Estatuts del 17-4-2019 del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (COPSIA)
Article 1
Amb la denominació de COL·lEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS D’ANDORRA (COPSIA) es constitueix un col·legi professional que es regirà en les seves actuacions per la normativa bàsica estatal en matèria de col·legis professionals, per la Llei 3/2013 , del 18 d’abril, de creació del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra, pels seus propis estatuts, per la resta de normativa interna, i per tota la que li sigui d’aplicació general o subsidiària.
Article 2
El col·legi és una entitat d’origen associatiu amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins.
Per al compliment de les funcions públiques que li atribueix la llei, té la condició de corporació de dret públic.
L’àmbit territorial del COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS D’ANDORRA és el Principat d’Andorra.
L’objecte de l’organització col·legial de la psicologia és la regulació i l’ordenació de l’exercici de l’activitat professional en qualsevol de les seves modalitats, i també la salvaguarda i l’observança dels seus principis ètics, deontològics i jurídics.
Article 3 3.1.- El col·legi agrupa els professionals que, d’acord amb la llei, exerceixen o poden exercir la professió de la psicologia al Principat d’Andorra.
Als efectes del previst en el paràgraf precedent, s’entèn per psicologia l’estudi dels fets psíquics que s’expressen mitjançant els comportaments, els estats i processos mentals.
Per comportaments s’entèn el conjunt de manifestacions observables de la nostra activitat.
Per estats s’entèn el que afecta a les persones i les percepcions o representacions que les persones tenen d’aquest estat.
Els processos mentals són les activitats mentals que originen els comportaments i els estats mentals.
La psicologia comporta tres àmbits fonamentals: l’estudi del pensament i de les funcions cognitives; l’estudi de les motivacions i de la personalitat, l’estudi i el tractament dels símptomes, trastorns i alteracions mentals.
El psicòleg exerceix en el camp de la salut (salut mental, clínica, esportiva i forense), de l’educació i del treball (laboral, social, i de les organitzacions).
La seva funció és sanitària, social o comunitaria. 3.2.- Serà obligatòria la col·legiació dels professionals de la psicologia que exerceixin la professió dins l’àmbit privat i per compte de l’Administració Pública andorrana, qualsevol que sigui el règim de contractació, tant per compte propi com per compte aliè.
Article 4
El col·legi té com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti i especialment per garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió.
També té com a finalitat la representació i defensa de la professió i dels interessos professionals dels col·legiats.
Article 5 5.1.- Són funcions públiques del col·legi: 5.1.1.- Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la seva normativa, deontologia i bones pràctiques, i es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació professional. 5.1.2.- Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions dels col·legiats. 5.1.3.- Vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant si escau les mesures i les accions previstes a l’ordenament jurídic. 5.1.4.- Exercir la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats, en els termes establerts per la llei i les normes pròpies dels col·legis. 5.1.5.- Promoure i facilitar la formació professional continuada dels col·legiats. 5.1.6.- Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius, quan així es prevegi legalment, i per mitjà de l’emissió d’informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratives i judicials. 5.1.7.- Informar els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió. 5.1.8.- Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència. 5.1.9.- Aprovar els seus pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats. 5.1.10.- Percebre les taxes per la prestació dels serveis que corresponen a les funcions públiques, d’acord amb la normativa vigent. 5.1.11.- Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueixi la legislació vigent. 5.2.- A més de les funcions públiques, el col·legi exerceix les funcions següents: 5.2.1.- Prestar serveis comuns als col·legiats. 5.2.2.- Intervenir per via de mediació o d’arbitratge, d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin donar entre col·legiats o entre aquests i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades. 5.2.3.- Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l’exercici de la professió.
Article 6
El Col·legi té el seu domicili a Escaldes-Engordany, Carretera de l’Obac, números 12-14, Edifici Forestal, Escala A, Planta Baixa, Local
1. L’esmentat domicili pot ésser traslladat a qualsevol altre lloc dins del Principat d’Andorra, per acord de l’Assemblea General, sense necessitat de modificar els presents estatuts.
Article 7
La durada del col·legi és indefinida. Capítol II.- Dels col·legiats.
Article 8
Per tal de poder incorporar-se al col·legi, serà necessari reunir els requisits següents: 8.1.- Titulació: Estar en possessió d’un títol de nivell 4 del marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior lliurat o reconegut pel Govern d’Andorra.
El primer i el segon cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior, MATES 2 i MATES 4 respectivament, han de ser de l’àmbit de la psicologia. 8.2.- Nacionalitat o residència: Estar en possessió de la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra, o acreditar que es disposa d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent en el cas que l’exercici professional titulat es desenvolupi, exclusivament, per compte aliè. 8.3.- Acreditar, mitjançant còpia de l’original, que s’està en possessió de l’autorització que habilita com a professional titulat. 8.4.- Complir, si escau, les altres condicions habilitants legalment establertes, com ara l’assoliment d’una formació pràctica prèvia o l’obtenció d’una acreditació de capacitació.
Article 9 9.1.- El nombre de col·legiats és il·limitat.
