Article 6. Tipus de notificacions, periodicitat i procediment de declaració

Article 6. Tipus de notificacions, periodicitat i procediment de declaració

A l’efecte de notificar les malalties incloses en la llista de malalties de declaració obligatòria recollides en l’annex I, s’estableixen les modalitats següents:

1. Declaració nominal urgent: Els casos de malalties que pertanyen a aquest grup, així com els brots i les situacions epidèmiques, s’han de notificar amb caràcter d’urgència i pel mitjà més ràpid possible, i en un termini no superior a 24 hores, d’acord amb el procediment establert pel ministeri encarregat de la salut i aportant les dades epidemiològiques bàsiques que siguin requerides en cada cas. La declaració urgent no eximeix de l’obligació de fer la declaració nominal corresponent. A efectes d’aquesta declaració es considera brot o situació epidèmica: L’increment significativament elevat de casos en relació amb els valors esperats. L’agregació de casos d’una malaltia en un temps comprès entre el mínim i el màxim del període d’incubació o latència pot ser considerada, tanmateix, indicativa. L’aparició d’una malaltia, problema o risc per a la salut del qual Andorra és una zona lliure fins aquest moment o no presenta casos. La presència de qualsevol procés rellevant d’intoxicació aguda col·lectiva, imputable a causa accidental, manipulació o consum. L’aparició de qualsevol incidència de tipus catastròfic que afecti, o pugui afectar, la salut comunitària.

2. Declaració nominal: Els casos de les malalties que pertanyen a aquest grup s’han de notificar el més aviat possible en un termini no superior a 48-72 hores, a excepció que s’identifiqui un factor o una situació de risc per a la salut pública col·lectiva; en aquest cas s’han de notificar en un termini no superior a 24 hores des de l’aparició de la sospita i aportant les dades epidemiològiques bàsiques que siguin requerides en cada cas.

3. Declaració numèrica: Els casos de les malalties que pertanyen a aquest grup s’han de notificar setmanalment un cop finalitzi la setmana, sens perjudici de qualsevol tipus de vigilància més intensa que es pugui establir. En cas que sigui necessari, el declarant ha d’aportar les dades epidemiològiques que siguin requerides per l’àrea competent en matèria de vigilància de la salut del ministeri encarregat de la salut.

• A efectes epidemiològics, la setmana comença el dilluns a les 0.00 hores i finalitza el diumenge següent a les 24 hores.
• Així doncs, els casos de malalties de declaració numèrica que s’hagin detectat durant la setmana es notifiquen el primer dia hàbil de la setmana següent. En aquesta modalitat de declaració, quan es doni la situació que no hi hagi cap cas per notificar, les fonts d’informació estan obligades a declarar zero casos per cada una de les malalties que els són pertinents segons la seva especialitat. Tenen l’obligatorietat de declarar zero casos les especialitats mèdiques següents:
• Metges d’atenció primària i metges especialistes en pediatria
• Metges especialistes en ginecologia/urologia
• Metges especialistes en dermatologia
• Metges especialistes en pneumologia

4. Declaració anònima individualitzada:

• Els casos de les malalties que pertanyen a aquest grup s’han de notificar setmanalment un cop finalitzi la setmana, sens perjudici de qualsevol tipus de vigilància més intensa que es pugui establir.
• A efectes epidemiològics, la setmana comença el dilluns a les 00.00 hores i finalitza el diumenge següent a les 24 hores.
• Així doncs, els casos de malalties de declaració individualitzada que s’hagin detectat durant la setmana es notifiquen el primer dia hàbil de la setmana següent. Aquests casos es declaren utilitzant el codi identificador específic per a cada cas establert en el protocol de vigilància de cada malaltia. Posteriorment, la font d’informació ha d’aportar les dades epidemiològiques requerides per a la vigilància d’aquestes malalties en funció del sistema de vigilància establert per a cada una.