Conveni europeu d'extradició

Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 41, any 2000 (26/07/2000) · Pàgina completa (historial de versions)

Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.

Preàmbul

, París, 13.XII.1957 Els governs signataris, membres del Consell d'Europa, Considerant que l'objectiu del Consell és realitzar una unió més estreta entre els seus membres; Considerant que aquest objectiu es pot assolir mitjançant la conclusió d'acords o l'adopció d'una acció comuna en el camp jurídic; Convençuts que l'acceptació de regles uniformes en matèria d'extradició és susceptible de fer progressar aquesta tasca d'unificació. Han convingut el següent:

Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).

Article 1

Obligació d'extradir Les parts contractants es comprometen a lliurar-se recíprocament, segons les regles i sota les condicions determinades pels articles següents, aquelles persones perseguides per una infracció o buscades, als efectes de l'execució d'una pena o d'una mesura de seguretat, per les autoritats judicials de la part requeridora.

Article 2

Fets que donen lloc a extradició

1. Són motiu d'extradició els fets castigats per les lleis de la part requeridora i de la part requerida amb una pena de privació de llibertat o amb una mesura de seguretat privativa de llibertat que aplicada en el seu grau màxim és igual a un any o amb una pena més severa. Quan una condemna a una pena ha estat dictada o quan s'ha imposat una mesura de seguretat en el territori de la part requeridora, la sanció pronunciada ha de tenir una durada de quatre mesos com a mínim.

2. Si la demanda d'extradició fa referència a diversos fets diferents, cada un d'ells castigat per la llei de la part requeridora i de la part requerida amb una pena de privació de llibertat o amb una mesura de seguretat privativa de llibertat, alguns dels quals, però, no compleixen la condició relativa a la durada de la pena prevista per la Llei, la part requerida té la facultat d'atorgar també l'extradició pels dits fets.

3. Tota part contractant, la legislació de la qual no autoritza l'extradició per certes infraccions previstes a l'apartat 1 del present article pot, pel que li pertoca, excloure aquestes infraccions del camp d'aplicació del Conveni.

4. Tota part contractant que vol prevaler-se de la facultat prevista en l'apartat 3 del present article ha de notificar al secretari general del Consell d'Europa, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació o d'adhesió, ja sigui una llista de les infraccions per a les quals s'autoritza l'extradició, ja sigui una llista de les infraccions per a les quals l'extradició s'exclou, tot indicant les disposicions legals que autoritzin o excloguin l'extradició. El secretari general del Consell comunica aquestes llistes a la resta dels signataris.

5. Si posteriorment, la legislació d'una part contractant exclou altres infraccions de l'extradició, la dita part contractant notifica aquesta exclusió al secretari general del Consell, el qual n'informa els altres signataris. Aquesta notificació solament esdevé efectiva després d'un termini de tres mesos a comptar de la data de la seva recepció pel secretari general.

6. Tota part que hagi fet ús de la facultat prevista en els apartats 4 i 5 del present article pot, en tot moment, sotmetre a l'aplicació del present Conveni les infraccions que n'hagin estat excloses. Notifica aquestes modificacions al secretari general del Consell, el qual les comunica als altres signataris.

7. Tota part pot aplicar la regla de la reciprocitat respecte de les infraccions excloses del camp d'aplicació del Conveni en virtut del present article.

Article 3

Infraccions polítiques

1. No s'atorga l'extradició si la infracció per la qual se sol·licita és considerada per la part requerida com una infracció política o com un fet connex a una infracció d'aquestes característiques.

2. S'aplica la mateixa regla si la part requerida té motius fonamentats per creure que la demanda d'extradició motivada per una infracció de dret comú s'ha presentat als efectes de perseguir o castigar una persona per consideracions de raça, de religió, de nacionalitat o d'opinions polítiques, o que la situació d'aquesta persona es pot veure agreujada per un o l'altre d'aquests motius.

3. Per a l'aplicació del present Conveni, l'atemptat contra la vida d'un cap d'Estat o d'un membre de la seva família no es considera com una infracció política.

4. L'aplicació del present article no afecta les obligacions que les parts han assumit o assumiran en funció de qualsevol altre conveni internacional de caràcter multilateral.

Article 4

Infraccions militars L'extradició amb motiu d'infraccions militars que no constitueixen infraccions de dret comú, s'exclou de l'àmbit d'aplicació del present Conveni.

Article 5

Infraccions fiscals En matèria de taxes i d'impostos, de duana, de canvi, s'atorga l'extradició, en les condicions previstes pel present Conveni, solament si així ho han decidit les parts contractants per a cada infracció o categoria d'infraccions.

Article 6

Extradició dels súbdits 1.

a) Tota part contractant té la facultat de refusar l'extradició dels seus súbdits.

b) Cada part contractant, mitjançant una declaració feta en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació o d'adhesió, pot definir, pel que li pertoca, el que entén per "súbdits" als efectes del present Conveni.

c) La qualitat de súbdit s'aprecia en el moment de la decisió sobre l'extradició. No obstant això, si aquesta qualitat solament es reconeix entre el moment de la decisió i la data prevista per al lliurament, la part requerida també es pot prevaler de la disposició de la lletra

a) del present apartat.

2. Si la part requerida no extradeix el seu súbdit, a petició de la part requeridora ha de sotmetre la qüestió a les autoritats competents per tal que puguin, si escau, exercir accions judicials. A aquest efecte, els dossiers, les informacions i els objectes relatius a la infracció s'adrecen gratuïtament per la via prevista en l'apartat 1 de l'article 12. La part requeridora és informada del curs donat a la seva demanda.

Article 7

Lloc de comissió

1. La part requerida pot refusar d'extradir la persona reclamada per una infracció que, segons la seva legislació, ha estat comesa totalment o en part en el seu territori o en un lloc assimilat al seu territori.

2. Quan la infracció que motiva la demanda d'extradició ha estat comesa fora del territori de la part requeridora, l'extradició solament es pot refusar si la legislació de la part requerida no autoritza la persecució d'una infracció del mateix tipus comesa fora del seu territori o no autoritza l'extradició per la infracció objecte de la demanda.

Article 8

Persecució en curs pels mateixos fets Una part requerida pot refusar d'extradir una persona reclamada si aquesta persona és objecte per part seva de persecució pel fet o pels fets que motiven la demanda d'extradició.

