Annex 3. Aptituds psicofísiques requerides per conduir vehicles de motor i ciclomotors, proves analítiques i aptituds psiquiàtriques requerides per conduir
Annex III. Aptituds psicofísiques requerides per conduir vehicles de motor i ciclomotors, proves analítiques i aptituds psiquiàtriques requerides per conduir
vehicles que transporten mercaderies perilloses Malalties i deficiències que són causa de la denegació en l’obtenció o la renovació del període de vigència del permís de conduir El metge que emet el certificat mèdic oficial per a l’obtenció o la renovació del permís de conduir pot derivar la persona al metge especialista per fer les proves mèdiques que consideri oportunes o pot demanar els informes mèdics que consideri oportuns als metges especialistes andorrans. El metge pot emetre un certificat apte condicionat i el candidat o el titular del permís de conduir haurà de fer els controls o els tractaments que se’n derivin, així com les proves mèdiques oportunes. Si la persona interessada no respecta la condició mèdica, se li retira el permís de conduir. En aquests casos, el metge ha de fer arribar un correu electrònic al Registre de permisos de conduir, en el qual ha d’incloure un informe en què s’indiqui el NIA, nom i cognoms de la persona, i s’ha de notificar que la persona esmentada deixa de ser apte/a per a la conducció i el termini pel qual s’ha d’inscriure la pèrdua de la capacitat per conduir. Aquest informe ha de dur el segell del professional, indicar el número de col·legiat i dur la seva signatura. A) Aptituds psicofísiques
1. Capacitat visual El candidat a un permís de conduir ha de sotmetre’s a les exploracions apropiades que garanteixen que disposa d’una agudesa visual compatible amb la conducció de vehicles de motor. Si se sospita que el candidat no té una capacitat visual adequada, ha de ser examinat per una autoritat mèdica competent. En aquest examen s’ha de prestar una atenció especial a l’agudesa visual, al camp visual, a la visió crepuscular i a les malalties oculars progressives. Si per assolir l’agudesa visual requerida cal fer servir lents correctores, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció. Aquestes lents han de ser ben tolerades. A efectes d’aquest annex, les lents intraoculars no es consideren lents correctores, i s’entén per visió monocular tota agudesa visual inferior a 0,10 en un ull, amb lents correctores o sense, degut a la pèrdua anatòmica o funcional de qualsevol etiològic. Grup 1 (2) Grup 2(3) 1.1. Agudesa visual S’ha de tenir, si és necessari, amb lents correctores, una agudesa visual binocular almenys de 0,6 S’ha de tenir, amb correcció òptica o sense, una agudesa visual almenys de 0,8 i almenys de 0,1 per a l’ull amb millor agudesa i amb pitjor agudesa, respectivament. Si és necessària la correcció amb ulleres, la potència d’aquestes ulleres no pot excedir +8 diòptries Visió monocular: Els afectats de visió monocular amb agudesa visual a l’ull millor de 0,6 o més gran, i més de 6 mesos d’antiguitat en visió monocular, poden obtenir o renovar el permís sempre que reuneixin la resta de capacitats visuals. Quan pel grau d’agudesa visual o per l’existència d’una malaltia ocular progressiva, els reconeixements periòdics són inferiors a la vigència normal del permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic. Cal adaptar el vehicle amb mirall retrovisor exterior a ambdós costats del vehicle o mirall interior panoràmic o, si és necessari, mirall retrovisor adaptat. No s’admet la visió monocular Cirurgia refractiva: No entra en valoració sempre que la visió del pacient compleixi els criteris de l’1.1 a l’1.5 Cirurgia refractària refractiva: En cas de cirurgia refractiva i passats 3 mesos des de la intervenció, es pot obtenir o renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any. Passat l’any de la data de la intervenció i tenint en compte el defecte de la refracció prequirúrgic, la refracció actual i la possible existència d’efectes secundaris no desitjats, a criteri oftalmològic es fixa el període de vigència posterior. 1.2. Camp visual Si la visió és binocular, el camp binocular ha de ser normal. En l’examen binocular, el camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts en punts corresponents d’ambdós ulls ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana. S’ha de tenir un camp visual binocular normal. Després de l’exploració de cada camp monocular, aquests camps no han de presentar reduccions significatives en cap dels seus meridians. En l’examen monocular, no s’admet la presència d’escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana. Si la visió és monocular, el camp visual monocular ha de ser normal. El camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana. No s’admet la visió monocular. 1.3. Sensibilitat al contrast En el cas de patir alteracions de la visió mesòpica o de l’enlluernament, s’han d’establir les restriccions i limitacions que a criteri oftalmològic són necessàries per garantir la seguretat en la conducció. En tot cas s’ha de descartar patologies oftalmològiques que originen alteracions no incloses en cap de la resta d’apartats sobre la capacitat visual. No hi ha d’haver alteracions significatives en la capacitat de recuperació a l’enlluernament ni alteracions de la visió mesòpica. 1.4. Motilitat palpebral No s’admeten ptosis ni lagoftàlmies que afectin la visió en els límits i les condicions assenyalats en els apartats 1.1 i 1.2 del grup
1. Ídem al grup 1. 1.5. Motilitat del globus ocular Diplopies: Les diplopies només es permeten a criteri oftalmològic sempre que no es manifestin en els 20º centrals del camp visual i no produeixin cap altra simptomatologia, en especial fatiga visual. En les d’aparició recent ha de transcórrer un període d’almenys 6 mesos sense conduir. En cas que es permeti l’obtenció o la renovació del permís, el període de vigència màxim és de 3 anys. Quan la diplopia s’elimini amb l’oclusió d’un ull s’apliquen les restriccions pròpies de la visió monocular. No s’admeten diplopies. Nistagme: El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció. Nistagme: El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 2, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció. Estrabismes i altres defectes de la visió binocular: No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni estrabismes que impedeixin assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos. Quan no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 1, ambdós inclosos, l’oftalmòleg ha de valorar principalment les conseqüències sobre la fatiga visual, els efectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòries i de torticolis i l’aparició de diplopia, així com la probable evolució del procés, i ha de fixar en conseqüència el període de vigència. Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos, i degut a la seva repercussió en els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli i l’aparició de diplopia, o per la probable evolució del procés, els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior a la vigència normal del permís; aquest període es fixa segons el criteri de l’oftalmòleg. Estrabismes i altres defectes de la visió binocular: No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni els estrabismes. Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 2, ambdós inclosos, l’oftalmòleg haurà de valorar les conseqüències sobre els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli, l’aparició de diplopia i la probable evolució del procés, i haurà de fixar en conseqüència el període de vigència màxim de 3 anys. 1.6. Deteriorament progressiu de la capacitat visual Les malalties progressives que no permeten assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 anteriors, ambdós inclosos, impedeixen l’obtenció o la renovació. Quan no impedeixen assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de vigència normal de permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic. Les malalties i els trastorns progressius de la capacitat visual impedeixen l’obtenció o la renovació. Pressió intraocular: No interfereix sempre que s’hagin assolit els apartats de l’1.1 a l’1.5. Encara que s’hagin assolit els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 anteriors, ambdós inclosos, si la pressió intraocular es troba per sobre dels límits normals s’han d’analitzar possibles factors de risc associats i s’estableix un control periòdic a criteri oftalmològic. Quan els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís, aquest període es fixa segons criteri mèdic. 1.7. Deteriorament agut de la capacitat visual Després d’una pèrdua important i brusca de la visió d’un ull, ha de transcórrer un període d’adaptació que ha de determinar l’oftalmòleg. Després es pot obtenir o renovar el permís aportant l’informe oftalmològic favorable. Ídem al grup 1.
2. Capacitat auditiva Quan per assolir l’agudesa auditiva mínima que es requereix, indicada a l’apartat 1.1, sigui necessària la utilització de l’audiòfon, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció. (1) Grup 1 (2) Grup 2(3) 2.1. Hipoacúsia S’accepten les hipoacúsies que amb audiòfon o sense segueixen un nivell conversacional sense dificultats. Les hipoacúsies, amb audiòfon o sense, de més del 35% de pèrdua combinada entre les dos orelles, havent obtingut l’índex d’aquesta pèrdua mitjançant una audiometria tonal, impedeixen l’obtenció o la renovació del permís. No s’admeten adaptacions.