L’adquisició de la condició de col·legiat comporta la plena adhesió als presents Estatuts, amb tots els drets i obligacions que en deriven, i la subjecció als acords de l’Assemblea General i Junta de Govern vàlidament adoptats, sense perjudici del dret d’impugnar-los. 9.2.- Els col·legiats que, malgrat complir tots els requisits continguts en els articles 8.1 i 8.2 precedents, no exerceixin la professió de la psicologia, ja sigui per compte propi o per compte aliè, no podran ésser col·legiats en exercici.
Aquests podran ésser col·legiats amb caràcter de no exercents. 9.3.- Cada col·legiat en exercici gaudirà de veu i de dos vots en totes les matèries.
Cada col·legiat no exercent gaudirà de veu i d’un vot.
Aquests darrers no tindran però dret de vot en aquelles deliberacions que afectin, en general, a l’exercici de la professió.
Article 10
Procediment de col·legiació: 10.1.- Per tal d’obtenir la col·legiació, l’interessat ha d’adreçar a la Junta de Govern una sol·licitud escrita acompanyada dels documents acreditatius del compliment dels requisits prevists en l’anterior article 8. 10.2.- En cas que la Junta demanés informacions o documents complementaris, l’interessat haurà d’aportar-los en el termini que aquella li indiqui. 10.3.- Una volta informada favorablement per la Junta la sol·licitud, i abans que la col·legiació sigui efectiva, l’interessat ha d’abonar la quota d’incorporació i la corresponent a l’any en curs.
Article 11
La sol·licitud de col·legiació és resolta per la Junta de Govern en el termini màxim de dos mesos a comptar de la data sol·licitud, salvat que acordi demanar a l’interessat documentació i informació complementària, en quin cas el termini per a resoldre quedarà en suspens mentre l’interessat no aporti la informació o documentació que li ha estat sol. licitada, o manifesti la seva negativa o la impossibilitat de fer-ho.
La Junta de Govern comunicarà tot seguit a l’interessat en forma escrita la resolució que adopti.
Si la resolució és denegatòria, serà necessàriament motivada.
Article 12 12.1.- La col·legiació únicament pot ésser denegada en els supòsits següents: 12.1.1.- Per no reunir el sol.1icitant les condicions que fixa l’article 8, anterior o qualsevol altre legalment establert. 12.1.2.- Per manca d’abonament de la quota d’incorporació. 12.1.3.- Per trobar-se incurs el sol.1icitant en la pena d’inhabilitació per a l’exercici professional de la psicologia. 12.2.- Contra l’acord denegatori de col·legiació pot interposar-se recurs davant la pròpia Junta de Govern, dins del termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la data de notificació de l’acord denegatori.
La Junta de Govern disposarà d’un termini de dos mesos per a pronunciar-se.
Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs jurisdiccional en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la notificació de la resolució de la Junta de Govern, o bé de sis mesos des de l’endemà del dia de finalització de termini per a resoldre indicat en el paràgraf precedent, sense que la Junta de Govern hagi resolt.
Article 13
Els col.1egiats causaran baixa en els casos següents: 13.1.- Per voluntat pròpia manifestada per escrit a la Junta de Govern, sense perjudici de les obligacions professionals o corporatives pendents de compliment. 13.2.- Per expulsió, adoptada d’acord amb les previsions i requisits de les normes vigents i d’aplicació. 13.3.- Per pèrdua d’algun dels requisits de col·legiació. 13.4.- Per sentència judicial ferma d’inhabilitació per a l’exercici professional de la psicologia. 13.4.- Per deixar d’abonar la quota col·legial ordinaria o extraordinària, dins del mes següent al requeriment fefaent que, en tal sentit, li cursi el col·legi. En l’esmentat requeriment s’hi farà constar expressament aquesta conseqüència de l’impagament. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial. 13.5.- Per defunció del col·legiat. En qualsevol cas, la pèrdua de la condició de col·legiat no eximeix del compliment de les obligacions vençudes.
Article 14
La reincorporació al col·legi es regeix per les mateixes normes que la primera incorporació. Capítol III.- Drets i deures dels col·legiats
Article 15
Són drets dels col·legiats: 15.1.- Ésser assistit, assessorat i defensat pel Col·legi, amb els mitjans de què el Col·legi disposa, en totes aquelles qüestions relacionades amb l’exercici professional. 15.2.- Utilitzar els serveis i mitjans del Col·legi en les condicions establertes. 15.3.- Participar com a elector i elegible en les eleccions que es convoquin en l’àmbit col·legial, participar activament en la vida col·legial, ésser informat i intervenir amb veu i vot en les Assemblees Generals. 15.4.- Formar part de les comissions, seccions o grups de treball que s’estableixin. 15.5.- Integrar-se en les institucions de previsió que es creïn, en les condicions que es fixin. 15.6.- Presentar a la Junta de Govern escrits de suggeriment, petició o queixa. 15.7.- Rebre informació sobre l’activitat corporativa i d’interès professional.