Article 9

Non bis in idem No s'atorga l'extradició quan la persona reclamada ha estat definitivament jutjada per les autoritats competents de la part requerida, pel fet o pels fets pels quals es demana l'extradició. Es pot refusar l'extradició si les autoritats competents de la part requerida han decidit no exercir accions o posar fi a les accions que han iniciat pel mateix fet o pels mateixos fets.

Article 10

Prescripció No s'atorga l'extradició si s'ha produït la prescripció de l'acció o de la pena segons la legislació ja sigui de la part requeridora, ja sigui de la part requerida.

Article 11

Pena capital Si el fet que motiva la demanda d'extradició és castigat amb la pena capital per la llei de la part requeridora i, en aquest supòsit, la legislació de la part requerida no preveu aquesta pena, o no l'executa generalment, l'extradició es pot atorgar solament amb la condició que la part requeridora asseguri, d'una manera considerada suficient per la part requerida, que no s'executarà la pena capital.

Article 12

Demanda i documents que l'acompanyen

1. La demanda es formula per escrit i es presenta per la via diplomàtica. Mitjançant un acord, dues o diverses parts poden convenir una altra via.

2. La demanda ha d'anar acompanyada:

a) de l'original o de la còpia autèntica, ja sigui d'una decisió de condemna executòria, ja sigui d'una ordre de búsqueda i captura o de qualsevol altra ordre que tingui la mateixa força, lliurada en les formes que prescrigui la llei de la part requeridora;

b) d'una exposició dels fets pels quals es demana l'extradició. S'ha d'indicar, amb la màxima precisió possible, la data i el lloc en què han estat comesos, la seva qualificació legal i les referències a les disposicions legals que els hi són aplicables; i

c) d'una còpia de les disposicions legals aplicables o, en el cas que no sigui possible, d'una declaració sobre el dret aplicable, com també de la descripció, tan precisa com sigui possible, de la persona reclamada i qualsevol altra informació per tal de determinar la seva identitat i la seva nacionalitat.

Article 13

Informacions complementàries Si les informacions comunicades per la part requeridora són insuficients per permetre a la part requerida de prendre una decisió en aplicació del present Conveni, aquesta darrera part demana les informacions complementàries necessàries i pot fixar un termini per a l'obtenció d'aquestes informacions.

Article 14

Regla de l'especialitat

1. La persona que ha estat lliurada no pot ser perseguida ni jutjada o detinguda amb vista a l'execució d'una pena o d'una mesura de seguretat, com tampoc no pot ser sotmesa a cap altra restricció de la seva llibertat individual per cap fet anterior al seu lliurament, que no sigui aquell que ha motivat la seva extradició, llevat dels casos següents:

a) Quan la part que l'ha lliurat dóna el seu consentiment. Es presenta una demanda a aquest efecte, acompanyada dels documents previstos en l'article 12 i d'una acta judicial, en la qual es consignen les declaracions de l'extradit. Aquest consentiment es dóna quan la infracció per la qual és demanat implica l'obligació d'extradir de conformitat amb les disposicions del present Conveni;

b) Quan, havent tingut l'ocasió de fer-ho, la persona extradida no ha abandonat, en el termini de 45 dies posteriors a la seva excarceració definitiva, el territori de la part a la qual ha estat lliurada o si hi ha tornat després d'haver- lo abandonat.

2. Això no obstant, la part requeridora pot prendre les mesures necessàries amb vista, d'una banda, a una eventual expulsió del territori i, d'altra banda, a una interrupció de la prescripció de conformitat amb la seva legislació, incloent- hi el recurs a un procediment en rebel·lia.

3. Quan la qualificació donada al fet delictiu es modifica durant el procediment, la persona extradida solament és perseguida o jutjada en la mesura en què els elements constitutius de la infracció novament qualificada permetin l'extradició.

Article 15

Reextradició a un estat tercer Excepte en el cas previst a l'apartat 1, lletra

b) de l'article 14, és necessari l'assentiment de la part requerida per permetre a la part requeridora lliurar a una altra part o a un estat tercer la persona que li ha estat lliurada i que és buscada per l'altra part o per l'estat tercer, per infraccions anteriors al lliurament. La part requerida pot exigir la presentació dels documents previstos a l'apartat 2 de l'article 12.

Article 16

Detenció provisional

1. En cas d'urgència, les autoritats competents de la part requeridora poden demanar la detenció provisional de la persona buscada; les autoritats competents de la part requerida es pronuncien sobre aquesta demanda, de conformitat amb la llei d'aquesta part.

2. La demanda de detenció provisional indica l'existència d'un dels documents previstos a l'apartat 2, lletra

a) de l'article 12 i manifesta la intenció de trametre una demanda d'extradició; fa esment de la infracció per la qual l'extradició és demanada, de la data i del lloc en què ha estat comesa i, sempre que sigui possible, de la descripció de la persona buscada.

3. La demanda de detenció provisional és tramesa a les autoritats competents de la part requerida, ja sigui per la via diplomàtica, ja sigui directament per via postal o telegràfica, ja sigui per l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol), ja sigui per qualsevol altre mitjà que deixi una prova escrita o que sigui admès per la part requerida. L'autoritat requeridora és informada, sense demora, del resultat de la seva demanda.

4. La detenció provisional pot arribar a la fi si, en el termini de 18 dies després de la detenció, la part requerida no ha rebut la demanda d'extradició i els documents esmentats en l'article 12; en cap cas no pot excedir 40 dies després de la detenció. Això no obstant, la posada en llibertat provisional és possible en tot moment, però la part requerida pot prendre qualsevol mesura que consideri necessària per tal d'evitar la fugida de la persona reclamada.

5. La posada en llibertat no s'oposa a una nova detenció i a l'extradició si la demanda d'extradició arriba ulteriorment.

Article 17

Concurrència de demandes Si l'extradició és demanada concurrentment per diversos estats, tant pel mateix fet com per fets diferents, la part requerida decideix tenint en compte totes les circumstàncies i, en especial, la gravetat i el lloc de les infraccions, les dates respectives de les demandes, la nacionalitat de la persona reclamada i la possibilitat d'una extradició ulterior a un altre estat.

Article 18

Lliurament de la persona extradida

1. La part requerida fa conèixer a la part requeridora la seva decisió respecte de l'extradició, per la via prevista a l'apartat 1 de l'article 12.

