminis establerts aquest pot sol·licitar al Comú l’ajornament o el fraccionament del deute, tant en període voluntari com de constrenyiment, en general, amb oferta de garantia. En cap cas poden ser ajornats o fraccionats els deutes que es derivin de sancions tributàries. L’ajornament o el fraccionament comporten la meritació de l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades. La resta d’element no regulats en la present ordinació, queden regulats pel Reglament de recaptació dels tributs. Article 52. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament L’òrgan comunal competent en aquesta matèria és la Junta de Govern del Comú. Article 53. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament Les sol·licituds han d’adreçar-se a l’òrgan competent del Comú per a resoldre-les. Poden referir-se a deutes que es trobin dins del termini voluntari de pagament o bé en període executiu, en qualsevol moment abans de l’execució de l’embargament. En període voluntari, la sol·licitud d’ajornament o fraccionament impedeix l’inici del període de constrenyiment. Com a mínim, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament han de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social completa, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili de l’obligat al pagament i, si s’escau, del seu representant. b) Concepte, import del deute i període a què es refereix, així com la data del termini del període voluntari de pagament. c) Causes que motiven la sol·licitud. d) Terminis i condicions sol·licitades. e) Garanties que s’ofereixen; en cas de sol·licitud de dispensa total o parcial, motivació de les causes. f) Ordre de domiciliació bancària, amb indicació del codi IBAN o el número de compte corrent de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. g) Lloc, data i signatura del sol·licitant Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament s’han d’acompanyar de la documentació següent: a) Compromís d’aval o fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada per a operar al Principat d’Andorra. En el cas d’impossibilitat d’obtenir aval o fiança, s’ha d’adjuntar la documentació que s’especifica als apartats corresponents d’aquest article. b) Documentació que acredita, si s’escau, la representació i el domicili als efectes de notificacions. c) Qualsevol altre document que s’estimi oportú. En qualsevol cas, ha d’acreditar-se l’existència de dificultats economicofinanceres que impedeixen efectuar, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts. d) Una sol·licitud de compensació dels crèdits que el Comú pugui reconèixer a favor de l’obligat al pagament durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. En el cas de què es sol·liciti l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents requerits al paràgraf anterior ha d’aportar-se la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la qual constin les gestions efectuades a aquest efecte. b) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia. c) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. De sol·licitar-se dispensa total o parcial de garantia, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i la documentació que ha d’acompanyar aquesta, la següent documentació: a) Declaració responsable i justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia. b) Justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la qual constin les gestions efectuades a aquest efecte. c) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia. d) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. e) En el cas d’empresaris o professionals, pla de viabilitat o qualsevol altra informació o documentació que justifiqui la possibilitat de complir amb l’ajornament o fraccionament del deute. En el cas de què la sol·licitud d’ajornament o fraccionament no reuneixi els requisits establerts anteriorment, la Junta de Govern del Comú requerirà al sol·licitant que, en el termini de 10 dies a comptar a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni els defectes o aporti els documents que hi manquin. El requeriment indicarà que en cas de nos ser atès, la sol·licitud es tindrà per no presentada, arxivant-se. Article 54. Imports mínims dels ajornaments i fraccionaments. Terminis i garanties L’import mínim de la quota tributària a fraccionar no podrà ser, en cap cas, inferior a 100 euros. Els ajornaments i fraccionaments podran ser: a) Imports fins a 10.000 euros, sense prestació de garantia. Podran ser fraccionats en tres pagaments mensuals consecutius d’igual import. b) Imports fins a 100.000 euros, amb prestació de garantia. Podran ser ajornats i/o fraccionats per un període màxim d’un any. c) Imports superiors a 100.000 euros, amb prestació de garantia. Podran ser ajornats i/o fraccionats per un període màxim de tres anys. No obstant, es podran conferir ajornaments i fraccionaments de fins a 3 anys dels tributs derivats de la construcció o ampliació/reforma d’edificis que es destinin a ús principal d’habitatges en règim de lloguer, amb o sense garantia segons import i a criteri del Comú. Sense import mínim. Article 55. Garanties en l’ajornament La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament i, addicionalment, un 10% de la suma d’ambdues partides; en el cas d’aportar-se diverses garanties, aquestes han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris del deute en període voluntari, els interessos moratoris que puguin generar-se en l’ajornament i, a més, l’esmentat 10%. La Junta de Govern del Comú apreciarà la suficiència de la garantia aportada. En el cas d’aportar-se aval, aquest ha de tenir vigència de tres mesos addicionals a la finalització de període d’ajornament o fraccionament sol·licitat. El termini per a formalitzar les garanties és d’un mes a partir de la concessió de l’ajornament o fraccionament, restant aquesta condicionada a l’efectiva prestació de la garantia. L’acceptació de la garantia l’efectua la Junta de Govern del Comú, notificant-ho al sol·licitant i, si s’escau, als registres corresponents. Un cop satisfeta la totalitat del pagament les garanties s’alliberen de forma immediata. En el cas de garanties parcials, aquestes s’alliberen un cop realitzat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles. Article 56. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament La Junta de Govern del Comú examina les sol·licituds d’ajornament o fraccionament, especialment els casos de manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos, la suficiència de la garantia o, si s’escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties. Realitzat aquest examen, emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari. Durant la tramitació de la sol·licitud i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats en la sol·licitud. En el cas d’incompliment d’aquests terminis durant el període de tramitació pot denegar-se automàticament la sol·licitud presentada. Article 57. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament La Junta de Govern del Comú disposa d’un termini de dos mesos per a notificar les resolucions, prorrogable per un altre mes addicional. La resolució relativa a l’ajornament o fraccionament sol·licitat ha de notificar-se a l’obligat tributari, incloent-hi: a) El càlcul dels interessos moratoris exigibles. b) Els efectes que es deriven de la no constitució de garanties (comprovació per part del Comú de l’existència de béns i drets susceptibles de constituir garantia, comunicació de variacions en el patrimoni de l’obligat tributari, etc.). c) El codi IBAN o el número de compte de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. d) El terminis de pagament. e) Altres possibles condicions de l’acord En el cas de resolucions de fraccionament que incloguin deutes en període voluntari i d’altres en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud, l’acord de concessió no acumularà en una mateixa fracció deutes que es trobin en diferents períodes d’ingrés, havent-se de satisfer primer els deutes que es trobin en període executiu. En el cas de resolució denegatòria, se’n deriven els efectes següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, els interessos s’exigiran fins a la finalització del termini d’ingrés obert com a conseqüència de la denegació. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, prossegueix aquest període. Contra la denegació de sol·licituds es pot interposar recurs en via administrativa. Article 58. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments En cas d’ajornament i un cop vençut el termini atorgat, la manca de pagament determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata en via de constrenyiment de la part del deute ajornat que hagi esdevingut impagat. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu. En cas de fraccionament, i en el supòsit d’incompliment reiterat, es considerarà vençuda la totalitat del deute fraccionat i s’exigirà a l’obligat tributari el pagament per la via de constrenyiment. A aquest efectes, es considera incompliment reiterat la falta de pagament per part de l’obligat tributari de dues o més fraccions del deute, tant de forma consecutiva en el temps com de forma no consecutiva. Secció tercera. Prescripció Article 59. Terminis i còmput de prescripció Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents: a) El dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna. b) L’acció per imposar sancions tributàries c) El dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts. d) El dret del Comú a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats. e) El dret del Comú a exigir el pagament de les sancions tributàries. El termini de prescripció comença a comptar, respectivament: a) Des del moment en què s’hagin comès les infraccions respectives. b) Des de la data en què s’acabi el termini per sol·licitar la devolució corresponent derivada de la normativa dels tributs o, en defecte de termini, des del dia en què la devolució es va poder sol·licitar. c) Des de la data en què s’hagi fet efectiu l’ingrés indegut. d) Des de la data de la notificació de la liquidació. e) Des de la data en què s’acabi el termini per fer el pagament del deute tributari en període voluntari. f) Des de la data de la notificació de l’acord d’imposició de sanció. g) Des de la data en què s’acabin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa dels tributs o des de la data de notificació de l’acord on es reconegui el dret a percebre la devolució dels ingressos indeguts. El termini de prescripció pot ampliar-se en un termini màxim d’un any en el cas de què es produeixi la interrupció com a conseqüència de la realització d’alguna de les actuacions previstes a l’article següent. Quant al termini de prescripció per a exigir l’obligació de pagament als responsables solidaris o subsidiaris s’estarà segons preveuen els apartats 3 i 4 de l’article 54 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 60. I nterrupció de la prescripció El termini de prescripció s’interromp per: a) Qualsevol acció del Comú, notificada a l’obligat tributari d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària. b) Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant del Comú, o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena. c) En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què el Comú reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan el Comú en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena. El període d’interrupció de la prescripció s’inclou dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs, excepte en el supòsit establert al paràgraf següent. Si el termini de prescripció s’interromp per la interposició d’un recurs judicial, el termini es reprèn de nou quan el Comú rebi la notificació de la sentència o de la resolució ferma que posa fi al procediment judicial. En qualsevol cas, el temps transcorregut abans de l’inici de la interrupció s’inclourà igualment dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs. En el cas de què el termini de prescripció s’interrompi per la declaració en estat de cessament de pagament o fallida del deutor, el termini es reprèn en el moment en què es clausuri el procediment concursal. En el cas de diversos deutes en relació a un obligat tributari, la interrupció de la prescripció només té efectes en relació amb el deute al que es refereixi. Interromput el termini de prescripció per un obligat tributari, aquests s’estén a tots els altres obligats tributaris, inclosos els responsables. Tret del cas d’interrupció per la interposició de recurs judicial, en la resta de casos les interrupcions no poden suposar l’allargament del termini de prescripció inicial superior a un any. Article 61. Efectes de la prescripció La prescripció s’aplica d’ofici, mitjançant resolució de la Junta de Govern, sense necessitat que s’invoqui o s’exceptuï per part de l’obligat tributari. La prescripció guanyada extingeix el deute tributari. Secció quarta. Altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció I. La compensació Article 62. Compensació Les quotes i, si és el cas, els deutes tributaris en general i les sancions, es poden extingir, totalment o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits que els obligats tributaris ostentin davant el Comú, sempre i quan aquest els hagi reconegut. La compensació pot tenir lloc d’ofici o a instància de l’obligat tributari. La presentació de la sol·licitud interromp el termini de pagament, que s’ha de reprendre en cas de denegació. Article 63. Compensació a instància de l’obligat tributari L’obligat que pretengui la compensació ha de sol·licitar-la a la Junta de Govern, com a òrgan competent per a resoldre-la. La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari (NRT) i domicili fiscal de b) L’obligat al pagament i, si escau, del seu representant. c) Identificació detallada del deute que es pretén compensar, que indiqui com a mínim l’import, el concepte i la data de venciment del període d’ingrés voluntari. d) Identificació del crèdit reconegut que s’ofereix en compensació i documentació que l’acrediti, indicant-ne com a