Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 70, any 2026 (23/06/2026) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Entra en vigor el 01/01/2027.
amb anterioritat
1. Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes i la formalització dels quals va tenir lloc l’any 2021 o amb anterioritat, queden sotmesos, un cop finalitzi el sistema de pròrrogues que regula la Llei 24/2023 , del 28 de novembre, de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendaments d’habitatges, al règim jurídic següent:
a) Els contractes formalitzats durant l’any 2012 o amb anterioritat o els contractes que tinguin un preu inferior o igual a 6 euros per metre quadrat poden ser prorrogats de forma tàcita d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes o poden ser resolts, a iniciativa de la part arrendadora, un cop s’esdevingui la finalització de la pròrroga corresponent, amb un preavís de sis mesos, com a mínim. En cas de formalització d’un nou contracte amb la mateixa part arrendatària o amb una tercera persona, casos en els quals la durada mínima de qualsevol dels dos contractes és de cinc anys, la renda de lloguer resultant pot incrementar-se com a màxim en els percentatges establerts als articles 2 o 3 en aquesta Llei.
b) Els contractes formalitzats durant els anys 2013, 2014 o 2015 o els contractes que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tinguin un preu inferior o igual a 7 euros per metre quadrat són objecte d’una pròrroga legal d’un any, la qual finalitza l’any 2028, i la renda de lloguer pot actualitzar-se durant aquest any de pròrroga, com a màxim, d’acord amb la variació que hagi experimentat l’índex de preus de consum de l’any natural anterior. En finalitzar aquesta pròrroga i durant l’any 2028, aquests contractes poden ser prorrogats de forma tàcita d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes o poden ser resolts, a iniciativa de la part arrendadora, amb un preavís de sis mesos, com a mínim. En cas de formalització d’un nou contracte amb la mateixa part arrendatària o amb una tercera persona, casos en els quals la durada mínima de qualsevol dels dos contractes és de cinc anys, la renda de lloguer resultant pot incrementar-se com a màxim en els percentatges establerts als articles 2 o 3 en aquesta Llei.
c) Els contractes formalitzats durant els anys 2016, 2017 o 2018 o els contractes que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tinguin un preu inferior o igual a 8 euros per metre quadrat són objecte d’una pròrroga legal de dos anys, la qual finalitza l’any 2029, i la renda de lloguer pot actualitzar-se un cop l’any durant aquests anys de pròrroga, com a màxim, d’acord amb la variació que hagi experimentat l’índex de preus de consum de l’any natural anterior. En finalitzar aquesta pròrroga i durant l’any 2029, aquests contractes poden ser prorrogats de forma tàcita d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes o poden ser resolts, a iniciativa de la part arrendadora, amb un preavís de sis mesos, com a mínim. En cas de formalització d’un nou contracte amb la mateixa part arrendatària o amb una tercera persona, casos en els quals la durada mínima de qualsevol dels dos contractes és de cinc anys, la renda de lloguer resultant pot incrementar-se com a màxim en els percentatges establerts als articles 2 o 3 en aquesta Llei.
d) Els contractes formalitzats durant els anys 2019, 2020 o 2021 són objecte d’una pròrroga legal de tres anys, la qual finalitza l’any 2030, i la renda de lloguer pot actualitzar-se un cop l’any durant aquests anys de pròrroga, com a màxim, d’acord amb la variació que hagi experimentat l’índex de preus de consum de l’any natural anterior. En finalitzar aquesta pròrroga i durant l’any 2030, aquests contractes poden ser prorrogats de forma tàcita d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes o poden ser resolts, a iniciativa de la part arrendadora, amb un preavís de sis mesos, com a mínim. En cas de formalització d’un nou contracte amb la mateixa part arrendatària o amb una tercera persona, casos en els quals la durada mínima de qualsevol dels dos contractes és de cinc anys, la renda de lloguer resultant pot incrementar-se com a màxim en els percentatges establerts als articles 2 o 3 en aquesta Llei.
2. Els pactes que modifiquin en detriment de la part arrendatària les normes d’aquest article són nuls i es consideren no establerts, sense perjudici de ser causa d’infracció administrativa, d’acord amb la Llei d’arrendaments de finques urbanes o d’aquesta Llei.