2. Tot rebuig total o parcial ha d'ésser motivat.

3. En cas d'acceptació, la part requeridora és informada del lloc i de la data de lliurament, com també de la durada de la detenció efectuada per la persona reclamada amb motiu de l'extradició.

4. Sense perjudici del cas previst a l'apartat 5 del present article, si la persona reclamada no ha estat rebuda en la data fixada, pot ésser posada en llibertat en vèncer un termini de 15 dies a comptar d'aquesta data i, en tot cas, és posada en llibertat després d'un termini de 30 dies; la part requerida podrà refusar d'extradir-la pel mateix fet.

5. En cas de força major que impedeixi el lliurament o la recepció de la persona que es vol extradir, la part interessada n'informa l'altra part; ambdues parts es posen d'acord respecte a una nova data de lliurament i les disposicions de l'apartat 4 del present article són aplicables.

Article 19

Lliurament ajornat o condicional

1. Després d'haver decidit sobre la demanda d'extradició, la part requerida pot ajornar el lliurament de la persona reclamada a fi que pugui ser perseguida per ella o, si ja se l'ha condemnada, per tal que pugui complir, en el seu territori, una pena imposada a causa d'un fet diferent d'aquell pel qual es demana l'extradició.

2. En lloc d'ajornar el lliurament, la part requerida pot lliurar temporalment a la part requeridora la persona reclamada en unes condicions que ambdues parts han de determinar de comú acord.

Article 20

Lliurament d'objectes

1. A petició de la part requeridora, la part requerida segresta i lliura, en la mesura en què ho permet la seva legislació, els objectes:

a) que poden servir de documents probatoris, o

b) que, procedents de la infracció, hagin estat trobats en el moment de la detenció, en possessió de la persona reclamada o que es descobreixin ulteriorment.

2. El lliurament dels objectes a que fa referència l'apartat 1 del present article s'efectua fins i tot en el supòsit en què l'extradició ja atorgada no es pugui produir a conseqüència de la mort o de l'evasió de la persona reclamada.

3. Quan els dits objectes són susceptibles de segrest o de comís en el territori de la part requerida, aquesta pot, als efectes d'un procediment penal en curs, conservar-los temporalment o lliurar-los sota condició de restitució.

4. Això no obstant, els drets adquirits sobre aquests objectes per la part requerida o per tercers queden reservats. Si aquests drets existeixen, els objectes es restitueixen a la part requerida sense demora i sense despeses, un cop ha acabat el procés.

Article 21

Trànsit

1. El trànsit pel territori d'una de les parts contractants s'atorga responent a una petició adreçada per la via prevista a l'apartat 1 de l'article 12, sempre que no es tracti d'una infracció que la part requerida per al trànsit consideri que revesteix un caràcter polític o purament militar tenint en compte els articles 3 i 4 del present Conveni.

2. El país requerit per al trànsit pot refusar el trànsit d'un súbdit, en el sentit de l'article 6.

3. Sense perjudici de les disposicions de l'apartat 4 del present article, és necessària la presentació dels documents previstos a l'apartat 2 de l'article 12.

4. En cas que s'utilitzi la via aèria, s'apliquen les disposicions següents:

a) quan no es preveu cap aterratge, la part requeridora informa la part del territori que serà sobrevolat i certifica l'existència d'un dels documents previstos a l'apartat 2, lletra

a) de l'article 12. En cas d'aterratge fortuït, aquesta notificació té els efectes de la demanda de detenció provisional prevista a l'article 16 i la part requeridora adreça una demanda regular de trànsit;

b) quan es preveu un aterratge, la part requeridora adreça una demanda regular de trànsit.

5. Això no obstant, una part pot declarar, en el moment de la signatura del present Conveni o del dipòsit del seu instrument de ratificació o d'adhesió, que solament atorgarà el trànsit d'una persona en les mateixes condicions que aquelles de l'extradició o amb algunes d'aquestes condicions. En aquest cas, es pot aplicar la regla de la reciprocitat.

6. El trànsit de la persona extradida no s'efectua a través d'un territori en el qual es tenen raons per creure que la seva vida o la seva llibertat es troben amenaçades a causa de la seva raça, de la seva religió, de la seva nacionalitat o de les seves opinions polítiques.

Article 22

Procediment Llevat de disposició contrària al present Conveni, la llei de la part requerida és l'única aplicable en el procediment de l'extradició i en el de la detenció provisional.

Article 23

Llengües a utilitzar Els documents a presentar es redacten ja sigui en la llengua de la part requeridora, ja sigui en la llengua de la part requerida. Aquesta última pot reclamar una traducció en la llengua oficial del Consell d'Europa que esculli.

Article 24

Despeses

1. Les despeses ocasionades per l'extradició en el territori de la part requerida van a càrrec d'aquesta part.

2. Les despeses ocasionades pel trànsit a través del territori de la part requerida pel trànsit van a càrrec de la part requeridora.

3. En el cas d'una extradició procedent d'un territori no metropolità de la part requerida, les despeses ocasionades pel transport entre aquest territori i el territori metropolità de la part requeridora van a càrrec d'aquesta última. És el mateix cas pel que fa a les despeses ocasionades pel transport entre el territori no metropolità de la part requerida i el seu territori metropolità.

Article 25

Definició de "mesures de seguretat" Als efectes del present Conveni, l'expressió "mesures de seguretat" designa tota mesura privativa de llibertat ordenada com a complement o en substitució d'una pena, per resolució d'una jurisdicció penal.

Article 26

Reserves

1. Tota part contractant pot, en el moment de la signatura del present Conveni o del dipòsit del seu instrument de ratificació o d'adhesió, formular una reserva respecte d'una o de diverses disposicions determinades del Conveni.

2. Tota part contractant que hagi formulat una reserva la retira tan bon punt ho permeten les circumstàncies. La retirada de les reserves es fa mitjançant notificació adreçada al secretari general del Consell d'Europa.

3. Una part contractant que hagi formulat una reserva respecte d'una disposició del Conveni solament pot pretendre l'aplicació d'aquesta disposició per una altra part en la mesura en què ella mateixa l'hagi acceptat.

Article 27

Àmbit d'aplicació territorial

1. El present Conveni s'aplica als territoris metropolitans de les parts contractants.

2. També s'aplica, pel que fa a França, a Algèria i als departaments d'ultramar, i pel que fa al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, a les illes Anglonormandes i a l'Illa de Man.