Article 16
Són deures dels col·legiats: 16.1.- Exercir la professió èticament i respectar les normes establertes en la llei, en aquests Estatuts i les que puguin dictar-se. 16.2.- Complir les normes corporatives, així com els acords adoptats pels òrgans de Govern del col·legi. 16.3.- Presentar al col·legi les declaracions professionals, contractes i altres documents que li siguin requerits d’acord amb els disposicions estatutàries o reglamentàries. 16.4.- Comunicar al col·legi, en un termini de trenta dies, els canvis de residència o domicili. 16.5.- Abonar puntualment les quotes ordinàries i extraordinàries que s’aprovin. 16.6.- Participar activament en la vida col·legial; assistir a les Assemblees Generals i a les comissions, seccions o altres grups de treball a què, per la seva especialitat professional, sigui convocat. 16.7.- Exercir diligentment els càrrecs pels que sigui elegit i complir els encàrrecs que els òrgans de govern del Col·legi puguin encomanar-li. 16.8.- No perjudicar els drets corporatius o professionals d’altres col·legiats. 16.9.- Cooperar amb la Junta de Govern i particularment, prestar declaració i facilitar informació en els afers d’interès col·legial per als quals li sigui requerida, sense perjudici del secret professional. 16.10.- No fer ús d’aquella publicitat encaminada a l’obtenció de clientela, directament o indirectament, que sigui contrària a la deontologia professional o signifiqui competència deslleial.
Capítol IV.- Dels òrgans de govern, normes de constitució, funcionament i competència
Article 17
Els òrgans de govern del Col·legi són l’Assemblea General de col·legiats i la Junta de Govern. Secció 1 - L’Assemblea General Article 18 18.1.- L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del col·legi. Com a òrgan plenari, és integrada per tots els col·legiats de ple dret, exercents i no exercents. Així mateix, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per al col·legi, adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern. 18.2.- L’Assemblea es reuneix en sessions ordinàries i extraordinàries. Els seus debats i acords es consignen en un llibre d’actes i cada acta és signada pel Secretari amb el vist-i-plau del President.
Article 19
Corresponen a l’Assemblea General les funcions següents: 19.1.- Aprovar i modificar els estatuts. 19.2.- Elegir i destituir els membres de la Junta de Govern. 19.3.- Aprovar la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes col·legials. 19.4.- Aprovar i modificar el reglament de règim interior. 19.5.- Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional que concerneixen el col·legi. 19.7.- Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o els estatuts o que no estigui reservada a la Junta de Govern. 19.8.- Acordar la dissolució del col·legi.
Article 20
L’Assemblea General es reunirà amb caràcter ordinari una vegada cada any, durant el primer semestre natural, per convocatòria del President cursada per escrit, amb una anticipació mínima de quinze dies naturals a la data de la seva celebració, amb inclusió de l’ordre del dia. Per tal de prendre vàlidament acords és necessària l’assistència, en primera convocatòria, de la meitat més un dels col·legiats. Si no s’aconsegueix aquest nombre, mitja hora més tard, se celebrarà en segona convocatòria sigui quin sigui el nombre de col·legiats assistents. Els acords s’adopten per majoria de vots presents o representats per escrit.
Article 21
L’ordre del dia de l’Assemblea General Ordinària inclou necessàriament els assumptes següents: 21.1.- Elecció dels membres de la Junta de Govern (quan escaigui). 21.2.- Examen i aprovació, si escau, de la Memòria d’Activitats i dels Estats de Comptes de l’exercici acabat, que presentarà la Junta de Govern. 21.3.- Aprovació del pressupost per al següent exercici. 21.4.- Fixació dels imports de les quotes d’admissió, ordinària i extraordinària, quan escaigui. 21.5.- L’ordre del dia pot incloure, així mateix, qualsevol altra qüestió que la Junta de Govern cregui oportuna i que no estigui reservada a la competència de l’Assemblea General Extraordinària.
Article 22
L’Assemblea General Extraordinària es reuneix sempre que la convoqui el President, per acord de la Junta de Govern, per iniciativa pròpia o a petició escrita d’un deu per cent dels col·legiats. La convocatòria es fa per escrit, amb inclusió de l’ordre del dia, i amb una anticipació mínima de vuit dies naturals. Per tal de prendre vàlidament acords serà necessària l’assistència, en primera convocatòria, de la meitat més un dels col·legiats i, la segona convocatòria, que podrà celebrar-se mitja hora més tard, se celebrarà sigui quin sigui el nombre de col·legiats assistents. Els acords es prendran per majoria de vots presents o representats per escrit. Sense perjudici del previst en els apartats anteriors, serà necessari el vot favorable –amb les ponderacions indicades en l’article 9- de dues terceres parts dels col·legiats, presents o representats, per tal de prendre qualsevol acord relatiu a la modificació dels presents Estatuts, adquisició o venda de béns immobles o a la dissolució del col·legi.
Article 23
Les sessions de l’Assemblea General, Ordinàries o Extraordinàries són presidides pel President, acompanyat de la resta de membres de la Junta de Govern. El President dirigirà les reunions, concedirà i retirarà l’ús de la paraula i ordenarà els debats i les votacions. Actuarà com a secretari aquell que ho sigui de la Junta de Govern, el qual aixecarà Acta de la reunió, amb el vist i plau del President.
