Article 37. Pla d’actuació 37.1. Estat legal

Article 37. Pla d’actuació 37.1. Estat legal

L’article III, apartat d/. de l’Ordinació del parc natural de la vall de Sorteny preveu que “el Pla rector té vigència fins a la finalització del mandat comunal, llevat que amb anterioritat a dita finalització es derogui”.

A cada canvi de legislatura s’aprova un nou Pla rector i es presenta un Pla d’actuació, en el present cas pel període 2024-2027 a l’Òrgan rector, prèvia consulta del Comitè Consultiu i posterior aprovació per la Junta de Govern del Comú.

Cal tenir en compte que les zones humides del parc natural integra la Llista de les zones humides d’importància internacional de RAMSAR i que el parc natural fa part de la Xarxa Maragda.

Per fi, el parc natural es defineix com a zona central de la Reserva de biosfera d’Ordino.

En el marc del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, s’estudiarà la viabilitat d’una Reserva de biosfera transfronterera, on el parc natural faria part del conjunt de les zones centrals de la mateixa.

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió de l’estat legal: Codi Descriptiu 2024 2025 2026 2027 1EL1 Aprovar el Pla rector per un període de 4 anys, prèvia consulta del Comitè Consultiu i presentació per aprovació de la proposta a l’Òrgan rector x 2EL2 Aprovar el Pla d’actuació per un període de 4 anys, prèvia consulta del Comitè Consultiu i actualitzar-lo en funció de l’estat d’avançament de les actuacions programades i de les problemàtiques que puguin sorgir x x x x 3EL3 Declarar si escau, el parc natural com una de les zones centrals de la Reserva de biosfera transfronterera en el marc del projecte transfronterer de Parc Pirinenc de les Tres Nacions.

(x) x 4EL4 Aprovar el Pla de gestió específic per la conservació i protecció dels hàbitats i de les espècies d’interès comunitari, en el marc de la Xarxa Maragda (x) x 37.2. Planificació sectorial 37.2.1. Patrimoni natural Principis Directors - inventariar, cartografiar, protegir i restaurar si escau, els hàbitats i en prioritat els hàbitats d’interès comunitari, els hàbitats rars, seguint l’enfocament integrador de l’ecologia del paisatge; - inventariar, cartografiar, protegir i monitorar les espècies florístiques i en prioritat les espècies de la llista vermella de la flora d’Andorra amb màxim estatus d’amenaça (CR,EN,VU); - editar a la web els resultats de la recerca; - ordenar i controlar l’ús del territori (usos tradicionals i ús públic) per tal de garantir la conservació del patrimoni natural i cultural; - millorar el funcionament ecològic dels ecosistemes (protecció, restauració,…), seguint en particular la dinàmica d’alguns hàbitats (boscos, landes, zones humides,…), sempre en el marc integrador de l’ecologia del paisatge; - col·laborar amb els departaments de Patrimoni Natural i el Cos de Banders al seguiment de les espècies faunístiques i altres temes de competència de Govern; - col·laborar en el marc del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, de la xarxa RED BIO i el projecte FLORALAB+, amb els espais naturals protegits dels països veïns per al seguiment, protecció i conservació de les espècies; - difondre els valors naturals mitjançant les sortides acompanyades pel guia acompanyant de muntanya i l’educació ambiental.

La cartografia dels hàbitats és una eina imprescindible per la gestió del patrimoni natural.

Caldria seguint millorant la precisió de la cartografia existent (escala 1: 25.000) tant a nivell de la determinació de les diferents associacions vegetals (inventaris fitosociològics) com de la cartografia de les mateixes, sempre i quan els hàbitats considerats siguin d’interès o singulars (precisió del 1:5.000), El nivell de descripció dels hàbitats podrà arribar fins a la subassociació.

Cal continuar amb inventaris florístics i faunístics en tot el territori del Parc, en particular en zones poc prospectades com en algunes zones de les roques i les tarteres carbonatades, els hàbitats quionòfils, les landes, els prats alpins i subalpins, els boscos pioners en les sèries de vegetació subalpines i els boscos vells.

La inscripció de les zones humides del Parc en la llista de zones humides d’interès internacional de RAMSAR, justifica encara més una gestió conservatòria d’aquests ambients fràgils comportant hàbitats i espècies d’interès i jugant un paper funcional a nivell de l’aigua vessant.

El monitoratge de les zones de més valor natural i/o funcional serà la base d’aquesta gestió.

D’altres hàbitats d’interès com el prat de dall del Pla de Sorteny estan sotmesos a canvis d’usos que poden afectar llur diversitat biològica, raó per la qual cal establir un monitoratge amb inventaris fitosociològics.

Cal seguir la dinàmica de la vegetació i en particular la landa de bàlec ( Genista balansae subsp. europaea ), els boscos madurs, el veladre ( Veratrum album ) i la bellerenca ( Heracleum sphondylium subsp. pyrenaicum ) mantenint la diversitat florística dels prats de dall, per un bon aprofitament pel bestiar i vetllar en controlar les espècies invasores com el seneci del Cap ( Senecio inaequidens ) en un radi mínim d’un km al voltant dels límits del parc natural.

Seguint els principis directors més amunt esmentats, el monitoratge de les poblacions d’espècies florístiques i faunístiques d’interès seguirà uns protocols unificats amb altres espais naturals protegits (SOCA, zones humides, amfibis i rèptils,…), amb el departament de Patrimoni Natural (comptatges, seguiment del trencalòs, de la perdiu blanca i perdiu xerra,…), amb Andorra Recerca i Innovació (AR+I) pel BMSAnd.

S’adaptarà la programació del monitoratge als recursos humans i s’optimitzarà mitjançant uns convenis de col·laboració entre els parcs naturals.

Es buscarà la millor forma de sistematitzar les dades i s’actualitzaran les diferents capes del SIG i en particular el mapa hàbitat amb el mapa de localització de les estacions de les espècies d’interès.

A continuació es dona un llistat pel monitoratge d’espècies faunístiques (vertebrats i invertebrats) i florístiques prioritàries: Fauna vertebrada d’interès: Mamífers L’almesquera ( Galemys pyrenaicus ) CR, la llúdriga ( Lutra lutra ) EN, el gat fer ( Felis sylvestris ) EN, l’ermini ( Mustela erminea ) VU, els micromamífers i tots els quiròpters (ratspenats).

Ocells El gall de bosc ( Tetrao urogallus ) VU, el mussol pirinenc ( Aegolius funereus ), el picot negre ( Dryocopus matrius ), la perdiu blanca ( Lagopus muta ) VU, la perdiu xerra ( Perdix perdix subsp. hispaniensis ) EN, el pardal d’ala blanca ( Montifringilla nivalis ) EN, el trencalós ( Gypaetus barbatus ) EN, l’àliga daurada ( Aquila chrysaetos ) EN, l’àliga marcenca ( Circaetus gallicus ) NT, l’astor ( Accipiter gentilis ) VU, la gralla de bec vermell ( Pyrrhocorax pyrrhocorax ) VU, el bitxac rogenc ( Saxicola rubetra ) VU, la merla d’aigua ( Cinclus cinclus ) VU, l’escorxador ( Lanius collurio ) VU.

Amfíbis i rèptils La sargantana pallaresa ( Iberolacerta aurelioi ) CR i el tritó pirinenc ( Calotriton asper ) VU; la sargantana vivípara ( Zootoca vivipara ), la musaranya d’aigua ( Neomys milleri ), la salamandra ( Salamandra salamandra ).

Fauna invertebrada d’interès: Ropalòcers (BMSAnd) i altres grups.

Pel que fa als ropalòcers, caldria fer en prioritat, en el marc del BMSAnd, el seguiment de les espècies catalogades amb estatus crític (CR), en perill (EN) i vulnerables(VU).

Caldria considerar altres grups com els aràcnids, fomentant els especialistes investigadors que vinguin a prospectar el parc natural, per tal de completar els catàlegs del patrimoni natural del parc i del país.