3. La República Federal d'Alemanya pot estendre l'aplicació del present Conveni al Land Berlín mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa. Aquest notifica aquesta declaració a les altres parts.

4. Mitjançant un acord directe entre dues o diverses parts contractants, l'àmbit d'aplicació del present Conveni es pot estendre, amb les condicions que s'estipulen en el dit acord, a qualsevol territori d'una d'aquestes parts altre que aquells que es preveuen en els apartats 1, 2 i 3 del present article i una part dels quals n'assegura les relacions internacionals.

Article 28

Relacions entre el present Conveni i els acords bilaterals

1. El present Conveni deroga, pel que fa als territoris als quals s'aplica, les disposicions dels tractats, dels convenis o dels acords bilaterals que regeixen la matèria de l'extradició entre dues parts contractants.

2. Les parts contractants solament poden concloure entre elles acords bilaterals o multilaterals per completar les disposicions del present Conveni o per facilitar l'aplicació dels principis que conté aquest mateix Conveni.

3. Quan, entre dues o diverses parts contractants, l'extradició es practica prenent com a base una legislació uniforme, les parts tenen la facultat de regular les seves relacions mútues en matèria d'extradició basant-se exclusivament en aquest sistema malgrat les disposicions del present Conveni. El mateix principi és aplicable entre dues o diverses parts contractants cada una de les quals té en vigor una llei que preveu l'execució en el seu territori de les ordres de búsqueda i captura lliurades en el territori de l'altra o de les altres. Les parts contractants que exclouen o poguessin excloure de les seves relacions mútues l'aplicació del present Conveni, de conformitat amb les disposicions del present apartat, han d'adreçar una notificació a aquest efecte al secretari general del Consell d'Europa. Aquest comunica a les altres parts contractants qualsevol notificació que hagi rebut en virtut del present apartat.

Article 29

Signatura, ratificació, entrada en vigor

1. El present Conveni queda obert a la signatura dels membres del Consell d'Europa. Serà ratificat i els instruments de ratificació es dipositaran prop del secretari general del Consell.

2. El Conveni entra en vigor 90 dies després de la data del dipòsit del tercer instrument de ratificació.

3. Respecte de tot signatari que el ratifiqui ulteriorment, el Conveni entra en vigor 90 dies després del dipòsit del seu instrument de ratificació.

Article 30

Adhesió

1. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa pot invitar tot estat no membre del Consell a adherir-se al present Conveni. La resolució relativa a aquesta invitació ha de rebre l'acord unànime dels membres del Consell que hagin ratificat el Conveni.

2. L'adhesió s'efectua mitjançant el dipòsit, prop del secretari general del Consell, d'un instrument d'adhesió, el qual esdevindrà efectiu 90 dies després del seu dipòsit.

Article 31

Denúncia Tota part contractant pot, pel que la concerneix, denunciar el present Conveni adreçant una notificació al secretari general del Consell d'Europa. Aquesta denúncia esdevindrà efectiva sis mesos després de la data de la recepció de la seva notificació pel secretari general del Consell.

Article 32

Notificacions El secretari general del Consell d'Europa notifica als membres del Consell i al govern de tot estat que s'hagi adherit al present Conveni:

a) el dipòsit de tot instrument de ratificació o d'adhesió;

b) la data d'entrada en vigor;

c) tota declaració feta en aplicació de les disposicions de l'apartat 1 de l'article 6, i de l'apartat 5 de l'article 21;

d) tota reserva formulada en aplicació de les disposicions de l'apartat 1 de l'article 26;

e) la retirada de tota reserva efectuada en aplicació de les disposicions de l'apartat 2 de l'article 26;

f) tota notificació de denúncia rebuda en aplicació de les disposicions de l'article 31 del present Conveni i la data en què aquesta esdevindrà efectiva.

Per donar fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, signen el present Conveni.

Fet a París, el 13 de desembre de 1957, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un sol exemplar, que es dipositarà en els arxius del Consell d'Europa.

El secretari general del Consell d'Europa en trametrà còpia certificada conforme als governs signataris.

Estat de les signatures i les ratificacions del Conveni europeu d'extradició(*) Obert a la signatura Entrada en vigor Lloc: París Condicions: 3 Ratificacions Data: 13/12/57 Data: 18/04/60 Estats Membres Data de signatura Data de ratificació o adhesió Data d'entrada en vigor R: Reserves D: Declaracions T: Decl. territorials Albània 19/05/98 19/05/98 17/08/98 R/D Alemanya 13/12/57 02/10/76 01/01/77 R/D Andorra Àustria 13/12/57 21/05/69 19/08/69 R/D Bèlgica 13/12/57 29/08/97 27/11/97 R/D Bulgària 30/09/93 17/06/94 15/09/94 R/D Croàcia Adhesió 25/01/95 25/04/95 D Dinamarca 13/12/57 13/09/62 12/12/62 R/D Eslovàquia 13/02/92 (i) 15/04/92 (ii) 01/01/93 R Eslovènia 31/03/94 16/02/95 17/05/95 Espanya 24/07/79 07/05/82 05/08/82 R/D Estònia 04/11/93 28/04/97 27/07/97 D Finlàndia Adhesió 12/05/71 10/08/71 R/D França 13/12/57 10/02/86 11/05/86 R/D/T Geòrgia 22/03/00 Grècia 13/12/57 29/05/61 27/08/61 R Hongria 19/11/91 13/07/93 11/10/93 R/D Irlanda 02/05/66 02/05/66 31/07/66 R/D Islàndia 27/09/82 20/06/84 18/09/84 R/D Itàlia 13/12/57 06/08/63 04/11/63 R Letònia 30/10/96 02/05/97 31/07/97 D Liechtenstein Adhesió 28/10/69 26/01/70 R/D Lituània 09/11/94 20/06/95 18/09/95 R/D Luxemburg 13/12/57 18/11/76 16/02/77 R/D Malta 19/03/96 19/03/96 17/06/96 R Moldàvia 02/05/96 02/10/97 31/12/97 R/D Noruega 13/12/57 19/01/60 18/04/60 R/D Països Baixos 21/01/65 14/02/69 15/05/69 R/D/T Polònia 19/02/93 15/06/93 13/09/93 D Portugal 27/04/77 25/01/90 25/04/90 R/D Regne Unit 21/12/90 13/02/91 14/05/91 R/D/T "L'antiga República iugoslava de Macedònia" 28/07/99 28/07/99 26/10/99 R/D República Txeca 13/02/92 (i) 15/04/92 (ii) 01/01/93 R Romania 30/06/95 10/09/97 09/12/97 R/D Rússia 07/11/96 10/12/99 09/03/00 R/D San Marino Suècia 13/12/57 22/01/59 18/04/60 R/D Suïssa 29/11/65 20/12/66 20/03/67 R/D Turquia 13/12/57 07/01/60 18/04/60 R/D Ucraïna 29/05/97 11/03/98 09/06/98 R/D Xipre 18/09/70 22/01/71 22/04/71 R/D Estats no Membres Israel Adhesió 27/09/67 26/12/67 R/D Africa del Sud * Tractat obert a la signatura dels estats membres i a l'adhesió dels estats no membres (i) Data de signatura de la República Federativa Txeca i Eslovaca (ii) Data de dipòsit de l'instrument de ratificació de la República Federativa Txeca i Eslovaca Reserves i declaracions Albània Reserves i declaracions consignades a l'instrument de ratificació dipositat el 19 de maig de 1998 - Original en anglès