3. Sistema locomotor No s’ha d’expedir ni renovar el permís de conduir al candidat o al conductor que pateix afeccions o anomalies del sistema locomotor que fan perillosa la conducció de vehicles de motor. (1) Grup 1(2) Grup 2(3) 3.1. Motilitat No hi pot haver cap alteració que impedeixi la posició sedent normal o una utilització eficaç dels dispositius del vehicle, o que requereixi per a això posicions atípiques o fatigoses, ni afectacions o anomalies que requereixin adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o a la circulació. Adaptació: Les adaptacions, restriccions i altres limitacions que s’imposen a persones i vehicles o a la circulació es determinen d’acord amb les discapacitats que pateix la persona interessada, reflectides en l’informe d’aptitud psicofísica i avaluades en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents. Ídem al grup
1. Excepcionalment, s’admeten dispositius de canvi automàtic i d’assistència de la direcció amb l’informe favorable de l’autoritat mèdica competent i amb la deguda avaluació, en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents. Es tenen en consideració els riscos o perills addicionals relacionats amb la conducció dels vehicles derivats d’eficiències que s’inclouen en aquest grup. 3.2. Afeccions o anomalies progressives S’admeten afeccions o anomalies progressives quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís; aquest període es fixa segons criteri mèdic. No hi ha d’haver afectacions o anomalies progressives. 3.3. Talla No s’admeten talles que poden originar una posició de conducció incompatible amb la utilització segura del vehicle o amb la correcta visibilitat del conductor. Adaptacions/restriccions: Quan la talla impedeix una posició de conducció segura o no permet la correcta visibilitat del conductor, les adaptacions, restriccions o limitacions que s’imposen són fixades segons criteri tècnic i d’acord amb el dictamen mèdic, amb l’avaluació corresponent en les proves estàtiques i dinàmiques. No s’admeten talles que poden originar una posició de conducció incompatible amb la utilització segura del vehicle o amb la correcta visibilitat del conductor. No s’admeten adaptacions.
4. Sistema cardiovascular Constitueixen un perill per a la seguretat viària les afeccions que poden exposar els conductors o els candidats a l’obtenció o la renovació d’un permís de conduir a una fallada del sistema cardiovascular que pugui provocar una alteració sobtada de les funcions cerebrals. A l’efecte de valorar la capacitat funcional, s’utilitza la classificació de la New York Heart Association en categories d’activitat física de la persona objecte de l’exploració. Dins de la categoria funcional I s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals no està limitada i no ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós. Dins de la categoria funcional II s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals està moderadament limitada i origina simptomatologia de fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós. Dins de la categoria III hi ha una marcada limitació de l’activitat física habitual; apareix fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós després d’una activitat més reduïda de l’habitual. La categoria IV suposa la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat física sense l’aparició de símptomes en repòs. A l’efecte de valorar l’estat clínic de la malaltia arterial perifèrica, s’utilitzen els criteris de Leriche-Fontaine . A l’estadi I s’hi inclouen les persones que tenen una oclusió arterial sense cap símptoma. En l’estadi II s’hi inclouen les persones que presenten claudicació intermitent durant la marxa. Aquest estadi inclou dos subestadis: a l’estadi IIa la claudicació intermitent apareix després de 200 metres de marxa, a i l’estadi IIb la claudicació intermitent apareix abans de 200 metres de marxa. En l’estadi III s’hi inclouen les persones que tenen dolor en repòs. Finalment l’estadi IV inclou les persones que presenten lesions isquèmiques. (1) Grup 1 (2) GRUP 2(3) 4.1. Insuficiència cardíaca No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació o síncope. No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació de síncope, i no hi ha d’haver arrítmies o una altra simptomatologia associada. L’informe cardiològic inclou la determinació de la fracció d’ejecció, que ha de ser superior al 45%. No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV. No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV. En cas de cardiopatia amb classe funcional III, es valorarà segons criteri mèdic. 4.2. Trastorns del ritme No s’accepta l’antecedent d’arrítmia maligna durant els darrers 6 mesos que origini o pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i amb un informe favorable del cardiòleg. Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia que avaluï el tractament, l’absència de recurrència del quadre clínic i una funció ventricular acceptable, es pot fixar un període de vigència inferior al normal segons criteri mèdic. No pot haver-hi cap trastorn del ritme cardíac que pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, ni antecedents de pèrdua d’atenció, isquèmia cerebral o síncope secundària al trastorn del ritme durant els darrers 2 anys, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i un informe favorable del cardiòleg. Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular no sostinguda, sense recurrència després de 6 mesos d’evolució, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir i renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any. En tot cas l’informe ha d’acreditar la fracció d’ejecció superior al 40% i l’absència de taquicàrdia ventricular en el registre Holter . No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV; en els casos de classe funcional III es valorarà a criteri mèdic. No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV. 4.3. Marcapassos i desfibril·lador automàtic implantable Passat 1 mes des de la implantació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per al període de vigència establert pel facultatiu. Passats 3 mesos des de la implantació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. Passats 6 mesos de l’implant del desfibril·lador automàtic, i quan no hi ha simptomatologia, amb l’informe de l’especialista en cardiologia es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Els mateixos criteris s’apliquen en cas de descàrrega; en cap cas no es permeten les recurrències múltiples ni una fracció d’ejecció més baixa del 30%. No pot haver-hi implantació de desfibril·lador automàtic implantable. 4.4. Pròtesis valvulars cardíaques Passats 3 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys. Passats 6 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, i sempre que es compleixi la resta de requisits cardiològics, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 4.5. Cardiopatia isquèmica No pot haver-hi antecedents d’infart agut de miocardi els darrers 3 mesos. No pot haver-hi antecedents d’infart agut de miocardi els darrers 3 mesos. No s’admet. En cas de tenir antecedents d’infart de miocardi, amb una prova prèvia ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, el període de vigència màxim és d’1 any. Cirurgia de revascularització: Passat 1 mes d’una intervenció de cirurgia de revascularització o de revascularització percutània amb absència de simptomatologia isquèmica i amb informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys; posteriorment s’ha de fixar, amb l’informe previ favorable del cardiòleg, el període de vigència a criteri facultatiu. Cirurgia de revascularització: Passats 3 mesos d’una intervenció en cirurgia de revascularització o de revascularització percutània, amb absència de simptomatologia isquèmica, amb prova ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís, per a un període de vigència màxim d’1 any. No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV. En cas de patir una cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional III, amb l’informe favorable del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV. 4.6. Aneurismes de grans vasos En cas d’aneurismes de grans vasos i dissecció aòrtica, s’admet la correcció quirúrgica sempre que hi hagi un resultat satisfactori d’aquesta correcció i no hi hagi clínica d’isquèmia cardíaca. Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 6 mesos d’aquesta correcció, portant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. En el cas de l’aneurisma i sempre que les característiques d’aquest aneurisma no impliquin un risc elevat de trencament i que s’associïn a clínica d’isquèmia cardíaca, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència que ha de determinar el facultatiu mèdic. Ídem al grup
1. Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 12 mesos d’aquest aneurisma, aportant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 4.7. Arteriopatia perifèrica No s’admet l’arteriopatia perifèrica quan és greu i invalidant, corresponent als estadis de l’escala Leriche-Fontaine III i IV. Els estadis III s’accepten únicament en cas de disposar de l’informe favorable de l’angiòleg o cirurgià vascular. En cas de correcció quirúrgica amb bon resultat clínic s’admet en cas d’estadi I; per a la resta d’estadis necessita l’informe de l’angiòleg o cirurgià vascular. No s’admet. 4.8. Malaltia tromboembòlica S’admet sempre que es trobi en tractament o resolta i/o clínicament estable. S’admet sempre que es trobi en tractament o resolta i/o clínicament estable. 4.8.1. Hipertensió arterial S’admet. No s’admet la hipertensió arterial maligna i/o amb afectació orgànica.
5. Sistema renal (1) Grup 1 (2) Grup 2 (3) 5.1. Nefropaties No es permeten les que, per la seva etiologia, tractament o manifestacions, puguin posar en perill la conducció. Les persones sotmeses a programes de diàlisi, amb l’informe favorable d’un nefròleg, poden obtenir o renovar el permís; a criteri facultatiu, el període de vigència es pot reduir. Ídem al grup
1. No s’admeten les persones en programa de diàlisi. 5.2. Transplantament renal Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, amb l’informe favorable d’un nefròleg poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència establert a criteri facultatiu. Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, s’accepten amb l’informe favorable d’un nefròleg, i poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
6. Sistema respiratori Als efectes de l’apartat 6.2, s’entén per síndrome moderada d’apnea-hipoapnea obstructiva del son (SAHOS) la síndrome en què l’índex d’apnea-hipopnea és d’entre 15 i 29, i per síndrome greu la síndrome en què l’índex és igual o superior a 30, associades en ambdós casos a un nivell de somnolència excessiu durant el dia. (1) Grup 1 (2) Grup 2 (3) 6.1. Insuficiència respiratòria crònica S’accepten els pacients amb insuficiència respiratòria crònica que es trobin compensats amb l’oxigenoteràpia crònica domiciliària. No s’accepten els pacients amb insuficiència respiratòria crònica. 6.2. Síndrome de l’apnea obstructiva del son S’accepten els pacients amb SAHOS moderat i greu en tractament amb CPAP i sense somnolència. No s’admet la síndrome d’apnea del son (diagnosticada amb un estudi del son), amb un índex d’apnea/hipopnea igual o superior a 15, associada a una somnolència diürna moderada o greu. En casos amb SAHOS moderat i greu en tractament amb CPAP i sense somnolència, amb l’informe favorable d’un pneumòleg en què consti el correcte acompliment del tractament i un control satisfactori de la malaltia, en especial de la somnolència diürna, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 6.3. Altres afeccions No entren en la valoració. No pot haver-hi trastorns pulmonars, pleurals, diafragmàtics i mediastínics que determinin incapacitat funcional; cal valorar el trastorn i l’evolució de la malaltia, tenint en compte especialment l’existència o la possibilitat d’aparició de crisis de dispnea paroxística, dolor toràcic intens o una altra alteració que pugui influir en la seguretat de la conducció.
