Ordinació del 18-12-2025 tributària comunal per a l’any 2026.

Ordinació del 18-12-2025 tributària comunal per a l’any 2026. Vist el marc de la potestat tributària dels comuns, al qual fa referència l’article 80.2 de la Constitució; Vista la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, del 4 de novembre del 1993, i les seves modificacions; Vista la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals; Vist el Decret legislatiu del 7 de febrer del 2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, i els Decrets que la complementen de l’11 de febrer, del 22 d’abril i del 21 d’octubre de 2015, que aproven, respectivament, el Reglament d’aplicació dels tributs, el Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i el Reglament de recaptació dels tributs; Vista la Llei 14/2023 , del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració, Vist el Títol II del Decret legislatiu, del 25 d’abril del 2018 de publicació del text refós de la Llei 43/2014 , del 18 de desembre, del saig; Vista la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament; El Comú d’Andorra la Vella, en la sessió de Consell de Comú del 18 de desembre del 2025, ha aprovat la següent: Ordinació tributària comunal per a l’any 2026 Índex Títol I. Disposicions generals Article 1. a 3 Títol II. Taxes Capítol primer. Disposicions generals en matèria de taxes Article 4 a 6 Capítol segon. Taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic comunal Article 7 a 15 Capítol tercer. Les taxes per la prestació d’un servei públic de competència comunal Article 16 a 24 Capítol quart. Taxes per la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria necessària per a la realització de qualsevol servei públic Article 25 a 37 Títol III. Contribucions especials Capítol primer. Disposicions generals Article 38 a 45 Títol IV. Impostos Capítol primer. Disposicions generals Article 46 a 47 Capítol segon. Impostos comunals Article 48 a 52 Capítol tercer. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 53 Títol V. Gestió tributària Capítol primer. El deute tributari Secció primera: Disposicions generals Article 54. a 55 Secció segona: Pagament Article 56 a 68 Secció tercera. Altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció primera. La compensació Article 69 a 72 Subsecció segona. La condonació Article 73 Subsecció tercera. Insolvència provada de l’obligat tributari Article 74 a 77 Capítol segon. L’aplicació dels tributs Secció primera. Principis generals Article 78 a 79 Secció segona. Del procediment de gestió tributària Article 80 a 83 Secció tercera. Del procediment de la recaptació Article 84 a 92 Secció quarta. Del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera. Aspectes generals del procediment d’inspecció Article 93 a 96 Subsecció segona. Inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 97 a 101 Subsecció tercera. Acabament del procediment d’inspecció Article 102 a 108 Títol VI. Vies d’impugnació Capítol primer. Dels principis rectors Article 109 a 110 Capítol segon. La comissió tècnica tributària Article 111 Capítol tercer. El recurs en via administrativa Article 112 a 113 Capítol quart. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 114 a 120 Capítol cinquè. Del procediment sancionador Article 121 Disposició addicional Disposició transitòria Disposició derogatòria primera Disposició derogatòria segona Disposició final Títol I. Disposicions generals Article 1. Exercici de la potestat normativa Mitjançant aquesta Ordinació, el Comú d’Andorra la Vella desplega i regula els elements essencials dels tributs conforme al que preveu la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals. Article 2. Definició i contingut de l’Ordinació tributària comunal 1. L’Ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals. 2. Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. 3. L’Ordinació tributària comunal regula els elements que s’assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que s’apliquen: a) La naturalesa jurídica del tribut. b) El fet generador. c) El meritament del tribut. d) L’obligat tributari. e) La base de tributació. f) El tipus de gravamen. g) La quota tributària. h) Les deduccions i les bonificacions potestatives sobre la quota. i) El sistema de gestió, declaració i liquidació del tribut. j) Les infraccions i sancions aplicables. 4. Respecte als impostos d’àmbit estatal compartits, l’Ordinació regula únicament el tipus de gravamen addicional aplicable pel Comú, i si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions. Article 3. Obligacions formals Si la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic comunal comporten la destrucció o el deteriorament de tot o part dels seus elements, el Comú pot exigir la consignació d’un dipòsit equivalent al cost estimat de la reconstrucció o de la reparació d’aquells elements, sense perjudici de la liquidació definitiva del cost real de la reconstrucció o de la reparació, que s’abonarà en el moment en què finalitza la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic comunal. Títol II. Taxes Capítol primer. Disposicions generals en matèria de taxes Article 4. Definició i fet generador Les taxes són tributs el fet generador dels quals és la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular. Article 5. Obligats tributaris Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la utilització o aprofitament del domini públic, la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa, o que en resultin afectades o beneficiades. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles poden repercutir les quotes en els beneficiaris respectius. En les taxes establertes per a l’atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres poden repercutir les quotes en els propietaris de les obres. Article 6. Entitats totalment exemptes 1. Estan exempts de les taxes comunals els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els Comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre que no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. 3. Les entitats parapúbliques i els organismes autònoms públics estan exempts de les taxes comunals per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic quan estiguin directament afectats a la prestació de serveis públics. L’exempció no es fa extensiva a les taxes per les llicències d’obres, ni per l’ocupació temporal de domini públic que sigui necessària per executar els treballs. Capítol segon. Taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic comunal Article 7. Rètols, rètols d’hostaleria i rètols d’aparcaments A) Rètols 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a la instal·lació de rètols anunciants d’activitats comercials, industrials, empresarials i professionals degudament autoritzades per radicar-se a la parròquia d’Andorra la Vella. Aquests rètols han d’anar col·locats a la façana on es radiqui el negoci i podran ser rètols frontals o rètols en volada o banderola. Els rètols seran frontals quan la seva instal·lació sigui adossada a la façana. El suport del rètol no podrà sobresortir més de 15 cm respecte a la façana. Els rètols seran en volada o banderola quan la seva instal·lació sigui perpendicular a la façana. En aquest cas la part inferior del rètol o banderola haurà d’estar com a mínim a 3 metres del terra i podrà sobresortir com a màxim 1 metre des de la façana on es col·loqui el suport. En tot cas s’haurà de respectar que la projecció d’aquest vol sobre la voravia deixi lliure almenys el 50% de la mateixa si l’alçada del rètol és inferior a 4 metres. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha autoritzat la instal·lació. Si se sol·licita la baixa o el canvi de titular després de l’1 de gener, només s’haurà de satisfer en concepte de taxa l’import proporcional dels mesos abans de la data d’autorització de baixa o canvi de titular. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de rètol: a) Rètols frontals: 22,03 euros/m² per any. b) Rètols amb volada a partir de 3 metres lliures des del terra: 32,79 euros/m² per any. c) Rètols amb volada a partir de 6 metres lliures des del terra: 43,79 euros/m² per any. 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. 5. Bonificacions En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es beneficia de les bonificacions següents: a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. b) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de vint-i-quatre mesos posteriors a l’esmentat inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. c) Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. Les bonificacions referides a les lletres A) i B) no s’apliquen en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui a conseqüència d’un canvi de titularitat. Als efectes d’aquest article, s’entén per a joves emprenedors les persones físiques fins a 35 anys que siguin titulars o cotitulars de la totalitat del negoci, així com les persones jurídiques en què la totalitat de les accions siguin propietat de socis que tenen com a màxim 35 anys i que, endemés, no són titulars d’altres comerços al Principat. B) Rètols d’hostaleria 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a la instal·lació de rètols indicadors de restaurants, hotels, càmpings, pensions i residències, degudament autoritzats per radicar-se a la parròquia d’Andorra la Vella. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha autoritzat la instal·lació. Si se sol·licita la baixa o el canvi de titular després de l’1 de gener, només s’haurà de satisfer en concepte de taxa l’import proporcional dels mesos abans de la data d’autorització de baixa o canvi de titular. 3. Quota tributària S’estableix en funció de l’acte autoritzat, conforme al detall següent: a) Autorització per als rètols indicadors de restaurants, hotels, càmpings, pensions i residències: 334,78 euros per rètol i per any. b) Instal·lació rètols indicadors de restaurants, hotels, càmpings, pensions i residències: 171,29 euros més pressupost material i col·locació. 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. C) Rètols d’aparcaments 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a la instal·lació de rètols anunciant els aparcaments degudament autoritzats per radicar-se a la parròquia d’Andorra la Vella, així com les seves places lliures. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha autoritzat la instal·lació. Si se sol·licita la baixa o el canvi de titular després de l’1 de gener, només s’haurà de satisfer en concepte de taxa l’import proporcional dels mesos abans de la data d’autorització de baixa o canvi de titular. 3. Quota tributària S’estableix en funció de l’acte autoritzat, conforme al detall següent: a) Autorització per als rètols indicadors d’aparcaments, siguin fixes o amb informació variable: 401,05 euros per rètol i per any. b) Instal·lació rètols indicadors d’aparcaments: 222,80 euros més pressupost material i col·locació. 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 8. Tendals 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a l’ocupació del domini públic mitjançant la col·locació d’elements que sobresurtin de la façana de l’immoble tipus tendal o para-sol i que siguin retràctils (puguin ser recollits alliberant l’espai ocupat). La part més baixa d’un tendal ha d’estar com a mínim a 2 m d’alçada. Una vegada desplegat, el tendal no podrà ocupar més d’un 90% de la voravia. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha autoritzat la instal·lació. Si se sol·licita la baixa o el canvi de titular després de l’1 de gener, només s’haurà de satisfer en concepte de taxa l’import proporcional dels mesos abans de la data d’autorització de baixa o canvi de titular. 3. Quota tributària La quota tributària és de 22,03 euros per unitat o fracció lineal d’un metre de tendal i per any. 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. 5. Bonificacions En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es beneficia de les bonificacions següents: a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. b) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de vint-i-quatre mesos posteriors a l’esmentat inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. c) Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. Les bonificacions referides a les lletres A) i B) no s’apliquen en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui a conseqüència d’un canvi de titularitat. Als efectes d’aquest article, s’entén per a joves emprenedors les persones físiques fins a 35 anys que siguin titulars o cotitulars de la totalitat del negoci, així com les persones jurídiques en què la totalitat de les accions siguin propietat de socis que tenen com a màxim 35 anys i que, endemés, no són titulars d’altres comerços al Principat. Article 9. Terrasses temporals, terrasses fixes i lloguer d’espais públics, i senyalització d’itineraris d’iniciativa privada A) Terrasses temporals 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització de reserva de l’espai a la via pública per a la instal·lació de terrasses temporals. 2. Període impositiu i meritament Es merita en el moment de l’autorització de la instal·lació. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de via pública en la qual s’autoritza la instal·lació de la terrassa, conforme al detall següent: 4. Gestió i liquidació El pagament s’efectua a la data de lliurament de l’autorització a les oficines del Comú d’Andorra la Vella o per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra. B) Terrasses fixes 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització de reserva de l’espai a la via pública per a la instal·lació de terrasses fixes. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha lliurat l’autorització d’instal·lació. Si se sol·licita la baixa de la terrassa conjuntament amb la baixa del negoci després de l’1 de gener, només es merita l’import proporcional als mesos vençuts abans de la data d’autorització de baixa de la terrassa. Si se sol·licita la baixa de la terrassa mantenint l’alta del negoci, no té lloc cap retorn, meritant-se la totalitat de la quota tributària. 3. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de via pública en què s’autoritza la instal·lació de la terrassa, conforme al detall següent: 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. C) Ocupació d’espais públics amb finalitats comercials i promocionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització de reserva de l’espai a la via pública per a la realització d’activitats comercials, esdeveniments promocionals i turístics temporals, incloses les autoritzacions lliurades d’acord amb l’Ordinació del 6-12-2017 reguladora de l’ocupació temporal d’espais públics de les zones comercials d’Andorra la Vella amb finalitat promocional. 2. Període impositiu i meritament Es merita en el moment de l’autorització de la instal·lació. 3. Quota tributària La quota tributària per a l’ocupació de la via pública amb elements puntuals resulta d’aplicar 4,55 euros per m 2 al dia. Per a aquelles activitats que s’autoritzin i que comprenguin el desplaçament de persones pels carrers i per les zones comercials, es considerarà que l’ocupació de la via pública correspondrà a 10 m² per persona i dia. 4. Gestió i liquidació El pagament s’efectua a la data de lliurament de l’autorització a les oficines del Comú d’Andorra la Vella o per càrrec domiciliat al compte que el sol·licitant indiqui en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra. 5. Bonificacions Les reserves i ocupacions d’espai a la via pública per a la realització d’activitats comercials, esdeveniments promocionals i turístics organitzats, contractats o patrocinats pel Comú es bonificaran totalment o parcialment donat el caràcter d’interès públic d’aquests. D) Lloguer d’espais públics 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització del lloguer d’un espai públic habilitat a efectes publicitaris. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon al mes i es merita en el moment de la contractació o el primer dia de cada mes per a les renovacions successives. 3. Quota tributària S’estableix en funció de l’acte autoritzat, conforme al detall següent: 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per mensualitats avançades per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. E) Ocupació del domini públic mitjançant rètols de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador la utilització dels suports comunals per implantar senyalització per al marcatge d’itineraris privats permanents, d’acord amb l’Ordinació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada vigent. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. 3. Quota tributària La quota tributària resulta d’aplicar 11,12 euros per placa i any. La Junta de Govern, prèvia sol·licitud del promotor, pot acordar una bonificació total o parcial per a l’aprofitament d’aquests suports, quan existeixin raons d’interès públic, de política econòmica o de política social que ho justifiquin i que siguin de caràcter general. 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives en el cas de renovacions tàcites previstes en l’autorització. F) Producció i implantació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador la prestació del servei de la producció o implantació, per part del personal del Comú, dels elements de senyalització, d’acord amb l’Ordinació de senyalització d’itineraris d’iniciativa privada vigent. 2. Període impositiu i meritament Es merita en el moment de l’autorització de la instal·lació. 3. Quota tributària S’estableix en funció de l’acte autoritzat, conforme al detall següent: La Junta de Govern, prèvia sol·licitud del promotor, pot acordar una bonificació total o parcial per a l’aprofitament d’aquests suports, quan existeixin raons d’interès públic, de política econòmica o de política social que ho justifiquin i que siguin de caràcter general. 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella. Article 10. Firaires i espais d’atraccions 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador la utilització temporal d’espai públic per les instal·lacions destinades a espectacles, esbarjo públic i activitats complementàries d’oci a les festes majors de la parròquia. 2. Període impositiu i meritament Es merita en el moment de l’autorització de la instal·lació. 