1. Respecte de l'apartat 1 de l'article 2 del Conveni, la part albanesa no té un límit mínim per al període d'empresonament que impliqui l'extradició. La part albanesa solament considera vàlida aquesta declaració sota la regla de la reciprocitat.

2. Respecte de la lletra a, de l'apartat 1, de l'article 6, la part albanesa refusa l'extradició dels seus súbdits, llevat d'indicació contrària en els acords internacionals dels quals Albània és part contractant.

3. Respecte de la lletra b, de l'apartat 1, de l'article 6, la part albanesa inclou en el terme "súbdits" aquelles "persones que tinguin la doble nacionalitat", en el supòsit que una d'aquestes nacionalitats sigui l'albanesa.

4. Respecte de l'apartat 1, de l'article 7, la part albanesa no autoritza l'extradició de les persones que hagin comès infraccions en el territori albanès o fora del dit territori, quan la infracció ha perjudicat els interessos de l'estat o dels súbdits, excepte si s'ha convingut d'una altra manera amb la part interessada.

5. Respecte de l'apartat 2 de l'article 19, la part albanesa declara que, quan una persona que ha de ser lliurada, ha de complir una pena per una altra infracció, en cas d'extradició, s'autoritza aquesta persona a complir la totalitat de la pena en el país requeridor.

6. Respecte de la lletra a, de l'apartat 4, de l'article 21, la part albanesa declara que, en el cas de trànsit aeri que no preveu cap aterratge en el territori albanès, no és necessària una notificació prèvia. Les declaracions contingudes als apartats 1, 4 i 5 solament són vàlides sota la regla de la reciprocitat.

7. Respecte de l'apartat 2, de l'article 12, la part albanesa presenta una reserva en funció de la qual la demanda per a l'extradició sempre ha d'anar acompanyada del text original, o d'una còpia autèntica de la llei aplicada. Alemanya Declaracions i reserves fetes en el moment del dipòsit de l'instrument de ratificació, el 2 d'octubre de 1976

c) solament és compatible amb el sentit i l'objecte del Conveni si no s'oposa, sense distinció, a l'extradició en tots els casos en què pot ser imposada una pena privativa de llibertat a perpetuïtat o pot ser ordenada una mesura de seguretat. Comprèn la reserva, en aquest sentit, que l'extradició solament es refusa si, de conformitat amb el dret de l'estat requeridor, la persona condemnada a una pena privativa de llibertat a perpetuïtat no disposa de cap mitjà que li permeti obtenir, després d'haver complert una part determinada de la pena o de la mesura, l'examen per un tribunal d'una eventual llibertat condicional pel període que queda de sanció. Declaració consignada en una nota verbal de la representació permanent amb data 11 d'octubre de 1993 enregistrada a la Secretaria General el 13 d'octubre de 1993

a) a causa de la poca gravetat de la infracció per la qual la persona és acusada o ha estat condemnada; o

b) a causa del temps que ha transcorregut, ja sigui des dels fets que se li retreuen o des de que està il·legalment en llibertat, segons el cas; o

c) perquè l'acusació feta contra la persona no es fa de bona fe en l'interès de la justícia, considerant totes les circumstàncies, l'extradició fóra injusta o opressiva per a la persona extradida.

Article 3 Malta es reserva el dret d'aplicar l'apartat 3 d'aquest article, de conformitat amb l'article 10 (5) de la Llei d'extradició, redactat de la manera següent: "A l'efecte d'aquest article, una infracció contra la vida o la persona d'un cap d'estat, o qualsevol altra infracció connexa tal com es descriu en el subapartat (3) de l'article 5 de la present Llei, no es considera, necessàriament, com una infracció de caràcter polític." Article 9 Malta es reserva el dret d'aplicar aquest article, de conformitat amb el principi "non bis in idem", com ho preveu l'article 527 del Codi penal (capítol 9 de les Lleis de Malta), redactat de la manera següent: "Quan una persona acusada o inculpada és absolta de resultes d'un judici, és il·legal sotmetre aquesta persona a un altre judici pels mateixos fets." Article 18 Malta es reserva el dret d'aplicar les disposicions dels apartats 4 i 5 d'aquest article, de conformitat amb l'article 24 de la llei d'extradició (capítol 276 de les lleis de Malta), redactat de la manera següent: "(1) Si una persona l'extradició de la qual ha estat atorgada es troba en detenció extradicional a Malta, en aplicació de la present Llei pot -després del venciment del període següent: (a) en tots els casos un període de dos mesos a comptar del primer dia en què, de conformitat amb el subapartat (2) de l'article 21 de la present Llei, hauria pogut ser lliurada; (b) quan un manament destinat al seu lliurament ha estat lliurat en aplicació de l'article 21 de la present Llei, un període d'un mes a comptar del dia en què aquest manament ha estat lliurat- recórrer al Tribunal d'Apel·lació Criminal, reunit com a sala de recurs contra sentències del Tribunal de Policia Judicial, demanant la seva posada en llibertat, (2) Si, de resultes d'aquesta sol·licitud, el Tribunal constata que el ministre ha rebut una notificació d'aquest, en un termini raonable, pot, llevat de proves contràries, ordenar la posada en llibertat de la persona interessada i, si un manament amb vista a la seva extradició ha estat lliurat en aplicació del dit article, pot anul·lar aquest manament." Article 21 Malta es reserva el dret d'atorgar el trànsit, en el sentit d'aquest article, solament en la mesura en què les seves pròpies lleis autoritzen aquest trànsit.