3. En cas que s’hagi atorgat a un pacte contrari al que disposa aquest article i la part arrendadora hagi cobrat una renda superior, això genera un crèdit a favor de la part arrendatària que pot descomptar de la mensualitat següent, de manera que queda alliberada de l’obligació de pagament de la renda fins a la compensació del crèdit generat. El pagament de les rendes mensuals següents s’ajusta automàticament al que està establert en aquest article, sense que això constitueixi una causa d’impagament i sense perjudici de l’aplicació del règim sancionador corresponent.
4. La part arrendadora ha d’informar de forma fefaent la part arrendatària de la voluntat de renovar el contracte d’arrendament o de resoldre’l, en cas que ho permeti aquest article, amb sis mesos d’antelació abans de la data en què es compleix l’anualitat contractual corresponent, com a mínim.
5. El règim jurídic regulat als apartats anteriors d’aquest article no és aplicable als contractes d’arrendament d’habitatges en què concorre alguna de les circumstàncies següents:
a) Que la renda mensual de l’habitatge corresponent sigui igual o superior a 2.500 euros. Aquesta renda es refereix exclusivament al preu de l’habitatge i resta exclòs del còmput el preu de les places d’aparcament, dels trasters o de qualsevol dels subministraments que estiguin vinculats al contracte d’arrendament.
b) Que l’habitatge sigui unifamiliar.
c) Que el contracte d’arrendament d’habitatge per a ús residencial i permanent s’hagi formalitzat en favor d’una persona titular d’una autorització de residència sense activitat lucrativa.
d) Que, en compliment de l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme vigent, o concordant, s’hagin d’executar obres relatives a la seguretat, la salubritat i la higiene que impedeixin que l’habitatge continuï ocupat. Aquests treballs han de constituir actuacions subjectes a llicència prèvia d’acord amb l’article 134 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme vigent o concordant, i la incompatibilitat entre l’execució de l’obra i l’ocupació de la finca s’ha de fer constar en l’estudi de seguretat i salut en el treball i en el projecte de seguretat i salut que signen la direcció facultativa, l’empresa contractista i l’empresa de prevenció de riscos laborals. La part arrendadora ha de comunicar la voluntat de rescindir el contracte d’arrendament per aquesta causa amb una antelació mínima de sis mesos respecte de la data d’expiració del contracte i ha d’adjuntar una còpia de l’atorgament de la llicència, així com un certificat signat per la direcció facultativa, l’empresa contractista i l’empresa de prevenció de riscos laborals en què es faci constar la incompatibilitat dels treballs amb l’ocupació de l’habitatge. La llicència d’obres ha d’indicar el termini per començar-les, que no pot ser superior a sis mesos des de la data d’expiració del contracte.
e) Que la part arrendadora vulgui recuperar l’habitatge arrendat per destinar-lo a l’ús propi o a favor de familiars de fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, en qualsevol moment de l’aplicabilitat d’aquesta Llei.
Amb la finalitat de garantir que l’habitatge es destina a l’ús propi o a favor de familiars de fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, la part arrendadora ha de notificar-ho a la part arrendatària amb una antelació mínima de sis mesos respecte a la data en què es compleix l’anualitat i ha de justificar el parentiu corresponent, i adjuntar una declaració jurada sobre el destí de l’habitatge signada per ella i, si escau, pel familiar a favor del qual es destina l’habitatge.
La part arrendatària, en el moment en què se li notifiqui l’extinció del contracte d’arrendament per aquesta causa, ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica, que ha d’anar acompanyada de la notificació efectuada per la part arrendadora i, si escau, la justificació del parentiu.
Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a habitatge habitual, la part arrendadora o, si escau, la part arrendatària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de trenta dies naturals després de la recuperació de l’habitatge, el canvi de cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics, així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta.
L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor dels familiars indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat han de ser per un període mínim de cinc anys, llevat que no es pugui complir aquest període mínim per una causa de força major, separació, divorci, accident o malaltia de la part arrendadora o del familiar de fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.
En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf immediatament anterior, la part arrendadora ha de destinar novament l’arrendament a favor de terceres persones.
La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’un valor inferior o igual al que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars de fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.