mínim l’import i el concepte. e) Lloc, data i signatura del sol·licitant. En el cas de què la sol·licitud no reuneixi els requeriments exigits o que no s’acompanyi la documentació sobre el crèdit, l’òrgan competent ha de notificar-ho a l’obligat tributari, per tal que aquest efectuï les esmenes corresponents, en el termini de 10 dies. De no obtenir-se resposta o en cas de què aquesta resulti insuficient, la sol·licitud s’arxivarà, notificant-ho a l’interessat. En el cas d’inexistència del crèdit acreditada pel Comú, no resultarà necessari el requeriment d’esmenes a l’obligat tributari, arxivant-se la sol·licitud sense més tràmits que la notificació a l’interessat. A discreció del Comú, la presentació de la sol·licitud pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets en els casos d’embargament. La resolució de la sol·licitud ha de notificar-se a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A manca de notificació, pot considerar-se denegada la sol·licitud, podent-se interposar el recurs corresponent. En cas de resolució estimatòria, els deutes tributaris són objecte de compensació per part del Comú. En cas de resolució negativa, les conseqüències que se’n deriven són les següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, s’inicia el període executiu, liquidant-se els interessos moratori corresponents al període entre la data de finalització del pagament en període voluntari i la data d’inici del període executiu, sense perjudici dels que posteriorment es puguin liquidar. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquests ja s’hagués iniciat anteriorment. La compensació de deutes pot sol·licitar-se juntament amb el seu ajornament o fraccionament. Article 64. Compensació a instància del Comú En el cas de què un deutor del Comú sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, es podrà compensar d’ofici el deute. La compensació pot produir-se respecte de qualsevol crèdit, independentment de la naturalesa d’aquest. Article 65. Efectes de la compensació La compensació produeix l’extinció del deute per la part compensada, havent-se de notificar a l’obligat tributari l’acord corresponent. En el cas de què el deute a favor del Comú sigui superior al crèdit del que és titular l’obligat tributari, per la part no compensada es segueix el procediment establert per al seu cobrament, segons correspongui. En cas contrari, es retorna el sobrant a l’obligat tributari. Subsecció II. La condonació Article 66. Condonació Les quotes i els deutes tributaris només poden ser objecte de condonació durant el temps en la quantia i amb els requisits que estableixi una llei específica per a cada cas o cada grup de casos homogenis. Subsecció III. Insolvència provada de l’obligat tributari Article 67. Insolvència provada En el cas de què en el desenvolupament del procediment de constrenyiment esdevingui la insolvència provada, total o parcial, dels obligats tributaris, la Junta de Govern pot declarar provisionalment extingit qualsevol dret de cobrament tributari al seu favor. No obstant això, si el Comú té coneixement de la solvència dels obligats tributaris, aquests poden ser rehabilitats dins del termini de prescripció, i continuar amb el procediment de constrenyiment, rehabilitant-se també el crèdit. Article 68. Deutor en fallida i crèdit incobrable Es considera deutor en fallida a l’obligat tributari que no ha satisfet el deute i del que se’n desconeixen béns o drets embargables per a satisfer-lo, o bé que disposant de béns o drets embargables, aquests no cobreixen la totalitat del deute i les sancions tributàries. La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari. Són crèdits incobrables aquells que no s’han pogut fer efectius en el període de constrenyiment. Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament ha d’adreçar-se envers els responsables subsidiaris. De no existir aquests, o bé en ser declarats també en fallida, la Junta de Govern declara el crèdit com a incobrable. També tenen la consideració de crèdits incobrables aquells deutes que, trobant-se en el període de constrenyiment, el seu import recuperable resulti ser inferior als costos en què el Comú hagi d’incórrer per a la seva realització. La seva declaració com a tals, que ha d’aprovar l’òrgan competent del Comú, requereix informe previ de la Intervenció General. Article 69. Efectes de la baixa provisional per insolvència La baixa per insolvència és provisional i només és efectiva per prescripció. Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats al pagament. Article 70. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables El departament de Finances i Administració ha de vigilar la possible solvència sobrevinguda del deutor i d’altres obligats al pagament. En el cas de què es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es procedeix a rehabilitar els crèdits declarats incobrables i es continua amb el procediment de recaptació partint de la situació en la qual es trobaven els deutes en el moment en què van ser declarats com a incobrables. Capítol II. L’aplicació dels tributs Secció primera. Principis generals Article 71. Àmbit d’aplicació L’aplicació dels tributs per part del Comú comprèn les següents activitats: a) Informació i assistència dels obligats tributaris. b) Gestió, inspecció i recaptació dels tributs. c) Qualsevol actuació de l’obligat tributari en exercici dels seus drets en el marc de la relació jurídica tributària. Article 72. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris El Comú té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions. Els mitjans a través dels quals informa són els següents: a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes dels tributs. b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris. c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants. Secció segona. Del procediment de gestió tributària Article 73. Funcions de gestió tributària Les funcions de gestió tributària són les següents: a) Recepció i comprovació de declaracions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució. b) La informació i l’assistència tributària. c) Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals. d) Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació. e) Recepció de consultes verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris. f) Emissió de certificats tributaris. g) Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris necessaris per a cada tribut. h) Recepció, comprovació i, si s’escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció de les denúncies tributàries. i) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. j) Altres funcions relacionades amb l’aplicació de tributs. Article 74. Declaració tributària Té la consideració de declaració tributària tot document presentat davant el Comú en què l’obligat tributari comunica informacions o manifestacions rellevants per a l’aplicació dels tributs. La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, acceptació o reconeixement per l’obligat tributari de la procedència de l’obligació