Moldàvia Reserves i declaracions consignades a l'instrument de ratificació dipositat el 2 d'octubre de 1997 - Original en moldau i francès Article 1 La República de Moldàvia refusa l'extradició quan la persona reclamada ha de ser jutjada, en el territori de la part requeridora, per un tribunal d'excepció (instituït per un afer determinat), o quan l'extradició es demana amb vista a l'execució d'una sentència o d'una mesura de seguretat dictada per una instància d'aquestes característiques.

Article 3, apartat 3 La República de Moldàvia es reserva el dret, en funció de les circumstàncies, de determinar si l'atemptat contra la vida d'un cap d'estat o d'un membre de la seva família constitueix o no una infracció política.

Article 6, apartat 1 De conformitat amb l'article 17, apartat 3 de la Constitució de la República de Moldàvia, els ciutadans de la República de Moldàvia no poden ser extradits ni expulsats del país.

El terme "súbdits", en el sentit de l'article 6, apartat 1, lletra (b), designa totes aquelles persones que, de conformitat amb la seva legislació, tenen la nacionalitat de la República de Moldàvia.

Article 7, apartat 2 La República de Moldàvia es reserva el dret de refusar l'extradició quan, en virtut de l'article 7, apartat 2, la part requeridora refusa l'extradició en casos anàlegs.

Article 9

1. La República de Moldàvia refusa l'extradició quan, respecte de la persona reclamada, una sentència definitiva ha estat dictada per un estat tercer pel fet o pels fets pels quals es demana l'extradició.

2. Per derogació de l'article 9 (primera frase), la República de Moldàvia permet l'extradició quan la part requeridora demostra que l'aparició de noves circumstàncies justifiquen un nou examen de l'afer. Article 16, apartat 2 La República de Moldàvia sol·licita que totes les demandes que li són trameses en virtut de l'article 16, apartat 2, continguin una breu descripció dels fets que s'imputen a la persona reclamada incloent-hi les indicacions essencials que permetin d'apreciar el caràcter de la infracció, de conformitat amb el present Conveni. Article 21 La República de Moldàvia es reserva el dret de permetre el trànsit, solament en les condicions previstes per a l'extradició. Article 23 La República de Moldàvia declara que la demanda d'extradició, com també els documents que s'hi adjuntin, s'hauran de redactar en la llengua moldava o en una de les llengües oficials del Consell d'Europa, o hauran de ser traduïts en una d'aquestes llengües. Noruega Declaracions i reserves realitzades en el moment de la signatura, el 13 de desembre de 1957

1. El Regne Unit pot decidir d'atorgar l'extradició per tota infracció que, segons el dret de l'estat requeridor i el dret del Regne Unit, és punible amb una pena d'empresonament d'un any o amb una pena més greu, tant si aquesta pena ha estat imposada, com si no ho ha estat.

2. El Regne Unit es reserva el dret de refusar l'extradició si és evident, respecte de la infracció o de cada una de les infraccions per les quals es demana el retorn de la persona en qüestió, que a causa del caràcter insignificant de l'acusació o pel fet que no s'ha formulat de bona fe i en interès de la justícia, fóra injust o opressiu retornar l'interessat, donades les circumstàncies.

Article 3 El Regne Unit es reserva el dret d'aplicar les disposicions de l'article 3, apartat 3, solament respecte dels estats part en el Conveni europeu per a la repressió del terrorisme.

Article 8 El Regne Unit pot refusar d'extradir una persona si les autoritats d'una part qualsevol del Regne Unit, de les Illes de la Mànega o de l'Illa de Man han instituït, o estan a punt d'instituir, un procediment penal o d'una altra mena contra aquesta persona, tant si aquest procediment està relacionat amb la infracció o les infraccions per les quals es demana l'extradició, com si no hi està relacionat.

Article 9 El Regne Unit es reserva el dret de refusar l'extradició d'una persona acusada d'una infracció, si és evident que aquesta persona, si fos acusada per la mateixa infracció al Regne Unit, podria ser alliberada en virtut d'una disposició legal relativa a una absolució o a una condemna anteriors.

Article 10 El Regne Unit es reserva el dret de refusar l'extradició si és evident, respecte de la infracció o de cada una de les infraccions per les quals es demana el retorn de la persona en qüestió, que a causa del període de temps transcorregut des de la infracció adduïda, o des que ha escapat a la justícia, segons el cas, fóra injust o opressiu d'extradir-la, donades les circumstàncies.

Article 12

1. A més de la sol·licitud i de tot document que l'acompanyi, el Regne Unit exigeix una declaració en la qual es precisi si la condemna en nom de la qual es demana l'extradició ha estat o no dictada en presència de la persona de la qual es demana el retorn.

2. La indicació de les infraccions per les quals es demana l'extradició ha de comportar una descripció dels fets que constituirien la o les infraccions que justifiquen la demanda d'extradició.

3. A l'efecte d'un procediment al Regne Unit, els documents estrangers es consideraran com a correctament autenticats: a. si són presentats signats per un jutge, un magistrat o funcionari de l'estat en què han estat lliurats; i b. si es presenten certificats pel segell oficial del Ministre de Justícia o d'un altre ministre del dit estat.

Article 14, apartat 1, lletra a El Regne Unit es reserva el dret, en tots els casos, de no consentir que una persona extradida sigui l'objecte d'un procediment, una sentència o un empresonament que tingui per objecte l'execució d'una sentència o una ordre de detenció per una infracció comesa abans de la seva extradició, altra que aquella per la qual se l'ha extradit, o que vegi la seva llibertat restringida per qualsevol causa.

Article 21 El Regne Unit no pot acceptar l'aplicació de l'article 21. Article 23 Els documents que s'han de presentar han de ser redactats en llengua anglesa o anar acompanyats d'una traducció a l'anglès.

Article 27 El Conveni s'aplica al Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, a les illes anglonormandes i a l'Illa de Man.

El Regne Unit es reserva el dret de notificar al secretari general l'aplicació del Conveni a tot territori per al qual el Regne Unit asseguri les relacions internacionals.