No obstant això, la part arrendadora pot actualitzar la renda del nou contracte d’arrendament amb l’índex general de preus de consum acumulat durant els anys en què l’habitatge ha estat destinat a ús propi o a favor de familiars de fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.
Als efectes previstos en aquest article, s’entén per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua i la calefacció.
Aquesta excepció pot ser al·legada per persones jurídiques que hagin actuat en el contracte d’arrendament com a part arrendadora, sempre que la recuperació de l’habitatge es destini a socis o accionistes, o a familiars de fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat d’aquests socis o accionistes, i que s’acrediti el caràcter de soci o d’accionista i, si escau, el parentiu amb la persona destinatària de l’habitatge.
f) Que la part arrendadora vulgui recuperar l’habitatge arrendat per llogar-lo al seu torn a favor d’una persona treballadora per compte aliè contractada per la part arrendadora. La persona treballadora ha de tenir la residència legal i permanent al país i la relació laboral ha de tenir com a mínim dos anys d’antiguitat, a excepció que es tracti de personal qualificat i el contracte laboral s’hagi formalitzat amb una clàusula de permanència de cinc anys com a mínim.
g) Si la part arrendadora ha venut l’habitatge objecte d’arrendament i la part compradora l’ha adquirit per destinar-lo a establir-hi la seva residència habitual i permanent, en qualsevol moment de l’aplicabilitat d’aquesta Llei. Per executar aquesta facultat, cal que la part compradora hagi notificat la voluntat de destinar l’habitatge per a residència habitual i permanent en el moment en què comunica l’adquisició de l’habitatge i la subrogació en els drets i deures de la part propietària anterior. Aquesta notificació ha de respectar com a mínim un preavís de sis mesos d’antelació respecte a la data en què es compleix l’anualitat del contracte. Un cop recuperada la possessió de l’habitatge i en el termini de trenta dies posteriors, la part compradora ha de justificar davant el ministeri responsable de l’habitatge que ha destinat l’immoble a establir-hi la residència habitual i permanent mitjançant el certificat de residència comunal i l’alta dels subministraments bàsics. La manca de presentació d’aquesta documentació o l’incompliment de destinar l’habitatge a establir-hi la residència habitual i permanent del nou propietari són constitutius d’una infracció administrativa d’acord amb la Llei d’arrendaments de finques urbanes o d’aquesta Llei.
h) Si la part arrendadora va notificar de forma escrita i fefaent a la part arrendatària la voluntat de resoldre el contracte d’arrendament de l’habitatge per expiració del termini convingut abans de l’entrada en vigor de la Llei 18/2019 , del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019.
i) Que l’extinció del contracte d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent es produeixi per voluntat expressa de la part arrendatària de no renovar el contracte, degudament comunicada a la part arrendadora dins dels terminis establerts a la Llei d’arrendaments de finques urbanes. Correspon a la part arrendadora acreditar per escrit que la no renovació del contracte és imputable a la voluntat de la part arrendatària a demanda de l’Administració, si així és requerida.
j) Que es produeixi la desocupació de l’habitatge per causa imputable a la part arrendatària.
6. En els supòsits previstos en l’apartat cinquè anterior, a excepció de les lletres e i g , la part arrendadora pot formalitzar un nou contracte d’arrendament amb una tercera persona amb llibertat de determinació de la renda, sense que resultin aplicables els percentatges màxims d’increment previstos als articles 2 o 3 d’aquesta Llei.
Entra en vigor el 01/01/2027.
Un cop s’esdevingui la finalització d’un contracte d’arrendament d’habitatge d’acord amb l’article 1 d’aquesta Llei, en cas de formalització d’un nou contracte d’arrendament d’habitatge amb la mateixa part arrendatària o amb una tercera persona, la renda de lloguer aplicable pot incrementar-se com a màxim en els percentatges següents, tenint en compte el preu per metre quadrat del contracte finalitzat a la data en què es formalitzi el nou contracte i la repercussió anual màxima imputable durant la vigència del nou contracte: Preu per metre quadrat del contracte anterior Repercussió anual durant els cinc anys de la vigència del nou contracte Inferior o igual a 7 €/m 2 6% cada any + IPC Superior a 7 €/m 2 i inferior o igual a 8 €/m 2 5% cada any + IPC Superior a 8 €/m 2 i inferior o igual a 9 €/m 2 4% cada any + IPC Superior a 9 €/m 2 i inferior o igual a 10 €/m 2 3% cada any + IPC Superior a 10 €/m 2 i inferior o igual a 12 €/m 2 2% cada any + IPC Superior a 12 €/m 2 1% cada any +IPC
Entra en vigor el 01/01/2027.