7. Malalties metabòliques (1) Grup 1(2) Grup 2(3) 7.1. Diabetis mellitus Les persones afectades de diabetis que han presentat 3 o més episodis d’hipoglucèmia simptomàtica que ha necessitat assistència sanitària en el darrer any necessiten un informe de conformitat del seu especialista. L’afectat de diabetis mellitus de tipus 1 i tipus 2 que requereix tractament amb insulina, aportant l’informe favorable del seu metge tractant que acrediti el correcte control de la malaltia pot obtenir o renovar el permís. L’afectat de diabetis de tipus 2 que necessita tractament amb insulina i sulfonilurea ha d’aportar l’informe favorable del seu metge tractant. 7.2. Malalties tiroidals S’accepta la patologia tiroidal en fase clínica i metabòlicament estable. No hi pot haver hipertiroïdismes complicats amb símptomes cardíacs o neurològics ni hipotiroïdismes simptomàtics. S’accepten els pacients amb patologia tiroidal en fase clínica i metabòlicament estables. Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència del permís, el període es fixa segons criteri facultatiu. 7.3. Malalties paratiroidals S’accepta la patologia paratiroidal en fase clínica i metabòlicament estable. No hi pot haver malalties paratiroidals que ocasionin un increment de l’excitabilitat o debilitat muscular. 7.4. Patologia adrenal S’accepta la patologia adrenal en fase clínica i metabòlicament estable. La persona afectada per malalties adrenals ha de presentar un informe favorable de l’especialista en endocrinologia en què consti l’estricte control o el tractament dels símptomes. El període de vigència màxim és de 2 anys.
8. Sistema nerviós i muscular No pot haver-hi malalties del sistema nerviós i muscular que produeixen una pèrdua o una disminució greu de les funcions motores, sensorials o de coordinació que puguin incidir en el control del vehicle. Una crisi epilèptica és un episodi transitori degut a una descàrrega neuronal anormal i excessiva, i l’epilèpsia implica una predisposició crònica a patir aquestes crisis. El diagnòstic d’epilèpsia ve donat per un neuròleg segons uns criteris clínics i unes exploracions complementàries d’acord amb el criteris de les societats científiques. Per crisi epilèptica provocada s’entén la que té un factor causant identificable i evitable. (1) Grup 1(2) Grup 2(3) 8.1 Malalties del sistema nerviós central No pot haver-hi malalties del sistema nerviós central que produeixen una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives, sensorials o de coordinació, o moviments anormals del cap, el tronc o les extremitats que puguin interferir en el correcte control del vehicle. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís, amb un període de vigència màxim de 5 anys. Ídem al grup 1. 8.2. Epilèpsia i crisis epilèptiques Persona afectada d’epilèpsia i/o crisis epilèptiques: Es pot renovar el carnet si han passat com a mínim 12 mesos lliures de crisis epilèptiques, amb tractament o sense En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 6 mesos amb l’informe de conformitat del neuròleg. Persona afectada d’epilèpsia i/o crisis epilèptiques: Es pot renovar el carnet si han passat com a mínim 12 mesos lliures de crisis epilèptiques amb tractament o sense, i cal aportar l’informe de conformitat d’un neuròleg. El període de vigència és com a màxim de 2 anys. En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 5 anys i aportar l’informe de conformitat del neuròleg. A criteri neurològic i si es reuneixen bons indicadors de pronòstic, es pot reduir el període lliure de crisis exigit. En cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys de 6 mesos. En el cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys d’1 any, incloent-hi valoració electroencefalogràfica. En el cas de lesions estructurals cerebrals amb risc augmentat, per a l’inici de les crisis epilèptiques, se n’ha de valorar la magnitud amb un informe. Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament. Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament. 8.3. Alteracions de l’equilibri No pot haver-hi alteracions de l’equilibri (vertígens, inestabilitat, mareig, desmai) permanents, evolutives i intenses, ja siguin d’origen otològic o de qualsevol altre tipus que afectin la capacitat de la conducció. No s’admeten. 8.4. Malalties neuromusculars No s’admeten malalties neuromusculars que produeixin una disminució important de les funcions motores, sensitives o de coordinació, o tremolors que puguin interferir en el correcte control del vehicle. La persona afectada de malalties neuromusculars que incideixen en la conducció en els termes establerts a la columna (2) ha d’aportar un informe del neuròleg en què consti: l’exploració clínica i simptomatològica actual, el pronòstic de l’evolució de la malaltia i el tractament prescrit. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar per a un període de vigència màxima de 5 anys. No s’admet. 8.5. Malaltia cerebrovascular No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics. No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives o sensorials o de coordinació, ni moviments anormals de cap, tronc o extremitats que puguin interferir en el control del vehicle. Un cop han passat els 12 mesos i les seqüeles es consideren establertes, es pot renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Passats 3 o més anys amb estabilitat clínica, el període de vigència es determina a criteri facultatiu. No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics. No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi cap alteració de les funcions motores, sensitives, sensorials o cognitives ni trastorns del moviment que puguin interferir en el control del vehicle. En els casos assenyalats a la columna (3), amb un informe del neuròleg en què consti l’absència d’alteracions motores, sensorials i cognitives o trastorns del moviment que poden interferir en el control de vehicle, el tractament prescrit i el pronòstic d’evolució, excepcionalment, a criteri facultatiu, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
9. Trastorns mentals i de la conducta Grup 1 (1) 9.1. Esquizofrènia i trastorns psicòtics Es recomana un seguiment periòdic per detectar signes de descompensació que puguin afectar la capacitat de conducció. Donar permisos d’un any de vigència, renovables. En cas de reagudització no s’ha de mantenir el permís fins a l’informe d’un especialista en què consti que no hi ha un risc superior. 9.2. Trastorn depressiu En persones amb risc de suïcidi es requereix un seguiment clínic per avaluar l’impacte de la simptomatologia en la conducció. En aquests casos concrets i després d’un seguiment per part de l’especialista mantingut, es pot donar permís amb l’informe favorable del psiquiatre, que ajusta la vigència segons consideri. Per a la resta de casos amb trastorn depressiu i sense risc de suïcidi, així doncs, l’atorgament i/o la renovació es deixa a criteri mèdic. 9.3. Trastorn bipolar Es requereix que les persones amb trastorn bipolar facin un control periòdic per garantir l’estabilitat i detectar possibles recaigudes. En cas de recaiguda greu es recomana interrompre la conducció fins a un nou informe en què consti estabilització. Es necessita un informe favorable del psiquiatre, que pot reduir la vigència del permís. 9.4. Trastorns de la personalitat: s’aplica a trastorn antisocial No s’admeten els casos greus amb antecedents de conductes temeràries recurrents derivades del trastorn de personalitat. Necessita l’informe favorable del psiquiatre. 9.5. Trastorns obsessius compulsius S’accepta amb l’informe de conformitat del psiquiatre. En casos greus, i a criteri de l’especialista, es pot requerir un ajust de la vigència. 9.6. Trastorns dissociatius S’accepta amb l’informe de conformitat del psiquiatre. En casos greus, i a criteri de l’especialista, es pot requerir un ajust de la vigència. 9.7. Discapacitat intel·lectual S’accepten alguns casos concrets amb adaptacions i restriccions amb l’informe favorable de l’especialista en què ho especifiqui per a l’obtenció inicial. En les renovacions del permís de conduir, si no es detecta un empitjorament de la discapacitat intel·lectual, no cal un informe mèdic addicional. 9.8. Trastorn de l’espectre autista (TEA) No s’accepten els casos amb comorbiditat amb altres patologies que representin un risc més alt per a la conducció. Necessita un informe favorable del psiquiatre en què ho especifiqui per a l’obtenció inicial. En les renovacions del permís de conduir, si no es detecta empitjorament clínic, no cal un informe mèdic addicional. 9.9. Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) No s’admeten casos greus de TDAH quan hi hagi precedents de conducció temerària en el darrer any, fins a l’estabilització i l’informe favorable per part de l’especialista tractant. Grup 2 (3) (1) 9.10. Delírium, demència, trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius No s’admeten. 9.11. Trastorns mentals deguts a una malaltia mèdica no classificats en altres apartats No s’admeten. 9.12. Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics No hi pot haver esquizofrènia o trastorn delirant. Tampoc no s’admeten altres trastorns psicòtics que presentin incoherència o pèrdua de la capacitat associativa, idees delirants, al·lucinacions o conducta violenta, o que per qualsevol raó impliquin un risc per a la seguretat viària. Sempre que la malaltia estigui compensada i a criteri del metge tractant, es pot donar un certificat apte condicionat a l’aparició d’una desestabilització mèdica. 