Article 34

Article 34

Regulació de determinades activitats La regulació de determinades activitats que es puguin dur a terme en els límits del Parc es precisa en l’Ordinació reguladora de determinades activitats al parc natural de la vall de Sorteny del 2 de juliol del 2002 i les possibles modificacions posteriors de la mateixa, on es detalla el règim sancionador. Ordino, 31 de maig de 2012 P.O. del Comú La Secretària general Zita Barrio López Vist i plau El Cònsol major Bonaventura Espot Benazet Descarrega el document Annex núm.

4. Espècies vegetals d’ús tradicional - el coscoll ( Melopospermum peloponnesiacum ) - el comí ( Carum carvi ) - l’espinac de muntanya ( Chenopodium bonus-henricus ) - l’origà ( Origanum vulgare ) - l’enciam de font ( Saxifraga aquatica ) - la salsafraja ( Peucedanum ostruthium ) - l’ortiga ( Urtica dioica ) - l’all junciforme ( Allium schoenoprasum ) - la xicoia ( Taraxacum pyrenaicum ) - la gençana groga ( Gentiana lutea ) - l’àrnica ( Arnica montana ) - la salsafraja ( Peucedanum ostruthium ) - els fruits de bosc - els bolets Annex núm. 5. - Llista vermella de la flora vascular del parc natural de la vall de Sorteny Seguint els criteris dels diferents nivells d’amenaça de la llista vermella de la flora vascular d’Andorra (criteris de la UICN), al parc natural es troben unes 95 espècies d’interès que s’exposen a continuació, classificades per nivell d’amenaça: En perill crític (CR) Astragalus penduliflorus (no inclosa en la check-list de la flora vascular d’Andorra) Gnaphalium hoppeanum (Omalotheca hoppeana) Lepidium villarsii Neslia paniculata subsp. thracica Prunus padus Ranunculus glacialis Woodsia alpina Xatardia scabra En perill (EN) Campanula cochlearifolia subsp. andorrana (Campanula cochlearifolia subsp. jaubertiana) Carex pulicaris Carex rupestris Colchicum autumnale Cystopteris fragilis subsp. huteri Festuca alpina Hypericum richeri subsp. burseri Knautia godetii Linum perenne subsp. alpinum Listera cordata Lonicera alpigena subsp. alpigena Ornithogalum pyrenaicum Pedicularis comosa Potentilla frigida Ranunculus montanus subsp. guanii Salix lapponum Saxifraga retusa Veronica nummularia Vulnerable (VU) Artemisia umbelliformis Calycocorsus stipitatus Campanula serrata subsp. recta Carex atrata Carex curta Carex macrostylon Centaurea montana Cerastium alpinum subsp. squalidum Cicerbita alpina Corydalis solida Crepis mollis Dianthus barbatus subsp barbatus Draba dubia subsp. laevipes Draba tomentosa subsp. ciliigera Draba nemorosa Epilobium obscurum Festuca borderei Festuca niphobia Galanthus nivalis Gnaphalium norvegicum (Omalotheca norvegiaca) Juncus squarrosus Laserpitium siler Lathyrus latifolius Leucanthemum vulgare subsp. catalaunicum Myrrhis odorata Orchis mascula Phyteuma globulariifolium subsp. pedemontanum Ranunculus montanus subsp. aduncus Ribes uva-crispa Rumex acetosa subsp. amplexicaulis Saxifraga intricata Saxifraga pubescens Saxifraga rotundifolia Sedum telephium subsp. fabaria Tragopogon dubius Veronica verna Quasi amenaçat (NT) Arabis serpiifolia subsp. serpiifolia Campanula precatoria Carum verticillatum Crepis albida Eleocharis quinqueflora Galium mollugo subsp. mollugo Lilium pyrenaicum Luzula sudetica Narcissus poeticus Oxyria digina Rumex longifolius Saussurea alpina Saxifraga media Thlaspi caerulescens subsp. brachypetalum Poc preocupant (LC) Angelica razulii Armeria arenaria subsp.confusa Carduus carlinioides subsp. carlinioides Cerastium latifolium subsp. pyrenaicum Drosera rotundifolia Erigeron uniflorus subsp. aragonensis Erysimum sylvestre subsp. pyrenaicum Festuca glacialis Galeopsis ladanum subsp. pyrenaica Gentiana burseri subsp. burseri Hieracium breviscapum Iris latifolia Leontodon pyrenaicus subsp. pyrenaicus Narthecium ossifragum Poa nemoralis subsp. glauca Potentilla pyrenaica Senecio pyrenaicus subsp. pyrenaicus Salix phylicifolia subsp. basaltica Veronica ponae Annex núm.

6. Característiques del parc natural

1. Medi físic 1.1. Situació Situada al nord-oest del Principat d’Andorra (el seu límit nord forma frontera amb França), la vall de Sorteny és una vall secundària dins de la conca del riu Valira del Nord, vertebrada pel riu de Sorteny, els afluents del qual provenen de quatre circs glacials que tanquen la vall i que són: el Forn, la Cebollera, la Serrera i l’Estanyó.

La superfície total és de 1.080 hectàrees.

Entre el límit inferior al pont de Puntal a 1.653 m i el límit superior al pic de l’Estanyó a 2.915 m d’altitud, el parc natural presenta els estatges montà superior, subalpí i alpí. 1.2. Climatologia La vall de Sorteny, situada a la zona axial del Pirineu, gaudeix d’un clima de muntanya; però el gradient altitudinal, l’orientació est-oest de la vall principal i les orientacions diferents de les petites valls penjades determinen una gran varietat de microclimes.

Les temperatures es caracteritzen per una oscil·lació elevada tant diària com anyal.

Trobem quasi 200 dies de gelada, el 17% amb temperatura inferior a 0ºC, quant al 83% restant, es produeixen fenòmens de gel-desgel que influeixen en la geomorfologia i la vegetació.

Els valors climatològics calculats sobre el periode 1971-2000, a unes altituds de 1.791 m a l’aparcament de la Canya de la Rabassa, 2.265 m a l’estació meteorològica automàtica de l’Estanyó (CENMA) i 2.884 m sota el pic de l’Estanyó, donen respectivament1: - una temperatura mitjana anual de 6,1 ºC, 3,6ºC i 1.6ºC - el mes més fred: gener amb una mitjana de -4 ºC, -5,3 i -5,9ºC (TºC mínimes), - el mes més càlid: juliol amb una mitjana de 20,8ºC, 18ºC, 16 ºC (TºC màximes), - les precipitacions anuals són de 1.079 mm, 1.190 mm, 1.347 mm, - el mes més plujós:maig amb 114 mm, 127 mm, 145 mm. Dels mesos de novembre a abril, bona part de les precipitacions són en forma de neu.

L’estació d’Ordino-Arcalís (2.080

m) dóna una mitjana de precipitacions sòlides acumulades al llarg de la temporada de 508 cm.

La mitjana de les altures mitjanes mensuals de neu entre desembre i abril és de 87,5 cm (84/94). 1 Dades facilitades pel CENMA, 2012 1.3. Geologia La vall de Sorteny pertany al que es coneix com a dom de la Pallaresa, una gran estructura a escala dels Pirineus en la que afloren materials cambrians i ordovicians.

En general, es tracta de pissarres i esquistos amb alguns trams de quarsites i calcàries.

El conjunt de materials ha sofert metamorfisme regional de grau mig i baix.

Cal destacar la mineralització de la zona de la Serrera (clots dels Meners), on hi havia una antiga explotació de ferro i coure que s’extreia de filons encaixonats en els esquists de l’Ordovicià2. 2 Dades facilitades pel CENMA, 2012 1.4. Geomorfologia La morfologia de la conca de Sorteny ha estat modelada principalment pel gel ja sigui per les glaceres del quaternari ja sigui pel fenomen de gel-desgel.

Així trobem formes d’origen glacial com les formes d’erosió que són els quatre circs, les cubetes de sobreexcavació glacial (estany de l’Estanyó) o els substrats polits (Cebollera) i les formes d’acumulació que són les morenes dipositades a les zones de circ i les glaceres rocalloses molt ben desenvolupades al circ de la Serrera i de l’Estanyó.

Les formes d’origen periglacial comporten també formes d’erosió d’entre les quals destaquen la gelifracció, les crestes i els pics (de la Serrera a l’Estanyó), la soligelifluxió (solanes de gespit) i les formes d’acumulació com els cons d’esllavissament per graveta (tarteres del Roc del Rellotge) o les canals i cons d’allaus presents a tota la vall. 1.5. Hidrografia El riu de Sorteny és l’element vertebrador de la xarxa hidrogràfica de la vall de Sorteny, neix a 2.082 m d’altitud quan conflueixen els rius de la Serrera i de la Cebollera que respectivament naixen a 2.680 m (naixement a major altitud d’Andorra) i 2.485 m. La xarxa ve completada pels rius de les Cebes i de l’Estanyó.