Val a dir que molts invertebrats són bioindicadors cosa que justificaria certs esforços al respecte, de cara a la gestió conservatòria.

Flora d’interès: Pel que fa al monitoratge de la flora d’interès, es dona prioritat a les espècies de flora protegides el llistat del qual es dona a l’annex núm. 5.2 (Llista vermella de la flora vascular del parc natural de la vall de Sorteny).

El monitoratge es centrarà, seguint un planing establert pel Comitè científic, en particular en les espècies següents: Draba tomentosa subsp. ciliigera, Draba nemorosa 1 , Gagea soleirolii, Epilobium obscurum 1 , Galanthus nivalis, Galium odoratum, Gentiana occidentalis, Gnaphalium hoppeanum, Laserpitium siler 1 , Leucanthemum catalaunicum, Lepidium villarsii, Listera cordata, Myrrhis odorata, Pedicularis comosa 1 , Ornitogalum pyrenaicum, Potentilla frigida, Salix lapponum subsp. ceretana, Saxifraga clusii 1 , Saxifraga retusa, Sorbus chamaemespilus, Xatardia scabra, Woodsia alpina 1 . 1 per trobar La majoria de les actuacions de monitoratge s’han de realitzar de forma anual, a excepció del seguiment de la dinàmica de la vegetació que pot ser bianual o una vegada en el període de vigència del present Pla d’actuació.

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió i seguiment del patrimoni natural: Codi Descriptiu 2024 2025 2026 2027 5PN1 Inventari dels hàbitats i de la flora a les zones poc prospectades (hàbitats d’interès o rars i espècies de la llista vermella), implementant els catàlegs x x x x 6PN2 Inventari faunístic (mamífers, ocells, amfibis i rèptils, ropalòcers) per a la implementació dels catàlegs respectius x x x x 7PN3 Precisar el mapa hàbitat a escala 1: 5.000 pels hàbitats d’interès comunitari o rars x x x x 8PN4 Monitoratge de la flora d’interès x x x x 9PN5 Seguiment de la fauna d’interès (en particular les espècies considerades per la xarxa Maragda) amb diferents col·laboracions (Patrimoni Natural, altres espais naturals, assessors) x x x x 10PN6 Monitoratge de les zones humides catalogades nivell 1 (i 2) que presentin impactes reals o potencials x x x x 11PN7 Monitoratge dels hàbitats d’interès i rars o dels hàbitats presentant espècies d’interès x x x x 12PN8 Implementació de les bases de dades x x x x 13PN9 Precisar la cartografia dels hàbitats en particular els hàbitats d’interès i rars amb SIG x x x x 14PN10 Seguiment de la dinàmica de les landes de bàlec ( Genista balansae subsp. europaea ), dels boscos vells, del veladre ( Veratrum album ) i altres espècies x x x x 15PN11 Col·laboració amb l’AR+I: BMSAnd i seguiment de la flora catalogada, projectes transfronterers i altres treballs de recerca aplicada a la gestió x x x x 16PN12 Eliminar el seneci del Cap ( Senecio inaequidens ) en una zona tampó de 1 km de radi al voltant dels límits del parc natural x x x x 37.2.2. Patrimoni cultural Principis Directors Els principis directors d’una política de conservació i preservació del patrimoni cultural al parc natural són: - inventariar el patrimoni arqueològic agropastoral, també el que estigui vinculat a l’explotació de les mines de Ransol (infraestructures com els camins empedrats, els edificis) o les carboneres, així com el patrimoni natural amb caire més cultural com són els arbres singulars; - estudiar les zones arqueològiques en col·laboració amb l’Àrea de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura, Joventut i Esports de Govern i els centres d’investigació (Universitats, CNRS o altres), planificar-ne si escau, la recuperació i la restauració, potenciant el voluntariat, per una millor interpretació, tot i garantint-ne la conservació; - valoritzar aquest patrimoni mitjançant la creació de rutes d’interpretació i integrant-lo a l’educació ambiental - editar els resultats de la recerca (web) Els paisatges del parc natural deriven en part de la interacció de l’home amb la natura.

Des de fa segles i fins a mitjans del segle XX, l’home explotava els recursos naturals per la seva supervivència (pastures obertes sobre el bosc – pastura extensiva o prats de dall, fusta - fusta d’obra, llenya, carbó -, mineral, collita de plantes comestibles pel bestiar i per l’home -fruits del bosc, bolets, plantes comestibles o medicinals,…).

La planificació de les rutines del bestiar plasmades sobre un document anomenat La Taba constitueix la base d’una gestió sostenible del territori del parc, és l’un dels pocs documents escrits de finals de segle XIX que s’hagin guardat al Comú.

En el Manual Digest d’Antoni Fiter i Rossell del 1748, es pot llegir ” …Las Montañas de les Valls.produeixen aïxi mateix abundancia de herbas, bons âtot bestiar gros, y menut,de ellas las mes Celebradas per altas son las seguents: La Montaña dels meners,o minerals, de ferro, la Montaña de Casamaña, la de Seturia,. ”(p.151, edició del Consell General del Principat d’andorra, 2000).

Es podria interpretar que es parla en primer lloc de la vall de Sorteny - l’explotació dels meners transita per aquesta per proveir les fargues implantades a Ordino: més en davant en el mateix text es pot llegir…” se treballa en ellas bonissim ferro, en 5 fargas, que abasta de Mena la Montaña dels Meners, y de carbo sos boscos;… ”).

Aquestes activitats tradicionals han generat la implantació d’unes infraestructures adaptades a les necessitats de gestió (orris, cabanes, pletes, aixoplucs, camins empedrats, parets de pedra seca de les feixes,…).

Cal inventariar, interpretar, conservar i protegir aquest patrimoni agropastoral i industrial.

S’ha tramés tota una tradició oral com per exemple respecte a l’ús tradicional de les plantes, recordem que es venia a Sorteny per recollir plantes medicinals fins i tot des de Catalunya.

Avui, s’està perdent el coneixement d’aquesta tradició, molt poques persones conserven en llur memòria l’ús tradicional de les plantes de muntanya, i poca gent puja a Sorteny per recollir comí, salsafraja, gençana. cal poder trametre aquesta tradició mitjançant suports didàctics com pot ser el jardí botànic, part del qual es pot dedicar a aquesta temàtica, així com altres centres de difusió (Casa de la Muntanya, el centre d’interpretació In Naturam,…).

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió i seguiment del patrimoni cultural: Codi Descriptiu 2024 2025 2026 2027 17PC1 Inventari del patrimoni agropastoral, aprofitant les prospeccions d’hàbitats, de flora i de fauna. x x x x 18PC2 Inventari dels arbres singulars x x 19PC3 Mantenir en el jardí botànic, unes zones temàtiques sobre l’ús tradicional de les plantes (en particular plantes medicinals) x x x x 20PC4 Potenciar unes rutes de descoberta del patrimoni cultural (incloent els arbres singulars) agropastoral i industrial, mirant alternatives a nivell de la col·laboració transfronterera (Parc Pirinenc de les Tres Nacions) x x x x 21PC5 Ampliació de l’oferta d’educació ambiental a la descoberta del patrimoni cultural (agropastoral, ús tradicional de les plantes) a les àrees d’interpretació i a la sortida de camp x x x x 22PC6 Recuperar alguna cabana, orri o paret de pedra seca seguint l’informe preceptiu de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports potenciant el voluntariat x x x 37.2.3. Aprofitaments Els ecosistemes ofereixen uns serveis ambientals a la societat, sigui a nivell del subministrament (ramaderia, apicultura, collita, caça, aprofitaments hídrics) com el de la regulació (per exemple, qualitat de l’aigua (zones humides com a filtres naturals), la qualitat de l’aire amb els boscos,…) o fins i tot de serveis culturals (estètic, educatiu, espiritual, …).

Els aprofitaments estaran supeditats a la integritat funcional dels ecosistemes per tal de garantir aquests serveis ambientals.