9.13. Trastorn de l’estat d’ànim No hi pot haver trastorns greus de l’estat d’ànim que comportin una alta probabilitat de risc per a la pròpia vida o la dels altres. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 9.14. Trastorns dissociatius No es poden admetre els casos que suposen un risc per a la seguretat viària. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 9.15. Trastorns del son d’origen no respiratori No s’admeten casos de narcolèpsia o trastorns d’hipersòmnies diürnes d’origen no respiratori, ja siguin primàries, relacionades amb un altre trastorn mental, o malalties mèdiques o induïdes per substàncies. Tampoc no s’admeten altres trastorns del ritme circadiari que suposin un risc per a la conducció. En els casos d’insomni es presta una atenció especial als riscos associats al possible consum de fàrmacs. Quan excepcionalment hi ha el dictamen facultatiu favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 9.16. Trastorns del control dels impulsos No s’admeten casos de trastorns explosius intermitents o altres la gravetat dels quals suposi un risc per a la seguretat viària. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 9.17. Trastorns de la personalitat No hi pot haver trastorns greus de la personalitat, particularment els que es manifesten en conductes antisocials amb risc per a la seguretat de les persones. 9.18. Trastorns del desenvolupament intel·lectual No pot haver-hi un retard mental amb un quocient intel·lectual inferior a 70. 9.19. Trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador No hi pot haver trastorns per dèficit d’atenció la gravetat dels quals impliqui un risc per a la conducció. Tampoc no s’admeten casos moderats o greus de trastorn dissocial o altres comportaments pertorbadors acompanyats de conductes agressives o violacions greus de normes la incidència de les quals en la seguretat viària sigui significativa. 9.20. Altres trastorns mentals no inclosos en els apartats anteriors No hi pot haver trastorns dissociatius, adaptatius o altres problemes objecte d’atenció clínica que puguin incapacitar funcionalment per a la conducció. Quan hi hagi el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
10. Trastorns relacionats amb substàncies (alcohol, drogues i medicaments) S’aplica el document DSM ( Diagnostic and Medical Manual of Mental Disorders ) vigent en cada moment. Són objecte d’una atenció especial els trastorns de dependència i abús o trastorns induïts per qualsevol tipus de substància. En els casos en què es presenten antecedents de dependència o d’abús, es pot obtenir o renovar el permís sempre que la situació de dependència o d’abús s’hagi extingit després d’un període demostrat d’abstinència i que no hi hagi seqüeles irreversibles que suposin un risc per a la seguretat viària. Per garantir aquests punts es requereix el dictamen favorable d’un psiquiatre, d’un psicòleg o d’ambdós, depenent del tipus de trastorn. Grup 1 (1) Grup 1 (2) 10. 1 Trastorns relacionats amb el consum de substàncies Quan hi ha un diagnòstic de trastorn per dependència i que afecti la capacitat de conducció o comporti un risc per a la seguretat viària, es requereixen proves periòdiques d’abstinència. Es pot valorar la renovació amb limitació de la vigència anual i un informe de l’especialista o metge tractant. Grup 2 (1) Grup 2(3) 10.2. Abusos d’alcohol No s’admet l’existència d’abusos d’alcohol ni qualsevol patró d’ús en què el subjecte no pugui dissociar conducció i consum d’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents d’abús en què la rehabilitació no està degudament acreditada. En cas que hi hagi antecedents d’abús amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 10.3. Dependència de l’alcohol No s’admet l’existència de dependència de l’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de dependència en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. Es farà un període de seguiment mèdic amb Interdictor i amb períodes de control després de la retirada de l’Interdictor. 10.4. Trastorns induïts per alcohol No s’admet l’existència de trastorns induïts per l’alcohol, com abstinència, delírium, demència, trastorns psicòtics o altres que suposin un risc per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per l’alcohol en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. En cas que hi hagi antecedents de trastorns induïts per l’alcohol, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 10.5. Consum habitual de drogues i medicaments No s’admet el consum habitual de substàncies que comprometen l’aptitud per conduir sense perill, ni el consum habitual de medicaments que, individualment o en conjunt, produeixen efectes adversos greus en la capacitat per conduir. Quan excepcionalment i amb l’informe mèdic favorable, el medicament o els medicaments indicats en (2) no influeixen de manera negativa en el comportament viari de la persona interessada, es pot obtenir o renovar el permís i reduir, si escau, el període de vigència segons criteri facultatiu. 10.6. Abús de drogues o medicaments No s’admet l’abús de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents d’abús, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament. En cas que hi hagi antecedents d’abús de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 10.7. Dependència de drogues i medicaments No s’admet la dependència de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents de dependència, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament. En cas que hi hagi antecedents de dependència de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 10.8. Trastorns induïts per drogues o medicaments No s’admet delírium, demències, alteracions perceptives, trastorns psicòtics o altres d’induïts per drogues o medicaments que suposin riscos per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per drogues o medicaments en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. En cas que hi hagi antecedents de trastorns mentals induïts per drogues o medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
11. Aptitud perceptivomotora L’exploració de les aptituds perceptivomotores es fa mitjançant els predictors establerts. Quan, segons criteri facultatiu, amb l’entrevista inicial o a partir dels predictors utilitzats, es detecten indicis de deteriorament aptitudinal que poden incapacitar per conduir amb seguretat, es requereix la realització d’una exploració complementària sistematitzada per valorar l’estat de les funcions mentals que puguin estar influint en el deteriorament. També es pot requerir la realització d’una prova pràctica de conducció. Amb caràcter general, el metge especialista ha de tenir en compte les possibilitats de compensació de les possibles deficiències considerant la capacitat adaptativa de l’individu. (1) Grup 2 (3) 11.1. Estimació del moviment No s’admet cap alteració que limiti la capacitat per adequar-se amb seguretat a situacions de trànsit que requereixin estimacions de reaccions espaciotemporals. 11.2. Coordinació visomotora No s’admeten alteracions que suposin incapacitat per adaptar-se adientment al manteniment de trajectòries establertes. 11.3. Temps de reaccions múltiples No s’admeten alteracions greus de la capacitat de discriminació o en els temps de resposta. 11.4. Intel·ligència pràctica Ídem al grup 1.
12. Altres causes no especificades en els apartats anteriors Quan es dictamina la incapacitat per conduir per qualsevol causa no inclosa en els apartats anteriors, es requereix una justificació particularment detallada i justificada com a expressió del risc avaluat i del deteriorament funcional que a judici del facultatiu impedeix la conducció. (1) Grup 1 (2) Grup 2 (3) 12.1. Altres causes no especificades No pot obtenir ni renovar el permís cap persona que pateixi qualsevol malaltia o deficiència no esmentada en els apartats anteriors que pot suposar una incapacitat funcional que comprometi la seguretat viària, excepte si la persona interessada disposa d’un dictamen facultatiu favorable. El mateix criteri s’estableix per als trasplantaments d’òrgans no inclosos en aquest annex. Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal. Condicionament als resultats de proves periòdiques i seguiments facultatius. Ídem al grup
1. Significat dels números entre parèntesis: (1) Aptituds que cal explorar i avaluar en els conductors objecte del reconeixement, tant si pertanyen al grup 1 com al grup 2 (article 32.2). (2) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories, AM, A1, A2, A, B, BE i J (article 34.1). (3) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories B2, B2E, C1, C1 + E, C, CE, D1, D1E, D, DE i altres autoritzacions (article 34.2). B) Aptituds psiquiàtriques Les proves psiquiàtriques consisteixen en:
1. Avaluació de la personalitat.
2. Avaluació psicopatològica.
3. Avaluació pneumopsicològica. C) Proves analítiques Les proves analítiques consisteixen en:
1. Hemograma complet.
2. Glucèmia.
3. Transaminases i gammaglutamil-transferasa (GGT).
4. Urea, creatinina, filtrat glomerular i ionograma.
5. Colesterol total, LDL i HDL.
6. Hemoglobina glicosilada.
7. TSH.
8. Lipasa i amilasa.
9. Cribratge de drogues d’abús en orina:
a) Opiacis.
b) Amfetamines.
c) Cocaïna.
d) Tetrahidrocannabinol (THC).