Article 24
Les votacions són, habitualment, orals, però si ho demana qualsevol dels assistents s’ha de procedir a votació secreta. El President presideix l’escrutini i proclama els acords. Les votacions per a elegir els membres de la Junta de Govern seran sempre secretes. Secció 2 - La Junta de Govern
Article 25
La Junta de Govern ha d’estar constituïda com a mínim per tres persones amb els càrrecs de President, Secretari i Tresorer (que hauran de ser necessàriament col·legiats exercents); i pot haver-hi fins a un màxim de sis vocals (dels quals fins a una tercera part podran ser col·legiats no exercents).
Article 26
Els càrrecs de la Junta de Govern es proveiran per elecció, mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, cada dos anys, en l’Assemblea General Ordinària. Poden participar a l’elecció tots els col·legiats. Són el·legibles els col·legiats que no hagin estat sancionats disciplinàriament durant els tres anys precedents, a comptar de la data de compliment de la sanció. Els càrrecs s’elegeixen per una durada de dos anys, i són reelegibles un màxim de dues vegades consecutives.
Article 27
La Junta de Govern es reuneix sempre que la convoqui el President per iniciativa pròpia o a petició de qualsevol dels seus membres. Per tal de prendre vàlidament acords és necessària l’assistència de tres dels seus membres. Els acords s’adopten per majoria. En cas d’empat, el President gaudeix de vot diriment. De les reunions de la Junta de Govern se n’aixeca acta que és consignada en el pertinent Llibre d’Actes.
Article 28
Si per qualsevol causa cessés algun membre de la Junta de Govern abans d’acabar el seu mandat, es procedirà a cobrir la vacant per elecció, solament per al període restant de mandat i sempre que aquest sigui superior a un any. En cas contrari la Junta de Govern continuarà amb els membres restants, sempre i quan s’assoleixi el mínim de membres legalment previst, cas en el qual haurà de designar-se necessàriament un substitut sigui quin sigui el període restant de mandat. En el cas que el cessat ocupés un càrrec dins de la Junta, aquesta mateixa designarà un altre dels seus membres per a suplir el cessat.
Article 29
La Junta de Govern, en general, administra i representa el col·legi, executa els acords de l’Assemblea General i exerceix la potestat disciplinària. Sense perjudici d’això, i a títol enunciatiu i no limitatiu, són funcions de la Junta de Govern: 29.1.- Convocar les Assemblees Generals. 29.2.- Complir i fer complir els acords de les Assemblees Generals. 29.3.- Resoldre sobre l’admissió de nous col·legiats. 29.4.- Vetllar perquè tots els col·legiats observin bona conducta professional i deontològica. 29.5.- Proposar a l’Assemblea General els imports de les quotes. 29.6.- Exercir les facultats disciplinàries respecte dels col·legiats. 29.7.- Adoptar les mesures que es creguin convenients per a la defensa del col·legi i de la professió. 29.8.- Crear les comissions necessàries per al millor compliment de les funcions col·legials i dissoldre-les quan calgui. 29.9.- Designar els representants del col·legi davant els organismes, entitats etc., sempre que sigui oportú. 29.10. Informar als col·legiats de les activitats i acords del col·legi i preparar la Memòria anyal de la seva gestió. 29.11.- Totes aquelles altres funcions que no siguin expressament assignades a la Assemblea General i tinguin relació amb l’activitat i el funcionament col·legial.
Article 30
Són atribucions del President: 30.1.- Exercir les funcions de representació ordinària del col·legi da-vant de totes les entitats i corporacions, publiques i privades, i davant de la Justícia. 30.2.- Presidir la Junta de Govern i l’Assemblea General, així com totes les comissions que es creïn. 30.3.- Conferir apoderaments per qüestions judicials quan hagi estat autoritzat per acord de la Junta de Govern. 30.4.- Autoritzar l’obertura de comptes bancaris del col·legi. 30.5.- Autoritzar els moviments de fons, d’acord amb les propostes del tresorer i amb firma conjunta i mancomunada amb aquest. Aquesta firma la pot delegar en el Secretari. 30.6.- Dirigir els debats. En cas d’empat, el President gaudeix de vot diriment.
Article 31
El Secretari exerceix les funcions de fedatari dels actes i acords del col·legi; i, com a tal, a títol enunciatiu i no limitatiu, li correspon: 31.1.- Tenir al seu càrrec els serveis administratius del col·legi, els empleats, llibres, arxius i segell. 31.2.- Donar tràmit a totes les sol·lici tuds i comunicacions rebudes, traslladant-les a qui procedeixi. 31.3.- Redactar les actes de les Assemblees Generals i de la Junta de Govern, lliurant les corresponents certificacions amb els vist i plau del President. 31.4.- Portar el registre de col·legiats, formant, cada any, la corresponent llista. 31.5.- Firmar, per delegació del President o del Tresorer, i mancomunadament i conjunta amb un d’ells, els documents relatius al moviment i disposició de fons del col·legi.
