Article 12. Funcions, drets i obligacions del metge especialista (ME) en la via integrada

Article 12. Funcions, drets i obligacions del metge especialista (ME) en la via integrada

1. Valorar els pacients que li hagin estat derivats pel metge referent, el Servei d’Urgències o altres especialistes dins la VAI en un termini adequat al problema que presenten.

2. En el cas d’una patologia aguda o una altra intervenció puntual, cal establir una orientació diagnòstica i un pla terapèutic i comunicar-ho al metge referent, que ha de fer el seguiment si l’ME ho determina. S’estableix un període màxim de 18 mesos i un màxim de dotze visites, a partir del qual s’ha de donar per tancat el procés agut i les consultes a aquest especialista han de sortir de la VAI si no hi ha una declaració de metge especialista referent i un pla d’intervenció individual especialitzat (PIIE).

3. Retornar la informació al metge referent, que podrà supervisar conjuntament amb el metge especialista l’aplicació del pla terapèutic en col·laboració amb la resta de l’equip de primària.

4. Comunicar formalment, dins la història clínica compartida, al metge referent les derivacions que faci a un altre especialista.

5. Deixar constància en la història clínica compartida de tots els procediments i derivacions que es facin en seguiment de la VAI i de totes les dades necessàries per fer-ne el control.

6. Ha d’actuar com a metge especialista referent (MER) per a processos crònics complexos o que requereixen un seguiment evolutiu especialitzat. En els casos en què l’usuari ha requerit una derivació externa per part seva, actua com a metge especialista referent dins el país.

7. El metge especialista té dret a accedir als recursos i mecanismes necessaris per aconseguir una bona comunicació i coordinació amb la resta de professionals sanitaris.

8. Informar el pacient i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a través del full de facturació o qualsevol altre mecanisme que es pugui establir, de la via d’atenció utilitzada.

9. El metge especialista té dret que se li faciliti l’accés a la formació continuada que determini com a necessària el ministeri encarregat de la salut.