vehicles que transporten mercaderies perilloses Malalties i deficiències que són causa de la denegació en l’obtenció o la renovació del període de vigència del permís de conduir El metge que emet el certificat mèdic oficial per a l’obtenció o la renovació del permís de conduir pot derivar la persona al metge especialista per fer les proves mèdiques que consideri oportunes o pot demanar els informes mèdics que consideri oportuns als metges especialistes andorrans. El metge pot emetre un certificat apte condicionat i el candidat o el titular del permís de conduir haurà de fer els controls o els tractaments que se’n derivin, així com les proves mèdiques oportunes. Si la persona interessada no respecta la condició mèdica, se li retira el permís de conduir. En aquests casos, el metge ha de fer arribar un correu electrònic al Registre de permisos de conduir, en el qual ha d’incloure un informe en què s’indiqui el NIA, nom i cognoms de la persona, i s’ha de notificar que la persona esmentada deixa de ser apte/a per a la conducció i el termini pel qual s’ha d’inscriure la pèrdua de la capacitat per conduir. Aquest informe ha de dur el segell del professional, indicar el número de col·legiat i dur la seva signatura. A) Aptituds psicofísiques
1. Capacitat visual El candidat a un permís de conduir ha de sotmetre’s a les exploracions apropiades que garanteixen que disposa d’una agudesa visual compatible amb la conducció de vehicles de motor. Si se sospita que el candidat no té una capacitat visual adequada, ha de ser examinat per una autoritat mèdica competent. En aquest examen s’ha de prestar una atenció especial a l’agudesa visual, al camp visual, a la visió crepuscular i a les malalties oculars progressives. Si per assolir l’agudesa visual requerida cal fer servir lents correctores, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció. Aquestes lents han de ser ben tolerades. A efectes d’aquest annex, les lents intraoculars no es consideren lents correctores, i s’entén per visió monocular tota agudesa visual inferior a 0,10 en un ull, amb lents correctores o sense, degut a la pèrdua anatòmica o funcional de qualsevol etiològic. Grup 1 (2) Grup 2(3) 1.1. Agudesa visual S’ha de tenir, si és necessari, amb lents correctores, una agudesa visual binocular almenys de 0,6 S’ha de tenir, amb correcció òptica o sense, una agudesa visual almenys de 0,8 i almenys de 0,1 per a l’ull amb millor agudesa i amb pitjor agudesa, respectivament. Si és necessària la correcció amb ulleres, la potència d’aquestes ulleres no pot excedir +8 diòptries Visió monocular: Els afectats de visió monocular amb agudesa visual a l’ull millor de 0,6 o més gran, i més de 6 mesos d’antiguitat en visió monocular, poden obtenir o renovar el permís sempre que reuneixin la resta de capacitats visuals. Quan pel grau d’agudesa visual o per l’existència d’una malaltia ocular progressiva, els reconeixements periòdics són inferiors a la vigència normal del permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic. Cal adaptar el vehicle amb mirall retrovisor exterior a ambdós costats del vehicle o mirall interior panoràmic o, si és necessari, mirall retrovisor adaptat. No s’admet la visió monocular Cirurgia refractiva: No entra en valoració sempre que la visió del pacient compleixi els criteris de l’1.1 a l’1.5 Cirurgia refractària refractiva: En cas de cirurgia refractiva i passats 3 mesos des de la intervenció, es pot obtenir o renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any. Passat l’any de la data de la intervenció i tenint en compte el defecte de la refracció prequirúrgic, la refracció actual i la possible existència d’efectes secundaris no desitjats, a criteri oftalmològic es fixa el període de vigència posterior. 1.2. Camp visual Si la visió és binocular, el camp binocular ha de ser normal. En l’examen binocular, el camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts en punts corresponents d’ambdós ulls ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana. S’ha de tenir un camp visual binocular normal. Després de l’exploració de cada camp monocular, aquests camps no han de presentar reduccions significatives en cap dels seus meridians. En l’examen monocular, no s’admet la presència d’escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana. Si la visió és monocular, el camp visual monocular ha de ser normal. El camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana. No s’admet la visió monocular. 1.3. Sensibilitat al contrast En el cas de patir alteracions de la visió mesòpica o de l’enlluernament, s’han d’establir les restriccions i limitacions que a criteri oftalmològic són necessàries per garantir la seguretat en la conducció. En tot cas s’ha de descartar patologies oftalmològiques que originen alteracions no incloses en cap de la resta d’apartats sobre la capacitat visual. No hi ha d’haver alteracions significatives en la capacitat de recuperació a l’enlluernament ni alteracions de la visió mesòpica. 1.4. Motilitat palpebral No s’admeten ptosis ni lagoftàlmies que afectin la visió en els límits i les condicions assenyalats en els apartats 1.1 i 1.2 del grup
1. Ídem al grup 1. 1.5. Motilitat del globus ocular Diplopies: Les diplopies només es permeten a criteri oftalmològic sempre que no es manifestin en els 20º centrals del camp visual i no produeixin cap altra simptomatologia, en especial fatiga visual. En les d’aparició recent ha de transcórrer un període d’almenys 6 mesos sense conduir. En cas que es permeti l’obtenció o la renovació del permís, el període de vigència màxim és de 3 anys. Quan la diplopia s’elimini amb l’oclusió d’un ull s’apliquen les restriccions pròpies de la visió monocular. No s’admeten diplopies. Nistagme: El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció. Nistagme: El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 2, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció. Estrabismes i altres defectes de la visió binocular: No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni estrabismes que impedeixin assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos. Quan no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 1, ambdós inclosos, l’oftalmòleg ha de valorar principalment les conseqüències sobre la fatiga visual, els efectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòries i de torticolis i l’aparició de diplopia, així com la probable evolució del procés, i ha de fixar en conseqüència el període de vigència. Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos, i degut a la seva repercussió en els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli i l’aparició de diplopia, o per la probable evolució del procés, els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior a la vigència normal del permís; aquest període es fixa segons el criteri de l’oftalmòleg. Estrabismes i altres defectes de la visió binocular: No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni els estrabismes. Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 2, ambdós inclosos, l’oftalmòleg haurà de valorar les conseqüències sobre els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli, l’aparició de diplopia i la probable evolució del procés, i haurà de fixar en conseqüència el període de vigència màxim de 3 anys. 1.6. Deteriorament progressiu de la capacitat visual Les malalties progressives que no permeten assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 anteriors, ambdós inclosos, impedeixen l’obtenció o la renovació. Quan no impedeixen assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de vigència normal de permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic. Les malalties i els trastorns progressius de la capacitat visual impedeixen l’obtenció o la renovació. Pressió intraocular: No interfereix sempre que s’hagin assolit els apartats de l’1.1 a l’1.5. Encara que s’hagin assolit els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 anteriors, ambdós inclosos, si la pressió intraocular es troba per sobre dels límits normals s’han d’analitzar possibles factors de risc associats i s’estableix un control periòdic a criteri oftalmològic. Quan els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís, aquest període es fixa segons criteri mèdic. 1.7. Deteriorament agut de la capacitat visual Després d’una pèrdua important i brusca de la visió d’un ull, ha de transcórrer un període d’adaptació que ha de determinar l’oftalmòleg. Després es pot obtenir o renovar el permís aportant l’informe oftalmològic favorable. Ídem al grup 1.
2. Capacitat auditiva Quan per assolir l’agudesa auditiva mínima que es requereix, indicada a l’apartat 1.1, sigui necessària la utilització de l’audiòfon, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció. (1) Grup 1 (2) Grup 2(3) 2.1. Hipoacúsia S’accepten les hipoacúsies que amb audiòfon o sense segueixen un nivell conversacional sense dificultats. Les hipoacúsies, amb audiòfon o sense, de més del 35% de pèrdua combinada entre les dos orelles, havent obtingut l’índex d’aquesta pèrdua mitjançant una audiometria tonal, impedeixen l’obtenció o la renovació del permís. No s’admeten adaptacions.