3. Quota tributària 4. Gestió i liquidació El pagament s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en efectiu o mitjançant targeta en el moment abans de l’inici de les corresponents Festes Majors. Article 11. C ontenidors per al dipòsit de runa i altres elements auxiliars de la construcció 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització d’emplaçament a la via pública de contenidors per al dipòsit de runa i enderrocs provinents de la construcció. Així mateix, serà fet generador l’autorització d’emplaçament a la via pública de qualsevol mena d’element a conseqüència de la realització d’obres, com són: bastides, casetes d’obra, palets, cistelles elevadores, camions grues, etc. 2. Període impositiu i meritament Es merita i és exigible en el moment de l’autorització de prestació del servei. 3. Quota tributària 4. Gestió i liquidació El pagament s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella en el moment d’obtenir l’autorització. Article 12. Estacionament a la via pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’estacionament de vehicles dins les zones de la via pública que no disposen d’equips de control d’accés i que venen reglades per l’Ordinació reguladora del servei d’estacionament amb limitació horària. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu coincideix amb el temps d’estacionament, i es merita i és exigible en el moment en què s’inicia l’estacionament. Pel que fa als abonaments previstos en aquest article, el meritament és mensual o trimestral. En cas que el mes o el trimestre estigui començat, es podrà efectuar el pagament a partir del primer dia d’autorització, prorratejant el preu de l’abonament per 30 o 90 dies, segons correspongui a un meritament mensual o trimestral. 3. Quota tributària S’estableix en funció de la zona habilitada en què s’estaciona el vehicle, o el tipus d’abonament, conforme al detall següent: 4. Gestió i liquidació La taxa és exigible immediatament després de realitzar l’estacionament i, en tot cas, dins dels cinc minuts següents a iniciar-se aquest, ja sigui a través de les màquines expenedores de tiquets, o a través de qualsevol aplicació mòbil o sistema habilitat pel Comú a tal efecte. En el cas dels abonaments previstos en aquest article, el pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Servei de Circulació del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions mensuals o trimestrals successives. Article 13. Reserves especials 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització per a la reserva d’espai per a la parada de vehicles a la via pública davant d’establiments d’hostaleria, havent de tenir el consentiment previ i per escrit del propietari del local. No s’autoritzaran reserves especials inferiors a 5 metres lineals. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha autoritzat la instal·lació. Si se sol·licita la baixa o el canvi de titular després de l’1 de gener, s’ha de satisfer en concepte de taxa l’import proporcional dels mesos abans de la data d’autorització de baixa o canvi de titular. 3. Quota tributària La quota tributària és de 351,90 euros per unitat o fracció lineal d’un metre d’espai reservat i per any. 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 14. Guals 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització de reserva de l’espai a la via pública per facilitar l’entrada i sortida de vehicles a immobles i terrenys en general. La longitud mínima del gual serà de 3 metres lineals. La persona que sol·licita el gual ha de tenir l’autorització escrita del propietari de l’immoble o terreny. En cas de defunció del titular del gual, els hereus han de sol·licitar el canvi de titular. 2. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha autoritzat la instal·lació. Si se sol·licita la baixa o el canvi de titular després de l’1 de gener, s’haurà de satisfer en concepte de taxa l’import proporcional dels mesos abans de la data d’autorització de baixa o canvi de titular. En cas que no se satisfaci l’import del gual, el Comú es reserva el dret de retirar la placa de gual. 3. Quota tributària 4. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 15. Altres tipus d’ocupació de la via pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador Constitueix el fet generador l’autorització de qualsevol altre tipus d’ocupació de la via pública o de les voravies amb elements que sobresurtin de la línia de façana dels immobles. En cas d’esdeveniments especials que requereixin la prestació del servei per part del personal del Comú i, si escau, l’ús de vehicles comunals, constitueix el fet generador: a) La vigilància, senyalització, protecció, ordenació i regulació del trànsit, estacionament de vehicles i qualsevol altre servei que requereixi la celebració d’espectacles, actes públics, obres, accidents o qualsevol altra alteració de la normal activitat de les vies públiques que, per llur naturalesa o per l’afluència de públic i vehicles que generin, així ho exigeixin. b) La conducció, vigilància i acompanyament de grups persones o vehicles, de comitives, de vehicles pesants, de grans transports i de caravanes a través del nucli urbà. 2. Període impositiu i meritament La taxa per ocupació de la via pública es merita el dia de l’autorització. 3. Quota tributària La Junta de Govern, prèvia sol·licitud del promotor, pot acordar una bonificació total o parcial per a l’aprofitament d’aquests dispositius, quan existeixin raons d’interès públic, de política econòmica o de política social que ho justifiquin i que siguin de caràcter general. 4. Gestió i liquidació Ha de sol·licitar-se de forma habitual amb una antelació mínima de 72 hores i, pel que fa als esdeveniments especials que requereixin serveis complementaris, amb una antelació mínima de 45 dies. El pagament s’efectua en el moment de lliurament de l’autorització. Capítol tercer. Les taxes per la prestació d’un servei públic de competència comunal Article 16. Taxa sobre la higiene pública 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la higiene pública és un tribut el fet generador del qual és la prestació de serveis públics de neteja i manteniment de la parròquia, incloent-hi la recollida d’escombraries, la recollida selectiva de residus, la neteja de vies públiques i qualsevol altre servei necessari per al bon manteniment de la parròquia. 2. Exempcions Resten exemptes de tributar per la taxa les persones físiques que tinguin reconeguda la condició de persona amb discapacitat als efectes del que preveu la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i els reglaments que la desenvolupen. L’exempció s’haurà de sol·licitar al Comú, acreditant-se la condició de persona amb discapacitat mitjançant document oficial. 3. Obligats tributaris Ho són les persones físiques o jurídiques que resulten beneficiades pels serveis. També tenen aquesta consideració les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. Es consideren persones beneficiades per aquest servei: a) Les persones censades al Comú d’Andorra la Vella d’edat compresa entre els 18 i 65 anys. b) Les persones físiques titulars d’una residència secundària a la parròquia. c) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial. 4. Base de tributació És la següent: a) Per a les persones censades al Comú, la mateixa persona. b) Per a persones físiques titulars d’una residència secundària a la parròquia, també la mateixa persona. c) Per a persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació de l’immoble en què exerceixin les activitats, ponderada per un índex de localització de l’immoble. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les plantes. La superfície d’explotació és equivalent al 40% de l’efectiva en els casos següents: - Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe i, en general, a qualsevol aspecte de l’activitat de què es tracti, inclosos aspectes accessoris o complementaris d’aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. - Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tota classe. - Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament. A l’efecte de ponderar la superfície d’explotació s’estableixen quatre categories de carrers a la parròquia, a cadascuna de les quals els hi correspon un índex de localització. La relació de carrers per categories es recull a l’annex d’aquesta Ordinació. Si el lloc de radicació té entrada o accés per més d’un carrer, a l’hora de determinar l’índex de localització es tindrà en compte el carrer al qual correspongui l’índex més elevat. Si el lloc de radicació té entrada per un passatge situat entre dos carrers, a l’hora de determinar l’índex de localització es tindrà en compte el carrer més pròxim a l’entrada i, en cas de diverses entrades, es tindrà en compte la del carrer amb l’índex més elevat. 5. Tipus de gravamen Els tipus de gravamen aplicables són els següents: a) Per a les persones físiques censades al Comú o bé per a les titulars d’una residència secundària a la parròquia: 40,00 euros. b) Per a les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial: El tipus de gravamen aplicable a les diferents activitats, definides d’acord amb la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra, es calcula en euros per metre quadrat de la superfície d’explotació: 6. Quota tributària a) Per a les persones físiques censades al Comú o bé per a les titulars d’una residència secundària a la parròquia: 40,00 euros per persona. b) Per a les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial: és el resultat d’aplicar a la base de tributació (metres quadrats computables de la superfície d’explotació per l’índex de localització) el tipus de gravamen corresponent a l’activitat de què es tracti. No obstant això, s’estableix una quota tributària mínima equivalent al resultat de multiplicar l’índex de localització corresponent al carrer en què es desenvolupi l’activitat per 20 metres quadrats i pel tipus de gravamen corresponent a l’activitat, si la quota tributària mínima resultant és inferior a 120 euros, s’aplicarà una quota tributària mínima de 120 euros. Així mateix, i per a determinades activitats, s’estableix per a la taxa una quota màxima: 7. Període impositiu i meritament La taxa és anual i es merita el primer dia de l’any natural o bé: a) El dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països. b) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. c) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble. Quan una activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’autorització de radicació de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat. En cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. 8. Gestió i liquidació Per no meritar la taxa és necessari que els obligats tributaris, persones físiques o jurídiques, que realitzin activitats comercials, empresarials i professionals presentin la declaració de baixa de radicació corresponent o, en el cas de les persones físiques, la baixa del cens del Comú. Si no és així, es meritarà la taxa i s’imposarà en els termes establerts en l’Ordinació, sense que, en cap cas, l’obligat tributari tingui dret al retorn de l’import de la taxa. 9. Bonificacions En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es beneficia de les bonificacions següents: a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. b) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de vint-i-quatre mesos posteriors a l’esmentat inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. c) Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. Les bonificacions referides a les lletres A) i B) no s’apliquen en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui a conseqüència d’un canvi de titularitat. Als efectes d’aquest article, s’entén per a joves emprenedors les persones físiques fins a 35 anys que siguin titulars o cotitulars de la totalitat del negoci, així com les persones jurídiques en què la totalitat de les accions siguin propietat de socis que tenen com a màxim 35 anys i que, endemés, no són titulars d’altres comerços al Principat. Article 17. Taxa sobre la propietat de gossos 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la tinença de gossos és un tribut el fet generador del qual és la prestació de serveis d’instal·lació i manteniment dels pipicans, distribuïdors de bosses higièniques i altres mesures en favor dels gossos censats i de la higiene pública específica per a la parròquia. 2. Obligats tributaris Ho són les persones físiques o jurídiques residents a la parròquia d’Andorra la Vella que tinguin un gos d’edat superior als sis mesos censat al Registre d’Animals de Companyia del Govern. 3. Quota tributària S’estableix una quota tributària de 30,00 euros per gos. 4. Bonificacions S’estableix una bonificació del 100% de la taxa quan concorri algun d’aquests supòsits: i. Les persones físiques que tinguin reconeguda la condició de persona amb discapacitat als efectes del que preveu la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i els reglaments que la desenvolupen. ii. Els propietaris d’un gos d’assistència o de teràpia, únicament pel que fa a la taxa que correspon per la tinença del gos que compleix aquesta condició. iii. El Govern d’Andorra pel que fa als gossos que serveixen als cossos de policia, banders i bombers acomplint tasques de seguretat o rescat. iv. Els propietaris majors de 65 anys únicament pel que fa al primer gos. v. Els gossos d’atura, sempre que justifiquin aquesta condició mitjançant un padral. vi. Els gossos de caça, guardats en nucli zoològic i/o centres de detenció d’animals de companyia, prèvia presentació del certificat d’inscripció de Govern. vii. Les entitats degudament autoritzades que tinguin cura de gossos abandonats en una gossera o refugi d’animals anàleg. viii. Els propietaris de gossos provinents d’una gossera del Principat d’Andorra, sempre que el gos hagi estat un mínim de dos mesos a la gossera. ix. Els gossos que no tinguin 6 mesos el primer dia de l’any natural. A l’excepció dels propietaris majors de 65 anys únicament pel que fa al primer gos i dels gossos que no tinguin 6 mesos el primer dia de l’any natural, la bonificació s’haurà de sol·licitar al Comú, acreditant-se la condició del propietari i/o del gos que dona dret a la bonificació mitjançant document oficial. 5. Període impositiu i meritament La taxa és anual i es merita el primer dia de l’any natural o bé el dia de la primera sol·licitud d’inscripció al Registre d’Animals de Companyia. En cas que la primera inscripció al registre es realitzi després de l’1 de gener, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la inscripció al registre. En cas que la inscripció al registre es cancel·li o s’acrediti una exempció tributària abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals la propietat del gos ha estat inscrita al registre, inclòs el de la cancel·lació, o durant els quals no ha estat aplicable l’exempció corresponent, inclòs el mes de l’acreditació de l’exempció. 6. Gestió i liquidació Per no meritar la taxa és necessari que els obligats tributaris, persones físiques o jurídiques, hagin donat de baixa el gos al Registre d’Animals de Companyia del Govern. Si no és així, es meritarà la taxa i s’imposarà en els termes establerts en l’Ordinació, sense que, en cap cas, l’obligat tributari tingui dret al retorn de l’import de la taxa. Article 18. Taxa sobre l’enllumenat públic 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’enllumenat públic és un tribut el fet generador del qual és la prestació genèrica del servei d’enllumenat públic. 2. Exempcions Resten exemptes de tributar per la taxa les persones amb discapacitat segons la Llei 17/2008 , del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, i la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i els reglaments que les desenvolupen. L’exempció s’haurà de sol·licitar al Comú, acreditant-se la discapacitat mitjançant document oficial. 3. Obligats tributaris Ho són les persones físiques o jurídiques que resulten beneficiades per aquest servei. També tenen aquesta consideració les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. Es consideren persones beneficiades per aquest servei: a) Les persones censades al Comú d’Andorra la Vella d’edat compresa entre els 18 i 65 anys. b) Les persones físiques titulars d’una residència secundària a la parròquia. c) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial. 4. Base de tributació És la següent: a) Per a les persones censades al Comú, la mateixa persona. b) Per a persones físiques titulars d’una residència secundària a la parròquia, també la mateixa persona. c) Per a persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació de l’immoble en el qual exerceixin les activitats, ponderada per un índex de localització de l’immoble. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les plantes. La superfície d’explotació és equivalent al 40% de l’efectiva en els casos següents: - Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, i en general, a qualsevol aspecte de l’activitat de què es tracti, inclosos aspectes accessoris o complementaris d’aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. - Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tota classe. - Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament. A l’efecte de ponderar la superfície d’explotació s’estableixen quatre categories de carrers a la parròquia, a cadascuna de les quals els hi correspon un índex de localització. La relació de carrers per categories es recull a l’annex d’aquesta Ordinació. Si el lloc de radicació té entrada o accés per més d’un carrer, a l’hora de determinar l’índex de localització es tindrà en compte el carrer al qual correspongui l’índex més elevat. Si el lloc de radicació té entrada per un passatge situat entre dos carrers, a l’hora de determinar l’índex de localització es tindrà en compte el carrer més pròxim a l’entrada i en cas de diverses entrades es tindrà en compte la del carrer amb l’índex més elevat. 