Article 28 El Conveni solament substitueix les disposicions dels tractats bilaterals entre el Regne Unit i altres parts contractants en la mesura en què s'aplica, en virtut de l'article 27, al Regne Unit, a les altres parts contractants i a qualsevol territori del qual el Regne Unit assegura les relacions internacionals o d'altres parts contractants.

Notificació El Conveni no s'aplica entre el Regne Unit i una part contractant quan les lleis en vigor en el Regne Unit o en el territori d'aquesta part contractant estipulen l'execució, en el territori de l'un o de l'altre, dels manaments lliurats en el territori de l'altra part.

El Regne Unit, en fer que aquest Conveni esdevingui efectiu, considerarà les seves obligacions en matèria de drets humans, segons el Conveni europeu dels drets humans.

Antiga República Iugoslava de Macedònia Reserves i declaracions consignades en l'instrument de ratificació, dipositat el 28 de juliol de 1999

a) Quan la condemna resulta d'un error manifest.

b) Quan l'extradició és susceptible de tenir conseqüències d'una gravetat excepcional per a la persona reclamada, especialment a causa de la seva edat o del seu estat de salut.

c) Quan la persona reclamada seria jutjada en l'estat requeridor per un tribunal que no assegurés les garanties fonamentals de procediment i de protecció dels drets de la defensa o per un tribunal constituït especialment per al seu cas particular com a única persona implicada o no. Article 12 El Principat d'Andorra es reserva el dret d'exigir de la part requeridora la presentació de proves que estableixin una presumpció suficient que la persona reclamada ha comès la infracció per la qual es demana l'extradició.

La demanda es pot refusar si les proves semblen insuficients.

Declaracions Article 6.1 L'article 14.1 de la Llei qualificada d'extradició prohibeix l'extradició de les persones de nacionalitat andorrana.

Als efectes del present Conveni s'entén per "súbdit" tota persona que tingui la nacionalitat andorrana en el moment de la comissió dels fets en aplicació del que disposa la Llei qualificada de la nacionalitat andorrana.

Article 11 L'article 8.3 de la Constitució del Principat d'Andorra prohibeix la pena de mort.

Quan el delicte pel qual es demana l'extradició pot ser castigat amb la pena de mort segons la llei de la part requeridora, el Principat d'Andorra denega l'extradició, llevat que la part requeridora asseguri de manera considerada com a suficient per la part requerida que aquesta mesura no serà executada.

Article 16.2 En cas de demanda de detenció provisional, el Principat d'Andorra necessita com a complement d'informació una breu exposició dels fets imputats a la persona reclamada.

Article 21.5 El Principat d'Andorra solament concedirà el trànsit quan es compleixin totes les condicions previstes per concedir l'extradició de conformitat amb el present Conveni.

Article 23 El Principat d'Andorra sol·licita de la part requeridora la traducció al català, a l'espanyol o al francès de la demanda d'extradició i dels documents que l'acompanyen.

Protocol addicional al Conveni europeu d'extradició, Estrasburg, 15.X.1975 Els estats membres del Consell d'Europa, signataris del present Protocol, Vistes les disposicions del Conveni europeu d'extradició, obert a la signatura a París el 13 de desembre de 1957 (d'ara endavant anomenat "el Conveni"), i vistos principalment els seus articles 3 i 9; Considerant que és pertinent de completar aquests articles amb vista a reforçar la protecció de la comunitat humana i de les persones, Han convingut el següent: Títol I Article 1 Per a l'aplicació de l'article 3 del Conveni, no es consideren infraccions polítiques:

a) els crims contra la humanitat previstos al Conveni per a la prevenció i la repressió del crim de genocidi, adoptat el 9 de desembre de 1948 per l'Assemblea General de les Nacions Unides;

b) les infraccions previstes en els articles 50 del Conveni de Ginebra de 1949 per a la millora del tracte dels ferits i dels malalts a les forces armades mobilitzades, 51 del Conveni de Ginebra de 1949 per a la millora de la situació dels ferits, dels malalts i dels nàufrags de les forces armades a la mar, 130 del Conveni de Ginebra de 1949 relatiu al tractament dels presoners de guerra, i 147 del Conveni de Ginebra de 1949 relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra; i

c) qualsevol violació anàloga de les lleis sobre la guerra que estiguin en vigor al moment de l'entrada en aplicació del present Protocol i dels costums de la guerra que existeixin en aquell moment, que no estigui prevista en les disposicions abans esmentades dels Convenis de Ginebra. Títol II Article 2 Es completa l'article 9 del Conveni amb el text següent; l'article 9 original del Conveni constitueix l'apartat 1 i les disposicions següents els apartats 2, 3 i 4: "2. L'extradició d'una persona que hagi estat objecte d'una sentència ferma en un estat tercer, part contractant del Conveni, pel fet o pels fets a raó dels quals es presenta la demanda, no s'atorgarà:

a) quan l'esmentada sentència hagi pronunciat la seva absolució;

b) quan la pena privativa de llibertat o una altra mesura imposada:

i) hagi estat executada completament; ii) hagi estat objecte d'una gràcia o d'una amnistia que n'afecti la totalitat o aquella part encara no executada;

c) quan el jutge hagi constatat la culpabilitat de l'autor de la infracció sense dictar cap sanció.

3. Nogensmenys, en els casos previstos a l'apartat 2, es pot atorgar l'extradició:

a) si el fet que ha donat lloc a la sentència ha estat comès contra una persona, una institució o un bé que té un caràcter públic en l'estat requeridor;

b) si la persona que ha estat objecte de la sentència tenia per si mateixa un caràcter públic en l'estat requeridor;

c) si el fet que ha donat lloc a la sentència ha estat comès totalment o parcialment en el territori de l'estat requeridor o en un lloc assimilat al seu territori;

4. Les disposicions dels apartats 2 i 3 no constitueixen cap obstacle per a l'aplicació de les disposicions nacionals més àmplies que concerneixen l'efecte non bis in idem atribuït a les decisions judicials pronunciades a l'estranger." Títol III Article 3

1. El present Protocol queda obert a la signatura dels estats membres del Consell d'Europa que hagin signat el Conveni. Serà ratificat, acceptat o aprovat. Els instruments de ratificació, d'acceptació o d'aprovació es dipositaran prop de la Secretaria General del Consell d'Europa.

2. El Protocol entra en vigor 90 dies després de la data del dipòsit del tercer instrument de ratificació, d'acceptació o d'aprovació.