Article 32
El Tresorer exerceix les funcions relacionades amb la gestió econòmica del col·legi, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat; i, com a tal, a títol enunciatiu i no limitatiu, li correspon: 32.1.- Recaptar, tenir cura i administrar els fons col·legials. 32.2.- Efectuar els pagaments ordenats pel President o per la Junta de Govern, signant els documents per al moviment de fons del col·legi, conjuntament amb el President. Aquesta firma podrà delegar-la en el Secretari. 32.3.- Portar la comptabilitat del Col·legi. 32.4.- Preparar el projecte de pressupost per a presentar-lo a l’Assemblea General.
Article 33
En el supòsit d’absència o malaltia del President, la seva representació recaurà en el Secretari. El Secretari i el Tresorer es substituiran mútuament. Secció 3.- Les comissions i les seccions
Article 34
La Junta de Govern pot crear comissions o grups de treball a l’objecte d’estudiar qüestions o afers d’interès per al Col·legi i, si escau, d’elaborar propostes.
Tots els col·legiats tenen el dret a participar en les comissions o grups de treball que es creïn.
El resultat del treball de les comissions es recull en el pertinent informe i es tramet a la Junta de Govern, que és qui ha d’adoptar la resolució escaient o sotmetre’l a l’Assemblea General, quan es tracti de matèries de la competència d’aquesta.
Article 35 35.1.- La Junta de Govern pot acordar la creació de seccions relatives a àmbits diferents de la psicologia.
Concretament, les seccions han d’entendre’s com a àmbits d’agrupació i adscripció propi i habitual dels col·legiats que exerceixin, o estiguin interessats a exercir, la seva pràctica dins d’una mateixa especialitat o àmbit d’intervenció de la psicologia.
Tot col·legiat estarà adscrit i podrà participar en la secció que, segons la seva formació i pràctica professional, sigui el marc de referència més habitual o majoritari.
La Junta de Govern desenvoluparà i aplicarà les mesures i normes específiques per gestionar el sistema d’adscripcions. 35.2.- Les seccions professionals tenen les finalitats següents: 35.2.1.- A través dels seus òrgans, la planificació, la direcció i l’avaluació de l’activitat col·legial en el seu àmbit professional, dins del marc de les polítiques col·legials genèriques per al conjunt de la professió, definides per la Junta de Govern del col·legi. 35.2.2.- L’estudi de qualsevol qüestió que afecti l’àmbit professional en cada un dels seus diferents vessants i especialitats. 35.2.3.- La coordinació de les activitats col·legials que duguin a terme els seus membres en cada una de les especialitats o àmbits de la psicologia. 35.2.4.- Fomentar el desenvolupament de l’especialitat pròpia de la secció, mitjançant la promoció d’actes de formació, divulgació i de promoure els acords i les relacions externes de manera coherent amb la direcció estratègica general i política de relacions externes del Col·legi impulsada per la Junta de Govern. 35.2.5.- Participar en els òrgans del col·legi encarregats específicament de la direcció de la formació en tasques d’actualització i de formació pròpia, en els àmbits pràctics i teòrics. 35.2.6.- La recerca i promoció de recursos per al desenvolupament de la professió en el seu àmbit. 35.2.7.- Qualsevol altra finalitat relacionada amb l’especialitat professional pròpia de l’àmbit de la secció. 35.3.- Les seccions poden treballar autònomament dintre del camp de l’especialitat per a la què s’han creat, però hauran de mantenir regularment informada la Junta de Govern de les seves activitats. 35.4.- Els acords de les seccions no són mai vinculants per als col·legiats que no en formin part.
Capítol V.- Del règim econòmic i administratiu
Article 36
El col·legi té plena capacitat jurídica en l’àmbit econòmic i patrimonial per al compliment de les seves finalitats. Els col·legiats no són personalment responsables dels deutes i obligacions contrets pel col·legi. Tampoc no ho són els membres de la Junta de Govern, sempre que llur actuació hagi estat conforme a les exigències de la llei i dels presents estatuts.
Article 37
Són recursos econòmics del Col·legi: 37.1.- Les quotes d’incorporació dels col·legiats. 37.2.- Les quotes ordinàries dels col·legiats. 37.3.- Les quotes extraordinàries que aprovi la Junta de Govern. 37.4.- Els ingressos procedents de publicacions, serveis, arbitratges, dictàmens, impresos o informes i d’altres quantitats que obtingui per altres serveis. 37.5.- L’import de les sancions disciplinàries que s’imposin als col·legiats 37.6.- Els rendiments dels propis béns o drets. 37.7.- Les subvencions, els llegats i les donacions que pugui rebre de l’Administració, entitats, col·legiats o particulars. 37.8.- Qualsevol altres que pogués tenir.
Article 38
El col·legi està sotmès a règim de pressupost. La Junta de Govern elaborarà anualment el projecte de pressupost i el sotmetrà a l’aprovació de l’Assemblea General Ordinària. El pressupost s’elabora amb caràcter anual, per anys naturals, d’acord amb principis d’eficàcia i economia i inclou la totalitat dels ingressos i despeses col·legials. De la mateixa manera es realitzen cada any els comptes de l’exercici. Capítol VI.- De la dissolució del col·legi
Article 39
El col·legi es podrà dissoldre per les causes següents: 39.1.- Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la llei. 39.2.- Acord de l’Assemblea General Extraordinària. 39.3.- Baixa de col·legiats, si queden reduïts a un nombre inferior al de vuit persones.