3. Sistema locomotor No s’ha d’expedir ni renovar el permís de conduir al candidat o al conductor que pateix afeccions o anomalies del sistema locomotor que fan perillosa la conducció de vehicles de motor. (1) Grup 1(2) Grup 2(3) 3.1. Motilitat No hi pot haver cap alteració que impedeixi la posició sedent normal o una utilització eficaç dels dispositius del vehicle, o que requereixi per a això posicions atípiques o fatigoses, ni afectacions o anomalies que requereixin adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o a la circulació. Adaptació: Les adaptacions, restriccions i altres limitacions que s’imposen a persones i vehicles o a la circulació es determinen d’acord amb les discapacitats que pateix la persona interessada, reflectides en l’informe d’aptitud psicofísica i avaluades en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents. Ídem al grup
1. Excepcionalment, s’admeten dispositius de canvi automàtic i d’assistència de la direcció amb l’informe favorable de l’autoritat mèdica competent i amb la deguda avaluació, en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents. Es tenen en consideració els riscos o perills addicionals relacionats amb la conducció dels vehicles derivats d’eficiències que s’inclouen en aquest grup. 3.2. Afeccions o anomalies progressives S’admeten afeccions o anomalies progressives quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís; aquest període es fixa segons criteri mèdic. No hi ha d’haver afectacions o anomalies progressives. 3.3. Talla No s’admeten talles que poden originar una posició de conducció incompatible amb la utilització segura del vehicle o amb la correcta visibilitat del conductor. Adaptacions/restriccions: Quan la talla impedeix una posició de conducció segura o no permet la correcta visibilitat del conductor, les adaptacions, restriccions o limitacions que s’imposen són fixades segons criteri tècnic i d’acord amb el dictamen mèdic, amb l’avaluació corresponent en les proves estàtiques i dinàmiques. No s’admeten talles que poden originar una posició de conducció incompatible amb la utilització segura del vehicle o amb la correcta visibilitat del conductor. No s’admeten adaptacions.
4. Sistema cardiovascular Constitueixen un perill per a la seguretat viària les afeccions que poden exposar els conductors o els candidats a l’obtenció o la renovació d’un permís de conduir a una fallada del sistema cardiovascular que pugui provocar una alteració sobtada de les funcions cerebrals. A l’efecte de valorar la capacitat funcional, s’utilitza la classificació de la New York Heart Association en categories d’activitat física de la persona objecte de l’exploració. Dins de la categoria funcional I s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals no està limitada i no ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós. Dins de la categoria funcional II s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals està moderadament limitada i origina simptomatologia de fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós. Dins de la categoria III hi ha una marcada limitació de l’activitat física habitual; apareix fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós després d’una activitat més reduïda de l’habitual. La categoria IV suposa la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat física sense l’aparició de símptomes en repòs. A l’efecte de valorar l’estat clínic de la malaltia arterial perifèrica, s’utilitzen els criteris de Leriche-Fontaine . A l’estadi I s’hi inclouen les persones que tenen una oclusió arterial sense cap símptoma. En l’estadi II s’hi inclouen les persones que presenten claudicació intermitent durant la marxa. Aquest estadi inclou dos subestadis: a l’estadi IIa la claudicació intermitent apareix després de 200 metres de marxa, a i l’estadi IIb la claudicació intermitent apareix abans de 200 metres de marxa. En l’estadi III s’hi inclouen les persones que tenen dolor en repòs. Finalment l’estadi IV inclou les persones que presenten lesions isquèmiques. (1) Grup 1 (2) GRUP 2(3) 4.1. Insuficiència cardíaca No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació o síncope. No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació de síncope, i no hi ha d’haver arrítmies o una altra simptomatologia associada. L’informe cardiològic inclou la determinació de la fracció d’ejecció, que ha de ser superior al 45%. No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV. No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV. En cas de cardiopatia amb classe funcional III, es valorarà segons criteri mèdic. 4.2. Trastorns del ritme No s’accepta l’antecedent d’arrítmia maligna durant els darrers 6 mesos que origini o pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i amb un informe favorable del cardiòleg. Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia que avaluï el tractament, l’absència de recurrència del quadre clínic i una funció ventricular acceptable, es pot fixar un període de vigència inferior al normal segons criteri mèdic. No pot haver-hi cap trastorn del ritme cardíac que pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, ni antecedents de pèrdua d’atenció, isquèmia cerebral o síncope secundària al trastorn del ritme durant els darrers 2 anys, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i un informe favorable del cardiòleg. Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular no sostinguda, sense recurrència després de 6 mesos d’evolució, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir i renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any. En tot cas l’informe ha d’acreditar la fracció d’ejecció superior al 40% i l’absència de taquicàrdia ventricular en el registre Holter . No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV; en els casos de classe funcional III es valorarà a criteri mèdic. No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV. 4.3. Marcapassos i desfibril·lador automàtic implantable Passat 1 mes des de la implantació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per al període de vigència establert pel facultatiu. Passats 3 mesos des de la implantació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. Passats 6 mesos de l’implant del desfibril·lador automàtic, i quan no hi ha simptomatologia, amb l’informe de l’especialista en cardiologia es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Els mateixos criteris s’apliquen en cas de descàrrega; en cap cas no es permeten les recurrències múltiples ni una fracció d’ejecció més baixa del 30%. No pot haver-hi implantació de desfibril·lador automàtic implantable. 4.4. Pròtesis valvulars cardíaques Passats 3 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys. Passats 6 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, i sempre que es compleixi la resta de requisits cardiològics, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 4.5. Cardiopatia isquèmica No pot haver-hi antecedents d’infart agut de miocardi els darrers 3 mesos. No pot haver-hi antecedents d’infart agut de miocardi els darrers 3 mesos. No s’admet. En cas de tenir antecedents d’infart de miocardi, amb una prova prèvia ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, el període de vigència màxim és d’1 any. Cirurgia de revascularització: Passat 1 mes d’una intervenció de cirurgia de revascularització o de revascularització percutània amb absència de simptomatologia isquèmica i amb informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys; posteriorment s’ha de fixar, amb l’informe previ favorable del cardiòleg, el període de vigència a criteri facultatiu. Cirurgia de revascularització: Passats 3 mesos d’una intervenció en cirurgia de revascularització o de revascularització percutània, amb absència de simptomatologia isquèmica, amb prova ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís, per a un període de vigència màxim d’1 any. No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV. En cas de patir una cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional III, amb l’informe favorable del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV. 4.6. Aneurismes de grans vasos En cas d’aneurismes de grans vasos i dissecció aòrtica, s’admet la correcció quirúrgica sempre que hi hagi un resultat satisfactori d’aquesta correcció i no hi hagi clínica d’isquèmia cardíaca. Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 6 mesos d’aquesta correcció, portant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. En el cas de l’aneurisma i sempre que les característiques d’aquest aneurisma no impliquin un risc elevat de trencament i que s’associïn a clínica d’isquèmia cardíaca, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència que ha de determinar el facultatiu mèdic. Ídem al grup
1. Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 12 mesos d’aquest aneurisma, aportant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 4.7. Arteriopatia perifèrica No s’admet l’arteriopatia perifèrica quan és greu i invalidant, corresponent als estadis de l’escala Leriche-Fontaine III i IV. Els estadis III s’accepten únicament en cas de disposar de l’informe favorable de l’angiòleg o cirurgià vascular. En cas de correcció quirúrgica amb bon resultat clínic s’admet en cas d’estadi I; per a la resta d’estadis necessita l’informe de l’angiòleg o cirurgià vascular. No s’admet. 4.8. Malaltia tromboembòlica S’admet sempre que es trobi en tractament o resolta i/o clínicament estable. S’admet sempre que es trobi en tractament o resolta i/o clínicament estable. 4.8.1. Hipertensió arterial S’admet. No s’admet la hipertensió arterial maligna i/o amb afectació orgànica.
5. Sistema renal (1) Grup 1 (2) Grup 2 (3) 5.1. Nefropaties No es permeten les que, per la seva etiologia, tractament o manifestacions, puguin posar en perill la conducció. Les persones sotmeses a programes de diàlisi, amb l’informe favorable d’un nefròleg, poden obtenir o renovar el permís; a criteri facultatiu, el període de vigència es pot reduir. Ídem al grup
1. No s’admeten les persones en programa de diàlisi. 5.2. Transplantament renal Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, amb l’informe favorable d’un nefròleg poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència establert a criteri facultatiu. Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, s’accepten amb l’informe favorable d’un nefròleg, i poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
6. Sistema respiratori Als efectes de l’apartat 6.2, s’entén per síndrome moderada d’apnea-hipoapnea obstructiva del son (SAHOS) la síndrome en què l’índex d’apnea-hipopnea és d’entre 15 i 29, i per síndrome greu la síndrome en què l’índex és igual o superior a 30, associades en ambdós casos a un nivell de somnolència excessiu durant el dia. (1) Grup 1 (2) Grup 2 (3) 6.1. Insuficiència respiratòria crònica S’accepten els pacients amb insuficiència respiratòria crònica que es trobin compensats amb l’oxigenoteràpia crònica domiciliària. No s’accepten els pacients amb insuficiència respiratòria crònica. 6.2. Síndrome de l’apnea obstructiva del son S’accepten els pacients amb SAHOS moderat i greu en tractament amb CPAP i sense somnolència. No s’admet la síndrome d’apnea del son (diagnosticada amb un estudi del son), amb un índex d’apnea/hipopnea igual o superior a 15, associada a una somnolència diürna moderada o greu. En casos amb SAHOS moderat i greu en tractament amb CPAP i sense somnolència, amb l’informe favorable d’un pneumòleg en què consti el correcte acompliment del tractament i un control satisfactori de la malaltia, en especial de la somnolència diürna, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. 6.3. Altres afeccions No entren en la valoració. No pot haver-hi trastorns pulmonars, pleurals, diafragmàtics i mediastínics que determinin incapacitat funcional; cal valorar el trastorn i l’evolució de la malaltia, tenint en compte especialment l’existència o la possibilitat d’aparició de crisis de dispnea paroxística, dolor toràcic intens o una altra alteració que pugui influir en la seguretat de la conducció.
