Ordinació del 12-5-2011 per la qual s’aprova la regulació i integració a l’entorn paisatgístic d’obres i usos provisionals i/o temporals en l’àmbit de la Roureda de Malreu.

Ordinació Atès la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) del 29 de desembre del 2000, els seus reglaments de desenvolupament, i en especial els articles 24.2 i 3, 35 i 80 del Reglament de la Construcció (RC), “Usos provisionals i usos temporals”, “Integració al paisatge dels usos en sòls no edificats” i “Llicències d’obres i usos provisionals i temporals”, es regulen i s’integren a l’entorn paisatgístic les obres i els usos provisionals i temporals, en l’àmbit de la Roureda de Malreu comprenent tres unitats d’actuació del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) d’Andorra la Vella, les UA PP-SUR-01 “Malreu-racons” i PP-SUR-02 “Torre del russos” íntegrament en tot el seu àmbit, i de forma parcial la UA PP-SUR-03 “Borda de la Margineda”. Respecte als usos admesos en aquesta ordinació, el Comú es reserva la potestat de no autoritzar-los per criteris d’oportunitat urbanística. El Comú d’Andorra la Vella, en la sessió del Consell de Comú del 12 de maig del 2011, ha aprovat la següent: / / / ORDINACIÓ / DE REGULACIÓ I INTEGRACIÓ A L’ENTORN PAISATGÍSTIC D’OBRES I USOS PROVISIONALS I/O TEMPORALS EN L’ÀMBIT DE LA ROUREDA DE MALREU Exposició de motius Aquesta ordinació té com objecte regular i integrar a l’entorn paisatgístic les obres i usos provisionals i/o temporals existents i futurs a la Roureda de Malreu. L’àmbit de regulació afecta tres unitats d’actuació del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP); la UA PP-SUR-01 “Malreu – racons”, la UA PP-SUR-02 “Torre dels russos” i parcialment la UA PP-SUR-03 “Borda de la Margineda”. Com a annex 1, s’adjunta plànol de delimitació perimetral. D’acord amb les definicions establertes a l’article 24.2 i 3 del Reglament de Construcció (RC), es realitza una distinció entre els usos temporals i els usos provisionals. D’aquest article es desprèn que són usos temporals aquells que s’autoritzen per un termini limitat, i els usos temporals a precari s’autoritzen per un termini indefinit amb autorització revocable per l’Administració, en funció de circumstàncies especificades. En ambdós casos, la revocació de l’ús temporal o provisional no dóna dret a cap tipus d’indemnització. En l’apartat tercer, es defineixen els usos i obres provisionals que tindran aquest caràcter sempre que siguin autoritzacions excepcionals, mentre no s’aprovi ni s’executi el corresponent instrument de planejament derivat en la referida unitat d’actuació. La finalització del seu ús no dóna dret a indemnització. Les autoritzacions d’obres d’usos provisionals i temporals estaran subjectes a l’article 80 del RC, essent d’obligat compliment l’adaptació a l’entorn paisatgístic que s’exigeix en l’article 35 del reglament. Aquestes autoritzacions provisionals estan subjectes a la tutela de l’Administració comunal sense perjudici d’altres autoritzacions necessàries procedents de la normativa sectorial d’aplicació, que poden estar condicionades pel seu propi règim de provisionalitat a la limitació de determinades obres usos i activitats, respecte a la ubicació de l’àmbit objecte de regulació. El Comú, mitjançant ordinacions, té la potestat de regular els usos i activitats admesos i prohibits en un determinat àmbit, i a exigir les condicions estètiques d’integració de les activitats susceptibles d’autorització en règim de provisionalitat. TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1 Objecte i àmbit 1. És objecte d’aquesta ordinació la regulació dels usos provisionals i/o temporals existents i futurs en la Roureda de Malreu. L’àmbit objecte de regulació és el delimitat en el plànol annex núm. 1. 2. Comprèn de forma específica aquells usos admesos i prohibits en l’àmbit objecte de regulació. També es regulen les condicions d’integració al paisatge que han de complir les obres i els usos provisionals i temporals de caràcter existent o futur. Article 2 Autorització excepcional com a règims especials d’autorització 1. Es poden autoritzar a la Roureda de Malreu, de forma excepcional, obres i usos de caràcter provisional i temporal. L’ús d’habitatge, residencial i hoteler no té en cap cas la condició d’ús provisional. 2. En l’atorgament d’autoritzacions, es fa remissió a la llicència que correspongui amb independència a la seva temporalitat o provisionalitat. 