3. Respecte de tot estat signatari que el ratifiqui, l'accepti o l'aprovi ulteriorment entra en vigor 90 dies després del dipòsit del seu instrument de ratificació, d'acceptació o d'aprovació.

4. Cap estat membre del Consell d'Europa no pot ratificar, acceptar o aprovar el present Protocol si no ha ratificat el Conveni simultàniament o amb anterioritat. Article 4

1. Tot estat que s'hagi adherit al Conveni pot adherir-se al present Protocol després de l'entrada en vigor d'aquest.

2. L'adhesió s'efectua mitjançant el dipòsit, prop de la Secretaria General del Consell d'Europa, d'un instrument d'adhesió el qual esdevindrà efectiu 90 dies després de la data del seu dipòsit. Article 5

1. Tot estat pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió, designar el territori o els territoris on s'aplicarà el present Protocol.

2. Tot estat pot, en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió, o en qualsevol altre moment posterior, estendre l'aplicació del present Protocol, mitjançant declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa, a qualsevol altre territori designat dins la declaració, del qual asseguri les relacions internacionals o pel qual estigui habilitat a estipular.

3. Es podrà retirar tota declaració feta en virtut de l'apartat precedent, en relació amb tot territori designat en aquesta declaració, de conformitat amb les condicions previstes a l'article 8 del present Protocol. Article 6

1. Tot estat pot declarar, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió, que no accepta l'un o l'altre dels títols I o II.

2. Tota part contractant pot retirar una declaració que hagi formulat ella mateixa en virtut de l'apartat precedent mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d'Europa, la qual esdevindrà efectiva a la data de la seva recepció.

3. No s'admet cap reserva a les disposicions del present Protocol. Article 7 El Comitè Europeu per als Problemes Criminals del Consell d'Europa seguirà l'execució del present Protocol i facilitarà, tant com faci falta, la resolució amistosa de tota dificultat a què pugui donar lloc l'execució del Protocol. Article 8

1. Tota part contractant pot, pel que la concerneix, denunciar el present Protocol adreçant una notificació al secretari general del Consell d'Europa.

2. La denúncia esdevindrà efectiva sis mesos després de la data de la recepció de la seva notificació pel secretari general.

3. La denúncia del Conveni comporta automàticament la denúncia del present Protocol. Article 9 El secretari general del Consell d'Europa notifica als estats membres del Consell i a tot estat que s'hagi adherit al Conveni:

a) tota signatura;

b) el dipòsit de tot instrument de ratificació, d'acceptació, d'aprovació o d'adhesió;

c) tota data d'entrada en vigor del present Protocol de conformitat amb el seu article 3;

d) tota declaració rebuda en aplicació de les disposicions de l'article 5 i tota retirada d'una declaració d'aquest tipus;

e) tota declaració formulada en aplicació de les disposicions de l'apartat 1 de l'article 6;

f) la retirada de tota declaració efectuada en aplicació de les disposicions de l'apartat 2 de l'article 6;

g) tota notificació rebuda en aplicació de les disposicions de l'article 8 i la data en què la denúncia esdevindrà efectiva.

Fórmula de signatura

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, signen el present

Protocol

Protocol.

Fet a Estrasburg el 15 d'octubre de 1975, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un sol exemplar, que es dipositarà als arxius del Consell d'Europa.

El secretari general del Consell d'Europa en trametrà còpia certificada conforme a cadascun dels estats signataris i adherits.

Estat de les signatures i les ratificacions del Protocol addicional al Conveni europeu d'extradició (*) Obert a la signatura Entrada en vigor Lloc: Estrasburg Condicions: 3 Ratificacions Data: 15/10/75 Data: 20/08/79 Estats Membres Data de signatura Data de ratificació o adhesió Data d'entrada en vigor R: Reserves D: Declaracions T: Decl. territorials Albània 19/05/98 19/05/98 17/08/98 Alemanya Andorra Àustria Bèlgica 18/11/97 18/11/97 16/02/98 Bulgària 30/09/93 17/06/94 15/09/94 Croàcia Adhesió 25/01/95 25/04/95 Dinamarca 27/09/76 13/09/78 20/08/79 D Eslovàquia 14/02/96 23/09/96 22/12/96 Eslovènia 31/03/94 16/02/95 17/05/95 Espanya 10/06/83 11/03/85 09/06/85 Estònia 03/05/96 28/04/97 27/07/97 França Geòrgia 22/03/00 Grècia 18/06/80 Hongria 19/11/91 13/07/93 11/10/93 R Irlanda Islàndia 27/09/82 20/06/84 18/09/84 D Itàlia Letònia 30/10/96 02/05/97 31/07/97 Liechtenstein Lituània 09/11/94 20/06/95 18/09/95 Luxemburg 15/10/75 Malta Moldàvia 26/06/98 Noruega 11/12/86 11/12/86 11/03/87 D Països Baixos 13/07/79 12/01/82 12/04/82 D/T Polònia 19/02/93 15/06/93 13/09/93 Portugal 27/04/77 25/01/90 25/04/90 Regne Unit “L'antiga República iugoslava de Macedònia” 28/07/99 28/07/99 26/10/99 República Txeca 18/12/95 19/11/96 17/02/97 Romania 30/06/95 10/09/97 09/12/97 Rússia 07/11/96 10/12/99 09/03/00 D San Marino Suècia 29/10/75 02/02/76 20/08/79 D Suïssa 17/11/81 11/03/85 09/06/85 Turquia Ucraïna 29/05/97 11/03/98 09/06/98 D Xipre 01/09/78 22/05/79 20/08/79 Estats no Membres Israel (*) Tractat obert a la signatura dels estats membres signataris del tractat STE 24 i a l’adhesió dels estats no membres adherents al tractat STE 24 Reserves i declaracions Dinamarca Declaració consignada en l'instrument de ratificació, dipositat el 13 de setembre de 1978

b) i que no comporta disposicions contràries a l'article 1 (introducció i lletra c), el Govern del Regne dels Països Baixos es reserva el dret de refusar d'atorgar l'extradició en casos de violacions de les lleis i costums de guerra, comeses durant un conflicte armat no internacional. Declaració consignada en una carta de la representació permanent dels Països Baixos, de data 20 de febrer de 1986, enregistrada a la Secretaria General el 21 de febrer de 1986