del parc públic
1. Pel que fa als contractes d’arrendament d’habitatge amb un preu per metre quadrat inferior al preu assequible del parc públic de la parròquia corresponent, un cop finalitzi el contracte d’acord amb l’article 1 d’aquesta Llei, en cas de formalització d’un nou contracte d’arrendament d’habitatge amb la mateixa part arrendatària o amb una tercera persona, la renda de lloguer pot incrementar-se, com a màxim, durant les tres primeres anualitats del contracte, proporcionalment i per terceres parts, fins a assolir el preu assequible del parc públic d’habitatge de la parròquia on se situa l’habitatge arrendat, independentment de l’increment que correspongui anualment en funció de l’índex de preus de consum de l’any natural anterior.
2. A partir de la quarta anualitat, la renda només pot actualitzar-se d’acord amb l’índex de preus de consum que correspongui anualment, llevat que en resulti en cada cas un import inferior al que es derivaria de l’aplicació del sistema d’increment previst a l’article 2 d’aquesta Llei. En aquest cas, la renda es pot augmentar durant aquestes dos darreres anualitats fins a l’import que correspondria en aplicació del sistema esmentat a l’article 2 d’aquesta Llei.
Entra en vigor el 01/01/2027.
1. Per determinar el preu per metre quadrat, només ha de considerar-se la superfície computable i se n’exclou el preu de les places d’aparcament, dels trasters i de qualsevol dels subministraments que estiguin vinculats al contracte d’arrendament.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per superfície computable la superfície construïda de la unitat immobiliària sense repercussió dels elements comuns que consta inscrita al cadastre o al certificat d’habitabilitat corresponent. En cas que la unitat immobiliària disposi d’espais que pel seu ús o les seves característiques constructives i funcionals hagin de valorar-se de forma independent, la superfície d’aquests espais es computa de la manera següent: Tipus d’espai Coeficient de ponderació Terrassa coberta privativa (espai exterior cobert obert com a mínim per un costat) 0,50 Terrassa descoberta privativa (espai exterior sense cobrir) 0,30 Balcó 0,25 Pati privatiu d’ús exclusiu 0,30 Porxo cobert (espai exterior cobert amb accés directe a l’habitatge) 0,40 Galeria tancada no climatitzada (tancament lleuger amb ús auxiliar) 0,60 Traster al mateix edifici 0,25 Traster amb accés directe des de l’habitatge 0,30
3. En cas que la renda de lloguer de l’habitatge inclogui places d’aparcament o serveis i subministraments complementaris sense que estiguin desglossats, aquestes places i els serveis i subministraments es descompten de la renda indicada en el contracte, sempre que no es disposi de comptadors individuals o que no se’n pugui individualitzar el consum, d’acord amb els preus establerts en la convocatòria per a l’ajut per a l’habitatge de lloguer vigent en cada moment.
Entra en vigor el 01/01/2027.
1. Constitueix una infracció greu: Subscriure un nou contracte d’arrendament d’habitatge amb la mateixa persona arrendatària o amb una tercera persona en què la renda de lloguer pactada sigui superior a la que resulta d’aplicar els percentatges màxims establerts als articles 2 i 3 d’aquesta Llei.
2. Aquesta infracció se sanciona amb una multa d’un import equivalent al 50% de l’anualitat de la renda d’acord amb l’import que figura en el nou contracte d’arrendament subscrit, així com amb l’obligació d’adaptar la renda d’aquest contracte a l’import màxim d’acord amb els articles 2 i 3 d’aquesta Llei i la compensació de la renda abonada en escreix per la part arrendatària d’acord amb l’apartat 3 de l’article 1.