3. Les autoritzacions d’obres i usos provisionals i temporals s’entenen atorgades per un termini de temps limitat, que en cessar o enderrocar-se no comporten, per al seu titular cap dret indemnitzatori. Article 3 Vinculació del contingut de les autoritzacions 1. L’acceptació d’una llicència d’obres i usos provisionals i/o temporals comporta la plena assumpció del seu contingut de les disposicions establertes en aquesta ordinació i les prescripcions tècniques establertes en la legislació d’aplicació, d’acord amb les disposicions legals i reglamentàries en matèria urbanística, sense que, en cap cas, es pugui justificar la vulneració de cap d’elles per la insuficiència del seu contingut en la llicència. 2. Totes les autoritzacions temporals i/o provisionals existents o futures s’hauran d’integrar a l’entorn paisatgístic on estan situades. És requisit necessari com a documentació a presentar conjuntament amb la sol·licitud, l’estudi d’adaptació a l’entorn o integració paisatgística del l’obra o ús provisional que es pretengui autoritzar. TÍTOL II USOS PROVISIONALS I TEMPORALS ADMESOS, PROHIBITS I COMPLEMENTARIS Article 4 Usos provisionals i temporals admesos, prohibits i complementaris 1. S’estableixen els usos admesos i els usos prohibits dins d’aquest àmbit. Es limiten els usos complementaris perquè no s’excedeixin del seu paper respecte a l’ús principal. Els usos prohibits són aquells no permesos per la legislació urbanística d’aplicació, per la normativa del POUP d’Andorra la Vella i per aquesta ordinació. 2. El Comú, com a òrgan competent en l’atorgament d’autorització d’obres i usos provisionals, es reserva la potestat de no autoritzar usos provisionals admesos en aquesta ordinació per criteris d’oportunitat urbanística. 3. Correspon al Comú i als ministeris competents dins de l’àmbit de les seves competències, la inspecció i la vigilància de les activitats i dels treballs autoritzats. Són responsables de les infraccions urbanístiques les persones establertes a l’article 157 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme. 4. Els criteris urbanístics que obeeixen a la prohibició i admissió de determinats usos dins l’àmbit procedeixen de l’avaluació i control dels aspectes procedents de les activitats, sobretot aquelles destinades a usos industrials, activitats o serveis que poden comportar un caràcter contaminant pel medi urbà no edificat, i que siguin susceptibles de produir efectes nocius en el medi, la seguretat o la salut de les persones. Article 5 Usos principals prohibits en l’àmbit Es consideren usos prohibits en l’àmbit: 1. Ús d’habitatge, residencial i hoteler d’acord amb l’article 80.1 a) del RC i 125 de les Normes Urbanístiques (NU) del POUP d’Andorra la Vella. 2. Ús industrial d’indústria agrupada i separada 2.1: Indústria agrupada: comprèn les indústries que no són compatibles amb l’habitatge i que poden produir efectes greus sobre l’entorn. Comprèn la mitjana i la gran indústria, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a altres indústries alienes a elles. 2.2: Indústria separada: comprèn aquelles indústries que, per les seves característiques, s’han d’instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats, alienes a les que es duen a terme. 3. Ús sanitari: comprèn les activitats relacionades amb el tractament de malalts amb allotjament o sense, com ara clíniques, hospitals, consultoris, etc. 4. Ús sociosanitari: comprèn les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones, oferint actuacions de prevenció, de promoció i d’atenció en l’àmbit de la salut i el benestar. Aquests establiments poden ser: centres d’atenció diürna (a títol enunciatiu centres ocupacionals, centres d’orientació i diagnòstic, centres d’atenció primària, centres de salut mental, centres de dia per la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població) o centres d’atenció residencial, com les residències assistides. 5. Ús social: comprèn les activitats relacionades amb l’atenció social, com els centres d’atenció social diürna (guarderies, casal menjador, cases pairals o altres que es puguin crear). Centres socioresidencials (com centres d’acollida d’infants, llars residencials, habitatges tutelats etc.) 6. Ús religiós: són aquelles activitats de culte relacionades amb els temples i esglésies. 7. Ús recreatiu: està relacionat amb les activitats comunitàries de lleure i de temps lliure, no compreses en cap altra qualificació i que puguin generar molèsties. S’inclouen en aquest ús els espectacles no inclosos en l’ús cultural, discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos i similars. 