Els principis directors de la gestió dels aprofitaments al parc natural són: Principis Directors - establir una comunicació clara amb cada sector - analitzar les incidències ecològiques de cada aprofitament per tal de determinar la seva compatibilitat amb els objectius del parc natural i els altres usos existents; - definir els criteris de gestió i de maneig així com els indicadors que permetin prevenir els impactes ambientals; - aplicar el principi de precaució; - planificar tot aprofitament en coherència amb la identitat natural i sociocultural del territori, tot i tenint en compte la història de l’ús del territori i la seva incidència sobre l’estat de conservació; - compatibilitzar els aprofitaments amb les actuacions de conservació tot i privilegiant els de menor impacte en l’espai i en el temps; - col·laborar amb Govern, pel que fa al seguiment dels projectes d’aprofitaments segons les competències.

Cal que els aprofitaments siguin unes activitats regulades, com és el cas de la ramaderia que segueix unes regles ancestrals establertes en la Taba d’Ordino.

Tot i que s’hagi de potenciar la ramaderia al parc natural per tal de mantenir els equilibris i la funcionalitat dels sistemes naturals oberts.

Per tal de garantir la integritat funcional de les zones humides, es controlarà la dinàmica forestal en algunes zones humides del Pla de Sorteny.

També cal tenir un control de la bona gestió de les pastures de forma extensiva i prevenir els impactes possibles del bestiar sobre els ambients fràgils que són les molleres, evitant una massificació en l’espai i en el temps, i en particular els trepitjaments excessius i l’eutrofització.

Cal seguir també l’evolució del prat de dall del Pla de Sorteny (evitant una regressió cap a prats nitròfils).

Cal mantenir les tanques del bestiar en particular a l’estret de l’Estanyó, al planell del Quer, al Pas de la Serrera.

La caça i la pesca són de competència de Govern, i per tant, només es proposa una col·laboració amb el Departament de Patrimoni Natural.

Cal continuar amb la col·laboració dels recomptes de fauna caçable (isards) i fer el seguiment dels danys provocats pel porc senglar i declarar-los, si escau.

A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de gestió dels aprofitaments: Codi Descriptiu 2024 2025 2026 2027 23AP1 Controlar la dinàmica forestal en les zones humides del Pla de Sorteny x x 24AP2 Controlar les rutines del bestiar en particular en les zones humides aplicant protocols de valoració de l’estat de conservació de les mateixes x x x x 25AP3 Controlar l’estat sanitari del bosc de la solana (Pleta del Racó) així com dels boscos madurs i els boscos vells x x x x 26AP4 Controlar l’estat de conservació de les tanques del bestiar i restaurar el tancat de l’Estret de l’Estanyó x x x x 27AP5 Controlar la dinàmica del prat de dall amb inventaris fitosociològics periòdics x x x x 28AP6 Fer el seguiment dels possibles impactes ambientals de la captació d’aigua de la font de la Mata (tot i assegurant la protecció de la mateixa), en particular en base a l’estat de conservació dels hàbitats de les zones humides 02024012 i 02024009 x x x x 29AP7 Col·laborar amb Patrimoni Natural als recomptes d’isards i altres inventaris faunístics si escau x x x x 30AP8 Fer el seguiment dels impactes del porc senglar i declarar els danys si escau per tal d’organitzar alguna batuda (Comitè Tècnic del Vedat de caça) x x x x 31AP9 Erradicar el barb roig de l’estany de l’Estanyó en col·laboració amb Patrimoni Natural x x x x 37.3.