3. Constitueix una infracció molt greu: Incórrer en qualsevol conducta que impedeixi la pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent regulada en aquesta Llei davant l’absència d’alguna de les causes que permeten no aplicar el règim jurídic establert a l’article 1, i, en conseqüència, donar per resolt el contracte d’arrendament.
4. Aquest règim sancionador està sotmès al règim jurídic establert en el capítol quart del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent.
Entra en vigor el 01/01/2027.
Es prohibeix destinar habitatges residencials a activitats econòmiques de persones no residents. Aquestes activitats s’han de desenvolupar en locals comercials, espais coworking o altres immobles destinats a activitats econòmiques.
Entra en vigor el 01/01/2027.
1. A l’efecte exclusiu d’aplicar el règim jurídic establert a l’article 3 d’aquesta Llei, es tenen en compte els preus assequibles següents per parròquia: Parròquia Preu/m 2 Canillo 7,95 € Encamp 9,47 € Ordino 8,81 € La Massana 9,56 € Andorra la Vella 10,70 € Sant Julià de Lòria 9,22 € Escaldes-Engordany 10,70 €
2. Aquests preus són objecte d’actualització, un cop a l’any, d’acord amb l’índex de preus de consum.
Entra en vigor el 01/01/2027.
El règim jurídic establert a l’article 1 d’aquesta Llei és vigent per al període 2027-2030, independentment de l’any en què eventualment es produeixi la resolució del contracte.
Amb la finalitat de garantir un procés de transició amb garanties, la part arrendadora pot comunicar a la part arrendatària la decisió de renovar o d’extingir el contracte d’acord amb aquesta Llei a partir del moment en què sigui publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , i respectant en qualsevol cas el preavís mínim de sis mesos d’antelació respecte a la data de venciment del contracte.
Entra en vigor el 01/01/2027.
Els comuns disposen d’un termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per inscriure i registrar els contractes d’arrendament d’habitatge de què ja disposen en els seus arxius al Sistema d’informació dels contractes d’arrendament (SICAR).
Entra en vigor el 01/01/2027.
Durant l’any 2027, l’actualització de la renda del nou contracte d’arrendament que es pot formalitzar d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 1 d’aquesta Llei, es fa d’acord amb el que estableix l’article 2 o 3 d’aquesta Llei, amb la salvaguarda que durant el primer any de repercussió de la nova renda, el percentatge corresponent a l’índex general de preus de consum no podrà superar el 2,5%. Aquesta salvaguarda no és aplicable als contractes que siguin objecte d’una pròrroga tàcita o legal, els quals es podran actualitzar d’acord amb l’índex general de preus de consum corresponent a l’any 2026.
Entra en vigor el 01/01/2027.
el moment d’entrar en vigor aquesta Llei queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin al seu contingut i, en particular, es deroguen les disposicions següents de la Llei 15/2021 , del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge:
Entra en vigor el 01/01/2027.
1. Es modifica l’apartat 5 de l’article 31 de la Llei 15/2022 , del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 31 5. […] S’entén que es produeix una activitat insalubre quan la part arrendatària, amb la seva conducta en la finca arrendada o en els elements comuns de l’edifici, per acció o per omissió, provoca o pugui provocar, encara que sigui a llarg termini, danys o perjudicis que puguin tenir repercussions més o menys greus en la salut de les persones. La part arrendatària també és responsable de les accions que efectuïn les persones a qui aquesta part permeti l’entrada a la finca arrendada, per les activitats immorals, perilloses, incòmodes o insalubres que provoquin.”
2. S’afegeix l’apartat 6 a l’article 31 de la Llei 15/2022 , del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes, el qual queda redactat de la manera següent: “6. Que la part arrendatària hagi estat sancionada com a conseqüència d’haver comès, en el termini d’un any, dos infraccions administratives en l’àmbit de la seguretat pública dins de l’edifici en què s’ubica l’habitatge.”
3. Es modifica l’article 42 de la Llei 15/2022 , del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes, el qual queda redactat de la manera següent: “1. El termini de durada de l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent no pot ser inferior a cinc anys, excepte quan s’hagi pactat en el contracte que l’arrendador pot recuperar la finca arrendada en un termini no inferior a dos anys per destinar-la a l’ús propi o al dels seus familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.