7. Malalties metabòliques (1) Grup 1(2) Grup 2(3) 7.1. Diabetis mellitus Les persones afectades de diabetis que han presentat 3 o més episodis d’hipoglucèmia simptomàtica que ha necessitat assistència sanitària en el darrer any necessiten un informe de conformitat del seu especialista. L’afectat de diabetis mellitus de tipus 1 i tipus 2 que requereix tractament amb insulina, aportant l’informe favorable del seu metge tractant que acrediti el correcte control de la malaltia pot obtenir o renovar el permís. L’afectat de diabetis de tipus 2 que necessita tractament amb insulina i sulfonilurea ha d’aportar l’informe favorable del seu metge tractant. 7.2. Malalties tiroidals S’accepta la patologia tiroidal en fase clínica i metabòlicament estable. No hi pot haver hipertiroïdismes complicats amb símptomes cardíacs o neurològics ni hipotiroïdismes simptomàtics. S’accepten els pacients amb patologia tiroidal en fase clínica i metabòlicament estables. Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència del permís, el període es fixa segons criteri facultatiu. 7.3. Malalties paratiroidals S’accepta la patologia paratiroidal en fase clínica i metabòlicament estable. No hi pot haver malalties paratiroidals que ocasionin un increment de l’excitabilitat o debilitat muscular. 7.4. Patologia adrenal S’accepta la patologia adrenal en fase clínica i metabòlicament estable. La persona afectada per malalties adrenals ha de presentar un informe favorable de l’especialista en endocrinologia en què consti l’estricte control o el tractament dels símptomes. El període de vigència màxim és de 2 anys.
8. Sistema nerviós i muscular No pot haver-hi malalties del sistema nerviós i muscular que produeixen una pèrdua o una disminució greu de les funcions motores, sensorials o de coordinació que puguin incidir en el control del vehicle. Una crisi epilèptica és un episodi transitori degut a una descàrrega neuronal anormal i excessiva, i l’epilèpsia implica una predisposició crònica a patir aquestes crisis. El diagnòstic d’epilèpsia ve donat per un neuròleg segons uns criteris clínics i unes exploracions complementàries d’acord amb el criteris de les societats científiques. Per crisi epilèptica provocada s’entén la que té un factor causant identificable i evitable. (1) Grup 1(2) Grup 2(3) 8.1 Malalties del sistema nerviós central No pot haver-hi malalties del sistema nerviós central que produeixen una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives, sensorials o de coordinació, o moviments anormals del cap, el tronc o les extremitats que puguin interferir en el correcte control del vehicle. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís, amb un període de vigència màxim de 5 anys. Ídem al grup 1. 8.2. Epilèpsia i crisis epilèptiques Persona afectada d’epilèpsia i/o crisis epilèptiques: Es pot renovar el carnet si han passat com a mínim 12 mesos lliures de crisis epilèptiques, amb tractament o sense En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 6 mesos amb l’informe de conformitat del neuròleg. Persona afectada d’epilèpsia i/o crisis epilèptiques: Es pot renovar el carnet si han passat com a mínim 12 mesos lliures de crisis epilèptiques amb tractament o sense, i cal aportar l’informe de conformitat d’un neuròleg. El període de vigència és com a màxim de 2 anys. En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 5 anys i aportar l’informe de conformitat del neuròleg. A criteri neurològic i si es reuneixen bons indicadors de pronòstic, es pot reduir el període lliure de crisis exigit. En cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys de 6 mesos. En el cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys d’1 any, incloent-hi valoració electroencefalogràfica. En el cas de lesions estructurals cerebrals amb risc augmentat, per a l’inici de les crisis epilèptiques, se n’ha de valorar la magnitud amb un informe. Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament. Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament. 8.3. Alteracions de l’equilibri No pot haver-hi alteracions de l’equilibri (vertígens, inestabilitat, mareig, desmai) permanents, evolutives i intenses, ja siguin d’origen otològic o de qualsevol altre tipus que afectin la capacitat de la conducció. No s’admeten. 8.4. Malalties neuromusculars No s’admeten malalties neuromusculars que produeixin una disminució important de les funcions motores, sensitives o de coordinació, o tremolors que puguin interferir en el correcte control del vehicle. La persona afectada de malalties neuromusculars que incideixen en la conducció en els termes establerts a la columna (2) ha d’aportar un informe del neuròleg en què consti: l’exploració clínica i simptomatològica actual, el pronòstic de l’evolució de la malaltia i el tractament prescrit. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar per a un període de vigència màxima de 5 anys. No s’admet. 8.5. Malaltia cerebrovascular No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics. No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives o sensorials o de coordinació, ni moviments anormals de cap, tronc o extremitats que puguin interferir en el control del vehicle. Un cop han passat els 12 mesos i les seqüeles es consideren establertes, es pot renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Passats 3 o més anys amb estabilitat clínica, el període de vigència es determina a criteri facultatiu. No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics. No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi cap alteració de les funcions motores, sensitives, sensorials o cognitives ni trastorns del moviment que puguin interferir en el control del vehicle. En els casos assenyalats a la columna (3), amb un informe del neuròleg en què consti l’absència d’alteracions motores, sensorials i cognitives o trastorns del moviment que poden interferir en el control de vehicle, el tractament prescrit i el pronòstic d’evolució, excepcionalment, a criteri facultatiu, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
9. Trastorns mentals i de la conducta Grup 1 (1) 9.1. Esquizofrènia i trastorns psicòtics Es recomana un seguiment periòdic per detectar signes de descompensació que puguin afectar la capacitat de conducció. Donar permisos d’un any de vigència, renovables. En cas de reagudització no s’ha de mantenir el permís fins a l’informe d’un especialista en què consti que no hi ha un risc superior. 9.2. Trastorn depressiu En persones amb risc de suïcidi es requereix un seguiment clínic per avaluar l’impacte de la simptomatologia en la conducció. En aquests casos concrets i després d’un seguiment per part de l’especialista mantingut, es pot donar permís amb l’informe favorable del psiquiatre, que ajusta la vigència segons consideri. Per a la resta de casos amb trastorn depressiu i sense risc de suïcidi, així doncs, l’atorgament i/o la renovació es deixa a criteri mèdic. 9.3. Trastorn bipolar Es requereix que les persones amb trastorn bipolar facin un control periòdic per garantir l’estabilitat i detectar possibles recaigudes. En cas de recaiguda greu es recomana interrompre la conducció fins a un nou informe en què consti estabilització. Es necessita un informe favorable del psiquiatre, que pot reduir la vigència del permís. 9.4. Trastorns de la personalitat: s’aplica a trastorn antisocial No s’admeten els casos greus amb antecedents de conductes temeràries recurrents derivades del trastorn de personalitat. Necessita l’informe favorable del psiquiatre. 9.5. Trastorns obsessius compulsius S’accepta amb l’informe de conformitat del psiquiatre. En casos greus, i a criteri de l’especialista, es pot requerir un ajust de la vigència. 9.6. Trastorns dissociatius S’accepta amb l’informe de conformitat del psiquiatre. En casos greus, i a criteri de l’especialista, es pot requerir un ajust de la vigència. 9.7. Discapacitat intel·lectual S’accepten alguns casos concrets amb adaptacions i restriccions amb l’informe favorable de l’especialista en què ho especifiqui per a l’obtenció inicial. En les renovacions del permís de conduir, si no es detecta un empitjorament de la discapacitat intel·lectual, no cal un informe mèdic addicional. 9.8. Trastorn de l’espectre autista (TEA) No s’accepten els casos amb comorbiditat amb altres patologies que representin un risc més alt per a la conducció. Necessita un informe favorable del psiquiatre en què ho especifiqui per a l’obtenció inicial. En les renovacions del permís de conduir, si no es detecta empitjorament clínic, no cal un informe mèdic addicional. 9.9. Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) No s’admeten casos greus de TDAH quan hi hagi precedents de conducció temerària en el darrer any, fins a l’estabilització i l’informe favorable per part de l’especialista tractant. Grup 2 (3) (1) 9.10. Delírium, demència, trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius No s’admeten. 9.11. Trastorns mentals deguts a una malaltia mèdica no classificats en altres apartats No s’admeten. 9.12. Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics No hi pot haver esquizofrènia o trastorn delirant. Tampoc no s’admeten altres trastorns psicòtics que presentin incoherència o pèrdua de la capacitat associativa, idees delirants, al·lucinacions o conducta violenta, o que per qualsevol raó impliquin un risc per a la seguretat viària. Sempre que la malaltia estigui compensada i a criteri del metge tractant, es pot donar un certificat apte condicionat a l’aparició d’una desestabilització mèdica. 9.13. Trastorn de l’estat d’ànim No hi pot haver trastorns greus de l’estat d’ànim que comportin una alta probabilitat de risc per a la pròpia vida o la dels altres. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 9.14. Trastorns dissociatius No es poden admetre els casos que suposen un risc per a la seguretat viària. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 9.15. Trastorns del son d’origen no respiratori No s’admeten casos de narcolèpsia o trastorns d’hipersòmnies diürnes d’origen no respiratori, ja siguin primàries, relacionades amb un altre trastorn mental, o malalties mèdiques o induïdes per substàncies. Tampoc no s’admeten altres trastorns del ritme circadiari que suposin un risc per a la conducció. En els casos d’insomni es presta una atenció especial als riscos associats al possible consum de fàrmacs. Quan excepcionalment hi ha el dictamen facultatiu favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 9.16. Trastorns del control dels impulsos No s’admeten casos de trastorns explosius intermitents o altres la gravetat dels quals suposi un risc per a la seguretat viària. Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 9.17. Trastorns de la personalitat No hi pot haver trastorns greus de la personalitat, particularment els que es manifesten en conductes antisocials amb risc per a la seguretat de les persones. 9.18. Trastorns del desenvolupament intel·lectual No pot haver-hi un retard mental amb un quocient intel·lectual inferior a 70. 9.19. Trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador No hi pot haver trastorns per dèficit d’atenció la gravetat dels quals impliqui un risc per a la conducció. Tampoc no s’admeten casos moderats o greus de trastorn dissocial o altres comportaments pertorbadors acompanyats de conductes agressives o violacions greus de normes la incidència de les quals en la seguretat viària sigui significativa. 9.20. Altres trastorns mentals no inclosos en els apartats anteriors No hi pot haver trastorns dissociatius, adaptatius o altres problemes objecte d’atenció clínica que puguin incapacitar funcionalment per a la conducció. Quan hi hagi el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
10. Trastorns relacionats amb substàncies (alcohol, drogues i medicaments) S’aplica el document DSM ( Diagnostic and Medical Manual of Mental Disorders ) vigent en cada moment. Són objecte d’una atenció especial els trastorns de dependència i abús o trastorns induïts per qualsevol tipus de substància. En els casos en què es presenten antecedents de dependència o d’abús, es pot obtenir o renovar el permís sempre que la situació de dependència o d’abús s’hagi extingit després d’un període demostrat d’abstinència i que no hi hagi seqüeles irreversibles que suposin un risc per a la seguretat viària. Per garantir aquests punts es requereix el dictamen favorable d’un psiquiatre, d’un psicòleg o d’ambdós, depenent del tipus de trastorn. Grup 1 (1) Grup 1 (2) 10. 1 Trastorns relacionats amb el consum de substàncies Quan hi ha un diagnòstic de trastorn per dependència i que afecti la capacitat de conducció o comporti un risc per a la seguretat viària, es requereixen proves periòdiques d’abstinència. Es pot valorar la renovació amb limitació de la vigència anual i un informe de l’especialista o metge tractant. Grup 2 (1) Grup 2(3) 10.2. Abusos d’alcohol No s’admet l’existència d’abusos d’alcohol ni qualsevol patró d’ús en què el subjecte no pugui dissociar conducció i consum d’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents d’abús en què la rehabilitació no està degudament acreditada. En cas que hi hagi antecedents d’abús amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 10.3. Dependència de l’alcohol No s’admet l’existència de dependència de l’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de dependència en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. Es farà un període de seguiment mèdic amb Interdictor i amb períodes de control després de la retirada de l’Interdictor. 10.4. Trastorns induïts per alcohol No s’admet l’existència de trastorns induïts per l’alcohol, com abstinència, delírium, demència, trastorns psicòtics o altres que suposin un risc per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per l’alcohol en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. En cas que hi hagi antecedents de trastorns induïts per l’alcohol, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu. 10.5. Consum habitual de drogues i medicaments No s’admet el consum habitual de substàncies que comprometen l’aptitud per conduir sense perill, ni el consum habitual de medicaments que, individualment o en conjunt, produeixen efectes adversos greus en la capacitat per conduir. Quan excepcionalment i amb l’informe mèdic favorable, el medicament o els medicaments indicats en (2) no influeixen de manera negativa en el comportament viari de la persona interessada, es pot obtenir o renovar el permís i reduir, si escau, el període de vigència segons criteri facultatiu. 10.6. Abús de drogues o medicaments No s’admet l’abús de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents d’abús, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament. En cas que hi hagi antecedents d’abús de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 10.7. Dependència de drogues i medicaments No s’admet la dependència de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents de dependència, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament. En cas que hi hagi antecedents de dependència de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu. 10.8. Trastorns induïts per drogues o medicaments No s’admet delírium, demències, alteracions perceptives, trastorns psicòtics o altres d’induïts per drogues o medicaments que suposin riscos per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per drogues o medicaments en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada. En cas que hi hagi antecedents de trastorns mentals induïts per drogues o medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
11. Aptitud perceptivomotora L’exploració de les aptituds perceptivomotores es fa mitjançant els predictors establerts. Quan, segons criteri facultatiu, amb l’entrevista inicial o a partir dels predictors utilitzats, es detecten indicis de deteriorament aptitudinal que poden incapacitar per conduir amb seguretat, es requereix la realització d’una exploració complementària sistematitzada per valorar l’estat de les funcions mentals que puguin estar influint en el deteriorament. També es pot requerir la realització d’una prova pràctica de conducció. Amb caràcter general, el metge especialista ha de tenir en compte les possibilitats de compensació de les possibles deficiències considerant la capacitat adaptativa de l’individu. (1) Grup 2 (3) 11.1. Estimació del moviment No s’admet cap alteració que limiti la capacitat per adequar-se amb seguretat a situacions de trànsit que requereixin estimacions de reaccions espaciotemporals. 11.2. Coordinació visomotora No s’admeten alteracions que suposin incapacitat per adaptar-se adientment al manteniment de trajectòries establertes. 11.3. Temps de reaccions múltiples No s’admeten alteracions greus de la capacitat de discriminació o en els temps de resposta. 11.4. Intel·ligència pràctica Ídem al grup 1.
12. Altres causes no especificades en els apartats anteriors Quan es dictamina la incapacitat per conduir per qualsevol causa no inclosa en els apartats anteriors, es requereix una justificació particularment detallada i justificada com a expressió del risc avaluat i del deteriorament funcional que a judici del facultatiu impedeix la conducció. (1) Grup 1 (2) Grup 2 (3) 12.1. Altres causes no especificades No pot obtenir ni renovar el permís cap persona que pateixi qualsevol malaltia o deficiència no esmentada en els apartats anteriors que pot suposar una incapacitat funcional que comprometi la seguretat viària, excepte si la persona interessada disposa d’un dictamen facultatiu favorable. El mateix criteri s’estableix per als trasplantaments d’òrgans no inclosos en aquest annex. Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal. Condicionament als resultats de proves periòdiques i seguiments facultatius. Ídem al grup
1. Significat dels números entre parèntesis: (1) Aptituds que cal explorar i avaluar en els conductors objecte del reconeixement, tant si pertanyen al grup 1 com al grup 2 (article 32.2). (2) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories, AM, A1, A2, A, B, BE i J (article 34.1). (3) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories B2, B2E, C1, C1 + E, C, CE, D1, D1E, D, DE i altres autoritzacions (article 34.2). B) Aptituds psiquiàtriques Les proves psiquiàtriques consisteixen en:
1. Avaluació de la personalitat.
2. Avaluació psicopatològica.
3. Avaluació pneumopsicològica. C) Proves analítiques Les proves analítiques consisteixen en:
1. Hemograma complet.
2. Glucèmia.
3. Transaminases i gammaglutamil-transferasa (GGT).
4. Urea, creatinina, filtrat glomerular i ionograma.
5. Colesterol total, LDL i HDL.
6. Hemoglobina glicosilada.
7. TSH.
8. Lipasa i amilasa.
9. Cribratge de drogues d’abús en orina:
a) Opiacis.
b) Amfetamines.
c) Cocaïna.
d) Tetrahidrocannabinol (THC).
Vigent des del 03/07/2025
· text original
· Reglament de permisos i de les autoritzacions administratives compleme (BOPA 2025-07-02)
· Font: bopa.mca.ad
Com citar-lo
Annex 3 del Reglament de permisos i de les autoritzacions administratives complementàries per conduir i del Registre de permisos de conduir, del 2025-07-02, en la redacció vigent a 16/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/reglament/2025-07-02/reglament-permisos-autoritzacions-administrative/annex-3
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.