• Gestió de l’ús públic La gestió de l’ús públic des de l’any 2016 es fonamenta en el Pla d’ús públic del parc natural, basant-se sobre els preceptes següents: Principis Directors - compatibilitzar la planificació de l’ús públic amb el primer objectiu de conservació i protecció dels valors naturals i culturals; - segons la zonificació, limitar les infraestructures d’ús públic i la massificació d’usuaris en base a les capacitats d’acolliment i la capacitat de càrrega; - adequar les infraestructures i la informació per garantir la seguretat del visitant; - mantenir les instal·lacions i les infraestructures; - gestionar les activitats permeses o autoritzades amb el seguiment dels impactes reals o potencials derivats, cabdal per una planificació de la gestió conservatòria (autoritzacions, activitat, tipologia, distribució, afluència, freqüència, impactes reals o potencials, vigilància, règim sancionador, restauració, monitoratge, informació i comunicació); - difondre una informació de qualitat (missatges senzills, comprensibles i atractius); - buscar un alt grau de satisfacció del visitant amb uns serveis de qualitat; - comunicar amb el sector turístic per un turisme sostenible; - consensuar les solucions per evitar els conflictes entre usuaris; - potenciar la missió educativa del parc natural mitjançant la interpretació i els programes d’educació ambiental amb un enfocament local, nacional i global; - comunicar el parc natural tot i controlant l’ús de la imatge i de la informació pels professionals del sector; - definir una línia clara i constant per a l’aplicació de la normativa tot i adequant aquesta a les noves activitats d’ús públic. Per a qualsevol activitat permesa o autoritzada sempre cal tenir present els principis directors precedents prioritzant sistemàticament el primer objectiu de conservació i protecció del patrimoni natural i cultural, tot i tenint en compte la correcta informació i la seguretat del visitant. Pel que fa a les activitats autoritzables es requereix la presentació d’una sol·licitud que l’òrgan de gestió del Parc informarà; es gestionarà un històric de les sol·licituds i permisos. En el marc d’una gestió conservatòria del patrimoni natural i cultural, cal realitzar la diagnosi següent: identificació de la tipologia del públic segons l’activitat plantejada, freqüència de l’activitat, distribució espacial, afluència previsible en el temps, capacitat d’acolliment, els impactes potencials i la planificació d’un pla senzill de vigilància amb el monitoratge dels hàbitats, de les espècies o dels elements patrimonials amenaçats i si escau, un pla senzill de restauració ambiental. Pel que fa a les activitats permeses o autoritzades, és imprescindible el seguiment de la freqüentació i dels impactes derivats sobre la gea, la flora i els hàbitats, la fauna i el patrimoni cultural i adoptar si escau, les mesures conservatòries adients com la creació d’itineraris interpretatius alternatius, la senyalització dels camins per tal de canalitzar el visitant en zones de menor risc d’impacte, la informació i la sensibilització del públic als valors patrimonials, fins a limitar de forma temporal l’accés a alguna zona en cas d’impacte ambiental o en base a la capacitat de càrrega i planificant les mesures de restauració pertinents que caldrà aplicar amb la màxima celeritat. Es continua aplicant el Sistema de Qualitat Ambiental i Turística amb un sistema d’avaluació i de control del mateix (Comitè de Qualitat i autocontrols). Aquest sistema integra el Pla d’ús públic. Es duran a terme enquestes de satisfacció amb la col·laboració del refugi guardat. La caseta d’informació situada a l’aparcament de la Canya de la Rabassa és un punt neurològic de la gestió de l’ús públic. L’Oficina de Turisme també participa a aquesta funció. La comunicació sobre qualsevol activitat ha de preveure la sensibilització del públic a la conservació patrimonial mitjançant una informació clara des de la caseta d’informació, els guardes del Parc, el refugi guardat, els professionals del sector turístic en el marc d’una política de turisme sostenible, promovent en prioritat l’ecoturisme. Es potenciaran les sortides guiades que permetin controlar i canalitzar el visitant tot i donant un servei de qualitat, la formació dels guies titulats sent cabdal al respecte i es fomentarà l‘acreditació de guies privats. En el cas d’una limitació de l’accés, sempre caldrà reservar la prioritat als visitants acompanyats per guies acreditats, inclòs el cas particular de les zones d’ús restringit quan s’hagi de sortir dels camins marcats per a la interpretació del patrimoni natural o cultural. Es potenciarà una ruta sobre el patrimoni agroramader a la zona de l’Estanyó. Amb el refugi guardat, s’incrementa el potencial per a la informació del visitant (informació complementària a la caseta), la divulgació del patrimoni natural i cultural, la qualitat del servei (àpats, informació, activitats…), la seguretat amb l’ampliació de la capacitat del refugi i la instal·lació d’una línia telefònica, de Internet, d’un desfibril·lador i la vigilància. Caldrà establir una bona coordinació entre el personal tècnic del parc natural i el concessionari del refugi. D’altra banda però, caldrà seguir la freqüentació dels senders i controlar-ne l’erosió, així com vetllar al respecte de la normativa pel que fa al senderisme en particular l’accés als hàbitats d’interès. La senyalització és cabdal de cara a l’orientació del públic, el servei d’autoguiatge i la interpretació així com la seguretat del visitant. Caldrà mantenir-la seguint una planificació anyal. Es manté la limitació de la senyalització vertical que s’actualitzarà seguint la normativa vigent, tot i mantenint i completant si escau la horitzontal, limitant però, els impactes visuals de cara al paisatge. El manteniment de la mateixa així com de totes les instal·lacions i infraestructures és cabdal de cara a la imatge del parc natural (i la corporativa) i l’optimització del pressupost. Es potenciarà l’edició de documentació tècnica com monogràfics, tríptics i mapes d’interpretació per a la descoberta dels valors patrimonials en col·laboració amb els altres espais naturals protegits del país (conveni) o a nivell transfronterer en el marc del projecte de Parc Pirinenc de Tres Nacions. Aquests documents es basaran sobre els resultats de la recerca i dels inventaris dels valors de l’espai. Es publicaran quan sigui possible a la web del Parc: www.sorteny.ad. Es potenciarà el jardí botànic i el jardí de les roques com a eina educativa (formació dels guies i educació ambiental) i lúdica. Es durà a terme un manteniment acurat dels mateixos. S’informaran els visitants quan hi hagi una freqüentació mínima (8 a 10 persones) per tal de presentar els elements rellevants del jardí i sensibilitzar el públic a la conservació del patrimoni natural. Es potenciarà un merxandatge com a suport per a la sensibilització a la conservació patrimonial i per a l’educació ambiental. Caldrà però, que els productes presentats siguin coherents amb la imatge parc i segueixin les línies d’una gestió sostenible (tipologia producció, materials). Es completarà la llibreria de la caseta amb publicacions dedicades a la descoberta del medi natural i cultural dels Pirineus. A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions de la gestió de l’ús públic: Codi Descriptiu 2024 2025 2026 2027 32UP1 Redacció del Pla d’ús públic i presentació a l’Òrgan Rector i a la Junta de Govern per aprovació x 33UP2 Seguir amb el Sistema de Qualitat Ambiental i Turística . x x x x 34UP3 Diagnosi de les activitats autoritzables amb gestió i històric de les sol·licituds i permisos x x x x 35UP4 Seguiment de les activitats autoritzables (impactes reals o potencials) – avaluació de la capacitat de carrega x x x x 36UP5 Formació del personal tècnic de cara a la informació del visitant (caseta, casa de la muntanya, guia, tècnics) x x x x 37UP6 Formació específica del guia del Parc a nous productes turístics desenvolupats en el Parc, com la salut i el medi natural x x x x 38UP7 Formació i acreditació dels guies i acompanyants de muntanya (EFPEM) x x x x 39UP8 Difusió de la informació del Parc als professionals del sector turístic x x x x 40UP9 Control i manteniment de l’ecocomptador al cap dels Graus i tractament de dades de freqüentació x x x x 41UP10 Control de l’accés motoritzat, acampada,./ normativa i gestió dels expedients sancionadors x x x x 42UP11 Informació del visitant sobre la climatologia a la caseta (i el refugi) – estiu - hivern x x x x 43UP12 Manteniment i millores al jardí botànic per un alt nivell de qualitat. Promoure el jardí botànic pel públic amb diversitat funcional x x x x 44UP13 Completar l’escenarització del centre d’interpretació In Naturam x x 45UP14 Potenciar els miradors del Parc per la interpretació del paisatge i la fauna millorant l’experiència del visitant i difonent millor el valor del patrimoni natural x x x x 46UP15 Enquestes de satisfacció (caseta i refugi guardat i altres llocs com hotels, aparthotels etc…) x x x x 47UP16 Difusió dels valors florístics en el marc del projecte transfronterer FLORALB + en col·laboració amb AR+I. Laboratori a cel obert i poble botànic x x x x 48UP17 Sensibilització del públic per a la conservació de les zones humides (RAMSAR) x x x x 49UP18 Elegir un merxandatge seguint les línies principals de gestió sostenible, conservació patrimonial, sensibilització i educació ambiental segons uns enfocaments locals, nacionals i globals. x x x x 50UP19 Control de l’erosió dels camins i treballs de restauració i manteniment derivats, en particular el camí de l’Estanyó (part forestal) x x x x 51UP20 Control de l’accés al medi natural (senderisme i activitats esportives) en particular als hàbitats d’interès i rars x x x x 52UP21 Millorar i mantenir la senyalització així com les infraestructures i equipaments del parc natural x x x x 37.4. Administració i planificació de la gestió Principis Directors Per tal de dur a terme una gestió eficient, omplint els objectius del Parc tot i optimitzant els recursos humans i econòmics, es planteja seguir els preceptes següents: - una bona gestió pressupostària; - uns processos administratius àgils; - col·laborar amb d’altres departaments i organismes per tal d’optimitzar la gestió; - definir un alt nivell de qualitat dels serveis seguint un Sistema de Qualitat Ambiental i Turística, però també pels treballs tècnics i de recerca per a la protecció i conservació del patrimoni natural i cultural; - dur a terme una gestió sostenible integrada en col·laboració amb els diferents sectors, buscant llur implicació (ramaderia, turisme, esport, caça, pesca, societat civil, educació, recerca); - seleccionar els projectes amb costos d’oportunitat mínims; - tenir una comunicació clara en el sí de l’organització i de cara a tercers; - formar els tècnics del Parc per l’eficiència i la qualitat dels serveis; - desenvolupar les relacions exteriors en projectes transfronterers ( GREEN , camí del retrobament, Parc Pirinenc de les Tres Nacions, Reserva de Biosfera transfronterera); - avaluar la gestió en base al seguiment d’indicadors i aplicar si escau, les mesures correctores adients. Per tal de dur a terme una bona gestió de l’espai natural protegit, cal implicar tots els actors socioeconòmics per qualsevulla actuació que s’hagi de dur a terme en l’espai protegit per tal de complir els objectius generals de conservació. Cal mantenir el diàleg, una comunicació constant i clara, de forma directa, mitjançant la web o en el sí de les diferents taules de treball (Taula d’Agricultura i Taula de Turisme), fomentant les col·laboracions mitjançant la formació del personal en contacte directe amb el client i la difusió de documentació (tríptics). Es busca una optimització dels recursos humans amb la col·laboració amb els parcs naturals comunals i altres espais naturals protegits - conveni amb el parc natural comunal de les valls del Comapedrosa i de la vall del Madriu-Perafita-Claror o el conveni pel projecte transfronterer Parc Pirinenc de les Tres Nacions – o en el marc de la xarxa d’espais natural protegits GREEN també amb centres de recerca com AR+I o el CECRV. Aquestes col·laboracions faciliten els intercanvis tècnics, la formació dels tècnics, treballar seguint uns mateixos protocols per al monitoratge dels hàbitats i de les espècies, promoure els espais naturals protegits i millorar la difusió de la informació per a la sensibilització del públic a la conservació de la biodiversitat. Es publicarà una memòria anual pel que fa al balanç de la gestió. Per tal d‘avaluar i millorar la gestió, es fa el seguiment de 66 indicadors de gestió; es precisen a continuació (s’indica entre parèntesis la periodicitat d’avaluació de cada indicador): Indicadors del medi natural i cultural (22) • S espai i % S (ZUR) - zones de reserva (4)
• A1 • Índex de circularitat (4πA/P2 on A: àrea,P: perímetre) (4)
• A2 • Canvis en usos i cobertes de sol (4)
• A3 • Canvis en la connectivitat ecològica (fragmentació), en el parc però també amb les zones pròximes al Parc i en particular la connectivitat ecològica amb els espais naturals protegits propers (corredors biològics) (4)
• A4 • Hàbitats d’interès (integritat / N impactes ambientals ) (1)
• A5 (A5.1 hab. interès 5.2 hab. rars) • N zones humides impactades (Ramsar) (1)
• A6 • Integritat del bosc de ribera com a connector biològic (4)
• A7 • Monitoratge de les espècies d’interès - fauna/flora (veure apartat Patrimoni Natural) (1)
• A8 • N bioindicadors (amfibis(A9.1) i rèptils(A9.2), papallones(A9.3), ocells (1): A9.41(soca); A9.42 (anellament) i A9.43 (gall de bosc/perdiu blanca) • N inventaris - prospecció i monitoratge (hàbitats (A10.1) / espècies( A10.2)) (1) • Estat ecològic del riu de Sorteny (QBR/FBILL ECOSTRIMED) (2)
• A11 • Estat ecològic de l’estany (2)
• A12; A12.1: quantitat eliminada de barb roig • N inventaris arqueològics (2)
• A13 • Estat de conservació del patrimoni agroramader i industrial (N impactes) (2)
• A14 Indicadors dels aprofitaments (7) • N ramaders, N caps de bestiar (1)
• B1 • N ruscs instal·lats (1)
• B2 • Seguiment del prat de dall (mostrejos fitosociològics - 3 punts fixes) (2)
• B3 • Estat sanitari forestal (2)
• B4 • Estat de les pastures
• B5.1 (N taxons prat de dall) i espècies “invasores” B5.2 (2) • N senglars caçats (i altres espècies caçables) (1)
• B6 Indicadors de l’ús públic (26) • N infraestructures (senyalitzacions, etc) (2)
• C1 • N plafons informatius (2)
• C2 • N itineraris interpretatius (2)
• C3 • N persones dedicades al servei del visitant (1)
• C4 • Freqüentació (ecocomptador, caseta) (1)
• C5 (total)
• C5.1 (hivern) i C5.2 (primavera estiu tardor) • Persones informades a la caseta estiu: C5-3, hivern C5.4 • Sortides guiades (guia parc i guies privats acreditats) (1)
• C6.1 i C6.2 • N sortides educació ambiental i nombre de nens (1)
• C7 • Nivell d’erosió dels camins marcats (1)
• C8 • Impactes vinculats a l’ús públic fora dels camins marcats (1)
• C9 • Vendes merxandatge – part llibreria (1)
• C10.1 (total) i C10.2 (llibreria) • N activitats promogudes pel parc (educació ambiental exclosa) (1)
• C11 • Hores manteniment de camins, etc (excepte inventaris i monitoratge) per categoria (1)
• C12 • N incidències (expedients) (1)
• C13 • Activitat econòmica induïda (guies, sector turístic proper (hotelers…), productes elaborats,…) (2)
• C14 • Ús de l’imatge parc (1)
• C15.1(And.Tur.)
• (OEV:15.2 posts; 15.3 reaccions; 15.4 usuaris web) • N accidents (seguretat) (1)
• C16 • Ocupació refugi guardat (1)
• C17 Indicadors de l’administració i planificació de la gestió (11) • Nivell d’execució del programa d’actuacions (1)
• D1 • Pressupost (Parc + Centre de natura de la Cortinada) (1)
• D2 • N llocs de treball (1)
• D3 • Participació al Comitè Consultiu (2)
• D4 • Col·laboracions (N trobades, N intercanvis tècnics - espècies/hàbitats, altres) (1)
• D5 • Difusió de la informació (publicacions científiques i divulgatives) (2)
• D6 • Recerca (projectes de recerca aplicada a la gestió) (2)
• D7 • Voluntariat (N participants) (2)
• D8 • Memòria anual (1)
• D9 • N sol·licituds i informes preceptius (2)
• D10 • N denúncies i contenciós (2)
• D11 La periodicitat teòrica de seguiment de cada indicador és anual. Alguns d’ells necessiten la intervenció d’un biòleg (per exemple l’estat ecològic dels rius i de l’estany); els tècnics del parc s’aniran formant en particular en el marc de les diferents col·laboracions per tal de poder dur a terme de forma interna l’avaluació de cada indicador. Les metodologies emprades pels indicadors, en particular els de l’estat natural, han de ser comparables a les dels altres espais naturals protegits per tal de poder avaluar les desviacions. Alguns dels indicadors definits més amunt també faran part dels indicadors de gestió del Sistema de Qualitat Ambiental i Turística; s’en podran definir d’altres en complement. A continuació es presenta un quadre resum de les actuacions d’administració i planificació de la gestió del parc natural: Codi Descriptiu 2024 2025 2026 2027 53PG1 Optimització del pressupost x x x x 54PG2 Comunicació constant amb els actors del parc natural (Taula d’Agricultura, Taula de Turisme, caçadors, Taula de Dinamització) x x x x 55PG3 Fomentar la col·laboració transfronterera amb els projectes RED BIO (POCTEFA) de xarxa pirinenca d’espais naturals protegits, el Parc Pirinenc de les Tres Nacions, La Xarxa mundial de reserves de biosfera a de muntanya x x x x 56PG4 Programa de seguiment d’indicadors, avaluació i mesures correctores x x x x 57PG5 Pla de millora (Sistema de Qualitat Ambiental i Turística) x x x x 58PG6 Publicació de la memòria anual x x x x 59PG7 Fomentar el voluntariat, en particular en el marc de la Reserva de biosfera d’Ordino. x x x Capítol XI. Pla d’adaptació al canvi climàtic L’adaptació al canvi climàtic i als seus impactes són instruments transversals que ofereixen una multitud d’oportunitats per abordar els desafiaments dels Pirineus (Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic als Pirineus