El termini es compta des de la data de formalització del contracte o des de la data de posada a disposició de l’habitatge, si és posterior.
Si la part arrendadora fa ús d’aquesta facultat, ha de notificar-ho a la part arrendatària amb una antelació mínima de sis mesos respecte a la data en què es compleix l’anualitat i la part arrendatària ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica, que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu.
Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a l’habitatge habitual, la part arrendadora o, si escau, la part arrendatària o cessionària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de trenta dies naturals després de la recuperació de l’habitatge, el canvi de cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics , així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta.
L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor dels familiars indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat han de ser per un període mínim de cinc anys, llevat que no es pugui complir aquest període mínim per una causa de força major, separació, divorci, accident o malaltia de la part arrendadora o del familiar de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.
En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf immediatament anterior, la part arrendadora ha de destinar novament l’arrendament a favor de terceres persones.
La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’un valor inferior o igual al que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.
No obstant això, la part arrendadora pot actualitzar la renda del nou contracte d’arrendament amb l’índex general de preus de consum acumulat durant els anys en què l’habitatge ha estat destinat a ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.
Als efectes previstos en aquest article, s’entén per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua i la calefacció.
Aquesta excepció pot ser al·legada per persones jurídiques que hagin actuat en el contracte d’arrendament com a part arrendadora, sempre que la recuperació de l’habitatge es destini a socis o accionistes, o familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat d’aquests socis o accionistes i que s’acrediti el caràcter de soci o d’accionista i, si escau, el parentiu amb la persona destinatària de l’habitatge. […]
3. Un cop ha acabat el termini mínim de vigència, el contracte es prorroga tàcitament per períodes d’un any, llevat que una part avisi l’altra part de la voluntat de donar-lo per resolt amb una antelació mínima de sis mesos respecte a la fi del termini principal o de qualsevol de les pròrrogues. Aquesta pròrroga no produeix efectes si la part arrendatària no es troba al corrent de les seves obligacions.”
4. S’afegeix un capítol tercer bis a la Llei 15/2022 , del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent: “Capítol tercer bis. Sistema d’informació dels contractes d’arrendament (SICAR) Article 51 bis. Sistema d’informació dels contractes d’arrendament (SICAR)
1. El Sistema d’informació dels contractes d’arrendament (SICAR) és un registre informàtic dels contractes d’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent de caràcter administratiu que depèn del ministeri responsable de l’habitatge i en el qual ha d’enregistrar-se el contracte d’arrendament d’habitatge i han d’inscriure’s les dades relatives als contractes subscrits entre la part arrendadora i la part arrendatària sobre els habitatges situats al Principat d’Andorra.
2. Aquest sistema té com a finalitat facilitar l’elaboració de l’activitat estadística vinculada al mercat de lloguer del Departament d’Estadística i l’exercici de les competències atribuïdes al ministeri responsable de l’habitatge.
3. El ministeri responsable de l’habitatge té legitimació específica per accedir a les dades contingudes als contractes d’arrendament d’habitatge i per tractar aquestes dades. La licitud del tractament d’aquestes dades es basa en el compliment d’una missió efectuada en interès públic. Aquest tractament és necessari per analitzar el mercat d’arrendament d’habitatge i avaluar de forma periòdica el pla pel dret a l’habitatge i, concretament, per conèixer amb exactitud les dinàmiques del mercat que afecten l’accés a un habitatge.
4. En virtut del principi d’interoperabilitat, el SICAR pot nodrir-se d’altres fonts administratives sobre habitatges com, i sense caràcter exhaustiu, el Registre informàtic de cèdules i certificats d’habitabilitat, el Registre estadístic del territori, el Registre de la qualificació de l’eficiència energètica en l’edificació, el Registre del codi d’edificis de seguretat de les instal·lacions (CESI) i el Registre nacional d’identificació dels habitatges.
5. El Govern, com a responsable del tractament de les dades, garanteix la confidencialitat de les dades personals, així com el dret a l’honor i a la intimitat personal i familiar de les persones concernides.
6. El dret d’accés al SICAR queda sotmès al que està establert a la Llei 29/2021 , del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals.
7. Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.
8. Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades. Article 51 ter. Inscripció i registre al SICAR
1. Les persones físiques o les persones jurídiques de naturalesa privada que siguin arrendatàries d’habitatges han de facilitar al Comú de residència una còpia íntegra del contracte d’arrendament.
2. Els comuns estan obligats a inscriure i registrar els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent al SICAR en el moment en què la part arrendatària sol·licita censar-se al padró.”
5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 53, de la Llei 15/2022 , del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent: “1. Constitueix una infracció administrativa lleu:
a) Presentar fora del termini de 30 dies la documentació que justifica la recuperació de la cosa arrendada a favor de la part arrendadora, o de familiars en primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, consistent en el canvi de cens, l’alta dels subministraments bàsics i, si escau, la formalització escrita del contracte d’arrendament o la cessió gratuïta per un període mínim de cinc anys.
b) Incomplir l’obligació de facilitar el contracte d’arrendament d’acord amb el que preveu l’article 51 ter d’aquesta Llei.”
6. Es modifiquen les lletres a i c i s’afegeix un paràgraf final a l’article 55 de la Llei 15/2022 , del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent: “[…]
a) Infracció lleu: amonestació escrita. La infracció tipificada a la lletra b de l’article 53.1 d’aquesta Llei, se sanciona amb multa de fins a 600 euros. […]
c) Infracció molt greu: multa d’un import equivalent al 100% de l’anualitat de la renda que abonava la part arrendatària en el moment de la resolució del contracte d’arrendament i prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període de dos anys i de rebre cap ajut o subvenció pública per un període de tres anys, juntament amb l’obligació de posar l’habitatge al mercat de lloguer durant un període mínim de cinc anys, sempre que sigui possible. La renda d’aquest nou contracte d’arrendament ha de ser inferior o igual a la que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, o a la que s’aplicava abans de la recuperació de l’habitatge en el supòsit previst a l’apartat 4 de l’article 53. Les infraccions greus i molt greus, quan procedeixi, a més de la sanció econòmica establerta en els apartats precedents, comporten que la persona infractora ha d’indemnitzar la part arrendatària en una quantitat equivalent a l’import de la nova fiança que hagi hagut de dipositar descomptat l’import de la fiança retornada, als honoraris de l’agència si n’hi ha i a les despeses de trasllat i mudança sempre que estiguin degudament justificades, així com a la diferència de la renda de lloguer del nou contracte respecte del contracte resolt calculada per a un període de sis mesos.”
Entra en vigor el 01/01/2027.
Es modifica la lletra b de l’apartat 11 de l’article 4 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada de la manera següent: “b) […] L’adquirent ha d’ocupar l’habitatge en un termini màxim de vuit mesos després de la data d’adquisició. No obstant això, si en el moment de la compra l’habitatge està arrendat a favor d’una tercera persona i no és possible extingir el contracte en el termini de vuit mesos a comptar de la data d’adquisició per no haver expirat el termini legalment establert o perquè el contracte ha estat prorrogat de forma tàcita o forçosa amb el propietari anterior, l’adquirent ha d’ocupar l’habitatge en un termini màxim de vuit mesos a comptar de la data de l’extinció del contracte. Aquest termini en cap cas no pot superar els 24 mesos des de la data d’adquisició.”
Entra en vigor el 01/01/2027.
1. En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern crearà un programa d’incentius, de caràcter estatal i comunal, destinat a facilitar la construcció i la rehabilitació d’habitatges amb la finalitat de destinar-los al lloguer a preu assequible. Aquest programa inclourà igualment l’ampliació dels incentius fiscals i econòmics adreçats als propietaris que destinin habitatges al mercat de lloguer a preu assequible.
2. S’encomana al Govern que promogui la creació d’un fons de garanties destinat a cobrir els possibles impagaments de les rendes derivades dels contractes de lloguer d’habitatge.
Entra en vigor el 01/01/2027.
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, tramiti al Consell General el Projecte de text consolidat de la Llei 15/2022 , del 23 de maig, del text consolidat d’arrendaments de finques urbanes; de la Llei 15/2021 , del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, i de la Llei de l’impost de les transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.
Entra en vigor el 01/01/2027.
Aquesta Llei entra en vigor l’1 de gener del 2027, a excepció de la disposició transitòria segona, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .