Article 37. Procediment disciplinari o de resolució de conflictes

Article 37. Procediment disciplinari o de resolució de conflictes

1. La incoació d’un expedient disciplinari es realitza per acord de la Junta de Govern, com a conseqüència d’una denúncia o d’ofici. En l’acord d’incoació es designen dues persones instructores de l’expedient, que seran un/a membre de la Junta i una persona col·legiada exercent designada per insaculació per la Junta. No té la consideració de denúncia l’escrit en què no consta identificada la persona física o jurídica que la presenta. La denúncia s’ha de realitzar per escrit i ha de mencionar el relat dels fets, la data en què s’han produït i la identitat de la persona presumptament responsable. El procediment es pot iniciar d’ofici quan es tingui coneixement, per qualsevol mitjà, de situacions, actes o fets que puguin constituir intrusisme, una actuació professional irregular o que puguin ser objecte de sanció.

2. Les persones designades com a instructores han de practicar tots aquells actes i proves que siguin necessaris per a l’esclariment dels fets i per a determinar les responsabilitats susceptibles de sanció o no. Posteriorment, redacten un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:

a) Identificació de les persones presumptament responsables.

b) Exposició dels fets imputats.

c) Referència dels articles que han estat infringits.

d) Proposta de sanció a imposar.

3. La incoació de l’expedient sancionador, juntament amb les persones que han estat designades instructores i el plec de càrrecs, s’ha de notificar a la persona interessada. Se li atorgarà un termini de deu (10) dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació perquè, en cas que ho desitgi, pugui realitzar al·legacions i proposar els mitjans de prova que desitgi. Rebut l’escrit d’al·legacions, les persones instructores acorden la pràctica de les proves proposades per la persona interessada i aquelles altres que estimin convenients, en el termini més breu possible. Les persones instructores poden refusar la pràctica d’alguns o tots els mitjans de prova proposats per la persona interessada mitjançant escrit motivat. Aquesta decisió no és susceptible de recurs, sinó que la petició de prova es pot tornar a realitzar en seu de recurs. Un cop practicades, es dona trasllat del resultat a la persona interessada, perquè realitzi les al·legacions que estimi convenients en el termini màxim de deu (10) dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva notificació.

4. Un cop realitzades les proves i en cas que no s’hagin hagut de realitzar, transcorregut el termini d’al·legacions, les persones instructores, en el termini màxim d’un mes, han d’elaborar una proposta de sanció que eleven a la Junta de Govern per resoldre. Aquest termini el pot prorrogar qui instrueix l’expedient mitjançant resolució motivada fins a la meitat del temps previst.

5. Les sancions les imposa la Junta de Govern mitjançant resolució motivada per majoria dels seus membres i a proposta de les persones instructores.

Aquestes últimes no poden estar presents, ni participar, durant la deliberació i presa de decisió de la Junta de Govern en relació amb l’expedient sancionador.

La resolució, signada pel/per la secretari/a amb el vistiplau del/de la degà/na, s’ha de notificar a la persona interessada, que pot interposar recurs davant de la Junta Disciplinària de segona instància dins del termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució.

La Junta Disciplinària de segona instància es constitueix amb caràcter especial per a cada recurs, amb cinc persones col·legiades, designades per insaculació per la Junta de Govern d’entre els membres exercents que no han format part de la Junta Disciplinària de primera instància, ni han instruït.

És presidida pel membre amb més antiguitat en l’exercici de la professió.

Qui es designi per formar part de la Junta Disciplinària no es pot inhibir, llevat de causa justificada que aprecia el/la degà/na.

La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estats designats constitueix una infracció col·legial greu.

Els membres de la Junta Disciplinària també poden ésser recusats i, en cas que així sigui, resol el/la degà/na.

La Junta Disciplinària de segona instància, una vegada constituïda, ha de dictar una resolució motivada en el termini d’un mes.

La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dues terceres parts dels membres de la referida Junta.

El/la president/a té un vot diriment en cas d’empat.

Contra la resolució expressa o tàcita del recurs per part de la Junta Disciplinària de segona instància es pot interposar demanda d’impugnació davant de la Secció Administrativa de la Batllia en la forma i en el termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal.

6. Durant la tramitació de l’expedient disciplinari, la Junta de Govern, a demanda motivada per escrit de les persones instructores, pot adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per a assegurar l’eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix l’acord motivat i l’audiència prèvia de la persona interessada. La Junta Disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona col·legiada contra la qual s’ha obert un expedient disciplinari, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió atenent a la gravetat dels fets que se li imputin i a les circumstàncies que hi concorrin. El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de compliment de la sanció eventual d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

7. Aquest procediment també és d’aplicació per a la resolució de conflictes entre les persones col·legiades.

8. El procediment sancionador es veurà suspès:

a) si en el decurs de la tramitació de l’expedient es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal. En aquest cas, l’òrgan competent ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional que correspongui i s’haurà de suspendre la tramitació de l’expedient, la qual cosa interromp els terminis de prescripció i de caducitat fins que recaigui una resolució penal ferma, data a partir de la qual es reprendrà la tramitació de l’expedient disciplinari.

b) si s’està instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats. En aquest cas, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient i suspendre’n la tramitació, fet que interromp els terminis de prescripció i de caducitat fins que recaigui una resolució penal ferma, data a partir de la qual es reprendrà la tramitació de l’expedient disciplinari. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan competent.

9. En tot allò que no hi sigui previst, s’aplicaran les normes generals del procediment administratiu sancionador.