Article 40
La dissolució del col·legi professional s’ha de fer per llei. La petició de dissolució s’ha de formular al Govern, acompanyant-la del certificat de l’acord adoptat per l’Assemblea General a aquest efecte. Un cop rebuda aquesta documentació el Govern ha de presentar a tràmit el corresponent projecte de llei de dissolució. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern mitjançant decret ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregats de dur-la a terme i la destinació del romanent, d’acord amb els estatuts del col·legi dissolt i la Llei. Als efectes escaients, si resultés producte sobrer, serà destinat a fins benèfics i socials, que acordarà l’Assemblea General Extraordinària en decidir la dissolució. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern mitjançant decret ha de procedir a la cancel·lació de la inscripció del col·legi del Registre de Professionals Titulats, Col·legiats i Associacions Professionals. La qualitat de col·legiat no comportarà cap responsabilitat personal envers tercers per deutes contrets pel col·legi que no hagin pogut ésser liquidats. Titol II: Règim disciplinari Capítol 1.- Disposicions Generals
Article 41
Amb independència de la responsabilitat civil, penal o administrativa en què puguin incórrer, els col·legiats estan subjectes a responsabilitat disciplinària, que es depurarà d’acord amb les presents normes.
Article 42
El col·legi té potestat disciplinària sobre els seus col·legiats per a sancionar les infraccions comeses en l’exercici de la professió o en l’activitat col·legial. La potestat disciplinària s’exercirà per mitjà de la Junta de Govern. Capítol II.- Faltes i sancions
Article 43
Les infraccions que comporten sanció disciplinària es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 44 44.1.- Infraccions comeses en l’exercici de la professió: 44.1.1.- Són infraccions molt greus: 44.1.1.1.- L’exercici de la professió sense disposar del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra i exigit per a l’exercici de la professió. 44.1.1.2.- L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat el servei del professional. 44.1.1.3.- La vulneració del secret professional. 44.1.1.4.- L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional, o per part de qui incompleixi un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir al Principat dictada per part de l’autoritat andorrana competent. 44.1.1.5.- La condemna ferma per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió. 44.1.1.6.- L’exercici de la professió per part de qui no compleixi amb l’obligació de col·legiació. 44.1.1.7.- La comissió de dues infraccions greus, sempre que es cometin dins el període d’un any de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 44.1.2.- Són infraccions greus: 44.1.2.1.- La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals. 44.1.2.2.- L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei del professional. 44.1.2.3.- L’incompliment de l’obligació que tenen els col·legiats de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals en siguin coneixedors. 44.1.2.4.- L’incompliment del deure d’assegurança, quan aquesta sigui obligatòria. 44.1.2.5.- L’incompliment del deure de prestació obligatòria previst en aquesta Llei o en altres normes que així ho disposin, després d’haver-ne estat degudament requerit, llevat d’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei. 44.1.2.6.- Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial. 44.1.2.7.- La comissió de dues infraccions lleus, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 44.1.2.8.- L’exercici de la professió sense complir els requisits establerts en aquesta Llei, sempre que no constitueixi una infracció molt greu. 44.1.3.- Són infraccions lleus: 44.1.3.1.- L’incompliment dels deures professionals, quan d’això no en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei professional. 44.1.3.2.- La vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, sempre que no constitueixi infracció greu o molt greu. 44.2.- Infraccions col·legials 44.2.1.- Constitueixen infracció col·legial molt greu:
a) L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis o pels estatuts, quan revesteixi una gravetat especial i no sigui constitutiu d’infracció professional.
b) La manca de pagament de les quotes col·legials ordinàries o extraordinàries.
c) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Col·legi, quan no revesteixin caràcter d’infracció col·legial.
d) La realització d’actes que impedeixin o alterin greument el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.
e) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels psicòlegs en l’exercici de la professió, quan revesteixin gravetat especial.
f) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan revesteixin una gravetat especial.
g) La comissió de dos infraccions col·legials greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 44.2.2.- Són infraccions col·legials greus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establertes per la Llei o per aquests estatuts, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
b) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Col·legi en matèries que afectin el seu sosteniment econòmic, sempre que no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
c) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels psicòlegs en l’exercici de la professió, quan no es puguin qualificar com una infracció molt greu.
d) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
e) La comissió de dos infraccions col·legials lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 44.2.3.- Són infraccions col·legials lleus:
a) L’incompliment dels deures o les obligacions establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu o greu.
b) Les infraccions previstes en l’article precedent, quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions col·legials molt greus o greus.
c) La desatenció o el retard en el compliment dels tràmits administratius inherents a la col·legiació i al funcionament dels serveis del Col·legi.