5. Tipus de gravamen Els tipus de gravamen aplicables són els següents: a) Per a les persones físiques censades al Comú o bé per a les titulars d’una residència secundària a la parròquia: 18,27 euros. b) Per a les persones físiques o jurídiques titulars titular d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial: El tipus de gravamen aplicable a les diferents activitats, definides d’acord amb la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra, es calcula en euros per metre quadrat de la superfície d’explotació: 6. Quota tributària a) Per a les persones físiques censades al Comú o bé per a les titulars d’una residència secundària a la parròquia: 18,27 euros per persona. b) Per a les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial: és el resultat d’aplicar a la base de tributació (metres quadrats computables de la superfície d’explotació per l’índex de localització) el tipus de gravamen corresponent a l’activitat de què es tracti. No obstant això, s’estableix una quota tributària mínima equivalent al resultat de multiplicar l’índex de localització corresponent al carrer en què es desenvolupi l’activitat per 20 metres quadrats i pel tipus de gravamen corresponent a l’activitat, si la quota tributària mínima resultant és inferior a 80,00 euros, s’aplicarà una quota tributària mínima de 80,00 euros. Així mateix, i per a determinades activitats, s’estableix per a la taxa una quota màxima: 7. Període impositiu i meritament La taxa és anual i es merita el primer dia de l’any natural o bé: a) El dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països. b) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. c) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble. Quan una activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’autorització de radicació de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat. En cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. 8. Gestió i liquidació Per no meritar la taxa és necessari que els obligats tributaris, persones físiques o jurídiques, que realitzin activitats comercials, empresarials i professionals presentin la declaració de baixa de radicació corresponent o, en el cas de les persones físiques, la baixa del cens del Comú. Si no és així, es meritarà la taxa i s’imposarà en els termes establerts en l’Ordinació, sense que, en cap cas, l’obligat tributari tingui dret al retorn de l’import de la taxa. 9. Bonificacions En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es beneficia de les bonificacions següents: a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. b) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de vint-i-quatre mesos posteriors a l’esmentat inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. c) Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. Les bonificacions referides a les lletres A) i B) no s’apliquen en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui a conseqüència d’un canvi de titularitat. Als efectes d’aquest article, s’entén per a joves emprenedors les persones físiques fins a 35 anys que siguin titulars o cotitulars de la totalitat del negoci, així com les persones jurídiques en què la totalitat de les accions siguin propietat de socis que tenen com a màxim 35 anys i que, endemés, no són titulars d’altres comerços al Principat. Article 19. Taxa sobre el servei de grua de circulació i immobilització de vehicles 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre el servei de grua de circulació és un tribut el fet generador del qual és la retirada per part del Servei de Circulació d’un vehicle de la via pública, en trobar-se mal estacionat i el seu trasllat al dipòsit comunal. La taxa per immobilització d’un vehicle, pel fet que per motius diferents no es pot retirar pel servei de la grua comunal per part del Servei de Circulació, els agents poden immobilitzar el vehicle mitjançant un parany o giny per a tal efecte. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquestes taxes les persones físiques o jurídiques propietàries del vehicle retirat. També ho són les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Quota tributària S’estableix en funció del servei: 4. Meritament La taxa es merita a l’arribada de la grua al Servei de Circulació del Comú. 5. Pagament La taxa ha de fer-se efectiva abans de retirar el vehicle del dipòsit comunal. Article 20. Servei públic de celebració de matrimonis o unions civils 1. Naturalesa jurídica i fet generador És un tribut el fet generador del qual és la prestació del servei de celebració de matrimonis o unions civils. 2. Període impositiu i meritament La taxa es merita al moment de sol·licitar el servei. 3. Quota tributària La quota tributària per a la celebració de matrimonis o unions civils és de 130,00 euros els dissabtes i els dies feiners fora de l’horari d’atenció al públic del Comú i de 65,00 euros els dies feiners dins l’horari d’atenció al públic del Comú. 4. Gestió i liquidació La taxa ha de fer-se efectiva al moment de sol·licitar el servei, directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella. Article 21. Subministrament d’aigua A) Subministrament d’aigua per al consum 1. Fet generador Constitueix el fet generador la prestació del servei de distribució i subministrament d’aigua potable. 2. Obligat tributari L’obligat tributari al pagament d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita la prestació del servei. Quan el subministrament o servei sigui sol·licitat o rebut per ocupants dels habitatges o locals diferents dels propietaris dels immobles, aquests propietaris tenen la condició de substituts del contribuent. El propietari de l’immoble o substitut del contribuent pot repercutir les quotes de la taxa sobre els beneficiaris respectius. 3. Període impositiu i meritament Es merita en el moment en què s’autoritza el servei de subministrament sol·licitat i, en qualsevol cas, des que s’utilitzin els serveis o s’efectuï la connexió a la xarxa d’abastament, tot i que no hagués sol·licitat el subministrament. 4. Quota tributària L’import d’aquesta taxa es calcula d’acord amb les escales i en funció del consum d’aigua que figura a continuació: a) Normes de càlcul: L’import a facturar: Es calcula multiplicant els metres cúbics consumits pel preu del metre cúbic (tenint en compte l’escala de consum mensual) anterior. Import a facturar = m³ consumits x 3 mesos X preu m³ (d’acord amb l’escala de preus per metre cúbic). b) Càlcul de les unitats de consum únicament usos domèstics, immobles destinats a habitatges, locals comercials i despatxos. Es comptabilitzarà una unitat de consum per cada habitatge i una per cada planta totalment dedicada a comerç o despatxos. Per les plantes ocupades conjuntament per habitatges, comerç i despatxos, es comptabilitzarà una unitat de consum per cada habitatge i una per la resta de la planta. Import a facturar = m³ consumits x unitats de consum x 3 mesos x preu m³ (d’acord amb l’escala de preus per metre cúbic). 5. Gestió i liquidació El pagament de l’import per la prestació del servei és per trimestres naturals en funció del consum d’aigua que s’acredita mitjançant la lectura del comptador d’aigua per part del subministrador. El pagament de la quota resultant s’efectua mitjançant càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra. B) Consum d’aigua del freàtic 1. Fet generador Constitueix el fet generat la prestació del servei de subministrament d’aigua provinent del nivell freàtic del subsol per les diferents activitats econòmiques que ho requereixin com per exemple el rec, la neteja de clavegueram, dels carrers i altres diferents de l’ús de boca. 2. Obligat tributari L’obligat tributari al pagament d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita el subministrament d’aigua del freàtic, la qual pot fer repercutir l’import de la taxa. 3. Període impositiu i meritament El període impositiu correspon a l’any natural. El meritament és anyal i té lloc el primer dia de l’any natural. En cas que se sol·liciti després del dia 1 de gener, la taxa es merita a la data de l’autorització. En aquest cas, la taxa es calcula proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de la data en què s’ha autoritzat la instal·lació. Si se sol·licita la baixa o el canvi de titular després de l’1 de gener, només s’haurà de satisfer en concepte de taxa l’import proporcional dels mesos abans de la data d’autorització de baixa o canvi de titular. 4. Quota tributària La quota d’aquest servei públic es calcula de la forma següent: a) S’estableixen tres categories d’empresa segons un estimatiu de volum d’aigua que necessitarien anyalment: b) El càlcul del cost de la càrrega d’aigua anual per a cada una de les categories d’empresa, es calcula coneixent el cabal de succió i la despesa energètica derivada, així com, el derivat de l’amortització de la inversió feta en 5 anys a la instal·lació i el manteniment anual que necessitarà el punt de càrrega. 5. Gestió i liquidació El pagament de la quota resultant s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions anyals successives. Article 22. Servei de comptador i manteniment 1. Fet generador Constitueix el fet generador la prestació del servei d’instal·lació i/o canvi de comptador, d’arrendament de comptador i el seu manteniment i la conservació de la xarxa general d’aigua potable. 2. Obligat tributari L’obligat tributari al pagament d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita la prestació del servei. Quan el subministrament o servei sigui sol·licitat o rebut per ocupants dels habitatges o locals diferents dels propietaris dels immobles, aquests propietaris tenen la condició de substituts del contribuent. El propietari de l’immoble o substitut del contribuent pot repercutir les quotes de la taxa sobre els beneficiaris respectius. 3. Període impositiu i meritament Es merita en el cas de primera instal·lació, a la data d’aquesta, i, en el cas de manteniment del comptador i conservació de la xarxa general d’aigua potable, el primer dia del trimestre. 4. Quota tributària 5. Gestió i liquidació Per a la instal·lació i/o canvi de comptador, s’ha de fer efectiu el cost del comptador i les despeses derivades de la seva instal·lació que realitzaran els operaris del Servei d’Aigües del Comú. El pagament de l’import per la prestació del servei és per trimestres naturals i s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella, en els casos de primeres autoritzacions, i per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra, pel que fa a les liquidacions trimestrals successives. Article 23. Desplaçaments i actuacions de l’operari en torn de guàrdia pels incidents que siguin responsabilitat dels abonats 1. Fet generador Constitueix el fet generador la prestació del servei consistent en els incidents i desplaçaments que requereixen una dedicació professional del Servei d’Aigües, quan es constata que l’incident no és de responsabilitat comunal sinó que afecta la xarxa de l’abonat. 2. Obligat tributari L’obligat tributari al pagament d’aquesta taxa és la persona física o jurídica que sol·licita la prestació del servei. Quan el subministrament o servei sigui sol·licitat o rebut per ocupants dels habitatges o locals diferents dels propietaris dels immobles, aquests propietaris tenen la condició de substituts del contribuent. El propietari de l’immoble o substitut del contribuent pot repercutir les quotes de la taxa sobre els beneficiaris respectius. 3. Període impositiu i meritament Es merita en el moment de sol·licitud del servei. 4. Quota tributària 5. Gestió i liquidació L’abonament de l’import dels treballs resultants s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella o per càrrec domiciliat al compte que el beneficiari designi en una entitat bancària legalment autoritzada a Andorra. Article 24. Desplaçaments i actuacions per la identificació del número del carrer 1. Fet generador Constitueix el fet generador la prestació del servei d’identificació de l’immoble amb la placa indicadora del número de carrer. 2. Període impositiu i meritament Es merita en el moment de sol·licitud del servei. 3. Quota tributària La quota tributària és de 17,50 euros per placa d’identificació. 4. Gestió i liquidació L’abonament de l’import del servei s’efectua directament a les oficines del Comú d’Andorra la Vella. Capítol quart. Taxes per la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o recepció obligatòria necessària per a la realització de qualsevol servei públic Article 25. Taxa per la inscripció de la propietat immobiliària o de divisió de finca 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre la inscripció de la propietat immobiliària és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa d’inscripció al registre comunal i/o del cadastre del Comú de tota propietat immobiliària, tant edificada com no edificada, així com de les possibles divisions de finques prèviament autoritzades per notari, situades al terme de la parròquia. La taxa es genera per a cada una de les unitats immobiliàries inscrites. 2. Obligatorietat de la inscripció És obligatòria la inscripció al cadastre dels béns immobles situats a la parròquia, de les persones titulars de drets sobre els mateixos així com de la modificació de les seves característiques físiques o jurídiques. La inscripció s’ha de realitzar en el termini màxim de 30 (trenta) dies a partir de la data en què s’ha produït el fet o s’ha atorgat el negoci jurídic corresponent sobre l’immoble. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiva la inscripció, el Comú pot efectuar-la d’ofici. 3. Quota tributària La quota de la taxa és la següent: a) Per a la sol·licitud d’inscripció o modificació de la titularitat o inscripció de divisió de finca: 63,50 euros per unitat immobiliària, amb un mínim de 127,00 euros i un màxim de 571,50 euros per titular o agrupació de cotitulars d’unitats immobiliàries. b) En cas que el Comú hagi de procedir a la inscripció d’ofici, la taxa és de 102,50 euros per unitat immobiliària, amb un mínim de 410,00 euros i un màxim de 922,50 euros per sol·licitud per titular o agrupació de cotitulars d’unitats immobiliàries 4. Meritament La taxa es merita i és exigible: a) En el moment en què es presenta la sol·licitud d’inscripció o de modificació de titularitat. b) En notificar-se la resolució d’inscripció a l’obligat tributari, en cas que es tracti d’un expedient d’ofici. Article 26. Taxa sobre l’autorització de radicació 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals a la parròquia és un tribut el fet generador del qual és la realització de les funcions administratives següents: a) Alta i baixa d’autorització de radicació. b) Canvi de radicació. c) Modificació i/o ampliació de l’activitat econòmica. d) Modificació del nom comercial, empresarial i professional. e) Modificació i/o ampliació de la superfície d’explotació. f) Modificació i/o ampliació de la titularitat de la radicació comercial, empresarial o professional. g) I en general qualsevol altra modificació de les dades que constin al Comú en relació amb una radicació comercial, empresarial o professional. 2. Quota tributària La quota de la taxa és de 127 euros. 3. Meritament La taxa es merita a la data de la sol·licitud d’autorització de radicació. La retirada de la sol·licitud no donarà lloc al retorn de la taxa. 4. Pagament La taxa resulta exigible en la referida data. Article 27. Taxes sobre les llicències urbanístiques 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’atorgament de llicències urbanístiques és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa d’autorització dels actes següents, conforme a la normativa específica que els hi resulta d’aplicació: a) Llicència d’obres majors. b) Llicència d’obres menors. c) Llicència urbanística de primera utilització i de modificació de l’ús. d) Llicència de parcel·lació. e) Llicència d’enderroc. f) Llicència de moviments de terra. g) Llicència d’obres d’urbanització. h) Llicència d’edificació condicionada a l’execució simultània de la urbanització. i) Transmissió de llicències urbanístiques. j) Col·locació d’ancoratges i obres de protecció k) Assenyalament d’alineacions i rasants. l) Pròrroga de llicències. m) Divisió de finca. n) Tala d’arbres. o) Aprovació d’avantprojectes. p) Llicència de consolidació i regularització d’edificis. 2. Quota tributària S’estableix en funció de l’acte autoritzat, conforme al detall següent, en el qual tots els conceptes que fan referència a superfície es refereixen a la superfície de construcció prevista en el projecte autoritzat: | Rehabilitació o reforma puntual ( Taxes sobre altres demandes relacionades amb l’urbanisme. 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre altres demandes relacionades amb l’urbanisme és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa per resoldre consultes diverses de caire urbanístic. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen la resolució, així com aquelles que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. També ho són, com a responsables, els constructors i contractistes d’obres els quals, si escau, poden repercutir les quotes als propietaris de les obres. 3. Quota tributària La taxa és de 135,14 euros. 4. Meritament La taxa es merita en la data de l’autorització corresponent. 5. Pagament La taxa resulta exigible en la data de lliurament de l’autorització. Article 29. Taxa per serveis urbanístics 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per serveis urbanístics és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa de verificació, anàlisi i gestió d’expedients o documentació de caràcter urbanístic que tot seguit es relacionen: a) Revisió i verificació d’avantprojectes. b) Revisió i verificació de projectes d’obres majors, provisionals, modificacions substancials i de detall. c) Revisió i verificació de projectes d’obres majors sense còmput de m² (<20 m²). d) Revisió i verificació de projectes de rehabilitacions o reformes d’obres menors. e) Revisió i verificació de projectes de rehabilitacions o reformes d’obres menors en habitatges que impliquin canvi de distribució. f) Revisió i verificació de projectes d’enderroc i d’obres d’urbanització. g) Revisió i verificació de projectes de moviments de terres. h) Revisió i verificació de projectes de col·locació d’ancoratges i obres de protecció. i) Revisió i verificació de projectes d’edificació condicionada a l’execució simultània de la urbanització. j) Revisió i verificació de projectes de plans parcials i plans especials. k) Revisió i verificació de projectes de consolidació i projectes de regularització d’edificis. l) Realització d’informes urbanístics. m) Aprovació de la liquidació de reparcel·lació de Pla Parcial. n) Cessió de vials provinents d’urbanitzacions integrals, ja sigui de forma provisional o definitiva. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen l’autorització, així com aquelles que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. També ho són, com a responsables, els constructors i contractistes d’obres els quals, si escau, poden repercutir les quotes als propietaris de les obres. 3. Quota tributària S’estableix en funció de l’acte autoritzat, conforme al detall següent, en el qual tots els conceptes que fan referència a superfície de construcció prevista en el projecte autoritzat: | c) Revisió i verificació de projectes d’obres majors sense còmput de m² ( T axa per a la delimitació de terres comunals 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per a la delimitació de terres comunals és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa del procediment de delimitació per part del Comú, establerta al Codi de l’Administració. 2. Quota tributària La quota tributària és de 285,05 euros, als quals s’afegeixen les despeses externes incorregudes en la prestació del servei. 3. Meritament La taxa es merita en la data de la resolució del procediment de delimitació. 4. Pagament La taxa resulta exigible en lliurar-se la resolució. Article 31. Taxa sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa pública d’aigua 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa pública d’aigua potable és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa de sol·licitud d’autorització d’embrancament d’un edifici o construcció a la xarxa pública d’abastament d’aigua, així com la reforma o modificació d’embrancaments en edificis existents. 2. Obligats tributaris Ho són: a) El propietari d’un immoble o b) El titular de l’autorització de construcció que sol·liciten l’autorització. També ho són les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Quota tributària Resta condicionada a la naturalesa de l’embrancament: a) En els casos d’embrancament d’un edifici de nova planta o ampliació d’edificacions existents, restant inclosos els costos dels treballs d’instal·lació que es realitzaran exclusivament pel Comú, la quota és de 8,30 euros per metre quadrat d’obra construïda. En el supòsit d’un edifici de nova planta s’ha de satisfer un mínim de 1.945,75 euros. b) En els casos de reforma i/o modificació d’embrancament en edifici existent, la quota és de 972,75 euros. c) En el cas d’embrancament d’edificis de nova planta o ampliacions d’edificis existents en el qual almenys el 70% de la superfície construïda sigui destinada a aparcament, s’ha de satisfer 0,82 euros per metre quadrat construït destinat a ús d’aparcament. La resta de la superfície meritarà amb la quota que li correspongui pel seu ús. d) En el cas d’embrancament provisional (obres, actes puntuals), la quota és de 778,20 euros. 4. Meritament La taxa es merita: a) En els casos d’embrancament d’un edifici de nova planta: a la data d’autorització de l’embrancament. b) En els casos de reforma i/o modificació d’embrancament en edifici existent: a la data de sol·licitud de la reforma. 5. Pagament La taxa resulta exigible: a) En els casos d’embrancament d’un edifici de nova planta: a la data de lliurament de l’autorització de l’embrancament. b) En els casos de reforma i/o modificació d’embrancament en edifici existent: a la data de sol·licitud de la reforma. Article 32. Taxa sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa pública d’aigua residual o clavegueram 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa pública d’aigua residual o clavegueram és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa de sol·licitud d’autorització d’embrancament d’un edifici o construcció a la xarxa pública d’evacuació d’aigües residuals o clavegueram, així com la reforma o la modificació d’embrancaments en edificis existents. 2. Obligats tributaris Ho són: a) El propietari d’un immoble o b) El titular de l’autorització de construcció que sol·liciten l’autorització. També ho són les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Quota tributària Resta condicionada a la naturalesa de l’embrancament: a) En els casos d’embrancament d’un edifici de nova planta o ampliació d’edificacions existents, la quota és de 13,65 euros per metre quadrat d’obra construïda. b) En els casos de reforma i/o modificació d’embrancament en edifici existent, la quota és de 131,85 euros. c) En el cas d’embrancament d’edificis de nova planta o ampliacions d’edificis existents en què almenys el 70% de la superfície construïda sigui destinada a aparcament, s’ha de satisfer 1,36 euros per metre quadrat construït destinat a ús d’aparcament. La resta de la superfície meritarà amb la quota que li correspongui pel seu ús. La totalitat dels treballs i despeses que comporti l’embrancament, des de l’immoble fins a la xarxa general seran a càrrec del propietari o promotor autoritzat, sota la direcció i control dels serveis tècnics del Comú. 4. Meritament La taxa es merita, en els casos d’embrancament d’un edifici de nova planta o de reforma i/o modificació d’embrancament d’un edifici existent, a la data d’autorització de l’embrancament. 5. Pagament La taxa resulta exigible: a) En els casos d’embrancament d’un edifici de nova planta: a la data de lliurament de l’autorització de l’embrancament. b) En els casos de reforma i/o modificació d’embrancament en edifici existent: a la data de sol·licitud de la reforma. Article 33. Taxa sobre l’autorització d’embrancament de boca d’incendi 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’autorització d’embrancament de boca d’incendi és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa de sol·licitud d’autorització d’embrancament d’un edifici o construcció a la xarxa pública d’aigua, així com la reforma o la modificació d’embrancaments en edificis existents. 2. Obligats tributaris Ho són: a) El propietari d’un immoble o b) El titular de l’autorització de construcció que sol·liciten l’autorització. També ho són les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 3. Quota tributària La quota per la reforma i/o modificació de l’embrancament és de 2.266,00 euros. En la quota no s’inclouen els costos dels treballs d’instal·lació, que aniran a càrrec de l’obligat tributari. Els treballs els realitzaran els serveis tècnics del Comú i pels mateixos es repercutirà, un cop finalitzats, un import equivalent al cost efectiu incorregut en la seva execució. 4. Meritament La taxa es merita a la data de la sol·licitud d’autorització d’embrancament o de la reforma i/o modificació d’aquest. 5. Pagament La taxa és exigible a la data del seu meritament. Article 34. Taxa per a la publicitat exterior 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa per a la publicitat exterior és un tribut el fet generador del qual és l’autorització per col·locar publicitat, d’acord amb el contingut de l’Ordinació comunal relativa a la publicitat exterior. 2. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de rètol: a) Rètols: 39,00 euros/m 2 i per any. b) Rètols il·luminats: 43,00 euros/m 2 i per any. c) Rètols rota-panels: 60,00 euros/m 2 i per any. d) Rètols lluminosos: 110,00 euros/m 2 i per any. e) Rètols temporals: 10,00 euros/m 2 i per mes. 3. Meritament La taxa és anyal i es merita el primer dia de l’any natural o a la data d’autorització per col·locar publicitat. En cas de primeres autoritzacions o per publicitat estacional o puntual, l’import de la taxa s’ha de prorratejar per mesos naturals. En cas de sol·licitar-se la baixa o la finalització de la instal·lació, la quota resultant es prorratejarà per mesos vençuts. Article 35. Taxa sobre l’emissió de certificats 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’emissió de certificats és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa d’emissió i lliurament dels certificats següents: a) De residència. b) De convivència. c) De baixa. d) De no deute. e) Negatiu d’inscripció. f) De còpia conforme a l’original. g) De fe de vida. h) De fe de vida d’altres països. i) De propietat. j) De comerç. k) D’informació urbanística. l) D’acords. m) De qualificació d’execució de contractes. n) De cadastre o urbanístic. o) Altres tipus de certificats. 2. Quota tributària S’estableix en funció del tipus de certificat: a) De residència, 5,85 euros. b) De convivència, 5,85 euros. c) De baixa, 5,85 euros. d) De no deute, 5,85 euros. e) Negatiu d’inscripció, 5,85 euros. f) De còpia conforme a l’original, 5,85 euros. g) De fe de vida, 5,85 euros. h) De fe de vida d’altres països, 5,85 euros. i) De propietat, 5,85 euros. j) De comerç, 5,85 euros. k) D’informació urbanística: cost extern incorregut pel Comú, afegint-hi 24,00 euros. l) D’acords, 5,85 euros. m) De qualificació d’execució de contractes, 5,85 euros. n) De cadastre o urbanístic 24,00 euros. o) Altres tipus de certificats, 5,85 euros. p) Altres tipus de certificats que comportin recerca de documentació als arxius del Comú: 24,00 euros. Quan s’iniciï la seu electrònica l’import d’aquesta taxa quedarà fixada en 5,85 euros per als certificats digitals que es tramitin per la seu electrònica i de 10,00 euros per als certificats que se sol·licitin presencialment, excepte pels certificats d’informació urbanística, de cadastre o urbanístic i altres tipus de certificats que comporti recerca de documentació als arxius digitals que els imports queden fixats en 24 euros. 3. Meritament La taxa es merita en la data de sol·licitud del certificat. 4. Pagament La taxa és exigible en la referida data. Article 36. Funció administrativa de lliurament de documents legalitzats 1. Naturalesa jurídica i fet generador El fet generador és la realització de la funció administrativa de legalitzar documents. 2. Quota tributària La quota tributària per document legalitzat és de 5,85 euros. 3. Meritament La taxa es merita en la data de sol·licitud de legalització del document. 4. Gestió i liquidació La taxa resulta exigible en la data de sol·licitud de la legalització. Article 37. Taxa sobre l’emissió d’informes tècnics 1. Naturalesa jurídica i fet generador La taxa sobre l’emissió d’informes tècnics és un tribut el fet generador del qual és la realització de la funció administrativa d’elaboració i lliurament d’informes d’aquesta naturalesa. 2. Quota tributària És la següent: a) Per a l’emissió d’informes amb caràcter general: 44,40 euros. b) Per a l’emissió d’informes que suposin una recerca exhaustiva als arxius del Comú: 110,90 euros. 3. Meritament La taxa es merita en la data de realització de l’informe tècnic. 4. Gestió, declaració i liquidació La taxa resulta exigible en lliurar-se l’informe tècnic. Títol III. Contribucions especials Capítol primer. Disposicions generals Article 38. Naturalesa jurídica i fet generador 1. Les contribucions especials són tributs el fet generador dels quals és l’acord del Comú de realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics sotmesos al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. 2. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part dels comuns són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquesta en millora sensiblement les condicions. b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és de competència comunal. c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquesta en millora sensiblement les condicions. d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és de competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya. e) Creació de places públiques. f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal. g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conduccions d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. 3. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tractin de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. 4. No es poden aplicar contribucions especials per raó de: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent. b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres. Article 39. Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats en la zona de benefici lineal. 2. S’entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l’obligat tributari que experimentin un augment de valor a conseqüència de la realització de les obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics comunals. 3. Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats en la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, si el propietari és desconegut o si hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical. 4. Són obligats tributaris per benefici singular les empreses subministradores de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes en la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 38. 5. S’entén com a benefici singular l’increment de valor que experimenten els béns immobles a conseqüència de les obres a què dona lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d’ús. Article 40. E ntitats totalment exemptes 1. Gaudeixen d’exempció d’aquest tipus els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els Comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre que no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. 3. L’existència de supòsits d’exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d’aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l’exempció són assumides únicament pel Comú. Article 41. Base de tributació 1. La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90% del cost efectiu de l’obra que el Comú pretén dur a terme. 2. El cost efectiu de l’obra inclou: a) El cost real de les obres. b) El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l’execució de les obres, fixat d’acord amb la Llei d’expropiació. 3. En qualsevol cas, l’import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el Comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l’import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l’excés, si n’hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d’obligats tributaris. Article 42. Determinació de les quotes de tributació 1. Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció dels metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal. 2. Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 38. Article 43. Meritament Les contribucions especials es meriten a la data de l’adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d’inici de les obres. Article 44. Aplicació i efectivitat 1. Les contribucions especials s’han d’aplicar mitjançant una ordinació específica del Comú que estableixi els elements essencials de la contribució especial i que en delimiti la zona d’aplicació. 2. Les ordinacions de creació d’una contribució especial es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra als efectes de reclamacions i recursos. Article 45. Gestió i liquidació 1. Les liquidacions de les contribucions especials efectuades, prenent com a base el cost projectat de les obres, són provisionals i es notifiquen als obligats tributaris seguint el procediment administratiu de dret comú. 2. Un cop aprovada la liquidació pressupostària de la despesa corresponent a l’obra executada, es practiquen les liquidacions definitives. Si l’import real de la despesa és diferent del calculat inicialment, les liquidacions són rectificades d’ofici pel Comú per ajustar-les a la realitat del cost. Si a causa de la rectificació, les quotes definitives són més elevades que les provisionals, l’excés s’exigeix mitjançant liquidació addicional. Si les liquidacions provisionals són superiors a les definitives, el Comú retorna la diferència als obligats tributaris en el termini de tres mesos a comptar de la data de l’acord de rectificació. 3. Les quotes poden ser fraccionades, per períodes anyals i per un termini màxim de cinc anys a comptar de la data del meritament, a petició expressa de l’obligat tributari i d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari. Títol IV. Impostos Capítol primer. Disposicions generals Article 46. Concepte i classificació Els impostos són tributs el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’Administració. Són impostos propis del Comú els següents: a) L’impost tradicional del Foc i Lloc. b) L’impost sobre la propietat immobiliària. c) L’impost sobre els rendiments arrendataris. d) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. e) L’impost sobre la construcció. Article 47. Entitats totalment exemptes 1. Estan exempts dels impostos comunals els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els Comuns i els Quarts. 2. Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre que no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives. Capítol segon. Impostos comunals Article 48. Impost tradicional del Foc i Lloc 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost tradicional del Foc i Lloc és un impost de naturalesa directa, que grava el fet de residir en el territori d’una parròquia. El fet generador és la residència principal d’una persona física en el territori de la parròquia corresponent. Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal el lloc on està censada la persona el primer dia de l’any natural o el dia de la primera inscripció al cens comunal, en cas de canvi de parròquia, o per a les persones que provenen d’altres països. 2. Exempcions Resten exemptes les persones físiques que tinguin reconeguda la condició de persona amb discapacitat als efectes del que preveu la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i els reglaments que la desenvolupen. L’exempció s’haurà de sol·licitar al Comú, acreditant-se la condició de persona amb discapacitat mitjançant document oficial. 3. Obligats tributaris Té la condició d’obligat tributari cada resident, censat en el territori d’una parròquia que, a la data del meritament de l’impost, sigui major de 17 anys i menor de 66 anys. 4. Període impositiu i meritament El període impositiu de l’impost és anyal i es prorrateja mensualment en cas de canvi de residència. La meritació es produeix el primer dia de l’any natural. En el supòsit de canvi de residència, l’impost merita al mes següent de la primera inscripció al cens comunal. En el cas que es constati que la residència efectiva és anterior a la data d’inscripció, l’impost merita al mes següent de la data de residència efectiva. 