8. Ús d’estacions de servei: comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gasoil i lubricats, així com la prestació de serveis immediats a l’automòbil (aigua, aire i rentat, recanvis, etc.) 9. Ús de restauració: comprèn els locals i els establiments del sector de la restauració, com són els restaurants, bars, cafeteries, gelateries o similars. Es pot autoritzar com a ús complementari de l’ús comercial, industrial, educatiu, cultural, lleure, esportiu i usos poliesportius. 10. Ús d’habitatge rural: comprèn l’ús de l’habitatge que es refereix a un habitatge familiar lligat a l’explotació del sòl. 11. Ús de taller de reparació de vehicles: comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles, en els rams de mecànica i d’electricitat com a activitat mixta d’indústria i de servei, (rentat, oli, pneumàtics, accessoris…). En aquest ús, no s’inclouen els tallers dels rams de planxa o pintura que tenen la consideració d’indústria agrupada. Article 6 Usos principals admesos en l’àmbit Seran usos admesos en l’àmbit: 1. Ús comercial: comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Inclou botigues, galeries comercials, centres comercials, etc. Es permet com a usos complementaris l’ús d’oficines i l’ús de restauració. 2. Ús industrial d’indústria compatible i urbana: 2.1. Ús d’indústria compatible: comprèn aquelles indústries que pel fet de no produir efectes molestos es consideren compatibles amb l’habitatge. 2.2. Ús d’indústria urbana: comprèn aquelles indústries que no produeixen efectes molestos greus sobre l’entorn, però que no s’admeten amb promiscuïtat amb l’habitatge. Es permet com a usos complementaris l’ús d’oficines i l’ús de restauració. 3. Ús de magatzem: comprèn els locals destinats a dipòsit de mercaderies per a la seva distribució. Es permet com a complementari l’ús d’oficines. 4. Ús educatiu: comprèn l’ensenyament en tot grau i modalitat, també cursos d’idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars que s’imparteixen en acadèmies i escoles públiques o privades. Es permet com a usos complementaris l’ús d’oficines i l’ús de restauració. 5. Ús cultural: correspon a les activitats de tipus cultural desenvolupades en les sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i similars. S’inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, civil i social. Es permet com a usos complementaris l’ús d’oficines i l’ús de restauració. 6. Ús de lleure: correspon a les manifestacions comunitàries de lleure i de temps lliure realitzades a l’aire lliure. Es permet com a usos complementaris principals l’ús de restauració i el d’oficines. 7. Ús esportiu: comprèn les activitats relacionades amb la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física, esports, dansa, camps de futbol, poliesportius, gimnàs, piscines i similars. Es permet com a usos complementaris l’ús d’oficines i el de restauració. 8. Usos esportivorecreatius de caràcter extensiu: comprèn les activitats d’aquest tipus que es desenvolupen fonamentalment a l’aire lliure en extensions grans de terreny, i que requereixen només una petita proporció d’instal·lacions tancades, integrables en el paisatge rural (golf, hípiques, etc). Es permet com a usos complementaris l’ús de restauració i oficines. 9. Ús d’aparcament: comprèn els espais destinats a estacionar o a guardar els vehicles automòbils. Es permet com a ús complementari l’ús d’oficines. 10. Usos rurals: són usos propis de l’espai no urbanitzat. Es distingeixen els següents: 10.1. Ús agrícola: inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra, les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. 10.2. Ús ramader: comprèn totes les activitats relacionades amb la cria de bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera. 10.3. Ús forestal: comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l’explotació dels boscos. 10.4 Ús de protecció: comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys. 11. Ús d’oficines: comprèn totes aquelles activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, com institucions financeres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses, despatxos professionals o similars. Es pot autoritzar com a ús complementari, l’ús comercial, industrial, magatzem, educatiu, cultural, esportiu i esportivorecreatius. 12. En cas que la llicència sigui denegada respecte algun ús admès, la resolució es notificarà personalment al peticionari de forma suficientment motivada. TÍTOL III INTEGRACIÓ AL PAISATGE DEL USOS PROVISIONALS I TEMPORALS EN SÒLS NO EDIFICATS Article 7 Integració al paisatge dels usos provisionals i temporals de l’àmbit en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable 1. D’acord amb el contingut de l’article 35 del RC, l’adaptació paisatgística a l’entorn on es radica l’obra i ús de caràcter provisional és un deure del titular de la llicència. 