Article 45
Les infraccions a què es refereix l’article precedent són sancionades, segons llur importància i transcendència, amb la imposició de les mesures següents: 45.1.- Sancions per infraccions comeses en l’exercici de la professió: 45.1.1.- Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents: 45.1.1.1.- Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys. 45.1.1.2.- Multa de quantitat no inferior a 5.000 euros i no superior a 50.000 euros. 45.1.2.- Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents: 45.1.2.1.- Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any. 45.1.2.2.- Multa de quantitat no inferior a 1.000 euros i no superior a 5.000 euros. 45.1.3.- Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents: 45.1.3.1.- Amonestació. 45.1.3.2.- Multa de quantitat no superior a 1.000 euros. 45.1.4.- En el cas d’infraccions molt greus i greus també es pot imposar com a sanció complementària l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals. 45.1.5.- Si la persona que ha comès una infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar amb una quantia addicional fins a l’import del profit obtingut pel professional. 45.2.- Sancions per infraccions col·legials: Les sancions poden consistir en amonestació, multa o expulsió, i s’han de regular d’acord amb els criteris següents: 45.2.1.- Les sancions de multa no poden excedir del que es disposa a l’article 45.1 pel que fa a la quantia. 45.2.2.- La sanció d’expulsió només es pot imposar per reiteració en la comissió d’infraccions molt greus de les previstes als articles 44.2.1. i 44.2.2 i s’ha de preveure, en tot cas, el dret del sancionat a sol·licitar la rehabilitació en el termini de quatre anys a comptar de l’efectivitat de la sanció.
La sanció d’expulsió només és executiva quan sigui ferma. 45.3.- En el cas d’infraccions greus o molt greus comeses pels membres de la Junta de Govern, es podrà imposar la sanció de remoció dels membres de la Junta de Govern.
Article 46
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent. La quantia de les sancions econòmiques previstes en els presents estatuts experimentarà l’actualització que eventualment es pugui preveure en la Llei anual del pressupost de l’Estat respecte de les quanties de les sancions previstes en la Llei. Article 47 47.1.- La sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada. 47.2.- Quan resolgui, l’òrgan que té potestat per imposar la sanció ha de comunicar la seva decisió al Govern. 47.3.- La inhabilitació és efectiva a partir del moment en què la resolució que la imposi sigui ferma, per no ser susceptible de cap recurs administratiu o jurisdiccional. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es començarà a computar a partir del compliment definitiu de l’anterior. Capítol III.- Procediment Disciplinari
Article 48
Els expedients disciplinaris s’iniciaran per decisió de la Junta de Govern, que pot fer-ho:
a) Per denúncia adreçada al President de la Junta de Govern. No es consideraran denúncia les comunicacions anònimes.
b) D’ofici, quan tingui coneixement de fets que puguin comprometre el bon nom del col·lectiu de psicòlegs i/o puguin ser constitutius d’infraccions.
Article 49
Són causes d’abstenció: 49.1.- El parentiu amb l’expedientat fins al quart grau de consanguinitat, o el segon d’afinitat. 49.2.- L’amistat íntima o enemistat manifesta amb l’expedientat. 49.3.- Tenir un interès personal o professional, amb les parts o amb la qüestió que motiva l’expedient, o tenir interès en una qüestió semblant, pendent de resolució.
Article 50
Si un membre de la Junta de Govern incurs en una de les causes enumerades a l’article anterior no assenyala el seu motiu d’abstenció, l’expedientat podrà promoure’n la recusació, per escrit en el que indicarà la causa en què es fonamenta. Si l’expedientat és un membre de la Junta de Govern, aquest quedarà completament exclòs de tota la tramitació i resolució del procediment.
Article 51
Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix acord motivat i l’audiència prèvia de la persona expedientada.
Article 52
La tramitació dels expedients sancionadors se subjectarà a les normes següents: 52.1.- Quan la Junta inicia un expedient disciplinari designa un dels seus membres com a instructor.
Abans de l’obertura d’un expedient disciplinari, la Junta de Govern pot acordar la incoació d’un expedient informatiu, la finalitat del qual és determinar si concorren les circumstàncies que justifiquin la iniciació d’un expedient disciplinari.
L’acord d’incoació d’un expedient informatiu comporta la designació d’un instructor d’entre els membres de la Junta.
La decisió d’incoació s’haurà de notificar a la persona expedientada, amb indicació de la persona instructora, quin ha estat l’origen de l’expedient – denúncia o d’ofici – i se li concedirà el termini de 10 dies naturals per formular les al·legacions que tingui per convenients.
Rebudes les al·legacions de la persona respecte la qual s’ha obert l’expedient informatiu, l’instructor formularà proposta adreçada a la Junta de Govern sobre si s’ha d’obrir expedient disciplinari o bé s’ha d’arxivar sense més tràmits.
Rebuda la proposta, la Junta de Govern decidirà al respecte.
Si la Junta de Govern decideix arxivar les actuacions, ho notificarà a la persona que al seu cas ha formulat la queixa i a la persona col·legiada objecte de l’expedient.
La resolució de la Junta de Govern que acorda l’obertura d’un expedient disciplinari s’ha de notificar a la persona col·legiada contra qui s’adreça, juntament amb la identificació de la persona designada com a instructora.
Si la persona expedientada pertany a la Junta de Govern, la seva condició de membre de la Junta quedarà en suspens fins que hagi recaigut una resolució ferma en l’expedient. 52.2.- L’instructor practicara les diligències que cregui oportunes, àdhuc la de rebre declaració de l’expedientat, i redactarà un plec de càrrecs en el termini d’un mes des de l’inici.