Els rius tenen una velocitat de corrent elevada amb un pendent mitjà de 17% amb aigües molt fredes (11,4ºC a l’agost).

La zona té un únic estany, l’estany de l’Estanyó, d’una superfície de1,5 ha que se situa a 2.339 m d’altitud.

A més, trobem algunes basses, molleres i prats higròfils, zones humides que presenten un alt interès ecològic.

2. Medi natural 2.1. Vegetació La vall de Sorteny presenta una gran varietat d’hàbitats, la majoria dels quals formen part de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE.

Més de set-centes espècies fanerògames han estat inventariades.

Una seixantena són endèmiques (8% de la flora), prop d’un centenar de tàxons són espècies molt rares o amenaçades (llista vermella).Tradicionalment, se sol collir algunes espècies ja sigui per les seves virtuts medicinals (comí, genciana,…) ja sigui perquè són comestibles (coscoll, salsafraja, enciam de font), sense oblidar els bolets, collits principalment als boscos d’obaga. 2.2. Fauna Malgrat la seva reduïda superfície, la vall de Sorteny gaudeix d’una bona riquesa faunística.

L’isard i el porc senglar són els ongulats més freqüents amb algun cabirol; altres mamífers d’interès com el gat salvatge, l’almesquera i la marta hi són presents.

S’hi troben una seixantena d’espècies d’ocells, alguns dels quals són de gran interès, com el trencalòs i l’àguila daurada que no nidifiquen a la zona, el falcó pelegrí, la perdiu blanca, el gall de bosc, la perdiu xerra, la merla d’aigua, el bitxac rogenc o la merla de pit blanc.

Els amfibis i els rèptils hi són pocs representats, tot i que es nota la presència del tritó pirinenc i de la sargantana pallaresa (microendemisme pirinenc) que són espècies rellevants.

El grup dels insectes, poc estudiat fins ara, hi hauria de ser bastant ben representat si es considera la riquesa floral del Parc natural.

Cal notar que es troben unes 85 espècies de ropalòcers (papallones diürnes).Finalment, pel que fa als peixos, als rius de l’estatge montà i subalpí s’hi troba la truita comuna autòctona, acompanyada d’una espècie introduïda, la truita irisada, que trobem també a l’estany.

3. Patrimoni cultural El patrimoni cultural de la vall prové de dos activitats principals, una ancestral que és la ramaderia (es troben molts orris, pletes, parets seques, cabanes i aixoplucs) i l’altra més recent, però desapareguda, la mineria (senders empedrats, cabana i altre edifici - les carboneres han desaparegut dins del bosc). Sota del límit inferior del Parc, a Puntal, de la primera farga a Andorra (1620) no queda quasi res. El patrimoni toponímic és ric; notem en particular que el nom de la vall, “Sorteny” voldria dir segons Anglada, “la plana de les bruixes”.

4. Medi socioeconòmic Les activitats econòmiques a la vall de Sorteny se centraven en la ramaderia, l’explotació forestal, l’aprofitament farratger i unes activitats vinculades amb l’explotació de les mines de ferro de Ransol i la Serrera, des del segle XVII fins al segle XIX. La caça i la pesca completaven les activitats tradicionals. La vall de Sorteny ha estat sempre reservada per la vacada comunal. S’arrendaven alguns cortons i els prats de dall del pla de Sorteny.L’activitat ramadera continua avui amb uns dos-cents caps de bestiar gros. El bestiar segueix unes rutines tradicionals. L’ús ramader del territori està definit en un document anomenat La Taba. Finalment l’activitat turística i recreativa, tant a l’estiu com a l’hivern, va creixent, i la freqüentació humana a la vall va augmentar des del moment en què es va obrir la carretera fins a la Canya de la Rabassa i posteriorment la pista des de la Canya de la Rabassa fins al Cap dels Graus i encara més des de la seva declaració com a parc natural. Aquesta zona representa un recurs no solament per als professionals del turisme de la parròquia d’Ordino sinó també per a tot el país.