publicada per l’Observatori Pirinenc del Canvi climàtic el 2018, CTP). Un dels objectius de l’estratègia és promoure l’adaptació al canvi climàtic en la gestió dels espais naturals protegits. Tal com s’exposa al procés d’adaptació d’Andorra al canvi climàtic (PAACC, octubre 2014), els àmbits de treball a nivell internacional en relació al canvi climàtic es sustenten en tres grans pilars: - mitigació en el que es treballen accions de reducció de les emissions, i de millora de la capacitat d’absorció dels embornals. - adaptació, en el que d’acord a la vulnerabilitat de cadascun dels territoris i dels diferents sectors socials, econòmics i ambientals, davant els fenòmens climàtics i les manifestacions dels canvis, es defineixen estratègies per a una millor transició que permetin preferentment conviure-hi o en segona instància fer front als seus efectes. - la sensibilització, la divulgació i la comunicació. Els espais naturals protegits són refugis climàtics per les espècies, contribueixen a la salut i el benestar humà. En el medi natural, la mitigació dels impactes del canvi climàtic (CC) sobre la biodiversitat (hàbitats i espècies) resideix en la millora de la resiliència dels ecosistemes i l’adaptació de la gestió de la connectivitat entre si, el seguiment i la conservació de les espècies de llistes vermelles d’espècies de flora i fauna. Vegetació i canvi climàtic Hàbitats i flora Una de les actuacions prioritàries en els espais naturals protegits de cara a l’adaptació al CC, serà el seguiment científic dels hàbitats i de les espècie, en particular: - l’estany: en el marc del projecte POCTEFA PYRISENTINEL (microorganismes), seguiment de la producció del fitoplàncton i del zooplàncton dut a terme per l’AR+I; - les molleres, principals embornals de carboni, són hàbitats prioritaris en l’adaptació al canvi climàtic: seguiment de la composició del complex d’hàbitats i de les espècies aplicant el protocol de seguiment de tres molleres que es va iniciar el 2022 i que caldria seguir cada 5 anys. També seguiment de paràmetres fisicoquímics de les molleres seleccionades en el marc del projecte POCTEFA RED-BIO, acció 5 (en relació amb el projecte LIFE PYRENÉES4CLIMA).
• Les congestes de neu: seguiment de llur dinàmiques
• Els prats alpins calcícoles: composició (inventaris fitosociològics)
• Les roques calcàries a l’estatge alpí. En el marc del projecte POCTEFA FLORALAB+ (Laboratori Botànic a Cel Obert
• LBCO), es continuarà el seguiment de les poblacions de les espècies següents:
• Xatardia scabra
• Salix lapponum
• Astragalus penduliflorus La periodicitat correspon a la periodicitat adoptada pels socis del projecte FLORALAB+. No obstant, això no impedeix que es duguin a terme inventaris complementaris, si escau, com pels hàbitats associats (tarteres, molleres i prats calcícoles) i els nínxols ecològics de cara a la conservació de les espècies en col·laboració amb l’UPVD Universitat de Perpinyà Via Domicia i l’IBB Institut Botànic de Barcelona. Caldrà fer el seguiment dels hàbitats i de les espècies de llista vermella situats en els ambients més amunt esmentats, establint estratègies de gestió de les dinàmiques de les poblacions. Els hàbitats els més afectats pel CC seran les congestes de neu, les molleres de pendent, els boscos vells, la vegetació rupícola (en particular les roques calcàries). També caldria tenir en compte els prats de dall i els prats subalpins. Es tracta de seguir els canvis en la vegetació i en particular la fenologia de les espècies característiques o especialitzades següents: Salix herbacea, Sibbaldia procumbens, Alchemilla demissa, Campanula andorrana, Valeriana apula, Artemisia umbelliformis, Draba dubia subsp ciliigera, Listera cordata, Drosera rotondifolia, Eriophorum latifolium, Carex nigra, Carex panicea, Swertia perennis, Iris latifolia . De forma general, caldria mantenir la heterogeneïtat espacial dels hàbitats. El dron serà una eina molt útil a l’hora d’identificar l’evolució de la repartició dels hàbitats. La ciència ciutadana amb l’observació seguida en el temps dels períodes de floració d’algunes espècies fanerògames en diferents hàbitats, permetria tenir més dades sobre l’adaptació de la vegetació en front al CC i les seves conseqüències a mitjà i llarg termini així com sensibilitzar la població a la problemàtica per tal de fomentar els canvis de comportaments i la col·laboració de la ciutadania en la mitigació dels efectes derivats del CC. Des de 1.600 m fins a 2.900 m, es podrien seguir, anotant l’any, la data de floració, l’altitud i l’exposició, a tall d’exemple, les espècies següents que són de fàcil localització i identificació: 1.850 m - 2.000 m Sempervivum montanum, Sedum brevifolium, Sedum reflexum, Narcissus pseudonarcissus, Paradisea liliastrum, Gagea soleirolii, Orchis mascula, Tulipa sylvestris, Narcissus poeticus, Lilium pyrenaicum, Ornitogalum pyrenaicum, Pulsatilla alpina subsp. apiifolia, Iris latifolia, Sanguisorba officinalis, Gentiana lutea, Gentiana burseri, Campanula glomerata, Trisetum flavescens, Agrostis capillaris, Festuca paniculata subsp spadicea. > 2.200 m Pulsatilla alpina subsp. apiifolia, Festuca paniculata subsp. paniculata, Allium schoenoprasum, Saxifraga pentadactylis, Valeriana apula, Artemisia umbelliformis, Campanula andorrana, Oxytropis halleri, Oxytropis neglecta subsp. occidentalis, Pulsatila vernalis, Carlina carlinioïdes, Androsace vandellii. Espècies invasores Per fi, caldrà continuar amb el control de les espècies invasores, com el seneci del cap ( Senecio inaequidens ). Boscos De forma general, caldria mantenir la heterogeneïtat espacial i estructural dels boscos subalpins. El dron serà una eina molt útil a l’hora d’identificar l’evolució de la repartició dels hàbitats. Caldrà fer el seguiment de la sanitat dels boscos, en particular els boscos vells (insectes xilòfags) mitjançant la fotointerpretació per dron i treballs de camp. L’associació amb AR+I pel projecte POCTEFA RED-BIO - acció 3 (contínuum de boscos d’alt valor ecològic
• BAVE’s) permetrà precisar les actuacions de gestió complementàries i tenir una visió a escala del massís pirinenc; El risc d’incendi serà cada vegada major, raó per la qual caldrà adaptar mesures de gestió com el control de les landes de bàlec (seguiment cada tres anys de la seva extensió i control amb dron). D’altra banda caldria seguir l’estat de salut dels ecosistemes que sigui més afectats pel CC, com els boscos vells del parc natural. És el cas dels boscos de la solana (Forn), on es noten, des de fa uns anys, uns focus de mortalitat. S’ha dissenyat un transsecte de seguiment de les taques de zones d’arbres morts que se segueix amb dron. Caldria ampliar la metodologia a més zones. Fauna i canvi climàtic Els canvis derivats del CC en els hàbitat (vegetació) i les condicions ecològiques generen alteracions fenològiques incidint en la dinàmica de les poblacions de fauna salvatge. L’avifauna (alteracions fenològiques), els amfibis (canvis fisiològics, com en el període de latència metabòlica), com els mamífers, seran els més afectats. En col·laboració amb el departament de patrimoni natural de Govern, caldrà fer el seguiment de la població i la gestió dels hàbitats, en particular, de les espècies següents: - perdiu blanca - perdiu xerra - gall de bosc - mussol pirinenc - tritó pirinenc - salamandra - serenalla pallaresa - llangardaix pirinenc - sargantana vivípara - ermini - gat fer - almesquera (pla de recuperació?) - musaranya d’aigua - ratapenades Infraestructures Amb el CC, els fenòmens tempestosos aniran augmentant en particular amb precipitacions més concentrades que poden provocar impactes als camins si no es mantenen correctament. Caldrà prestar una atenció particular al manteniment dels canals de desguàs i limitar/restaurar les dreceres per tal de mantenir la funcionalitat dels camins i limitant-ne la seva erosió. Reducció de les emissions de CO 2 La reducció de les emissions de CO 2 es podrà aconseguir potenciant actuacions com el transport públic o l’ús d’energies renovables en el refugi guardat (solar), participarà a la mitigació dels efectes del CC. Cooperació transfronterera Caldrà establir una col·laboració a nivell internacional en el marc de la cooperació transfronterera amb els projectes POCTEFA Red-Bio i FloraLab+, com les xarxes XMRBM i PP3N, com es precisa més amunt, per tal de valorar els canvis i la distribució de les espècies a escala pirinenca o a nivell muntanyenc de forma general, en els mateixos biomes. Caldria continuar amb el BMSAnd, coordinat per l’AR+I, considerant els lepidòpters com a bioindicadors sensibles al CC. Sensibilització del públic al canvi climàtic En el Centre In Naturam , es mirarà de sensibilitzar el públic visitant el parc natural sobre la problemàtica del CC. També es tractarà aquesta problemàtica en la educació ambiental. La ciència ciutadana, a més de ser una eina de control com exposat més amunt, també servirà per sensibilitzar el públic a la problemàtica del CC, conjuntament amb conferències, sortides,. Annex núm.