tributària. Article 75. Liquidació tributària La liquidació és un acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent del Comú realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària i determina, amb abast definitiu o provisional l’import del deute. Article 76. Notificació de liquidacions D’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari el Comú notifica als obligats tributaris les liquidacions pertinents, en les quals s’indiquen les dades de les quals es deriva l’import d’aquestes, amb la motivació suficient, els mitjans d’impugnació que es poden exercir, amb expressió dels terminis i els òrgans competents per a resoldre-les i el lloc, termini i forma de compliment de la quota de tributació. El Comú pot notificar col·lectivament per edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les liquidacions corresponents a tributs de caràcter repetitiu, a partir del segon període. En el cas de què l’obligat tributari domiciliï el pagament de l’impost en una entitat financera degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra la notificació es considera efectuada amb la presentació del rebut a l’entitat bancària. En el cas de què conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari no pugui practicar-se la notificació a l’obligat tributari aquesta s’efectuarà mitjançant edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Secció tercera. Del procediment de la recaptació Article 77. Funcions de recaptació Entre d’altres, les funcions de la recaptació són les següents: a) Gestió de cobrament dels deutes tributaris i de les sancions, tant en període voluntari com executiu i, si és el cas, dels expedients de compensació o qualsevol altre procediment encaminat a l’extinció dels deutes tributaris i de les sancions. b) Gestió dels pagaments derivats de les devolucions. c) Qualsevol actuació destinada al cobrament o altres situacions d’extinció dels deutes tributaris i de les sancions, incloses les mesures d’execució forçosa del patrimoni de l’obligat al pagament. d) Tramitació de les sol·licituds de fraccionament o ajornament. e) Tramitació dels expedients de derivació de responsabilitat. Article 78. Ingrés en període voluntari Els terminis per a ingressar els deutes tributaris en període voluntari es recullen a l’article 49 de l’Ordinació. Article 79. R ecaptació en període executiu La recaptació en període executiu s’inicia: a) En el cas de deutes liquidats pel Comú, l’endemà del termini d’un mes a comptar des de la data de notificació, individual o col·lectiva. b) En el cas d’impagament d’imports ajornats en sol·licituds d’ajornament formulades en període voluntari, de manera immediata, el dia de l’impagament. c) En el cas d’impagament d’ajornaments sol·licitats ja en la fase executiva, la data de l’impagament dona lloc a què es reprengui el procediment executiu. d) Si l’impagament prové de fraccionaments sol·licitats en el període voluntari: la data en què es produeix l’impagament d’un dels terminis comporta l’inici de l’exigència immediata per via de constrenyiment de la quantitat vençuda. e) En el cas d’impagament d’un sol termini en fraccionaments sol·licitats en període executiu, la data en què es produeix l’impagament marca la represa del procediment executiu en relació al termini i a la resta de terminis pendents. Iniciat el període executiu, el Comú efectua la recaptació dels deutes tributaris pel procediment administratiu de constrenyiment. L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i dels recàrrecs del període executiu que resultin d’aplicació d’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei de bases de l’ordenament tributari i, en cas de trava o execució de béns en la fase d’embargament, també dels costos en què hagi incorregut el Comú o en qui hagi delegat aquest l’execució forçosa del cobrament. Article 80. Suspensió del procediment de constrenyiment Són causes que comporten la suspensió d’ofici i de forma automàtica del procediment de constrenyiment les següents: a) Quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute. b) Quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament. c) Quan es sol·licita la compensació amb un dret de cobrament a favor del deutor, fins que es resolgui l’expedient de compensació. d) Quan es sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits establerts reglamentàriament per a la presentació de garanties. A manca d’aportació de garanties o bé si aquestes no cobreixen la totalitat del deute, el procediment segueix el seu curs. Ambdues operacions poden sol·licitar-se abans que s’executi l’embargament (article 53.3 de la Llei de bases de l’ordenament tributari). e) Quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients. f) Quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. En el cas de què el deutor no disposi d’altres béns o drets el procediment es manté en suspens fins a resoldre’s sobre la titularitat; en altre cas, el procediment segueix el seu curs. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti se li ha de notificar a suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 81. Desenvolupament del procediment de constrenyiment Finalitzat el termini de pagament en període voluntari, el procediment de constrenyiment s’inicia i s’impulsa d’ofici, sense perjudici dels drets de suspensió que empara l’obligat tributari en els supòsits previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. La Intervenció comunal emet el certificat de descobert que acredita l’impagament dels deutes. El procediment s’inicia quan la Junta de Govern del Comú aprova la provisió de constrenyiment, acte administratiu que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament. En la provisió el Comú identifica el deute pendent, liquida els recàrrecs que corresponguin i insta a l’obligat tributari a efectuar el pagament. La provisió ha de ser objecte de notificació, té caràcter executiu, és títol suficient per a iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força que una sentència judicial per procedir conra els béns i drets executats. L’obligat tributari pot oposar-s’hi en cas de què: a) Acrediti l’extinció total del deute o la prescripció del dret a exigir-ne el pagament. b) Hagi presentat sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari o per altres causes de suspensió dels procediments de recaptació. c) Acrediti manca de notificació de la liquidació del deute. d) Hagi estat anul·lada la liquidació. e) S’hagi produït error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeixi la identificació del deutor o del deute contret. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti se li ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 82. Contingut de la provisió de constrenyiment La provisió de constrenyiment ha de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat al pagament. b) Concepte, import del deute o sanció tributaris, període a què correspon i lloc on s’ha d’ingressar. c) Indicació que el deute no ha estat satisfet en període voluntari. d) Menció a l’inici de la meritació d’interessos moratoris. e) Liquidació del recàrrec en període executiu. f) Requeriment a l’obligat tributari perquè realitzi el pagament del deute i sancions tributaris, interessos moratoris i recàrrec en el termini d’un mes, segons disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. g) Advertència que, en cas contrari, es procedirà a l’embargament dels béns o drets del deutor o a l’execució de les garanties que hi puguin haver. h) Repercussió, si escau, de les costes del procediment. i) Possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament en el pagament. j) Indicació que la suspensió del procediment es produirà en els casos i condicions previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. k) Recursos que poden interposar-se contra la provisió de constrenyiment, amb indicació dels òrgans davant dels quals es poden interposar i el termini per a la interposició. Article 83. Interès moratori en el període executiu Les quantitats que han de satisfer-se en el període executiu meriten interessos moratoris. Per al seu càlcul s’estarà al que preveu l’article 39 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 84. Execució de garanties En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, es procedirà a executar la garantia. Si la garantia consisteix en un aval o fiança, es requerirà a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries en el termini d’un mes, segons estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia. Aquests es meritaran des de la notificació fins al pagament per part de l’avalador o fiador. Si no es fa l’ingrés, s’embargaran els seus béns i drets, sense necessitat d’una nova notificació. En el cas de garanties hipotecàries o altres drets reals sobre béns immobles, s’alienaran pel procediment establert als articles 53 a 58 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs i de conformitat amb la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’Embargament. En el supòsit de garanties constituïdes sobre béns o drets de persones diferents de l’obligat al pagament, es notificarà a aquestes persones, requerint-les perquè posin a disposició del Comú els béns o drets esmentats en el termini establert a l’article 51, apartat 4, de la Llei de bases de l’ordenament tributari, tret que es realitzi el pagament corresponent als deutes o sancions tributaris. En cas d’incompliment, es procedirà segons es preveu al paràgraf anterior. En el cas de què la garantia sigui manifestament insuficient, es continuarà amb el procediment de constrenyiment, sense necessitat d’esperar-ne l’execució. Aquest fet haurà de motivar-se. Article 85. Impagament i embargament de béns i drets Si l’obligat tributari no s’hi oposa al constrenyiment i no efectua el pagament dins del termini establert en la provisió de constrenyiment, el Comú procedirà a l’embargament i a l’execució del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i els costes del procediment de constrenyiment i embargament. Si el deute està garantit s’executa la garantia en primer lloc, conforme al que s’indica a l’article anterior. El procediment d’embargament es regirà per: a) Els articles 109 a 113 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. b) El capítol tercer del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. c) La Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’Embargament. d) El Títol II de la Llei 18/2023 , del 2 d’octubre, de text consolidat del saig. Secció quarta. Del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera. Aspectes generals del procediment d’inspecció Article 86. Servei d’inspecció tributària Mitjançant els serveis que depenen de la Conselleria de Finances i Administració el Comú efectua les actuacions de la inspecció de tributs. Tot allò no regulat en la present ordinació, queda regulat per la Llei de bases de l’ordenament tributari i el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 87. Funcions de la inspecció Les funcions de la inspecció són les següents: a) Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir fets amb transcendència tributària que el Comú desconeix. b) Comprovar el contingut de les declaracions i autoliquidacions tributàries. c) Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passiu, en els casos en què sigui necessari per a determinar l’obligació tributària. d) Comprovar el compliment dels requisits exigits per a obtenir beneficis fiscals i devolucions tributàries. e) Amb motiu d’actuacions inspectores, informar als obligats tributaris dels seus drets i obligacions i la forma en què les han de complir. f) Elaborar informes tècnics per al Comú en matèria financera i tributària. g) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. Article 88. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària A banda de més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot: a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines. b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin. Els funcionaris que realitzen actuacions d’inspecció es consideren agents de l’autoritat i han d’acreditar la seva condició quan així siguin requerits per a fer-ho fora de les oficines del Comú. Els obligats tributaris han d’atendre la inspecció i li han de prestar la deguda col·laboració en el desenvolupament de les seves funcions. Article 89. Documentació de les actuacions d’inspecció Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes. Les comunicacions són documents mitjançant els quals el Comú notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix, o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Poden incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin. Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la que s’entenguin les actuacions. No poden contenir propostes de liquidacions tributàries. Els informes són documents que contenen informació emesa pel Comú, com administració tributària. Els òrgans de l’Administració tributària emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els que sol·licitin altres òrgans o serveis de les administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per a l’aplicació dels tributs. El contingut mínim de les comunicacions, diligències i informes és el previst al Decret d’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs. Les actes són documents públics emesos per la inspecció que recullen el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i en els quals es proposa a l’obligat tributari la regularització que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat. Tenen valor probatori d’un document públic, pel que els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari. Subsecció segona. Inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 90. Inici del procediment d’inspecció El procediment pot iniciar-se bé d’ofici o a petició de l’obligat tributari. S’inicia d’ofici mitjançant notificació, en la que ha de fer-se constar la naturalesa i abast de la comprovació, així com els drets i obligacions en el curs d’aquestes actuacions. La notificació ha d’assenyalar el lloc, dia i hora de la compareixença i la documentació i altres elements que l’obligat tributari haurà de tenir a disposició de la Inspecció. A més, la comunicació ha de fer constar el que s’estableix al Reglament d’aplicació dels tributs. En actuacions d’abast parcial l’obligat tributari pot sol·licitar l’ampliació de les actuacions i que aquestes tinguin abast de caràcter general. Article 91. Abast de les actuacions d’inspecció Les actuacions poden tenir un abast general o parcial, segons s’indiqui a la notificació corresponent. Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació. Els obligats tributaris que estiguin essent objecte d’una actuació inspectora de caràcter parcial, podran sol·licitar al Comú que la inspecció tingui caràcter general respecte al tribut i exercicis afectats per l’actuació, sense que la sol·licitud interrompi les actuacions en curs. La sol·licitud s’efectuarà en el termini de trenta dies des que es produeixi la notificació de l’inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, havent-se d’iniciar la comprovació de caràcter general en el termini de tres mesos des de la recepció de la sol·licitud. L’incompliment d’aquest termini determinarà que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general. Article 92. T ermini de comprovació de la inspecció El termini de comprovació de l’actuació inspectora és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. S’entendrà que les actuacions finalitzen en la data en què es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant de les mateixes. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari. En els casos previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari, les actuacions d’inspecció es poden ampliar per un altre període que no podrà excedir de sis mesos addicionals, amb el requisit de documentar-ne els motius, d’acord amb el Reglament d’aplicació dels tributs. Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, ampliat en el seu cas segons el previst en l’apartat anterior, s’entendrà caducat el procediment. Article 93. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció El lloc i l’horari de les actuacions d’inspecció es desenvolupen: a) A les oficines del Comú, dins l’horari establert per a l’atenció al públic. b) Als locals de l’obligat tributari, respectant-ne l’horari normal de la seva activitat, podent-ne establir altres, per mutu acord. L’òrgan d’inspecció determina el lloc de les actuacions. L’anàlisi de la documentació necessària per dur a terme l’actuació inspectora s’ha de practicar al lloc on legalment s’han de trobar els llibres de comptabilitat o documents, amb les excepcions previstes al Reglament d’aplicació dels tributs. Article 94. Regularització voluntària durant la comprovació Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció, l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents: a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació. b) Es meriten interessos entre el moment en què va finalitzar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament. c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable. En el cas d’ingrés del deute havent superat el procediment inspector el límit de dotze mesos de l’article 80 l’ingrés es considera voluntari, de manera que és aplicable el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, sense que sigui possible una sanció per aquesta causa. Subsecció tercera. Acabament del procediment d’inspecció Article 95. Acabament del procediment d’inspecció Conclòs en el seu cas el tràmit d’audiència, la fase d’instrucció del procediment inspector es documentarà en una proposta d’acta que reflectirà el resultat de les actuacions inspectores, així com una proposta de regularització en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. A efectes de la seva tramitació les actes d’inspecció poden ser de conformitat o de disconformitat. Si l’obligat tributari es negués a rebre o subscriure l’acta, aquesta es tramitarà com de disconformitat. Les actes requereixen l’aprovació del responsable del departament de Finances i Administració. Les actes han de ser signades per l’inspector instructor i l’obligat tributari. Article 96. Tràmit d’audiència Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització. L’obligat tributari disposa de vint-i-un dies hàbils per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització. Article 97. A cta de conformitat Quan l’obligat tributari o el seu representant manifestin la seva conformitat amb la proposta de regularització que formuli el departament de Finances i Administració, aquesta circumstància es farà constar expressament en l’acta. S’entendrà produïda i notificada la liquidació tributària d’acord amb la proposta formulada en l’acta si, en el termini de deu dies comptats des del dia següent a la data de l’acta, no s’hagués notificat a l’interessat un acord de l’òrgan competent per liquidar, amb algun dels següents continguts: a) Rectificant errors materials. b) Ordenant completar l’expedient mitjançant la realització de les actuacions que procedeixin. c) Confirmant la liquidació proposada en l’acta. d) Estimant que en la proposta de liquidació ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques i concedint a l’interessat termini d’audiència previ a la liquidació que es practiqui. Si per part de l’òrgan competent per liquidar es detectessin els referits errors de fet o de dret, aquest podrà rectificar l’acta, la qual, presentada a l’obligat tributari, podrà ser, alhora, signada en disconformitat i tramitada com a tal. L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de disconformitat i es segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades. Per a la imposició de les sancions que puguin procedir com a conseqüència d’aquestes liquidacions seran d’aplicació les reduccions previstes en la Llei de bases de l’ordenament tributari per als supòsits de conformitat i pagament voluntari, sense que pugui impugnar-se la liquidació ni la sanció. L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de disconformitat, inclosa la pèrdua del dret a la reducció de les sancions. Article 98. Acta de disconformitat Amb caràcter previ a la signatura de l’acta de disconformitat es concedirà tràmit d’audiència a l’interessat perquè al·legui el que convingui al seu dret. Quan l’obligat tributari o el seu representant no subscriguin l’acta, manifestin la seva disconformitat amb la proposta de regularització que formuli el departament de Finances i Administració, o bé no compareguin en la data assenyalada per a signar-la, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta, que inclourà els fonaments de dret en què es basi la proposta de regularització. En el termini de vint-i-un dies hàbils des de la data en què s’hagi emès l’acta o des de la notificació de la mateixa, l’obligat tributari podrà formular al·legacions davant l’òrgan competent per liquidar. Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions el responsable del departament de Finances i Administració podrà acordar la pràctica d’actuacions complementàries, les quals donaran com a resultat: a) La rectificació, en el seu cas, de l’acta i la notificació a l’obligat tributari, perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior. b) La confirmació de la liquidació realitzada en el procediment d’inspecció. c) Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra. Article 99. Contingut de les actes Quant al contingut de les actes s’hi estarà al que preveu el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 100. Classes de liquidacions D’acord amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció tenen caràcter definitiu o provisional. Les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast parcial sempre tenen caràcter provisional. Tret dels casos previstos en el Reglament d’aplicació dels tributs, les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast general tenen caràcter definitiu. Les liquidacions provisionals minoren els imports de les que posteriorment o simultàniament es practiquin respecte de l’obligació tributària i el període objecte de regularització. Article 101. Liquidació dels interessos moratoris Quant a l’aplicació d’interessos moratoris sobre liquidacions derivades del procediment inspector s’hi estarà al que preveu el Reglament de la recaptació dels tributs. Títol VI. Vies d’impugnació Capítol I. Dels principis rectors Article 102. E ls procediments de revisió Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant: a) El recurs administratiu. b) Altres procediments especials de revisió. Un cop esdevenen ferms, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries no són revisables per la via administrativa, excepte en el cas de rectificació d’errors, en els supòsits i pel procediment establert en l’article 108. Un cop confirmats per sentència judicial ferma, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions no poden ser revisables en cap cas. Article 103. Requisits Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient. La resolució del recurs i dels procediments especials posa fi a la via administrativa. La determinació de la quantia als efectes del procediment, així com les regles d’acumulació de procediments i altres requisits són els establerts reglamentàriament. Capítol II. La comissió tècnica tributària Article 104. Competència Conforme a la Llei de bases de l’ordenament tributari la Comissió Tècnica Tributària és l’òrgan competent per a resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Administració tributària en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries. Capítol III. El recurs en via administrativa Article 105. Del recurs en via administrativa Conforme a la Llei de bases de l’Ordenament Tributari, el Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i el Codi de l’Administració els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa. La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional. El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs. L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns. El recurs sotmet al coneixement de la Comissió Tècnica Tributària per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. L’execució es suspèn sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest. La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia. El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta és el previst al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs Article 106. Resolució dels recursos L’òrgan competent per conèixer el recurs és la Comissió Tècnica Tributària. El termini màxim per a resoldre’l és de dos mesos comptant des de la data de la seva presentació. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió. Capítol IV. Dels procediments especials de revisió Article 107. Procediments especials Els procediments especials de revisió són: a) El procediment de rectificació d’errors. b) El procediment de devolució d’ingressos indeguts. c) El procediment de revocació. Article 108. Procediment de rectificació d’errors El Comú ha de modificar d’ofici o a instància de la persona interessada els errors materials, de fet o aritmètics dels actes i les resolucions tributàries. En el cas d’inici d’ofici ha de notificar-se a l’interessar, per tal que aquest pugui formular al·legacions en el termini de deu dies a comptar des de l’endemà de la notificació de la proposta. Només es poden rectificar actes o resolucions que no hagin prescrit. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos des que es presenta la sol·licitud per part de l’obligat tributari o des de què es notifica l’inici del procediment d’ofici. L’expiració d’aquest termini permet considerar que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs d’alçada. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. Article 109. Procediment de devolució d’ingressos indeguts Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa té dret a la devolució d’ofici o a instància de part, llevat que hagi prescrit el dret a la devolució. Tenen també dret a la devolució els hereus o causahavents de l’obligat tributari. El procediment pot iniciar-se d’ofici o bé a instància de la persona interessada. El procediment per al reconeixement del dret a la devolució i la forma de fer-la efectiva són els regulats al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. En la devolució dels ingressos indeguts es liquida l’interès moratori calculat des de la data en què es va realitzar l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordena la devolució. Article 110. Procediment de revocació L’Administració tributària pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari, sempre que aquests actes infringeixin manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari. La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic. L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar, i s’ha de donar audiència als interessats. Els procediments de revocació s’inicien i s’impulsen d’ofici. Només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit. La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon a l’òrgan que va dictar l’acte, o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària. El termini màxim per resoldre el procediment és d’un any. L’expiració d’aquest termini sense resolució expressa suposa la caducitat del procediment. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment de revocació pel mateix acte o resolució de contingut tributari. Capítol V. Recurs davant la jurisdicció administrativa Article 111. Recurs en via jurisdiccional Les resolucions que posen fi a la via administrativa són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. Títol VII. Potestat sancionadora Capítol I. Els principis de la potestat sancionadora Article 112. Potestat sancionadora del Comú El Comú exerceix la potestat sancionadora d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari, la Llei de finances comunals i la present Ordinació. Article 113. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries La mateixa acció o omissió que s’hagi d’aplicar com a circumstància que determini la qualificació d’una infracció com a greu o molt greu no pot ser sancionada com a infracció independent. Les sancions derivades de la comissió d’infraccions tributàries són compatibles amb l’exigència de l’interès moratori i dels recàrrecs del període executiu. Capítol II. Naturalesa de la responsabilitat tributària Article 114. Subjectes de les infraccions tributàries Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats que realitzin les accions o les omissions doloses o culposes tipificades com a infraccions tributàries, i singularment: a) Els obligats tributaris, tant els directes com els indirectes. b) Els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat d’obrar. La concurrència de diversos subjectes infractors en la realització d’una mateixa infracció tributària determina que estiguin obligats solidàriament al pagament de la sanció davant del Comú. Article 115. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix per les causes següents: a) Per la defunció del subjecte infractor. b) Per prescripció del dret d’imposar sancions. c) Pel transcurs dels terminis als quals es refereixen els apartats 1 i 6 de l’article 135 de la Llei de bases de l’ordenament tributari Article 116. E xtinció de les sancions tributàries Les sancions tributàries s’extingeixen per les causes següents: a) Pagament, compensació o compliment de la sanció. b) Defunció dels obligats a pagar-les. c) Prescripció del dret a exigir-ne el pagament. d) Condonació. Capítol III. Òrgans competents per imposar sancions Article 117. Òrgans competents per imposar sancions L’establiment i la imposició de les sancions tributàries correspon a la Junta de Govern. Capítol IV. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 118. Conceptes i modalitats de les infraccions Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions en aquesta Ordinació tributària. Les infraccions tributàries es classifiquen en simples i de defraudació. Article 119. Modalitats de sanció tributària Les infraccions tributàries es sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i de sancions no pecuniàries de caràcter accessori, quan procedeixi. Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa fixa o proporcional. Les sancions no pecuniàries adoptaran la modalitat de prohibició, durant un termini màxim de tres anys, de formalitzar contractes amb el Comú, o d’inhabilitació, durant un termini màxim de tres anys, per rebre subvencions del Comú. Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants. Article 120. Infraccions simples Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin infracció de defraudació. Es consideren infraccions simples les següents: a) La manca de presentació de declaracions o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes que no donin lloc a incidències en les liquidacions. b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que efectuï el Comú. c) L’incompliment de les obligacions de caràcter censal, requerides per a determinats tributs i taxes. d) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT). e) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions del Comú, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment dels tributs. Article 121. Infraccions de defraudació Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic pel Comú. També tindran la consideració d’infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar del gaudi indegut de beneficis fiscals. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents: a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions. b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació. c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne. d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota. Article 122. Quantificació de les sancions Conforme al que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 i 3.000 euros. També d’acord amb la referida Llei, atenent a la graduació de les infraccions de defraudació, les sancions aplicables són les següents: a) Per infracció lleu, un 50% de l’import no liquidat. b) Per infracció greu, el 100% de l’import no liquidat. c) Per infracció molt greu, el 150% de l’import no liquidat. Per a qualificar la graduació de les sancions s’hi estarà al que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. Les sancions de defraudació poden també comportar: a) La prohibició de celebrar contractes amb el Comú durant un termini de tres anys. b) La inhabilitació per rebre subvencions del Comú durant un termini màxim de tres anys. Article 123. Reducció de les sancions La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament voluntari de la pròpia liquidació. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització. L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat del 30%, es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari i no s’impugna la liquidació ni la sanció. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció. Capítol V. Del procediment sancionador Article 124. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària La imposició de sancions requereix l’obertura i instrucció prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents: a) Per les normes establertes en aquesta Ordinació. b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, La Llei de bases de l’ordenament tributari i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa. Disposició addicional primera Els preceptes d’aquesta Ordinació incorporen aspectes de la normativa general que resulten directament aplicables i s’entén que es modificaran automàticament en el moment en què es produeixi la modificació o la derogació total o parcial d’aquesta normativa. En el supòsit de modificació normativa continuaran essent vigents els preceptes que resultin compatibles o que permetin, mentre no s’adapti l’Ordinació, una interpretació harmònica amb els nous principis aplicables. Disposició addicional segona En tot allò no previst en la present Ordinació serà d’aplicació l’establert a la Llei de bases de l’ordenament tributari i als Reglaments que la desenvolupen, així com a la Llei 36/2021 , de 16 de desembre, de les finances comunals. Disposició transitòria primera Tots els actes, sol·licituds o procediments que es trobin en curs el dia de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació es regeixen per la normativa anterior. Se n’exceptuen les normes de la present Ordinació relatives a la prescripció, les sancions i els recàrrecs, en tot allò que sigui més favorable als administrats. Disposició derogatòria única Resten derogades totes les normes amb el mateix rang o inferior que s’hi oposin al contingut de la present Ordinació. Disposició final única Aquesta Ordinació entrarà en vigor el dia 1 de gener del 2026. Canillo, 17 de desembre de 2025 Jordi Alcobé Font / Cònsol major Annex 1 Tipus de gravamen i quotes tributàries mínimes i màximes de la taxa del servei d’higiene pública, la taxa pel servei d’enllumenat públic i l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. Annex 2 Taxa per llicències urbanístiques i actes relacionats – base de tributació i tipus de gravamen