El plec de càrrecs ha de contenir l’exposició dels fets imputats a la persona expedientada, la referència de les disposicions que han estat infringides, i la proposta de sanció a imposar. 52.3.- Seguidament, donarà trasllat del plec de càrrecs a l’expedientat, perquè en el termini de quinze dies naturals presenti les seves al·legacions.
L’expedientat podrà, en l’escrit d’al·legacions, aportar o proposar la pràctica de tots els mitjans de prova que cregui oportuns. 52.4.- Rebuda la contesta al plec de càrrecs, o transcorregut el termini concedit a l’efecte sense que l’interessat hagi respost, l’instructor practicarà la prova que consideri oportuna.
En el cas que deixés de practicar-ne alguna, ho consignarà, motivadament, a l’expedient.
Posteriorment a la pràctica de les proves, haurà de donar vista del resultat a l’expedientat, qui en el termini de 15 dies naturals podrà formular l’escrit de conclusions. 52.5.- Rebut l’escrit de conclusions, o transcorregut el termini concedit a l’efecte sense que l’interessat l’hagi presentat, en el termini d’un mes, l’instructor o instructora ha de dictar una proposta de resolució. 52.6.- La proposta de resolució s’ha d’elevar a la Junta de Govern. 52.7.- La Junta de Govern decidirà, per majoria de vots, en el termini d’un mes des de la recepció de la proposta de resolució.
No prendrà part en la votació el membre de la Junta que hagi actuat d’instructor; els membres restants de la Junta no es poden abstenir en la votació, salvat que estiguin incursos en alguna de les causes d’abstenció previstes pel Codi de l’Administració i, en aquest cas, no poden estar presents ni participar en la deliberació. 52.8.- Si com a conseqüència de l’abstenció de membres de la Junta Disciplinària de Primera Instància, el nombre de membres resultés inferior a dos, llavors s’haurà de completar, exclusivament a l’efecte de resoldre l’expedient, amb els membres del Col·legi, aliens a la Junta que calguin per assolir-ne el nombre, que seran designats per insaculació d’entre els membres exercents.
Els membres que resultin designats amb aquesta finalitat tenen el deure d’assistir a la reunió de la Junta que ha de resoldre l’expedient i de votar, i no poden exucsar-se’n salvat que estiguin incursos en una causa legal d’abstenció.
La identitat dels membres així designats s’ha de notificar a la persona expedientada. 52.9.- La resolució dictada per la Junta en primera instància es comunicarà a l’interessat dins el termini de vuit dies, a comptar de la seva data.
En tot cas, s’ha de cenyir als fets que han servit de base al plec de càrrecs i a la proposta de resolució, amb independència de la valoració jurídica que se’n faci.
Si la resolució és sancionadora, ha de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en que es troben tipificades i les sancions imposades, amb indicació expressa dels recursos que s’hi poden interposar en contra de la mateixa i els terminis per fer-ho.
Article 53
No obstant el que estableix l’article anterior, les infraccions lleus podran ésser sancionades directament per la Junta de Govern, sense necessitat d’instrucció d’un expedient previ, però amb audiència o descàrrec de l’expedientat.
Article 54
1. Contra les sancions imposades per la Junta disciplinària de Primera Instància pot interposar-se recurs davant la Junta disciplinària de Segona Instància, dins del termini de d’un mes a comptar des de l’endemà de la data de notificació de la resolució. La Junta Disciplinària de Segona Instància disposarà d’un termini de 2 mesos hàbils per a pronunciar-se.
2. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Segona Instància, disposant el president de vot diriment en cas d’empat.
3. La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb caràcter especial per a cada recurs i està formada per un total de nou membres, escollits entre les persones col·legiades per insaculació. Els seus membres no poden haver format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni haver participat de cap forma en la instrucció de l’expedient. Aquesta Junta serà presidida pel membre amb més antiguitat en l’exercici de la professió.
4. Els membres designats per formar part de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada apreciada pel degà o la degana. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu. Els membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusats i, en cas que sigui així, resol el degà o la degana.
5. La resolució expressa o tàcita del recurs a que es refereix aquest article es pot impugnar davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en la forma i termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal. Article 55 55.1.- Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant. 55.2.- És causa d’interrupció de la prescripció l’inici, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor. 55.3.- Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus al cap de sis mesos. 55.4.- Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció. 55.5.- Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir del dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa. 55.6.- La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor.
Article 56
Les sancions fermes imposades s’anotaran a la fitxa personal del col·legiat al que afectin.
Disposició transitòria Mentre
estigui en vigor l’article 52 del “Decret del Molt Il·lustre Consell General de 31 de juliol de 1980, pel que s’aprova el Reglament sobre l’exercici de les professions para-mèdiques i para-socials d’Andorra”, per tal de poder incorporar-se al Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra, es considerarà suficient estar en possessió d’un dels títols esmentats en aquell article. Escaldes-Engordany, 17 d’abril del 2019 Ester Molné Soldevila Secretària d’Estat de Justícia i Interior en funcions