2. La integració al paisatge ha de ser tutelada per l’Administració comunal, que estudiarà l’adaptació a l’entorn de cada autorització a títol individual. 3. Amb l’objectiu d’assolir aquesta finalitat, és necessària la presentació per part del titular de la llicència d’un estudi d’integració paisatgística, que contingui les propostes destinades a minimitzar l’impacte visual, que provoquen aquestes actuacions en el terreny. L’adaptació a l’entorn paisatgístic és una condició imprescindible perquè aquesta llicència d’ús provisional sigui autoritzada, o en el cas que estigui ja autoritzada, no sigui revocada per l’autoritat comunal. TÍTOL IV DE L’ATORGAMENT DE NOVES AUTORITZACIONS I DE LES SEVES PRÒRROGUES Article 8 Notificació al titular del Bé d’Interès Cultural (BIC) 1. En l’expedient d’atorgament de noves autoritzacions i/o de noves pròrrogues, el Comú informarà per escrit el titular del BIC, un cop obtinguts els informes preceptius i vinculants del Govern, amb l’objectiu que presenti les observacions que consideri convenients, en un termini de 10 (deu) dies naturals. 2. El Comú notificarà al titular del BIC, en els termes de l’article 47 del Codi de l’Administració, de l’atorgament de noves autoritzacions d’obres i usos provisionals i/o temporals i de les seves pròrrogues, en qualitat de part interessada en base al Decret del Govern del 18 de febrer del 2009 que declara els “Entorns de protecció de la zona arqueològica de la Margineda”. Exhaurida la via administrativa, l’interessat podrà presentar recurs en els termes de l’article 124 i ss del Codi de l’Administració. 3. La interposició de qualsevol recurs no implica la suspensió de l’acte impugnat, però l’autoritat a qui competeixi la seva resolució podrà acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre i quan l’execució de l’acte recorregut pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació, o que l’acte s’impugni per causes de nul·litat de ple dret. TÍTOL V CADUCITAT DE LES LLICÈNCIES D’USOS PROVISIONALS I TEMPORALS Article 9 Caducitat 1. D’acord amb l’article 82 del RC, totes les llicències per obres i usos provisionals han d’establir una durada màxima. 2. Mitjançant sol·licitud, es podrà demanar una o vàries prorrogues abans que caduqui l’autorització de caràcter provisional. La pròrroga serà atorgada quan s’ajusti a la normativa específica en aquesta matèria, prèvia oportunitat potestativa del Comú en la decisió de considerar-la procedent per criteris urbanístics. TÍTOL VI RÈGIM DISCIPLINARI Article 10 Tipificació de les infraccions, procediments de protecció de la legalitat urbanística i sancions Totes les accions i omissions que comportin una vulneració a les determinacions contingudes en aquesta ordinació es consideren infraccions i han de donar lloc a la incoació d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística, de conformitat amb els articles 154, 155, 157, 158 i concordants del la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU). Disposició transitòria 1. Les obres, usos i activitats de caràcter provisional o temporal que actualment es desenvolupen dins l’àmbit de la Roureda de Malreu disposen de 6 (sis) mesos comptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta ordinació per adaptar-se a la integració paisatgística de l’entorn on es situen. 2. Exhaurit el termini de 6 (sis) mesos, aquelles obres i activitats d’usos provisionals i temporals que es troben en ple desenvolupament de la seva activitat, que no hagin realitzat les actuacions necessàries per a la integració al paisatge, contravenint les condicions establertes en aquesta ordinació, el Comú en disposarà l’aturada immediata de les obres i/o activitats amb la revocació immediata de l’autorització. 3. Els titulars de llicència d’obres i usos provisionals o temporals podran sol·licitar per raons justificades una pròrroga per a l’adaptació de l’entorn paisatgístic, que serà concedida per la meitat del termini obligatori de 6 (sis) mesos. Aquesta sol·licitud només podrà ser objecte d’una sola pròrroga. Disposicións finals Primera. Les autoritzacions provisionals atorgades dins aquest àmbit hauran de ser revocades quan desapareguin les circumstàncies que van motivar-ne l’atorgament de la llicència o en sobrevinguessin d’altres que, d’haver-hi estat o conegut, haurien justificat la denegació. Segona. Aquesta ordinació entrarà en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general i efectes. Andorra la Vella, 12 de maig del 2011 P. O. del Comú Jordi XANDRI CASINO Secretari General Vist i plau Maria Rosa FERRER OBIOLS Cònsol Major Descarrega el document /