5. Quota tributària La quota d’aquest impost és de 30,00 euros per persona censada al Comú. 6. Gestió i liquidació Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària han d’ingressar el deute tributari de forma conjunta, al lloc, en la forma, en els terminis i segons l’establert mitjançant aquesta Ordinació. En aquest supòsit, és el titular del domicili de la unitat immobiliària o el designat com a cap de casa qui ha d’ingressar el deute tributari. Tanmateix, els obligats tributaris d’una mateixa unitat immobiliària poden sol·licitar al Comú l’ingrés del deute tributari de forma individual. S’entén per unitat immobiliària el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris. Per no meritar l’impost és necessari que els obligats tributaris presentin la baixa del cens del Comú. Si no és així, es meritarà l’impost en els termes establerts en l’Ordinació, sense que, en cap cas, l’obligat tributari tingui dret al retorn de l’import de l’impost. Article 49. Impost sobre la propietat immobiliària 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat al territori de la parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària. El fet generador de l’impost és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. La propietat immobiliària que no estigui edificada no està subjecta a aquest impost. 2. Obligats tributaris Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles o els titulars de drets reals d’ús sobre aquests béns. En cas de no conèixer el titular del dret de propietat o del dret real d’ús, el titular de l’autorització de construcció. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició. 3. Període impositiu i meritament El període impositiu de l’impost és anyal i es prorrateja mensualment en cas de transmissió o adquisició, d’acord amb la corresponent ordinació. La meritació es produeix el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a l’obtenció del títol de propietat o dret real d’ús. 4. Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble, independentment del seu ús. Quan la propietat immobiliària és edificada, la base de tributació es determina en funció de la superfície total construïda ponderada per un índex de localització. En el cas d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments i trasters, es computa com a propietat edificada el 40% de la superfície d’aquests espais. Als efectes de ponderació, s’estableixen dues categories de carrers, a les quals correspon l’índex de localització següent: a) Índex de localització: 2 - Carrer Parc Guillemó - Carrer les Canals, a comptar del núm. 12 del costat dret i del núm. 21 del costat esquerre - Carrer de la Sobrevia - Carrer la Creu Grossa - Carrer Closes de Guillemó - Carrer Sant Andreu. b) Índex de localització: 1 - La resta de carrers de la parròquia. En el cas d’immobles destinats a activitats agrícoles i ramaderes -incloses les activitats apícoles-, el Comú ha d’aplicar una bonificació del 100% de les quotes tributàries, sempre que les persones físiques i jurídiques constin com a titulars de l’explotació agrària i que estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. 5. Tipus de gravamen Mentre que els tipus de gravamen aplicables a la propietat immobiliària edificada són els següents: a) De 0 a 250 m²: 0,629 euros/m². b) De 251 m² a 500 m²: 1,011 euros/m². c) De 501 m² a 1.500 m²: 1,269 euros/m². d) Més de 1.501 m²: 1,514 euros/m². En els supòsits en què la unitat immobiliària coincideixi amb la residència habitual i permanent de l’obligat tributari i sigui l’única propietat, els tipus de gravamen són els següents: a) De 0 a 100 m²: 0,381 euros/m². b) De 101 m² a 250 m²: 0,505 euros/m². c) De 251 m² a 500 m²: 1,011 euros/m². d) De 501 m² a 1.500 m²: 1,269 euros/m². e) Més de 1.501 m²: 1,514 euros/ m². Es considera residència habitual i permanent la unitat immobiliària en què l’obligat tributari figura inscrit en el cens de població i que estigui constituïda per l’habitatge i per dues places d’aparcament i dos trasters com a màxim. 6. Quota tributària La quota tributària es determina aplicant a la base de tributació el tipus de gravamen (tipus de gravamen pel nombre de metres quadrats construïts per l’índex de localització per la superfície corregida en determinats espais). La quota tributària no pot ser inferior a 3,40 euros per unitat immobiliària. Article 50. Impost sobre els rendiments arrendataris 1. Naturalesa jurídica i fet generador El fet generador de l’impost sobre els rendiments arrendataris són les rendes procedents del lloguer de béns immobles, obtingudes directament per l’arrendador d’aquests, així com les obtingudes del sotsarrendament i derivades de contractes de gestió entesos com aquells en mèrits dels quals el titular del dret cedeix el rendiment al gestor. No estan subjectes a aquest impost els rendiments derivats de l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), de les entitats gestores dels habitatges d’ús turístic (EGHUT) i dels contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic. 2. Obligats tributaris És obligat tributari qui obtingui les rendes derivades del lloguer d’un bé immoble, ja sigui en virtut d’un títol de propietat o d’un dret real d’ús, o en virtut d’un sotsarrendament. Els gestors dels lloguers o drets sobre béns immobles tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, o herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir responsabilitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició. 3. Període impositiu i meritament El període impositiu de l’impost sobre els rendiments arrendataris és l’any natural. L’impost es merita l’últim dia del període impositiu. En cas de defunció de l’obligat tributari, el període impositiu finalitza el dia de la defunció. 4. Base de tributació La base de tributació està constituïda per la suma de les rendes efectivament acreditades per l’obligat tributari durant el període impositiu. 5. Tipus de gravamen Són els següents: a) Per a bases de tributació fins a 40.000 euros és del 3 %. b) Per a bases de tributació a partir de 40.001 euros és del 4%. 6. Quota de tributació La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 7. Gestió i liquidació La base de tributació de l’impost s’obté d’una declaració que ha de presentar l’obligat tributari, en la qual ha d’informar de les rendes per lloguer acreditades en el període impositiu. En cas que no s’hagin produït rendes, la declaració així ho farà constar. La declaració informativa d’aquestes rendes ha de presentar-se dins del termini d’un mes, a comptar des de la data de meritament de l’impost. Vençut aquest termini i a manca de presentació de la declaració, si el Comú disposa d’informació que acredita que s’ha produït el fet generador, practicarà d’ofici la liquidació corresponent, mitjançant el sistema d’estimació indirecta establert en la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 51. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals 1. Naturalesa jurídica i fet generador L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori de la parròquia. El fet generador de l’impost és l’exercici de qualsevol de les referides activitats al terme de la parròquia. Són activitats comercials, empresarials i professionals, les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, realització o comercialització de béns i serveis. També tenen la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) i els contractes de gestió de HUT, tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic. Els HUT, els EGHUT i els contractes de gestió de HUT queden definits en la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic. 2. Exempcions Es troben exempts de l’impost les activitats agrícoles realitzades per persones físiques. 3. Obligats tributaris És obligat tributari de l’impost sobre la radicació la persona, física o jurídica, titular de l’activitat econòmica. Les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. A més, tenen la condició d’obligats tributaris les entitats, com ara societats civils, comunitats de béns i d’altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzin activitats comercials, empresarials o professionals. 4. Període impositiu i meritament El període impositiu és l’any natural i es prorrateja mensualment en cas d’inici o finalització d’activitat. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. En cas que l’activitat s’iniciï després de l’1 de gener, l’impost es merita a la data d’inici de l’activitat i, en aquest cas, la quota tributària es pot calcular proporcionalment al nombre de mesos que restin per finalitzar l’any, inclòs el de l’inici de l’activitat. En cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es pot calcular proporcionalment al nombre de mesos durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. 5. Base de tributació La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació ponderada per un índex de localització. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges d’ús turístic objecte d’aquesta explotació, expressada en metres quadrats, i, en el cas de les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), la superfície d’explotació es correspon amb el local comercial destinat a aquesta activitat. Tanmateix, en els casos següents només es pot prendre com a màxim com a superfície d’explotació el 40% de la superfície: a) Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, així com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. b) Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tots tipus. c) Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament. A l’efecte de modular la base de tributació, s’estableixen quatre categories de carrers a la parròquia, a cadascuna de les quals els hi correspon un índex de localització. La relació de carrers per categories d’índex de localització es recull a l’annex d’aquesta Ordinació. Si el lloc de radicació té entrada o accés per més d’un carrer, es tindrà en compte el carrer al qual correspongui l’índex més elevat. Si el lloc de radicació té entrada per un passatge situat entre dos carrers, a l’hora de determinar l’índex de localització es tindrà en compte el carrer més pròxim a l’entrada i, en cas de diverses entrades, es tindrà en compte la del carrer amb l’índex més elevat. 6. Tipus de gravamen Els tipus de gravamen aplicables a les diferents activitats, definides d’acord amb la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra, es calcula en euros per metre quadrat de la superfície d’explotació: Per les activitats que no estiguin en aquesta taula s’aplicarà un tipus de gravamen de 0,1 euros per metre quadrat. 7. Quota tributària La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. S’estableixen les quotes mínimes i màximes de l’impost següents: a) Mínima: resultant del producte d’aplicar el tipus de gravamen de l’activitat que correspongui per la base de tributació de 20 metres quadrats per l’índex de localització del carrer. b) Màxima: Per a les activitats que tot seguit es relacionen s’estableix una quota tributària màxima: 8. Bonificacions En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es beneficia de les bonificacions següents: a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. b) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de vint-i-quatre mesos posteriors a l’esmentat inici de l’activitat, quan l’obligat tributari sigui un jove emprenedor. c) Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com a titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern. Les bonificacions referides a les lletres A) i B) no s’apliquen en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui a conseqüència d’un canvi de titularitat. Als efectes d’aquest article, s’entén per a joves emprenedors les persones físiques fins a 35 anys que siguin titulars o cotitulars de la totalitat del negoci, així com les persones jurídiques en què la totalitat de les accions siguin propietat de socis que tenen com a màxim 35 anys i que, endemés, no són titulars d’altres comerços al Principat. 9. Gestió i liquidació En cas de baixa d’activitat, el Comú, d’ofici, procedeix a la devolució de la part proporcional de la quota satisfeta. Per no meritar l’impost és necessari que els obligats tributaris, persones físiques o jurídiques, que realitzin activitats comercials, empresarials i professionals presentin la declaració de baixa de radicació corresponent. Si no és així, es meritarà l’impost en els termes establerts en l’Ordinació, sense que, en cap cas, l’obligat tributari tingui dret al retorn de l’import de l’impost. Article 52. Impost sobre la construcció 1. Naturalesa i fet generador L’impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d’edificacions de nova planta o l’ampliació d’edificacions existents. El fet generador de l’impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d’edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents. 2. Meritament L’impost es merita en el moment d’obtenir la llicència corresponent i, en el cas que aquesta no sigui preceptiva, en el moment de validar el projecte corresponent per part del Comú. 3. Base de tributació La base de tributació és la superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització, el valor del qual als efectes d’aquest impost es fixa en 2 per a tot el territori de la parròquia. S’entén per superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats. 4. Tipus de gravamen El tipus de gravamen aplicable és de 50,00 euros per metre quadrat. 5. Quota tributària La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. 6. Bonificacions Les bonificacions que s’apliquen sobre la quota tributària són les següents: a) Del 75% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin a ús d’habitatge, en règim de lloguer o bé per a ús propi. Aquesta bonificació s’aplicarà sobre la superfície de construcció destinada realment a habitatge o directament vinculada a aquest ús, com poden ser zones comunes, aparcaments i trasters assignats als habitatges. Únicament serà aplicable en el cas que totes les unitats immobiliàries destinades a habitatge siguin destinades al lloguer o a l’ús propi. b) Del 90% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d’aparcament. c) Del 70% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i/o ramader. En cas que s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó de l’ús de les edificacions o de les seves ampliacions i l’obligat tributari canviés aquest ús dins del termini dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost, ha de restituir-se la bonificació aplicada. L’import a reintegrar al Comú serà l’íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus de sumar dos punts percentuals al tipus d’interès moratori, a comptar a partir de la data d’obtenció de la primera llicència. Aquesta restitució només s’admet per edificis sencers independents, no per unitats immobiliàries producte de la divisió horitzontal. Capítol tercer. Impostos d’àmbit estatal compartits Article 53. Impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries 1. Naturalesa L’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries és un impost de naturalesa indirecta que grava aquesta tipologia de transmissions i resta establert en règim de corresponsabilitat fiscal entre el Govern i els Comuns. 2. Tipus de gravamen El tipus de gravamen comunal que s’aplica sobre el valor de les transmissions patrimonials de béns i drets reals sobre béns immobles radicats a la parròquia és del 3%. 3. Gestió i liquidació El Comú delega la gestió i la liquidació de l’impost en el Govern, en la forma que determina la Llei, els Reglaments i el Conveni entre el Comú i el Govern, de l’1 de març del 2001. 4. Exempcions Quedem exempts del tipus de gravamen d’aquest impost les concessions administratives promogudes pel Comú d’Andorra la Vella que el seu objecte sigui l’arrendament d’habitatges residencials. Títol V. Gestió tributària Capítol primer. El deute tributari Secció primera. Disposicions generals Article 54. Contingut del deute tributari El deute tributari consisteix en la quota o import a ingressar, derivat de l’obligació tributària principal. El deute tributari inclou també, si és el cas: a) Els recàrrecs, establerts sobre la base de tributació o sobre la quota de liquidació. b) Els interessos d’ajornament i fraccionament, exigibles al tipus d’interès moratori. c) Els recàrrecs per declaració extemporània. d) El recàrrec del període executiu, en els casos i pels imports establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari. e) L’interès moratori. Les sancions tributàries no formen part del deute tributari. Article 55. Extinció del deute tributari Els deutes tributaris s’extingeixen per pagament voluntari o executiu, prescripció, compensació, condonació o insolvència provada de l’obligat tributari, sense perjudicis de la possible derivació de responsabilitat, i sense perjudici també de la rehabilitació dels crèdits, en cas de cessament de la insolvència del deutor. Secció segona. Pagament Article 56. Modalitats de pagament Amb caràcter general, el deute tributari es farà efectiu mitjançant càrrec domiciliat al compte corrent d’una entitat financera que estigui autoritzada a operar al Principat d’Andorra; alternativament, el deute es pot fer efectiu mitjançant transferència bancària, xec o taló nominatiu a favor del Comú, targeta de crèdit i dèbit o bé en efectiu a les oficines comunals. La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu és de 10.000 euros. El pagament en termini voluntari o executiu pot realitzar-se en espècie i mitjançant béns d’interès general, culturals o d’altra naturalesa, a sol·licitud de l’obligat tributari. El procediment d’aquesta modalitat de pagament serà el regulat a l’article 14 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 57. Temps de pagament En els deutes tributaris resultants de liquidacions practicades pel Comú, el pagament s’ha de fer efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació, tret dels casos en què l’Ordinació estableixi un altre termini. En cas que la notificació de l’acte de liquidació s’efectuï mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , el termini d’un mes comença a comptar a partir de la data de la publicació. El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest s’hagi fet efectiu podria determinar la meritació de l’interès moratori, sense perjudici que puguin resultar exigibles els recàrrecs per extemporaneïtat i del període executiu. Iniciat el període executiu, el pagament del deute tributari s’ha de realitzar en el termini d’un mes, a comptar de la notificació de la provisió de constrenyiment. Article 58. Imputació de pagaments Els deutes tributaris són independents entre si, tant per la totalitat de l’import respectiu com quant a les porcions en els casos de fraccionament, de tal forma que el pagament d’un deute tributari o d’un ingrés a compte de venciment posterior no extingeix la facultat del Comú d’exigir els anteriors no pagats. L’obligat tributari al pagament de diversos deutes tributaris pot imputar cada pagament al deute que lliurement determini. Si els deutes es troben en període executiu, la imputació es farà al deute més antic. Article 59. Ajornament i fraccionament del pagament Per a produir l’efecte d’extingir l’obligació tributària, el pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari. No obstant això, quan la situació economicofinancera de l’obligat tributari li impedeixi efectuar, de forma transitòria, el pagament del deute tributari en els terminis establerts, aquest pot sol·licitar al Comú l’ajornament o el fraccionament del deute, tant en període voluntari com de constrenyiment, en general, amb oferta de garantia. En cap cas poden ser ajornats o fraccionats els deutes que es derivin de sancions tributàries. L’ajornament o el fraccionament comporta la meritació de l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades. Article 60. Competència per resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament L’òrgan comunal competent en aquesta matèria és la Junta de Govern del Comú. Article 61. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament Les sol·licituds han d’adreçar-se a l’òrgan competent del Comú per resoldre-les. Poden referir-se a deutes que es trobin dins del termini voluntari de pagament o bé en període executiu, en qualsevol moment abans de l’execució de l’embargament. En període voluntari, la sol·licitud d’ajornament o fraccionament impedeix l’inici del període de constrenyiment. Com a mínim, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament han de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social completa, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili de l’obligat tributari al pagament i, si escau, del seu representant. b) Concepte, import del deute i període a què es refereix, així com la data del termini del període voluntari de pagament. c) Causes que motiven la sol·licitud. d) Terminis i condicions sol·licitades. e) Garanties que s’ofereixen; en cas de sol·licitud de dispensa total o parcial, motivació de les causes. f) Ordre de domiciliació bancària, amb indicació del codi IBAN o el número de compte corrent de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. g) Lloc, data i signatura del sol·licitant. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament s’han d’acompanyar de la documentació següent: a) Compromís d’aval o fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. En cas d’impossibilitat d’obtenir aval o fiança, s’ha d’adjuntar la documentació que s’especifica als apartats corresponents d’aquest article. b) Documentació que acredita, si escau, la representació i el domicili als efectes de notificacions. c) Qualsevol altre document que s’estimi oportú. En qualsevol cas, ha d’acreditar-se l’existència de dificultats economicofinanceres que impedeixen efectuar, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts. d) Una sol·licitud de compensació dels crèdits que el Comú pugui reconèixer a favor de l’obligat tributari al pagament durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. En cas que se sol·liciti l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents requerits al paràgraf anterior, ha d’aportar-se la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la qual constin les gestions efectuades a aquest efecte. b) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia. c) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. De sol·licitar-se dispensa total o parcial de garantia, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i la documentació que ha d’acompanyar aquesta, la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia. b) Justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la qual constin les gestions efectuades a aquest efecte. c) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia. d) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. e) En els casos d’empresaris o professionals, pla de viabilitat o qualsevol altra informació o documentació que justifiqui la possibilitat de complir amb l’ajornament o fraccionament del deute. En cas que la sol·licitud d’ajornament o fraccionament no reuneixi els requisits establerts anteriorment, la Junta de Govern del Comú requerirà al sol·licitant que, en el termini de 10 dies a comptar de l’endemà de la notificació del requeriment, esmeni els defectes o aporti els documents que hi manquin. El requeriment indicarà que, en cas de nos ser atès, la sol·licitud es tindrà per no presentada, arxivant-se. Article 62. Terminis i imports mínims dels ajornaments i fraccionaments L’import mínim de les quotes fraccionades i ajornades no podrà ser, en cap cas, inferior a 100 euros, tret del darrer import del fraccionament. Els fraccionaments tindran com a venciment el darrer dia de cada període i podran ser: a) Mensuals. b) Bimestrals. c) Trimestrals. d) Semestrals. e) Anuals. El primer venciment es produirà a comptar de la notificació del període voluntari. Els ajornaments podran ser, com a màxim, de 30 mesos a comptar de la notificació del deute en període voluntari. En qualsevol cas, els deutes derivats de l’atorgament de llicències urbanístiques han de ser liquidats totalment al moment de sol·licitar la primera ocupació, abonant íntegrament les quotes que puguin restar pendents de venciment en mèrits del fraccionament acordat. Article 63. Garanties en l’ajornament i el fraccionament La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament i, addicionalment, un 10% de la suma d’ambdues partides; en cas d’aportar-se diverses garanties, aquestes han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris del deute en període voluntari, els interessos moratoris que puguin generar-se en l’ajornament i, a més, l’esmentat 10%. La Junta de Govern del Comú apreciarà la suficiència de la garantia aportada. En cas d’aportar-se aval, aquest ha de tenir vigència de tres mesos addicionals a la finalització de període d’ajornament o fraccionament sol·licitat. Sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros, la garantia pot consistir en una fiança personal i solidària prestada per dues persones de reconeguda solvència, a criteri del Comú. El termini per formalitzar les garanties és d’un mes, a partir de la concessió de l’ajornament o fraccionament, restant aquesta condicionada a l’efectiva prestació de la garantia. L’acceptació de la garantia l’efectua la Junta de Govern del Comú, notificant-ho al sol·licitant i, si escau, als registres corresponents. Un cop satisfeta la totalitat del pagament, les garanties s’alliberen de forma immediata. En cas de garanties parcials, aquestes s’alliberen un cop efectuat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles. Article 64. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament Ateses les circumstàncies del deutor, el Comú pot dispensar, totalment o parcialment de garantia, l’obligat tributari per les sol·licituds d’ajornament i fraccionament, quan l’import en conjunt dels deutes que es trobin, tant en període voluntari com executiu, no excedeixin de 2.500 euros. Per determinar la referida quantitat, s’acumulen en el moment de la sol·licitud els deutes a què es refereix aquesta, així com qualsevol altre del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés dels deutes ajornats o fraccionats, excepte aquells que es trobin degudament garantits. En cas que se sol·liciti ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, sigui total o parcial, el Comú comprovarà si hi ha béns o drets susceptibles de ser aportats com a garantia. En cas que n’hi hagi, la Junta de Govern del Comú notifica a l’obligat tributari el termini per aportar els drets o béns identificats. En cas de concessió d’un ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, l’obligat tributari ha de comunicar al Comú, en qualsevol moment fins a la satisfacció del deute, qualsevol variació del seu patrimoni que permeti garantir els deutes ajornats o fraccionats, concedint-se en aquest cas el termini d’un mes per establir les noves garanties. Si el Comú té coneixement d’aquestes variacions patrimonials, ha de notificar-ho a l’obligat tributari perquè, en el termini de 10 dies, aquest formuli les al·legacions que estimi pertinents. Transcorregut aquest termini, el Comú requerirà a l’obligat tributari la constitució, en el termini d’un mes, de la garantia corresponent als béns i drets identificats. Article 65. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament La Junta de Govern del Comú examina les sol·licituds d’ajornament o fraccionament, especialment els casos de manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos, la suficiència de la garantia o, si escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties. Realitzat aquest examen, emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari. Durant la tramitació de la sol·licitud i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats en la sol·licitud. En cas d’incompliment d’aquests terminis durant el període de tramitació, pot denegar-se automàticament la sol·licitud presentada. Article 66. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament La Junta de Govern del Comú disposa d’un termini de dos mesos per notificar les resolucions, prorrogable per un altre mes addicional. La resolució relativa a l’ajornament o fraccionament sol·licitat ha de notificar-se a l’obligat tributari, incloent-hi: a) El càlcul dels interessos moratoris exigibles. b) Els efectes que es deriven de la no constitució de garanties (comprovació per part del Comú de l’existència de béns i drets susceptibles de constituir garantia, comunicació de variacions en el patrimoni de l’obligat tributari, etc.). c) El codi IBAN o el número de compte de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. d) El terminis de pagament. e) Altres possibles condicions de l’acord. En cas de dispensa de garanties, s’entén que des de la resolució es formula una sol·licitud de compensació de crèdits que té efectes en el moment en què els crèdits o dèbits siguin exigibles, encara que això suposi un venciment anticipat del termini, sense perjudici del nou càlcul dels interessos moratoris. La resolució pot contenir terminis diferents dels sol·licitats per l’obligat tributari, així com exigir i condicionar el manteniment de l’acord de concessió de l’ajornament o fraccionament al fet que el sol·licitant es trobi al corrent de les seves obligacions tributàries durant la vigència de l’ajornament o fraccionament. En cas de resolucions de fraccionament que incloguin deutes en període voluntari i d’altres en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud, l’acord de concessió no acumularà en una mateixa fracció deutes que es trobin en diferents períodes d’ingrés, havent-se de satisfer primer els deutes que es trobin en període executiu. En cas de resolució denegatòria, se’n deriven els efectes següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes, a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprés entre l’endemà de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, els interessos s’exigiran fins a la finalització del termini d’ingrés obert a conseqüència de la denegació. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, prossegueix aquest període. Contra la denegació de sol·licituds, es pot interposar recurs en via administrativa. Article 67. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments En cas d’ajornament i un cop vençut el termini atorgat, la manca de pagament determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata en via de constrenyiment de la part del deute ajornat que hagi esdevingut impagat. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu. En cas de fraccionament, la manca de pagament d’un sol termini determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata per via de constrenyiment de les quantitats vençudes; si aquestes no s’ingressen, es consideren vençuts els restants terminis pendents, els quals s’exigiran per via de constrenyiment b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu per raó dels terminis pendents. En el supòsit d’incompliment reiterat, el Comú considerarà vençuda la totalitat del deute fraccionat i exigirà a l’obligat tributari el pagament per la via de constrenyiment. A aquest efecte, es considera incompliment reiterat la falta de pagament per part de l’obligat tributari de dues o més fraccions del deute, tant de forma consecutiva en el temps com de forma no consecutiva. Article 68. Interessos moratoris en l’ajornament i el fraccionament 1. En el cas de concessions d’ajornaments, es liquiden interessos moratoris sobre el deute ajornat, pel termini comprès entre l’endemà de la fi de la data d’ingrés en període voluntari i la fi del termini d’ajornament concedit. En cas d’ajornaments en període executiu, la base del càlcul inclou el recàrrec del període executiu que correspongui. 2. En cas de fraccionaments, s’exigeixen interessos per cada fracció, pel termini comprès des de l’endemà al venciment del termini d’ingrés fins a la data del pagament de la fracció. En cas de fraccionaments en període executiu, la base de càlcul inclou el recàrrec del període executiu que correspongui. 3. En cas de denegació del fraccionament, es liquiden interessos moratoris segons el que disposa l’article 66. 4. En el supòsit d’incompliment reiterat especificat a l’article 53.7 de la Llei 21/2014 , de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es meriten interessos moratoris fins al dia de pagament del deute. Secció tercera. Altres vies d’extinció del deute tributari i de les sancions Subsecció primera. La compensació Article 69. Compensació Les quotes i, si és el cas, els deutes tributaris en general i les sancions es poden extingir, totalment o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits que els obligats tributaris ostentin davant el Comú, sempre que aquest els hagi reconegut. La compensació pot tenir lloc d’ofici per part del Comú o a instància de l’obligat tributari. La presentació de la sol·licitud interromp el termini de pagament, que s’ha de reprendre en cas de denegació. Article 70. Compensació a instància de l’obligat tributari L’obligat tributari que pretengui la compensació ha de sol·licitar-la a la Junta de Govern del Comú, com a òrgan competent per resoldre-la. La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat tributari al pagament i, si escau, del seu representant. b) Identificació detallada del deute que es pretén compensar, que indiqui com a mínim l’import, el concepte i la data de venciment del període d’ingrés voluntari. c) Identificació del crèdit reconegut que s’ofereix en compensació i documentació que l’acrediti, indicant-ne com a mínim l’import i el concepte. d) Lloc, data i signatura del sol·licitant. En cas que la sol·licitud no reuneixi els requeriments exigits o que no s’acompanyi la documentació sobre el crèdit, l’òrgan competent ha de notificar-ho a l’obligat tributari, per tal que aquest efectuï les esmenes corresponents, en el termini de 10 dies. En cas de no obtenir-se resposta o en cas que aquesta resulti insuficient, la sol·licitud s’arxivarà, notificant-ho a l’interessat. En cas d’inexistència del crèdit acreditada pel Comú, no resultarà necessari el requeriment d’esmenes a l’obligat tributari, arxivant-se la sol·licitud sense més tràmits que la notificació a l’interessat. A discreció del Comú, la presentació de la sol·licitud pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets en els casos d’embargament. La resolució de la sol·licitud ha de notificar-se a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A manca de notificació, pot considerar-se denegada la sol·licitud, podent-se interposar el recurs corresponent. En cas de resolució estimatòria, els deutes tributaris són objecte de compensació per part del Comú. En cas de resolució negativa, les conseqüències que se’n deriven són les següents: a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprés entre l’endemà de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, s’inicia el període executiu, liquidant-se els interessos moratoris corresponents al període entre la data de finalització del pagament en període voluntari i la data d’inici del període executiu, sense perjudici dels que posteriorment es puguin liquidar. b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquests ja s’hagués iniciat anteriorment. La compensació de deutes pot sol·licitar-se juntament amb el seu ajornament o fraccionament. Article 71. Compensació a instància del Comú En cas que un deutor del Comú per raó de tributs sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, el Comú pot compensar d’ofici el deute. La compensació pot produir-se respecte de qualsevol crèdit, independentment de la naturalesa d’aquest. Article 72. Efectes de la compensació La compensació produeix l’extinció del deute per la part compensada, havent-se de notificar a l’obligat tributari l’acord corresponent. En cas que el deute a favor del Comú sigui superior al crèdit del qual és titular l’obligat tributari, per la part no compensada se segueix el procediment establert per al seu cobrament, segons correspongui. En cas contrari, es retorna el sobrant a l’obligat tributari. Subsecció segona. La condonació Article 73. Condonació Les quotes i els deutes tributaris només poden ser objecte de condonació durant el temps en la quantia i amb els requisits que estableixi una llei específica per a cada cas o cada grup de casos homogenis. Subsecció tercera. Insolvència provada de l’obligat tributari Article 74. I nsolvència provada En cas que, en el desenvolupament del procediment de constrenyiment, esdevingui la insolvència provada, total o parcial, dels obligats tributaris, el Comú pot declarar provisionalment extingit qualsevol dret de cobrament tributari a favor seu. No obstant això, si el Comú té coneixement de la solvència dels obligats tributaris, aquests poden ser rehabilitats dins del termini de prescripció i continuar amb el procediment de constrenyiment, rehabilitant-se també el crèdit. Article 75. Deutor en fallida i crèdit incobrable Es considera deutor en fallida a l’obligat tributari que no ha satisfet el deute i del que se’n desconeixen béns o drets embargables per satisfer-lo o bé, que disposant de béns o drets embargables, aquests no cobreixen la totalitat del deute i les sancions tributàries. La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari. Són crèdits incobrables aquells que no s’han pogut fer efectius en el període de constrenyiment. Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament ha d’adreçar-se envers els responsables subsidiaris. De no existir aquests o bé, en ser declarats també en fallida, la Junta de Govern del Comú declara el crèdit com a incobrable. També tenen la consideració de crèdits incobrables aquells deutes que, trobant-se en el període de constrenyiment, el seu import recuperable resulti ser inferior als costos en què el Comú hagi d’incórrer per a la seva realització. La seva declaració com a tals, que ha d’aprovar la Junta de Govern del Comú, requereix informe previ de la Intervenció comunal. Article 76. Efectes de la baixa provisional per insolvència La baixa per insolvència és provisional i només és efectiva per prescripció. Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats tributaris al pagament. Article 77. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables La Junta de Govern del Comú ha de vigilar la possible solvència sobrevinguda del deutor i d’altres obligats tributaris al pagament. En cas que es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es rehabiliten els crèdits declarats incobrables i es continua amb el procediment de recaptació partint de la situació en la qual es trobaven els deutes en el moment en què van ser declarats com a incobrables. Capítol segon. L’aplicació dels tributs Secció primera. Principis generals Article 78. Àmbit d’aplicació L’aplicació dels tributs per part del Comú comprèn les activitats següents: a) Informació i assistència dels obligats tributaris. b) Gestió, inspecció i recaptació dels tributs. c) Qualsevol actuació de l’obligat tributari en exercici dels seus drets en el marc de la relació jurídica tributària. Article 79. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris El Comú té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions. Els mitjans a través dels quals informa són els següents: a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes dels tributs. b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris. c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants. Secció segona. Del procediment de gestió tributària Article 80. Funcions de gestió tributària Les funcions de gestió tributària són les següents: a) Recepció i comprovació de declaracions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució. b) La informació i l’assistència tributària. c) Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals. d) Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació. e) Recepció de consultes verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris. f) Emissió de certificats tributaris. g) Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris necessaris per a cada tribut. h) Recepció, comprovació i, si s’escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció de les denúncies tributàries. i) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. j) Altres funcions relacionades amb l’aplicació de tributs. Article 81. Declaració tributària Té la consideració de declaració tributària tot document presentat davant el Comú en què l’obligat tributari comunica informacions o manifestacions rellevants per a l’aplicació dels tributs. La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, acceptació o reconeixement per l’obligat tributari de la procedència de l’obligació tributària. Article 82. L iquidació tributària La liquidació és un acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent del Comú realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària i determina, amb abast definitiu o provisional, l’import del deute. Article 83. Notificació de liquidacions D’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari, el Comú notifica als obligats tributaris les liquidacions pertinents, en les quals s’indiquen les dades de les quals es deriva l’import d’aquestes, amb la motivació suficient, els mitjans d’impugnació que es poden exercir, amb expressió dels terminis i els òrgans competents per resoldre-les i el lloc, el termini i la forma de compliment de la quota de tributació. Les notificacions es practiquen a les mateixes oficines del Comú, al domicili fiscal o al domicili indicat per l’obligat tributari o pel seu representant. El Comú pot notificar col·lectivament per Edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les liquidacions corresponents a tributs de caràcter repetitiu, a partir del segon període. En cas que l’obligat tributari domiciliï el pagament de l’impost en una entitat financera degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra, la notificació es considera efectuada amb la presentació del rebut a l’entitat bancària. En cas que, conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari, no pugui practicar-se la notificació a l’obligat tributari, aquesta s’efectuarà mitjançant Edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Secció tercera. Del procediment de la recaptació Article 84. Funcions de recaptació Entre d’altres, les funcions de la recaptació són les següents: a) Gestió de cobrament dels deutes tributaris i de les sancions, tant en període voluntari com executiu i, si és el cas, dels expedients de compensació o qualsevol altre procediment encaminat a l’extinció dels deutes tributaris i de les sancions. b) Gestió dels pagaments derivats de les devolucions. c) Qualsevol actuació destinada al cobrament o altres situacions d’extinció dels deutes tributaris i de les sancions, incloses les mesures d’execució forçosa del patrimoni de l’obligat tributari al pagament. d) Tramitació de les sol·licituds de fraccionament o ajornament. e) Tramitació dels expedients de derivació de responsabilitat. Article 85. Ingrés en període voluntari Els terminis per ingressar els deutes tributaris en període voluntari es recullen a l’article 56 de l’Ordinació. Article 86. Recaptació en període executiu La recaptació en període executiu s’inicia: a) En cas de deutes liquidats pel Comú, l’endemà del termini d’un mes a comptar des de la data de notificació, individual o col·lectiva. b) En cas d’impagament d’imports ajornats en sol·licituds d’ajornament formulades en període voluntari, de manera immediata, el dia de l’impagament. c) En cas d’impagament d’ajornaments sol·licitats ja en la fase executiva, la data de l’impagament dona lloc a què es reprengui el procediment executiu. d) Si l’impagament prové de fraccionaments sol·licitats en el període voluntari: la data en què es produeix l’impagament d’un dels terminis comporta l’inici de l’exigència immediata per via de constrenyiment de la quantitat vençuda. e) En cas d’impagament d’un sol termini en fraccionaments sol·licitats en període executiu, la data en què es produeix l’impagament marca la represa del procediment executiu en relació amb el termini i a la resta de terminis pendents. Iniciat el període executiu, el Comú efectua la recaptació dels deutes tributaris pel procediment administratiu de constrenyiment. L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i dels recàrrecs del període executiu que resultin d’aplicació, d’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei de bases de l’ordenament tributari i, en cas de trava o execució de béns en la fase d’embargament, també dels costos en què hagi incorregut el Comú o en qui hagi delegat aquest l’execució forçosa del cobrament. Article 87. Suspensió del procediment de constrenyiment Són causes que comporten la suspensió d’ofici i de forma automàtica del procediment de constrenyiment les següents: a) Quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute. b) Quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament. c) Quan se sol·liciti la compensació amb un dret de cobrament a favor del deutor, fins que es resolgui l’expedient de compensació. d) Quan se sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits establerts reglamentàriament per a la presentació de garanties. A manca d’aportació de garanties o bé si aquestes no cobreixen la totalitat del deute, el procediment segueix el seu curs. Ambdues operacions poden sol·licitar-se abans que s’executi l’embargament (article 53.3 de LBOT). e) Quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients. f) Quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. En cas que el deutor no disposi d’altres béns o drets el procediment es manté en suspens fins a resoldre’s sobre la titularitat; en altre cas, el procediment segueix el seu curs. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti, se li ha de notificar a suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 88. Desenvolupament del procediment de constrenyiment Finalitzat el termini de pagament en període voluntari, el procediment de constrenyiment s’inicia i s’impulsa d’ofici, sense perjudici del dret de suspensió que empara l’obligat tributari en els supòsits previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. La Intervenció comunal emet el certificat de descobert que acredita l’impagament dels deutes. El procediment s’inicia quan l’òrgan competent del Comú aprova la provisió de constrenyiment, acte administratiu que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament. En la provisió, el Comú identifica els deutes pendents, liquida els recàrrecs que corresponguin i insta a l’obligat tributari a efectuar el pagament. La provisió ha de ser objecte de notificació, té caràcter executiu, és títol suficient per iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força que una sentència judicial per procedir conra els béns i drets executats. L’obligat tributari pot oposar-s’hi en cas que: a) Acrediti l’extinció total del deute o la prescripció del dret a exigir-ne el pagament. b) Hagi presentat sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari o per altres causes de suspensió del procediment de recaptació. c) Acrediti manca de notificació de la liquidació del deute. d) Hagi estat anul·lada la liquidació. e) S’hagi produït error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeixi la identificació del deutor o del deute contret. Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti, se li ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada al respecte per la Junta de Govern del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si escau, la continuació del procediment de constrenyiment. Article 89. Contingut de la provisió de constrenyiment La provisió de constrenyiment ha de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat tributari al pagament. b) Concepte, import del deute o sanció tributaris, període a què correspon i lloc on s’ha d’ingressar. c) Indicació que el deute no ha estat satisfet en període voluntari. d) Menció a l’inici de la meritació d’interessos moratoris. e) Liquidació del recàrrec en període executiu. f) Requeriment a l’obligat tributari perquè efectuï el pagament del deute i sancions tributaris, interessos moratoris i recàrrec en el termini d’un mes, segons disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. g) Advertència que, en cas contrari, es procedirà a l’embargament dels béns o drets del deutor o a l’execució de les garanties que hi puguin haver. h) Repercussió, si escau, de les costes del procediment. i) Possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament en el pagament. j) Indicació que la suspensió del procediment es produirà en els casos i condicions previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. k) Recursos que poden interposar-se contra la provisió de constrenyiment, amb indicació dels òrgans davant dels quals es poden interposar i el termini per a la interposició. Article 90. Interès moratori en el període executiu Les quantitats que han de satisfer-se en el període executiu meriten interessos moratoris. Per al seu càlcul s’estarà al que preveu l’article 39 del Decret del 21 d’octubre del 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. Article 91. Execució de garanties En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, s’executarà la garantia. Si la garantia consisteix en un aval o fiança, es requerirà a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries en el termini d’un mes, segons estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia. Aquests es meritaran des de la notificació fins al pagament per part de l’avalador o fiador. Si no es fa l’ingrés, s’embargaran els seus béns i drets, sense necessitat d’una nova notificació. En cas de garanties hipotecàries o altres drets reals sobre béns immobles, s’alienaran pel procediment establert en els articles 53 a 58 del Decret del 21 d’octubre del 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs, i de conformitat amb la Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament. En el supòsit de garanties constituïdes sobre béns o drets de persones diferents de l’obligat tributari al pagament, es notificarà a aquestes persones, requerint-les perquè posin a disposició del Comú els béns o drets esmentats en el termini establert en l’article 51, apartat 4, de la Llei de bases de l’ordenament tributari, tret que es realitzi el pagament corresponent als deutes o sancions tributaris. En cas d’incompliment, es procedirà segons es preveu al paràgraf anterior. En cas que la garantia sigui manifestament insuficient, es continuarà amb el procediment de constrenyiment, sense necessitat d’esperar-ne l’execució. Aquest fet haurà de motivar-se. Article 92. Impagament i embargament de béns i drets Si l’obligat tributari no s’oposa al constrenyiment i no efectua el pagament dins del termini establert en la provisió de constrenyiment, el Comú procedirà a l’embargament i a l’execució del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i els costes del procediment de constrenyiment i embargament. Si el deute està garantit s’executa la garantia, en primer lloc, conforme al que s’indica a l’article anterior. El procediment d’embargament es regirà per: a) Els articles 109 a 113 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. b) El capítol tercer del Decret del 21 d’octubre del 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs. c) La Llei 44/2014 , del 18 de desembre, de l’embargament. d) El Títol II de la Llei 43/2014 , del 18 de desembre, del saig. Secció quarta. Del procediment d’inspecció dels tributs Subsecció primera. Aspectes generals del procediment d’inspecció Article 93. Servei d’inspecció tributària Mitjançant els serveis que depenen del Departament de Tràmits, Tributs i Deutors, el Comú efectua les actuacions de la inspecció de tributs. Article 94. Funcions de la inspecció Les funcions de la inspecció són les següents: a) Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir fets amb transcendència tributària que el Comú desconeix. b) Comprovar el contingut de les declaracions i autoliquidacions tributàries. c) Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passiu, en els casos en què sigui necessari per a determinar l’obligació tributària. d) Comprovar el compliment dels requisits exigits per obtenir beneficis fiscals i devolucions tributàries. e) Amb motiu d’actuacions inspectores, informar els obligats tributaris dels seus drets i obligacions i la forma en què les han de complir. f) Elaborar informes tècnics per al Comú en matèria financera i tributària. g) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions. Article 95. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària A banda de més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot: a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines. b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin. Els funcionaris que realitzen actuacions d’inspecció es consideren agents de l’autoritat i han d’acreditar la seva condició quan així siguin requerits per fer-ho fora de les oficines del Comú. Els obligats tributaris han d’atendre la inspecció i li han de prestar la deguda col·laboració en el desenvolupament de les seves funcions. Article 96. Documentació de les actuacions d’inspecció Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes. Les comunicacions són documents mitjançant els quals el Comú notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix, o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Poden incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin. Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la qual s’entenguin les actuacions. No poden contenir propostes de liquidacions tributàries. Els informes són documents que contenen informació emesa pel Comú, com administració tributària. Els òrgans de l’Administració tributària emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els quals sol·licitin altres òrgans o serveis de les administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per a l’aplicació dels tributs. El contingut mínim de les comunicacions, diligències i informes és el previst al Decret de l’11 de febrer del 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs . Les actes són documents públics emesos per la inspecció que recullen el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i en els quals es proposa a l’obligat tributari la regularització que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat. Tenen valor probatori d’un document públic, per la qual cosa els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari. Subsecció segona. Inici i desenvolupament del procediment d’inspecció Article 97. Inici del procediment d’inspecció El procediment pot iniciar-se bé d’ofici o a petició de l’obligat tributari. S’inicia d’ofici mitjançant notificació, en la qual ha de fer-se constar la naturalesa i abast de la comprovació, així com els drets i obligacions en el curs d’aquestes actuacions. La notificació ha d’assenyalar el lloc, el dia i l’hora de la compareixença i la documentació i altres elements que l’obligat tributari haurà de tenir a disposició de la Inspecció. A més, la comunicació ha de fer constar el que s’estableix al Reglament d’aplicació dels tributs . En actuacions d’abast parcial, l’obligat tributari pot sol·licitar l’ampliació de les actuacions i que aquestes tinguin abast de caràcter general. Article 98. Abast de les actuacions d’inspecció Les actuacions poden tenir un abast general o parcial, segons s’indiqui a la notificació corresponent. Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació. Els obligats tributaris, que siguin objecte d’una actuació inspectora de caràcter parcial, podran sol·licitar al Comú que la inspecció tingui caràcter general respecte al tribut i exercicis afectats per l’actuació, sense que la sol·licitud interrompi les actuacions en curs. La sol·licitud s’efectuarà en el termini de trenta dies, des que es produeixi la notificació de l’inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, havent-se d’iniciar la comprovació de caràcter general en el termini de tres mesos, des de la recepció de la sol·licitud. L’incompliment d’aquest termini determinarà que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general. Article 99. Termini de comprovació de la inspecció El termini de comprovació de l’actuació inspectora és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. S’entendrà que les actuacions finalitzen en la data en què es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant d’aquestes. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari. En els casos previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari, les actuacions d’inspecció es poden ampliar per un altre període que no podrà excedir de sis mesos addicionals, amb el requisit de documentar-ne els motius, d’acord amb el Reglament d’aplicació dels tributs . Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, ampliat en el seu cas segons preveu l’apartat anterior, s’entendrà caducat el procediment. Article 100. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció El lloc i l’horari de les actuacions d’inspecció es desenvolupen: a) A les oficines del Comú, dins l’horari establert per a l’atenció al públic. b) Als locals de l’obligat tributari, respectant-ne l’horari normal de la seva activitat, podent-ne establir altres, per mutu acord. L’òrgan d’inspecció determina el lloc de les actuacions. L’anàlisi de la documentació necessària per dur a terme l’actuació inspectora s’ha de practicar al lloc on legalment s’han de trobar els llibres de comptabilitat o documents, amb les excepcions previstes al Reglament d’aplicació dels tributs . Article 101. Regularització voluntària durant la comprovació Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció, l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents: a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació. b) Es meriten interessos entre el moment en què va finalitzar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament. c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable. En cas d’ingrés del deute havent superat el procediment inspector el límit de dotze mesos de l’article 96, l’ingrés es considera voluntari, de manera que és aplicable el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, sense que sigui possible una sanció per aquesta causa. Subsecció tercera. Acabament del procediment d’inspecció Article 102. Acabament del procediment d’inspecció Conclòs en el seu cas el tràmit d’audiència, la fase d’instrucció del procediment inspector es documentarà en una proposta d’acta que reflectirà el resultat de les actuacions inspectores, així com una proposta de regularització en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari. A efectes de la seva tramitació, les actes d’inspecció poden ser de conformitat o de disconformitat. Si l’obligat tributari es negués a rebre o subscriure l’acta, aquesta es tramitarà com de disconformitat. Les actes requereixen l’aprovació del responsable del Servei d’Inspecció Tributària. Les actes han de ser signades per l’inspector instructor i l’obligat tributari. Article 103. T ràmit d’audiència Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització. L’obligat tributari disposa de vint-i-un dies hàbils per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització. Article 104. Acta de conformitat Quan l’obligat tributari o el seu representant manifesti la seva conformitat amb la proposta de regularització que formuli el Servei d’Inspecció Tributària, aquesta circumstància es farà constar expressament en l’acta. S’entendrà produïda i notificada la liquidació tributària, d’acord amb la proposta formulada en l’acta si, en el termini de deu dies comptats des de l’endemà de la data de l’acta, no s’hagués notificat a l’interessat un acord de l’òrgan competent per liquidar, amb algun dels continguts següents: a) Rectificant errors materials. b) Ordenant completar l’expedient mitjançant la realització de les actuacions que procedeixin. c) Confirmant la liquidació proposada en l’acta. d) Estimant que en la proposta de liquidació ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques i concedint a l’interessat termini d’audiència previ a la liquidació que es practiqui. Si per part de l’òrgan competent per liquidar es detectessin els referits errors de fet o de dret, aquest podrà rectificar l’acta, la qual, presentada a l’obligat tributari, podrà ser, alhora, signada en disconformitat i tramitada com a tal. L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de disconformitat i se segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades. Per a la imposició de les sancions que puguin procedir a conseqüència d’aquestes liquidacions, seran d’aplicació les reduccions previstes en la Llei de bases de l’ordenament tributari per als supòsits de conformitat i pagament voluntari, sense que s’impugnen la liquidació ni la sanció. L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de disconformitat, inclosa la pèrdua del dret a la reducció de les sancions. Article 105. Acta de disconformitat Amb caràcter previ a la signatura de l’acta de disconformitat es concedirà tràmit d’audiència a l’interessat perquè al·legui el que convingui al seu dret. Quan l’obligat tributari o el seu representant no subscrigui l’acta, manifesti la seva disconformitat amb la proposta de regularització que formuli el Servei d’Inspecció Tributària, o bé no comparegui en la data assenyalada per signar-la, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta, que inclourà els fonaments de dret en què es basi la proposta de regularització. En el termini de vint-i-un dies hàbils, des de la data en què s’hagi emès l’acta o des de la notificació d’aquesta, l’obligat tributari podrà formular al·legacions davant l’òrgan competent per liquidar. Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions, el responsable del Servei d’Inspecció Tributària podrà acordar la pràctica d’actuacions complementàries, les quals donaran com a resultat: a) La rectificació, si escau, de l’acta i la notificació a l’obligat tributari, perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior. b) La confirmació de la liquidació realitzada en el procediment d’inspecció. c) Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra. Article 106. Contingut de les actes Quant al contingut de les actes s’hi estarà al que preveu el Reglament d’aplicació dels tributs. Article 107. Classes de liquidacions D’acord amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció tenen caràcter definitiu o provisional. Les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast parcial sempre tenen caràcter provisional. Tret dels casos previstos en el Reglament d’aplicació dels tributs, les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast general tenen caràcter definitiu. Les liquidacions provisionals minoren els imports de les quals posteriorment o simultàniament es practiquin respecte de l’obligació tributària i el període objecte de regularització. Article 108. Liquidació dels interessos moratoris Quant a l’aplicació d’interessos moratoris sobre liquidacions derivades del procediment inspector, s’hi estarà al que preveu el Reglament de la recaptació dels tributs. Títol VI. Vies d’impugnació Capítol primer. Dels principis rectors Article 109. Els procediments de revisió Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant: a) El recurs administratiu. b) Altres procediments especials de revisió. Un cop esdevenen ferms, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries no són revisables per la via administrativa, excepte en cas de rectificació d’errors, en els supòsits i pels procediments establerts en l’article 113. Un cop confirmats per sentència judicial ferma, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions no poden ser revisables en cap cas. Article 110. Requisits Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient. La resolució del recurs d’alçada i dels procediments especials posa fi a la via administrativa. La determinació de la quantia als efectes del procediment, així com les regles d’acumulació de procediments i altres requisits són els establerts reglamentàriament. Capítol segon. La Comissió Tècnica Tributària Article 111. Competència Conforme a la Llei de bases de l’ordenament tributari, la Comissió Tècnica Tributària és l’òrgan competent per resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Administració tributària en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries. Capítol tercer. El recurs en via administrativa Article 112. Del recurs en via administrativa Conforme a la Llei de bases de l’ordenament tributari, el Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i el Codi de l’Administració, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa. La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional. El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs. L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns. El recurs sotmet al coneixement de la Comissió Tècnica Tributària per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra. b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. L’execució se suspèn sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest. La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia. El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta és el previst al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs. Article 113. Resolució dels recursos L’òrgan competent per conèixer el recurs és la Comissió Tècnica Tributària. El termini màxim per resoldre’l és de dos mesos, comptant des de la data de la seva presentació. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió. Capítol quart. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries Article 114. Conceptes i modalitats de les infraccions Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions en aquesta Ordinació tributària. Les infraccions tributàries es classifiquen en simples i de defraudació. Article 115. Modalitats de sanció tributària Les infraccions tributàries se sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i de sancions no pecuniàries de caràcter accessori, quan procedeixi. Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa fixa o proporcional. Les sancions no pecuniàries adoptaran la modalitat de prohibició de formalitzar contractes amb el Comú durant un termini màxim de tres anys o d’inhabilitació per rebre subvencions del Comú durant un termini màxim de tres anys. Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants. Article 116. Infraccions simples Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin infracció de defraudació. Es consideren infraccions simples les següents: a) La manca de presentació de declaracions o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes que no donin lloc a incidències en les liquidacions. b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que efectuï el Comú. c) L’incompliment de les obligacions de caràcter censal, requerides per a determinats tributs i taxes. d) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT). e) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions del Comú, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment dels tributs. Article 117. I nfraccions de defraudació Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic pel Comú. També tindran la consideració d’infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar del gaudi indegut de beneficis fiscals. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents: a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions. b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació. c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne. d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota. Article 118. Quantificació de les sancions: infraccions simples Les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 i 3.000 euros. Les sancions establertes pel Comú per a les infraccions simples són les següents: a) Per manca de presentació de declaracions o la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes, sense transcendència en la liquidació: 150 euros. b) Per l’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que efectuï el Comú: i. 150 euros pel primer incompliment ii. 300 euros pel segon incompliment iii. 600 euros pel tercer incompliment i pels successius. c) Per l’incompliment de les obligacions de caràcter censal: 150 euros. d) Per l’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT): 150 euros. e) Quant a la resistència, negativa o obstrucció a les actuacions del Comú, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment dels tributs: i. 150 euros pel primer incompliment ii. 300 euros pel segon incompliment iii. 600 euros pel tercer incompliment i pels successius. f) En altres casos, els imports que prevegi la Llei de bases de l’ordenament tributari. Article 119. Quantificació de les sancions: infraccions de defraudació Atesa la graduació de les infraccions de defraudació, les sancions aplicables són les següents: a) Per infracció lleu, un 50% de l’import no liquidat. b) Per infracció greu, el 100% de l’import no liquidat. c) Per infracció molt greu, el 150% de l’import no liquidat. Per qualificar la graduació de les sancions s’hi estarà al que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari. Les sancions de defraudació poden comportar endemés: a) La prohibició de subscriure contractes amb el Comú durant un termini de tres anys. b) La inhabilitació per rebre subvencions del Comú durant un termini màxim de tres anys. Article 120. Reducció de les sancions La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament voluntari de la mateixa liquidació. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització. L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat del 30%, es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari i no s’impugna la liquidació ni la sanció. L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció. Capítol cinquè. Del procediment sancionador Article 121. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària La imposició de sancions requereix l’obertura i instrucció prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents: a) Per les normes establertes en aquesta Ordinació. b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, la Llei de bases de l’ordenament tributari i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa. Disposició addicional En tot allò no previst en aquesta Ordinació serà d’aplicació l’establert en la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, i als Reglaments que la desenvolupen, així com la Llei 36/2021 , del 16 de desembre, de les finances comunals, o la norma que les substitueixi. Disposició transitòria Tots els actes, sol·licituds o procediments que es trobin en curs el dia de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació es regeixen per la normativa anterior. Se n’exceptuen les normes d’aquesta Ordinació en tot allò que sigui més favorables als administrats. Disposició derogatòria primera Queda derogada l’Ordinació del 17-12-2024 tributària comunal per a l’any 2025, així com totes les normes amb el mateix rang o inferior que s’oposin al contingut d’aquesta Ordinació. Disposició derogatòria segona Queda derogada l’Ordinació relativa a l’atorgament de subvencions per als joves emprenedors d’Andorra la Vella, del 13-4-2015, així com l’Ordinació del 22-2-2019 de modificació de l’Ordinació relativa a l’atorgament de subvencions per als joves emprenedors d’Andorra la Vella. Disposició final Aquesta Ordinació entra en vigor l’1 de gener del 2026. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 18 de desembre del 2025 Sergi González Camacho / Cònsol major Annex. Relació de categories de carrers de la parròquia i índex de localització associats, als efectes de la base de tributació de la taxa sobre la higiene pública, de la taxa sobre l’enllumenat públic i de l’impost de radicació d’activitats comercials i professionals a) Categoria Primera: índex de localització 2, carrers: - Avinguda Meritxell - Plaça del Poble - Plaça Bartumeu Rebés Duran b) Categoria Segona: índex de localització 1,5, carrers: - Avinguda Consell d’Europa - Avinguda Príncep Benlloch, a comptar del núm. 1 fins al núm. 35 del costat esquerre, i a comptar del núm. 2 fins al núm. 30 del costat dret - Carrer Babot Camp - Carrer Bonaventura Armengol - Carrer Bonaventura Riberaygua - Carrer Callaueta - Carrer Ciutat de Consuegra - Carrer de l’Aigüeta - Carrer de la Borda - Carrer de la Sardana - Carrer de la Unió - Carrer del Valira - Carrer Doctor Nequi - Carrer Joan Maragall - Carrer Josep Cornella Panicello - Carrer Josep Rossell Calva - Carrer Maria Pla - Carrer Mossèn Cinto Verdaguer - Carrer Mossèn Tremosa - Carrer Pau Casals - Carrer Pere d’Urg - Carrer Prat Primer - Carrer Roc dels Escolls - Carrer Roger Bernat III - Carrer Sant Esteve - Carrer Verge del Pilar - Passatge de l’Aigüeta - Passatge d’Europa - Plaça de la Sardana - Plaça Guillemó - Plaça Príncep Benlloch - Rambla Molines c) Categoria Tercera: índex de localització 1, carrers: - Avinguda de Tarragona - Avinguda Doctor Mitjavila - Avinguda Príncep Benlloch, a comptar del núm. 37 del costat esquerre, i del núm. 32 del costat dret - Avinguda Santa Coloma - Cap del Carrer - Carrer Bisbe Princep Iglesias - Carrer de la Cúria - Carrer de la Roda - Carrer de la Vall - Carrer de la Vinyeta - Carrer del Fener - Carrer Doctor Vilanova - Carrer la Llacuna - Carrer les Canals - Carrer Mossèn Enric Marfany - Carrer Pompeu Fabra - Carrer Prat de la Creu - Carrer Sant Salvador - Plaça Mestre Joan Roure d) Categoria Quarta: índex de localització 0,5 carrers: - La resta de carrers de la parròquia.