4. Espècies vegetals d’ús tradicional - el coscoll ( Melopospermum peloponnesiacum ) - el comí ( Carum carvi ) - l’espinac de muntanya ( Chenopodium bonus-henricus ) - l’origà ( Origanum vulgare ) - l’enciam de font ( Saxifraga aquatica ) - la salsafraja ( Peucedanum ostruthium ) - l’ortiga ( Urtica dioica ) - l’all junciforme ( Allium schoenoprasum ) - la xicoia ( Taraxacum pyrenaicum ) - la gençana groga ( Gentiana lutea ) - l’àrnica ( Arnica montana ) - els fruits de bosc - els bolets Annex núm. 5.1

• Hàbitats rars del parc natural de la vall de Sorteny Descripció EUNIS CORINE S ha 1 S m 2 1 fonts ( alcalines ) C2.111 54.1 0,01 100 molleres a Carex frigida D4.18 54.28 0,1 1.000 molleres a Eleocharis quinqueflora D4.1A 54.2A 0,001 10 bonys d’esfagnes D1.111 51.111 0,01 100 molleres alcalines a Scirpus cespitosus D4.1E 54.2E 1 10.000 congestes de neu E4.112 36.1113 2,9 29.000 congestes de neu amb Alchemilla demissa E4.112 36.1114 0,1 1.000 prats subalpins calcícoles amb Astragalus penduliflorus E4.434 36.43A(?) 0,1 1.000 prats subalpins i alpins calcícoles E4.4112 36.4 2 20.000 megaforbies E5.53 37.83 1 10.000 megaforbies a Athyrium distentifolium i Saxifraga rotundifolia E5.5B 37.83A(?) 0,1 1.000 megaforbies a Myrrhis odorata E5.53 37.83B(?) 0,03 300 megaforbies a Allium victorialis E5.53 37.83C(?) 0,02 200 megaforbies a Cicerbita alpina E5.53 37.83D(?) 0,01 100 matolls de Salix lapponum F2.3214 31.621 0,01 100 bosquines de Prunus padus ssp borealis F2.334 31.63 0,3 3.000 landines a Primula integrifolia i Huperzia selago F2.32 31.44B(?) 0,01 100 landines a Empetrum nigrum ssp hermaphroditum F2.212 31.44A(?) 0,01 100 landines a Salix pyrenaica F2.3214 31.6214 0,1 1.000 landines a Sorbus chamaemespilus F2.331 31.6A 0,1 1.000 tarteres silicícoles amb Oxyria digina i Ranunculus glacialis H2.3113 61.1113 0,01 100 tarteres silicícoles a Luzula alpinopilosa (L.candollei) H2.313 61.113 1 10.000 tarteres silicícoles amb Xatardia scabra H2.31 61.11 0,1 1.000 tarteres calcícoles H2.63 61.34 0,1 1.000 roques àcides amb Saxifraga retusa H3.1 61.212 0,01 100 roques àcides a Valeriana tripteris H3.112 62.21 0,001 10 roques calcícoles H3.2 62.1 0,2 2.000 bosquines de Salix bicolor ssp. basaltica G1.12 44.2 0,2 2.000 bosc de Betula sp amb megaforbies G1.913 41.B32 4 40.000 coves i cavitats H1.23 65.4 0,01 100 1 superfície aproximada Annex núm. 5.2
• Llista vermella de la flora vascular del parc natural de la vall de Sorteny Seguint el decret d’aprovació del 18 d’agost del 2021, del reglament d’espècies de flora protegides, les espècies protegides del parc natural són les següents (112 espècies): Espècies de flora en perill d’extinció (PE) - 25 espècies Carex pulicaris L. Carex rupestris All. Convallaria majalis L. Cystopteris fragilis (L.) Bernh. ssp. huteri (Milde) Prada et Salvo Festuca alpina Suter Gagea soleirolii F.W. Schultz Galium odoratum (L.) Scop. Glyceria declinata Bréb. Gnaphalium hoppeanum W.D.J. Koch Lepidium villarsii Gren. & Godron subsp. villarsii Listera cordata (L.) R. Br. Lonicera alpigena L. subsp. alpigena Myosotis alpestris F.W. Schmidt subsp. pyrenaeorum (Blaise & Kerguélen) Valdés Neslia paniculata (L.) Desv. subsp. thracica Pedicularis comosa L. Potentilla frigida Vill. Prunus padus L. subsp borealis Ranunculus auricomus L. subsp. carlittensis (Sennen) Molero, J. Pujadas & Romo Ranunculus auricomus L. subsp. envalirensis (Grau) Molero, J. Pujadas & Romo Ranunculus glacialis L. Ranunculus gouanii Willd. Salix ceretana (P. Monts.) Chmelar Sorbus chamaemespilus (L.) Crantz Woodsia alpina (Bolton) Gray Xatardia scabra (Lap.) Meissner Espècies de flora amenaçades (FA) - 41 espècies Anthyllis vulneraria L. subsp. gandogeri Artemisia umbelliformis Lam. Campanula scheuchzeri subsp. lanceolata (Lapeyr.) J.-M.Tison, 2010 Carex atrata L. subsp. atrata Carex macrostyla Lapeyr. Centaurea montana L. Cerastium alpinum L. subsp. squalidum (Ramond) Hultén Corydalis solida (L.) Clairv. subsp. solida Crepis mollis (Jacq.) Asch. Dianthus barbatus L. subsp. barbatus Draba nemorosa L. Draba tomentosa Clairv. subsp. ciliigera (O.E. Schulz) O. Bolòs & Vigo Epilobium obscurum Schreb. Festuca borderei (Hackel) K. Richt. Festuca niphobia (St.-Yves) Kerguélen Galanthus nivalis L. Globularia cordifolia L. Gnaphalium norvegicum Gunnerus Gymnadenia gabasiana (Teppner & Klein) Teppner & Klein Juncus squarrosus L. Laserpitium siler L. Lathyrus laevigatus (Waldst. & Kit.) Gren. subsp. occidentalis Lathyrus latifolius L. Leucanthemum catalaunicum Vogt Linum alpinum Jacq. Myrrhis odorata (L.) Scop. Orchis mascula (L.) L. Ornithogalum pyrenaicum L. Phyteuma globulariifolium Sternb. & Hoppe subsp. pedemontanum Ranunculus aduncus Gren. in Gren. & Godr. Ribes uva-crispa L. Saxifraga aspera L. Saxifraga clusii Gouan Saxifraga intricata Lapeyr. Saxifraga pubescens Pourr. subsp. pubescens Saxifraga rotundifolia L. Taraxacum alpinum (Hoppe) Hegetschw. Tragopogon dubius Scop. Tragopogon porrifolius L. subsp. porrifolius Veronica nummularia Gouan Veronica verna L. Espècies de flora protegides (FP) - 46 espècies Alchemilla demissa Buser Angelica razulii Gouan Armeria arenaria (Pers.) Schult. subsp. confusa Astragalus penduliflorus Lam. Campanula andorrana Braun-Blanq Campanula cochleariifolia Lam. Campanula precatoria Timb.-Lagr. Carduus carlinoides Gouan subsp. carlinoides Carum verticillatum (L.) W.D.J. Koch Crepis albida Vill. Dactylorhiza fuchsii (Druce) Soó Drosera rotundifolia L. Eleocharis quinqueflora (F.X. Hartm.n) O. Schwarz Erigeron aragonensis Vierh. Eriophorum vaginatum L. Erysimum seipkae Polatschek Festuca glacialis (Hackel) Miégeville ex K. Richt. Galeopsis pyrenaica Bartl. Galium mollugo L. subsp. mollugo Gentiana burseri Lapeyr. subsp. burseri Gentiana lutea L. subsp. lutea Gentiana schleicheri (Vacc.) H. Kunz Gymnadenia austriaca (Teppner & Klein) P. Delforge Hieracium cantalicum Lamotte Hieracium pallidiflorum Jord. ex Asch. Hieracium prenanthoides Vill. Iris latifolia (Mill.) Voss Lilium pyrenaicum Gouan Luzula sudetica (Willd.) Schult. Narcissus poeticus L. Narthecium ossifragum (L.) Huds. Oxyria digyna (L.) Hill Oxytropis amethystea Arv.-Touv. Pinguicula vulgaris L. Poa nemoralis L. subsp. glauca (Rouy) Gaud. Potentilla pyrenaica Ramond Salix bicolor Willd. Saussurea alpina (L.) DC. Saxifraga media Gouan Senecio pyrenaicus L. subsp. pyrenaicus Seseli montanum L. subsp. nanum (Dufour) O. Bolòs Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp. prostrata Thlaspi brachypetalum Jord. Valeriana apula Pourr. Veronica ponae Gouan Viola pyrenaica Ramond Annex núm.

6. Característiques del parc natural

1. Medi físic 1.1. Situació Situada al nord-oest del Principat d’Andorra (el seu límit nord forma frontera amb França), la vall de Sorteny és una vall secundària dins de la conca del riu Valira del Nord, vertebrada pel riu de Sorteny, els afluents del qual provenen de quatre circs glacials que tanquen la vall i que són: el Forn, la Cebollera, la Serrera i l’Estanyó.

La superfície total és de 1.080 hectàrees.

Entre el límit inferior al pont de Puntal a 1.653 m i el límit superior al pic de l’Estanyó a 2.915 m d’altitud, el parc natural presenta els estatges montà superior, subalpí i alpí. 1.2. Climatologia La vall de Sorteny, situada a la zona axial del Pirineu, gaudeix d’un clima de muntanya; però el gradient altitudinal, l’orientació est-oest de la vall principal i les orientacions diferents de les petites valls penjades determinen una gran varietat de microclimes.

Les temperatures es caracteritzen per una oscil·lació elevada tant diària com anyal.

Trobem quasi 200 dies de gelada, el 17% amb temperatura inferior a 0ºC, quant al 83% restant, es produeixen fenòmens de gel-desgel que influeixen en la geomorfologia i la vegetació.

Els valors climatològics calculats sobre el periode 1971-2000, a unes altituds de 1.791 m a l’aparcament de la Canya de la Rabassa, 2.265 m a l’estació meteorològica automàtica de l’Estanyó (AR+I) i 2.884 m sota el pic de l’Estanyó, donen respectivament 1 : - una temperatura mitjana anual de 6,1 ºC, 3,6ºC i 1.6ºC - el mes més fred: gener amb una mitjana de -4 ºC, -5,3 i -5,9ºC (TºC mínimes), - el mes més càlid: juliol amb una mitjana de 20,8ºC, 18ºC, 16 ºC (TºC màximes), - les precipitacions anuals són de 1.079 mm, 1.190 mm, 1.347 mm, - el mes més plujos:maig amb 114 mm, 127 mm, 145 mm. Dels mesos de novembre a abril, bona part de les precipitacions són en forma de neu.

L’estació d’Ordino-Arcalís (2.080

m) dóna una mitjana de precipitacions sòlides acumulades al llarg de la temporada de 508 cm.

La mitjana de les altures mitjanes mensuals de neu entre desembre i abril és de 87,5 cm (84/94). 1.3. Geologia La vall de Sorteny pertany al que es coneix com a dom de la Pallaresa, una gran estructura a escala dels Pirineus en la que afloren materials cambrians i ordovicians.

En general, es tracta de pissarres i esquistos amb alguns trams de quarsites i calcàries.

El conjunt de materials ha sofert metamorfisme regional de grau mig i baix.

Cal destacar la mineralització de la zona de la Serrera (clots dels Meners), on hi havia una antiga explotació de ferro i coure que s’extreia de filons encaixonats en els esquists de l’Ordovicià 2 . 1.4. Geomorfologia La morfologia de la conca de Sorteny ha estat modelada principalment pel gel ja sigui per les glaceres del quaternari ja sigui pel fenomen de gel-desgel.

Així trobem formes d’origen glacial com les formes d’erosió que són els quatre circs, les cubetes de sobreexcavació glacial (estany de l’Estanyó) o els substrats polits (Cebollera) i les formes d’acumulació que són les morenes dipositades a les zones de circ i les glaceres rocalloses molt ben desenvolupades al circ de la Serrera i de l’Estanyó.

Les formes d’origen periglacial comporten també formes d’erosió d’entre les quals destaquen la gelifracció, les crestes i els pics (de la Serrera a l’Estanyó), la soligelifluxió (solanes de gespit) i les formes d’acumulació com els cons d’esllavissament per graveta (tarteres del Roc del Rellotge) o les canals i cons d’allaus presents a tota la vall. 1.5. Hidrografia El riu de Sorteny és l’element vertebrador de la xarxa hidrogràfica de la vall de Sorteny, neix a 2.082 m d’altitud quan conflueixen els rius de la Serrera i de la Cebollera que respectivament naixen a 2.680 m (naixement a major altitud d’Andorra) i 2.485 m. La xarxa ve completada pels rius de les Cebes i de l’Estanyó.

Els rius tenen una velocitat de corrent elevada amb un pendent mitjà de 17% amb aigües molt fredes (11,4ºC a l’agost).

La zona té un únic estany, l’estany de l’Estanyó, d’una superfície de1,5 ha que se situa a 2.339 m d’altitud.

A més, trobem algunes basses, molleres i prats higròfils, zones humides que presenten un alt interès ecològic.

2. Medi natural 2.1. Vegetació La vall de Sorteny presenta una gran varietat d’hàbitats, la majoria dels quals formen part de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE.

Més de vuit-centes espècies fanerògames han estat inventariades.

Una seixantena són endèmiques (8% de la flora), prop d’un centenar de tàxons són espècies molt rares o amenaçades (llista vermella).Tradicionalment, se sol collir algunes espècies ja sigui per les seves virtuts medicinals (comí, genciana,…) ja sigui perquè són comestibles (coscoll, salsafraja, enciam de font), sense oblidar els bolets, collits principalment als boscos d’obaga. 2.2. Fauna Malgrat la seva reduïda superfície, la vall de Sorteny gaudeix d’una bona riquesa faunística.

L’isard, el cabirol i el porc senglar són els ungulats més freqüents; altres mamífers d’interès com la marta o de forma més esporàdica, la geneta i la llúdriga, són presents.

S’hi troben una seixantena d’espècies d’ocells, alguns dels quals són de gran interès, com el voltor, el trencalòs, l’àguila daurada i l’àguila marcenca que no nidifiquen a la zona, el falcó pelegrí, la perdiu blanca, el gall de bosc, la perdiu xerra, la merla d’aigua, el bitxac rogenc o la merla de pit blanc.

Els amfibis i els rèptils hi són pocs representats, tot i que es nota la presència del tritó pirinenc i de la sargantana pallaresa (microendemisme pirinenc) que són espècies rellevants.

El grup dels insectes, poc estudiat fins ara, hi hauria de ser bastant ben representat si es considera la riquesa floral del Parc natural.

Cal notar que es troben prop de 90 espècies de ropalòcers (papallones diürnes).Finalment, pel que fa als peixos, als rius de l’estatge montà i subalpí s’hi troba la truita comuna autòctona, acompanyada d’una espècie introduïda, la truita irisada, que trobem també a l’estany.

3. Patrimoni cultural El patrimoni cultural de la vall prové de dos activitats principals, una ancestral que és la ramaderia (es troben molts orris, pletes, parets seques, cabanes i aixoplucs) i l’altra més recent, però desapareguda, la mineria (senders empedrats, cabana i altre edifici - les carboneres han desaparegut dins del bosc). Sota del límit inferior del Parc, a Puntal, de la primera farga a Andorra (1620) no queda quasi res. El patrimoni toponímic és ric; notem en particular que el nom de la vall, “Sorteny” voldria dir segons Anglada, “la plana de les bruixes”.

4. Medi socioeconòmic Les activitats econòmiques a la vall de Sorteny se centraven en la ramaderia, l’explotació forestal, l’aprofitament farratger i unes activitats vinculades amb l’explotació de les mines de ferro de Ransol i la Serrera, des del segle XVII fins al segle XIX. La caça i la pesca completaven les activitats tradicionals. La vall de Sorteny ha estat sempre reservada per la vacada comunal. S’arrendaven alguns cortons i els prats de dall del pla de Sorteny. L’activitat ramadera continua avui amb uns dos-cents caps de bestiar gros. El bestiar segueix unes rutines tradicionals. L’ús ramader del territori està definit en un document anomenat La Taba. Finalment l’activitat turística i recreativa, tant a l’estiu com a l’hivern, va creixent, i la freqüentació humana a la vall va augmentar des del moment en què es va obrir la carretera fins a la Canya de la Rabassa i posteriorment la pista des de la Canya de la Rabassa fins al Cap dels Graus i encara més des de la seva declaració com a parc natural. Aquesta zona representa un recurs no solament per als professionals del turisme de la parròquia d’Ordino sinó també per a tot el país. 1 Dades facilitades pel CENMA, 2012 2 Dades facilitades pel CENMA, 2012 Annexos